Aquest article es refereix a la guerra del 1990 - 1991 despres de la invasio de Kuwait per l' Iraq . Per a altres guerres, vegeu guerra Iran-Iraq i invasio de l'Iraq de 2003

Guerra del Golf

Seguint les agulles del rellotge des de dalt: caces de la USAF sobrevolant pous de petroli en flames; soldats de l' Exercit britanic durant l' operacio Granby ; vista de la camera d'un Lockheed AC-130 ; autopista entre Kuwait i Iraq (Highway of Death); M728 Vehicle de Combat d'Enginyers.
Tipus	guerra
Data	2 d'agost de 1990 ? 28 de febrer de 1991
Lloc	Kuwait
Resultat	Expulsio dels iraquians de Kuwait Rendicio de l'Iraq
Bandols
Coalicio internacional Iraq
Comandants
Norman Schwarzkopf Saddam Hussein
Forces
956.600 [1] 650.000 soldats

La guerra del Golf de 1991 va ser un conflicte bel·lic entre Iraq i una coalicio de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exercit dels Estats Units . Les hostilitats, anomenades pels americans Operacio Tempesta del Desert , van comencar el gener de 1991 i van aconseguir l'objectiu aliat inicial d'expulsar els iraquians de Kuwait. La Guerra del Golf va acabar el 28 de febrer de 1991 amb la rendicio de l'Iraq.

Causes [ modifica ]

L'origen de la guerra va ser la invasio iraquiana, ordenada pel president Saddam Hussein , de Kuwait al qual considerava part del territori iraquia. La invasio es va materialitzar el 2 d'agost de 1990 ; fet condemnat per les Nacions Unides.

A l'agost, l'exercit iraquia, dirigit pel dictador Saddam Hussein, va envair en un sol dia el vei Kuwait. L'objectiu era apoderar-se del petroli kuwaitia per eixugar les despeses i els desastres de la llarga guerra mantinguda amb l'Iran (1980-1988) que li havia costat mig milio de baixes. Ajuntant les seves reserves de cru a les kuwaitianes, Bagdad controlava el 20% de totes les del mon.

D'altra banda, Saddam necessitava exits en politica internacional, ja que la Guerra Iran-Iraq havia quedat en taules: no hi havia acord de pau, no tornaven el 60.000 presoners iraquians i es continuava mantenint en peu de guerra un exercit d'un milio d'homes. En un moment en que la guerra freda semblava finalment desactivada, els occidentals s'enfrontaven a una crisi inesperada en un dels antics "taulers secundaris".

Operacio tempesta del desert [ modifica ]

La reaccio nord-americana i de part del mon arab va ser rapida i energica. Els primers van comencar a enviar tropes a l' Arabia Saudita nomes sis dies despres de la invasio i la Lliga Arab va condemnar l'accio iraquiana vuit dies despres. Sobre aquestes accions es va organitzar una enorme coalicio internacional antiiraquiana, amb el suport de l'ONU. Les tropes dels Estats Units representaven un 74% del milio de soldats de la Coalicio, el desplegament militar mes important des de la Segona Guerra Mundial contra el mig milio de soldats iraquians i milers de tancs i avions de combat. ^[2] Amb l' URSS col·laborant en el Consell de Seguretat de l'ONU , semblava haver-se convertit en un instrument realment util per imposar un Nou Ordre Mundial.

La suposada amenaca d'un nou xoc petrolier contribuia a la resolucio mostrada pels occidentals. Pero, sobretot, existia una clara voluntat de corregir l'equilibri de forces en el sempre inestable Orient Mitja, despres de la descongelacio de l'Europa oriental.

Les principals batalles van ser combats aeris i terrestres en la frontera d'Iraq i Kuwait o amb el limit amb Arabia Saudita . Els atacs aeris es feren a centres de comanda i control iraqians , instal·lacions de comunicacions, magatzems de subministrament, i forces de reforc. La superioritat aeria sobre l'Iraq es guanya abans que els principals combats de terra comencessin. ^[3]

Les atacs inicials componien de Missils creuer BGM-109 Tomahawk llancats des de vaixells, bombarders camuflats Lockheed F-117 Nighthawk amb bombes guiades per lasers, i aeronau armades amb missils antiradar . ^{[3] [4]} Aquests primers atacs permeteren als caca bombarders guanyar la superioritat aeria sobre el pais per continuar atacant amb bombes guiades.

Els Fairchild Republic A-10 Thunderbolt II atacaren les forces blindades iraquianes amb metralladores Gatling GAU-8 Avenger i missils AGM-65 Maverick ^[3] en suport de les tropes de terra nord-americanes, i els helicopters d'atac disparaven missils AGM-114 Hellfire i BGM-71 TOW . ^[5] La flota aliada tambe usa els bombarders AWACS i Boeing B-52 Stratofortress . ^{[3] [4]}

La forca aeria estava constituida per mes de 2.500 avions de combat, dels quals 1.800 nord-americans, que lluitaren contra una forca iraquiana d'aproximadament 500 Mig-29 i caces Dassault Mirage F1 . Mes de 88.000 missions de combat foren dutes a terme per forces aliades amb mes de 88.000 tones de bombes deixades caure al final de la cinquena setmana. La guerra no es va estendre mes enlla a despit del llancament per part d'Iraq de missils del tipus Scud que van impactar a ciutats d' Israel .

Les tropes iraquianes es van rendir el 28 de febrer de 1991 i en la seva retirada, van incendiar i deixar inutilitzats centenars de pous de petroli, suposant una gran perdua economica i greus consequencies mediambientals. ^[6] La guerra va ser curta pero no tant com confiaven les forces aliades, ja que l'equipament de l'Iraq era millor del que havien previst. L'objectiu de derrocar a Saddam Hussein no es va aconseguir. El cost economic de la guerra es calcula pels aliats al voltant de 61.100 milions de dolars (la major part d'aquest import el van pagar els altres paisos aliats, no els Estats Units). No es coneixen les dades del cost economic de les operacions militars empreses per l'Iraq. A mes es van cremar els pous de petroli de Kuwait amb danys ambientals afegits als economics.

Hi va haver un control informatiu estricte per part de les autoritats militars (iraquianes i aliades) en aquesta primera guerra que es presentava com la primera guerra transmesa en directe per televisio.

Victimes de la guerra del Golf [ modifica ]

El nombre de victimes per als dos bandols durant els dos mesos de batalles va ser relativament baix:

• Iraq va esmentar la xifra de 2.300 civils morts en els atacs aeris a ciutats iraquianes.
• No hi ha dades de font iraquiana sobre morts en combat, s'ha de tenir en compte que es tracta d'una informacio d'us estrategic durant una guerra.
• Segons fonts aliades, que fan una estimacio indirecta basada en declaracions dels presoners de guerra i altres informacions, hi va haver per part de l'Iraq 10.000 morts en atacs aeris i uns altres 10.000 en el camp de batalla (les previsions inicials nord-americanes de morts iraquians eren 10 vegades superiors a les esmentades)
• Les baixes aliades van ser inferiors a 1.000 (xifra oficial 378) i menys de 1.000 ferits. L'amenaca mes important per a les de la coalicio van ser atacs amb missils Scud des de l'Iraq, que van ser la principal causa de baixes dels Estats Units. ^[7]
• Molts dels soldats americans van patir trastorns psiquics i la seva descendencia un alt percentatge de malformacions genetiques.

Consequencies [ modifica ]

La Guerra del Golf va ser un episodi d'un conflicte molt llarg i complex, s'esmenten nomes les consequencies que de forma immediata i cronologica segueixen al final d'aquesta guerra.

• Establiment de zones de proteccio, amb exclusio aeria, en les parts de l'Iraq de majoria xiita i kurda .
• Sancions economiques establertes per l'ONU en resposta a la no col·laboracio iraquiana en la inspeccio d'armament. L' UNICEF (Organisme de l'ONU per la infantesa) va calcular que el manteniment de les sancions, que afectaven l'entrada a Iraq tambe de medicaments va ser la causa de mort de 90.000 nens.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Guerra de l'Iraq
• Guerra Freda Islamica

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Boyne , Walter J. The Influence of Air Power upon History (en angles). Pelican, 2003. ISBN 1-58980-034-6 .  
• Gross , Charles J. American Military Aviation: The Indispensable Arm (en angles). Texas A&M University Press, 2002. ISBN 1-58544-215-1 .  

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Guerra del Golf