Guerra freda Islamica

Hivern arab i Arab?Iranian conflict (en)
Tipus	guerra per delegacio i sectarisme
Data	1979 - Actualitat
Escenari	Orient Mitja i Africa
Lloc	Orient Mitja
Bandols
Bloc sunnita Arabia Saudita Emirats Arabs Units Jordania Kuwait Iemen Sudan Marroc Pakistan Estats Units Unio Europea Egipte Organitzacions no nacionals Consell Nacional de Transicio (2011-2012) Exercit Lliure de Siria (des del 2011) Bloc xiita Iran Siria Iraq Liban India Russia Armenia R.P. de la Xina Cuba Organitzacions no nacionals Hesbol·la Comite Revolucionari (des del 2015)
Comandants
Jalid de l'Arabia Saudita† (1975-1982) Fahd de l'Arabia Saudita † (1982-2005) Abdul·lah de l'Arabia Saudita † (2005-2015) Salman de l'Arabia Saudita (2015-Act) Ruhol·lah Khomeini † (1979-1989) Ali Khamenei (des del 1989)

La Guerra Freda Islamica es un conflicte directe que es produeix des de 1979 , amb la instauracio de la republica islamica a Iran, ^[1] a l' Orient Mitja i que enfronta a les dues grans branques de l' islam : el bloc sunnita liderat pel Regne de l' Arabia Saudita i secundat majoritariament per les monarquies de la Peninsula Arabiga com Qatar , Kuwait o els Emirats Arabs ; i el bloc xiita capitanejat per la Republica Islamica de l'Iran i seguit per paisos com Siria o Iraq . Aquesta guerra freda es podria enquadrar en un marc internacional perque els Estats Units donen suport a les monarquies del Golf mentre que Russia dona suport a l' Iran i als seus aliats. ^[2]

Mai s'han enfrontat directament entre si pero han participat i participen en conflictes a Libia , Iemen , Siria, Iraq o el Liban . En gairebe tots els conflictes que s'han produit a l'Orient Mitja des del 1979 fins avui dia els dos blocs han estat enfrontats en dos bandols diferents. ^[2]

En considera que la guerra freda islamica (de vegades, tambe dita " guerra freda ", simplement, entenent-se de quina es tracta pel context) va comencar en 1979 i dura fins avui dia. Aquesta va reemplacar la previa guerra freda arab , acabada en morir Nasser , per l'augment de poder dels xiites, a causa de la revolucio iraniana de 1979 i la fundacio de l' Hesbol·la ( 1982 - 1984 ), i dels sunnites, pel conflicte dels talibans de 2001 i el d'Iraq al llarg de 2003 i 2004 . Es parla de "guerra freda" referida a aquest conflicte al llarg de tot aquest temps perque, tot i que la tensio esta sent creixent a mesura que passa el temps, per a alguns encara no ha arribat a una guerra "calenta" declarada, oberta i continuada. Altres parlen de guerra freda, "islamica", per diferenciarla de l'arab i de la cristiana (EUA contra URSS), pero "amb periodes de guerra calenta", com per exemple la guerra entre Iran i Iraq als anys 80 . ^{[3] [4] [5]}

Revolucio iraniana de 1979 [ modifica ]

Abans de la Revolucio islamica produida a l' Iran , els dos paisos eren dues monarquies autoritaries i mantenien una relacio cordial. Pero a l' Iran s'hi va produir una revolucio republicano -islamica liderada per l'aiatol·la Khomeini l'any 1979 que va expulsar el xa i va establir la Republica Islamica de l'Iran . El Regne de l' Arabia Saudita , encara que felicites els nous administradors del pais persa, temia que la revolucio s'exportes a altres paisos aliats, i les relacions es van refredar forca. Els dos paisos representaven dos models ben diferents de nacio islamica: mentre que Arabia representava una monarquia ultraconservadora , l'Iran representava una republica islamica de caracter revolucionari.

Les relacions diplomatiques entre ambdos paisos es van tallar quan el lider suprem de l'Iran, l'aiatol·la Khomeini, va titllar als saudites "d' heretges " i traidors de l' islam . ^{[ cal citacio ]} No es restablirien fins a l'any 1991.

Guerra entre Iran i Iraq [ modifica ]

Nomes un any despres de l'establiment de la Republica Islamica a l'Iran, el pais vei, l' Iraq de Saddam Hussein , va travessar la frontera iraniana i va iniciar-se la coneguda com la Guerra Iran-Iraq . Iraq pretenia canviar la frontera imposada el 1975 i va aprofitar que feia poc que la Republica s'havia establert a l'Iran per atacar.

Tant els Estats Units com l' URSS van donar suport a Hussein en la seva causa. Arabia Saudita i els membres de la Lliga Arab van donar suport a l'Iraq amb 25 milions de dolars perque l'Iran representava una amenaca molt mes gran per a la regio que l'Iraq baasista i laic . La guerra va finalitzar l'any 1988 sense un guanyador clar.

En les successives guerres contra Iraq ( Guerra del Golf i Guerra d'Iraq ), tant l'Iran com l'Arabia Saudita van donar suport a les forces antiiraquianes.

Incidents a pelegrinatges a la Meca [ modifica ]

El hajj es un dels cinc pilars de l'islam , sent el viatge que tot musulma ha de realitzar a la Meca almenys una vegada a la seva vida. Pero al llarg de la historia hi ha hagut incidents que han causat grans quantitat de morts. L'any 1987 , quatre-cents peregrins xiites que provenien de l'Iran van ser assassinats per les Forces Armades del Regne Saudita. ^{[ cal citacio ]} Aquest incident va fer que la tensio entre els dos paisos s'eleves a cotes molt altes: a l'Iran, manifestants van protestar i van assaltar l'ambaixada del Regne a Teheran matant a un funcionari saudita; i, per la seva banda, Arabia Saudita va prohibir els visats de viatge als iranians per al hajj . Les relacions diplomatiques es van trencar despres d'aquesta escalada de tensio.

Pero hi ha hagut mes casos de tragedies durant el hajj que van tensant les relacions entre xiites i sunnites. L'any 2015 una allau humana va deixar el sagnant balanc de mes de 2.200 persones mortes . ^{[ cal citacio ]} Les autoritats de Teheran van culpar les autoritats saudites de la massacre i van aconsellar no viatjar a La Meca per a realitzar el hajj. ^{[ cal citacio ]}

Primavera Arab: Libia, Siria i Iemen [ modifica ]

La Primavera Arab va ser un moviment social i politic produit al Mon Arab contra els seus governs . En tots els paisos arabs es van produir protestes que van obtenir com a resultats derrocaments de regims ( Tunisia i Egipte ), canvis en els governs ( Iemen ) o fins i tot guerres civils ( Libia i Siria ). Iran , pais persa no arab, no va patir les consequencies directes d'aquesta Revolucio. No obstant aixo, Iran tenia i te interessos a Libia i a Siria, ja que la nacio persa era aliada de Gaddafi i ho es d'Al-Assad.

Per la part dels Saudites, que van reprimir amb duresa les manifestacions que es van produir al seu territori, van donar suport a les intervencions estrangeres a Libia i a Siria per allunyar la influencia de l'Iran de la zona arab. Iran va donar armes i suport a la Libia socialista de Gaddafi i actualment les dona a la Siria xiita d'Al-Assad.

Lliga Arab: Prosaudites o Proiranians [ modifica ]

Arabia Saudita	Iran	Neutrals
Jordania	Siria	Oman
Qatar	Iraq	Algeria
Bahrain	Liban	Palestina
EAU
Egipte
Sudan
Iemen
Tunisia
Marroc

Vegeu tambe [ modifica ]

• Segona Guerra Freda

Bibliografia [ modifica ]

• Song Yichang, The aggressive islamic cold war , 1993 . (angles)
• Sharam Chubim i Charles Tripp, Iran and Saudi Arabia relations and regional order , 1996 . (angles)
• David Barsamian amb Noam Chomsky, Ervand Abrahamian i Nahid Mozaffari, Targeting Iran , 2007 . (angles)

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• The cold war between Saudi Arabia and Iran that's tearing apart the Middle East, explained. The supposedly ancient Sunni-Shia divide is in fact very modern ? and it's not really about religion. Vox, 4 de gener de 2016 . (angles)
• The Cold War of Islam Der Spiegel , 9 de maig de 2016 (angles) (alemany)
• The loser of the islamic cold war may be Barack Obama Newsweek , 1 de novembre de 2016 (angles)
• An Islamic Cold War: Navigating the Iranian-Saudi relationship 26 de setembre de 2015 (angles)
• Nueva victima de la guerra fria islamica The Independent (castella) (basc)