Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Consell de Seguretat de les Nacions Unides
	;
Dades
Nom curt	UNSC , ?連安保理 , 安保理 , CSNU , Weltsicherheitsrat , CSNU , СБ ООН , 安理? , 安理會 , РБ ООН , СС на ООН , СБ ААН , BMGK , RB ONZ , V-Raad , BMT T? , BR OSN , CSNU , RB OSN i VNVR
Tipus	organ principal de las Nacions Unides ; consell
Historia
Creacio	24 octubre 1945
26 juny 1945	Carta de les Nacions Unides
Governanca corporativa
Seu	seu de les Nacions Unides (Nova York) ;
Entitat matriu	Organitzacio de les Nacions Unides
Filial	Missio d'Estabilitzacio de les Nacions Unides a Haiti
Format per	membre del Consell de Seguretat de l'ONU ; President of the United Nations Security Council (en)
Part de	sistema de les Nacions Unides ; Organitzacio de les Nacions Unides
Lloc web	un.org…
	Localitzacio geografica

El Consell de Seguretat de l'ONU es l'organ de les Nacions Unides encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre nacions. ^[1] Quan els altres organs de l' ONU nomes fan recomanacions als governs membres, el Consell de Seguretat te el poder de prendre decisions que han d'obeir-se sota l'acord de la Carta de l'ONU. Amb aquesta potestat es l'organ mes poderos de l'ONU. Les decisions del Consell de Seguretat son conegudes com a " resolucions ". ^[2]

La seva primera sessio es realitza el 17 de gener de 1946 a Londres .

El Consell esta conformat per quinze estats, ^[1] cinc membres permanents amb dret de veto ^[3] ? Estats Units , Regne Unit , Franca , Russia i la Republica Popular Xina ? i deu membres no permanents. ^[1]

Els deu membres no permanents son elegits de cinc en cinc cada any per l' Assemblea General de l'ONU i per un periode de dos anys. ^[1] La presidencia del Consell rota mensualment segons ordre alfabetic. ^[4]

Cada membre del Consell te un vot. Les decisions en general requereixen del vot afirmatiu d'almenys nou membres.

Membres [ modifica ]

Hi ha dues categories d'afiliacio al Consell de Seguretat: cinc membres permanents i deu membres elegits.

La presidencia del Consell de Seguretat es rotativa entre els quinze membres, amb una duracio d'un mes. La rotacio es fa en ordre alfabetic dels noms dels membres en angles . El paper del president es establir l'agenda, presidir les reunions i supervisar els temps de crisi.

Estats membres l'any 2024
Pais ^[5]	Presidencia ^[4]	Afiliacio ^[5]	Bloc regional ^[6]
Franca	gener 2024	permanent	Europa occidental i altres
Guyana	febrer 2024	2024-2025	Llatinoamerica i Carib
Japo	mars 2024	2023-2024	Asia-Pacific
Malta	abril 2024	2023-2024	Europa occidental i altres
Mocambic	maig 2024	2023-2024	Africa
Corea del Sud	juny 2024	2024-2025	Asia-Pacific
Russia	juliol 2024	permanent	Europa de l'est
Sierra Leone	agost 2024	2024-2025	Africa
Eslovenia	septembre 2024	2024-2025	Europa de l'est
Suissa	octubre 2024	2023-2024	Europa occidental i altres
Regne Unit	novembre 2024	permanent	Europa occidental i altres
Estats Units	desembre 2024	permanent	Europa occidental i altres
Republica Popular de la Xina		permanent	Asia-Pacific
Equador		2023-2024	Llatinoamerica i Carib
Algeria		2024-2025	Africa

En cada reunio, es necessaria la presencia d'un representant de cada membre del Consell a la seu de l' ONU . Aquest requisit va ser adoptat pel fet que l'absencia de membres va ser una debilitat de la Lliga de Nacions , la qual no va poder respondre rapidament a les crisis.

Membres permanents [ modifica ]

Els cinc membres permanents del Consell de Seguretat tenen el poder de vetar qualsevol resolucio substantiva; aixo permet a un membre permanent bloquejar l'adopcio d'una resolucio, pero no impedir o acabar el debat. ^[7]

Pais	Grup regional	Representacio de l'estat actual	Antiga representacio estatal
Xina	Asia-Pacific	Republica Popular de la Xina	Republica de la Xina ^[a] ( 1945?1949 , 1949?1971 )
Franca	Europa occidental i altres	Republica Francesa	Govern provisional. (1945?1946) Quarta Republica (1946-1958)
Russia	Europa de l'est	Federacio Russa	Unio de Republiques Socialistes Sovietiques (1945-1991)
Regne Unit	Europa occidental i altres	Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord	N/A
Estats Units	Europa occidental i altres	Estats Units d'America	N/A

Els membres permanents van ser originariament les nacions victorioses de la Segona Guerra Mundial : la Republica de la Xina, Franca, el Regne Unit, i els Estats Units. El 1971 , la Republica Popular de la Xina va reemplacar la "Xina" representada. El 1991 , Russia va ocupar el seient de la Unio Sovietica .

Actualment, aquests cinc membres son els unics estats que tenen el dret de posseir armes nuclears, d'acord amb el tractat de la No-Proliferacio Nuclear , el qual no te validesa universal, ja que tots els "estats nuclears" l'han signat ( Corea del Nord , India , Pakistan i Israel ). Aquest estatus nuclear, pero, no es el resultat del seu estatus com a membres permanents.

Membres elegits [ modifica ]

Deu membres mes son elegits per l'Assemblea General per un terme de dos anys, comencant l' 1 de gener ; cinc nacions elegides per any. Aquests membres son elegits pels grups regionals i confirmats per l' Assemblea General de l'ONU . Els blocs d' Africa , Llatinoamerica i Europa occidental elegeixen cadascu dos membres, i els blocs arab, asiatic i d'Europa oriental, un membre. Un membre mes s'elegeix rotatoriament entre les seleccions asiatica i africana.. ^[6] Els membres elegits no tenen dret de veto .

Tasques del Consell de Seguretat [ modifica ]

D'acord amb el sise capitol de la Carta de les Nacions Unides, anomenat "Resolucio Pacifica de Disputes", el Consell de Seguretat pot investigar qualsevol disputa o situacio que pugui dur a la friccio o disputes internacionals. El Consell pot recomanar procediments o metodes d'ajustament si ha determinat que la situacio es un perill per a la pau i la seguretat internacional. Les recomanacions, pero, no tenen caracter obligatori per als membres de l'ONU.

D'acord amb el sete capitol, el Consell te un poder mes ampli per a decidir quines mesures han de prendre's en situacions que son "amenaces a la pau, alteracions de la pau o actes d'agressio". En aquestes situacions, el Consell no esta limitat a fer nomes recomanacions, sino que pot fer us de les forces armades per "mantenir o restaurar la pau i la seguretat internacional". Aquesta va ser la base per a l'accio armada a Corea el 1950 , i de l'us de les forces a Iraq i Kuwait el 1991 . Les decisions que es prenen sota el capitol sete de la Carta, com ho son les sancions economiques, son obligatories per a tots els membres.

Reforma [ modifica ]

Entre les reformes plantejades sobre l'Organitzacio de les Nacions Unides, el Consell de Seguretat ha sigut probablement l'aspecte de major controversia. Entre els paisos de la Unio Europea, hi ha hagut discrepancies sobre com ha de ser aquesta reforma. Per una banda, Franca (i anteriorment tambe el Regne Unit), s'han oposat a qualsevol reforma que canvi la seva posicio privilegiada com a membre permanent. Per la seva banda, Alemanya i Itlalia han volgut obtenir l'estatus de membres permanents, i en general, a la Unio Europea li ha convingut mantenir la composicio actual del Consell de Seguretat perque esta sobrerepresentada. Els membres de la UE al Consell de Seguretat son un dels cinc membres permanents (Franca) i fins a tres dels deu membres elegits. ^[8]

Notes [ modifica ]

↑ On 25 October 1971, with opposition from the United States, the mainland communist People's Republic of China was given the Chinese seat on the Security Council in place of the Republic of China on Taiwan .

Referencies [ modifica ]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Web del Consell de Seguretat de la ONU. ≪ Home (Portada) ≫ (en angles). [Consulta: 14 abril 2024].
↑ Web del Consell de Seguretat de la ONU. ≪ Resolucions ≫ (en angles). [Consulta: 14 abril 2024].
↑ ≪Sistema de votacio i registres≫ . Nacions Unides.
↑ ^4,0 ^4,1 Web del Consell de Seguretat de la ONU. ≪ Presidencia 2024 ≫ (en angles). [Consulta: 14 abril 2024].
↑ ^5,0 ^5,1 Web del Consell de Seguretat de la ONU. ≪ Current Members (Membres actuals) ≫ (en angles). [Consulta: 14 abril 2024].
↑ ^6,0 ^6,1 ≪ Special Research Report No. 4 Security Council Elections 201121 September 2011 ≫. Security Council Report. Arxivat de l' original el 8 June 2012. [Consulta: 14 abril 2024].
↑ Fasulo, 2004 , p. 40?41.
↑ Keukeleire , S.; Delreux , T. ≪The EU and Multilateral Organizations≫. A: The Foreign Policy of the European Union (en angles), 2014, p. 299-320.

Bibliografia [ modifica ]

Alexander , Titus. Unravelling Global Apartheid: An Overview of World Politics . Cambridge, Massachusetts: Polity Press, 1996. ISBN 978-0-7456-1353-6 .
Blum , Yehuda Z. ≪ Russia Takes Over the Soviet Union's Seat at the United Nations ≫. European Journal of International Law , 3, 2, 1992, pag. 354?362. Arxivat de l' original el 24 marc 2012. DOI : 10.1093/ejil/3.2.354 [Consulta: 8 febrer 2016].
Coulon , Jocelyn. Soldiers of Diplomacy: The United Nations, Peacekeeping, and the New World Order . University of Toronto Press, 1998. ISBN 978-0-8020-0899-2 .
Deni , John R. Alliance Management and Maintenance: Restructuring NATO for the 21st Century . Aldershot, England: Ashgate Publishing, 2007. ISBN 978-0-7546-7039-1 .
Fasulo , Linda. An Insider's Guide to the UN . New Haven, Connecticut: Yale University Press, 2004. ISBN 978-0-300-10155-3 .
Fomerand , Jacques. The A to Z of the United Nations . Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2009. ISBN 978-0-8108-5547-2 .
Gaddis , John Lewis . The United States and the Origins of the Cold War, 1941?1947 . Nova York: Columbia University Press, 2000. ISBN 978-0-231-12239-9 .
Hillier , Timothy. Sourcebook on Public International Law . Londres: Cavendish Publishing, 1998. ISBN 978-1-85941-050-9 .
Hoopes , Townsend; Brinkley , Douglas. FDR and the Creation of the U.N. . New Haven, Connecticut: Yale University Press, 2000. ISBN 978-0-300-08553-2 .
Kennedy , Paul. The Parliament of Man : The Past, Present, and Future of the United Nations . Nova York: Random House, 2006. ISBN 978-0-375-50165-4 .
Kochler , Hans. The Concept of Humanitarian Intervention in the Context of Modern Power: Is the Revival of the Doctrine of "Just War" Compatible with the International Rule of Law? . 26. Vienna: International Progress Organization, 2001. ISBN 978-3-900704-20-9 .
Magliveras , Konstantinos D.. Exclusion from Participation in International Organisations: The Law and Practice behind Member States' Expulsion and Suspension of Membership . 5. The Hague: Kluwer Law International, 1999. ISBN 978-90-411-1239-2 .
Manchester , William; Reid , Paul. The Last Lion: Winston Spencer Churchill . 3: Defender of the Realm. Nova York: Little Brown and Company, 2012. ISBN 978-0-316-54770-3 .
Matthews , Ken. The Gulf Conflict and International Relations . Londres: Routledge, 1993. ISBN 978-0-415-07519-0 .
Meisler , Stanley. United Nations: The First Fifty Years . Nova York: Atlantic Monthly Press, 1995.
Mikulaschek , Christoph. ≪Report from the 39th International Peace Institute Vienna Seminar on Peacemaking and Peacekeeping≫. A: The UN Security Council and the Responsibility to Protect: Policy, Process, and Practice . Diplomatic Academy of Vienna, 2010, p. 20?49. ISBN 978-3-902021-67-0 [Consulta: 8 febrer 2016].
Mires , Charlene. Capital of the World: The Race to Host the United Nations . New York University Press, 2013. ISBN 978-0-8147-0794-4 .
Neuhold , Hanspeter. ≪The United Nations System for the Peaceful Settlement of International Disputes≫. A: The United Nations: Law and Practice . The Hague: Kluwer Law International, 2001. ISBN 978-90-411-1563-8 .
Osma?czyk , Edmund Jan . ≪Encyclopedia of the United Nations and International Agreements≫. A: Anthony Mango. . 4. Taylor & Francis, 2004. ISBN 978-0-415-93924-9 .
Schlesinger , Stephen C.. Act of Creation: The Founding of the United Nations: A Story of Super Powers, Secret Agents, Wartime Allies and Enemies, and Their Quest for a Peaceful World . Boulder, Colorado: Westview Press, 2003. ISBN 978-0-8133-3324-3 .
Wilcox , Francis O. ≪The Yalta Voting Formula≫. American Political Science Review , 39, 5, 1945, pag. 943?956. DOI : 10.2307/1950035 . ISSN : 0003-0554 . JSTOR : 1950035 .
Zunes , Stephen ≪International Law, the UN and Middle Eastern Conflicts≫. Peace Review: A Journal of Social Justice , 16, 3, 2004, pag. 285?292. DOI : 10.1080/1040265042000278513 . ISSN : 1040-2659 .

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Consell de Seguretat de les Nacions Unides

[8] On 25 October 1971, with opposition from the United States, the mainland communist People's Republic of China was given the Chinese seat on the Security Council in place of the Republic of China on Taiwan .

[portada-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Web del Consell de Seguretat de la ONU. ≪ Home (Portada) ≫ (en angles). [Consulta: 14 abril 2024].

[resolucions-2] Web del Consell de Seguretat de la ONU. ≪ Resolucions ≫ (en angles). [Consulta: 14 abril 2024].

[3] ≪Sistema de votacio i registres≫ . Nacions Unides.

[presidència2024-4] 4,0 ^4,1 Web del Consell de Seguretat de la ONU. ≪ Presidencia 2024 ≫ (en angles). [Consulta: 14 abril 2024].

[membres-5] 5,0 ^5,1 Web del Consell de Seguretat de la ONU. ≪ Current Members (Membres actuals) ≫ (en angles). [Consulta: 14 abril 2024].

[regions-6] 6,0 ^6,1 ≪ Special Research Report No. 4 Security Council Elections 201121 September 2011 ≫. Security Council Report. Arxivat de l' original el 8 June 2012. [Consulta: 14 abril 2024].

[FOOTNOTEFasulo200440–41-7] Fasulo, 2004 , p. 40?41.

[:0-9] Keukeleire , S.; Delreux , T. ≪The EU and Multilateral Organizations≫. A: The Foreign Policy of the European Union (en angles), 2014, p. 299-320.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[a]

[8]

Organitzacions i institucions internacionals pels drets humans
Tipus	Organitzacio dels drets humans Comissio dels drets humans Institucions dels drets humans Comissio de la veritat i la reconciliacio
Institucions internacionals	Comite sobre els drets de l'infant Cort Penal Internacional Oficina de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans Comite de Drets Humans Consell de Drets Humans de les Nacions Unides Consell de Seguretat de l'ONU
Regionals	Comissio Africana de Drets Humans i dels Pobles Tribunal Africa de Drets Humans i dels Pobles Tribunal de Justicia Africa Tribunal Europeu de Drets Humans Comite Europeu per a la prevencio de la tortura Comissio Interamericana de Drets Humans Tribunal Interamerica de Drets Humans
Multilaterals	Unio Europea Consell d'Europa Organitzacio dels Estats Americans Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinacio d'Assumptes Humanitaris Organitzacio Internacional del Treball Organitzacio Mundial de la Salut UNESCO Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/sida Departament d'Afers Economics i Socials de les Nacions Unides Comissio de la Condicio Juridica i Social de les Dones Fons de Poblacio de les Nacions Unides UNICEF Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament Organitzacio de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentacio Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans
Principals ONGs	Amnistia Internacional FIDH Human Rights Watch Comite Internacional de la Creu Roja Emergency Human Rights First

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC ( 1 ) BNF ( 1 ) GND ( 1 ) LCCN ( 1 ) VIAF ( 1 ) ISNI ( 1 ) SELIBR ( 1 ) SUDOC ( 1 ) BIBSYS ( 1 ) NLA ( 1 ) NDL ( 1 ) NKC ( 1 )
Bases d'informacio	GEC ( 1 )