Kurd

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de llenguaKurd
Zimane Kurdi , ????? ????? , Kurdi i ????? Modifica el valor a Wikidata
Tipus llengua , macrollengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Us
Parlants De 16 [1] a 35 [2] milions
Parlants nadius 21.000.000 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Autocton de orient mitja
Estat Turquia , Iraq , Iran , Armenia , Georgia , Azerbaidjan , Siria i Turkmenistan Modifica el valor a Wikidata
Classificacio linguistica
llengua humana
llengues indoeuropees
llengues indoiranianes
llengues iraniques
llengues iraniques occidentals
llengues iraniques nord-occidentals Modifica el valor a Wikidata
Caracteristiques
Sistema d'escriptura alfabet llati , alfabet arab i alfabet ciril·lic Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639 -1 ku Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2 kur Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3 kur Modifica el valor a Wikidata
SIL KUR
Glottolog kurd1259 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere 58-AAA Modifica el valor a Wikidata
Ethnologue kur Modifica el valor a Wikidata
ASCL 4101 Modifica el valor a Wikidata
IETF ku Modifica el valor a Wikidata
Zones de poblament kurd

El kurd ( kurdi ) es un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal . [3] Es la llengua dels kurds , parlada per prop de 31 milions de persones. El fet de no pertanyer a cap estat ajuda a la fragmentacio de l'idioma, dividit en nombrosos dialectes (el nombre exacte no n'es clar), i en dues branques principals.

Actualment s'escriu amb l' alfabet llati , tot i que no sempre ha estat aixi (ha passat pels caracters ciril·lics i arabs) . Se'n conserven documents escrits des del segle  xii .

El sistema fonologic consta de 9 vocals i 26 consonants . No te una distincio de genere marcada. Es una llengua ergativa .

Classificacio [ modifica ]

La linguistica comparativa ha demostrat que el kurd es una llengua iraniana nord-occidental que comparteix algunes isoglosses amb la resta de llengues d'aquest grup. Igual que les altres llengues iranianes nord-occidentals, esta probablement relacionada amb els medes antics. Abans dels medes, la regio ocupada actualment pel kurd va estar ocupada per la llengua hurrita , que no es indoeuropea, i sobre la qual se suposa que podria estar remotament relacionada amb les llengues caucasiques nord-orientals ( hipotesi alarodiana ). Es creu que aquest substrat no indoeuropeu va influir molt en el kurd.

L'hurrita va ser substituit per les llengues iranianes , cap al 850 aC, amb l'arribada dels medes al Kurdistan . Alguns experts creuen que la influencia de l'hurrita en l'indoirani nord-occidental i en el kurd es mes evident en la seva estructura ergativa , i en la seva toponimia . Un grup linguistic tambe influent en el kurd, pero no tant, fou el grup semitic, especialment l' arameu i l' arab .

Nombre de parlants [ modifica ]

A la primera decada del segle  xxi , el kurd era parlat per mes de vint milions de persones. A Turquia es calcula que te uns 7,5 milions de parlants; a l'Iran, 6 milions; a l'Iraq, 4,6 milions; a Siria, 1,6 milions. En nombres inferiors, tambe hi ha comunitats de kurdoparlants a Armenia , l' Azerbaidjan i altres estats del Caucas , i tambe a Alemanya i altres estats europeus. [4] Segons un cens publicat l'octubre de 2015, el 2009-2013 American Community Survey , als Estats Units hi hauria uns 17.000 parlants de kurd. [5]

Historia [ modifica ]

Antic alfabet usat previament pel kurd, segons Ibn Wahshiyya, any 856 aC

Durant la seva estada a Damasc , l'historiador Ibn Wahxiyya va descobrir dos llibres d'agricultura escrits en kurd, un sobre la cultura de la vinya i les palmeres, i l'altre sobre l'aigua i els mitjans per trobar-ne en terres desconegudes. Va traduir-los tots dos del kurd a l'arab al comencament del segle  ix . [6]

D'entre els primers textos religiosos en kurd hi ha el Yazidi Black Book, el llibre sagrat del iazidisme . Es considera que fou escrit en algun moment del segle  xiii despres de Crist per Hassan bin Adi (nascut l'any 1195), el besnet de Sheikh Adi ibn Musafir (mort l'any 1162), fundador d'aquest culte. Conte la versio del iazidisme de la creacio del mon, la creacio de l'esser huma, la historia d' Adam i Eva i la principals prohibicions de la fe. [7] Del segle  xv al XVII, els poetes i escriptors classics en kurd desenvoluparen un llenguatge literari. Els poetes en kurd mes destacables d'aquest periode van ser Ali Hariri , Ahmad Khani, Malaye Jaziri i Faqi Tayran.

El sacerdot italia Maurizio Garzoni publica el primer llibre de gramatica kurda, titulat Grammatica e Vocabolario della Lingua Kurda , a Roma l'any 1787, despres de divuit anys fent de missioner entre els kurds d' Amadiya . [8] Aquesta obra es molt important en la historia del kurd perque es el primer reconeixement de l'us estes d'una llengua clarament kurda. Garzoni fou anomenat rei de la kurdologia per erudits posteriors. [9] La llengua kurda va ser prohibida en gran part del Kurdistan durant un temps. Despres del cop d'estat del 1980 a Turquia fins al 1991, l'us de la llengua kurda era il·legal a Turquia. [10]

Despres del referendum sobre la independencia del Kurdistan iraquia de 2017 , el primer ministre d'Iraq, Haider al-Abadi va demanar "cancel·lar" el resultat del referendum i iniciar un dialeg dins "el marc de la constitucio". [11] Les forces iraquianes i les Forces de Movilitzacio Popular assaltaren la ciutat de Kirkuk i la seva provincia el 15 d'octubre de 2017. Davant la negativa de la coalicio internacional d'intervenir, els Peixmerga van retirar-se, [12] i el 18 d'octubre de 2017, Mossul i altres territoris circumdants van caure en mans de l'exercit iraquia. [13]

Estatus actual [ modifica ]

Senyals de transit prop de Diyarbakır que mostren els noms de les localitats en kurd

El kurd central fou declarat llengua cooficial a l' Iraq en la Constitucio de 2012. [4] A Siria , d'altra banda, la publicacio de qualsevol cosa en kurd es prohibida, [14] tot i que aquesta prohibicio ja no te vigencia a causa de la guerra civil que viu el pais. [15]

A Turquia, l'estat laic i centralista de Mustafa Kema l prohibi el kurd en l'ensenyament, els mitjans de comunicacio i la vida publica en general, a mes de prohibir-ne els caracters X, W i Q, inexistents en l' alfabet turc . [16] Per extensio, estaven prohibits els noms i cognoms kurds que continguin aquestes lletres. No ha estat fins a inicis del segle XXI que les prohibicions s'han anat aixecant gradualment: el 2006 es van legalitzar les emissions en kurd en canals privats, i des del 2009 tambe en canals publics. [4] El 2002, les classes en llengua kurda es van convertir en una assignatura optativa a les escoles publiques. Abans, l'ensenyament kurd nomes era possible a les institucions privades. [17] El 2013 es va aprovar l'ensenyament kurd en escoles privades. [4]

A l' Iran , malgrat que es utilitzat en alguns mitjans locals i diaris, no s'estudia a les escoles publiques. [18] [19] L'any 2005, 80 kurds iranians van prendre part en un experiment i van guanyar una beca per anar a estudiar al Kurdistan Iraquia . [20]

El marc de 2006, Turquia va permetre que els canals de televisio emetessin en directe programes en kurd. Tanmateix, el govern turc va dir que havien d'evitar mostrar dibuixos animats per a infants, o programes educacionals que ensenyessin kurd, i que nomes podrien emetre fins a 45 minuts diaris o quatre hores a la setmana. [21] Tot i aixo, moltes d'aquestes restriccions als canals privats de televisio kurda van ser suavitzats el setembre de 2009. [22]

L'any 2010, els municipis kurds del sud-est van decidir comencar a imprimir les factures de l'aigua, els certificats de matrimoni, els senyals de transit , d'obres, d'emergencia, i les notificacions socials i culturals en kurd per tota Turquia. Els sermons del divendres dels imams van comencar a fer-se en aquesta llengua, i Esnaf crea etiquetes de preu en kurd. [23]

La radio estatal i la Corporacio de Televisio (TRT) van estrenar les emissions de la televisio kurda 24h l'1 de gener de 2009 amb el lema "vivim sota el mateix cel". [24] El primer ministre turc envia un missatge de video en kurd a la cerimonia d'obertura, que fou rebut pel ministre de cultura i per uns altres dirigents de l'estat. El canal fa servir les lletres X , W i Q durant les emissions.

Al Kirguizstan , el 96,4% de la poblacio kurda parla kurd com a llengua nadiua. [25] Al Kazakhstan , el percentatge corresponent n'es del 88,7%. [26]

Distribucio de parlants [ modifica ]

Xifres de parlants del kurd en alguns estats [27]
Pais Poblacio Poblacio de parlants del kurd
Turquia 83 215 000 14 000 000
Iraq 39 413 000 8 500 000
Iran 83 375 000 8 200 300
Siria 17 514 000 2 000 300
Alemanya 83 256 000 600 000
Afganistan 32 593 000 200 000
Israel 9 151 000 200 000
Azerbaidjan 10 062 000 150 000
Franca 64 927 000 100 000
Suecia 10 340 000 85 000
Liban 6 665 000 80 000
Paisos Baixos 17 384 000 70 000
Russia 146 710 000 63 818
Georgia 3 722 000 60 000
Belgica 11 521 000 50 000
Regne Unit 67 036 000 49 841
Kazakhstan 18 638 000 46 348
Armenia 2 958 000 45 000
Grecia 11 154 000 42 000
Turkmenistan 5 980 000 40 000
Jordania 10 706 000 30 000
Estats Units 330 641 000 20 000
Australia 25 578 000 10 000
Canada 37 802 000 6 000
Japo 126 151 000 2 000 [28]

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Hi ha una edicio en kurd de la Viquipedia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Kurd
  1. ↑ ≪ Kurdish ≫ (en angles). Ethnologue. [Consulta: 22 gener 2011].
  2. ↑ Al-Mufti , Nermeen. ≪ Arrogancia kurda en Irak ≫ (en angles). Assyrian International News Agency, 04-12-2007. [Consulta: 22 gener 2011]. [ Enllac no actiu ]
  3. ↑ ≪Kurdish language I. History of the Kurdish language≫. A: Ehsan Yarshater. Encyclopædia Iranica . Londres i Nova York: Routledge, 2008.  
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 ≪ Kurd ≫. Enciclopedia Catalana. [Consulta: 10 octubre 2019].
  5. ↑ ≪ How many people speak Kurdish in America ≫ (en angles). Mongabay.com. [Consulta: 10 octubre 2019].
  6. ↑ Ibn-Wa???ya , A?mad Ibn-?Al?. Ancient Alphabets and Hieroglyphic Characters Explained: With an Account of the Egyptian Priests, Their Classes, Initiation, and Sacrifices . Bulmer, 1806.  
  7. ↑ Jonh S. Guest, The Yazidis: A Study In Survival , Routledge Publishers, 1987, ISBN 0-7103-0115-4 , ISBN 978-0-7103-0115-4 , 299 pp. (see pages 18, 19, 32).
  8. ↑ Ernest R. McCarus, Kurdish Language Studies , The Middle East Journal, Published by Middle East Institute, Washington, 1960, p. 325.
  9. ↑ ≪ Kurdistan and Its Christians ≫ (en angles). World Congress of Kurdish Studies . Mirella Galetti, 6?9 setembre 2006. [Consulta: 29 octubre 2017].
  10. ↑ Ross, Michael. The Volunteer (capitol: The Road to Ankara).
  11. ↑ ≪ Iraqi PM calls on Kurdistan to cancel referendum, start dialogue ≫ (en angles). www.efe.com .
  12. ↑ ≪ Baghdad: Iraqi forces in full control of Kirkuk ≫. [Consulta: 21 novembre 2017].
  13. ↑ ≪ Iraq: 9 killed in clashes near Mosul dam ≫. [Consulta: 21 novembre 2017].
  14. ↑ ≪ Report ≫ (en angles). Amnistia Internacional , 15-10-2007. Arxivat de l' original el 15 d’octubre 2007. [Consulta: 29 octubre 2017].
  15. ↑ ≪ After 52-year ban, Syrian Kurds now taught Kurdish in schools ≫, 06-11-2015.
  16. ↑ Karaka? , Saniye. ≪ Submission to the Sub-Commission on Promotion and Protection of Human Rights: Working Group of Minorities; Tenth Session, Agenda Item 3 (a) ≫ (Microsoft Word|MS Word). United Nations Commission on Human Rights, marc 2004. Arxivat de l' original el 2007-06-28. [Consulta: 7 novembre 2006]. ≪Als kurds se'ls permet oficialment de tenir noms kurds des del setembre de 2003, pero no poden usar les lletres x, w o q, que son habituals en kurd pero que no existeixen en la versio turca de l'alfabet llati. [...] Aquestes lletres, tanmateix, s'usen en turc en el nom d'empreses, canals de radio, televisio i marques. Per exemple, l'exercit turc te una companyia que te per nom AXA OYAK i hi ha un canal de televisio a Turquia que es diu SHOW TV.≫
  17. ↑ ≪ Turkey to allow Kurdish lessons in schools ≫ (en angles). Aljazeera , 12-06-2012. [Consulta: 29 octubre 2017].
  18. ↑ ≪ The Kurdish Language and Literature ≫. Joyce Blau, professor de llengua kurda a la National Institute of Oriental Language and Civilization of the University of Paris. [Consulta: 29 octubre 2017].
  19. ↑ ≪ The language policy of Iran from State policy on the Kurdish language: the politics of status planning ≫ (en angles). University of Toronto . Amir Hassanpour. [Consulta: 29 octubre 2017].
  20. ↑ ≪ Neighboring Kurds Travel to Study in Iraq ≫. Npr.org, 09-03-2005. [Consulta: 2 desembre 2011].
  21. ↑ ≪ Turkey to get Kurdish television ≫, 13-05-2006. [Consulta: 29 octubre 2017].
  22. ↑ ≪ TRT HABER - Ozel Kurtce Kanala Ye?il I?ık ≫. Trt.net.tr, 28-11-2011. Arxivat de l' original el 18 de gener 2012. [Consulta: 2 desembre 2011].
  23. ↑ ≪ On trial for speaking Kurdish ≫. ANF-Firatnews . Arxivat de l' original el 15 de juny 2013. [Consulta: 29 octubre 2017].
  24. ↑ ≪ Kurdish TV starts broadcasting in Turkey ≫. Kurdmedia.com. Arxivat de l' original el 12 de gener 2012. [Consulta: 2 desembre 2011].
  25. ↑ ≪ . Number of resident population by selected nationality, mother tongue in 2009 ≫. Arxivat de l' original el 10 de juliol 2012. [Consulta: 9 abril 2015].
  26. ↑ ≪ Table 4.1.1 Population by individual ethnic groups ≫. Government of Kazakhstan . stat.kz. Arxivat de l' original el 28 de febrer 2013. [Consulta: 9 juliol 2012].
  27. ↑ Institut kurde de Paris . ≪ The Kurdish Diaspora ≫ p. The Kurdish Diaspora, 09-03-2016.
  28. ↑ ≪ 埼玉で暮らす在日クルド人 「ワラビスタン」のいま - Yahoo!ニュ?ス ≫.
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kurd&oldid=32746249 ≫