한국   대만   중국   일본 
Propaganda i contra-propaganda en temps de guerra - Diari de Girona

Opinio

Propaganda i contra-propaganda en temps de guerra

La guerra no admet cap frivolitat, la victima, qualsevol victima, ens exigeix seriositat solemne i qualsevol que es presenti pretenent ser gracios ha de ser neutralitzat i menystingut perque els morts no fan riure gens i no permeten acudits. Nomes caps fluixos poden mofar-se del dolor i la tristesa provocada per la violencia bel·lica.

≪La primera victima quan esclata una guerra es la veritat≫. Aquesta frase tan crua pertany al senador estatunidenc Hiram Johnson i la va pronunciar el 1917 durant la Primera Guerra Mundial quan s’adona que els governs immersos en la guerra mentien no sols en el que passava en el front, sino tambe en la rereguarda amagant deliberadament el que en realitat succeia.

Quan esclata una guerra un univers d’imatges persuasives irrompen en la pantalla del televisor i alhora es fonen i confonen les veritats i les mentides, la informacio i desinformacio per ensarronar els espectadors. Es fa dificil destriar la veritat de la mentida dels uns i dels altres, ates que els dos exercits en litigi apel·len als instints mes basics dels humans, els ressorts emocionals mes intims i aixi abunden noticies sobre els nens morts o ferits, les dones violades i assassinades: informacio sentimental, lacrimogena, que la rao sotmesa a la tensio bel·lica no sap garbellar i les accepta com a valides.

Des que la guerra es transmesa en directe els assessors d’imatge cerquen les fotografies esfereidores que impactin i commoguin l’opinio publica. Volen escandalitzar a la gent i que parlin de la feresa i brutalitat de la contesa.

Tot va comencar a la guerra del Golf, que renunciaren a utilitzar massa el mot guerra tan esgarrifos i el desplacaren per eufemismes confusos com ≪conflicte armat≫, ≪una coalicio de forces internacionals sota el mandat de les Nacions Unides≫, ≪Operacio Tempesta del desert≫, etc. En l’actual guerra a Ucraina els russos no usen el mot ≪guerra≫ i els canals televisius parlen d’operacio militar especial o ≪conflicte d’alliberacio d’Ucraina contra els nazis i els nacionalistes≫.

La guerra del Golf contra l’Iraq de Saddam Hussein per haver envait Kuwait va comencar el 2 d’agost del 1990 i acaba el 28 de febrer del 1991. No va durar ni un any. L’exercit iraquia va sofrir molts morts i desisti de l’ocupacio retirant-se al seu lloc d’origen.

La imatge de l’anec empastifat de petroli tan entendridora va fer la volta al mon, temps despres es va saber que era un muntatge, una fotografia manipulada que ni es corresponia al Golf sino a un dels efectes d’un petrolier rebentat que vessa el liquid al sud de Groenlandia.

El segon dia de la invasio va circular sorollosament per la xarxa aquest titular: ≪Bombes russes incendien un museu prop de Kiiv. Han cremat 25 obres de l’artista ucrainesa Maria Prymachenko≫. Alguns usuaris van desqualificar la informacio i la presentaren com una ≪fake news≫ (una noticia falsa o enganyosa).

L’exercit rus estava molt lluny de Kiiv, tanmateix, sap llancar missils de llarga distancia. Mai mes se’n va parlar; els entesos en conflictes armats afirmaren que els museus en situacio de perill bel·lic emmagatzemen en lloc segur les grans obres. Tambe he consultat informacio en els diaris estrangers i alguns se n’han fet resso mecanicament, sense comprovar la veracitat de la noticia, fins a l’extrem que parlen d’un pintor, quan es una pintora de nom Maria.

La informacio era eficac per remoure els instints basics de les persones: bombes contra l’art, contra la innocent bellesa. L’art roman i surt quasi sempre indemne de la guerra perque es una mercaderia de gran valor economic que els exercits invasors no malmeten, la saquegen per vendre-la.

El divendres passat la gran noticia va ser un incendi a la central nuclear de Zaporiyia. Es va fer viral. El president d’Ucraina Volodimir O. Zelenski anuncia que s’havia incendiat a causa d’un atac dels russos insensats i havien posat en perill molts paisos europeus. Els russos, per la seva banda, van atribuir el foc als guerrillers ucrainesos i adverti que aquests dirien que havien sigut els russos. El dissabte es va saber que no havia passat res greu, no es va cremar la central que segueix en ple funcionament. Un eficac malentes que fortifica el relat a favor d’Ucraina.

He llegit per internet que son molts els partidaris de la invasio a Ucraina; tots han militat o encara militen en partits comunistes. Conserven aquell entusiasme dels Bandera Roja, l’idealisme dels maoistes i creuen que la Russia de Putin es la patria dels damnats de la terra, el paradis terrenal dels proletaris; no saben o no volen saber que Russia es un estat d’economia capitalista en mans d’oligarques mafiosos.

Haurien d’aplicar la teoria de l’economista angles John M. Keynes, que va escriure ≪Quan les circumstancies canvien, jo canvio d’opinio≫, tot indicant que si es romanen ancorats en el dogma, no saben interpretar la realitat canviant.

La Revolucio Russa, propiciada per Lenin i Trotski contra el tsar Nicolau II, va triomfar el 1917. Aquelles eren circumstancies d’explotacio de la classe obrera i camperola per part dels aristocrates terratinents. La revolta proletaria converti Russia en una superpotencia mundial.

L’OTAN va ensarronar a Gorbatxov i li va fer promeses que no va complir. El president rus va ser un ingenu i va desmantellar i desarmar el Pacte de Varsovia, creat en el marc de la guerra freda, mentre l’OTAN continua creixent. Els russos podien haver recuperat el Pacte de Varsovia, despres d’observar com els havia enredat l’OTAN? Era massa car i no tenien diners.

En Putin s’ha erigit en el sobira invencible que es creu estar dotat per enfrontar-se als EUA i a Europa.