Decada del 1980

Decada del 1980
Tipus	decada
Navegacio
Segles	segle xix - segle xx - segle xxi
Decades	1950 - 1960 - 1970 - 1980 - 1990 - 2000 - 2010
Anys	1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989

La decada del 1980 compren el periode d'anys entre el 1980 i el 1989 , tots dos inclosos.

Politica i societats a la decada del 1980 [ modifica ]

Sovint anomenada "els anys vuitanta" va ser la decada que va comencar l'1 de gener de 1980 i va acabar el 31 de desembre de 1989 i va ser la novena decada del segle xx .

Es varen viure canvis social, economics, i en general migracio de la produccio i de la riquesa a les economies de recent industrialitzacio. Atesa la liberalitzacio economica creixent en el mon desenvolupat, diverses multinacionals associades a la industria de fabricacio es van traslladar a Tailandia , Malaisia , Mexic , Corea del Sud , Taiwan , i la Xina , i noves economies de mercat a Europa despres del col·lapse del comunisme a Europa oriental. Japo i Alemanya van ser els paisos desenvolupats mes notables que van continuar gaudint d'un rapid creixement economic durant la decada, mentre que altres paisos desenvolupats, en particular els Estats Units i Regne Unit van readoptar politiques economiques menys intervencionistes.

Els paisos en desenvolupament a tot el mon s'enfrontaren a dificultats economiques i socials, ja que van patir l'escanyament pel deute, que obligaren molts d'aquests paisos a demanar ajuda financera al Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial . Etiopia va ser testimoni d'una fam generalitzada a mitjan decada, i per aixo el pais va haver de dependre d'ajuda externa per a proporcionar aliments a la seva poblacio i els esforcos mundials per abordar i recaptar diners per ajudar els etiops, com el famos concert Live Aid del 1985 .

Existi un gran descontentament civil i es va produir violencia a l'Orient Mitja, inclosa la Guerra Iran-Iraq , la Guerra afgano-sovietica , la Guerra del Liban del 1982, el Bombardeig de Libia el 1986, i la Primera Intifada a la Franja de Gaza i Cisjordania .

En el mon oriental l'hostilitat cap a l' autoritarisme i la fallida de les economies dels estats comunistes va donar lloc a una onada de politiques reformistes d'aquest regims, com ara la politica de perestroika i glasnost a la Unio Sovietica, juntament amb els intenst d'enderrocaments de regims comunistes, com en el cas de Polonia , Hongria , i a la Placa de Tiananmen a la Xina, aixi com l'enderrocament de Nicolae Ceausescu a Romania (tardor de les nacions). El 1989, amb la desintegracio del Pacte de Varsovia , la Unio Sovietica va anunciar l'abandonament de l'hostilitat politica cap al mon occidental i, per tant, la fi de la Guerra Freda . Aquests canvis es van seguir sentint a la decada de 1990 i en el segle xxi .

Als Paisos Catalans esdevenen les primeres eleccions als recuperats parlaments autonomics i s'inicia l'anomenada Normalitzacio Linguistica , aixi les emissions de les cadenes de TV autonomiques, essent TV3 la pionera. En el terreny economic, i especialment despres de l'entrada a la Unio Europea , el pais coneix un fort i sostingut creixement economic fins a la crisi post-olimpica.

Esdeveniments rellevants [ modifica ]

Ciencia i Tecnologia [ modifica ]

1980 : IBM llanca el mercat el primer " PC ". Comenca la popularitzacio de l'ordinador personal en els negocis i a casa.
Comenca a popularitzar-se el CD com a alternativa als discs de vinil.

Guerres , Economia i Politica [ modifica ]

Desenvolupament de l'Estat Autonomic a Espanya
- Catalunya ( 1980 ): CiU guanya les primeres eleccions.
- Pais Valencia ( 1983 ): el PSPV guanya les primeres eleccions.
- Illes Balears ( 1983 ): l' AP guanya les primeres eleccions.
23 de febrer de 1981 : Fracassa el cop d'Estat d' Antonio Tejero Molina al parlament espanyol.
El PSOE guanya les eleccions espanyoles el 1982 .
Assassinat de John Lennon
Atemptats contra el Papa Joan Pau II i Ronald Reagan
Comenca la Perestroika a la Unio Sovietica
Caiguda dels regims comunistes a Romania i Polonia , i enderroc del Mur de Berlin
Guerra entre l' Iran i l' Iraq ( 1980 - 1988 ): un milio de morts.
Final de la Guerra entre la Unio Sovietica i l' Afganistan
Guerra de les Malvines entre l' Argentina i el Regne Unit
Protesta dels estudiants a la placa de Tiananmen a Pequin , a la Xina .
EUA boicoteja els Jocs Olimpics de Moscou l'any 1980 i la Unio Sovietica els de Los Angeles el 1984 .

Desastres [ modifica ]

Accident nuclear a Txornobil
Atemptat contra un avio de passatgers que sobrevolava Lockerbie , a Escocia .
Atemptat d' ETA al centre comercial Hipercor de Barcelona .
Explosio del transbordador espacial Challenger poc despres d'enlairar-se.
Desastre humanitari per la sequera a Etiopia .

Cultura [ modifica ]

Llengua [ modifica ]

Lleis de normalitzacio linguistica a Catalunya , Pais Valencia i les Illes Balears .

Musica [ modifica ]

El musical Mar i Cel , de Dagoll Dagom , esdeve un dels grans exits del teatre catala.
Es popularitza el Hip-hop .
Consolidacio dels videoclips i de la MTV en el mercat musical.
Loverboy , un grup de musica canadenc de musica rock format l'any 1980 a Calgary ( Alberta ) ( Canada ) pren gran popularitat
Laura Marti intenta portar el catala al camp de la musica per a discoteques amb la publicacio del maxi-SG De que vas ? ( 1988 ) i l' album Pell d'asfalt ( 1989 ).

Cinema i Televisio [ modifica ]

1982 - 1984 : Els Joves s'emeten per la BBC

Esport [ modifica ]

El FC Barcelona guanya una lliga ( 1984 )-( 1985 ), 2 Recopes d'Europa i 3 Copes del Rei.
El Valencia CF guanya la Recopa d'Europa el 1980 .
El RCD Espanyol arriba a la final de la Copa de la UEFA el 1988 .
La ciutat de Barcelona es designada l'any 1986 seu dels Jocs Olimpics de 1992 al derrotar a Paris en l'ultima ronda de votacions.
El nadador catala Sergi Lopez Miro guanya la medalla de bronze als Jocs Olimpics de Seul l'any 1988 .
El ciclista frances Bernard Hinault guanya el 1985 el seu cinque Tour de Franca .
La tennista Arantxa Sanchez Vicario guanya el seu primer Roland Garros .
Les seleccions d' Italia i l' Argentina es proclamen campiones del mon de futbol als mundials d' Espanya 82 i Mexic 86 .
Els San Francisco 49ers aconsegueixen guanyar 3 Superbowl .