La
Guerra de les Malvines
(
Falklands War
en angles) va tenir lloc entre l'abril i el juny de
1982
. L'
Argentina
s'enfronta al
Regne Unit
per intentar conquerir
aquest arxipelag
aixi com les
Illes Georgia del Sud i Sandwich del Sud
, situades tambe a l'Atlantic Sud. L'Argentina inicia una ocupacio militar el
2 d'abril
. Fracassades les iniciatives diplomatiques, el Regne Unit va enviar una forca naval per enfrontar-se a la marina i l'aviacio argentines i aixi recuperar les illes mitjancant una operacio amfibia. La guerra acaba amb capitulacio de les forces argentines, que va tenir lloc el
14 de juny
. Despres de setanta-quatre dies de combats, el balanc de baixes mortals fou de dos-cents cinquanta-cinc soldats britanics aixi com de sis-cents quaranta-nou militars argentins entre soldats, marins i aviadors, i de tres civils de les Malvines.
Aquest conflicte va resultar d'un llarg i arrelat enfrontament diplomatic entre el Regne Unit i l'Argentina per la sobirania sobre les
Malvines
. Durant les accions militars, no va haver-hi cap declaracio formal de guerra i la lluita va limitar-se a la zona en disputa. Segons els argentins, l'ocupacio del 2 d'abril va significar la reconquesta d'una part del territori nacional sotmes a domini colonial per una potencia estrangera mentre que, des del punt de vista britanic, es va tractar d'una invasio d'un
Territori Britanic d'Ultramar
.
[1]
La Guerra va tenir importants repercussions politiques en tots dos paisos; a l'Argentina, la derrota va dur a la fi de la
dictadura
i a la reinstauracio de la democracia; per la seva banda, al Regne Unit, l'exit de la campanya va reforcar el govern de
Margaret Thatcher
, la qual va guanyar les
eleccions de 1983
L'esclat del conflicte
[
modifica
]
L'autoanomenat
Proces de Reorganitzacio Nacional
, la dictadura militar argentina instaurada arran del cop d'estat que el
24 de marc
de
1976
va enderrocar la presidenta
Maria Estela Martinez de Peron
, va comencar a mostrar simptomes de crisi el
1981
quan, el
29 de marc
, al capdavant del regim
Jorge Rafael Videla
fou substituit per
Roberto Eduardo Viola
, qui, al cap de nomes uns mesos al poder, va haver de deixar el govern que, el
22 de desembre
, passa a
Leopoldo Fortunato Galtieri
.
En una situacio en que el govern militar argenti es trobava cada vegada mes questionat arran de la greu crisi economica que patia el pais, (amb uns indexs d'
hiperinflacio
del 140% annual a final de
1981
), com tambe a consequencia de les
protestes
contra les violacions dels
drets humans
i la brutalitat de la seva repressio, amb milers de morts i de
"desapareguts"
, el dictador Galtieri va mirar d'usar en profit propi un tema patriotic argenti com ho es la reivindicacio de les Malvines, el qual es relaciona amb el concepte
geopolitic
de l'Argentina bicontinental en que la possessio de les
Antilles antartiques
(les
Malvines
, les
Illes Georgia del Sud i Sandwich del Sud
, les
Illes Orcades del Sud
i les
Illes Shetland del Sud
) serviria de pont cap als territoris
antartics
que l'Argentina preten annexionar-se.
[2]
La dictadura va
coordinar la persecucio
als ≪subversius≫ amb els governs dels paisos limitrofs
[3]
(tots ells tambe eren
dictadures
) i va signar acords de cooperacio comercial amb diversos paisos llatinoamericans.
[4]
Pero la relacio amb
Xile
va estar afectada per l'ambicio de part dels alts comandaments (dirigits per Massera) que creien necessaria una
≪bona guerra≫
per aixecar la
moral
de la poblacio.
[5]
L'oportunitat la hi va donar el
Laude Arbitral de 1977
, que va atorgar la sobirania de les illes orientals del
canal de Beagle
a Xile. Una escalada d'amenaces i provocacions portar a tots dos paisos a preparar-se per una guerra imminent; l'
Exercit Argenti
va planificar un atac massiu sobre el seu vei, que estava programat per a finals de 1978.
[6]
L'opinio publica argentina va reaccionar negativament, i Videla es va oposar a l'esclat d'una
guerra
, pero temia ser desplacat pels seus generals mes bel·licistes. En canvi, va acceptar immediatament un oferiment de
mediacio arbitral
per part del
Papa
Joan Pau II
, sotmetent la questio a un nou arbitratge.
[7]
La guerra es va evitar, pero els grups bel·licistes no van quedar conformes, el que portaria dos anys mes tard a la Guerra de les Malvines.
[8]
Despres de la ruptura de les negociacions diplomatiques el gener de
1982
, es va encarregar a l'almirall
Jorge Anaya
planificar la invasio de l'arxipelag, programada per a l'abril; com a pas previ, el
19 de marc
un grup de civils argentins, que es presentaven com a ferrovellers, va desembarcar a les Georgies del Sud i va realitzar-hi un acte patriotic com ho fou hissar-hi la bandera argentina i cantar l'himne nacional; el
25 de marc
, la flota britanica de l'Antartida va rebre l'ordre d'expulsar-los pero no va poder dur-la a terme perque tres vaixells militars argentins l'hi van impedir; per altra banda, el
30 de marc
, el govern argenti va efectuar un embarcament de tropes a
Puerto Belgrano
.
Immediatament despres de la invasio del
2 d'abril
, la bandera argentina va onejar als edificis publics de l'arxipelag, com tambe s'hi va imposar el
castella
com a llengua oficial, s'hi introduiren canvis en la toponimia, el mes destacat dels quals fou denominar la capital de les Malvines (Malvinas en castella) Puerto Argentino, bandejant aixi el nom tradicional de
Port Stanley
, i es va decretar que en la conduccio de vehicles calia circular per la dreta, i no pas per l'esquerra com s'havia fet fins aleshores.
A l'Argentina, la decisio britanica presa mesos abans de replegar les forces navals de l'Atlantic Sud fou el fet que la dictadura argentina interpreta com a senyal que
Londres
no tindria ganes ni forces per defensar les Malvines, als habitants de la qual el
1981
s'havia retirat la plena ciutadania britanica
Durant la guerra, el govern va excitar el
xovinisme
nacionalista
de la poblacio
[9]
amb una campanya mediatica
[10]
destinada tant a alimentar el triomfalisme de la poblacio com a difondre informacions falses en relacio al desenvolupament de la guerra. Les portades de les publicacions mes importants publicaven frases com
ESTAMOS GANANDO
,
¡SEGUIMOS GANANDO!
o
ESTAMOS DESTRUYENDO LA FLOTA BRITANICA
(
Revista Gente
) o
EUFORIA POPULAR POR LA RECUPERACION DE LAS MALVINAS
(
Diari Clarin
) o
BASTA, PIRATAS: SI NOS ATACAN: ¡VAN A LA LONA!
(
Cronica
). Els
canals de televisio
, monopoli de l'
Estat
, tambe van participar en la campanya mediatica. Personalitats de tots els camps van donar suport a la invasio en entrevistes televisives.
[11]
El
canal 7 de l'Argentina
va transmetre tant les noticies de la guerra, mitjancant l'
informatiu
60 minutos
(a carrec de
Carlos Gomez Fuentes
) com un programa especial,
24 horas por Malvinas
,
[12]
destinat per a recaptar fons de tot tipus (
joies
,
abrics de pell
,
diners
, etc.) per l'anomenat
Fondo Patriotico
(Decret 753/82)
[13]
un fons especial que suposadament estaria destinat a financar les operacions, pero que al cap i a la fi mai no es va saber sense dubtes on va anar a parar.
[14]
Posicionaments diplomatics
[
modifica
]
Malgrat tot, l'ocupacio argentina de les Malvines va agafar per sorpresa el govern britanic;
[15]
tanmateix, Margaret Thatcher va anunciar la seva intencio de respondre a l'agressio invocant el dret internacional, el dret a legitima defensa i, fins i tot, els drets humans davant de la necessitat d'evitar la caiguda de la poblacio de les Malvines en mans de la dictadura argentina. Aixi doncs, Londres va engegar la creacio d'una armada aixi com va dur a terme una ofensiva diplomatica, com a resultat de la qual, el
3 d'abril
, l'endema de la invasio, el
Consell de Seguretat de l'ONU
va aprovar la resolucio 502, exigint a l'Argentina la retirada de les seves tropes dels arxipelags ocupats:
| ≪
|
El Consell de Seguretat,
Recordant
la declaracio formulada pel President del Consell de Seguretat el dia 23 45a. Sessio del Consell de Seguretat, celebrada l'
1 d'abril
de
1982
(S/14944), en la qual s'instava els governs de l'Argentina i del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord a abstenir-se de l'us o de l'amenaca de la forca a la regio de las Illes Falkland,
Profundament preocupat
pels informes sobre una invasio per part de les forces armades de l'Argentina el
2 d'abril
de
1982
,
Declarant
que existeix un trencament de la pau a la regio de les Illes Falkland,
1.
Exigeix
l'aturada immediata de les hostilitats.
2.
Exigeix
la retirada immediata de totes les forces argentines de les Illes Falkland.
3.
Exhorta
els Governs de l'Argentina i del Regne Unit a procurar trobar una solucio diplomatica a les seves diferencies i a respectar plenament els proposits i principis de la Carta de les Nacions Unides.
|
≫
|
| ?
Resolucio 502 del Consell de Seguretat.
Nova York
,
3 d'abril
de
1982
.
|
Aquesta resolucio fou aprovada amb els vots favorables dels
EUA
,
Gran Bretanya
,
Franca
,
Jordania
,
Togo
,
Uganda
,
Zaire
,
Guaiana
,
Irlanda
i
Japo
.
Panama
va votar-hi en contra, mentre que la
Unio Sovietica
, la
Xina
,
Polonia
i
Espanya
van abstenir-se.
El president frances
Francois Mitterrand
va telefonar Thatcher per comunicar-li el seu suport, com tambe va ordenar als serveis secrets mostrar als britanics models dels avions
Mirage
i dels missils
Exocet
, que Franca havia venut a l'Argentina;
[16]
Londres va tallar relacions comercials amb l'Argentina i, el
10 d'abril
, la
Comunitat Economica Europea
va votar sancions economiques contra l'Argentina.
Arran de l'obvia ruptura de relacions diplomatiques entre els dos paisos bel·ligerants, el
Peru
va decidir assumir la representacio dels interessos diplomatics argentins al Regne Unit, i
Suissa
els de la Gran Bretanya a l'Argentina; a mes, segons es va saber despres, l'ajuda peruana a l'Argentina tambe es va produir en l'ambit militar enviant a Buenos Aires deu avions Mirage M5-P carregats de medicines i equipaments militars
[17]
eludint els radars
bolivians
i
xilens
;
[18]
com a mostra de solidaritat, aquests avions foren venuts al govern argenti a un preu molt inferior al del mercat
[19]
De fet, el Peru fou un dels pocs aliats incondicionals de l'Argentina, ja que, malgrat les seves similituds d'ideologia i de metodes amb la dictadura argentina, el regim de
Pinochet
va donar suport als britanics arran del contencios territorial existent entre Xile i l'Argentina per la possessio de les illes del
Canal de Beagle
.
El tractat de l'
OTAN
no obligava pas els EUA a donar suport als britanics a l'Atlantic Sud aixi com el
Tractat de Rio de Janeiro
no els impel·lia tampoc a posar-se de banda de l'Argentina, la potencia agressora; a mes, dins del govern america hi havia una divisio entre partidaris de fer costat al Regne Unit per reforcar aixi l'OTAN mentre que d'altres, com ara
Jeane Kirkpatrick
, representant dels EUA a l'ONU, s'estimaven mes ajudar l'Argentina considerant-la un puntal de la lluita contra el
comunisme
a l'
America del Sud
. Tot aixo va donar lloc al pla de pau presentat pel secretari d'Estat
Alexander Haig
, segons el qual les Malvines havien de quedar, provisionalment, sota una administracio tripartita (americana, argentina i britanica); ara be, a final d'abril, el president
Ronald Reagan
va atribuir el fracas de les negociacions als argentins, i, per aixo, es declara favorable al Regne Unit per la qual cosa va decretar sancions economiques contra l'Argentina, com tambe proporciona armes als britanics.
Al seu torn, malgrat l'anticomunisme visceral de la Junta Militar, la Unio Sovietica es va posicionar a favor de l'Argentina, cosa que va condicionar la postura de
Cuba
en aquest conflicte.
La recuperacio britanica de l'arxipelag
[
modifica
]
Els preparatius
[
modifica
]
Quan, per mitja de
Radioaficionats
,
[20]
va arribar la noticia de l'operacio argentina, al Regne Unit es va considerar molt dificil recuperar les Falkland; el principal problema era el desavantatge de l'aviacio, ja que els britanics nomes disposaven de trenta-quatre avions
Sea Harrier
mentre que Argentina posseia dos-cents vint jets de combat. Per la seva banda, la marina dels EUA considerava impossible que una invasio militar britanica pogues tenir exit.
[21]
A mitjans d'abril, la
Royal Air Force
va aconseguir instal·lar una base a
Ascension
, illa de l'
Atlantic
que depen de
Santa Helena
, on tambe va arribar-hi el gruix de la flota britanica mentre que una petita flota havia marxat per alliberar
Georgia del Sud
La recuperacio de Georgia del Sud i l'atac al Santa Fe
[
modifica
]
Els expedicionaris de l'
Operacio Paraquet
van comencar a desembarcar a l'illa Georgia el
21 d'abril
; ara be, per culpa del mal temps, les tropes desembarcades van haver de retirar-se despres que, a causa de la
boira
, dos helicopters s'estavellessin al
Glaciar Fortuna
.
El
25 d'abril
les forces britaniques aconseguiren inutilitzar el submari argenti Santa Fe, i, poc despres comenca l'atac britanic a l'illa, a consequencia del qual les forces argentines es rendiren, noticia que Margaret Thatcher aviat va fer difondre.
[22]
La recuperacio de les Falkland
[
modifica
]
Poc despres de l'
alliberament de l'illa Georgia
, van comencar els atacs aeris a les Falkland, dirigits des d'Ascension, principalment contra les instal·lacions aeries de
Port Stanley
; per altra banda, el
2 de maig
la flota britanica va aconseguir
enfonsar el vaixell argenti "General Belgrano"
, amb la qual cosa es va aconseguir que la forca naval argentina es retires del combat. Tanmateix, el
4 de maig
, els argentins enfonsaren el destructor britanic Sheffield.
Durant la nit del
21 de maig
, els britanics aconseguiren desembarcar a la badia de San Carlos, situada a la costa septentrional de les Falkland, cent quilometres a l'oest de Stanley; el
28 de maig
, despres d'intensos combats, els britanics recuperaren Darwin i Goose Green, i, l'
11 de juny
, comencaren l'atac contra Port Stanley, on la guarnicio argentina va rendir-se el
dia 14
.
Durant les sis setmanes de la
Guerra de les Malvines
les unitats aeries argentines infligiren seriosos danys i perdues a les forces navals britaniques de la
Royal Navy
. Es desplegaren avions de la RAF a l'
Illa de l'Ascensio
i a bord dels
portaavions
de l'Armada. Les missions de perfil mes alt d'aquest conflicte van ser les incursions "Black Buck" pels avions
Avro Vulcan
amb base a Ascensio; pero la RAF tambe realitza molts altres serveis durant el conflicte amb els seus helicopters a les mateixes
Illes Malvines
, amb els seus
Harrier GR3
volant des del portaavions
HMS
Hermes
, els seus caces protegint Ascensio, els avions de patrulla maritima escrutant l'Atlantic Sud, i la seva flota d'avions cisterna i de transport, que ajudaren en l'enorme esforc logistic de la guerra.
Consequencies
[
modifica
]
La Guerra va tenir importants repercussions politiques en tots dos paisos; a l'Argentina, la derrota va dur a la fi de la
dictadura
i a la reinstauracio de la democracia; per la seva banda, al Regne Unit, l'exit de la campanya va reforcar el govern de
Margaret Thatcher
, la qual va guanyar les
eleccions de 1983
.
[23]
Malgrat el resultat de la guerra de 1982, despres de la reforma de
1994
la constitucio argentina recull en el seu text la reivindicacio sobre les
Illes Malvines
i les
Illes Georgia del Sud i Sandwich del Sud
aixi com sobre els espais maritims i insulars corresponents per considerar-los part del seu territori nacional.
- ↑
James
, Lawrence.
The Rise and Fall of the British Empire
(en angles). St. Martin's Griffin, 1997, p. 624-626.
ISBN 978-0312169855
.
- ↑
Thual
, Francois.
Geopolitique de l'Amerique latine
(en frances), 1996.
- ↑
≪
Comienza hoy en Italia el juicio por el Plan Condor
≫ (en castella).
El Pais
, 11-02-2015.
- ↑
Cisneros
, Andres;
Escude
, Carlos
. ≪
Las relaciones con America latina
≫ (en castella).
Historia de las Relaciones Exteriores
.
- ↑
Cisneros
, Andres;
Escude
, Carlos
. ≪
Las relaciones con Chile
≫ (en castella).
Historia de las Relaciones Exteriores Argentinas
.
- ↑
Passarelli
, Bruno.
El Delirio Armado; Argentina-Chile, la guerra que evito el Papa
(en castella). Sudamericana, 1998.
- ↑
Marcial Sanchez Gaete, Marco Antonio Leon Leon.
Historia de la Iglesia en Chile Volum 5
(en castella). V: Bajo la mano del Vaticano. Editorial Universitaria, 2009, p. 427.
- ↑
Saenz Quesada
, Maria.
La Libertadora
(en castella). Sudamericana, 2007, p. 153-156.
- ↑
"Historia contemporania d'America 315"
- ↑
≪
Medios de comunicacion
≫ (en castella).
Portal ABC
. Direccion General de Cultura y Educacion de la Provincia de Buenos Aires.
- ↑
"La sangre de Malvinas"
- ↑
Iglesia
, Fernanda. ≪
50 anos de Canal 7: la historia en imagenes
≫ (en castella).
Diari Clarin
. Grupo Clarin, octubre 2001. Arxivat de l'
original
el 2009-11-03. [Consulta: 29 juny 2009].
- ↑
≪
Decreto 753/82
≫ (en castella).
Decret presidencial signat per Galtieri i Alemann
. Ministerio de Trabajo, Empleo y Seguridad Social (Argentina), 15-04-1982. Arxivat de l'
original
el 2009-06-20. [Consulta: 11 marc 2021].
- ↑
Calvo
, Pablo. ≪
EQUIPO DE INVESTIGACION: EL ULTIMO SECRETO DE LA GUERRA - DOCUMENTOS INEDITOS A 23 ANOS DEL DESEMBARCO. El oro de Malvinas: como se esfumo la mayor colecta de la historia argentina
≫ (en castella). Clarin, abril 2005. Arxivat de l'
original
el 2009-04-08. [Consulta: 29 juny 2009].
- ↑
Badsey
, Stephen;
Whittick Havers
, Robin Paul;
Grove
, Mark J.
The Falklands Conflict Twenty Years on: Lessons for the Future
(en angles). Psychology Press, 2005, p. xiv.
ISBN 0415350298
.
- ↑
≪
≪ Argentine. Le code ou la bombe. ≫,
Marianne, 24/11/2005.
≫. Arxivat de l'
original
el 2006-11-16. [Consulta: 26 juny 2009].
- ↑
Pilotos de la Fuerza Aerea del Peru llevaron los mirage a Buenos Aires en vuelo silencioso. El Comercio, 2 d'abril de 2007
- ↑
[
enllac sense format
]
http://www.elcomercio.com.pe/EdicionImpresa/Html/2007-04-02/ImEcTemaDia0701054.html
Plan de vuelo desde Peru a Argentina para eludir radares. El Comercio, 2 d'abril de 2007]
- ↑
Venta de mirages peruanos a Argentina a la quarta parte del precio real del momento. El Comercio, 2 d'abril de 2007
- ↑
(angles)
BBC NEWS,
How BBC man scooped invasion news
- ↑
One Hundred Days
Woodward, Admiral Sandy (1992) Annanapolis, Md.:
Naval Institute Press
, p.72.
ISBN 978-1-55750-651-1
;
ISBN 978-1-55750-652-8
. Cited in
To Rule The Waves: How the British Navy Shaped the Modern World
Herman, A (2004)
Harper Collins
, New York, p.560
- ↑
≪
1982: Marines land in South Georgia
≫.
BBC
. [Consulta: 20 juny 2005].
- ↑
≪
1983: Thatcher triumphs again
≫ (en angles).
BBC News
, 05-04-2005 [Consulta: 8 juny 2010].