Illes Balears

Bandera Escut d'armes
Consolat de Mar de Palma
Localitzacio
39° 30′ N, 3° 00′ E  /  39.5°N , 3°E  / 39.5; 3
Estat	Espanya
Capital	Palma
Poblacio humana
Poblacio	1.176.659 (2022) (235,72 hab./km² )
Gentilici	balear
Idioma oficial	catala castella
Geografia
Part de	Espanya extrapeninsular Paisos Catalans Euroregio Pirineus Mediterrania
Superficie	4.991,66 km²
Longitud de la costa	1.428 m
Banyat per	mar Mediterrania
Punt mes alt	Puig Major (1.436 m)
Dades historiques
Anterior	Illes Balears (regio historica) i Illes Balears
Cronologia 1229 ↔ 1287 :  Conquesta de Mallorca 1276 :  Regne de Mallorca 1715 :  Presa borbonica de Mallorca causat per  Guerra de Successio Espanyola 1716 :  Monarquia Absoluta Borbonica causat per  Decrets de Nova Planta 1833 :  Illes Balears causat per  Divisio territorial d'Espanya de 1833 1r marc 1983 :  Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983
Dia festiu	Diada de les Illes Balears ( 1r de marc )
Organitzacio politica
Organ executiu	Govern de les Illes Balears
• Presidenta	Margalida Prohens Rigo (2023?)
Organ legislatiu	Parlament de les Illes Balears Circumscripcio: 4 , (Esco: 59)
Corts Generals
•  Congres	8 diputats
•  Senat	6 senadors
Maxima autoritat judicial	Tribunal Superior de Justicia de les Illes Balears
Membre de	REGLEG Conferencia de Regions Periferiques Maritimes d'Europa
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00 , hora estandard UTC+02:00 , horari d'estiu
ISO 3166-2	ES-IB
Codi NUTS	ES53
Codi INE	04
Lloc web	caib.es

Les illes Balears (per referir-se a l'arxipelag) ^[1] o Illes Balears (per referir-se a la divisio administrativa) ^[2] son un arxipelag de la Mediterrania occidental, format per quatre grans illes ( Mallorca , Menorca , Eivissa i Formentera ) i diversos illots . Son reconegudes com a nacionalitat historica i constituides actualment com a comunitat autonoma d' Espanya . Es un dels territoris pertanyents als Paisos Catalans . ^[3]

Amb 1.171.543 ^[4] d'habitants distribuits entre mallorquins , menorquins , eivissencs i formenterencs , les Illes Balears representen el 7,7% de la poblacio total dels Paisos Catalans (i gairebe 2,5% de l'Espanya ^[5] ). Es una delimitacio basada en la similitud linguistica (no va existir mai com a subjecte politic) tot i que la comunitat de territoris catalanoparlants te el seu origen historic en l'expansio de la Corona d'Arago .

Nom [ modifica ]

El nom de les illes Balears prove del grec Βαλλιαρε?? , nom amb el qual eren conegudes Mallorca i Menorca a l' antiguitat classica ( Eivissa i Formentera , de poblament fenici , eren conegudes amb el nom de Pitiusses ). Els autors grecs i romans derivaven el nom del poble de la seva habilitat com a llancadors amb fona (derivat de β?λλω , ‘llancar’), encara que Estrabo considerava que l'origen del nom era fenici . De fet, tambe hi ha hipotesis modernes que vinculen aquest nom als fenicis, com ara que fossin consagrades al deu Baal , o be del fenici ba’ le yaroh 'mestres del llancament'. Es probable que no es tracti d'un mot grec, ates que els grecs ja disposaven d'un mot per referir-s'hi: Gimnesies ( Γυμνησ?αι , Gymnesiae ) per referir-se a les illes de Menorca i Mallorca . En canvi, cartaginesos i romans van preferir la denominacio de Balears per a Menorca i Mallorca . Eivissa i Formentera van ser anomenades per tots Pitiuses . Posteriorment, amb la incorporacio de les Pitiuses a la Republica de Roma , el nom de Balears es comenca a fer extensiu a totes les illes.

Sigui com sigui, sembla que el nom de Balears faria referencia a l'habilitat dels foners de les illes . Efectivament, geografs com Plini el Vell i Estrabo , historiadors com Titus Livi i Diodor de Sicilia , i fins i tot poetes com Virgili i Ovidi , lloaren la destresa d'aquests soldats d'armadura lleugera. Licofron de Calcis ofereix la narracio seguent a proposit dels fugitius de la guerra de Troia que arribaren a les Balears :

Literariament, l'arxipelag ha rebut noms poetics com el de Jardi de les Hesperides , en referencia a la seva situacio a la Mediterrania occidental i la seva fertilitat i bon clima. ^[6]

Historia [ modifica ]

El poblament a les illes Balears es molt antic, com atesten els famosos talaiots de Mallorca i Menorca , grans apilaments de pedres, de 3 a 6 metres d'alcada. El poblament des d'un bon principi es forca diferenciat a les Gimnesies i a les Pitiuses . En les primeres, l'aparicio de l'home es mes remota (V mil·lenni aC) i es fa de forma mes intensa (primer en coves i cases aillades i despres en poblats d'estructura urbana). Les colonitzacions protohistoriques ( grecs , fenicis , cartaginesos , romans ) seran debils o be tardanes. En les segones, l'aparicio de l'home es mes moderna (mil·lenni II aC) i es fa de manera poc intensa (no seran poblacions sedentaries, sino mes aviat esporadiques, accidentals o be estacionals). Aixi que les arribades de les grans civilitzacions mediterranies seran primerenques i notables i causants del primer poblament estable a les illes. Aquesta diferencia rau en la diferent historia paleogeografica que ha condicionat ecosistemes diferents, molt pobres per als humans en el cas de les Pitiuses, i amb mes recursos aprofitables en el cas de les Gimnesies.

En epoca posttalaiotica , durant l' edat del ferro , la gran fama dels foners balears i possiblement tambe un exces de poblacio va fer que molts acabassin nodrint els exercits cartagines i mes tard roma. La primera mencio expressa dels balears en l'exercit cartagines, en lluita amb els grecs de Sicilia, la fa Diodor de Sicilia , ^[7] referint-se al 406 aC. Sembla que el costum d'utilitzar la fona a les illes no es va deixar entre la gent del camp fins ben entrat el segle  xx . De fet, tradicionalment es anomenada ≪bassetja≫, mot d'origen incert, pero possiblement preroma, es a dir, contemporani dels foners que van donar nom a les Balears. A Menorca, segons expliquen Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll i Casasnovas , existia la tradicio fins a no fa gaire que, per entrar en el gremi dels bassetgers, l'aspirant havia d'encertar amb la pedra de la fona i sense errar cap tir els 9 barrerons d'una barrera o be els 8 espais buits entre barra i barra. ^[8]

Els fenicis s'estableixen a Eivissa el S. VIII aC i el 654 aC funden la ciutat d'Eivissa . Durant la II Guerra Punica, l'illa pacta amb Roma una capitulacio que li permet conservar autonomia politica i economica. El general cartagines Mago intenta entrar a l'illa i, en no permetre-li els eivissencs, intenta desembarcar a Mallorca. En fracassar l'intent de desembarcar a Mallorca, decideix posar rumb a Menorca, on s'estableix temporalment i tradicionalment s'ha dit que funda Mao (avui aixo es posa en dubte). Els foners menorquins s'uneixen als exercits cartaginesos. Acabada la Guerra Punica, els romans intenten sotmetre Mallorca en diverses ocasions, pero fracassen fins al 123 aC , quan Quint Cecili Metel anomenat per aixo "el Balearic", conquereix l'illa i funda les ciutats de Palma i Pollentia (a Alcudia). Els romans creen la provincia de les illes Balears , unint Balears i Pitiuses.

Amb la caiguda de Roma , les illes de la Mediterrania occidental queden en mans dels vandals , que estableixen el seu regne al nord d' Africa . En temps de Justinia I , l' Imperi Roma d'Orient reconquereix el Regne Vandal i les Illes queden sota el seu domini . ^[9] A finals del segle VIII, l'any 799, davant els continus atacs musulmans a les illes Balears s'enviaren ambaixades a la cort de Carlemany per tal d'oferir-li la submissio de les Balears als carolingis a canvi d'ajut, la qual fou acceptada. No es documenta la continuitat d'aquesta submissio, pero no sembla que aquesta dependencia es pogues mantenir una vegada iniciades les guerres civils franques (830-840) i en tot cas despres de la renovacio del tractat de submissio amb l' emir de Cordova d' Abd al-Rahman II , l'any 848. ^[10] Tots aquests episodis, juntament amb l' expedicio normanda de 859 , posen de manifest els balears havien d'afrontar aquestes dificultats per si sols i que si encara existia una dependencia de Constantinoble aquesta era purament formal fins a la invasio dels arabs, el 902. La caiguda i desmembrament del califat de Cordova deixa les Balears dins la taifa de Denia. Posteriorment, les Illes s'independitzen i formen una taifa propia, que dura fins a la conquesta catalana.

La Corona d'Arago , durant els segles  xii i xiii experimenta un fort proces d'expansio cap a la Mediterrania que la porta a fer seves les terres balears. L'actual extensio del catala te el seu origen a la Corona d'Arago , on era la llengua dominant, parlada pel 80% de la poblacio. A diferencia del que succeira amb Valencia , que sera una conquesta conjunta de catalans i aragonesos, la conquesta del regne de Mallorca es nomes catalana. El jove rei aragones Jaume I el Conqueridor (tenia 21 anys) comanda una flota que desembarca a Mallorca a finals d'estiu de 1229 . Despres d'ardents combats que es van prolongar durant mesos, entra victorios a la ciutat el 31 de desembre d'aquell any. L'assalt fou seguit d'una matanca indiscriminada que va ocasionar un veritable genocidi de la poblacio mallorquina. Els milers de cossos morts que no podien ser enterrats van produir una epidemia entre els conqueridors que provoca nombroses morts. Com a consequencia, els nobles van voler apoderar-se de tot el boti en compte de sortejar-lo entre la tropa. Aixo va motivar la revolta de peons i cavallers. Finalment es va fer el repartiment del boti, que dura fins al 30 d'abril de 1230 . Gracies a tot plegat, els musulmans supervivents van tenir temps d'organitzar diferents focus de resistencia a les muntanyes, cosa que va fer allargar durant un parell d'anys mes les lluites contra els musulmans a Mallorca, que finalment van acabar convertits en esclaus o semiesclaus. Arran de tota aquesta destruccio, pero tambe a causa de la debilitat en que havia quedat l'exercit de Jaume I, Menorca va demanar el vassallatge de la Corona i aixi li va ser concedit. D'aquesta manera, Menorca esdevindria una taifa autonoma on la religio i la cultura arab encara van mantenir-se mig segle mes. Tanmateix, en ple gener de 1287 , i amb una flota mig delmada per un fort temporal, Alfons el Franc arriba al port de Mao . El Moixerif va pactar la capitulacio de manera que cabdills i nobles pogueren escapar dels catalans a canvi de lliurar la resta de la poblacio perque l'esclavitzessin. Pel que fa a Eivissa, tambe va ser conquerida durant el regnat de Jaume I, el 8 d'agost del 1235 . Els seus habitants tambe van ser esclavitzats i els seus bens repartits entre els magnats. Les illes Balears van ser repoblades per cristians de l' Emporda i de la Catalunya Vella que van establir el catala com la nova llengua de les illes.

El nou regne cristia de Mallorca o Mallorques queda instituit per la Carta de Privilegis i Franqueses de Mallorca ( 1230 ). Com el seu nom indica, no nomes institueix el nou regne, sino que es una carta de poblament que dona una serie de llibertats als nous repobladors en un intent de protegir-los dels abusos del regim feudal i per tal d'atreure'ls a les noves terres. Les Illes eren governades pels respectius consells insulars, i com a element politic comu, hi havia el Gran i General Consell . Durant un temps, les illes Balears (Regne de Mallorca) disposaren d'un Casal Real propi que (1276-1349), mes tard, en epoca de la monarquia hispanica, foren els Virreis els encarregats de dirigir les administracions de l'arxipelag.

El 1276 mor Jaume I i la Corona d'Arago es parteix, quedant-se els territoris peninsulars (Arago, Catalunya i Valencia) en mans del fill major, Pere el Gran i el regne de Mallorca en mans del fill menor, Jaume II de Mallorca , si be el rei d'Arago va sotmetre a vassallatge al rei de Mallorca a 20 de gener de 1279. Neix aixi l'anomenat Regne Privatiu de Mallorca (fent referencia a l'autonomia donada per disposar d'una casa real propia) i la Corona de Mallorca . Aquesta Corona estava format, a mes de per les illes Balears, pels comtats catalans del nord dels Pirineus ( Rossello i Cerdanya ) i les possessions que encara li restaven a Occitania. Els reis de Mallorca, alternaven la seva residencia entre el seu Palau dels Reis de Mallorca a Perpinya i el Palau de l'Almudaina a Palma, a mes, disposaven del Palau dels Reis de Mallorca a Sineu (Mallorca) i el Palau del Rei Sanxo (Sanc I de Mallorca) a Valldemossa . Durant aquest periode la Corona d'Arago conquereix Menorca, que definitivament s'incorpora al regne de Mallorca el 1287. El periode del regne privatiu va durar de 1276 a 1349 , quan Pere el Cerimonios d'Arago conquereix Mallorca a Jaume III conegut com ≪el Temerari ≫ . Jaume III de Mallorca es va veure obligat a desenvolupar una politica seguidista respecte de la d'Arago. Aixi, es va veure obligat a participar en la guerra amb Genova (1329-1336), el que es va traduir en perdua de mercats per al regne. Va ser necessari tornar a recorrer a nous impostos i multes a la comunitat jueva, la qual cosa, pero, no va ser suficient per superar la crisi financera. Els problemes del regne semblaven no tenir fi, ja que en 1341 Pere IV ≪el Cerimonios≫ d'Arago obre proces a Jaume III per prendre-li el regne de Mallorca. El proces, manejat pel rei Pere, conclou en 1343 condemnant a Jaume III a la confiscacio de tots els seus bens. Al maig d'aquest any, Pere IV conquesta Mallorca, en 1345 el Rossello i la Cerdanya. En 1349 Jaume III ven el senyoriu de Montpeller i altres possessions d'Occitania al rei Felip VI de Franca , i posteriorment desembarca a Mallorca per intentar recuperar el regne, pero es derrotat i mort en la batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349), on tambe es ferit i fet presoner el seu fill Jaume. Amb la seva mort van desapareixer els reis privatius de Mallorca. El regne de Mallorca va passar a tenir com sobirans als reis d'Arago.

Economicament les illes gaudeixen de la puixanca economica el segle  xiii i bona part del XIV, quan comenca la crisi baix medieval. Les Illes pateixen durant la Baixa Edat Mitjana retroces economic i demografic. A mes, pateixen tambe durant l'edat mitjana i el principi de la Moderna nombrosos atacs de la pirateria berberesca i el cors. En aquest aspecte destaquen el desembarcament i saqueig de Barba-roja a Mao el 1535 i el de Ciutadella el 1558 . El 1521 esclata a Mallorca la Germania , en part com a continuacio de la de Valencia. Els agermanats aconsegueixen el control de Ciutat i el virrei es veu obligat a fugir i refugiar-se a Eivissa, que pateix l'atac dels agermanats. La revolta acaba amb l'enviament d'una flota a Mallorca per part de Carles I .

El segle  xvii tambe es un segle de persecucio religiosa. A Mallorca els processos i la discriminacio publica contra els jueus, anomenats despectivament xuetes , son especialment durs. Des de la Baixa edat mitjana els xuetes havien estat discriminats i obligats a convertir-se, vivint com a criptojueus.

Les illes Balears es declaren lleials a l'arxiduc Carles d'Austria durant la Guerra de Successio . El 1715 els castellans ocupen Mallorca i les Pitiuses i es fa efectiva la derrota. S'aprova el decret de Nova Planta de les illes Balears, que posa fi a l'administracio sorgida de la conquesta catalana i implanta el municipi castella. A mes, la llengua catalana desapareix de l'administracio. El 1706 els anglesos ocupen Menorca en nom de l'arxiduc i posteriorment se la queden com a colonia en virtut del Tractat d'Utrecht . L'administracio publica fa servir l'angles en les relacions amb la metropoli, pero a nivell intern continua fent-se servir la llengua catalana, essent Menorca l'unic territori on el catala es oficial despres de la fi de la Guerra de Successio. La presencia britanica a Menorca deixa canvis en la ramaderia i l'agricultura (introduccio de vaques, porcs i conreus de lleguminoses i farratges) i es construeixen noves carreteres (destaca el Cami d'en Kane ) que ajuden a la prosperitat demografica i economica de l'illa. A mes, els anglesos suprimeixen la Inquisicio i deixen la seva empremta arquitectonica en les cases senyorials del camp menorqui. Entre 1756 i 1763 els francesos ocupen l'illa, que va tornar a domini angles. La Pau d'Amiens (1802) va suposar el domini definitiu d'Espanya sobre Menorca.

El segle  xviii es tambe un segle de reformes il·lustrades dins la politica general de la monarquia borbonica. Es funda la Societat Economica d'Amics del Pais de Mallorca, que intenta posar en marxa reformes importants amb la introduccio de conreus mes comercials (coto, lli, morera, vinya, ametller, garrover …) i difondre la utilitzacio d'adobs, a mes de participar en la fundacio de la Companyia de Comerc, que pretenia fomentar els intercanvis comercials amb America i impulsar les primeres fabriques. A Eivissa, el canvi en l'organitzacio territorial tambe pretenia urbanitzar l'illa, ja que els il·lustrats consideraven que el poblament dispers al camp era el major obstacle per al progres de l'illa. La davallada de la pirateria i el cors fa que definitivament es repobli Formentera, que mai no havia tingut un poblament estable des del segle  xiii . En conjunt s'ha de dir que malgrat els esforcos, totes les mesures il·lustrades a Mallorca i les Pitiuses seran en general, fracassos, o exits mes aviat relatius. Es a dir, continuen sent zones basicament endarrerides.

Geografia fisica [ modifica ]

La geografia de l'arxipelag de les illes Balears compren Mallorca i les adjacents illes de Cabrera , Es Conills i Sa Dragonera i les mes menudes de Na Redona , Plana i Foradada ; Menorca amb les illes de Colom i L'Aire ; i les Pitiuses ( Eivissa , Formentera i les adjacents illes de Tagomago , Santa Eularia , Sa Conillera , S'Espardell , S'Espalmador , Es Vedra , Es Bosc , Ses Bledes i Ses Margalides ). En total el territori fa 4.492 km² i va des del nivell del mar fins a 1432 m d'altitud al Puig Major de la Serra de Tramuntana de Mallorca. Les coordenades geografiques estan entre els 40º5'48' i 38° 40′ 30″ de latitud N i entre 1° 12′ 47″ i 4º19' de longitud E. Eivissa esta separada de la costa del Pais Valencia per nomes 75 km de mar, aquesta mateixa distancia separa Mallorca d'Eivissa. La distancia minima que separa Mallorca de Menorca es de 35 km. ^[11]

• Mallorca esta constituida per dues serres de muntanyes, orientades de nord-est a sud-est i per una plana baixa, mes o menys accidentada, situada entremig de les dues serralades. La Serra de Tramuntana esta a la banda nord-oest de l'illa, te nombrosos cims de mes de 1000 metres d'altitud, hi predomina el modelat carstic . La Serra de Llevant, paral·lela a la costa, al sud-est de Mallorca es mes baixa i de morfologia mes suau, l'altitud maxima es al Puig de sa Talaia Freda de 561 m d'altitud. La plana central de Mallorca presenta pujols i baixes muntanyes on hi destaca el Puig de Randa amb 548 m.
• Menorca es una illa baixa, la maxima altitud es a la Muntanya del Toro amb nomes 358 m. El sud de l'illa de menorca es calcari, pero el nord es acid amb roques silicies.
• Eivissa es una illa calcaria i muntanyosa els cims de la qual no son gaire elevats ( Sa Talaiassa 475 m).
• Formentera tambe es calcaria encara que mes baixa ( Sa Mola 192 m).

L'arxipelag esta format per dos grans grups:

• les Gimnesies : Menorca , Mallorca , Cabrera i els illots menors que les envolten (les Balears propiament dites en l'antigor).
• les Pitiuses : Eivissa , Formentera i els illots menors que les envolten.

			Mallorca
			Menorca
			Eivissa
			Formentera
			Cabrera

Illots [ modifica ]

• 
  El Malgrat
• 
  Illot des Porros
• 
  S'Illot o Mal pas, Alcudia
• 
  Farallo d'Albarca
• 
  El Colomer , Formentor
• 
  Illa de Formentor , Pollenca
• 
  Illa de la Porrassa , Magalluf
• 
  Illa de la Torre , a Illetes , Calvia
• 
  El Pantaleu , Sant Elm
• 
  Illa de l'Aire
• 
  Illa d'en Colom
• 
  Tagomago
• 
  S'Espalmador
• 
  Es Vedra , Eivissa

Paleogeografia [ modifica ]

L'origen geologic de les illes Balears, exceptuant part de Menorca, ha de ser entes com una continuacio al mar de les serralades Betiques. Al secundari es van acumulant al mar sediments procedents del massis hesperic al geosinclinal betico-rifeny, que son aixecats i elevats durant el plegament alpi . Aixi, Mallorca i les Pitiuses presenten clarament una disposicio SO-NE. A mes, les muntanyes d'ambdues illes s'encavalquen en aquesta mateixa direccio i presenten gran multitud de materials secundaris, especialment calcaris. Aquests materials calcaris son responsables del modelat carstic de les serres mallorquines i de gairebe tota Eivissa, amb canons i importants coves i aquifers. Posteriorment, entre el Terciari i el Quaternari , apareixen per sedimentacio els plans, tant Es Pla de Mallorca com els altres petits plans de les dues illes. L'origen geologic de Menorca es discutit. Menorca s'ha de dividir en dues parts, Tramuntana i Migjorn, on la part de Tramuntana esta formada per materials primaris i el Migjorn per materials secundaris i terciaris igual que Mallorca i les Pitiuses. Alguns geolegs lliguen la Tramuntana menorquina a les serralades litorals catalanes , si be hi ha altres hipotesis i encara no hi ha conclusions clares. El fet que la Tramuntana menorquina estigui formada per materials primaris explica el seu litoral desigual, que alterna grans caps amb grans ports naturals. Al Terciari es forma Formentera, formada essencialment per dos massissos de sediments (Cap de Barbaria i la Mola) units per un cordo de dunes litificat.

Al Quaternari Gimnesies i Pitiuses han tingut una historia geografica diferent. Durant les glaciacions del Quaternari, a causa de l'acumulacio de l'aigua en forma de glac en els casquets polars i a les grans serralades, mars i oceans van baixar de nivell. Aixo va donar que s'unissin Menorca i Mallorca per un canto, i Eivissa i Formentera per l'altre. Totes les faunes i flores aleshores es van barrejar pero entre la Gran Gimnesia i la Gran Pitiusa no va ser aixi perque va romandre un canal mari de mes de 70 km, infranquejable per la fauna terrestre.

La menor mida de la Gran Gimnesia (2000 km²) i un clima mes arid (300 mm) va provocar l'extincio de la fauna terrestre i la manca de poblaments vegetals arboris notables.

Flora [ modifica ]

La flora de les illes destaca per un gran nombre d'endemismes. Es poden distingir 3 components geografics: ^[12]

• L' element floristic tirrenic balear : 17 endemismes catalogats (fins al 1997)
• L' element floristic iberic balear : 14 endemismes catalogats (fins al 1997)
• L' element floristic balearic : 87 endemismes catalogats (fins al 1997)

En el passat, Gimnesies i Pitiuses varen tenir ecosistemes diferents:

• Les Gimnesies tenen boscos d'alzina a l'interior i a les planes costaneres grans boscos de boix balear (Buxus balearica), actualment planta en estat relicte a Mallorca.
• Les Pitiuses estan practicament despullades de vegetacio arboria (algunes pinedes solament, d'aqui l'origen del mot), ni tampoc del boix balear, i en canvi dominarien els herbassars nitrofils producte de l'efecte aclaparador de les dejeccions de la gran quantitat de colonies d'avifauna que tindrien.

Fauna [ modifica ]

La fauna de les illes Balears destaca per un gran nombre d' endemismes . Hi ha uns dos-cents trenta endemismes animals catalogats (fins a l'any 2000), el 99% son invertebrats . Entre els reptils endemics destaquen les sargantanes , com la sargantana balear i la sargantana de les Pitiuses , tambe destaquen les poblacions balears de la tortuga mediterrania , la tortuga d'estany , la serp blanca i la serp d'aigua . Tambe cal destacar el Ferreret , petit amfibi que habita els torrents de la Serra de Tramuntana i descobert l'any 1980. Entre els ocells destaca la colonia mallorquina del voltor negre i l' aguila peixatera . Entre els mamifers destaca l'absencia del porc senglar pero hi es present la marta . ^[13]

No cal dir que la informacio existent no es la mateixa per a cada taxon. Els vertebrats son els mes ben estudiats. Els invertebrats tenen grups sencers dels quals es te molt poca informacio. En el passat, la fauna de les Gimnesies i de les Pitiuses era ben diferent. Sembla, que llevat de les especies voladores (ocells, ratespinyades i insectes voladors), no compartien quasi cap especies terrestre. Diferents comunitats vegetals, diferents herbivors, diferents carnivors.

Un dels grans esdeveniments faunistics a les illes, relativament recent, ha estat la desaparicio de tota una fauna de mamifers insulars endemica. ^[13] Durant el Plio-Quaternari es desenvolupa a les Gimnesies peculiar fauna terrestre:

• Myotragus : especies amb aparenca de cabra, encara que estan poc emparentades amb elles
• Eliomys morpheus : la rata cellarda autoctona, un rosegador
• Soriculus hidalgoi : la musaranya autoctona, un insectivor

L'arribada de l'home a les illes va conduir a la desaparicio d'aquesta fauna (s'han trobat ossos en les excavacions dels poblats talaiotics)

A les Pitiuses , a partir del Plistoce superior, la fauna es troba desproveida de mamifers terrestres i d'amfibis. Tanmateix, es una fauna molt rica en ocells. Algunes desaparicions es van donar just en les primeres albors de presencia humana (les darreres evidencies de la seva presencia son de fa uns 6600 anys):

• Haliaeetus albicilla : l'aguila marina
• Anser sp. : l'oca d'Eivissa

Politica i govern [ modifica ]

Les institucions de les Illes Balears [ modifica ]

Actualment, les Illes Balears son una nacionalitat historica ^[14] integrada juridicament com una comunitat autonoma d' Espanya , i regides per l' Estatut d'Autonomia de les Illes Balears . El sistema institucional balear esta integrat pel Parlament, el Govern, el president i els consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera:

• el Parlament de les Illes Balears es l'organ sobre el qual recau el poder legislatiu del govern. Esta integrat per 59 diputats electes pel principi de representacio proporcional per un mandat de quatre anys. El Parlament aprova els pressupostos i controla l'accio del govern. La seu del Parlament es la ciutat de Palma ;
• el Govern de les Illes Balears es l'organ col·legiat sobre que exerceix el poder executiu i administratiu, i dirigeix la politica general. El govern esta format per consellers i es encapcalat pel president de les Illes Balears, i si n'es el cas, pel vicepresident;
• el President de les Illes Balears es el cap de govern de l'executiu, i el representant mes alt de la comunitat autonoma i alhora l'ordinaria de l'Estat espanyol a les Illes Balears. Es elegit pel parlament d'entre els seus membres i nomenat pel rei .

A mes, el Parlament va crear la Sindicatura de Greuges de les Illes Balears , l'organ encarregat de la defensa de les llibertats i el drets fonamentals dels ciutadans. Tambe supervisa i investiga les activitats de l'administracio de la comunitat autonoma. El sindic es elegit pel Parlament. El sindic actua com a defensor del poble .

Divisio politicoadministrativa [ modifica ]

Hi ha actualment quatre consells insulars a Mallorca , a Menorca , a Eivissa i a Formentera ; a la pitiusa menor, l'ajuntament-consell ha assumit les competencies que tenia el que s'anomenava abans Consell Insular d'Eivissa i Formentera, arran de la reforma de l' Estatut de les Illes Balears . Els consells insulars son les institucions de govern de les illes i n'exerceixen el govern, l'administracio i la representacio de manera autonoma en la gestio dels seus interessos. Com a tals, es consideren institucions de la comunitat autonoma de les Illes Balears.

Administrativament, les Illes Balears es divideixen en municipis : 5 a Eivissa, 1 a Formentera, 53 a Mallorca i 8 a Menorca. Tambe existeixen comarques a Mallorca , si be no te reconeixement oficial ni gaudeixen d'autonomia per a la gestio dels seus interessos, les seves fronteres son consensuades pels geografs.

La capital de les Illes Balears i de l' illa de Mallorca es a la ciutat de Palma . Hi ha la seu del Govern Balear , del Parlament i del Consell Insular de Mallorca .

Les capitals de cada illa son les seguents: Palma de l'illa de Mallorca , Mao de l'illa de Menorca , Eivissa de l' illa d'Eivissa i Sant Francesc Xavier de l'illa de Formentera .

Els simbols [ modifica ]

Els simbols de les Illes Balears son integrats en la bandera . Aquests simbols son distintius i legitimats historicament: les quatre barres horitzontals sobre un fons groc, i el quarter de fons morat amb un castell blanc de cinc torres enmig. Cada illa tambe pot tenir la seva propia bandera.

Tanmateix, s'ha anat questionant, ^[15] des de la seva oficialitzacio l'us preautonomic de la bandera quarterada, tambe anomenada de "model america", i la seva legitimacio historica; que moltes vegades nomes es considerada una modificacio de la bandera de Mallorca , que de fet tambe es una bandera inspirada en l'escut de Palma .

L'altre simbol de les Illes Balears, es la diada de les Illes Balears , l' 1 de marc , data en que entra en vigor l' Estatut d'Autonomia de 1983 .

Economia [ modifica ]

El turisme a les Balears es l'element mes determinant socioeconomic de les darreres decades. En 2021 les Illes Balears s'havien convertit en la comunitat de l'estat espanyol on menys havia crescut el Producte interior brut (PIB) per capita en els darrers 45 anys a causa de la baixa productivitat del turisme, ^[16] caient de la segona posicio a la desena posicio entre les comunitats, entre 2000 i 2020. ^[17]

El comportament turistic pero es diferenciat segons l'illa.

• Mallorca i Eivissa han tingut un flux turistic mes intens i han rebut turistes principalment alemanys i anglesos (a parts iguals). A Eivissa tambe ha estat important l'afluencia d'italians.
• Menorca ha entrat mes tard en la industria del turisme de masses i ha rebut turistes principalment anglesos.
• Formentera ha estat llargament apartada dels efectes de la industria turistica (a causa de la minsa mida de l'illa i la manca d'aigua potable) i ha rebut turistes principalment italians.

En totes les illes el turisme de la resta d'Espanya no representa mes d'un quart del total, i a Eivissa es on es mes marcat (principalment joves atrets per la fama de les seves discoteques).

El turisme ja es va iniciar al segle  xix . El 1837 es va inaugurar la primera linia de vaixells de vapor entre Barcelona i Palma. Les descripcions de George Sand ( Un hiver a Majorque , 1842), Frederic Chopin , i l' arxiduc Lluis Salvador ( Die Balearen , 1891), van difondre l'atraccio per les illes.

Demografia [ modifica ]

Segons el cens del INE del 2011 la poblacio era d'1.113.114 persones. Gairebe la meitat de la poblacio de les illes viu a Palma o a la seva area metropolitana.

Poblacio de les illes Balears el 2011 segons INE :

• Mallorca : 873.414 habitants (78,47% del total de les Illes), dels quals 383.107 viuen a Palma i 431.168 a la Part Forana.
• Menorca : 94.875 habitants (8,52% del total de les Illes).
• Eivissa : 134.460 habitants (12,08% del total de les Illes).
• Formentera : 10.365 habitants (0,93% del total de les Illes).

La poblacio balear creix a ritme vertiginos (principalment per l'arribada d'estrangers o peninsulars). Per altra banda, i pel caracter de la seua economia (basada principalment en el sector turistic ), la poblacio 'flotant' es molt important.

Al 2024, 9 de cada 10 nous residents a las Balears son estrangers. ^[18]

Llengues [ modifica ]

El catala es la llengua propia de les illes Balears (aixi definida en el seu Estatut d'Autonomia) i cooficial, al costat del castella, per ser-ho aquesta en tot l'Estat. Presenta uns trets dialectals propis .

El cas balear es semblant al de Catalunya, tambe aqui el factor principal en l'expansio del castella ha estat la immigracio, en mesura molt mes gran que la substitucio linguistica . ^[19]

La situacio sociolinguistica del catala a les illes Balears es diferent segons l'illa i la zona, a Menorca i a la Part Forana de Mallorca es on mes es parla el catala i a Palma i a Eivissa es on menys es parla. A mes, a les zones turistiques, es parlen l' angles i l' alemany . Encara que amb menys impacte, l'italia es tambe un idioma frequent, sobretot a Formentera, que compta amb un alt index de turisme d'aquesta nacionalitat.

D'acord amb les dades del cens de l'Institut d'Estadistica de les Illes Balears de l'any 2001, ^[20] i les dades sociolinguistiques del IEC de 2002, ^[21] pel que fa al catala la poblacio es distribuiria de la seguent manera: el sap parlar el 74,6%, l'enten el 93,1%, el sap llegir el 79,6%, el sap escriure el 46,9%. Per la seva banda, segons una enquesta duta a terme el 2003 per la Secretaria de Politica Linguistica ^[22] dels 1.113.114 habitants de les illes Balears l'entenen 749.100 (el 93,1%), el saben parlar 600.500 (el 74,6%), i es la llengua habitual de 404.800 persones (el 45,7%). ^{[23] [24]}

Cultura [ modifica ]

Gastronomia [ modifica ]

La gastronomia de les illes Balears es fruit de l'herencia gastronomica dels fenicis, romans, arabs, catalans i italians, entre altres, i de la seua condicio insular i maritima, es sobretot una cuina casolana de pages i de mariner, amb un us destacat del porc , de l' aviram , dels llegums , de l' arros i del peix . Hi destaquen els produits frescos locals, cuinats sovint d'una manera senzilla per gaudir millor del seu gust. Tanmateix, el fet de ser llocs de pas per a mariners i comerciants els ha permes desenvolupar una exportacio d'aliments elaborats com el formatge , embotits , galetes , conserves de fruita com el figat o el codonyat, etc.

S'emmarca dins la cuina mediterrania i de la cuina dels Paisos Catalans , tot i que te les seves particularitats. Una d'elles es la necessitat d'esser autonoma, i de vegades i fins i tot de supervivencia, ja que cada illa podia passar temps sense contacte amb l'exterior, aixo mateix fa que la cuina de cada illa tingui una personalitat propia i diferenciada, adaptada a les condicions geografiques, climatiques i historiques.

La cuina de les illes Balears es la cuina de Mallorca , Menorca i les Pitiuses , es a dir:

• La cuina de Mallorca
• La cuina de Menorca
• La cuina d'Eivissa i Formentera

Races autoctones [ modifica ]

Aquestes son les races autoctones de les illes Balears que popularment, tradicionalment, i cientificament, son considerades genuines i no son criades enlloc mes que a les illes Balears i que mantenen unes caracteristiques fenotipiques i genotipiques constants. Hi destaquen els cavalls (el cavall mallorqui i el cavall menorqui ) amb una gran tradicio sobretot a Menorca , amb els anomenats jaleos . Tambe destaquen l' ase mallorqui , la vaca mallorquina , la vaca menorquina , el porc negre , la cabra mallorquina , la cabra pitiusa , l' ovella blanca mallorquina , l' ovella roja mallorquina , l' ovella d'Arta (extinta), l' ovella menorquina i l' ovella eivissenca . Els cans autoctons son el ca de bou , el ca de bestiar , el ca me , el ca rater , el ca eivissenc i el ca de conills .

Entre els animals de granja destaquen el conill pages d'Eivissa , la gallina mallorquina , la gallina menorquina , la gallina eivissenca , l' indiot mallorqui , el gall dindi de Menorca , l' annera mallorquina , el colom de Casta Grossa , el colom d'escampadissa , el colom de pinta , el colom borino , el colom gavatxut mallorqui i el colom nas de xot .

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• CASANOVAS CAMPS, M.A. Historia de les illes Balears . Mallorca: Editorial Moll, 1988. 447 p. ISBN 84-273-4044-3
• BELENGUER, E. Historia de les illes Balears . V. II L'epoca foral i la seva evolucio (1230-1715). Barcelona: Edicions 62, 2004. 525 p. ISBN 84-297-5507-1 (volum II)

Vegeu tambe [ modifica ]

• Cuina de les illes Balears
• Races autoctones de les illes Balears
• Jueus mallorquins
• Xuetes
• Toponims balears preromans

Enllacos externs [ modifica ]

Viccionari

• Govern de les illes Balears Arxivat 2020-05-30 a Wayback Machine .
• Institut d'Estadistica de les Illes Balears (IBESTAT)
• Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (IDEIB)
• Portal oficial de turisme de les Illes Balears
• Enciclopedia d'Eivissa i Formentera, illes Balears