Hongria
|
|
|
|
| Himne
| Isten, aldd meg a magyart
 |
|---|
|
|
| Eponim
| onogurs
i
magiar
|
|---|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Capital
| Budapest
|
|---|
| Conte la subdivisio
| |
|---|
|
| Poblacio
| 9.603.634
(2022)
(103,25
hab./km²
)
|
|---|
| Gentilici
| hongares, hongaresa, hongaresos
|
|---|
| Idioma oficial
| hongares
|
|---|
|
| Part de
| |
|---|
| Superficie
| 93.011,4 km²
|
|---|
| Banyat per
| Fert? to
,
Danubi
,
Ipe?
,
Tisza
,
Drava
,
Balaton
i
Raab
|
|---|
| Punt mes alt
| Kekes
(en)
 (1.015 m)
|
|---|
| Punt mes baix
| Gyalaret
(en)
(75,8 m)
|
|---|
| Limita amb
| |
|---|
|
| Anterior
| |
|---|
| Creacio
| desembre 1000
|
|---|
Esdeveniment clau
|
| Dia festiu
| |
|---|
|
| Forma de govern
| republica parlamentaria
|
|---|
| • President
| Tamas Sulyok
(2024?)
|
|---|
| Organ executiu
| Govern d'Hongria
|
|---|
| • Primer ministre
| Viktor Orban
(2010?)
|
|---|
| Organ legislatiu
| Assemblea Nacional d'Hongria
Circumscripcio: 106
,
(Esco: 199)
|
|---|
| Maxima autoritat judicial
| Tribunal Constitucional d'Hongria
|
|---|
| Membre de
| |
|---|
| PIB nominal
| 181.848.022.230 $ (2021)
|
|---|
| PIB per capita
| 37.128 $ (2021)
|
|---|
| Moneda
| forint
|
|---|
|
| Fus horari
| |
|---|
| Domini de primer nivell
| .hu
|
|---|
| Prefix telefonic
| +36
|
|---|
| Telefon d'emergencies
| 112
,
104
,
105
i
107
|
|---|
|
| Codi pais
| HU
|
|---|
| Codi NUTS
| HU
|
|---|
|
|
|
| Lloc web
| kormany.hu…
|
|---|
Hongria
(
hongares
:
Magyarorszag
IPA
[?m????o?saːg]) es una republica de l'
Europa central
, basada en l'historic
Regne d'Hongria
. Limita al nord amb
Eslovaquia
i
Ucraina
, a l'est i al sud-est amb
Romania
, al sud amb
Serbia
i
Croacia
, i a l'oest amb
Eslovenia
i
Austria
.
L'arribada de les tribus
magiars
sota el comandament del cabdill
Arpad
des de les planes de l'Eurasia central (entre els
Urals
i el
Volga
) l'any
896
marca l'inici del primitiu estat hongares. Pels volts de l'any
1000
el rei
Esteve
es converteix al
cristianisme
. Durant l'
edat mitjana
el
Regne d'Hongria
s'estendra al vessant sud dels
Carpats
, a la plana del
Danubi
, englobant el que avui son
Eslovaquia
,
Transsilvania
,
Vojvodina
i
Eslavonia
.
El terme
Regne d'Hongria
es fa servir per a referir-se a l'anteriorment citada duradora configuracio multietnica de territoris amb l'objecte de marcar una clara distincio amb el modern estat d'
Hongria
, que es significativament mes petit i mes homogeni etnicament. Abans i durant el segle
xix
, el terme
hongares
feia ja referencia a qualsevol habitant d'aquest
estat
, independentment de la seva etnia.
Els termes en llati
natio Hungarica
i
Hungarus
es referien a tots els nobles del regne. La consciencia d'
Hungarus
(lleialtat i patriotisme per sobre dels origens etnics) es va donar entre qualsevol habitant d'aquest estat, encara que d'acord amb el
Tripartitum
d'Esteve Werb?czy,
Natio Hungarica
o
Hungarus
van ser nomes els nobles privilegiats, subjectes de la
santa corona
, independentment del seu origen etnic.
Els
magiars
tendeixen a emfasitzar la continuitat de l'estat hongares i consideren el
Regne d'Hongria
com una fase del seu desenvolupament historic. La idea de continuitat es reflecteix en els simbols nacionals i en les festivitats, aixi com en la commemoracio oficial del mil·lenni d'historia l'any 2000. D'acord amb el seu punt de vista, el Regne d'Hongria va ser en principi un pais del poble
magiar
, encara que sense negar la presencia i importancia d'altres nacionalitats i molt menys discriminar-les de cap manera.
El Regne d'Hongria va ser juntament amb el
Regne d'Anglaterra
, el
Regne de Franca
, el
Regne de Polonia
, el
Sacre Imperi Romanogermanic
i els regnes hispanics, una de les potencies europees durant la
baixa edat mitjana
i part de
l'epoca moderna
; molts d'aquests ja han desaparegut en l'actualitat com a regims monarquics.
Edat mitjana
[
modifica
]
El
Regne d'Hongria
fou fundat el 1000 pel rei
sant Esteve
, i tindra 57 reis al llarg de mes d'un mil·lenni d'existencia; va resistir els atacs de tribus barbares d'Orient, com els cumans i petxenegs, i foren expulsats pels reis Salomo d'Hongria, Geza I d'Hongria i sant Ladislau I d'Hongria. Despres de la mort del rei croat el 1091, sant Ladislau s'annexionara els territoris del Regne de Croacia a Hongria, dissolent-los dins de les fronteres hongareses.
El Regne hongares s'enfrontara a l'
Imperi Roma d'Orient
en diverses oportunitats, mantenint guerres com la del rei Geza II d'Hongria entre 1148 i 1155, on despres l'emperador Manuel I Comne aconseguira estendre la seva influencia sota el regnat de Bela III d'
Hongria
, fill de Geza II. Posteriorment, la debilitacio romana d'Orient davant dels turcs generara perdua d'interes a Hongria i haura de concentrar-se en la seva propia defensa contra els exercits otomans.
Entre el 1217 i el 1221 va participar en la cinquena croada sota el rei Andreu II d'Hongria, i el 1241 va patir la invasio dels mongols de Batu Khan, que van arrasar el territori hongares. Aixo forcara el rei Bela IV a reconstruir l'estat i a crear una linia de defensa de mes de 100 castells al llarg del regne.
El 1301 va morir Andreu III d'Hongria, l'ultim membre de la casa d'Arpad. Despres d'un periode caotic de transicio, el 1307 va pujar al poder Carles I Robert d'Hongria de la casa d'Anjou-Sicilia, besnet per linia materna d'Esteve V d'Hongria. El nou monarca va restablir el debilitat poder reial i vence els cabdills nobles que cada vegada tenien mes poder sobre
Hongria
. Despres del seu llarg regnat va ser succeit a la seva mort pel seu fill gran Lluis I el 1342. En heretar el tron del seu oncle el rei polones, al final del seu regnat Lluis I es va convertir tambe en rei de
Polonia
.
Des del regnat de Lluis I el Gran, els hongaresos van lluitar contra els turcs otomans que realitzaven
incursions
invasives a Europa. Posteriorment, el rei Segimon d'Hongria va arribar a ser sobira de
Polonia
,
Bohemia
i del
Sacre Imperi Romanogermanic
, i fou la figura mes important a
Europa
del seu temps, enfrontant-se novament als turcs.
Esteve I d'Hongria
Sota el regnat de
Mateu Corvi
(1458-1490), Hongria va ser el primer regne a
Europa
a adoptar el
Renaixement
despres
d'Italia
, rebent un impuls cultural i tecnologic superior al de qualsevol altra nacio europea en el seu temps. Pero al voltant del 1526, despres de la derrota en la
Batalla de Mohacs
, juntament amb la mort del rei Lluis II d'Hongria, el regne va caure en oblit i l'ocupacio turca otomana va generar una constant situacio de guerres i defenses de ciutats i fortaleses en el pais fins al 1541, en que va caure la capital del regne, Buda.
El regne hongares es va dividir en tres parts: una controlada pels
Habsburg
i el
Sacre Imperi Romanogermanic
, una altra com el viladat de Buda, dominada pels turcs, i una tercera independent, pero vassalla dels otomans, coneguda com el
Principat de Transsilvania
. Aquesta situacio continuara fins al 1686, quan els exercits cristians aliats dels europeus van alliberar el regne de l'ocupacio turca i aviat el van reunificar sota la figura de l'emperador germanic com el seu rei.
Principat de Transsilvania
[
modifica
]
Despres de la derrota soferta a Mohacs el 1526, el comte Joan Szapolyai, voivodat de
Transsilvania
, va ser coronat com a rei hongares, i al mateix temps el noble Ferran I d'Habsburg, germa de l'emperador germanic, tambe es va fer coronar monarca d'
Hongria
. Tots dos monarques van actuar com a antireis per un temps fins a la mort de Szapolyai, quan Ferran va prendre el poder i a partir d'aquell moment nomes la casa d'
Habsburg
ocuparia la corona del regne.
La regio de
Transsilvania
es va convertir amb el fill de Szapolyai, Joan Segismon Szapolyai, en el Principat Independent de Transsilvania, i a partir d'aquest seguira irradiant la cultura hongaresa enmig del caos politicoadministratiu. Alguns princeps de Transsilvania van dur a terme guerres independentistes contra els
Habsburg,
amb l'objectiu de reunificar el
Regne d'Hongria
sota una figura hongaresa, pero com a vassalls del sulta turc. Les guerres dels princeps Esteve Bocskai i Gabriel Bethlen van resultar en un fracas i el regne va continuar practicament dividit fins al 1686, quan els exercits germanics de l'emperador Leopold I d'Habsburg van irrompre a Hongria i van expulsar els turcs otomans. El Principat de Transsilvania va ser dissolt tal com havia estat creat dins del Regne hongares, i la figura del princep va desapareixer.
Abans d'aquest proces, els dos ultims princeps de
Transsilvania
, Emeric Thokoly i Francesc II Rakoczi, van fer guerres independentistes per obtenir la independencia del poder dels Habsburg, pero totes fracassaren, com les dels seus predecessors.
Hongria reunificada
[
modifica
]
El regne va ser reunificat sota la figura del monarca germanic i aviat li va seguir un proces de reoccidentalitzacio i germanitzacio per l'emperador germanic i rei hongares. Els seus descendents, la reina Maria Teresa I d'Austria i el seu fill Josep II d'Habsburg van intensificar aquest proces, mantenint molt a prop d'ells el regne i en moltes ocasions marginant els aristocrates hongaresos. Despres de la dissolucio del
Sacre Imperi Romanogermanic
per
Napoleo Bonaparte
, iniciat el segle
xix
, va sorgir l'Imperi Austriac amb l'emperador Francesc I d'Austria, que era al mateix temps tambe rei d'
Hongria
i de
Bohemia
.
Edat moderna
[
modifica
]
La desfeta hongaresa en la
Batalla de Mohacs
davant les tropes otomanes (
1526
) comportara la practica desaparicio del
Regne d'Hongria
, del qual sols restara una estreta franja de territori a la part occidental d'aquest i amb capital a
Pozsony
(
Pressburg
, actualment
Bratislava
). Unit dinasticament a les possessions dels
Habsburg
per aclamacio de la noblesa que havia aconseguit escapolir-se dels turcs, no sera fins al pas del
segle
xvii
al
xviii
que es produeixi la reconquesta del territori perdut. Tanmateix, el pais sera reduit administrativament a provincia austriaca i l'alemany declarat llengua oficial (1780).
Edat contemporania
[
modifica
]
Mapa etnografic d'Hongria a l'any 1910, on es mostren les etnies fortament predominants de Romanesos i Eslovacs, entre altres etnies.
El 1848 es va dur a terme una protesta que va culminar en una revolucio hongaresa contra la monarquia austriaca. Aquesta va fallar igual que les anteriors guerres d'independencia, pero lentament va obrir pas per a la formacio de l'
Imperi Austrohongares
, declarat el 1867, i fou
Francesc Josep I
el seu emperador.
La
Revolucio de 1848
provocara la revolta d'Hongria i la seva proclamacio d'independencia sota el govern de
Lajos Kossuth
. Els Habsburg
sufocaran la revolta
l'any seguent amb l'ajut de la
Russia
de
Nicolau I de Russia
; s'inicia, llavors, un periode de repressio politica que sols s'atenuara a partir de
1860
.
Despres de la derrota austriaca en la
Batalla de Sadowa
(
1866
) el govern imperial acordara amb les personalitats hongareses mes influents la restauracio de les institucions propies; l'acord sera materialitzat el
1867
: la monarquia sera dual en la mateixa persona, alhora emperador d'
Austria
i rei d'Hongria. Fins al final de la
Primera Guerra Mundial
, el govern estara en mans de la poderosa aristocracia terratinent, que endegara una campanya de magiaritzacio de les minories etniques, mentre una florent burgesia impulsa la industrialitzacio del pais. La nova capital,
Budapest
, formada per la unio de les ciutats de Buda, Obuda i Pest, septuplicara la seva poblacio en cinquanta anys i assolira un ambient absolutament cosmopolita.
A causa de la derrota en la
Gran Guerra
, esclata a
Budapest
el novembre de 1918 una revolta que dura a la proclamacio de la Republica, presidida pel comte
Mihaly Karolyi
. El marc de
1919
els
comunistes
dirigits per
Bela Kun
assumiran el poder de la
Republica Sovietica Hongaresa
fins a ser derrotats per les forces contrarevolucionaries ajudades per l'exercit romanes durant la
Guerra hongaroromanesa
.
[1]
Pel
tractat del Trianon
(
1920
) se sanciona el pais amb la perdua de dues terceres parts del seu territori, atorgant-se a
Romania
,
Iugoslavia
i
Txecoslovaquia
, deixant aixi molts hongaresos com a minories als estats recentment formats. L'almirall
Miklos Horthy
intenta reinstaurar la monarquia en la persona del derrocat
Carles I d'Austria
i IV d'Hongria, pero acaba traint-lo i autoproclamant-se regent -sense rei- (1920-1944).
L'afebliment economic d'Hongria despres de la Primera Guerra mundial va ser canalitzat i corregit pel regent Horthy, que va conduir el regne en la
Segona Guerra mundial
al costat de les potencies de l'eix. Tot i que no era de postura pro nazi, Horthy es va veure forcat a pactar la seva participacio en la guerra i posteriorment a acceptar l'ocupacio alemanya. El
1944
negocia unilateralment la pau amb els aliats i aleshores fou ocupada per les tropes
alemanyes
. Horthy va ser detingut i traslladat a
Baviera
, i el seu lloc fou ocupat per
Ferenc Szalasi
, dirigent del Partit de la
Creu Fletxada
, declaradament pro
nazi
. El pais pati en pocs mesos la massiva deportacio i extermini de mes de mig milio de jueus.
Un cop alliberat el pais per les tropes russes, hi haura un breu periode democratic, pero el
1947
s'instaurara a Hongria un regim comunista sota el Partit dels Treballadors Hongaresos. El pais ingressara al
COMECON
(1949) i al
pacte de Varsovia
(1955). Afavorida pels nous vents despres de la mort de
Stalin
, el 1956 hi hague una revolta popular encapcalada pel primer ministre reformista
Imre Nagy
, que fou cruentament sufocada per l'exercit sovietic. Nagy fou deportat a
Romania
i afusellat dos anys despres, mentre el pais era sotmes al govern titella de
Janos Kadar
, que romangue en el poder fins a la seva dimissio el 1988. Tanmateix, aquest havia impulsat progressivament l'economia de mercat i el multipartidisme, de manera que Hongria seria el pais mes desenvolupat de l'Europa de l'Est.
Amb el col·lapse de la
Unio Sovietica
el
1991
, Hongria recupera la democracia per simple reconversio dels dirigents comunistes. El 1999 ingressa a l'
OTAN
, i el
2004
a la
Unio Europea
. Tanmateix, l'economia totalment estatalitzada i la magnitud del deute extern han causat que el pais no hagi estat admes a l'
Eurozona
.
El
4 d'agost
de
2010
es va produir un
accident mediambiental
a la localitat d'
Ajka
.
[2]
El dia
1 de gener
de
2012
la
Republica d'Hongria
(
Magyar Koztarsasag
) va canviar oficialment el seu nom a
Hongria
(
Magyarorszag
), un canvi emmarcat en la polemia reforma de la constitucio aprovada l'any anterior.
[3]
Subdivisions
[
modifica
]
Hongria es una
republica
. El seu nom oficial es
Magyarorszag
. El pais esta dividit en
megye
o provincies, ciutats autonomes i la capital.
Organitzacio territorial d'Hongria
Organitzacio territorial d'
Hongria
|
|---|
|
| Provincies (
megye
)
| | |
|---|
| Ciutats autonomes
| |
|---|
Mapa d'Hongria
Geografia fisica
[
modifica
]
Hongria es pot dividir en tres zones principals: el nord muntanyos (amb turons i muntanyes baixes prop de la frontera eslovena, la mes elevada de les quals es el Kekes, amb 1.014 m), la gran plana a l'est del Danubi (l'
Alfold
) i la part occidental, tambe plana amb alguns turons, on destaca el llac
Balaton
i les muntanyes
Bakony
.
Te tres grans rius, el
Danubi
i els seus afluents
Tisza
i
Drava
, a mes a mes de llacs de diversa consideracio, com el ja esmentat Balaton i el
Fert?
o Neusiedler, a la frontera amb Austria.
La superficie es de 93.030 km².
Geografia humana
[
modifica
]
A Hongria, hi viuen poc mes de deu milions d'habitants (10.006.835, estimacio del 2005), amb un creixement anual negatiu (-0,29% el 2003). La majoria dels hongaresos pertanyen a l'etnia
magiar
(89,9%) que parlen
hongares
, tot i que tambe hi ha una poblacio important de
gitanos
i d'altres minories europees, com
romanesos
,
alemanys
,
serbis
o
eslovacs
. La capital n'es
Budapest
.
L'index d'alfabetitzacio es forca alt (99,4% el 2003). Els hongaresos han desenvolupat una
literatura
de bona qualitat a nivell mundial, amb autors reconeguts com
Imre Kertesz
,
Sandor Pet?fi
o
Sandor Marai
.
La capital del pais es
Budapest
, i les ciutats principals son
Debrecen
,
Miskolc
,
Szeged
,
Pecs
i
Gy?r
.
Budapest
, ciutat mes poblada del pais
En
1995
el
forint
es va tornar convertible per a totes les transaccions comptables, i l'any seguent, amb l'admissio a l'
OCDE
, tambe per a totes les transaccions de capital.
[4]
Despres del
Referendum d'adhesio d'Hongria a la Unio Europea
de 2003, es va produir la incorporacio en 1 de maig de
2004
.
[5]
Per evitar la fallida
[6]
durant la
Crisi financera global
es va veure obligada a demanar un ajut de 20.000 milions d'euros al Fons Monetari Internacional, la Unio Europea i el Banc Mundial,
[7]
que es va acabar de tornar en 2016.
[8]
Capvespre al llac Balaton
La cultura hongaresa ha tingut una evolucio magistral al llarg dels segles, rebent influencies turques, llatines, germaniques, entre moltes d'altres. Recentment, s'ha esbrinat que el seu idioma existeix gairebe invariable des de fa diversos milers d'anys, en haver-se descobert un gravat en
magyar nyelv
(idioma hongares antic).
Quant a l'
arquitectura
, a Hongria es poden veure la mes gran
sinagoga
d'Europa (la
Gran sinagoga del carrer Dohany
), el bany medicinal europeu mes gran (el bany medicinal Szechenyi), una de les mes grans
basiliques
d'Europa (basilica Esztergom), aixi com la
necropoli
cristiana
mes gran del mon (a
Pecs
), a part de les que hi ha a
Italia
. Els estils arquitectonics mes importants d'Hongria son l'
arquitectura historicista
i l'
art
nouveau
, en l'ultim va destacar l'arquitecte Odon Lechner. Un 50% de la poblacion es
catolica
, un 30% de
calvinistes
i un 20% de no religiosos o altres creences.
[
cal citacio
]
Hongria destaca en l'esport col·lectiu del
waterpolo
, aixi com en el
llancament de martell
. Tambe tenen molta tradicio l'
esgrima
i la
natacio
, per la qual Hongria ha aconseguit molts exits internacionals. Les seves figures maximes en l'esport de tots els temps han estat els futbolistes
Ferenc Puskas
i
Ladislau Kubala
, que van realitzar unes reeixides carreres en el futbol espanyol. La millor participacio d'Hongria als Jocs Olimpics va ser el
1952
, quan
va obtenir el tercer lloc
en el quadre de medalles.Galeria
-
Diosgy?r
-
-
Transdanubia
-
-
-
Vestits tradicionals
-
Esterhaza
- ↑
Tucker
, Spencer.
World War I
. ABC Clio, 2005, p. Volum 1 (A-D) p.563.
ISBN 1851094202
.
- ↑
≪
Hungary declares a state of emergency after sludge disaster
≫ (en angles).
The Guardian
, 05-10-2010.
ISSN
:
0261-3077
.
- ↑
≪
Hongria canvia el nom oficial
≫. Vilaweb, 02-01-2011. [Consulta: 2 gener 2011].
- ↑
US State.gov. ≪
Hungary (01/30/2012)
≫.
- ↑
Hargita
, Agnes.
Hungary's Way Back to Europe: On a Bumpy Road
. Nomos Verlag, 2018, p. 698.
ISBN 3845278129
.
- ↑
≪
Hongria admet que va manipular dades i que la seva situacio es "molt greu"
≫. Regio 7, 05-06-2010. [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑
≪
Hongria, primer estat de la UE, salvat de la fallida
≫. Tribuna.cat, 19-11-2008. Arxivat de l'
original
el 19 de gener 2022. [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑
≪
Hungria termina de devolver el credito que recibio en 2008 de la UE, FMI y Banco Mundial para evitar la quiebra
≫ (en castella). RTVE, 06-04-2016. [Consulta: 28 desembre 2020].
Bibliografia addicional
[
modifica
]
- Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hungaricae
. Magyar Tudomanyos Akademia (Hungarian Academy of Sciences), 1982, p. 419.
- Encyclopedia Americana: Heart to India
. Scholastic Library Pub., 2006, p. 581.
ISBN 978-0-7172-0139-6
.
- Rady
, Martyn.
Nobility, Land and Service in Medieval Hungary
. Palgrave Macmillan, 2000.
ISBN 978-0-333-80085-0
.
- Sinor
, Denis.
The Cambridge History of Early Inner Asia
. Cambridge University Press, 1990.
ISBN 978-0-521-24304-9
.
- Fenyo
, Mario D.
Literature and Political Change: Budapest, 1908?1918: Transactions of the American Philosophical Society, 1987
. American Philosophical Society, 2007.
- Marcantonio
, Angela.
The Uralic Language Family: Facts, Myths and Statistics
. Wiley, 2002.
ISBN 978-0-631-23170-7
.
- Rosenhouse
, J.;
Kowner
, Rotem.
Globally Speaking: Motives for Adopting English Vocabulary in Other Languages
. Multilingual Matters, 2008.
ISBN 978-1-84769-051-7
.
Enllacos externs
[
modifica
]
Organitzacio territorial d'
Hongria
|
|---|
|
| Provincies (
megye
)
| | |
|---|
| Ciutats autonomes
| |
|---|
|
|---|
| |
1. Estat parcialment a l'
Asia
.
2. Estat geograficament a l'
Asia
, pero sovint considerat part d'
Europa
per raons historiques i culturals
3.
Estat reconegut parcialment
4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu pero sobirans
de facto
gracies al suport militar no explicit de Russia pel cas transnistria i explicit de Turquia pel cas xipriota
|
|
|---|
| Membres de la Unio Europea
| |
|---|
| Candidats oficials
| |
|---|
| Candidat sense reconeixement oficial
| |
|---|
|