James Earl Carter

(1977)
Nom original	(en) Jimmy Carter
Biografia
Naixement	(en) James Earl Carter Jr. 1r octubre 1924 (99 anys) Lillian G. Carter Nursing Center (Georgia)
39e President dels Estats Units
20 gener 1977 ? 20 gener 1981 ←  Gerald Ford ? Ronald Reagan  → Electe a: eleccions presidencials dels Estats Units de 1976
30e President electe dels Estats Units
2 novembre 1976 ? 20 gener 1977 ←  Richard Nixon ? Ronald Reagan  → Electe a: eleccions presidencials dels Estats Units de 1976
76e Governador de Georgia
12 gener 1971 ? 14 gener 1975 ←  Lester Maddox ? George Busbee  →
Senador de Georgia
1963 ? 1967
Dades personals
Religio	Esglesia Baptista
Formacio	Union College (1953–) Academia Naval dels Estats Units - fisica (–1946) Institut de Tecnologia de Georgia Universitat Estatal del Sud-oest de Georgia
Alcada	1,77 m
Lateralitat	Dreta
Activitat
Camp de treball	Control d'armes de foc
Ocupacio	oficial naval , empresari , ambientalista , enginyer , activista pels drets humans , activista per la pau , escriptor , estadista , autobiograf , diplomatic , tripulant de submari , novel·lista , agricultor , politic , humanitari
Activitat	1946  ?
Ocupador	Universitat Emory
Partit	Partit Democrata dels Estats Units
Membre de	Academia Americana de les Arts i les Ciencies Legio Americana Comissio Trilateral
Carrera militar
Branca militar	Marina dels Estats Units d'America
Rang militar	tinent
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Localitzacio dels arxius	Jimmy Carter Library and Museum (en)
Familia
Conjuge	Rosalynn Carter (1946–2023), mort del conjuge
Fills	Jack Carter , James Earl Carter III , Amy Carter , Jeff Carter
Pares	James Earl Carter, Sr.   i  Lillian Gordy Carter
Germans	Billy Carter , Gloria Carter Spann i Ruth Carter Stapleton
Parents	Berry Gordy ( cosi segon )
Cronologia
18 juny 1979	Tractat de limitacio d'armes estrategiques II
Premis (2012)   doctor honoris causa per la Universitat de Nanquin ../... 31+
Signatura
Veu de James Earl Carter   ( angles dels Estats Units )

James Earl ≪Jimmy≫ Carter, Jr. ( Plains , Georgia , 1r d'octubre de 1924 ), es un politic estatunidenc del Partit Democrata , fou senador en el Parlament de Georgia ( 1962 - 1966 ), governador del mateix Estat ( 1971 - 1975 ) i president dels Estats Units d'America ( 1977 - 1981 ).

La seva presidencia va estar marcada per la signatura dels Tractats del Canal de Panama , els Acords de Camp David , ^[1] el Tractat SALT II sobre la limitacio d'armes estrategiques amb la Unio Sovietica i l'obertura de relacions diplomatiques amb la Republica Popular de la Xina . En politica interior, el seu govern va permetre la creacio del Departament d'Energia i el Departament d'Educacio i va reforcar la legislacio de proteccio del medi ambient. No obstant aixo, al final del seu mandat, el que s'interpreta com a debilitat per part seva en crisis com la crisi dels ostatges a l'Iran , la intervencio sovietica a l'Afganistan , aixi com les consequencies economiques de la crisi del petroli de 1979 que van fer que caigues la seva popularitat. Va ser derrotat per Ronald Reagan a les eleccions presidencials de 1980.

El 2002 Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau , sent guardonat pels seus esforcos infatigables per a trobar solucions pacifiques als conflictes internacionals, per impulsar la democracia i els drets humans, i per fomentar el desenvolupament economic i politic dels pobles .

Biografia [ modifica ]

Infancia i joventut [ modifica ]

Carter va neixer l' 1 d'octubre de 1924 a Plains , un petit poble de l'Estat de Georgia , i fou el gran de 4 germans. ^[2] Jimmy Carter es el primer president que neix en un hospital. Els seus pares, James Earl Carter i Bessie Lillian Gordy, eren grangers i baptistes practicants. Des de ben petit, Carter va demostrar el seu profund vincle als valors cristians. El seu pare va ser tinent de l'exercit america durant la Primera Guerra Mundial , va obrir una botiga de queviures despres de la guerra i va ser elegit a la Cambra de Representants de Georgia el 1953, pero va morir el mateix any.

Des de ben petit, Carter va demostrar ser un alumne avantatjat a qui li agradava la lectura. Mes endavant, va ser admes a la universitat Georgia Southwestern College , i es va llicenciar en Ciencies a l'Academia Naval dels Estats Units el 1946 , any que va contreure matrimoni amb Rosalynn Smith . Carter es va llicenciar en el lloc 59 dels 820 alumnes de la seva promocio. Posteriorment, va cursar fisica nuclear i tecnologia del reactor a l' Union College , encara que no va arribar a completar aquests estudis.

Carrera a la Marina [ modifica ]

Carter va ser destinat als submarins de l' Atlantic i Pacific i aviat fou escollit per l' almirall Hyman Rickover per participar en el programa de submarins nuclears. Malgrat que la seva intencio era fer carrera en la marina, a la mort del seu pare l'any 1953 va dimitir de les seves responsabilitats militars per encarregar-se del negoci familiar de cacauets , en el seu poble natal. ^[3]

Carrera politica [ modifica ]

Abans de la presidencia [ modifica ]

Jimmy Carter va comencar la seva carrera politica amb llocs modests en organs locals com la comissio escolar de Plains. No obstant aixo, aviat assoliria carrecs mes importants quan el 1962 va ser escollit pel Senat de Georgia i 2 anys despres va obtenir la reeleccio per a un segon mandat. El 1966 va decidir presentar-se candidat per a la Cambra de Representants dels Estats Units, pero quan va veure que el seu adversari del Partit Republica va abandonar la pugna per l' esco per a presentar la seva candidatura a governador de Georgia, Carter va decidir fer el mateix. Va perdre les eleccions i va retornar al negoci dels cacauets, encara que va passar els seguents quatre anys preparant la seva candidatura per a tornar a presentar-se a governador el 1970 .

Aquell any va assolir la nominacio del Partit Democrata i va vencer en les eleccions a governador al republica Hal Suit . En el seu discurs inaugural, el 1971 , Carter va sorprendre els georgians i a la resta del pais amb un al·legat en contra de la discriminacio racial, la qual cosa resultava xocant en un entorn, el sud nord-america, en el qual encara imperava la segregacio entre blancs i negres. Precisament, entre les seves primeres actuacions com a governador va estar la de situar a molts negres en importants carrecs del seu govern.

Senador de Georgia (1963-1967) [ modifica ]

Carter va comencar la seva carrera politica com a membre del Plains City School Board. El 1963, va ser elegit per a un mandat de dos anys al Senat de l'estat de Georgia, renovat el 1965. El seu cosi vetera de la Segona Guerra Mundial , Hugh Alton Carter, Sr., el va succeir el 1967. ^{[4] [5]}

Governador de Georgia (1970-1975) [ modifica ]

Va fer campanya per a governador el 1970 i va ser elegit donant suport a la plataforma de campanya de George Wallace. Els seus seguidors distribueixen fotos del seu competidor en companyia de jugadors de basquet negres. Es compromet a reelegir al Consell de Regents de l'Estat, un home del qual es coneixen les opinions segregacionistes. Promet que la primera decisio que prendria seria convidar l'antic governador de l'estat d' Alabama a parlar a Georgia. Els segregacionistes de la linia dura de tot l'estat donen suport a la seva candidatura a governador. ^[6]

No obstant aixo, un cop elegit, Carter declara en els seus discursos que el temps de la segregacio racial s'ha acabat, i que no te cabuda en el futur de l'estat. ^[7] Es el primer politic, amb tantes responsabilitats dins d'un estat del sud dels Estats Units, que s'atreveix a fer aquestes declaracions en public (fa menys de quinze anys, aquest tipus d'opinio podria haver posat fi a la carrera d'un politic d'aquella regio com va ser el cas de l'alcalde d' Atlanta Ivan Allen, que es va declarar davant el Congres favorable a la Llei de drets de vot ). Es per aixo que la seva victoria crida l'atencio perque es considera un signe d'evolucio. Carter va exercir com a governador de Georgia de 1971 a 1975. ^[8]

Presidencia dels Estats Units [ modifica ]

Primaries democratiques [ modifica ]

La legislacio georgiana impedia a Carter presentar-se a un segon mandat despres de la finalitzacio del primer, el 1975 , per la qual cosa en abandonar el carrec va concentrar els seus esforcos en la carrera presidencial. Quan va entrar en les primaries presidencials del Partit Democrata de 1976 , molts van considerar que comptava amb molt poques possibilitats enfront d'altres candidats mes coneguts a escala nacional. No obstant aixo, l' escandol Watergate encara estava recent en la memoria dels electors, per la qual cosa el fet de no pertanyer a la classe politica de Washington suposava un avantatge per a Carter. La posada en practica d'una estrategia intel·ligent li va permetre guanyar la nominacio del Partit Democrata a la presidencia dels Estats Units. Va ser nominat com a candidat presidencial democrata, amb Walter Mondale com a company de formula. ^{[9] [10]}

En la campanya electoral, Carter va comencar amb un important avantatge en els sondejos per sobre del president republica Gerald Ford , ^[11] en part perque l'indult d'aquest a Richard Nixon havia estat molt impopular. No obstant aixo, Ford va anar a poc a poc retallant les distancies, ja que l'electorat continuava mostrant els seus dubtes davant un candidat tan poc conegut com a Carter.

Eleccions generals [ modifica ]

Va guanyar les eleccions presidencials de novembre amb 50,1 % dels vots populars contra 48 % a Ford i 0,9 % a Eugene McCarthy (independent) i 297 vots delegats contra 240 al seu competidor republica. ^[12]

La reorganitzacio del govern es el cavall de batalla de la seva campanya. Es el primer candidat del Sud profund a ser elegit president des de 1848, abans de la Guerra Civil .

President dels Estats Units (1977-1981) [ modifica ]

Primeres mesures [ modifica ]

Entre els seus esforcos per reorganitzar el govern, Carter divideix el Ministeri de Sanitat, Educacio i Benestar Social en dos, el Ministeri d'Educacio, d'una banda, i el Ministeri de Sanitat i Benestar Social de l'altra. Tambe eleva l'agencia d'energia al rang de ministeri d'energia.

Politica exterior [ modifica ]

Jimmy Carter posa els drets humans al centre de la seva politica exterior, trencant amb la politica del govern de Richard Nixon, que es basava en la Realpolitik .

L'administracio Carter molt tarda i despres de moltes vacil·lacions (l'assassinat d'un estatunidenc per part de la junta somozista) va posar fi a decades de suport nord-america al dictador Somoza a Nicaragua , va establir un embargament d'armes al regim militar argenti i va concedir diversos milions de dolars en ajuda al Regim sandinista l'any 1979, despres de prendre el poder per la forca. ^[13] S'acaba amb el suport donat pels Estats Units a la dictadura al Salvador despres de la violacio i assassinat de quatre religioses americanes per un esquadro de la mort proper al regim (el suport sera, pero, restablit sota Ronald Reagan . ^[14] Signa el setembre de 1977, els Tractats Torrijos-Carter que permeten l'entrega del Canal de Panama l'any 1999. El 1977 va ≪condemnar severament la junta xilena≫ i va lamentar el paper dels Estats Units en l'enderrocament de Salvador Allende el 1973.

L'oposicio entre els drets humans i els interessos dels Estats Units es particularment visible en la relacio entre Carter i el xa de l'Iran . Des de la Segona Guerra Mundial , el xa ha estat un dels aliats mes acerrims dels Estats Units i un dels unics governs favorables als EUA a l’ Orient Mitja . El problema es que aquest regim es clarament autocratic. Durant la seva campanya electoral de 1976, Jimmy Carter va assenyalar que dos paisos plantejaven mes problemes pel que fa al respecte als drets humans: Brasil i l'Iran. Havent esdevingut president, no va trigar a retractar-se. Durant un viatge a l'Iran el 1977, va considerar que el xa era un lider savi i de qualitat. Ell declara la seva amistat personal pel xa que, segons ell, es beneficia de l'≪admiracio i amor del seu poble≫. ^[15] Mentre defensava verbalment el sobira, l'administracio Carter no va intervenir quan va esclatar un aixecament popular contra la monarquia a l'Iran. El xa es enderrocat i obligat a l'exili. Molts observadors han establert des d'aleshores un vincle causal entre la disminucio del suport dels Estats Units i la rapida destitucio del xa; alguns, com el periodista Dominique Lorentz, fins i tot parlen del suport explicit de l'administracio nord-americana a la revolucio islamica de 1979 . Inicialment, Carter pretenia reconeixer el govern revolucionari, pero davant les circumstancies que canvien rapidament, especialment amb la influencia creixent de l'aiatol·la Khomeini , va canviar d'opinio.

El 1979, Carter va permetre de mala gana a Mohammad Reza Pahlavi buscar refugi als Estats Units com a refugiat politic i per motius medics. L'arribada del xa als Estats Units es fa resso de la presa d'ostatges de 52 nord-americans de l'ambaixada nord-americana a Teheran per part de militants iranians que demanen el retorn del xa a l'Iran per ser jutjat i executat alla. Aquesta crisi d'ostatges de l'Iran es va empantanar i va dominar les noticies durant l'ultim any de la presidencia de Carter, tot i que despres el xa va abandonar els Estats Units i va morir a Egipte. Els intents posteriors per trobar una solucio a aquesta crisi, fos la podridura o l'intent fallit d'alliberar els ostatges mitjancant l'Operacio Eagle Claw, van contribuir significativament a la derrota de Carter a les eleccions de 1980. La seva principal dificultat es haver d'admetre la falta comesa per sis presidents dels Estats Units des del 1953 en el seu suport al regim del xa. No obstant aixo, Carter es rehabilita parcialment de manera retrospectiva en aquesta crisi a traves del que aprenem de la seva accio a la pel·licula Argo : hauria autoritzat una operacio secreta i increible ?exitosa? d'exfiltracio de diplomatics nord-americans que s'havien refugiat a l'ambaixada canadenca. Modestament, Carter atribueix l'exit de l'operacio principalment a les autoritats canadenques. ^[16]

Teheran no signa un acord fins al 19 de gener de 1981 per l'alliberament dels ostatges, despres de l'eleccio de Ronald Reagan , i espera la seva presa de possessio per deixar marxar els ostatges que van romandre presoners durant 444 dies i l'actitud dels iranians es considera un insult deliberat al president Carter. Pero el nou president Reagan li deixa donar la benvinguda als ostatges alliberats a la sortida de l'Iran.

El juny de 1979, va coneixer Leonid Brejnev a Viena i va signar amb ell el tractat SALT II sobre una nova limitacio de la carrera armamentistica; pero no dona cap garantia quant a la seva ratificacio pel Senat nord-america; el cas es que aquest arrossega les coses, buscant multiples pretextos, com el suposat descobriment d'una brigada sovietica a Cuba el setembre de 1979, present a l'illa des de la crisi dels missils. El 14 de desembre de 1979 es decideix la ≪doble decisio de l'OTAN≫, consistent, davant la SS20 sovietica, en la programacio dins dels quatre anys seguents a la instal·lacio a l'Europa occidental dels euromissils Pershing, en cas de fracas al final d'aquest periode de ≪negociacions de Ginebra≫ amb l'URSS. Aquestes prevaricacions haurien eliminat a Afganistan les ultimes vacil·lacions del Kremlin durant mes de sis mesos per a una intervencio. Les vacil·lacions nord-americanes a l'hora de ratificar el tractat SALT II tambe es poden explicar pel fet que la revolucio iraniana va provocar el febrer de 1979 el desmantellament de les bases americanes encarregades del seguiment de l'URSS, i que el marc de 1979, una revolucio procastrista va prendre el poder a Grenada . Segons Zbigniew Brzezinski , assessor de seguretat nacional de Carter, la justificacio donada per la Unio Sovietica per a la seva invasio de l'Afganistan , el desembre de 1979, que estava lluitant contra la interferencia secreta dels Estats Units al pais, tenia un nucli de veritat: en efecte, sis mesos abans de l'entrada de les tropes sovietiques a l'Afganistan, Carter autoritza un programa afganes amb la CIA , una ajuda no letal de mig milio de dolars als oponents mujahidins a l'Afganistan. Mes tard, aquest programa, continuat durant tota la guerra, va ajudar a la caiguda de la Unio Sovietica, pero tambe va contribuir indirectament a ajudar els futurs talibans a prendre el poder i, de manera mes general, va afavorir l'islamisme . L'11 d'octubre de 1979, Carter anuncia la formacio del Rapid Deployment Joint Task Force (RDF, forca de desplegament rapid, que es convertira en el Comandament Central dels Estats Units el 1983).

Carter afirma que els Estats Units no deixarien que una potencia estrangera controles el Golf Persic (Doctrina Carter). Va organitzar una vigorosa campanya mundial demanant un boicot als Jocs Olimpics d'estiu de Moscou, una campanya seguida per una quarantena de paisos. Tot i que ja no hi ha servei militar obligatori ( conscripcio ), Carter restableix el requisit que els homes estiguin registrats al Selective Service System. ^[17] No obstant aixo, sembla que mante un perfil baix a Polonia despres de l'agost de 1980 del sindicat Solidarno?? , creient que Polonia hauria de romandre en el Pacte de Varsovia .

Inicialment permet un cert escalfament de les relacions amb Cuba : eliminacio de les restriccions de viatge a Cuba, suspensio de vols espia sobre territori cuba, acords de zones de pesca, etc. L’embargament, pero, es mante. Tanmateix, la proximitat entre Cuba i la Nicaragua sandinista el porta a endurir les seves posicions, per por de veure escampar les revolucions a Centreamerica .

Segueix una politica pro-Israel i destitueix Andrew Young com a ambaixador dels Estats Units a les Nacions Unides , acusant-lo d'haver-se reunit amb representants de Organitzacio per a l'Alliberament de Palestina (OLP). A l'ONU, els Estats Units van vetar resolucions africanes destinades a imposar un embargament total d'armes al regim segregacionista sud-africa . ^[18] Es nega a reconeixer el govern angoles resultat del Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA), moviment d'inspiracio marxista que havia liderat la lluita per la independencia del pais. ^[19]

El 2006, va afirmar que Israel es un ≪ estat d'apartheid ≫, creient que aquest terme esta justificat per" les tanques de cadena, detectors electrics i blocs de formigo instal·lats per les autoritats israelianes al llarg de la frontera amb Cisjordania . Tambe creu que la critica a Israel s'ha tornat gairebe impossible als Estats Units: ≪hi ha una tremenda intimidacio en aquest pais que redueix els nostres conciutadans al silenci≫, un silenci observat per la ≪persones o persones candidates a carrecs electius, pero tambe pels mitjans de comunicacio≫. ^[20]

Es durament atacat per la premsa nord-americana per aquestes declaracions; el New York Post creu que ≪d'un president fallit, s'ha convertit en amic dels tirans d'esquerra, un detractor global de qualsevol cosa que pugui representar els interessos legitims dels Estats Units. La Lliga Antidifamacio va publicar a diversos diaris acusant l'expresident d'antisemita. Diversos liders del Partit Democrata, com Howard Dean (president del partit) i Nancy Pelosi (presidenta de la Cambra de Representants) es distanciaven aleshores de Carter. ^[21]

Des del 2007, forma part del grup de The Elders (en angles significa els ancians, o savis), creat per Nelson Mandela per promoure la pau i els drets humans al mon.

El maig de 2007, publica un audiollibre titulat Measuring Our Success: Sunday Mornings In Plains - Estudi biblic amb Jimmy Carter basat en la seva vida a l'Esglesia Baptista Maranatha de Georgia. ^[22]

L'octubre de 2007, adopta una posicio critica davant les politiques posades en marxa per l'administracio Bush, declara que els Estats Units ≪utilitzen la tortura i que sobre aquest tema, George W. Bush menteix≫. ^[23]

El 8 de gener de 2009, per invitacio de l'actual president, George W. Bush , participa en un dinar a la Casa Blanca que reuneix tots els presidents dels Estats Units que encara viuen: George H. W. Bush , Barack Obama (aleshores president electe, pero encara no havia ocupat el carrec), George W. Bush i Bill Clinton .

Des del 28 de setembre de 2012, es el president que mes temps ha sobreviscut despres de la seva sortida del poder, amb 43 anys, 115 dies de jubilacio, superant a Herbert Hoover , que va morir 31 anys i 7 mesos despres de deixar la Casa Blanca. Tambe es, a l'edat de 99 anys, 226 dies, el president nord-america que ha viscut mes, des del 22 de marc de 2019, quan va passar George HW Bush , que va morir a 94 anys 94 anys i 171 dies .

Mesures economiques [ modifica ]

En economia, Carter adopta mesures de desregulacio, en particular en els sectors de les caixes d'estalvi, transport aeri, transport per carretera, gas natural i comunicacions. Intenta contenir els salaris, considerats responsables d'una taxa d'inflacio que arriba al 10 %. Es revalora el pressupost de l'Estat per reduir la despesa social i, per contra, augmentar la despesa militar. ^[24]

El 15 de juliol de 1979, Carter es dirigeix a tota la nacio en un discurs televisat durant el qual parla de la crisi de confianca que patiria el poble america .

Fragment del seu discurs:

El discurs de Carter, que alguns comparen amb un sermo, es ben rebut, ja que el pais esta embolicat en la pitjor recessio des de la decada de 1930 , es veu afectat per altes taxes d' inflacio i atur. Pero els que esperen que els seus liders els mostrin el cami a seguir estan decebuts. Dos dies despres d'aquest discurs, Carter va exigir la dimissio de tots els funcionaris del seu govern, pero al final nomes en va acceptar cinc. La manca de mesures concretes destinades a treure el pais d'aquest malestar encara fa que el seu index de popularitat baixi a les enquestes.

Politica interior [ modifica ]

Dels presidents que nomes han ocupat un mandat complet de quatre anys, Carter es l'unic que no ha hagut de nomenar candidats al Tribunal Suprem .

L'any 1980 va suprimir el control exercit per l'Estat sobre tarifes i llicencies en el sector del transport per carretera i va deixar tot el sector a la llei del mercat. ^[25]

Polemiques i afers mediatics [ modifica ]

Alguns membres de la campanya Reagan - Bush i la seva administracio (i particularment Barbara Honegger, autora d' Octubre Sorpresa ), ^[26] aixi com el president de l'Iran el 1980 ( Abolhassan Banisadr , autor de My Turn to Speak: Iran, the Revolution and Secret Deals With the U.S. ), va afirmar que un acord secret entre Reagan i els iranians (orquestrat per George H. W. Bush ) van ser els responsables de la destruccio d'un pacte que unia el govern de Carter i el govern irania, que podria haver permes l'alliberament dels ostatges l'octubre de 1980. L'equip de Reagan va anomenar aquest escenari ≪ October surprise ≫. Fonts anonimes fins i tot afirmen que quan els Estats Units es van involucrar en el que es va coneixer com l'escandol Iran-Contra (Irangate), es a dir, la venda d'armes a l'Iran per fer la guerra a l' Iraq , va ser a causa del xantatge dels iranians que van amenacar d'exposar l'acord amb el govern de Reagan. Cal assenyalar que cap d'aquestes acusacions ha estat provada ni ha estat objecte d'una investigacio oficial.

El 1977, Carter va declarar que els Estats Units no havien de demanar disculpes al poble vietnamita pels danys causats durant la guerra, perque ambdos bandols s'havien infligit danys mutuament.

Carter va ser acusat d'intentar encobrir els esdeveniments de Three Mile Island , la fusio parcial del reactor d'aquesta central nuclear. Tambe va ser criticat per no haver promogut prou la seva politica exterior basada en el respecte als drets humans i en particular pel que fa al suport al govern indonesi tot i que aquest va ser implicat en un genocidi durant la seva ocupacio del pais Timor Oriental . Tambe es va assenyalar que era molt discret sobre la situacio dels drets humans a la Xina, en la qual veia un aliat precios en la seva lluita contra la Unio Sovietica. El retret mes extens es la incoherencia d'una politica exterior que modificava cada sis mesos. No va saber triar entre les influencies contradictories del seu secretari d'Estat, procliu a dialogar amb l'URSS, Cyrus Vance, i el seu conseller antisovietic, Zbigniew Brzezinski .

Etapa postpresidencial [ modifica ]

El president sortint torna a ser candidat a un segon mandat, pero, desacreditat, no aconsegueix repetir la brillant campanya del 1976. Segons indiquen les enquestes, Ronald Reagan es elegit president dels Estats Units amb 51,20 % dels vots, el titular n'obte el 42 % de vots.

Despres de la seva derrota presidencial, Carter no aspirava a una jubilacio pacifica, sino que es va mantenir profundament implicat en els afers mundials, convertint-se, segons la revista Time el 1989, en el ≪millor expresident dels Estats Units≫. El 1982, va fundar la Fundacio Carter a Atlanta , la missio de la qual es la resolucio de conflictes, la promocio de la democracia i fins i tot l'ajuda humanitaria al desenvolupament. Aixi, el vam veure liderar missions d'observacio electoral arreu del mon ( Panama , Nicaragua , Haiti , Etiopia , Indonesia , els territoris palestins …).

L'expresident va intervenir en molts conflictes. El 1994, va desactivar una crisi nuclear entre el seu pais i Corea del Nord . El mateix any, va evitar una invasio armada de les tropes nord-americanes a Haiti i va negociar un alto el foc a Bosnia i Hercegovina . A l' Africa , lidera ambiciosos programes de desenvolupament que inclouen l'erradicacio del perillos cuc de Guinea . L'any 2002, Jimmy Carter va fer una visita historica a Cuba durant la qual va parlar obertament a la televisio estatal sobre les mancances del govern cuba en l'ambit dels drets humans , pero tambe es va pronunciar a favor de l'aixecament del bloqueig economic de l'illa. Totes aquestes accions realitzades durant els darrers 20 anys van ser recompensades amb el Premi Nobel de la Pau atorgat l'any 2002 a l'arquitecte dels acords de Camp David .

El 1995 obtingue el Premi de la Pau de la UNESCO juntament amb el rei d'Espanya, Joan Carles I . ^[27] El 2002 Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau , sent guardonat pels seus esforcos infatigables per a trobar solucions pacifiques als conflictes internacionals, per impulsar la democracia i els drets humans, i per fomentar el desenvolupament economic i politic dels pobles . El 2010 va rebre el XXIIe Premi Internacional Catalunya . El premi li fou concedit perque: El jurat enten que aquest poder tou, aquesta sensibilitat wilsoniana envers l'autodeterminacio dels pobles, aquesta consciencia que els problemes d'una nacio s'inscriuen sempre en un ambit mes ample, tot plegat esta en la linia d'allo que els catalans podem fer i hem de fer en l'ambit iberic, europeu i mediterrani.

Altres accions i compromisos (des de 2003) [ modifica ]

La seva actuacio en l'ambit internacional va despertar les reaccions mes diverses al seu pais. En particular, Carter va condemnar les dues guerres llancades contra l'Iraq el 1991 i el 2003 i ha demostrat ser un dels critics mes constants de l'administracio Bush. Paral·lelament a aquests compromisos politics, l'expresident no dubta a fer servir habitualment la paleta o el martell en nom de la fundacio Habitat per la Humanitat, que ajuda els mes pobres. A mes, ha escrit nombroses obres en els camps mes diversos, fins i tot provant la poesia o la ficcio historica.

El 3 de desembre de 2006, durant una entrevista televisiva, l'expresident va expressar el desig de ser enterrat davant de casa seva a Plains , explicant que va ser en aquesta ciutat on van neixer ell i la seva dona. Va especificar que a la seva mort se celebraria una cerimonia a Washington i que les seves restes s'exposarien breument al public a Atlanta .

El 12 d'agost de 2015 va anunciar que havia patit un cancer al fetge i que la malaltia s'havia estes a altres parts del seu cos. ^[28]

Albirament d'OVNI [ modifica ]

Jimmy Carter va veure un objecte volador no identificat (OVNI) el 1969 i, despres d'una sol·licitud de l' Oficina Internacional d'OVNI , va omplir un formulari d'albirament ^[29] el 1973, quan era governador de Georgia . L'observacio de Jimmy Carter va ser atacada posteriorment per l'esceptic Robert Sheaffer, ^[30] membre del Committee for the Scientific Investigation of Claims of the Paranormal : segons aquest ultim, l'observacio es podria explicar pel planeta Venus envoltat d'un halo. Tanmateix, aquesta interpretacio no permet explicar la totalitat de l'observacio, en particular quan es consideren les variacions de mides i posicions. La seva immobilitat seguida d'una rapida evolucio cap a l'oest no pot correspondre de cap manera als moviments d'un planeta o d'una estrella. Jimmy Carter compara, a mes, la mida de l'objecte amb la mida de la Lluna abans de patir una reduccio i despres recuperar una mida mes gran.

Alguns han afirmat que durant la seva campanya presidencial va prometre treure l'entrellat de qualsevol testimoni d'OVNI que s'intentes encobrir. En una entrevista de 2007 amb el podcast The Skeptics' Guide to the Universe , ^[31] va afirmar que no hi havia cap base per al rumor. A mes, contrariament al que han afirmat alguns ufolegs , mai va demanar al director de la CIA George Herbert Walker Bush acces als fitxers d'OVNI de la CIA.

Tambe en aquesta entrevista, diu que no creu que l'objecte de la seva observacio estigues relacionat amb visitants d'origen extraterrestre i afirma clarament que no creu que els extraterrestres estiguin visitant el nostre planeta en l'actualitat. A mes, explica que per a ell el tema OVNI es poc important, que va omplir sense pensar-s'hi realment les tres pagines del formulari de l'Oficina Internacional d'OVNI, probablement seguint el suggeriment d'un dels seus fills aleshores adolescent.

Ministeri [ modifica ]

A 18 anys, es va convertir en diaca a l'esglesia baptista de Maranatha a Plains, Georgia , on va ensenyar a l'escola dominical. ^[32] L'any 2000, Jimmy Carter va decidir abandonar la Southern Baptist Convention, de la qual era membre des de 1986, culpant-la del seu ≪augment de la rigidesa teologica≫. ^[33] El 2007, amb Bill Clinton , va fundar l'Organitzacio Baptista per a la Justicia Social : New Baptist Covenant. ^[34]

Vida privada [ modifica ]

Es va casar amb Rosalynn Smith el 7 de juliol de 1946, nascuda a la mateixa ciutat que ell i amb qui va tenir quatre fills. El seu llinatge tambe inclou vuit nets i dos besnets: ^[35]

• John William Carter conegut com a Jack Carter (1947-).

• • Jason James Carter (1975-), senador de Georgia (2010-2015).

• • • Henry Lewis Carter.

• • • Thomas Clyde Carter.

• • Sarah Rosemary Carter (1978-).

• James Earl Carter III conegut com a Chip Carter (1950-).

• • James Earl Carter IV (1977-).

• • Margaret Alicia (1987-).

• Jeffrey Donnell Carter (1952-).

• • Joshua Jeffrey (1984-).

• • Jeremy Davis Carter (1987-2015)

• • James Carlton (1991-).

• Amy Lynn Carter (1967-).

• • Hugo James Wentzel (1999-).

L'ultima va coneixer durant la seva adolescencia els incendis dels mitjans perque vivia amb els seus pares a la Casa Blanca , el primer fill que hi va viure des de la familia Kennedy a principis dels anys seixanta.

El 8 d'abril de 1998, el secretari de la Marina dels Estats Units, John H. Dalton, va anunciar oficialment que l'ultim dels tres submarins de la classe Seawolf, la classe de submarins nuclears mes recent de la Marina dels EUA , portaria el nom de l'expresident James Earl. Carter, Jr., l'unic president dels Estats Units que va servir en submarins. Els USS Jimmy Carter SSN-23 estan en servei des de 2005.

L'any 2000, va anunciar que havia abandonat la Convencio Baptista del Sud per les seves rigides doctrines que ja no s'avenien a les seves creences, mentre continuava sent membre de la Cooperative Baptist Fellowship. ^[36]

El 12 d'agost de 2015, Jimmy Carter, en un comunicat de premsa publicat per The Carter Center , revela que te un cancer en estadi avancat. ^[37] El 6 de desembre de 2015, va anunciar la seva recuperacio ^[38] i dues setmanes mes tard, el 20 de desembre, mentre ensenya en una esglesia baptista, l'expolitic anuncia la mort d'un dels seus nets, Jeremy Carter, de 28 anys . No es van revelar les causes de la mort. ^[39]

El 27 novembre de 2019, va ser donat d’alta de l’hospital despres de passar dues setmanes alla sota observacio despres d’una cirurgia amb exit per alleujar la pressio cerebral causada per les caigudes recents. ^[40] El 30 de novembre, va ser hospitalitzat de nou per una infeccio del tracte urinari ^[41] i va sortir el 4 de desembre del Centre Medic Phoebe Sumter. ^[42]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• Pagina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 2002 (angles)
• Lloc Historic Nacional de Jimmy Carter (angles) (castella)

Referencies [ modifica ]