|
Per a altres significats, vegeu ≪
Honecker
≫.
|
Erich Honecker
(
Neunkirchen
,
25 d'agost
de
1912
-
Santiago de Xile
,
29 de maig
de
1994
) fou un
politic
alemany
, maxim dirigent de la
Republica Democratica d'Alemanya
(RDA) entre
1971
i
1989
.
[1]
Joventut i militancia politica
[
modifica
]
Honecker va neixer el
25 d'agost
de
1912
a
Neunkirchen
, al
Saarland
, fill d'una familia minera de tradicio
comunista
. El 1926 es va afiliar a la
Lliga dels Joves Comunistes d'Alemanya
(
KJVD
) i el 1929 al
Partit Comunista d'Alemanya
(
KPD
). Aquell mateix any fou enviat a l'Escola Internacional Lenin de
Moscou
, d'on va tornar el 1931. El 1935 fou arrestat pels
nazis
i condemnat a deu anys de preso per ser militant comunista. Va estar a la preso fins al final de la
Segona Guerra Mundial
, el 1945.
Erich Honecker dirigint-se a la multitud en un acte de la
Joventut Lliure Alemanya
(FDJ) en Brandenburg. L'acte es va celebrar entre el 6 i 11 de juny de 1946
Lideratge politic
[
modifica
]
En finalitzar la guerra fou un dels dirigents comunistes que, juntament amb
Wilhelm Pieck
o
Walter Ulbricht
, van encapcalar la unificacio amb els
socialdemocrates
a l'Est fundant el
Partit Socialista Unificat d'Alemanya
(
SED
). A les eleccions d'octubre de 1946 fou elegit diputat i el 1950 ja era membre del secretariat del Comite Central del SED.
Un dels principals dirigents de la
RDA
des de la seva fundacio l'any
1949
, Honecker va desplacar del poder el mes ortodox
Walter Ulbricht
el
1971
i es converti en secretari general del
SED
i President del Consell de Defensa Nacional. El
1976
, aixi mateix, es va convertir en Cap d'Estat de la RDA. Oposat a la
Perestroika
del secretari general del
PCUS
Mikhail Gorbatxov
, no podia afrontar els canvis que el proces d'obertura politica iniciat als paisos de l'est estava provocant. Per la seva incapacitat, Moscou i el
Politburo
de la RDA precipitaren la seva caiguda el
18 d'octubre
de
1989
. Fou substituit per
Egon Krenz
, que afronta l'obertura politica i la
caiguda
del
mur de Berlin
, simbol de la
guerra freda
, el
9 de novembre
de
1989
.
Abandonament de la politica i mort
[
modifica
]
Despres de la caiguda de la RDA, Honecker va romandre uns mesos en un hospital militar sovietic, a causa del seu delicat estat de salut. Va ser traslladat secretament a la
Unio Sovietica
per a evitar que fos jutjat per les autoritats de la
RFA
, pero fou extradit el
1992
despres de la desintegracio de la
Unio Sovietica
. Fou processat per la mort de 192 persones que van intentar de travessar il·legalment el
mur de Berlin
durant el seu mandat i que van ser acusades d'alta traicio. A causa del greu estat de salut, fou alliberat i emigra a
Xile
, pais en el qual residia la seva filla Sonja. El
29 de maig
de
1994
va morir a
Santiago de Xile
victima d'un
cancer
de fetge. El seu cos fou posteriorment incinerat.
Margot, la dona de Honecker durant quaranta anys
Honecker es va casar tres vegades. Despres de ser alliberat de la preso el 1945, es va casar amb la directora de la preso Charlotte Schanuel (de soltera Drost), nou anys mes gran que ella, el 23 de desembre de 1946.
[2]
[3]
Va morir sobtadament d'un tumor cerebral el juny de 1947.
[3]
Els detalls d'aquest matrimoni no es van revelar fins al 2003, molt despres de la seva mort.
[2]
[4]
En el moment de la seva mort, Honecker ja estava relacionat sentimentalment amb l'oficial de la
Joventut Lliure Alemanya
Edith Baumann,
[5]
a qui va coneixer en un viatge a Moscou.
[6]
Amb ella va tenir una filla, Erika (n. 1950), que mes tard li va donar la seva neta Anke.
[3]
Les fonts difereixen sobre si Honecker i Baumann es van casar el 1947
[7]
o el 1949,
[6]
pero el 1952 va tenir una filla il·legitima, Sonja (n. desembre de 1952-2022), amb
Margot Feist
, membre de la Cambra del Poble i presidenta de l'Organitzacio Pionera d'Ernst Thalmann.
El setembre de 1950, Baumann va escriure directament a Walter Ulbricht per informar-lo de l'activitat extramatrimonial del seu marit amb l'esperanca que pressiones a Honecker perque acabes amb la seva relacio amb Feist.
[7]
Despres del seu divorci i sota la pressio del Politburo, es va casar amb Feist. Tanmateix, les fonts difereixen de nou tant en l'any del seu divorci amb Baumann com en el seu matrimoni amb Feist; depenent de la font, els fets van tenir lloc l'any 1953
[8]
o be l'any 1955.
[4]
Durant mes de vint anys, Margot Honecker va exercir com a ministra d'Educacio Nacional. L'any 2012, els informes d'intel·ligencia recopilats per espies d'Alemanya Occidental al·legaven que tant Honecker com la seva dona tenien relacions secretes pero no es van divorciar per motius politics;
[9]
tanmateix, el seu guardaespatlles Bernd Bruckner, en un llibre sobre el seu temps passat al servei de Honecker, va negar les afirmacions.
[10]
Honecker va tenir tres nets de la seva filla Sonja, que s'havia casat amb l'exiliat xile Leonardo Yanez Betancourt: Roberto (n. 1974),
[11]
Mariana (n. 1985), que va morir el 1988 als dos anys deixant el mateix Honecker amb el cor trencat,
[10]
[12]
i Vivian (n. 1988).
[10]
Els origens de Roberto son debatuts; es diu que es el fill adoptat il·legalment de Heidi Stein, Dirk Schiller, nascut el 13 de juny de 1975 a Gorlitz, que va desapareixer el marc de 1979, a causa de suposades similituds fisiques entre Dirk i Yanez, Stein sospita que el seu fill podria haver estat segrestat tres anys pels agents de l'Stasi.
[13]
La filla de Honecker es va divorciar de Yanez el 1993. Va residir a Santiago
[14]
amb els seus dos fills supervivents i va morir el 2022.
[15]
En la cultura popular
[
modifica
]
Foto de premsa com a mural: Honecker amb Brezhnev en un peto fraternal. Les inscripcions en rus diuen
Deu! ajuda'm a sobreviure enmig d'aquest amor mortal
(
rus
:
Господи! Помоги мне выжить среди этой смертной любви.
).
El mural de 1990 de
Dmitri Vrubel
al mur de Berlin
, Deu meu, ajudeu-me a sobreviure a aquest amor mortal
, que representa un peto fraternal socialista entre Honecker i
Leonid Brejnev
, va ser conegut arreu del mon.
[16]
Eastern Crosswalk Man
es va inspirar en Honecker que portava un barret de palla.
Un senyal de transit inspirat en Honecker que portava un barret de palla alegre es va utilitzar a algunes parts d'Alemanya de l'Est (Ost-
Ampelmannchen
) i s'ha convertit en un simbol de l'
Ostalgie
.
[17]
En la cultura popular
[
modifica
]
Foto de premsa com a mural: Honecker amb Brezhnev en un peto fraternal. Les inscripcions en rus diuen
Deu! ajuda'm a sobreviure enmig d'aquest amor mortal
(
rus
:
Господи! Помоги мне выжить среди этой смертной любви.
).
El mural de 1990 de
Dmitri Vrubel
al mur de Berlin
, Deu meu, ajudeu-me a sobreviure a aquest amor mortal
, que representa un peto fraternal socialista entre Honecker i
Leonid Brejnev
, va ser conegut arreu del mon.
[16]
"Eastern Crosswalk Man" es va inspirar en Honecker que portava un barret de palla.
Un senyal de transit inspirat en Honecker que portava un barret de palla alegre es va utilitzar a algunes parts d'Alemanya de l'Est (Ost-
Ampelmannchen
) i s'ha convertit en un simbol de l'
Ostalgie
.
[17]
Galeria d'imatges
[
modifica
]
-
Erich Honecker realitzant un discurs el 12 de novembre de 1950 en el Consell Central de la
FDJ
amb la presencia de les organitzacions juvenils de Polonia (ZMP) i Txecoslovaquia (CSM).
-
Erich Honecker en el Cinque Congres de la
SED (Sozialistische Einheitspartei Deutschlands
celebrat el 16 de juliol de 1958 en el Werner-Seelenbinder-Halle, Berlin. Darrere d'aquest, esta
Walter Ulbricht
, en aquells moments Primer Secretari del Comite Central de la SED.
-
El 14 d'octubre de 1960, en un exercici de la NVA al sud de la RDA. D'esquerra a dreta: I. Jakubowski, Otto Grotewohl, Erich Honecker i Heinz Hoffmann.
-
Erich Honecker felicita Erich Mielke en el 30 aniversari del Ministeri de Seguretat d'Estat de la RDA.
-
Erich Honecker en un acte public el 1983.
-
Erich Honecker, president del Consell d'Estat i del Consell Nacional de Defensa de la RDA visitant les tropes de la NVA i donant una medalla a un membre.
-
Erich Honecker durant el XI Congres del PSUA el 1986.
-
Erich Honecker, al centre en la primera filera de gent, durant la commemoracio dels 40 anys de la Republica Democratica d'Alemanya, el 7 d'octubre de 1989.
-
Mein Gott hilf mir, diese todliche Liebe zu uberleben
. Versio original del mur pintat per
Dmitri Vrubel
d'un bes entre
Brejnev
i Honecker. Any 1990.
Orde Olimpic
d'or
- ↑
≪
Erich Honecker
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
2,0
2,1
≪
Honeckers geheime Ehen
≫ (en alemany). Netzeitung.de, 20-01-2003. Arxivat de l'
original
el 2012-07-04. [Consulta: 27 octubre 2023].
- ↑
3,0
3,1
3,2
≪
Der unterschatzte Diktator
≫ (en alemany).
, 20-08-2012.
- ↑
4,0
4,1
≪
Honeckers verschwiegene Ehe
≫ (en alemany).
Der Spiegel
, 20-01-2003.
- ↑
≪
Baumann, Edith (verh. Honecker-Baumann) * 1.8.1909, † 7.4.1973 Generalsekretarin der FDJ, Sekretarin des ZK der SED
≫.
Bundesstiftung zur Aufarbeitung der SED-Diktatur
. [Consulta: 1r marc 2017].
- ↑
6,0
6,1
≪
Honeckers Frauen
≫ (en alemany). Arxivat de l'
original
el 11 de juny de 2016.
- ↑
7,0
7,1
≪
Die Stasi-Akte Margot Wie sie sich ihren Erich angelte
≫ (en alemany).
Berliner Kurier
, 08-05-2016. [Consulta: 28 febrer 2017].
- ↑
Helmut Muller-Enbergs
. ≪
Margot Honecker ? Die Frau an seiner Seite
≫ (en alemany).
Budeszentrale fur politische Bildung
, 24-05-2016. [Consulta: 1r marc 2017].
- ↑
≪
Secret files: Communist Honecker cheated on wife
≫.
, 23-01-2012 [Consulta: 28 febrer 2017].
- ↑
10,0
10,1
10,2
≪
Erich Honecker: So hielt er es mit Frauen, Familie und Autos
≫ (en alemany).
FOCUS Online
, 09-05-2014. Arxivat de l'
original
el 25 de febrer 2017. [Consulta: 1r marc 2017].
- ↑
≪
Das schwarze Schaf der Familie
≫ (en alemany).
MDR
, 07-11-2013. Arxivat de l'
original
el 2 Marc 2017. [Consulta: 1r marc 2017].
- ↑
≪
Zwei Saarlander an der Spitze
≫ (en alemany), 23-08-2012.
- ↑
≪
Ist Honecker-Enkel entfuhrter Sohn?
≫ (en alemany).
WAZ/AZ-online.de
, 18-02-2011. [Consulta: 1r marc 2017].
- ↑
≪
Margot Honecker, East German Hard-Liner and Widow of Ruler, Dies at 89
≫.
The New York Times
, 06-05-2016. [Consulta: 1r marc 2017].
- ↑
≪
Honecker-Tochter Sonja Yanez gestorben
≫, Abril 2022.
- ↑
16,0
16,1
Major
, Patrick.
Behind the Berlin Wall: East Germany and the frontiers of power
. Oxford, Nova York:
Oxford University Press
, 2009, p. 276.
ISBN 978-0-19-924328-0
.
- ↑
17,0
17,1
≪
East Germany's iconic traffic man turns 50
≫. The Local, 13-10-2013. [Consulta: 18 maig 2014].
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
Principals paisos implicats
|
|---|
|
|
Protagonistes
|
|---|
Presidents EUA
| |
|---|
Sec. Gen. URSS
| |
|---|
Europa
| |
|---|
Asia i America
| |
|---|
|
|
Esdeveniments
|
|---|
1945-49
| |
|---|
1950-59
| |
|---|
1960-69
| |
|---|
1970-79
| |
|---|
1980-89
| |
|---|
1990
| |
|---|
|
|
|
|