La
Generalitat Valenciana
es el conjunt d'institucions d'
autogovern
del
Pais Valencia
.
[1]
En formen part les
Corts Valencianes
, el
President
i el
Consell
.
Te la seu oficial al
Palau de la Generalitat
de la ciutat de
Valencia
, on esta la presidencia, pero les seues institucions es poden reunir en qualsevol lloc del territori valencia.
Les Corts Valencianes tenen la seu al
Palau de Benicarlo
o dels Borja, tambe a la ciutat de
Valencia
.
Gravat siscentista amb els simbols dels tres estaments (militar, eclesiastic i reial) de Regne de Valencia, segell de la Generalitat foral
Al Regne de Valencia, l'antecedent de la Generalitat van ser les comissions nomenades per les Corts del Regne dels anys 1329 i 1342-1343 per recaptar el
donatiu
, un impost extraordinari aprovat en les mateixes. Complerta la missio, aquestes comissions es dissolien.
En les Corts de 1362-1362 es va aprovar l'impost de les
generalitats
la denominacio del qual prove de la imposicio del mateix a tothom i a tot el territori valencia. Per a l'administracio del nou impost, substitut del
donatiu
, les Corts designaren una comissio encarregada. Per aixo alguns historiadors situen en aquesta data, 1362-1364, el naixement de la Diputacio del General encara que la seva estructura administrativa no quedara fixada fins 1404. Finalment seria a les
Corts
de l'any
1418
quan es creara la
Generalitat
com a organ permanent, amb una duracio dels carrecs per tres anys, i una funcio purament de recaptacio fiscal.
Les corts del
1510
reorganitzaren la designacio dels carrecs de la Generalitat, en un sentit mes automatic i menys electiu. Esta reorganitzacio suposa l'afebliment de la institucio a causa del contrapoder que formaven els diferents estaments: noblesa; les classes urbanes que governaven les ciutats; i el clergat. Esta divisio de la representativitat del Regne de Valencia, al contrari del que ocorria al
Regne d'Arago
o al
Principat de Catalunya
, va propiciar el declivi del regne, ja que no tenia una veu unitaria davant de la Corona. En no disposar d'una veu forta, cada demanda economica era atesa pel regne, al contrari del que ocorria als altres territoris, on no eren estranys els alcaments en armes contra els
reis
. A mes a mes, la mateixa divisio del poder entre Generalitat, noblesa, patriciat urba i esglesia, propicia que les tres darreres s'institucionalitzaren ailladament per poder prestar servicis, construir infraestructures defensives, etc., consolidant-se als seus respectius territoris dins del Regne de Valencia i competint, per tant, amb la Generalitat.
Organigrama de la Generalitat en el segle XV
La Generalitat estava integrada per 6 diputats, 2 per cadascun dels bracos, que assumien el poder executiu i la representacio de la institucio. Eren auxiliats per 6 jutges comptadors responsables de la inspeccio dels comptes, per 3 clavaris que gestionaven la tresoreria, per 3 administradors que resolien judicialment elscontenciosos i per una serie d'oficials subalterns (escrivans, agutzils, subdelegats...)
Arribats a esta situacio, la Diputacio del General, ja nomes recaptava imposts que cedia a estes institucions nascudes dels estaments; per tant, no podia representar el
Regne de Valencia
, que quedava escapcat i poc s'hi lamenta la seua extincio total l'any
1709
, a consequencia de la
Guerra de Successio
i conseguent derogacio dels
Furs
mitjancant els
Decrets de Nova Planta
.
[2]
La Generalitat actual es va instaurar el
1982
, despres d'aprovar-se el corresponent
Estatut d'Autonomia
,
[3]
i prengue el nom de l'antiga institucio foral, pero de creacio totalment moderna i diferent de l'homonim medieval, analoga a la creacio d'altres governs autonomics i hereva del
Consell Preautonomic del Pais Valencia
.
El
2006
, amb la reforma de l'
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
, s'elimina el gentilici del nom oficial de la institucio conforme a la utilitzacio popular dins del territori valencia d'esta com a Generalitat. No obstant aixo, tant al logotip oficial com en les mencions externes dels
mitjans de comunicacio
se la continua coneixent com a
Generalitat Valenciana
per a poder distingir-la de la
Generalitat de Catalunya
.
Institucions de la Generalitat
[
modifica
]
Poder executiu
[
modifica
]
El
Consell
representa el
poder executiu
. Esta format per un President, que es el
President de la Generalitat Valenciana
, un o diversos Vicepresidents, si escau, i els Consellers.
Poder Legislatiu
[
modifica
]
Les
Corts Valencianes
son l'organ legislatiu de la Generalitat Valenciana. Representen el poble valencia i exerceixen la potestat legislativa, aproven els pressupostos de la Generalitat i controlen i impulsen l'accio politica i de Govern. Estan formades per 99 diputats elegits per un termini de quatre anys mitjancant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.
Altres institucions
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]