Diego Armando Maradona
(
Lanus
,
30 d'octubre
de
1960
-
Dique Lujan
,
25 de novembre
de
2020
) va ser un jugador i entrenador de
futbol
argenti
. Es considerat un dels millors futbolistes de la historia; va ser escollit com el "millor jugador del Mon" amb un 53,6% de vots, segons una enquesta per
internet
de la
FIFA
, la
Fifa Internet Award
, l'any
2000
.
[1]
Va debutar a l'
Argentinos Juniors
el
1976
. Despres d'unes bones actuacions, va ser traspassat al
Boca Juniors
, club amb el qual el
1980
va guanyar un campionat. El
1981
va ser transferit al
Futbol Club Barcelona
; tot i haver demostrat ser un extraordinari futbolista, primer una
hepatitis
, i despres una greu lesio al turmell causada per una dura entrada no van permetre que tingues la continuitat desitjada. Els esdeveniments de la Final de la Copa de l'any 1984, pels quals va ser sancionat durant uns quants mesos, i altres factors combinats, van fer que fitxes pel
SSC Napoli
italia, equip que no havia guanyat cap torneig des de feia temps; alla Diego hi va fer una notable actuacio i va contribuir al fet que el seu equip guanyes dos
Scudettos
i la
Copa de la UEFA
(
1989
), entre d'altres exits. El
1991
deixa Italia per anar a jugar amb el
Sevilla FC
i el
1993
va retornar al futbol argenti, primer amb els
Newell's Old Boys
i, el
1995
, un altre cop pel Boca Juniors, equip amb el qual es retira com a jugador professional el
30 d'octubre
de
1997
.
Amb la seleccio argentina va jugar quatre
Copes Mundials de Futbol
: la d'
Espanya
'82 (on van arribar als vuitens de final),
Mexic
'86 (on es van proclamar campions),
Italia
'90 (on van ser subcampions) i
Estats Units
94' (on va disputar nomes dos partits). Es el cinque maxim golejador de la
seleccio argentina de futbol
.
Com a entrenador va dirigir els equips argentins Mandiyu de
Corrientes
(
1994
) i Racing Club (
1995
).
Aquests exits es van veure entelats pels seus problemes amb l'addiccio a les
drogues
que van afectar tant la seva carrera futbolistica (amb suspensions imposades per diverses federacions futbolistiques), com la seva salut. A mes, es va veure involucrat en uns quants fets judicials de diversa naturalesa.
Va morir el 25 de novembre de 2020 a causa d'una
aturada cardiorespiratoria
.
Carrera esportiva
[
modifica
]
Inicis futbolistics (1969 - 1976)
[
modifica
]
Diego Maradona va neixer el
30 d'octubre
de
1960
al
Policlinico Evita
de
Lanus
. Va ser el cinque fill, i primer home, del matrimoni entre Diego Maradona i Dalma Salvadora Franc. Es va criar a
Villa Fiorito
, una
vila miseria
situada al sud del
Gran Buenos Aires
. Si be va desenvolupar el seu joc en els
potreros
de Fiorito, el seu primer contacte amb el mon del
futbol
es va produir el
1969
, quan va fer la prova per entrar en les divisions inferiors del club
Argentinos Juniors
.
Los Cebollitas
era el nom de l'equip de la classe 1960, creat per Francisco Cornejo per disputar els torneigs "EVITA" de l'any
1973
i
1974
, ja que aquest no els volgue apuntar sota el nom de la institucio; guanya el segon el
1974
i guanya el campionat de la vuitena divisio aquest mateix any. Els nois d'aquest planter van romandre amb Cornejo fins que van complir els 14 anys, edat en la qual Argentinos Juniors podia fitxar-los a l'
Asociacion del Futbol Argentino
.
Primera Divisio i seleccio argentina (1976 - 1981)
[
modifica
]
El seu debut a la
Primera divisio argentina
es va produir el
20 d'octubre
de
1976
en un partit del Campionat Metropolita. El seu equip
Argentinos Juniors
va perdre davant el
Club Atletico Talleres
per 1-0. Va ingressar, amb la samarreta numero 16, com a substitut de
Ruben Anibal Giacobetti
en comencar el segon temps. En la primera jugada que va participar va realitzar un "tunel" (regat per sota de les cames) a un adversari, entusiasmant a l'aficio local. En referencia a aquest dia, Maradona va dir: "vaig tocar el cel amb les mans".
[2]
El mes seguent, el
14 de novembre
, va marcar el seu primer gol en un partit contra San Lorenzo de Mar del Plata. Aquella tarda convertiria un altre gol mes, ambdos al
porter
Ruben Alberto Lucangioli.
El
27 de febrer
de
1977
, amb 16 anys, va debutar amb la
seleccio argentina
en un amistos jugat a
La Bombonera
enfront de la
seleccio d'Hongria
, reemplacant
Leopoldo Jacinto Luque
. A mes, el
3 d'abril
va debutar en la seleccio juvenil que va obtenir resultats dolents en el Sud-america Juvenil disputat a
Venecuela
aquell any. Malgrat haver jugat diversos partits per a la seleccio durant aquest any, el
1978
,
Cesar Luis Menotti
no el va convocar per jugar el
Mundial de 1978
a causa de la seva joventut. Maradona es trobava concentrat al costat d'altres 24 jugadors a un estadi de
Jose C. Paz
, utilitzat per l'
Asociacion del Futbol Argentino
com a lloc d'entrenament, quan el
19 de maig
de
1978
Menotti li va comunicar que no anava a tenir-lo en compte per al mundial que es disputaria a l'Argentina. Despres d'aquesta decepcio, es va reintegrar al planter d'Argentinos que havia de jugar contra el
Chacarita Juniors
. En aquest partit va marcar dos gols i va donar dues assistencies, que van servir per al triomf per 5-0 de l'equip de
La Paternal
. L'any
1977
, Maradona va designar oficialment com el seu representant Jorge Cyterszpiller, qui l'havia representat fins aleshores pero sense que els unis cap relacio contractual.
Despres del Mundial de 1978, on Argentina va guanyar la seva primera Copa, Menotti va comencar a preparar els juvenils per al Mundial que es jugaria l'any seguent al
Japo
. Per a aixo va organitzar diversos amistosos amb la seleccio juvenil, i va convocar a diversos d'aquests jugadors, entre els quals es trobava Maradona, per a jugar a la seleccio absoluta. El seu primer gol amb la seleccio absoluta el va marcar el
2 de juny
de
1979
enfront d'
Escocia
a
Glasgow
, on Argentina va vencer el local per 3-1. La seleccio es va classificar per al Mundial al costat d'
Uruguai
i
Paraguai
, en el Sud-america Juvenil disputat a
Montevideo
.
El
26 d'agost
de
1979
va ser el debut del seleccionat en el Mundial Juvenil, contra
Indonesia
, que va acabar amb el triomf dels argentins per 5-0. Li van seguir dos triomfs que els van permetre guanyar el grup: 1-0, el 28 d'agost, enfront de
Iugoslavia
i 4-1 enfront de la
seleccio polonesa
el dia 30. La seleccio
albiceleste
es va classificar per la final despres de guanyar els quarts de final a
Algeria
per 5-0, partit en el qual no va jugar Maradona, i a l'Uruguai per 2-0 a les semifinals. La final es va disputar el 7 de setembre a
Toquio
enfront de la
Unio Sovietica
, finalitzant amb un triomf argenti per 3-1. Maradona havia convertit un dels gols i va ser escollit el millor jugador del torneig.
Jugant amb la samarreta d'Argentinos Juniors, es va consagrar com a maxim golejador dels torneigs Metropolita 1978, Metropolita i Nacional 1979 i Metropolita i Nacional 1980. Aixo li va atorgar un record en el futbol argenti; es l'unic jugador que ha aconseguit consagrar-se golejador del torneig en cinc oportunitats. A mes Argentinos va aconseguir el segon lloc al Metropolita de 1980, el guanyador del qual va ser
River Plate
.
Boca Juniors i el seu primer Mundial (1981 - 1982)
[
modifica
]
Maradona, durant la celebracio de l'obtencio del Torneo Metropolitano de 1981.
Encara que Maradona ja havia rebut anteriorment ofertes per jugar en altres clubs, el
1981
es trobava decidit a abandonar Argentinos Juniors. L'oferta mes important l'havia realitzat el
River Plate
, qui, a mes, li oferia guanyar els mateixos diners que el jugador millor pagat del club,
Ubaldo Fillol
. No obstant aixo, Maradona volia ser transferit al
Boca Juniors
, un club que passava per una dolenta situacio economica i no es trobava en condicions de pagar el traspas. Finalment va ser cedit a prestec per un any i mig al Boca, club que es reservava l'opcio de compra.
[3]
El contracte es va signar el
20 de febrer
i va debutar l'endema passat, novament enfront del
Club Atletico Talleres
. A diferencia del seu debut amb Argentinos, aquesta vegada es va rescabalar i, amb dos gols seus, Boca va superar al seu rival per 4-1. Maradona va jugar aquest partit
infiltrat
, ja que durant l'ultim entrenament amb Argentinos havia sofert una molestia muscular a la seva cama dreta. No obstant aixo, va continuar jugant fins que el
8 de marc
se li va detectar un petit esquinc, que el va allunyar dels estadis fins al 29 d'aquell mes. Dies despres de la seva recuperacio, el 10 d'abril, va jugar el seu primer
super classic
enfront del River, a
La Bombonera
. El partit es va disputar una nit plujosa i va acabar amb el triomf de Boca per 3-0, amb dos gols de
Miguel Angel Brindisi
i un de gran qualitat de Maradona, que va deixar assegut a Fillol i
Tarantini
amb successius regats.
[4]
En els seus primers mesos al Boca, Maradona va sofrir diversos inconvenients. Al principi la relacio amb
Silvio Marzolini
, igual que amb molts dels entrenadors que el van dirigir, no era del tot bona, ja que no li brindava les mateixes prerrogatives que posseia a l'Argentinos, i tenia certes exigencies, quant a concentracions i entrenaments, que Maradona no suportava. A mes, l'equip sofria pressions de
La 12
, la
barra brava
de Boca. En una ocasio, despres d'empatar quatre partits en forma consecutiva, el cap de la barra Jose Barritta,
L'Avi
, va ingressar armat al costat de diversos integrants de l'aficio per a exigir-los millors resultats.
[5]
A pesar d'aquestes pressions, l'equip va assolir una bona campanya. El
9 d'agost
, una data abans del final del Metropolita de 1981, Boca tenia la possibilitat de consagrar-se campio si aconseguia un empat enfront del
Rosario Central
, a
Rosario
. No obstant aixo, el partit, en el qual Maradona va errar un penal, va acabar amb un triomf dels rosarins per 1-0. La revenja seria una setmana despres enfront del
Racing Club
de local, trobada que va acabar 1-1 i li va brindar el seu unic titol aconseguit en el futbol argenti.
[6]
El Campionat Nacional de
1981
va ser un fracas, ja que l'equip va caure als quarts de final enfront del
Velez Sarsfield
. Aquesta mala actuacio es va deure a la gran quantitat de partits amistosos que disputava Boca per millorar la seva situacio economica, que van acabar esgotant als jugadors. El gener de
1982
es va disputar el
Torneig d'Estiu
, on Maradona jugaria els ultims partits amb el Boca, ja que despres hague de concentrar-se amb la seleccio per al Mundial d'Espanya. L'ultim partit va ser el
6 de febrer
enfront del
River Plate
, el qual va finalitzar amb una derrota. S'allunyaria del Boca Juniors havent jugat 40 partits i convertint 28 gols.
La preparacio per a la
Copa del Mon de Futbol 1982
va incloure una concentracio de quatre mesos. Abans de comencar el Mundial, el traspas de Maradona al
FC Barcelona
ja s'havia concretat, i a
Catalunya
hi havia molta expectativa pel rendiment del jugador argenti. Aquesta mateixa expectativa existia a l'Argentina amb la seleccio, ja que els assoliments obtinguts al Mundial anterior i al Mundial Juvenil entusiasmaven els fanatics del futbol.
La seleccio argentina va debutar el
13 de juny
contra
Belgica
, a
Barcelona
. El primer partit va acabar amb una derrota per 1-0 al
Camp Nou
. El segon partit va ser un triomf per 4-1 enfront d'
Hongria
, partit en que va marcar els seus dos primers gols del Mundial. El triomf per 2-0 enfront de
El Salvador
, per l'ultim partit del Grup C, va significar la classificacio de la
seleccio argentina
a la segona ronda.
La segona ronda es trobava constituida per una fase de quatre grups on el guanyador dels quals es classificava per les semifinals. El grup 3 estava integrat per l'Argentina,
Italia
(que es va adjudicar el torneig) i
Brasil
. El primer partit es va disputar el
29 de juny
, i va ser una derrota per 2-1 enfront d'Italia. El segon i ultim partit va ser una altra derrota per 3-1 enfront del Brasil, trobada en la qual Maradona va ser expulsat despres de pegar-li una violenta puntada a Batista. D'aquesta forma, Argentina va ser eliminada del mundial, defraudant les expectatives que existien en el pais.
[7]
Els primers anys en el futbol europeu (1982 - 1986)
[
modifica
]
Diego Maradona i
Mario Alberto Kempes
durant un partit entre el Barca i el Valencia el 1982.
Despres de la seva participacio en la
Copa del Mon de Futbol 1982
celebrada a
Espanya
, en la qual la
seleccio argentina
es va allotjar a
Barcelona
, es va oficialitzar la venda al
Futbol Club Barcelona
. El club va pagar 1.200 milions de
pessetes
pel seu traspas, aproximadament el 66% dels diners van ser per a Argentinos i la resta per a Boca,
[8]
una xifra important per l'epoca.
El primer partit oficial de Maradona amb el Barcelona va ser el
4 de setembre
de
1982
, on, malgrat que va marcar un gol, el seu equip va caure enfront del
Valencia CF
per 2-1. Al desembre de
1982
, havent disputat 13 partits de
la lliga
i marcat 6 gols, se li va detectar
hepatitis
pel que hague d'abandonar els camps durant tres mesos. Es va perdre 14 partits de lliga i les eliminatories de la
Recopa d'Europa
, en la qual el Barcelona, minvat per la seva absencia, va quedar eliminat. L'entrenador alemany Udo Lattek, amb qui Maradona havia tingut diverses discussions,
[9]
va ser destituit, i la directiva va contractar com nou entrenador a l'argenti
Cesar Luis Menotti
.
Maradona va reapareixer el
12 de marc
de 1983, en un partit contra el
Betis
, pero el Barcelona no va poder ja aspirar a la Lliga i nomes va aconseguir la quarta posicio, quedant a sis punts del campio, l'
Athletic de Bilbao
. Maradona va disputar 20 partits de lliga i va marcar un total d'onze gols. No obstant aixo, el
Barca
va tenir un excel·lent rendiment en les copes domestiques, ja que el
4 de juny
de
1983
va guanyar la
Copa del Rei
a
Saragossa
enfront del
Reial Madrid
per 2-1 amb gols de
Victor
i
Marcos
. El 26 d'aquest mateix mes va guanyar la
Copa de la Lliga
, tambe enfront del
Reial Madrid
, sent Diego Maradona l'autor d'un gol a cadascun dels dos partits de la final. El gol marcat a l'
Estadi Santiago Bernabeu
, i que va suposar la victoria barcelonista, va provocar l'ovacio del public madridista, que va reconeixer la bellesa del gol malgrat ser marcat pel conjunt rival.
[10]
A pesar de la baixa de quatre mesos a causa de l'
hepatitis
, la temporada 1982/83 es va tancar be, amb dos titols, i Maradona considerat una de les grans estrelles del futbol europeu.
La temporada
1983
/
84
va comencar molt malament per a Maradona. El
24 de setembre
de
1983
es van enfrontar al
Camp Nou
, el FC Barcelona i l'
Athletic de Bilbao
, en el partit corresponent a la quarta jornada de la Lliga. Van vencer els locals per 4-0 pero, en el minut 59, Maradona va ser retirat en llitera, lesionat i amb el turmell de la cama esquerra trencat (fractura del mal·leol extern i del lligament) despres d'una dura entrada d'
Andoni Goikoetxea
.
Maradona va ser operat a
Barcelona
pel doctor
Gonzalez-Adrio
, i malgrat que les primeres avaluacions van diagnosticar un periode de recuperacio de fins a sis mesos, va reapareixer el
8 de gener
de
1984
, quan va contribuir amb dos gols a que el FC Barcelona derrotes el
Sevilla FC
per 3-1. Al final, Maradona nomes va poder jugar 16 partits aquella temporada, en els quals va marcar un total d'onze gols, no podent contribuir que el Barcelona aconseguis el campionat: va quedar tercer.
Si que va poder contribuir, en canvi, al fet que el FC Barcelona arribes per segon any consecutiu a la final de la
Copa del Rei
. Aquella final, no obstant aixo, va suposar el punt final de Maradona en el Barcelona. Aquest partit, disputat a l'
Estadi Santiago Bernabeu
de
Madrid
el
5 de maig
de
1984
, va enfrontar el Barcelona amb l'Athletic de Bilbao, el vigent campio de Lliga, amb el qual els catalans mantenien una dura rivalitat. El partit suposava el rencontre entre Maradona i Goikoetxea, el jugador que l'havia lesionat uns mesos abans. La final va estar envoltada d'una gran tensio, tant en els dies anteriors de la trobada, amb encreuament d'insults, com durant l'encontre. Al final, va guanyar l'Athletic de Bilbao per 1-0, pero el pitjor va arribar al final del partit. Quan l'arbitre va xiular el final del partit, Maradona va agredir el jugador de l'Athletic, Sola. Els jugadors d'ambdos equips comencaren una batalla campal, amb cops de puny i puntades incloses, davant els ulls de tots els espectadors i de les principals autoritats espanyoles que estaven a la llotja. Despres de l'escandol originat, diversos jugadors van ser fortament sancionats: la
Federacio Espanyola de Futbol
va imposar a Maradona una sancio de tres mesos sense poder jugar a les competicions espanyoles.
Aquesta sancio que l'allunyava dels terrenys de joc espanyols fins a desembre de
1984
, va ser una de les raons que van empenyer al president del FC Barcelona,
Josep Lluis Nunez
, a acceptar una oferta del
Napols
italia per a traspassar l'argenti. Tambe va pesar el sentiment d'injusticia que va tenir Maradona davant la sancio, i el fet que els arbitres i les autoritats futbolistiques espanyoles estiguessin a la contra. La sensacio del jugador que la directiva del FC Barcelona no l'havia defensat de forma suficient davant la federacio espanyola, va augmentar el distanciament entre Maradona i el president Nunez, que anteriorment l'havia criticat per considerar que no cuidava prou la seva vida privada, ja que les sortides nocturnes eren una constant en la seva vida.
[11]
Anys despres, Maradona va reconeixer en la seva autobiografia
Jo soc el Diego
que la seva marxa al Napols tambe va estar motivada per motius economics, ja que el seu llavors representant Jorge Cyterszpiller havia fet una mala gestio de les seves inversions economiques.
[12]
Maradona va abandonar el FC Barcelona havent jugat un total de 58 partits i marcat 38 gols.
El periodista Jimmy Burns, en la biografia de Maradona titulada
La ma de Deu
, va revelar l'agitada vida privada que Maradona havia dut a Barcelona, on per primera vegada va prendre contacte amb les
drogues
. En la seva autobiografia, Maradona confirma que la seva relacio amb la droga va comencar en aquesta epoca.
[13]
La presentacio al Napols va ser el
5 de juliol
de
1984
, davant un estadi
San Paolo
replet.
[12]
La temporada anterior l'equip havia evitat el descens per un punt, pel que els aficionats estaven entusiasmats per l'arribada del jugador. El debut en la
Serie A
es va produir el
16 de setembre
de
1984
contra el Verona, amb una derrota per 3-1. L'equip no trobava el rumb, en la primera roda del torneig nomes va aconseguir 9 punts. No obstant aixo, en la segona ronda l'equip es va recuperar i va aconseguir 24 punts mes en la lliga guanyada pel
Verona
. Maradona va aconseguir el tercer lloc en la taula de golejadors, despres de convertir 14 gols.
Amb el bon tancament de la temporada
1984
/
85
, els dirigents es van adonar que podien lluitar pel titol, pel que van decidir millorar la plantilla contractant a jugadors que havien tingut una bona temporada, com
Claudio Garella
i
Bruno Giordano
. La temporada 1985/86 el Napols va aconseguir la tercera posicio en la lliga guanyada per la
Juventus FC
, aconseguint un lloc per la
Copa de la UEFA
. Maradona en aquesta ocasio va marcar nomes 11 gols. A l'octubre de
1985
, Guillermo Coppola va esdevenir el seu nou representant, en reemplacament de Cyterszpiller.
Mundial de Mexic (1986)
[
modifica
]
Diego Maradona, 1986.
Despres del Mundial de 1982 es van produir diversos canvis en la seleccio argentina. El mes important va ser el canvi de la direccio tecnica, ja que
Carlos Salvador Bilardo
havia reemplacat Menotti. El segon va ser un canvi en la capitania: mentre que el capita representatiu durant l'era Menotti va ser
Daniel Passarella
, durant l'era Bilardo seria Maradona; aquesta seria una de les raons per les quals, anys despres, s'iniciaria una baralla entre ambdos. No obstant aixo, des de la seva expulsio en la segona ronda del mundial, del
2 de juliol
de
1982
fins al
10 de maig
de
1985
, no va disputar cap partit per a l'
albiceleste
pel fet que Bilardo volia armar el seu equip amb jugadors que actuaven al futbol argenti. El retorn, despres de gairebe tres anys d'absencia, es va produir en un amistos contra la
seleccio de Paraguai
disputat a Buenos Aires, en preparacio per a les eliminatories de la
Copa del Mon de Futbol 1986
. La trobada va finalitzar amb un empat 1-1, amb un gol de Maradona.
El grup en el qual Argentina havia d'aconseguir la classificacio estava compost per
Venecuela
,
Colombia
i
Peru
. El debut es va produir el 26 de maig, en un dur partit contra Venecuela a
San Cristobal
. El partit va finalitzar amb una victoria per 3-2, amb dos gols de Maradona i un de Passarella. Li seguiria una victoria contra Colombia per 3-1, el 2 de juny a
Bogota
, una altra victoria per 3-0 a Venecuela el 9 de juny a Buenos Aires, altra victoria per 1-0 a Colombia el 16 d'aquest mes, tambe a Buenos Aires, una derrota per 1-0 enfront del Peru el 23 a
Lima
i un empat a dos gols contra la mateixa seleccio a Buenos Aires. Aquest ultim partit, jugat el 30 de juny, li va permetre a la seleccio argentina classificar-se pel
Mundial
, relegant a Colombia i Peru a la repesca, que finalment guanyaria Paraguai.
Les dolentes actuacions durant els partits de preparacio de cara al mundial no generaven entusiasme en els seguidors argentins: un empat 1-1 enfront de
Mexic
el 17 de novembre de 1985; una derrota per 2-0 enfront de
Franca
el 23 de marc de 1986; una victoria per la minima diferencia, 1-0, enfront del
Grasshopper-Club Zurich
l'1 d'abril; una victoria per 7-2 enfront d'
Israel
el 4 de maig i un empat sense gols enfront del
Junior
de
Barranquilla
el 15 d'aquell mes.
El primer partit en el mundial es va disputar enfront de
Corea del Sud
el
2 de juny
, a l'
Estadi Olimpic
. Va ser una victoria per 3-1, amb dos gols de
Jorge Valdano
i un d'
Oscar Ruggeri
. El segon partit va anar contra els defensors del titol,
Italia
, el 5 de juny a la ciutat de
Puebla
. L'encontre va finalitzar 1-1, amb un gol de Maradona en el minut 34 del primer temps. El tercer i ultim partit de la fase de grups va ser contra
Bulgaria
el 10 de juny, novament a l'
Olimpic
. La victoria per 2-0, un gol de Valdano i un altre de
Jorge Burruchaga
, li va permetre obtenir la primera posicio del Grup A i classificar-se per a vuitens de final. Durant aquesta fase, tant Maradona com Valdano van criticar les autoritats de la FIFA per programar partits al migdia; doncs si be aquest horari era funcional a la transmissio televisiva, les altes temperatures podien afectar la salut dels jugadors.
En els vuitens de final havien d'enfrontar-se amb
Uruguai
, el classic duel, el 16 de juny a Puebla. La seleccio
charrua
s'havia classificat com
millor tercer
, al Grup I, pel que al principi semblava un partit accessible a pesar de la presencia d'
Enzo Francescoli
. No obstant aixo, Argentina va guanyar tot just per 1-0, amb gol de Pedro Pasculli.
Als quarts de final hague d'enfrontar-se a
Anglaterra
, en el partit mes recordat de la carrera de Maradona. El partit tenia, a mes, connotacions extrafutbolistiques, ja que quatre anys abans s'havia produit la
Guerra de les Malvines
, fet que tambe va produir incidents en les tribunes entre simpatitzants argentins i anglesos.
[14]
El partit, jugat el 22 de juny a l'
Estadio Azteca
de la
Ciutat de Mexic
, va comptar amb dos dels gols mes recordats en la historia dels mundials, coneguts popularment com el
Gol del Segle
i
La ma de Deu
. La
Ma de Deu
es va produir el minut 51, quan el defensor angles Steve Hodge rebutja erroniament la pilota cap al seu propi arc i, en una pilota disputada entre Maradona i el porter angles
Peter Shilton
, el jugador argenti aixeca el seu puny esquerre impactant la pilota i convertint el gol. La denominacio del gol es deu a les declaracions realitzades despres del partit, quan en preguntar-li si l'havia fet amb la ma, va respondre "jo no la vaig tocar, fou la ma de Deu".
[15]
En el segon, triat el 2002 com el millor gol dels mundials (
Gol del Segle
),
[16]
Maradona va sortir des del seu propi camp i va eludir a sis jugadors anglesos (Glenn Hoddle, Peter Reid, Kenny Sansom, Terry Butcher, Terry Fenwick i al porter Shilton) abans de rematar i marcar.
[17]
El triomf per 2-1, el temps afegit va ser marcat per
Gary Lineker
, li va permetre a l'Argentina arribar a les semifinals.
La semifinal va ser el 25 de juny enfront de
Belgica
, tambe a l'Estadi Azteca. Els belgues havien arribat a aquest partit despres de classificar-se com a
millor tercer
en el Grup B, vencer a la
Unio Sovietica
en vuitens de final i a
Espanya
per penals en quarts. El partit va resultar menys complicat de l'esperat: un triomf per 2-0 amb dos gols de Maradona.
La final, jugada novament a l'Estadi Azteca, va ser contra
Alemanya Federal
el 29 de juny. El partit va comencar be per als argentins,
Jose Luis Brown
va convertir el primer gol al minut 23 i Valdano va ampliar l'avantatge als 55. No obstant aixo, dos gols de cap, un de
Rummenigge
al 74 i un altre de
Voller
a deu minuts del final, van empatar el partit. Tres minuts despres del gol de Voller, Maradona col·loca una assistencia a Burruchaga, qui marca el tercer i ultim gol del partit. Amb aquesta victoria per 3-2 Argentina aconseguia la seva segona Copa del Mon, i Maradona, com a capita, va ser l'encarregat d'aixecar la copa. Despres del seu retorn a Buenos Aires, es van reunir amb el President de la Republica
Raul Alfonsin
, i van sortir a la balconada de la
Casa Rosada
a saludar a la gent que havia assistit a la
Plaza de Mayo
. Gracies a l'excel·lent actuacio durant el torneig, Maradona va ser guardonat amb la
Pilota d'Or
.
La consagracio a Napols (1986 - 1990)
[
modifica
]
Despres de tornar del Mundial, Maradona va iniciar una excel·lent temporada amb el
Napols
. Despres de l'historic tercer lloc aconseguit la temporada anterior, l'equip s'havia motivat per a superar-se. En aquesta temporada van aconseguir la primera
Scudetto
de la institucio, i a mes van guanyar la
Copa d'Italia
. Maradona havia convertit 10 gols en la Lliga i 7 en la Copa, que el Napols havia aconseguit despres de guanyar els 13 partits disputats.
Despres d'aconseguir una
Scudetto
i la Copa del Mon, Maradona va esdevenir un dels jugadors mes importants del mon. L'empresari
Silvio Berlusconi
volia incorporar-lo a l'
AC Milan
, no obstant aixo Maradona va renovar el seu contracte amb el Napols fins a
1993
, amb un sou de 5 milions de dolars anuals.
[18]
Durant aquesta temporada naixerien dos dels seus fills: Diego, el
20 de setembre
del
1986
, i Dalma, el
2 d'abril
del
1987
.
A la quarta temporada, 1987/88, es va sumar al planter
Careca
, formant la formula "MaGiCa" (
Ma
radona,
Gi
ordano i
Ca
reca). En els primers 19 partits l'equip havia aconseguit el 87% dels punts. No obstant aixo, poc despres del final l'acompliment de l'equip va comencar a decaure, i una derrota decisiva contra l'AC Milan al Sant Paolo va ser determinant perque aquest equip aconseguis la lliga. El Napols es va situar en segona posicio, a tres punts del punter, i Maradona es va consagrar com golejador amb 15 gols. Molts van acusar l'equip de
vendre
el torneig, a causa de les pressions de qui manejaven les apostes clandestines.
[19]
Molts jugadors, i especialment Maradona,
[20]
van ser relacionats amb la
camorra
, un fet que mai va ser provat.
La temporada
1988
/
89
va ser molt reeixida per al Napols. Novament van aconseguir el segon lloc en la lliga, a 11 punts del campio, l'
Inter de Mila
. No obstant aixo, l'assoliment mes important arribaria en el planol internacional, en aconseguir el primer titol internacional del club: la
Copa UEFA
. La final va ser disputada contra el
VfB Stuttgart
, en el qual jugava
Jurgen Klinsmann
, els dies 3 i 17 de maig de 1989. El primer partit el va guanyar el Napols, contra el Sant Paolo, per 2-1, mentre que el segon va finalitzar amb un empat a tres gols. L'alegria tambe es traslladaria al planol familiar, al maig d'aquest any va neixer la seva segona filla: Gianina.
La temporada
1989
/
90
tambe va ser memorable en la historia del club: el Napols aconseguiria la seva segona
Scudetto
. A dues jornades del final, tant el Napols com el Milan es trobaven en la primera posicio amb 47 punts. En aquesta jornada, la 33, el Napols va vencer 4-2 al Bologna, mentre que el Milan va ser derrotat per 2 a 1 pel Verona. En l'ultima jornada, encara que nomes havien d'empatar per a quedar-se amb el titol, els
azzurri
van vencer per 1-0 a la Lazio, aconseguint la
Scudetto
. Maradona fou el tercer maxim golejador del torneig amb 16 gols, darrere de
Marco Van Basten
amb 19 i
Roberto Baggio
amb 17. Al desembre de 1990 van aconseguir, a mes, la
Supercopa italiana de futbol
despres de vencer 5-1 a la
Juventus FC
.
Copa del Mon i darrer any a Italia (1990 - 1992)
[
modifica
]
Despres del Mundial de Mexic, la seleccio argentina no havia pogut mantenir la supremacia futbolistica. En la
Copa America de 1987
havia obtingut el quart lloc, mentre que en la de
1989
va quedar en tercer lloc. A pesar d'aixo, la seleccio havia arribat al centre d'entrenament que utilitzaria com base en la
Copa del Mon de Futbol 1990
d'
Italia
, situat als afores de
Roma
, amb la intencio de repetir l'actuacio anterior.
El debut va ser contra
Camerun
, el 8 de juny a l'
estadi Giuseppe Meazza
de
Mila
. A pesar de l'esperat, Argentina va caure per 1-0. La recuperacio va ser el 13 de juny, contra la
Unio Sovietica
a Napols. Gracies a la presencia de Maradona, qui era encoratjat constantment pels napolitans, la
seleccio argentina
va ser local al
San Paolo
i va poder aconseguir una victoria per 2-0. El tercer partit del grup, contra
Romania
el 18 de juny, es va disputar tambe a Napols. El partit va finalitzar amb un empat a un gol, permetent-li a l'Argentina classificar-se com a millor tercer. En el partit Maradona va sofrir un cop en el seu turmell esquerre que va dificultar el seu joc durant el torneig, ja que va haver de ser infiltrat en tots els partits.
La classificacio dels
albicelestes
com a millors tercers va produir la trobada en vuitens de final amb
Brasil
. El partit, jugat el 24 de juny a
Tori
, va ser dominat ampliament pel Brasil, fins que al minut vuitanta Maradona assisteix a
Claudio Caniggia
, qui converteix el gol. Despres de la victoria, Argentina va vencer a
Iugoslavia
per penals en quarts de final, a
Italia
a
Napols
, tambe per penals, despres d'un empat 1 a 1, en la semifinal i va caure derrotada per 1-0 contra
Alemanya Federal
en la final de la copa. A pesar de no lluir-se com en el Mundial anterior, Maradona va ser premiat amb la
Pilota de Bronze
.
Despres del Mundial, Maradona va acomiadar el seu representant Guillermo Coppola i va contractar a Marcos Franchi. En la plana futbolistica, la temporada 1990/1991 comencaria reeixidament en guanyar en el mes de desembre la
Supercopa d'Italia
. No obstant aixo, no finalitzaria de la millor manera, ja que donaria positiu en un control antidopatge per primera vegada en la seva carrera. El
17 de marc
de
1991
, en la jornada 25, el Napols va guanyar per 1-0 a l'
AS Bari
amb gol de
Gianfranco Zola
. Despres del partit Maradona va ser triat per al control antidopatge, que finalment donaria positiu per
cocaina
. La Federacio italiana li va imposar una sancio que l'allunyaria dels estadis durant quinze mesos, sancio que va ser ratificada pel
Comite d'Apel·lacio
.
Maradona va decidir tornar a l'
Argentina
l'1 d'abril, i es va instal·lar a
Buenos Aires
. El 26 d'aquell mateix mes un operatiu policial va inspeccionar l'apartament que Maradona tenia en el barri de
Caballito
. El jugador es trobava amb dos amics i van ser trobades drogues en el seu poder, pel que se li va iniciar una causa judicial.
Mentre complia la suspensio i se sotmetia a un tractament de rehabilitacio imposat per la justicia, Maradona va decidir participar en diversos partits benefics. El que va tenir major transcendencia va ser el realitzat per ajudar a la familia de
Juan Gilberto Funes
, un destacat jugador de futbol argenti mort l'11 de gener d'aquell any. No obstant aixo, el 15 d'abril, a hores que es disputes aquesta trobada, la FIFA va enviar un
fax
a
Julio Grondona
, president de l'AFA, que va posar en risc la seva presencia:
| ≪
|
"De tota manera, i en be de la familia del jugador mort, la presencia de Maradona sobre el terreny de joc juntament amb altres jugadors inscrits en l'AFA podria implicar a aquests ultims, sancions per part de la FIFA, en aplicacio dels Estatuts i Reglaments."
|
≫
|
| ? Maradona (2000), p. 217.
|
No obstant aixo, els jugadors van decidir que Maradona havia de jugar aquest partit, pel qual es van utilitzar arbitres que no pertanyien a l'AFA i es va pagar la polissa del segur. D'aquesta forma, l'AFA no estava implicada en l'organitzacio del partit i no podien aplicar-se les sancions.
Sevilla FC (1992 - 1993)
[
modifica
]
L'
1 de juliol
de
1992
vencia la suspensio de 15 mesos imposada per la
FIFA
i el seu traspas estava encara en poder del Napols, club que buscava la seva reincorporacio al planter. Pero Maradona volia allunyar-se d'
Italia
, volia jugar per a un club que no tingues grans exigencies esportives.
[21]
Les primeres converses per al seu traspas van ser amb el
Sevilla FC
i l'
Olympique de Marsella
, inclinant-se finalment pel primer que va pagar 7,5 milions de dolars pel traspas.
[22]
Pero davant la negativa del Napols d'autoritzar el seu traspas, es va demanar la intervencio de la
FIFA
per destravar el conflicte, fet que va ocorrer el
22 de setembre
de
1992
.
Maradona va fitxar pel
Sevilla FC
a causa de la insistencia de l'entrenador argenti
Carlos Bilardo
, llavors entrenador del conjunt sevilla. No obstant aixo, Maradona encara necessitava l'autoritzacio judicial per a sortir del pais, a causa del problema que havia tingut l'any anterior en el seu apartament del barri de
Caballito
. Despres de ser autoritzat per la jutgessa de la causa, va poder negociar el seu contracte i es va incorporar al Sevilla una vegada iniciada la Lliga. La seva presentacio va ocorrer el
28 de setembre
en un partit amistos contra el
Bayern Munic
, equip en el qual jugava el seu amic
Lothar Matthaus
.
Va debutar oficialment amb el conjunt sevilla el
4 d'octubre
de
1992
, en partit corresponent a la cinquena data de Lliga. Curiosament, el rival del Sevilla va ser l'
Athletic de Bilbao
, el mateix club davant el qual havia jugat el seu ultim partit en el futbol espanyol vuit anys abans.
Maradona va ser convocat novament per a la
seleccio argentina
, aquesta vegada per disputar un partit amistos contra la seleccio brasilera, en el qual se celebrava el centenari de l'
Asociacion del Futbol Argentino
. Despres va ser convocat per jugar un partit contra
Dinamarca
, pero els dirigents del Sevilla van amenacar de multar-lo si viatjava. No obstant aixo, Maradona va fer cas omis als advertiments i va jugar igual, el que va comencar a afeblir la seva relacio amb els dirigents.
Durant aquesta epoca es va ressentir d'una antiga lesio del genoll, pel que en molts partits jugava infiltrat. Durant l'entretemps del partit disputat amb el
Burgos Club de Futbol
el
13 de juny
de
1993
, Maradona va demanar el canvi a causa d'aquesta lesio, pero Bilardo li va demanar que continues, per la qual cosa el metge del planter li va aplicar tres injeccions d'un antiinflamatori en el genoll. No obstant aixo, al cap de 53 minuts Bilardo decideix reemplacar-lo per Monchu, provocant la ira del jugador que va insultar publicament l'entrenador. Aquest episodi va acabar de trencar les relacions entre Maradona i els dirigents sevillans.
Aquest va ser el seu ultim partit, ja que dos mesos despres va tornar al futbol argenti. Maradona va jugar un total de 26 partits de Lliga, en els quals va marcar quatre gols. El Sevilla va acabar la Lliga en setena posicio amb 43 punts, a 15 del campio, el
FC Barcelona
.
Retorn al futbol argenti - Mundial EUA (1993 - 1994)
[
modifica
]
El
1993
es va produir la seva tornada al futbol argenti, aquesta vegada amb la samarreta del
Newell's Old Boys
. En principi, les negociacions estaven encaminades al seu retorn a
Argentinos Juniors
, fins que es va produir un episodi que arruinaria la negociacio i determinaria la seva incorporacio als
Newell's
: va ser amenacat per un grup de
barres braves
que exigirien el lliurament de 50 mil
dolars
.
[23]
El
13 de setembre
de
1993
va arribar el primer entrenament i 40 mil persones s'havien reunit a veure'l, enmig d'una festa organitzada per l'entrenador
Jorge Raul Solari
. El debut oficial es va produir el
10 d'octubre
, perdent 3 a 1 contra
Independiente
de visitant. Maradona jugaria, a mes, els partits contra
CA Belgrano
,
Gimnasia y Esgrima
,
Boca Juniors
i
CA Huracan
. Durant aquest ultim partit, disputat el
2 de desembre
de
1993
, sofri un esquinc muscular que l'allunyaria unes setmanes del terreny de joc. A aquesta alcada del campionat Solari havia deixat la conduccio tecnica, i la seva relacio amb el nou tecnic, Jorge Castelli, no era bona, ja que no li permetia algunes llicencies que havia pactat amb l'anterior entrenador. Aquesta va ser una de les raons que va precipitar la sortida de Maradona, l'ultim partit del qual en el club, va ser un amistos contra
Vasco da Gama
jugat el
26 de gener
de
1994
. Va jugar en
Newell's Old Boys
cinc partits oficials, sense marcar cap gol.
El
2 de febrer
es va produir un altre dels fets policials en la vida de Maradona, quan va agredir amb un rifle d'aire comprimit a un grup de periodistes i fotografs que feien guardia a la porta de la seva casa situada a
Moreno
. Per aquest fet va ser condemnat, temps despres, a dos anys de preso en suspens
[24]
i a indemnitzar als periodistes agredits.
[25]
Des del seu retorn al futbol, despres de la seva primera suspensio, Maradona nomes havia jugat dos partits amb la seleccio argentina: contra Brasil, pel centenari de la
FIFA
, i contra Dinamarca, per la Copa Artemio Franchi, que enfrontava al campio de la
Copa America
amb el campio de l'
Eurocopa
. Despres d'aquests partits, el director tecnic,
Alfio Basile
, no el va convocar ni per a la
Copa America
ni per a les eliminatories de la
Copa del Mon de Futbol 1994
.
Despres de la derrota per 5-0 enfront de
Colombia
el
5 de setembre
de
1993
, l'unica possibilitat que Argentina es classifiques pel Mundial era guanyar la repesca enfront del
seleccionat australia
. El
23 de setembre
de
1993
, Basile li va demanar oficialment que tornes a la seleccio, cosa que succeiria el
31 d'octubre
a
Sydney
pel primer partit de la repesca. L'encontre va finalitzar amb un empat per 1-1, sent
Abel Balbo
qui va convertir el gol argenti. La revenja es va jugar el 17 de novembre a
Buenos Aires
, quan el seleccionat
albiceleste
va obtenir la classificacio despres de vencer per 1-0, amb gol de
Gabriel Batistuta
.
Va participar tambe en diversos partits amistosos abans del Mundial, pero a causa de la seva presencia es va suspendre una gira que havia de realitzar la seleccio per
Japo
. Pels seus antecedents amb les drogues li va ser negat el visat, pel que l'AFA finalment va cancel·lar les presentacions. No obstant aixo, es van realitzar altres partits, contra l'Equador, Croacia i Israel, que era una cabala de la seleccio des del
Mundial del 86
.
En arribar als
Estats Units
, Argentina es va allotjar al
Babson College
, lloc on l'AFA havia designat com a base. El debut va ser el 21 de juny enfront de
Grecia
, amb un triomf per 4-0. En aquest partit Maradona va marcar el seu ultim gol a un mundial, culminant una jugada col·lectiva que va incloure successius tocs dels jugadors argentins. El segon partit, enfront de
Nigeria
, tambe va finalitzar amb un triomf per als argentins per 2-1. Durant aquest partit, Maradona va ser seleccionat per realitzar el control anti-dopatge. Durant els dies previs del partit enfront de Bulgaria, el seu representant li comunica que el control havia donat positiu, el que segurament el deixaria fora del mundial. En les analisis se li van detectar cinc substancies prohibides:
efedrina
, norefedrina, pseudoefedrina, norseudoefedrina i metaefedrina.
[26]
Va ser suspes per quinze mesos, pel que va haver d'abandonar la concentracio argentina.
La seleccio, afectada considerablement per la perdua, es va classificar pels vuitens de final despres de ser derrotada 2-0 per
Bulgaria
, pero va caure eliminada per
Romania
. Maradona va argumentar que no havia intentat treure avantatge esportiu, sino que aquestes drogues es trobaven en un medicament per a la grip que li va donar el seu doctor, Daniel Cerrini. Fou en aquesta ocasio quan va dir la seva coneguda frase "em van tallar les cames". Julio Grondona, el president de l'AFA, culparia dotze anys despres el jugador, manifestant que "es va tallar les cames tot sol". El partit contra Nigeria a
Boston
va ser l'ultim disputat amb la
seleccio argentina
, jugant un total de 91 partits i convertint 34 gols.
El comiat (1994 - 1997)
[
modifica
]
Maradona havia de complir els 15 mesos de suspensio imposats per la FIFA durant el
Mundial de 1994
, despres que se li detectes
efedrina
a un control anti-dopatge. La suspensio, que finalitzava el 15 de setembre de 1995, li impedia jugar a futbol, pero no ser-ne director tecnic. Gracies a aquesta possibilitat, va comencar les negociacions per trobar un club, el que es va concretar el 3 d'octubre de
1994
en assumir la conduccio tecnica, en un duet al costat de Carlos Fren, del
Deportivo Mandiyu
. El seu debut com a entrenador va ser una derrota contra
Rosario Central
per 2-1, partit en el qual Maradona hague de dirigir des de la platea, ja que no tenia autoritzacio per asseure's al banc de suplents. Les baralles amb els dirigents el van fer renunciar el
6 de desembre
, despres de dos mesos de treball. No realitzaria una bona campanya amb el club, ja que durant el seu efimer pas va dirigir 12 partits en els quals va aconseguir 1 triomf, 6 empats i 5 derrotes.
Despres de l'allunyament de Mandiyu, va decidir tornar a contractar a Guillermo Coppola com el seu representant, allunyant-se de Marcos Franchi. El
6 de gener
de
1995
, novament al costat de Fren, va ser contractat per a dirigir el
Racing de Avellaneda
, club que no aconseguia un campionat des de
1966
. La campanya al Racing tambe va ser curta, ja que va durar nomes 4 mesos. Va dirigir 11 partits en els quals va aconseguir 2 triomfs, 6 empats i 3 derrotes.
El somni de Maradona era esser tecnic i jugador del
Boca Juniors
, pero existien dos problemes importants. El primer era que en aquest club la conduccio tecnica estava novament a carrec de Silvio Marzolini, i els dirigents no tenien interes a acomiadar-lo. El segon era economic, la situacio financera en la qual es trobava el club no permetia el pagament de les sumes a les quals ell estava acostumat. El primer va ser solucionat per iniciativa de Maradona, ja que va desistir de convertir-se en tecnic, i el segon per iniciativa de diversos empresaris amatents a aportar diners, entre els quals es trobava Eduardo Eurnekian.
[27]
Una vegada signat el contracte que segellava el seu retorn al Boca, Maradona va comencar a posar-se en forma per al dia del debut. Esperant el dia, va tenir una petita participacio en la pel·licula
El dia que Maradona va coneixer Gardel
, protagonitzada per
Alejandro Dolina
i Esther Goris. Pero tambe va realitzar activitats relacionades amb el futbol, ja que el 28 de setembre va fundar a
Paris
el
Sindicat Mundial de Futbolistes
, que despres no adquiriria massa rellevancia, al costat de futbolistes de la talla d'
Eric Cantona
,
George Weah
,
Gianluca Vialli
,
Gianfranco Zola
,
Laurent Blanc
,
Prens Brolin
,
Rai
,
Ciro Ferrara
i
Michael Preud'Homme
.
El seu retorn oficial va ser a
Seul
el 30 de setembre, en un partit contra la
seleccio de Corea del Sud
que Boca va guanyar per 2-1. A unes setmanes del seu debut en el torneig argenti, va rebre altre reconeixement: va ser convocat a donar una conferencia a la
Universitat d'Oxford
.
[28]
En el primer torneig, l'Apertura 1995, Boca Juniors no va realitzar una bona campanya, ja que nomes va aconseguir el quart lloc. Aixo va produir la desaprovacio dels seguidors en epoca d'eleccions. El club va finalitzar el torneig amb un nou president,
Maurici Macri
, i amb l'allunyament de Marzolini de la direccio tecnica.
El nou any va comencar amb problemes, pel fet que la comissio directiva del club havia decidit contractar a
Carlos Bilardo
com a director tecnic. Com a consequencia de la baralla que van tenir al
Sevilla FC
, Maradona va amenacar al principi amb anar-se'n del club si Bilardo assumia el carrec, pero despres va decidir donar-li suport. Un altre dels problemes el va tenir amb els directius, ja que Macri volia reduir les primes que s'atorgarien al planter en el cas que es complissin els objectius esportius. A pesar d'aixo, Boca va arribar a lluitar pel titol, pero va perdre totes les possibilitats despres de perdre contra el Racing. L'
11 d'agost
de
1996
Boca va jugar contra
Estudiantes de La Plata
a la penultima jornada del Torneig Clausura. L'equip ja no tenia possibilitats de guanyar el torneig i Maradona havia errat contra Racing el seu cinque penal consecutiu. Despres del partit, que va finalitzar en una derrota, Maradona s'allunyaria dels estadis i retornaria 11 mesos despres. El campionat va ser guanyat per
Velez Sarsfield
, mentre que Boca nomes va aconseguir el cinque lloc. Aquest any va realitzar la campanya "Sol sense Drogues", organitzada pel govern argenti. En el marc de la campanya havia d'esmentar els aspectes negatius del consum de drogues, i, segons va expressar, "
la campanya Sol sense Drogues la faig pels nois. La droga existeix en tots costats i jo no vull que en consumeixin els pibes. Tinc dues nenes i em va semblar que era be dir tot aixo, una obligacio de pare... Vaig ser, soc i sere drogoaddicte
".
[29]
Pocs dies despres de deixar l'activitat, Maradona va viatjar a
Suissa
per internar-se a una clinica que l'ajudaria amb la seva addiccio a la
cocaina
. Pero el metge que l'atenia va decidir fer una conferencia de premsa explicant detalls del seu internament, fet que va propiciar el seu retorn a
Buenos Aires
. Pero els problemes de salut no quedarien enrere, ja que el
7 d'abril
de
1997
hague de ser ingressat en un hospital despres de sofrir un problema de pressio sanguinia durant un programa de televisio
xile
anomenat
Viva el Lunes
,
conduit per
Cecilia Bolocco
,
Alvaro Sales
i
Kike Morande
i transmes pel
Canal 13
.
[30]
El 21 d'abril va signar el contracte que determinaria el seu retorn al Boca Juniors, la conduccio tecnica de la qual es trobava a carrec d'
Hector Rodolfo Veira
, contractant a
Ben Johnson
com preparador fisic, ja que necessitava posar-se en forma. El seu retorn es va produir el 9 de juliol, contra el
Newell's Old Boys
. El 24 d'agost va jugar el partit en el qual Boca va derrotar Argentins Juniors per 4-2. Despres del mateix va ser sortejat per realitzar-se el control anti-dopatge, que finalment donaria positiu
[31]
per la presencia de benzoitilecgonina i metilecgonina, metabolics de la cocaina.
[32]
Aixo va produir que l'AFA li imposes una suspensio en forma provisoria fins que es coneguessin els resultats de la contraprova, que tambe donaria positiva.
[33]
Maradona havia realitzat una denuncia policial al mes de juliol, a causa d'unes suposades cridades telefoniques que l'amenacaven de col·locar-li droga.
[34]
El jutge Claudio Bonadio va comprovar aquestes amenaces, i despres d'un recurs presentat pels advocats del jugador, va disposar una mesura obligant l'AFA a retirar la suspensio provisional
[35]
fins que es realitzes una prova d'ADN en l'orina analitzada per constatar que era fora del jugador. Aixo va permetre a Maradona seguir competint, pero el jutge va establir, a mes, que havia de fer-se de forma obligatoria un control anti-dopatge 24 hores despres de cada partit. L'estudi d'ADN no va poder ser completat, a causa de la petita quantitat de material genetic que es va trobar en les mostres que havia enviat l'AFA a la institucio encarregada de fer-lo, el PRICAI (Primer Centre Argenti d'Inmunogenetica).
[36]
Donada aquesta impossibilitat, quan el jutge Bonadio aixeques la mesura de no innovar contra la suspensio provisional de la AFA, que finalment no succeiria abans del retir del jugador, aquesta institucio podia aplicar-li la sancio corresponent.
[37]
A pesar de trobar-se habilitat per jugar, en un partit enfront de
Colo-Colo
per la
Supercopa
, va sofrir una lesio que el mantindria en inactivitat durant diversos dies. Tornaria a jugar el
26 d'octubre
de
1997
, en el partit que Boca Juniors va derrotar com a visitant el
River Plate
per 2-1, sent reemplacat en l'entretemps per
Juan Roman Riquelme
. Aquest seria, a mes, el seu ultim partit oficial, ja que va anunciar el seu retir del futbol professional el mateix dia del seu aniversari (37 anys), el 30 d'octubre.
Vida lluny del futbol professional
[
modifica
]
El mes de marc de 1998, mesos despres d'anunciar el seu retir, li va sorgir la possibilitat de tornar a jugar, aquesta vegada per al club
All Boys
dirigit pel seu amic
Sergio Batista
.
[38]
Malgrat aixo, Maradona declina aquesta possibilitat,
[39]
que finalment quedaria descartada, al costat de tota possibilitat de retorn, quan el jutge Bonadio va aixecar la mesura cautelar que impedia que l'AFA el sanciones.
[40]
El
1999
fou guardonat amb el premi
Marca Leyenda
.
[41]
Despres d'allunyar-se del futbol professional, Maradona no s'ha dedicat a una sola activitat, sino que, entre d'altres diverses ocupacions, ha estat comentarista esportiu, vicepresident de la
Comissio de Futbol
del
Boca Juniors
, presentador de televisio i ha realitzat diversos anuncis de publicitat. Aquesta etapa de la seva vida es va veure afectada, a mes, per greus problemes de salut causats per la seva addiccio a les drogues, que el va dur a realitzar, amb major o menor exit, llargs processos de rehabilitacio tant a l'Argentina com a
Cuba
. El mes de setembre de
2000
va publicar la seva autobiografia, titulada
"Jo soc el Diego"
,
[42]
en la qual va repassar la seva carrera futbolistica i va confessar els origens de la seva addiccio a les drogues.
El mes de gener del
2000
, Maradona va ser internat a l'
UCI
del
Sanatori Cantegril
, mentre estava de vacances a la ciutat
uruguaiana
de
Punta del Este
. El jugador va ingressar a la clinica amb una
crisi hipertensiva
i un quadre d'aritmia ventricular.
[43]
El seu representant, Guillermo Coppola, va explicar que l'ingres no era per un problema amb les drogues, sino que Maradona patia d'
hipertensio
. No obstant aixo, en les analisis de sang i orina van ser trobats restes de cocaina, pel que Maradona va haver de declarar davant la justicia uruguaiana,
[44]
ja que el consum, si be no es trobava
penat
, era considerat una falta. Despres de sortir de la clinica, el
18 de gener
d'aquell any va viatjar a
Cuba
per a iniciar un tractament de rehabilitacio,
[45]
residint en aquest pais durant diversos anys.
Despres del seu retir, Maradona va esperar mes de quatre anys per realitzar el seu partit de comiat, que es va realitzar el
10 de novembre
de
2001
, a
La Bombonera
, en un partit entre la
seleccio argentina
i un combinat d'estrelles. El seleccionat argenti, conduit per
Marcelo Bielsa
, comptava amb la presencia de jugadors com
Roberto Ayala
,
Juan Sebastian Veron
,
Javier Zanetti
i
Pablo Aimar
. El combinat d'estrelles, dirigit per
Alfio Basile
, estava integrat per jugadors de la talla d'
Enzo Francescoli
,
Eric Cantona
,
Davor ?uker
,
Juan Roman Riquelme
,
Carlos Valderrama
,
Hristo Stoitxkov
i
Rene Higuita
, entre d'altres. Despres del partit, un emocionat Maradona va brindar un discurs, acceptant errors, en el qual va pronunciar una de les seves recordades frases:
"jo em vaig equivocar i vaig pagar, pero la pilota no es taca"
.
Despres d'un
bypass gastric
i una estricta dieta pogue recuperar la seva condicio fisica.
L'any
2003
, Diego Maradona va finalitzar dues de les seves relacions mes importants: amb la seva esposa Claudia Villafane i amb el seu representant i amic Guillermo Coppola. La seva esposa va iniciar la demanda de
divorci
el
7 de marc
per abando de la llar l'any 1998,
[46]
despres de romandre mes de 13 anys casats. Maradona i Villafane s'havien casat el
7 de novembre
de
1989
, en una gran festa realitzada a l'estadi
Luna Park
de la
Ciutat de Buenos Aires
. Amb Coppola va finalitzar la vinculacio contractual i l'amistat que els unia,
[47]
iniciant-se despres una demanda per uns suposats diners que li devia Maradona.
A l'abril de 2004 Maradona va sofrir un important problema de salut i va ser internat a la Clinica Suissa-Argentina de
Buenos Aires
. Les autoritats de la clinica van expressar que el jugador havia sofert "una crisi hipertensiva, amb un quadre basal de cardiopatia dilatada".
[48]
Maradona havia tornat de Cuba tres setmanes abans per visitar la seva familia, i les seves aparicions mediatiques previes a l'internament no van evidenciar cap mena de problema. Els problemes cardiacs de Maradona eren agreujats per la seva addiccio a les drogues, per la qual cosa, despres que la seva salut s'estabilitzes, va ser internat el 9 de maig en la clinica neuropsiquiatrica "Del Parc" per iniciar un tractament de desintoxicacio. Despres de tres mesos d'internament, Maradona va demanar permis judicial per continuar el seu tractament a Cuba. El jugador no podia abandonar la clinica sense el consentiment de la seva familia, qui exercia la seva custodia sota autoritzacio judicial.
[49]
A mes, l'assessora de Menors i Incapacitats, Elena Bortiri, va promoure, amb el consentiment de la seva familia, la inhabilitacio de Maradona per la seva drogodependencia, sobre la base de l'article 152 bis
[50]
del
codi civil
.
[51]
La inhabilitacio es dicta per a protegir l'individu, i la seva familia, dels seus propis actes, limitant la seva
capacitat juridica
. A pesar de la demanda de Maradona, qui va arribar a reunir-se amb el president
Nestor Kirchner
per a sol·licitar-li que intervingues en la situacio (pero finalment el tema no es va tractar en la reunio).
[52]
El tractament el continua a l'Argentina.
Despres de deixar l'activitat esportiva, i a causa dels seus excessos amb el menjar i les drogues, Maradona va augmentar considerablement de pes arribant als 120 quilos al mes de febrer de
2005
.
[53]
El mes de marc de
2005
es va sotmetre a una cirurgia bariatrica (
bypass gastric
) en la ciutat de
Cartagena d'Indies
,
Colombia
, per al control de l'
obesitat
i altres problemes relacionats amb el sobrepes.
[54]
Gracies a la cirurgia i a una estricta dieta, Maradona va aprimar en pocs mesos mes de 50 quilos.
[55]
Maradona al
Soccer Aid
realitzat a
Anglaterra
el mes de maig del 2006.
Despres de baixar de forma considerable de pes, li van oferir conduir un programa de televisio que s'emetria per
Canal 13
. Aixo es va concretar el 15 d'agost de 2005 amb la primera emissio del seu programa,
La noche del 10
.
[56]
Com a convidat per al primer programa va escollir
Pele
, amb qui mantenia un mediatic enfrontament des de feia anys. El programa va tenir entrevistes amb diverses personalitats, pero el fet mes important va ser l'entrevista al lider
cuba
Fidel Castro
, amb qui mantenia una amigable relacio des del seu pas per l'illa. El 7 de novembre del mateix any va ser transmes l'ultim programa del cicle. Va ser realitzat en l'estadi Lluna Park, i va tenir com principal figura convidada al boxejador nord-america
Mike Tyson
. El programa va ser guanyador dels Premis Clarin Espectacles 2005 com a
Millor Programa d'Entreteniment
i
Millor Produccio
; sent Maradona triat com la
Figura de l'Any
.
[57]
A mes, va obtenir el
Martin Fierro
en la categoria
Produccio Integral
.
[58]
A mes de presentar el seu programa de televisio, tambe va participar en un programa de ball emes per la cadena
RAI
d'Italia,
[59]
al que finalment va renunciar a causa de problemes amb el fisc italia i per l'esgotament d'haver de viatjar a aquest pais dues vegades per setmana.
[60]
El mes de setembre de
2005
va comencar el rodatge de la pel·licula biografica, dirigida per l'italia Marco Risi ?amb guio de Manuel Valdivia, Cesar Vidal i
Manuel Rios San Martin
? titulada
Maradona, la mano di Dio
. Maradona va vendre l'exclusivitat sobre qualsevol produccio audiovisual a Globomedia fins a l'any 2010
[61]
per a dur a terme aquesta pel·licula i un documental que rodara alhora
Emir Kusturica
.
[62]
Fou vicepresident del
Consell de Futbol
del
Boca Juniors
[63]
des de juny del 2005 fins a agost del 2006.
[64]
En accedir al carrec, va sol·licitar la designacio d'
Alfio Basile
com a entrenador, tot un encert, ja que sota la seva conduccio tecnica l'equip va aconseguir diversos titols nacionals i internacionals. Tambe ha continuat jugant al futbol en partits benefics, com el
Soccer Aid
realitzat a Anglaterra, i en una nova modalitat de
futbol sala
anomenada
Showbol
.
[65]
Altres consideracions
[
modifica
]
Reconeixements i fanatisme
[
modifica
]
Tant a la seleccio de l'Argentina com al Napols, Maradona va esdevenir un simbol, en un heroi esportiu.
[66]
Partint de la suposada base democratica de l'esport, l'heroi no nomes representa l'assoliment desitjat, sino tambe el caracter comu de les oportunitats de partida.
[66]
A diferencia de l'heroi
mitologic
o el cavaller medieval, com mes baixa es la condicio social i cultural de l'heroi esportiu, major es la seva representativitat en els sectors populars.
[67]
Aquesta adhesio es major si, a mes de pertanyer a un sector economicament menys avantatjat, no renuncia als repertoris i gramatiques que es desprenen d'aquest sector.
[68]
En el cas de Maradona, ha de sumar-se-li, tambe, el mite del seu enfrontament amb els "poderosos",
[69]
dirigents de les federacions i equips del nord italia, com a representants dels "oprimits", els pobres del sud d'Italia.
Sobre la idolatria que existeix a l'Argentina respecte a Maradona, el seu excompany
Jorge Valdano
va declarar el mes de juny del 2006 al diari alemany
Suddeutsche Zeitung
:
| ≪
|
En el moment que Maradona es va retirar del futbol actiu, va deixar traumatitzada a l'Argentina. Maradona va ser mes que un futbolista genial. Va ser un factor extraordinari de compensacio per a un pais que en pocs anys va viure diverses dictadures militars i frustracions socials de tot tipus
|
≫
|
| ?
Jorge Valdano
|
Valdano va afegir que Maradona va oferir als argentins
"una sortida a la seva frustracio col·lectiva i per aixo la gent l'adora alli com una figura divina"
.
[70]
El socioleg Eliseo Veron coincideix en expressar que Maradona reflecteix
"les creences i les necessitats col·lectives, dels despullats, dels pobres, dels que necessiten creure que Deu esta prop i per aixo s'identifiquen amb Diego, com abans amb
Evita
"
.
[71]
Un exemple d'aquesta idolatria es l'
Esglesia maradoniana
. A l'
Argentina
i diverses parts del mon existeix aquesta
religio parodica
relacionada amb el culte a Maradona com
Deu
suprem. Per a ells, el
1961
es l'any 1 dD,
despres de Diego
, i marca el comencament de l'
Era Maradoniana
. Tambe durant el seu internament el 2004, molts fanatics del jugador es van acostar a les portes de la Clinica Suissa-Argentina i van aferrar a les parets cartells amb missatges de suport. Entre ells, van poder llegir-se missatges com
"Sempre viuras, Deu no vol competencia"
,
"Barba (Deu): ja li donares una ma, estem esperant l'altra"
,
"No afluixis que te n'assortiras. No pots perdre. No t'oblidis que Maradona juga per a vos
" o
"Jesus va ressuscitar una vegada. Vos, milers"
.
[72]
Es va realitzar un monument situat en el museu de Boca Juniors en honor seu
[73]
i una estatua situada en la ciutat de
Bahia Blanca
,
[74]
de la mateixa manera com existeixen altres escultures arreu del mon.
Si be aquest fanatisme te els seus focus a l'Argentina i a Napols, la seva carrera futbolistica ha estat reconeguda en nombroses ocasions. Diverses enquestes el situen entre els millors jugadors de la historia. Es destaca una enquesta duta a terme per la
FIFA
l'any 2000 en el seu lloc d'Internet, en la qual va guanyar ampliament amb el 53,60% dels vots (el van seguir amb el 18,53%
Pele
i
Eusebio
amb el 6,21%). Va obtenir el tercer lloc en l'enquesta duta a terme entre els lectors de la revista
FIFA Magazine
i el
Comite de Futbol de la FIFA
, darrere de Pele i
Alfredo Di Stefano
. Va ser triat tambe el Segon Millor Jugador del Mon de tots els temps, solament despres de Pele (122 punts), en una votacio feta pels guanyadors de la
Pilota d'Or
l'any
1999
.
A mes dels diferents reconeixements donats per organismes oficials i publicacions esportives de tot el mon, Maradona va rebre un important reconeixement d'Argentinos Juniors. El
26 de desembre
de
2003
el club del seu debut reinaugura el seu estadi situat en
La Paternal
i que va anomenar
Diego Armando Maradona
,
[75]
nom oficialitzat el 10 d'agost de 2004. Tambe va ser premiat pel
Senat de la Nacio Argentina
, quan el juny de 2005 li va atorgar el premi
Domingo Faustino Sarment
per la seva trajectoria.
[76]
Diversos artistes han homenatjat Diego Maradona a traves de les seves
cancons
. Es el cas del cantant de
quartet
Rodrigo Bueno
, qui va interpretar el tema
La ma de Deu
. Tambe van fer el mateix
Los Piojos
amb
Marado
i
Fito Paez
amb
I dona-li alegria al meu cor
,
[77]
Los Calzones
amb
Yo te sigo
,
Mano Negra
amb
Santa Maradona
,
Andres Calamaro
amb
Maradona
,
Charly Garcia
amb
Maradona blues
,
Los Ratones Paranoicos
amb
Para siempre
,
Attaque 77
amb
Francotirador
i
Los Cafres
amb
Capitan Pelusa
, entre d'altres.
Afinitats politiques
[
modifica
]
Maradona ha mantingut al llarg de diversos anys una intermitent pero estreta relacio amb l'expresident argenti
Carlos Saul Menem
.
[78]
El
1999
va festejar al seu costat el triomf en les eleccions presidencials del
radical
Fernando De La Rua
,
[79]
qui va obtenir mes vots que el
peronista
Eduardo Duhalde
, principal rival de l'expresident dintre del partit. Tambe el va visitar mentre estava sota arrest domiciliari, l'any
2001
, acusat per trafic d'armes a
Croacia
i l'
Equador
produit durant el seu govern.
[80]
L'any
2000
, Menem va estar present durant la presentacio de la seva autobiografia
Jo soc el Diego
,
[81]
obra que fou dedicada, entre d'altres, a l'exmandatari.
En els ultims anys, el jugador ha expressat el seu suport cap a diversos politics d'
esquerra
. En iniciar el seu primer tractament de rehabilitacio a
Cuba
, va entaular una amistat amb el lider cuba
Fidel Castro
, a qui ha donat suport publicament. Tambe ha expressat admiracio per l'argenti
Ernesto Guevara
, de qui va dir en la seva biografia, referint-se tambe a
Jorge Rafael Videla
:
"Tipus com Videla fan que el nom de l'Argentina estigui brut fora; en canvi, el del Che ens hauria de fer sentir orgullosos"
.
[82]
A mes, te tatuat el rostre de Guevara al seu brac dret i el de Castro a una de les seves cames.
[83]
Tambe ha reconegut la labor del president argenti
Nestor Kirchner
,
[84]
amb qui es reuni a l'agost de
2004
.
El mes de novembre de 2005 Maradona va ser una de les figures principals del
Cim dels Pobles
, tambe anomenada
contracim
, en oposicio al
IV Cim de les Ameriques
. La seva participacio va comencar el 3 d'aquest mes, quan va abordar l'
Expres de l'Alba
, un tren que sortia des de
Buenos Aires
i transportava 160 passatgers que participarien en el
contracim
,
[85]
entre els quals es trobava el llavors candidat a la presidencia de
Bolivia
Evo Morales
. El Cim dels Pobles, on es va manifestar l'oposicio a l'
ALCA
i el repudi a
George W. Bush
, va comptar amb la presencia del mateix Maradona, el president
venecola
Hugo Chavez
,
Silvio Rodriguez
,
Adolfo Perez Esquivel
i les
Madres de la Plaza de Mayo
. La seva participacio va generar l'enuig de diversos dirigents politics, entre els quals es trobava el president
mexica
Vicente Fox
.
[86]
Litigis judicials
[
modifica
]
A mes de les dues causes esmentades anteriorment, possessio de cocaina l'any
1991
i l'agressio a diversos periodistes l'any
1994
, Maradona ha estat implicat en problemes judicials que han estat dirimits tant judicialment com extrajudicialment. Si be els que han tingut major publicitat son els relacionats amb el reconeixement de la paternitat, tambe n'ha tingut d'altres relacionats amb agressions o amb interessos purament economics.
Cristiana Sinagra va iniciar una demanda a
Italia
perque Maradona reconegues la paternitat del seu fill, de nom Diego. El
6 de maig
de
1992
, despres que Maradona es negues en tres oportunitats a realitzar-se la prova d'
ADN
, la jutgessa Maria Brega de Lucca va confirmar la paternitat, autoritzant Sinagra a utilitzar el cognom i ordenant el jugador argenti a passar-li una mensualitat de 4 mil
dolars
.
[87]
Pare i fill es van trobar per primera vegada el mes de maig de 2003 en un camp de golf de la ciutat italiana de
Fiuggi
, despres que Diego Maradona Jr. enganyes la seguretat del lloc, i van conversar durant quaranta minuts.
[88]
A pesar d'aquesta trobada i que la sentencia va ser confirmada l'any
1995
, Maradona mai el va reconeixer com el seu fill, manifestant a l'octubre de 2005 en el seu programa de televisio que
"acceptar no es reconeixer. Tinc dues filles amb el meu amor de tota la vida: es diuen Dalma i Gianina. Estic pagant amb diners les meves equivocacions del passat. Un jutge em va obligar a donar-li diners, pero no pot obligar-me a sentir amor per ell"
.
[89]
A causa del retard en el pagament de la quota alimentaria, Cristiana Sinagra va iniciar a principis de
2005
una demanda per efectuar el cobrament, el que va autoritzar la subhasta d'una propietat que Maradona posseia a Moreno.
[90]
Pero despres d'una serie de negociacions extrajudicials entre les parts, la subhasta es va suspendre.
[91]
No obstant aixo, Sinagra no es l'unic fill extramatrimonial no reconegut. El
1996
va neixer una filla, fruit de la seva relacio amb Valeria Sabalain, anomenada Jana. Despres de negar-se novament a realitzar-se els examens d'ADN, la jutgessa Graciela Varela va determinar en primera instancia, despres que el jugador es negues en cinc oportunitats a realitzar-se la prova,
[92]
que Maradona era el pare de la nena i la va autoritzar a dur el cognom
[87]
i en el 2001 li va ordenar al jugador lliurar-li 2 mil
pesos
mensuals.
[93]
La sentencia va ser confirmada per la Sala I de la Camera d'Apel·lacions, el
29 de juny
de
2001
.
[94]
A causa del fet que mai va complir amb aquesta obligacio, se li va iniciar una causa penal
[93]
en la qual, despres de pagar i de comprometre's amb una mensualitat de 2.700 pesos, va ser sobresegut.
[95]
La justicia va comprovar que el responsable de realitzar els pagaments que exigiria la demandant era Guillermo Coppola, i que era ell qui havia incomplert.
[96]
El 2003, va neixer un altre suposat fill del jugador argenti. Els pares del nen, Santiago Lara, serien Maradona i Natalia Garat, qui va morir al novembre de 2005. Garat va tenir una relacio intermitent durant set anys. El 2014 van sortir els primers clams de paternitat.
[97]
[98]
Un altre dels seus problemes es amb el fisc italia, a qui el 2003 devia mes de 29 milions d'euros,
[99]
acusat d'evadir imposts durant els seus ultims dos anys a Napols.
[100]
No obstant aixo, el periodista Gianni Mina va expressar que els directius del S.S.C. Napoli van dir a diversos dels jugadors que fessin dos contractes, un com a futbolista i l'altre per l'explotacio de la seva imatge. El Tresor va interpretar aixo com evasio, i com que Maradona no va demanar una empara com van fer diversos dels seus companys i existia una llei que amb els anys augmenta en forma important la suma deguda, el deute va arribar a la suma actual.
[101]
Aquesta situacio va dur que, despres d'un pas per
Italia
el juny de 2006, la policia li segrestes dos rellotges valorats en 10 mil euros com a part de pagament del deute.
[102]
El mes de gener del 2006, mentre estava de vacances a la
Polinesia
, va ser acusat de trencar-li un got en el cap a una dona despres que aquesta tingues un altercat amb la seva filla Gianina,
[103]
pero l'inconvenient va ser solucionat extrajudicialment.
[104]
Despres de finalitzar, l'any 2003, el seu vincle contractual amb el seu representant, Guillermo Coppola, va comencar un judici en el qual el jugador li reclama el pagament de 2 milions de dolars, en concepte del guanyat, entre altres assumptes, en el seu partit homenatge.
[105]
Despres del fracas de diverses audiencies conciliatories, la justicia argentina encara no s'ha pronunciat sobre l'assumpte.
Va estar acusat per lesions lleus al
Fur Contravencional i de Faltes
de la
Ciutat de Buenos Aires
, per danyar a una parella per envestir amb la seva camioneta una cabina telefonica.
[106]
L'accident automobilistic es va produir el
10 de febrer
de 2006, i segons la declaracio d'alguns testimonis, Maradona va abandonar el lloc sense lliurar les seves dades ni els de la seva camioneta, cosa que obliga la llei de transit.
[107]
No obstant aixo, l'ex jugador va declarar que mai va estar en el lloc de l'accident, un fet que confirmen altres testimonis.
[108]
Despres de no presentar-se en el jutjat despres de cinc citacions, el jutge Gonzalo Rua el va declarar "en rebel·lia" i va estendre una ordre de captura en la seva contra.
[107]
Maradona en aquell moment es trobava fora del pais, pero quan arriba a l'
Aeroport d'Ezeiza
provinent d'Italia, el 7 d'octubre del 2007, fou portat per la forca al
Juzgado Contravencional Nº 9
, ubicat al barri de
Palermo
de la
Ciutat de Buenos Aires
.
[109]
Estadistiques
[
modifica
]
Actualitzat a final de la carrera esportiva
| Club
|
Div.
|
Temporada
|
Lliga
|
Copes
[decimal 1]
|
Internacional
[decimal 2]
|
Total
[decimal 3]
|
Mitjana golejadora
|
| Part.
|
Gols
|
Assist.
|
Part.
|
Gols
|
Assist.
|
Part.
|
Gols
|
Assist.
|
Part.
|
Gols
|
Assist.
|
| AA Argentinos Juniors
 Argentina
|
1a
|
1976
|
11
|
2
|
5
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
11
|
2
|
5
|
0,18
|
| 1977
|
49
|
19
|
16
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
49
|
19
|
16
|
0,39
|
| 1978
|
35
|
26
|
11
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
35
|
26
|
11
|
0,74
|
| 1979
|
26
|
26
|
13
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
26
|
26
|
13
|
1,00
|
| 1980
|
45
|
43
|
20
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
45
|
43
|
20
|
0,96
|
| Total club
|
166
|
116
|
65
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
0
|
166
|
116
|
65
|
0,70
|
| CA Boca Juniors
Argentina
|
1a
|
1981
|
40
|
28
|
17
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
40
|
28
|
17
|
0,70
|
| 1982
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
0
|
0
|
0
|
0
|
| FC Barcelona
 Catalunya
|
| 1a
|
1982-83
|
20
|
11
|
10
|
11
|
7
|
4
|
4
|
5
|
4
|
35
|
23
|
18
|
0,66
|
| 1983-84
|
16
|
11
|
4
|
4
|
1
|
1
|
3
|
3
|
1
|
23
|
15
|
6
|
0,65
|
| Total club
|
36
|
22
|
14
|
15
|
8
|
5
|
7
|
8
|
5
|
58
|
38
|
24
|
0,66
|
| SSC Napoli
 Italia
|
1a
|
1984-85
|
30
|
14
|
5
|
6
|
3
|
3
|
?
|
?
|
?
|
36
|
17
|
8
|
0,47
|
| 1985-86
|
29
|
11
|
4
|
2
|
2
|
1
|
?
|
?
|
?
|
31
|
13
|
5
|
0,42
|
| 1986-87
|
29
|
10
|
3
|
10
|
7
|
4
|
2
|
?
|
?
|
41
|
17
|
7
|
0,41
|
| 1987-88
|
28
|
15
|
10
|
9
|
6
|
6
|
2
|
?
|
?
|
39
|
21
|
16
|
0,54
|
| 1988-89
|
26
|
9
|
10
|
12
|
7
|
2
|
12
|
3
|
8
|
50
|
19
|
20
|
0,38
|
| 1989-90
|
28
|
16
|
13
|
3
|
2
|
?
|
5
|
?
|
1
|
36
|
18
|
14
|
0,50
|
| 1990-91
|
18
|
6
|
3
|
4
|
2
|
5
|
4
|
2
|
?
|
26
|
10
|
8
|
0,38
|
| 1a
|
1991-92
|
Sancionat
|
-
|
-
|
-
|
-
|
| Total club
|
188
|
81
|
48
|
46
|
29
|
21
|
25
|
5
|
9
|
259
|
115
|
78
|
0,44
|
| Sevilla FC
 Espanya
|
1a
|
1992-93
|
26
|
5
|
9
|
4
|
2
|
4
|
?
|
?
|
?
|
30
|
7
|
13
|
0,23
|
| CA Newell's Old Boys
Argentina
|
1a
|
1993-94
|
5
|
?
|
1
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
5
|
0
|
1
|
0
|
| Cap equip
|
|
1994-95
|
Sancionat
|
-
|
-
|
-
|
-
|
| CA Boca Juniors
Argentina
|
1a
|
1995-96
|
24
|
5
|
8
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
24
|
5
|
8
|
0,21
|
| 1996-97
|
1
|
?
|
1
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
?
|
1
|
0
|
1
|
0
|
| 1997-98
|
5
|
2
|
?
|
?
|
?
|
?
|
1
|
?
|
1
|
6
|
2
|
1
|
0,33
|
| Total club
|
70
|
35
|
26
|
0
|
0
|
0
|
1
|
0
|
1
|
71
|
35
|
27
|
0.49
|
| Total carrera
|
491
|
259
|
163
|
64
|
40
|
30
|
33
|
13
|
15
|
589
|
311
|
208
|
0.53
|
|
|
Font:
UEFA
-
RSSSF
-
BDFA
-
Transfermarkt
-
BDFutbol
-
ESPN
Arxivat
2020-08-19 a
Wayback Machine
. -
Soccerway
.
Actualitzat a
final de carrera esportiva
.
| Seleccio
|
Temporada
|
Amistosos
|
Sud-america
(
1
)
|
Mundial
(
2
)
|
Total
|
Mitja golejadora
|
| Part.
|
Gols
|
Assist.
|
Part.
|
Gols
|
Assist.
|
Part.
|
Gols
|
Assist.
|
Part.
|
Gols
|
Assist.
|
| Sub-20
Argentina
|
1977
|
2
|
1
|
2
|
3
|
0
|
1
|
?
|
5
|
1
|
3
|
0,20
|
| 1978
|
6
|
5
|
9
|
?
|
?
|
6
|
5
|
9
|
0,83
|
| 1979
|
3
|
1
|
1
|
5
|
1
|
6
|
6
|
6
|
3
|
14
|
8
|
10
|
0,57
|
| Total
|
11
|
7
|
12
|
8
|
1
|
7
|
6
|
6
|
3
|
25
|
14
|
22
|
0,56
|
| Adulta
Argentina
|
1977
|
3
|
0
|
0
|
?
|
?
|
3
|
0
|
0
|
0,00
|
| 1978
|
1
|
0
|
0
|
?
|
?
|
1
|
0
|
0
|
0,00
|
| 1979
|
6
|
2
|
3
|
2
|
1
|
0
|
?
|
8
|
3
|
3
|
0,38
|
| 1980
|
10
|
7
|
6
|
?
|
?
|
10
|
7
|
6
|
0,70
|
| 1981
|
2
|
1
|
0
|
?
|
?
|
2
|
1
|
0
|
0,50
|
| 1982
|
5
|
0
|
2
|
?
|
5
|
2
|
0
|
10
|
2
|
2
|
0,20
|
| 1983
|
?
|
?
|
?
|
0
|
0
|
0
|
0,00
|
| 1984
|
?
|
?
|
?
|
0
|
0
|
0
|
0,00
|
| 1985
|
4
|
3
|
0
|
6
|
3
|
3
|
?
|
10
|
6
|
3
|
0,60
|
| 1986
|
3
|
2
|
0
|
?
|
7
|
5
|
5
|
10
|
7
|
5
|
0,70
|
| 1987
|
2
|
1
|
1
|
4
|
3
|
0
|
?
|
6
|
4
|
1
|
0,67
|
| 1988
|
3
|
1
|
0
|
?
|
?
|
3
|
1
|
0
|
0,33
|
| 1989
|
1
|
0
|
0
|
6
|
0
|
1
|
?
|
7
|
0
|
5
|
0,00
|
| 1990
|
3
|
1
|
2
|
?
|
7
|
0
|
2
|
10
|
1
|
4
|
0,10
|
| 1991
|
?
|
?
|
?
|
0
|
0
|
0
|
0,00
|
| 1992
|
?
|
?
|
?
|
0
|
0
|
0
|
0,00
|
| 1993
|
1
|
0
|
0
|
2
|
0
|
1
|
1
|
0
|
0
|
4
|
0
|
1
|
0,00
|
| 1994
|
5
|
1
|
2
|
?
|
2
|
1
|
1
|
7
|
2
|
3
|
0,29
|
| Total
|
49
|
19
|
16
|
20
|
7
|
5
|
22
|
8
|
8
|
91
|
34
|
33
|
0,37
|
| Total carrera
|
60
|
26
|
28
|
28
|
8
|
12
|
28
|
14
|
11
|
116
|
48
|
55
|
0,41
|
|
|
Font dels partits i gols:
RSSSF
.
[110]
Actualitzat a l'ultim partit disputat el
30 d'octubre de 2020.
Campionats nacionals
[
modifica
]
Campionats internacionals
[
modifica
]
Participacions en Copes del Mon
[
modifica
]
Distincions individuals
[
modifica
]
- Millor jugador del Campionat del Mon sots 20: 1979
- Maxim golejador del campionat argenti de futbol
: 1978 Metropolitano, 1979 Metropolitano, 1979 Nacional, 1980 Metropolitano, 1980 Nacional
- Futbolista argenti de l'any pels periodistes: 1979, 1980, 1981, 1986
- Futbolista sud-america de l'any, El Mundo, Caracas: 1979, 1986, 1989, 1990, 1992
- Guerin d'Oro
: 1985
- Esportista argenti de l'any pels periodistes: 1986
- Millor jugador del Campionat del Mon: 1986
- Campio de campions,
L'Equipe
: 1986
- Atleta de l'any, United Press: 1986
- Futbolista de l'any,
Onze d'Or
: 1986, 1987
- Futbolista de l'any, World Soccer Magazine, 1986
- Maxim golejador de la lliga italiana de futbol
: 1987?88
- Pilota d'Or pels serveis al futbol,
France Football
: 1996
- Esportista argenti del segle pels periodistes: 1999
- Marca Leyenda
: 1999
- Gol del Segle per la
FIFA
(1986 (2?1) vs Anglaterra; segon gol): 2002
- Futbolista del Segle per la
FIFA
(votacio popular)
- ↑
≪
FIFA Player of the Century
≫ (en angles). touri.com. Arxivat de l'
original
el 26 d'abril de 2012. [Consulta: 30 novembre 2010].
- ↑
No incluye datos de partidos amistosos.
- ↑
Maradona (2000), p. 47.
- ↑
≪
Diario Clarin, 22/2/2006. "25 anos de romance"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-04. [Consulta: 19 agost 2007].
- ↑
≪
Diario Clarin, 24/9/2000. "Maradona por Maradona"
≫. Arxivat de l'
original
el 2014-08-26. [Consulta: 19 agost 2007].
- ↑
≪
A 42 anos del Metropolitano '81, el unico titulo de Diego Maradona en Boca
≫. TyC Sports, 15-08-2023.
- ↑
≪
Clarin, 3/8/2006. "Argentina i Brasil, el classic dels classics"
≫. Arxivat de l'
original
el 2014-08-26. [Consulta: 19 agost 2007].
- ↑
≪
Los Andes - Efemerides 5 de setembre
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-09-27. [Consulta: 19 agost 2007].
- ↑
Maradona (2000), p. 71.
- ↑
≪
Web oficial del FC Barcelona, 21/11/2005. "Aquel gol de Maradona..."
≫. Arxivat de l'
original
el 2005-11-25. [Consulta: 19 agost 2007].
- ↑
Burns (1996), p. 139 y 140.
- ↑
12,0
12,1
Maradona (2000), p. 84.
- ↑
Maradona (2000), p. 79.
- ↑
≪
Univision, 7/6/2006. "Barra bravas argentinos iran al Mundial"
≫. Arxivat de l'
original
el 2005-03-28. [Consulta: 19 agost 2007].
- ↑
El Mundo, especial sobre los mundiales
- ↑
Angles:
FIFA, 30/5/2002. "Diego Maradona goal voted the FIFA World Cup Goal of the Century"
Arxivat
2006-07-18 a
Wayback Machine
.
- ↑
Aqui
pot veure's un estudi detalla d'aquest gol i
aqui
Arxivat
2006-06-18 a
Wayback Machine
. un video amb el famos relat de Victor Hugo Morales
- ↑
Maradona (2000), p. 93.
- ↑
Maradona (2000), p. 96.
- ↑
El Mundo, 22/9/1996. "Viatge al fons de Maradona"
- ↑
Maradona (2000), 220 i 221.
- ↑
≪
Especial sobre Maradona de Clarin - El mejor amigo de la pelota
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-08-30. [Consulta: 19 agost 2007].
- ↑
Maradona (2000), p. 240
- ↑
≪
Terra, 4/11/1999. "Ratifican condena a Maradona"
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-09-26. [Consulta: 22 agost 2007].
- ↑
≪
Clarin, 23/2/2001. "Maradona, condenado"
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-10-26. [Consulta: 22 agost 2007].
- ↑
≪
La Gaceta, 29/6/2004. "El caso de doping de maigr resonancia".
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-01-30. [Consulta: 22 agost 2007].
- ↑
Maradona (2000), p. 250.
- ↑
El Mundo, 8/11/1995 - "Maradona, doctor en Oxford"
- ↑
≪
Especial del Diario Clarin sobre Maradona - Sus dichos
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-03-23. [Consulta: 24 agost 2007].
- ↑
El Mundo, 7/4/1997. "Maradona fue ingresado una hora en un hospital por hipertension"
- ↑
≪
Diario Clarin, 29/8/1997. "Dio positivo el control antidoping a Diego Maradona"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-07-26. [Consulta: 24 agost 2007].
- ↑
≪
Clarin, 14/9/1997. "La historia secreta del regreso de Maradona"
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-08-22. [Consulta: 24 agost 2007].
- ↑
≪
Diario Clarin, 4/9/1997. "La contraprueba confirmo el doping de Maradona"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-04. [Consulta: 24 agost 2007].
- ↑
≪
Clarin, 30/10/1997. "El lado oscuro de una vida a puro vertigo"
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-09-17. [Consulta: 24 agost 2007].
- ↑
≪
Diario Clarin, 10/9/1997. "Un juez ordeno no innovar y Diego podra jugar"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-20. [Consulta: 24 agost 2007].
- ↑
≪
Clarin, 9/10/1997. "El ADN que no fue"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-04. [Consulta: 24 agost 2007].
- ↑
La
"Llei de preservacio de la lleialtat i el joc net a l'esport"
Arxivat
2014-02-01 a
Wayback Machine
. (Ley Nº 24.819) al seu article 8e disposa una sancio d'almenys dos anys si el jugador es reincident.
- ↑
≪
Clarin, 9/3/1998. "Diego, por otra vuelta"
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-09-17. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
≪
Clarin, 10/3/1998. "Diego los dejo con las ganas"
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-09-17. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
≪
Clarin, 21/3/1998. "Ahora la AFA puede sancionar a Maradona"
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-10-18. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
Guardo que atorga el
Marca
als millors professionals de la historia de l'esport
- ↑
≪
Clarin, 29/9/2000. "Maradona presento su libro ante mas de 800 personas"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-04. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
≪
Diario Clarin, 5/1/2000. "Internaron a Maradona en una clinica de Punta del Este por hipertension arterial"
≫. Arxivat de l'
original
el 2014-12-02. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
≪
Diario Clarin, 6/1/2000. "La policia interviene en el caso Maradona"
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-10-18. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
≪
Diario Clarin, 18/1/2000. "Maradona viajo a Cuba para su rehabilitacion"
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-10-18. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
≪
Clarin, 29/3/2003. "Claudia le pidio el divorcio a Diego"
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-09-17. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
≪
Clarin, 17/11/2003. "Maradona confirmo su pelea con Coppola"
≫. Arxivat de l'
original
el 2014-08-26. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
≪
Diario Clarin, 18/4/2004. "Maradona esta internado con pronostico reservado"
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-10-26. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
BBC Mundo, 7/8/2004. "¿A donde va Maradona?"
- ↑
"Art. 152 bis: Podra inhabilitar-se judicialment: 1r. A qui per embriaguesa habitual o us d'estupefaents estiguen exposats a atorgar actes juridics perjudicials a la seva persona o patrimoni."
- ↑
≪
Diario Clarin, 7/8/2004. "Maradona quiere una reunion con Kirchner"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-04. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
≪
Clarin, 12/8/2004. "Maradona visito a Kirchner"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-04. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
BBC Mundo, 6/3/2005. "Cirugia para Maradona"
- ↑
"El ≪bypass≫ gastrico de Maradona genera una polemica medica"
- ↑
≪
Diario Clarin, 28/9/2005. "Aumentan los by pass gastricos por el exito que tuvo en Maradona"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-04. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
"El Diez emprende dos nuevos desafios"
- ↑
≪
Diario Clarin, 19/12/2005. "Maradona, la figura del ano en la gran noche del espectaculo"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-04. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
≪
Clarin, 30/5/2006. "Canal 13, el mas premiado en la noche de los Martin Fierro"
≫. Arxivat de l'
original
el 2021-04-12. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
≪
Clarin, 18/8/2005. "¿Estara nominado? Claudia conto como sera el "reality" que Maradona hara para la TV italiana"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-11-25. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
≪
Terra, 12/10/2005. "Embargan cuatro mdd a Maradona"
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-09-29. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
La vida de Maradona, al cinema
- ↑
"Emir Kusturica comienza el documental sobre Diego Maradona"
- ↑
≪
Diario Clarin, 23/6/2005. "El vice Diego"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-04. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
≪
Diario Clarin, 26/8/2006. "Maradona aposto fuerte: resolvio irse de Boca"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-04. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
ESPN Deportes, 11/3/2006. "Las miradas siempre se fijan en el"
- ↑
66,0
66,1
Dini (2001), p. 63 i 64.
- ↑
Diego, un heroe global en apuros (o la agonia del ultimo dinosaurio)
Educacion Fisica y Deportes, Ano 1, Nº 3. Buenos Aires. Dic. 1996
- ↑
Alabarces, Pablo y Rodriguez, Maria Graciela (1996): Cuestion de pelotas.
- ↑
BBC - Maradona vivo o muerto
- ↑
≪
Los Tiempos, 29/6/2006. "Valdano cree que Messi puede substituir a Maradona como mesias"
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-09-28. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
≪
Clarin, 25/4/2004. "Que quiere decirle la gente"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-04. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
Idem referencia anterior. En la seccio "Treinta frases de amor" de l'article poden llegir-se alguns d'aquests missatges.
- ↑
≪
Infobae - "Com es el monument que Maradona tindra a Boca "
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-10-06. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
≪
Infobae - "Maradona tindra una altra estatua en un potrer argento"
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-10-06. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
Radio Cooperativa, 9/8/2004. "Maradona va agrair que l'estadi d'Argentinos Juniors porti el seu nom"
- ↑
≪
Diario Clarin, 22/6/2005. "El Senado y una nueva distincion para Diego"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-04. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
≪
Sitio oficial de Maradona
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-12-23. [Consulta: 6 setembre 2007].
- ↑
≪
Channel4.com, 16/7/2007. "Futbol politico: Diego Maradona"
≫. Arxivat de l'
original
el 2011-09-01. [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
El Mundo, 26/10/1999. "Menem festeja amb Maradona la derrota"
- ↑
≪
Terra, "Maradona visita Carlos Menem"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-01. [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
≪
Sitio Oficial de Maradona, 29/9/2000. "El Diego de la gente"
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-09-17. [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
Maradona (2000), p. 36.
- ↑
≪
Diario Clarin, 12/8/2005. "El 'Che' y Fidel, las estrellas del tatuaje 'revolucionario' en Cuba"
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-10-26. [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
Pagina/12, 13/8/2004. "Kirchner se dio el gusto y toco la Mano de Dios en la Casa Rosada"
- ↑
≪
Diario Clarin, 3/11/2005. "Con Maradona, hoy sale el tren para la protesta contra Bush"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-04. [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
La Jornada, 5/11/2005. " Arremete Fox contra Maradona por su activismo en repudio al presidente de EU"
- ↑
87,0
87,1
Pagina 12, 6/8/1999."La ciguena golpea dos veces"
- ↑
≪
Diario Clarin, 21/5/2003. "Lagrimas y abrazos en el primer encuentro de Maradona y su hijo"
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-02-19. [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
≪
Diario Clarin, 30/8/2005. "El hijo de Diego le iniciara juicio 'por danos morales'"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-04. [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
ESPN Deportes, 24/3/2005. "Una deuda por alimentos que trae cola"
- ↑
≪
Dario Presente, 31/3/2005. "Suspenden subasta de finca de Maradona"
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-09-28. [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
≪
Clarin, 6/8/1999. "Una jueza adjudico a Maradona la paternidad de una nena"
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-10-18. [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
93,0
93,1
≪
Diario Clarin, 10/9/2002. "Piden la indagatoria de Diego Maradona"
≫. Arxivat de l'
original
el 2014-12-02. [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
≪
Clarin, 29/6/2001. "Paternidad de Maradona"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-04. [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
Pagina 12, 21/4/2004."Una buena para Diego"
- ↑
Terra, 20/4/2004. "Maradona exonerado causa impago pension a hija extra matrimonial"
- ↑
Couzens
, Gerard ≪
Diego Maradona's secret 'sixth child' speaks for the first time of his fight to find his real dad
≫ (en angles).
Mirror
, 17-09-2016.
- ↑
Couzens
, Gerard ≪
Diego Maradona could have secret love children after 'behaving badly' in Cuba
≫ (en angles).
Irish Mirror
, 19-10-2018.
- ↑
≪
A Maradona lo esperan en Italia con una mala noticia: le debe 29.000.000 de euros al fisco
≫.
Diario Clarin
, 14-05-2003. Arxivat de l'
original
el 28 de marc 2008 [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
≪
Diego, en problemas
≫.
Clarin
, 12-01-2001. Arxivat de l'
original
el 2010-09-04 [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
≪
Maradona bajo la lupa de Gianni Mina
≫. Arxivat de l'
original
el 2006-11-04. [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
≪
Infobae, 6/6/2006. "La
[[Guardia di Finanza]]
(la policia duanera italiana) es queda amb els Rolex de Diego"
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-10-07. [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
≪
Diario Clarin, 24/1/2006. "Denuncian a Maradona por lesiones"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-09-04. [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
Radio Cooperativa, 26/1/2006. "Maradona hague de pagar a una model per evitar demanda per agressio"
- ↑
Terra, 14/4/2005. "Fracasa audiencia entre Maradona y Coppola"
- ↑
≪
Clarin, 11/2/2006. "Maradona, y un dia de choque y tenis"
≫. Arxivat de l'
original
el 2014-08-27. [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
107,0
107,1
≪
Infobae, "Rebelde con causa: Maradona no se presento ante juez"
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-10-10. [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
≪
Clarin, 1/3/2006. "Tres testigos, a favor de Maradona"
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-04-28. [Consulta: 7 setembre 2007].
- ↑
≪
Infobae, 7/10/2007. "Maradona fou detingut a Ezeiza per un accidente de transit en 2006"
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-10-12. [Consulta: 14 novembre 2007].
- ↑
Diego Maradona - International Appearances
Diego Maradona - Premis i guardons
|
|---|
|
|---|
| Premi
El Mundo
| |
|---|
| Premi
El Pais
| |
|---|
|