|
Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspectes linguistics incorrectes son a verificar. Podetz
corregir
o
crear la discussion
.
|
Un
enfant
,
drolle
o
mainatge
(var.
mainat
gasc., viv.),
pichon
(var.
pechon
,
pichin
Nic.) o
petit
, es, del punt de vista del
desvolopament
psicobiologic, tot
esser uman
qu'es pas arribat a la
pubertat
. Coma
sinonim
d'
enfantin
o
pueril
, lo terme s'utiliza tanben per aqueles que son pas considerats
adults
. Tanben lo terme s'utiliza per nomenar l'
adolescencia
.
En foncion de la seuna
evolucion
psicoafectiu
,
psicomotritz
e
cognitiu
, los nounats son sovent nommats
nenets
per los diferenciar d'aqueles que son arribats a una certana
autonomia
.
En termes generals o
juridics
, l'enfant es tota
persona
minora d'edat
.
La
Convencion suls dreches de l’enfant
, en vigor dempuei lo
2 de setembre
de
1990
, senhala que
≪Al sens de la presenta Convencion, un enfant s’entend per tot esser uman minor de mens de detz-e-ueit ans, levat se la majoritat es atencha abans en vertut de la legislacion que li es aplicabla≫
[1]
Las edats consideradas fluctuan segon lo contexte, encara que lo terme enfant sol s'utiliza per designar los minors entre 12 e 14 ans; se nomenan joves o adolescents aqueles que passeron aquelas edats.
L'idea d'enfant coma lo concepte d'enfanca, varia forca tot lo long de l'
istoria
e segon las diversas societats e
culturas
.
La "
Jornada internacionala
de l'enfant" se celebra cada an lo
20 de novembre
.
Lo desvolopament de l'enfanca es l'estudi dels processes e los mecanismes qu'acompanhan lo desvolopament fisic e mental d'un enfant fins qu'arriba a la seuna
maturitat
.
La
pediatria
es la branca de la
medecina
que se referis al suenh dels
nenons
de l'enfanca cap a adolescencia, e fins als joves
adults
(edats de 0 a 21 ans).
Aquelas escalas d'edats son aproximativas, e podon variar segon la cultura. La lista seguenta rebat lo concepte de desvolopament de l'enfant al
segle XXI
:
Concepcion
- Zigot
, de la concepcion, fertilizacion. Es lo moment de l'esser unicellular
- Embrion
, es lo periode ont l'esser encara a pas forma umana (es pas reconeissable a primiera vista)
- fetus
, darriera fasa o preparacion a la
naissenca
, se reconeis a beles uelhs vesents coma un esser uman
Enfanca
Adolescencia
Un cop passats nou meses de
gestacion
, e se l’
emprenhament
acabet coma cal, l'embrion uman ja es pro desvolopat per subreviure d'esperel, en aquel moment se produsisson las
jasilhas
e la naissenca de l'esser. Las jasilhas normalament se debanan en tres etapas: lo trabalh de jasilhas, que dura gaireben d'entre doas e detz e ueit oras; las jasilhas propiament dichas, que duran de quinze minutas a doas oras, e l’expulsion de la
placenta
), que dura un vintenat de minutas.
A aquel moment lo
recent nascut
ven independent de la seuna maire e aquel ven capable de realizar leu una granda adaptacion a l'entorn. Las foncions qu'exercia la maire per el (respiratoria, circulatoria, digestiva e de regulacion de la temperatura) las deu far lo quite nenet.
Dins las primieras segondas apres la naissenca lo nenet deu respirar d'esperel, alara se realiza un cambiament fondamental de l’aparelh circulatori: la sang passa pas mai per la placenta maternala, mas li cal far per mejan dels seus palmons. Los nutriments a partir d’aquel moment arribaran per mejan del lach, e l’aparelh digestiu comencara a foncionar pel primier cop. Lo nenet qu'era sempre a una temperatura constanta de trenta e sieis
gras
e mieg, deura s’adaptar al mitan, alara sera necessari que lo sistema de regulacion de la temperatura se meta en marcha. Totes aqueles cambiaments los fa lo nenet dins los primiers jorns de sa vida.
Los primiers jorns de vida lo
nenet
passa pels 6 estats seguents
[2]
- Som irregular: estat que lo nenet dormis, mas es pas un som prigond, perque a vegadas a los uelhs mieg oberts.
- Som regular, dins aquel cas lo nenet dormis prigondament.
- Estat de somnolencia, que lo nenet es mieg desrevelhat, mieg endormit.
- Estat d’alerta inactiva: Lo nenon es plan desvelhat, mas demora forca tranquil, sens cap de mena d’activitat.
- Estat d’alerta activa: Lo nenon es revelhat e manten una intensa activitat fisica: movement dels braces, cambas, uelhs, eca.
- Los plors: es sens dobte lo mejan de comunicacion del nenet amb l'entorn, se planh quand a quin que sia problema o necessitat: a talent, a fach unpisson o caca, li dol endacom, eca. Caduna d’aquelas situacions dona luoc a un tipe de plor diferent, alara aqueles son dificils de distinguir.
D’aqueles estats, lo mai frequent es lo som, que sia regular o non, e lo mens abitual es los plors.
La creissenca de l'embrion pendent lo tresen trimestre de gestacion (quand se prepara a la naissenca) s'accelera de biais forca notable. Aquela creissenca contunha a grand velocitat pendent los primiers ans de sa vida, mas subretot dins lo primier. Aquela creissenca fisica permetra al nenet de desvolupar la
motricitat
, e alara, l’exploracion del mitan, que, tanben, es indispensable pel
desvolopament cognitiu
.
Aquela creissenca fisica es preprogramada
geneticament
e dins los gens d’una persona ja es presenta l'informacion que nos dicta, mai o mens, quines seran las caracteristicas fisicas de la persona coma, per exemple, la talha. Pasmens, se lo mitan (l’alimentacion, l'igiena, las condicions sanitarias, las malautias de causa externa, eca.) es pas propici, la creissenca fisica pot mermar, alara que s'aquel es forca bon, pot aumentar.
La creissenca e lo desvolopament psicomotor dels nenets es determinat per doas leis fonamentalas:
- Lei proximodistala, la creissenca e lo contrarotle del cos seguis un ordre que va d’un ais central imaginari, que dividis lo cos en doas mitats longitudinalas, cap a la periferia. Es a dire, lo nenet dominara e contrarotlara abans las articulacions de l’espatla qu'aquelas del ponhet. (la creissenca dins l'uter maternal tanben avia seguit aquel ordre)
- Lei cefalocaudala, Lo domeni psicomotor e aquel de creissenca se debana de la testa cap als pes, atal lo nenet sera capable de contrarotlar e dominar lo cap abans de poder mantenir lo tronc drech o de poder manipular los objectes amb las mans. Del punt de vista de la creissenca, vaqui la causa per que lo cap del nenet es forca mai gros que la resta del cos (proporcionalament).
La creissenca del
cervel
es totalament ligat a l’evolucion del nenet essent plan rapida e complexa pendent los dos primiers ans de vida. A la naissenca lo cervel es gaireben 25% de la talha e del pes d'un cervel adult, cap al primier an, gaireben 50 per cent, e al cap de dos ans 75 per cent.
Lo primier airal del cervel que madura dins lo temps es l’airal de la motricitat, seguit per aquel sensorial, dins aquel ordre: tocar, vision, ausida; mai tard la maduracion avanca cap als airals mai especifics que permeton l’apareisson de forca foncions psicologicas mai concretas, coma per exemple, lo lengatge. La maduracion del cervel comenca dins las sisas mai internas anant s'expandissent cap a las sisas mai externas (
cortex
), pendent los dos primiers ans de vida, lo cortex se desvolopa rapidament, aquo fa que las conductas del nenet comencan a venir volontarias a partir dels meses tresen o quatren de vida. Aquela maduracion e creissenca fa que entre lo primer e segon an de vida comenca a dominar lo lengatge e las foncions simbolicas. Cal dire tanben que tot aquo es ligat a l’experiencia del nenet.
A partir de dos ans lo desvolopament cerebral contunha tot en se centrant en l’establiment de connexions entre neuronas e l’aument de la velocitat de las pulsacions electricas, e tanben de l'integracion de l’activitat corticala. Aquela maduracion permet que poscan apareisser los processes novels e conduchas mai complexas coma, per exemple, l’atencion e un melhor lengatge e la mestresa del cos. Tota aquela maduracion contunha pendent l'
enfanca
e dins qualques aspectes fins a l’
adolescencia
.
[3]
Desvolopament fisic e psicomotor a partir de dos ans
[
modificar
|
Modificar lo codi
]
Porcion de
texte angles
de traduire en occitan
- Desvolopament motor
[4]
Edat
|
Accio
|
Edat
|
Accio
|
0 mes
|
Posicion fetala (de bocaterrosa)
|
8 mes
|
Es soste dret amb ajuda
|
1 mes
|
Leva la barbeta (de bocas en dejos)
|
9 mes
|
Se ten s'es sostengut
|
2 mes
|
Leva lo torax (de bocas en dejos)
|
10 mes
|
De garripautas
|
3 mes
|
Ensaja d'agafar d'objectes
|
11 meses
|
Camina amb ajuda
|
4 mes
|
S'asseta amb ajuda
|
12 meses
|
Se manten dret agafat
|
5 mes
|
Pot agafar d'objectes
|
13 meses
|
Monta per l'escala
|
6 mes
|
Agafa d'objectes oscillants
|
14 meses
|
Se manten dret solet
|
7 mes
|
S'asseta solet
|
15 mes
|
Camina
|
Desvolopament fisic e psicomotor a partir de seis ans
[
modificar
|
Modificar lo codi
]
Porcion de
texte angles
de traduire en occitan
Porcion de
texte angles
de traduire en occitan
Porcion de
texte angles
de traduire en occitan
Porcion de
texte angles
de traduire en occitan
Porcion de
texte angles
de traduire en occitan
Porcion de
texte angles
de traduire en occitan
Porcion de
texte angles
de traduire en occitan
Porcion de
texte angles
de traduire en occitan
Porcion de
texte angles
de traduire en occitan
Porcion de
texte angles
de traduire en occitan
Porcion de
texte angles
de traduire en occitan
Porcion de
texte angles
de traduire en occitan
Porcion de
texte angles
de traduire en occitan
Porcion de
texte angles
de traduire en occitan
Porcion de
texte angles
de traduire en occitan
- ↑
(
ca
)
Convencion suls dreches de l’enfant
wikisource
- ↑
https://web.archive.org/web/20120404220144/http://perezcastello.typepad.com/modul_2/2003/12/b_els_estats_de.html
- ↑
https://web.archive.org/web/20120404215824/http://perezcastello.typepad.com/modul_2/2003/12/5_el_desenvolup.html
- ↑
Creissenca e desvolopament dels enfants de 0 a 6 ans
, pag. 48