Homo sapiens

Representacion d'umans adults ( ome e femna ) sus la placa de Pioneer

Classificacion

Regne	Animalia
Embrancament	Chordata
Classa	Mammalia
Ordre	Primates
Sosordre	Haplorrhini
Infraordre	Simiiformes
Microordre	Catarrhini
Superfamilha	Hominoidea
Familha	Hominidae
Sosfamilha	Homininae
Tribu	Hominini
Sostribu	Hominina
Genre	Homo

Nom binominal

Homo sapiens
Linnaeus , 1758

Reparticion geografica

Homo sapiens es una especia de primats originaria d' Africa que s'es uei espandida e naturalizada sus l'ensemble de la planeta levat l' Antartida . Aperten a la familha dels ominids e es lo sol representant actual del genre Homo , las autras especias essent atudadas . Los fossils pus vielhs coneguts de l'especia, fogueron descobert sul site marroquin del Djebel Irhoud , e son datats d'aperaqui 300000 ans ^[1] .

Entre los ominids actuals, se destria del punt de vista fisiologic per un mode locomotor pel sol exclusivament biped , lo cervel pus voluminos e la pilositat mens desvolopada ^[2] . A-z aqueles criters cal apondre l'existencia d’una menopausa en co de la femna , escassa en co dels autres ominids.

Del punt de vista de l' etologia , e respecte al reste del regne animal, l' Homo sapiens se destria per la complexitat de sas relacions socialas , l'utilizacion d'un lengatge articulat ellaborat transmes per l' aprendissatge , la fabricacion d'espleches, lo port de vestits , lo mestritge del fuoc , la domesticacion de nombrosas especias vegetalas e animalas, e l'aptitud de son sistema cognitiu a l' abstraccion , a l' introspeccion e a l' espiritualitat . D'unas d'aquelas caracteristicas eran partetjadas per d'autres especias del genre Homo .

Pus generalament, se destria de tota autra especia animala per l'abondancia e la sofisticacion de sas realizacions technicas e artisticas , l'importancia de l'apprentissadge e de l'apport cultural dins lo desvolopament de l' individu , mas tanben per l'amplor de las transformacions qu'opera sus los ecosistemas ^[3] .

Homo sapiens exercis un impacte important sus son environament, mai que mai dempuei la Revolucion industriala , periode nomenat antropocen , essencialament del fach de sas activitats agricolas e industrialas e de sa tendancia a ocupar tot l'espaci disponible. Aquel impacte se tradutz especialament per un fenomen d' extincion de las especias considerat dempuei pauc coma la seisena extincion massisa , de cops que i a sonada crisa antropica ^[4] .

L'activitat umana produtz cada an aperaqui vint miliards de tonas de dioxid de carboni per l'utilizacion de combustibles fossils coma font primaria d'energia, producion responsabla de l' efiech de serra e del rescalfament climatic .

La sciencia qu'estudia los esser umans actuals dins totes sos aspectes es l' antropologia . La qu'estudia son evolucion es la paleoantropologia .

Referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ Jean-Jacques Hublin , Abdelouahed Ben-Ncer et al. , New fossils from Jebel Irhoud, Morocco and the pan-African origin of Homo sapiens , Nature, juin 2017
2. ↑  {{{titol}}}.   .
3. ↑ veire ≪  extinccion de l'Olocen  ≫, ≪  rescalfament climatic  ≫, ≪  desboscament  ≫, ≪  pollucion  ≫, ≪  subrepesca  ≫, etc.
4. ↑ BIODIVERSITE, 3. vers une sixieme crise d'extinction , site web de l' encyclopedie Universalis