Els
Jocs Olimpics d'Estiu de 2004
o
Jocs Olimpics d'Atenes 2004
, oficialment denominats
Jocs de la XXVIII Olimpiada
van ser els primers
Jocs Olimpics
del tercer mil·lenni i es van celebrar a la ciutat d'
Atenes
(
Grecia
) entre els dies
13
i
29 d'agost
de l'any
2004
.
Hi participaren 10.625 atletes (6.296 homes i 4.329 dones) de 201
comites nacionals
, que competiren en 28
esports
i 301 especialitats.
L'epicentre de l'esdeveniment va ser l'
Estadi Olimpic d'Atenes
, tambe conegut com l'Estadi Spiridon Luis en honor del
primer campio
de
marato
.
Era la segona vegada que els Jocs eren a la capital grega, despres de la primera edicio el
1896
. El simbolisme de la
Grecia classica
va ser molt destacat. Per a la prova de
llancament de pes
es van utilitzar les antigues instal·lacions esportives d'
Olimpia
.
Durant totes les cerimonies d'entrega de medalles es van donar corones amb fulles de
llorer
a cadascun dels medallistes. Aquestes corones es donaven, entre d'altres premis, als
Jocs Olimpics de l'antigor
. De la mateixa manera, son l'emblema dels Jocs i hi figuren al seu
logotip
.
L'
estadi Panathinaiko
, on es van celebrar els
Jocs de la I Olimpiada Moderna
, tambe va ser una de les seus. Malgrat que els retards de les obres i l'obsessio per la seguretat van crear una relativa incertesa, la competicio va transcorrer amb exit i sense incidents.
Ciutats candidates
[
modifica
]
Atenes
ja havia demanat organitzar els
Jocs de 1996
, coincidint amb el centenari dels primers de l'era moderna, ja celebrats a la capital grega. Finalment va ser
Atlanta
l'escollida al
setembre
de
1990
.
La seu dels primers Jocs del tercer mil·lenni, els de la XXVIII Olimpiada de l'era moderna el 2004 es va triar entre deu candidates. A la primera fase van ser eliminades cinc:
Istanbul
,
Lilla
,
Rio de Janeiro
,
Sant Petersburg
i
Sevilla
. Durant la 106a Sessio del
COI
, celebrada el
5 de setembre
de
1997
a
Lausana
(
Suissa
), es va fer la tria definitiva pel sistema tradicional. Quan una candidata obtinga la majoria absoluta dels vots es la guanyadora. Si no ho aconsegueix cap, s'elimina la candidata amb menys vots (fent-se un desempat en cas de romandre igualades) i es fa una nova ronda de votacions. Malgrat que
Atenes
va guanyar totes les rondes, va esdevindre necessaria una quarta ronda, on es va confirmar l'eleccio grega sobre la de
Roma
. Aquests varen ser els resultats de les votacions:
[1]
Instal·lacions
[
modifica
]
El
Complex Olimpic d'Esports d'Atenes
(OAKA segons l'abreviatura grega) representa el nucli dels Jocs d'Atenes. Es situat a
Marussi
(precisament on va naixer
Spiridon Luis
) al nord-est d'
Atenes
. El projecte va ser dissenyat per l'arquitecte
valencia
Santiago Calatrava
:
Competicio de
tir amb arc
a l'
estadi Panathinaiko
durant els Jocs Olimpic d'Atenes 2004.
Prova de
rem
als Jocs Olimpics.
Comites participants
[
modifica
]
Comites Olimpics participants a Atenes 2004.
Els 201 membres del
COI
sense excepcio van participar en els Jocs Olimpics de 2004. Aixo suposa el nombre mes alt de
Comites Olimpics Nacionals
inscrits mai en uns Jocs Olimpics.
Les tres novetats respecte a l'edicio anterior varen ser
Afganistan
(que tornava despres de l'absencia el 2000),
Kiribati
(qui va debutar a uns Jocs Olimpics) i
Timor Oriental
(que ja havia participat a Sydney amb quatre atletes, pero sota la
bandera olimpica
). Aixi mateix els atletes de l'antiga
Iugoslavia
passaren a participar sota la nova denominacio del pais,
Serbia i Montenegro
.
| Llista de
CON
participants
|
|
|
|
|
La
Lluita lliure
femenina va representar l'unica novetat del programa olimpic. La resta d'esports estigueren presents als
Jocs de Sydney 2000
.
| ●
|
Cerimonia d'Obertura
|
|
Competicio
|
●
|
Final
|
|
Gala d'exhibicio
|
●
|
Cerimonia de Clausura
|
Els Estats Units es van imposar al medaller per tercera edicio consecutiva. La novetat va resultar el segon lloc de la Xina, el millor en totes les seves participacions anteriors. Russia, malgrat guanyar mes medalles que la Xina, va ser tercera.
Segell commemoratiu
ucraines
dels Jocs Olimpics d'estiu de 2004.
Medallistes mes guardonats
[
modifica
]
- Categoria masculina
- Categoria femenina
Cerimonia de clausura
[
modifica
]
Els jocs van finalitzar el 29 d'agost. La cerimonia de clausura es va fer a l'
Estadi Olimpic d'Atenes
, on es van inaugurar 16 dies abans. S'estima que l'assistencia va ser d'uns 70.000 espectadors.
L'acte va comencar amb la participacio de musics grecs com ara
Kharis Alexiou
,
Eleftheria Arvanitaki
,
Dimitra Galani
,
Giorgos Dalaras
i
Sakis Ruvas
, i al mateix temps milers d'actors realitzaven espectacles en el terreny. Tot despres es van lliurar els premis de l'ultima competicio, la marato masculina.
A continuacio, cada pais participant va estar representat amb un atleta amb la seua bandera que anava seguit de la resta d'esportistes amb les delegacions i, finalment, es van escoltar els discursos de clausura i els himnes de
Grecia
i de la
Xina
. L'alcalde d'
Atenes
va passar la bandera olimpica al de
Pequin
i, despres d'una petita actuacio d'actors xinesos, es van clausurar oficialment els Jocs Olimpics d'Atenes 2004.
Moments destacats
[
modifica
]
Imatge de la prova dels
10.000 m llisos
.
- El nedador estatunidenc
Michael Phelps
va ser el rei indiscutible dels Jocs. Guanya fins a sis medalles d'or (100 m i 200 m papallona, 200 m i 400 m estils i relleus 4x200 lliures i 4x100 estils), que pugen a vuit si afegim els dos bronzes (200 m lliures i relleus 4x100 lliures). Aquesta marca iguala la del gimnasta sovietic
Alexandr Ditiatin
a
Moscou '80
com a record de medalles en una sola edicio olimpica. Phelps va superar el registre de
Mark Spitz
a
Munic '72
pel que fa al nombre de medalles, pero no va igualar la xifra de set medalles d'or.
- L'actuacio de Phelps va deslluir la dels protagonistes de
Sydney 2000
.
Pieter van den Hoogenband
se'n va endur tres medalles mes: una d'or (100 m lliures) i dos d'argent (200 m lliures i relleus 4x100 lliures), amb el que feia set medalles olimpiques.
Ian Thorpe
va guanyar l'or en 200 m i 400 m lliures, la plata en relleus 4x200 lliures i el bronze en 100 m lliures. Aixo feia un total de nou medalles olimpiques.
- L'atleta marroqui
Hixam el Guerrouj
havia dominat durant quasi una decada la prova de 1.500 m, pero no tenia cap medalla d'or olimpica. Finalment, i amb la retirada proxima, va aconseguir-ho en Atenes. A mes a mes tambe va ser primer als 5.000 m. Aquest doblet nomes l'havia assolit el finlandes
Paavo Nurmi
en
1924
.
Imatge de la prova d'
esgrima
.
- La piraguista alemanya
Birgit Fischer
continua ampliant la seva llegenda. Va guanyar una medalla d'or (K4 500 m) i altra de plata (K2 500 m). Es va convertir aixi en la primera dona a obtindre una medalla d'or en sis edicions dels Jocs Olimpics i dues medalles en cinc edicions diferents. En total ja son dotze medalles olimpiques, vuit d'or i quatre d'argent.
- La neerlandesa
Leontien van Moorse
va ser la primera ciclista que s'adjudicava sis medalles, quatre d'or, al llarg de la seva carrera olimpica. Va afegir una medalla d'or (Contrarellotge) i altra de bronze (Persecucio individual) a les quatre que ja s'havia penjat a Sydney.
- L'any de la seva retirada, el marxador polones
Robert Korzeniowski
va vencer per tercer cop consecutiu la cursa de 50 km marxa. Era la quarta medalla olimpica d'or del marxador mes premiat de tots el temps.
- En l'atletisme femeni, la britanica
Kelly Holmes
aconsegui un doblet en guanyar els 800 m i els 1.500 m.
- Ielena Issinbaieva
va guanyar la prova de salt de perxa amb el seu cinque record mundial.
- El judoka
Tadahiro Nomura
va igualar la marca de tres medalles olimpiques de
David Douillet
, pero la va superar en la qualitat dels metalls, ja que totes les del japones eren d'or.
- En tir amb arc les coreanes continuaren el seu domini absolut des de
Los Angeles '84
.
Park Sung-Hyun
va guanyar les medalles d'or en individual i per equips a mes de batre el record del mon.
- El vetera tirador olimpic xines
Wang Yifu
, de quaranta-quatre anys, va tornar a vencer en la competicio de pistola d'aire a 10 m. Anteriorment ja ho havia aconseguit a
Barcelona '92
, a mes de guanyar altres quatre medalles olimpiques en diferents cites.
- En Halterofilia la turca
Nurcan Taylan
va aconseguir un nou record mundial en alcar 210 quilos en la categoria de fins a 48 quilos de pes. Era tambe la primera dona turca en guanyar una medalla d'or olimpica.
- Argentina
va ser la campiona de dos tornejos d'esports per equips: el futbol i el basquet. Feia 52 anys que els sud-americans no guanyaven cap medalla d'or.
- El tennista xile
Nicolas Massu
va dominar completament la competicio guanyant les dues medalles d'or en individuals i dobles. Fins llavors Xile no havia guanyat mai una medalla d'or en els Jocs Olimpics.
- El gimnasta rus
Aleksei Nemov
va disputar els seus darrers Jocs Olimpics sense afegir cap altra medalla al seu extens palmares. A la final de
barra fixa
el jutges van qualificar el seu exercici amb una nota que el public va considerar insuficient, i per aixo comenca una sonora xiulada que va aturar la competicio un quart d'hora. Malgrat que el jutges van pujar la puntuacio, no es va tornar a la normalitat fins que el mateix Nemov puja a demanar silenci al mateix temps que es mostrava agrait pel suport.
- En la competicio femenina
Romania
torna a dominar, amb
C?t?lina Ponor
com a estrela per les seves tres medalles d'or.
- La polemica local va estar centrada en
Konstandinos Kenderis
i
Katerina Thanou
. El dos corredors van ser medallistes a Sydney, i per aixo eren la maxima esperanca grega en atletisme. Pero un dia abans que comencaren els Jocs no van passar un control antidoping. Els dos atletes i el seu entrenador van ser acusats de fingir un accident de moto que va tindre els esportistes uns dies ingressats a l'hospital. No van competir a Atenes encara que, finalment, van ser exculpats.
- L'altre incident esportiu conflictiu es va produir a la prova de marato masculina. Quan el brasiler
Vanderlei de Lima
anava primer un espectador el va empenyer. L'agresor resulta ser un antic sacerdor anomenat Cornelius Horan, conegut per interrompre altres esdeveniments esportius. De Lima va ser ajudat pel public i va aconseguir acabar la carrera en tercer lloc, aclamat a l'
estadi Panathinaiko
. La Federacio Brasilera va protestar el resultat, pero el COI el va mantindre. Malgrat tot, de Lima va rebre la
medalla Pierre de Coubertin
.
Enllacos externs
[
modifica
]