Mongolia
|
|
|
|
| Himne
| Himne nacional de Mongolia
 |
|---|
|
| Eponim
| mongols
|
|---|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Capital i Ciutat mes gran
| Ulan Bator
|
|---|
| Conte la subdivisio
| |
|---|
|
| Poblacio
| 3.409.939
(2021)
(2,18
hab./km²
)
|
|---|
| Idioma oficial
| mongol
|
|---|
|
| Part de
| |
|---|
| Superficie
| 1.564.116 km²
|
|---|
| Aigua
| 0,6%
|
|---|
| Altitud
| 1.528 m
|
|---|
| Punt mes alt
| Pic Khuiten
(4.374 m)
|
|---|
| Punt mes baix
| Hoh Nuur
(560 m)
|
|---|
| Limita amb
| |
|---|
|
| Anterior
| |
|---|
| de la Xina
| 12 febrer 1992
: (
Constitucio de Mongolia
)
|
|---|
| Dia festiu
| |
|---|
|
| Forma de govern
| democracia parlamentaria
|
|---|
| • President
| Khurelsukh Ukhnaa
(2021?)
|
|---|
| Organ executiu
| Govern de Mongolia
|
|---|
| • Primer ministre
| Luvsannamsrain Oyun-Erdene
(2021?)
|
|---|
| Organ legislatiu
| Gran Jural de l'Estat
,
(Esco: 76)
|
|---|
| Membre de
| |
|---|
| PIB nominal
| 15.286.441.740 $ (2021)
|
|---|
| Moneda
| togrog
|
|---|
|
| Fus horari
| UTC+08:00
Asia/Khovd
(→
Provincia de Bayan-Olgii
,
Uvs
,
Provincia de Khovd
,
Provincia de Zavkhan
,
Provincia de Govi-Altai
)
Asia/Ulaanbaatar
(→
Provincia de Khovsgol
,
Provincia de Bulgan
,
Arkhangai
,
Provincia de Khentii
,
Provincia de Tov
,
Baiankhongor
,
Provincia d'Ovorkhangai
,
Provincia de Dundgovi
,
Dornogovi
,
Provincia d'Omnogovi
)
Asia/Choibalsan
(→
Provincia de Dornod
,
Provincia de Sukhbaatar
)
|
|---|
| Domini de primer nivell
| .mn
|
|---|
| Prefix telefonic
| +976
|
|---|
| Telefon d'emergencies
| 101
,
102
,
103
i
105
|
|---|
|
| Codi pais
| MN
|
|---|
|
|
|
Mongolia
(
mongol
: Монгол Улс, romanitzacio:
Mongol Uls
) es un pais extens,
sense acces al mar
, que es localitza entre les regions de l'
Asia oriental
i
Asia central
. Mongolia fa frontera amb
Russia
al nord i la
Republica Popular de la Xina
al sud, l'est i oest. La seva capital es
Ulan Bator
(o Ulaanbaatar), on viu el 38% de la poblacio. La llengua oficial es el
khalkha
(tambe anomenat
mongol
) i la seva moneda el
togrog
. El seu
sistema politic
es una
republica parlamentaria
.
Aquesta nacio es el romanent de l'antic
imperi mongol
que va dominar gran part d'
Asia
durant el segle
xiii
. Posteriorment, va perdre la seva independencia, i fou integrat a la Xina des de finals del segle
xvii
fins a 1911, any en que va recuperar breument la seva independencia, fins que el 1919 les tropes xineses van ocupar la seva capital. El 1921, amb l'ajuda de Russia, va tornar a independitzar-se i tres anys mes tard, el 1924, es proclama la
Republica Popular de Mongolia
, adoptant politiques
comunistes
i d'
acostament
a la
Unio Sovietica
. No obstant aixo, despres de la
dissolucio de la Unio Sovietica
el 1991, Mongolia redacta el 1992 una
constitucio
liberal que marca la transicio a la
democracia representativa
i en la qual el pais es reanomena
Mongolia
.
Es el dinove pais mes gran del mon, amb 1.565.000 quilometres quadrats; no obstant aixo, el pais esta dominat per estepes i muntanyes al nord i oest, i el
desert de Gobi
al sud. Dels 2,8 milions d'habitants, hi ha una alta taxa de nomades i seminomades, que ronda el 30%. El 90% dels habitants son de l'etnia
mongol
, amb una minoria d'
etnies turquiques
, com els
uigurs
, els
tuvinians
o els
kazakhs
. El
budisme tibeta
es la religio majoritaria del pais, i es juntament amb
Bhutan
l'unic pais independent on aquesta religio n'es predominant.
Mapa de Mongolia
Prehistoria i antiguitat
[
modifica
]
Hi ha megalits prehistorics prop de
Moron
(Mongolia).
Una gran quantitat de pobles han habitat Mongolia des d'epoques prehistoriques. La major part eren nomades que van formar de tant en tant grans confederacions. Van ser reunits per formar una confederacio per Modu Shanyu el 209 aC. Van derrotar el
Donghu
, que havia estat previament la forca dominant a Mongolia de l'est. El Shanyu es va convertir en l'amenaca mes gran a la Xina durant els tres segles seguents; la
Gran muralla xinesa
va ser construida en part com a defensa contra el Shanyu. El mariscal Meng Tian de l'Imperi Qin va dispersar mes de 300.000 soldats al llarg de la gran muralla per prevenir una invasio del nord. El Kanat Rouran (330-555), d'origen Xianbei, va controlar un extens imperi abans de ser derrotat pels Kokturks (555-745); l'imperi va ser fins i tot major (van assetjar Panticapea, actual Kerch, al 576). Els va passar el Kanat Uigur (745-840), desplacat pels kirguisos. Els kitan mongols van dominar Mongolia durant la dinastia Liao (907-1125) fins a l'ascens del jamag mongol (1125-1206).
Al segle
xiii
,
Genguis Khan
unifica les tribus mongoles i va crear un imperi, obra que van prosseguir els seus successors
Ogodei
,
Guyuk
,
Mongke
i
Khubilai
.
Aquest imperi comenca a esfondrar-se el
1386
, amb la perdua de la Xina. Al segle
xvi
, sota el regnat d'
Altan Khan
, els mongols es van convertir al
budisme tibeta
. El monestir de Tuvkhun va ser construit el 1653 per
Zanabazar
, el primer
Jebtsundamba Kutuktu
, lider espiritual del budisme tibeta.
Periode de la dinastia Qing
[
modifica
]
Al segle
xvii
, Mongolia va caure sota el domini dels
manxus
i els van donar suport en la conquesta de la
Xina
el 1644. El manxus van formar la
dinastia Qing
, una dinastia forana que va ocupar el tron imperial a Pequin fins a 1911. Mongolia es va transformar en dues provincies xineses, la Mongolia interior i la Mongolia exterior.
Durant el domini de la dinastia Qing, cada regio de Mongolia va ser administrada de diferent manera:
Mongolia exterior: les quatre lligues (aymags) dels mongols Khalkha de la Mongolia central i del nord, i tambe les regions de Tannu Uriankhai i Hovd al nord-oest, van ser supervisades pel general d'Uliastay a la ciutat d'Uliastay. Equival a l'actual estat independent de Mongolia, la regio administrada per Russia de Tannu Uriankhai i una part del nord de Xinjiang.
Mongolia interior: les banderes i tribus del sud de Mongolia formaven part de sis lligues (chuulghan): Jirim, Juu Uda, Josutu, Xilingol, Ulaan Chab i Yeke Juu. Equivalen a la major part de
Mongolia interior
i algunes arees veines a les provincies de
Liaoning
i
Jilin
.
Mongolia Taoxi: les banderes d'Alashan Oolud i Ejine Torghuud eren diferents dels aymags de Mongolia exterior i dels chuulghans de Mongolia interior. Equival a la major part de l'occident de l'actual Mongolia interior.
Les Vuit Banderes Chaha estaven controlades pel comandant militar de Chahar (actual Zhangjiakou). La seva extensio correspon a les meridionals Ulaan Chab i Baynnur en l'actual Mongolia interior mes la regio que envolta Zhangjiakou a la provincia de
Hebei
. Alhora, la jurisdiccio d'alguns departaments fronterers de les provincies de
Zhili
i
Shanxi
tambe se solapen en aquesta regio.
La bandera de Guihua Tumed estava controlada pel comandant de Suiyuan (actual
Hohhot
). Es correspon amb els veinatges de la moderna ciutat de Hohhot. Alhora, la jurisdiccio d'alguns departaments fronterers de la provincia de Shanxi tambe se solapen en aquesta regio.
La regio d'Hulunbuir, en el territori que ara es el nord-est de Mongolia interior, era part de la jurisdiccio del general de
Heilongjiang
, un dels tres que tenia
Manxuria
.
Despres de la invasio russa de finals del segle
xvii
, la Mongolia del nord (la regio del
llac Baikal
) va ser annexionada per part de Russia.
Independencia
[
modifica
]
La caiguda de la dinastia Qing (1616 - 1911) el 1911, a mans de les forces republicanes a la Xina, va propiciar la independencia de la Mongolia exterior. Encara que va ser breu la seva independencia, ja que les tropes xineses van ocupar la capital mongola el 1919, Mongolia exterior va declarar la independencia de la Xina el 1921 amb el suport de Russia, i fins a 1924 no es va formar un govern independent, quan la Republica Popular de Mongolia va ser creada amb el suport sovietic.
Durant la
Segona Guerra mundial
,
l'URSS
va defensar Mongolia del Japo. El
20 d'octubre
del
1945
, per mitja d'un
referendum
, els mongols van votar llur independencia de la Xina (97,8% de vots positius; 98,4% de participacio). La Republica de Mongolia va ser reconeguda com a estat independent per la Republica de la Xina el 1946, pero aquest reconeixement seria anul·lat uns anys despres. Despres del final de la
Guerra Civil xinesa
, el nou estat de la
Republica Popular de la Xina
va acceptar la peticio sovietica de reconeixer la independencia de Mongolia, mentre que el romanent del regim de la
Republica de la Xina
, refugiat a
Taiwan
, continuaria considerant Mongolia exterior com una part de la Xina. Malgrat l'establiment de relacions diplomatiques, les relacions entre la Xina i Mongolia es mantindrien distants, i Mongolia s'alinearia amb el bandol sovietic, de manera evident despres de la ruptura xinosovietica de 1958, i albergaria moltes bases militars sovietiques durant la
guerra freda
. Mongolia va ingressar a les Nacions Unides el 1961.
El 1990, el Partit Comunista va perdre el control del govern. El
1992
va deixar de definir-se com a Republica Popular i va passar a ser un estat hibrid entre un sistema parlamentari i un sistema presidencial.
[1]
[2]
Govern i politica
[
modifica
]
La Cambra del Gran Khural Estatal es el parlament unicameral de Mongolia.
La politica del pais es regula per la Constitucio de 1992. La Constitucio assegura els drets dels ciutadans com qualsevol altre estat democratic, pero permet la
pena de mort
i els treballs forcats.
El poder legislatiu el porta a terme el Gran Hural Mongol (assemblea formada per 76 escons elegits per quatre anys mitjancant sufragi universal). Entre les principals funcions de la cambra, estan ratificar l'eleccio del president i triar el primer ministre i el seu gabinet. El president te dret de veto pero aquest pot ser anul·lat per una majoria de dos tercos.
El president es el cap d'estat; ha d'haver nascut al pais i tenir mes de 45 anys. Els candidats a president son proposats pels partits politics del Gran Hural i es elegit per quatre anys. El gabinet del primer ministre ocupa el poder executiu, i s'encarrega per un maxim de quatre anys de la politica interior i exterior. El poder judicial es regulat pel Tribunal Suprem de Mongolia i controla la independencia judicial el Consell General de Tribunals.
Abans de la independencia, l'unic partit legal era el comunista Partit Revolucionari del Poble de Mongolia o PRPM. Actualment se'l considera un partit socialdemocrata. En els anys noranta, es va permetre el pluripartidisme i fou el principal partit opositor el Partit Democratic, fundat el 1990 i que va governar, liderant la coalicio Democracia Patriotica, entre 1996 i 2000. En les eleccions de 2004, el governant PRPM va perdre gairebe la meitat dels seus escons, quedant-se en 36, i passa a l'oposicio de 4 a 34. Davant d'aquests resultats, es va formar un govern de coalicio, que es dissoldria el 2006 i passa a governar en solitari el PRPM.
Politica internacional i forces armades
Mongolia mante bones relacions i missions diplomatiques amb molts paisos, entre aquests destaquen Estats Units, Russia, Corea del Nord i Corea del Sud, Japo i la Republica Popular de la Xina. El govern ha aconseguit grans acords internacionals en inversions i comerc. Mongolia va donar suport a la
invasio de l'Iraq de 2003
i ha enviat diversos contingents de 103 a 180 soldats a l'Iraq i l'Afganistan. Tambe 200 soldats mongols estan servint a Sierra Leone en missio de l'ONU per protegir la seva Cort Especial alli establerta despres de la guerra civil del pais. De 2005 a 2006, uns 40 soldats van ser desplegats amb el contingent belga i luxemburgues a
Kosovo
. En total, les forces armades del pais es componen de 8.600 militars. El 21 de novembre de 2005,
George W. Bush
va ser el primer president dels Estats Units en el carrec a visitar Mongolia.
Mongolia te ambaixades a Astana, Ankara, Bangkok, Berlin, Pequin, Brussel·les, Budapest, El Caire, Varsovia, Washington DC, Viena, Vientiane, l'Havana, Delhi, Londres, Moscou, Ottawa, Paris, Praga, Pyongyang, Seul, Sofia, Toquio, Hanoi i Singapur; consolats a Irkutsk i Ulan-Ude, i missions diplomatiques en les Nacions Unides a Nova York i a la Unio Europea a Ginebra. A mes, mante consolats honoraris en diverses ciutats d'Asia, Europa, America del Nord i a America Llatina.
Amb els seus 1.564.116 km²,
[3]
Mongolia es el 19e estat mes gran del mon, despres de l'
Iran
.
La major part del pais esta constituida per estepes. Tot i aixi, el
desert de Gobi
recobreix una part del sud, mentre que al nord i a l'oest es troben regions muntanyoses amb abundants boscos.
L'any 2003 hi va haver grans nevades. Els hiverns generalment son secs i tanta neu es excepcional
El clima de Mongolia es netament
continental
amb hiverns llargs, secs i molt freds i amb estius frescos, temperats o moderadament calids. Mongolia esta en una zona d'altes pressions i, per tant, el cel esta sense nuvols uns 250 dies l'any de mitjana. La
pluviometria
(en part de neu) varia de 200 a 350 litres al nord del pais i de 100 a 200 al sud (on es troba el
desert de Gobi
). A tot arreu el maxim de pluja es a l'estiu.
Les temperatures mitjanes son generalment inferiors als zero graus de novembre a marc i proximes a 0 °C el mes d'abril i el d'octubre. Les temperatures al voltant de ? 20 °C son frequents els mesos de gener i febrer i poden davallar fins ? 40 °C de nit i de matinada. A l'estiu, al sud del desert de Gobi, es pot arribar a 38 °C i a Ulanbaator fins a 33 °C. La meitat de Mongolia presenta el fenomen del
permagel
(sol glacat permanentment), encara que pot ser discontinu o presentar-se ailladament. El permagel fa dificil la construccio d'edificis, camins, etc., perque es desglaca parcialment durant l'estiu. A Mongolia, tots els rius i llacs d'aigua dolca queden glacats a l'hivern, els mes petits fins al seu fons. Les tempestes de sorra no son pas rares a la primavera. El
zud
, que afecta molt la ramaderia, es produeix si hi ha massa neu i fred.
La meteorologia pot ser molt inestable, en particular a l'estiu. Les quantitats de precipitacio i la data de gel/desgel tambe varien considerablement segons els anys. Per aquestes causes climatiques, l'agricultura es dificil i ocupa nomes l'1% del territori de Mongolia.
Divisio administrativa
[
modifica
]
Aimags
Mongolia esta dividida en 21
aimags
(
provincies
) que, al seu torn, estan dividides en 315
sums
(
districtes
). La capital,
Ulan Bator
(en mongol
Ulaanbaatar
), es administrada de manera separada, com a municipalitat o
khot
amb estatus provincial.
Els
aimags
son:
Ciutats importants
[
modifica
]
Evolucio de la demografia entre el 1961 i el 2003 (dades de la
FAO
, 2005). Poblacio en milers d'habitants.
- ↑
S. and S.
, Amarsanaa & Mainbayar.
Concise historical album of the Mongolian Democratic Union
, 2009, p. 3?5, 10, 33?35, 44, 47, 51?56, 58, 66.
- ↑
World and Its Peoples: Eastern and Southern Asia
. Marshall Cavendish, 2007, p. 254?.
ISBN 978-0-7614-7633-7
.
- ↑
Paisos per area
Arxivat
2014-02-09 a
Wayback Machine
. CIA World Factbook
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| |
| Dependencies
:
| |
|---|
1.
Estat parcialment a
Europa
.
2.
Estat geograficament a l'
Asia
pero sovint considerat part d'
Europa
per raons historiques i culturals.
|
Viccionari