Bermudes
[1]
(en
angles
:
Bermuda
) es un territori autonom d'ultramar pertanyent al
Regne Unit
a l'
Atlantic
Nord, davant les costes de l'
America del Nord
, a l'est de
Carolina del Sud
(
EUA
). S'ha convertit en un dels centres financers i turistics mes importants del mon. Bermudes es considerat sovint un
paradis fiscal
. Te 58,8 km² i una poblacio de 64.500 habitants (
2003
). Les localitats principals son
Hamilton
i la vila historica de
Saint George's
, declarada
Patrimoni de la Humanitat
per la
UNESCO
. Els homes d'aquestes illes acostumen a portar uns pantalons curts caracteristics que arriben fins al genoll, derivats de l'antic uniforme dels soldats britanics, que han passat a anomenar-se ≪
bermudes
≫ (en angles:
Bermuda shorts
).
[
cal citacio
]
S'atribueix el descobriment a
Juan Bermudez
, de
Palos de la Frontera
(
Huelva
), a comencaments del segle
xvi
, probablement el
1503
. El darrer governador angles de Bermudes fou
George James Bruere
, que mori despres de destapar un complot molt important durant la
Guerra de la Independencia dels Estats Units
el
1780
. Ningu fins a l'agost del 2008 sabia on era enterrat, fins que un grup d'arqueolegs nord-americans de la
Universitat de Boston
en trobaren la tomba sota l'esglesia de St. Peter de la ciutat de
Saint George's (Bermudes)
, quan estaven cercant la tomba del capita de
l'armada anglesa
,
sir
Jacob Weathe
, mort tambe el
1783
a St. George. Aquesta troballa inesperada culmina amb la neteja de la placa de
bronze
que hi havia al damunt de la tapa del sarcofag en que es guardaven unes restes humanes. La placa informava amb detalls que les restes pertanyien al darrer governador angles. Entre 1780 i 1783, Bermudes va patir una forta epidemia de
febre groga
que va despoblar l'illa.
Colonitzacio anglesa
[
modifica
]
John Smith
escrigue una de les primeres histories de Bermudes.
Les dues primeres colonies angleses a Virginia havien fracassat, i el rei
Jaume I d'Anglaterra
inicia un esforc mes decidit que concedi una carta reial a la companyia de Virginia. El
1609
una flotilla de vaixells deixa Anglaterra sota el comandament de l'almirall Sir George somers, i el nou governador de Jamestown, Sir Thomas Gates, per alleujar la colonia de Jamestown, establerta dos anys abans. Somers tenia experiencia previa navegant amb
Sir Francis Drake
i amb
Sir Walter Raleigh
. La flotilla fou separada per una tempesta, i el vaixell senyera, el
Sea Venture
, naufraga davant Bermudes, deixant els supervivents en possessio d'un nou territori. L'illa fou reclamada per la corona anglesa, i la carta de la companyia de Virginia s'amplia per incloure-la. El
1612
queda poblat Saint George, que es converti en la primera capital de Bermudes.
El
1615
la colonia es transferi a una nova empresa, la companyia de les illes Somers, formada pels mateixos accionistes. Els estres llacos amb Virginia es commemoren adhuc despres de la separacio de Bermudes per referencies a l'arxipelag en molts noms de llocs de Virginia, com Bermuda City i Bermuda Hundred.
La majoria dels supervivents del
Sea Venture
foren portats a
Jamestown
el
1610
a bord de dos vaixells construits a Bermudes. Entre ells hi havia John Rolfe, que deixa una dona i un nen enterrats a les illes, pero a Jamestown es casa amb
Pocahontas
, filla de
Powhatan
. L'assentament deliberat a Bermudes comenca amb l'arribada del
Plough
, el
1612
. Despres de la revocacio el 1684 de la Carta Reial de la Somers Isles Company, els mariners de Bermudes van establir una xarxa comercial intercolonial amb
Charleston
a
Carolina del Sud
, que s'havia fundat des de Bermudes el 1670 formant un centre continental per al seu comerc (Bermudes nomes produia vaixells i mariners).
[2]
La
independencia dels Estats Units
, que va tancar dels seus ports al comerc britanic, i la pau creixent a la regio, va reduir el risc per a la navegacio, donant com a resultat vaixells mercants mes petits com els que construien els constructors de vaixells de
Bermudes
, perdent el favor dels
clipers
mes grans, i l'arribada dels cascs metal·lics i les maquines de vapor, van escanyar lentament l'economia maritima de Bermudes, mentre que la seva nova importancia com a base de la
Royal Navy
i l'
exercit britanic
des de la qual es podia controlar l'estacio d'America del Nord i les Indies Occidentals va suposar un interes creixent del govern britanic en el seu govern.
Bermudes es va agrupar amb l'
America del Nord britanica
, especialment Nova Escocia i Terranova (els seus veins britanics mes propers), despres de la independencia dels Estats Units. Quan la
guerra amb Franca
va seguir a la
Revolucio Francesa
, es va establir un Royal Naval Dockyard a Bermudes el 1795, que s'havia d'alternar amb el Royal Naval Dockyard de Halifax (Bermudes durant els estius i Halifax durant els hiverns) com a seu de la Royal Navy i base principal per a l'estacio del
riu Sant Llorenc
i la Costa d'America abans de convertir-se en la seu i la base principal durant tot l'any a partir de 1818 aproximadament.
La guarnicio de l'exercit regular britanic, establerta el 1701 pero retirada el 1784, es va restablir el 1794 i va creixer durant el segle XIX fins a ser una de les mes grans en relacio amb la mida de Bermudes. Durant la
Guerra anglo-americana de 1812-1815
, el bloqueig dels ports de la costa atlantica dels Estats Units i la campanya de Chesapeake amb l'
Incendi de Washington DC
es van dirigir des de Bermudes, i preparatius per a operacions similars es van dur a terme a Bermudes quan l'
Afer Trent
gairebe va portar Gran Bretanya a guerra amb els Estats Units durant la
Guerra Civil dels Estats Units
, en la que Bermudes havia estat el principal punt de transbordament d'armes britaniques i europees introduides de contraban als ports confederats, especialment Charleston, Carolina del Sud, des d'on s'exportava el coto de contraban, i va tenir un paper important com a base naval, punt de formacio de combois transatlantics, com a punt de connexio cable telegrafic submari de les Indies Occidentals britaniques, com a estacio sense fils i des de la decada de 1930 com a lloc per a bases aeries utilitzades com a punt d'escapada per a vols transatlantics i per operar patrulles aeries antisubmarines en la Primera i Segona Guerra Mundial, quan les bases de la Royal Navy, l'Exercit Britanic i la Royal Air Force ja existents es van unir per una base de la Royal Canadian Navy i les bases navals i aeries dels Estats Units. Va continuar sent una base aeria i naval vital durant la Guerra Freda, amb bases americanes i canadenques existents al costat de les britaniques des de la Segona Guerra Mundial fins al 1995.
Bermudes es un
arxipelag
format per 123
illes
de
corall
, situades a la part
nord
l'
ocea Atlantic
, a la punta oest del
mar dels Sargassos
i a uns mil
quilometres
de la
costa
continental americana, la de
Carolina del Nord
. Les illes principals son: Bermuda o Gran Bermuda (
Great Bermuda
o
Main Island
) i les de Saint GeorgeSaint David, Somerset, Watford, Boaz i Ireland.
[3]
Gaudeixen de
temperatures
suaus, de
clima subtropical humit
, per la proximitat al
corrent del Golf
i als
vents
predominants de l'oest que els fan arribar escalfor i humitat, de manera que ni a l'
hivern
hi glaca. Tambe els proporciona abundants
precipitacions
(1.400 mm anuals de mitjana a Hamilton, la capital,
[4]
essencials com a font d'
aigua potable
, ja que l'arxipelag no te cap
riu
ni
llac
.
Els
huracans
son una amenaca recurrent, per la seva situacio tant propera al
corrent del Golf
, si be quan arriben a les illes solen haver perdut intensitat. Tot i aixi, l'huraca Fabian, de categoria 3, el 5 de setembre del
2003
causa grans destrosses. I tambe al setembre del
2010
l'arxipelag ha rebut l'impacte de l'
huraca
Igor, de categoria 1, pero amb vents de mes de 120 quilometres/hora.
Govern i politica
[
modifica
]
El poder executiu a Bermudes resideix en el monarca i s'exerceix en nom seu pel Governador. El Governador es nomenat per la Reina a proposta del Govern britanic. L'actual governador es
George Fergusson
, que presta jurament el 23 de maig del 2012. Tambe hi ha un Vicegovernador (actualment David Arkley JP). Les competencies de Defensa i Afers Exteriors continuen sent responsabilitat del Regne Unit, que tambe te la responsabilitat de garantir el bon govern. S'han d'aprovar els canvis a la Constitucio de Bermudes. Bermudes avui dia es un
Territori Britanic d'Ultramar
, pero es la colonia britanica mes antiga. El
1620
una sancio reial concedia a Bermudes una autonomia limitada, per la qual es formava el Parlament de Bermudes, el cinque mes antic del mon, nomes rere el del Regne Unit, el de l'
Illa de Man
, el d'
Islandia
i el de la
Republica de Polonia
.
Els principals recursos economics son el turisme, l’agricultura (patata, coto, tabac, cafe, bananes, fruita i conreus d’horta que aprofiten l’aigua de la pluja), la pesca i el comerc (exporta productes d’horta i importa carn, farina i cereals).
[3]
El turisme ha transformat l'economia tradicional, basada en l’agricultura i en la pesca.
[3]
El sector secundari es practicament inexistent, i el terciari es el que genera la major part del producte global.
[3]
Bermuda es un
centre financer
offshore
, que resulta dels seus estandards minims de regulacio i de tributacio directa sobre els ingressos personals o corporatius. L'economia de l'arxipelag es basa en gran part en les finances a causa de la seva condicio de
paradis fiscal
. La manca d’imposts ha atret capitals estrangers, sobretot nord-americans i britanics.
[3]
La banca i altres serveis financers constitueixen el sector mes important de l'economia, amb aproximadament un 85% del PIB, i el turisme es la segona industria amb un 5%.
[5]
[6]
La balanca comercial es considerablement desfavorable, i les principals partides de la importacio son articles de consum i de luxe, provinents en un 50% dels EUA.
[3]
La moneda de curs legal es el
dolar de Bermudes
.
[3]
Hi ha bases militars navals nord-americanes a Great Sound i a Castle Harbour, a la Gran Bermuda i una d’anglesa a Ireland.
[3]
Bermudes dona nom a un tipus d'aparell de vela de gran importancia historica.
Origen de la vela bermudiana
[
modifica
]
Gravat del segle
xvii
d'una embarcacio de Bermudes amb veles triangulars.
Bermudes vaixells de competicio de vela de Anna Brassey 1883
Els origens exactes de les veles bermudianes no estan gens clars. Sembla que hi havia embarcacions holandeses del segle
xvii
que usaven aquest tipus d'aparell, amb una mena de veles que els anglesos anomenaven
"leg-of-mutton"
("cuixa de xai") per la seva forma triangular que recordava aquesta peca de carn llesta per a ser rostida.
Segons la versio en angles d'aquest article, l'explorador i aventurer angles
John Smith
[7]
[8]
(capita i soci d'una companyia comercial amb seu a Bermudes) explica el paper fonamental d'un
mestre d'aixa
neerlandes
en la construccio naval de l'arxipelag. Aquest constructor hauria arribat com a naufrag, rebent el suport del governador
Nathaniel Butler
(governador en el periode 1619-1622).
L'enginyer naval ("naval architect" en angles) suec
Fredrik Henrik af Chapman
va publicar un llibre sobre construccio naval el 1768 que incloia el dibuix d'un "sloop bermudia". Pero aquest sloop estava aparellat de cuter amb vela cangrea. (A les pagines 218- 220 del tractat hi ha una descripcio de la lamina:Num. 15...en Bermodoos sloop).
Mes clara sembla la cita d'un poema de 1671 que descriu embarcacions bermudianes amb veles triangulars ("Amb veles de tres punys sempre surant/ cap vaixell del mon amb els de les illes/ en cap punt no se'ls pot comparar"; "With tripple corner'd Sayls they always float, About the Islands, in the world there are, None in all points that may with them compare".
John H. Hardie
). Tambe sembla indiscutible la imatge del gravat que mostra una barca amb dos pals i veles triangulars. (Vegeu imatge adjunta que caldria identificar i datar amb mes precisio).
La vela bermudiana s'explica com una evolucio logica de la vela llatina. Si l'antena es disposa en posicio prop de la vertical, amb l'extrem de proa tocant el buc del vaixell, no es dificil de pensar que fixant aquest extrem al vaixell pot suprimir-se el pal que suporta l'antena (que no fa cap funcio aerodinamica).
Sense negar la possibilitat de veles triangulars en els Paisos Baixos, a Bermudes o altres indrets del mon en epoques anteriors, sembla que les veles triangulars hissades en un pal tiple (d'una sola peca) no es popularitzaren de debo fins a principis del segle
xix
(circa 1810?). El que sembla indiscutible es que la difusio de l'aparell es feu a partir d'embarcacions de Bermudes.
Importancia de les savines o junipers de Bermudes
[
modifica
]
Quan els colons anglesos arribaren a Bermuda hi havia boscos immensos de savines centenaries
(Juniperus bermudiana)
. Aquestes savines bermudianes donen una fusta vermellosa i aromatica, especialment preuada pels
mestres d'aixa
en la construccio de vaixells.
Es tracta d'una
fusta
lleugera pero tan forta com la fusta de
roure
. Pot treballar-se tan bon punt com es talla l'arbre i es resistent als corcs comuns i la floridura.
La baixa densitat de la fusta, i la facilitat de trobar-la en peces llargues i rectes la feien especialment adequada per a la construccio de pals de vaixell.
Coincidencia felic o consequencia logica (l'aparell no es pot construir sense la fusta adequada), l'associacio dels junipers i l'aparell bermudia va permetre que es desenvolupes aquest sistema de velam i es propagues per tot el mon.
La cara fosca es la destruccio dels boscos per culpa de la qualitat de la fusta. Ja l'any 1627 les autoritats de Bermuda en restringiren l'exportacio. Pero la demanda i la sobre-explotacio no minvaren fins a la generalitzacio dels bucs d'acer. Quan semblava que els boscos es podrien regenerar en part, una pesta per culpa d'un insecte va destruir prop del 95% dels arbres que quedaven.
- ↑
≪
Nomenclator mundial - Oficina d'Onomastica - Seccio Filologica - Institut d'Estudis Catalans
≫. [Consulta: 6 maig 2024].
- ↑
Jarvis
, Michael.
In the Eye of All Trade
(en angles). Chapel Hill: University of North Carolina Press, 2010, p. 386?391.
ISBN 9780807872840
.
- ↑
3,0
3,1
3,2
3,3
3,4
3,5
3,6
3,7
≪
Bermudes
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Hamilton, Bermuda
≫ (en angles). Weatherbase. [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑
≪
North America :: Bermuda
≫ (en angles). CIA World Factbook, Novembre 2020. [Consulta: 23 setembre 2021].
Aquest article incorpora;
material de domini public
de llocs web o documents de the
CIA World Factbook
.
- ↑
≪
Bermuda ? History and Heritage
≫ (en angles).
Smithsonian
. Arxivat de l'
original
el 24 maig 2012. [Consulta: 3 desembre 2008].
- ↑
Obra del capita John Smith
- ↑
≪
The generall historie of Virginia, New England & the Summer Isles, together with The true travels, adventures and observations, and A sea grammar-Volume 2
≫. [Consulta: 25 octubre 2012].
|
|---|
| Estats independents
| |
|---|
| Dependencies
| |
|---|