Croacia
(en
croat
:
Hrvatska
), oficialment
Republica de Croacia
(
Republika Hrvatska
) es un Estat de l'
Europa
mediterrania
situada a la zona de transicio entre l'
Europa Central
i els
Balcans
. Limita al nord amb
Eslovenia
i
Hongria
, al nord-est amb
Serbia
i al sud-est amb
Montenegro
i
Bosnia i Hercegovina
, i al sud i a l'oest amb la
mar Adriatica
. La regio meridional de
Dubrovnik
queda separada de la resta del pais per la sortida de Bosnia i Hercegovina al mar per mitja del port de
Neum
.
La capital es
Zagreb
, amb prop de 700.000 habitants, i les ciutats principals son
Split
,
Rijeka
i
Osijek
, amb mes de cent mil.
L'1 de juliol de 2013 esdevingue el 28e estat de la
Unio Europea
,
[1]
despres d'haver format part, durant decades, de
Iugoslavia
. 9 any despres, l'1 de gener de 2023, va entrar a formar part de l'
eurozona
, adoptant l'euro com a moneda propia.
[2]
El nom de Croacia deriva del
llati medieval
Cro?tia
, en si mateix una derivacio de l'eslau nord-occidental *
X?rwate
, per metatesi liquida del periode
eslau
comu *
Xorvat
, de la proposta
protoeslava
*
Xъrvatъ
que possiblement prove de la forma de
escita
del segle
xiii
com a tauletes alternes Θburoο?
[3]
L'origen es incert, pero el mes probable es del
proto-Ossetia
/ Alania *xurvæt- o *
xurv?t-
, en el sentit de 'el qui guarda' ('guardia', 'protector').
[4]
El registre conservat mes antic de l'etnonim croata *xъrvatъ es de la tija variable, testificat en la tauleta Ba?ka en estil zvъnъmirъ kralъ xrъvatъskъ ("Zvonimir,
rei croat
"), encara que es va confirmar arqueologicament que l'etnonim
Croatorum
s'esmenta en una inscripcio d'esglesia trobada en Bija?i a principis del segle.
[5]
[6]
La inscripcio de pedra previsiblement mes antiga es la inscripcio Branimir del segle
xix
que es troba prop de Benkovac, on Duke Branimir es titula
Dux Cruatorvm
, probablement datada entre 879 i 892, durant el seu govern.
El terme llati
Chroatorum
s'atribueix a una carta del duc Trpimir I de Croacia, datada a 852 en una copia de 1568 d'un original perdut, pero no es segur si l'original era realment mes antic que la
inscripcio
Branimir.
Historia antiga
[
modifica
]
Croacia esta habitada des de la prehistoria, ja que s'hi han trobat fossils de l'Home de Neandertal. Les principals restes corresponen a la
Cultura de Hallstatt
. Els primers pobladors amb cultura propia son els
il·liris
, que van conviure amb diverses branques celtes a partir del segle
iv
aC. Els croats que donarien nom al pais van arribar al segle
vii
, enmig d'onades de cristianitzacio de la zona. El 925 van aconseguir el nomenament oficial de regne independent, sota el comandament de Tomislav de Croacia.
Unions amb Hongria i l'Imperi
[
modifica
]
Amb l'extincio d'aquesta dinastia, Croacia va passar a formar una unio amb Hongria durant el
feudalisme
, fins que amb els atacs de l'Imperi Otoma els croats perderen molt territori i amb la
caiguda de Knin
el 1522
[10]
i la derrota hongaresa en la
Batalla de Mohacs
de
1526
, els nobles croats la van posar sota el poder de la
Dinastia dels Habsburg
.
[11]
El
1868
va recuperar l'autonomia.
Primera Iugoslavia (1918-1941)
[
modifica
]
Croacia va formar part a la tardor de 1918 de l'
estat dels Eslovens, Croats i Serbis
,
[12]
que tenia la capital a Zagreb, i que posteriorment es va fusionar amb el
Regne de Serbia
per crear el
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
, des de
1929
anomenat
Regne de Iugoslavia
.
Aquest estat balcanic que va existir des de l'1 de desembre de
1918
fins al 2 de desembre de
1945
, comprenia l'area dels actuals estats de Bosnia i Hercegovina, Serbia i Montenegro, Macedonia, aixi com la major part dels territoris de Croacia i Eslovenia.
Republica Popular Federativa de Iugoslavia
[
modifica
]
El
29 de novembre
de
1945
, l'assemblea Constituent Iugoslava va celebrar una sessio en que es va decidir que
Iugoslavia
estaria composta per sis republiques:
Eslovenia
,
Croacia
,
Bosnia i Hercegovina
,
Montenegro
,
Serbia
i
Macedonia
. Al cap de poc temps, el Partit Comunista va comencar a perseguir els que es va oposar al sistema de partit unic comunista. El
30 de gener
de
1946
, l'assemblea Constituent va aprovar la
Constitucio de la Republica Popular Federativa de Iugoslavia
.
Historia recent
[
modifica
]
En la historia recent era una republica de
Republica Federal Socialista de Iugoslavia
, de la qual es va declarar independent el
1991
. Arran d'aixo es va produir un conflicte civil amb la poblacio
serbia
que, ajudada pel govern iugoslau, va comportar una lluita de quatre anys fins que es va proclamar la fi de la guerra el
1995
. La reintegracio pacifica de tots els territoris rebels es va completar el
1998
sota la supervisio de les
Nacions Unides
.
El
15 de gener
de
1992
la
Comunitat Economica Europea
va reconeixer la independencia d'
Eslovenia
i de
Croacia
,
[13]
dos dies despres que ho hagues fet el
Vatica
.
[14]
Croacia va demanar l'entrada a la
Unio Europea
l'any
2003
i va ser acceptat com a pais candidat el
2004
. Les negociacions comencaren el
17 de marc
del
2005
i conclogueren l'
1 de juliol
del
2011
.
[15]
El
22 de gener
del
2012
va organitzar el referendum sobre la integracio a la UE. Tot i que va tenir una participacio de nomes el 47%, va guanyar ampliament el vot favorable a l'entrada, prevista per l'
1 de juliol
del
2013
.
[15]
L'1 de juliol de 2013 esdevingue el 28e estat de la
Unio Europea
.
[1]
9 any despres, l'1 de gener de 2023, va entrar a formar part de l'
eurozona
, adoptant l'euro com a moneda propia.
El govern de Croacia es una republica i el president actual es
Zoran Milanovi?
des del 18 de febrer de 2020.
[16]
Costa
sud de Croacia.
Te una superficie molt diversa, amb planes, llacs i turons a la zona continental del nord i el nord-est (Croacia central i
Eslavonia
, part de la planura de
Pannonia
); muntanyes de bosc dens a Lika i Gorski Kotar, que son part dels
Alps Dinarics
; i la costa rocosa i accidentada de l'Adriatic, amb una munio d'illes (
peninsula d'Istria
, la costa septentrional i
Dalmacia
). A l'extrem nord-est transcorre el
Danubi
, que marca la frontera amb
Serbia
, mentre que el seu afluent
Drava
separa Croacia d'Hongria.
Dins el pais hi podem distingir les seguents unitats orografiques:
- De nord a sud, els
Alps Dinarics
, amb carenes importants com el Velebit a Dalmacia, que culmina amb el Troglav (1.913 m), Kapela (1.533 m), Vaganski (1.758 m), Dinara (1.811 m) i Janski Vrh (1.790 m).
- La
Planura Pannonica
, que compren gran part d'Eslavonia, a l'est del pais, amb muntanyes com les Bilo Boh, amb els pics de Czerni Vhr (827 m), el Japull (954 m) i Brezovo Polje (987 m).
- La
Planura dalmatica
, a la costa.
- La conca endorreica de Lecko Polje.
- Les muntanyes de Karnten, al nord, amb el Joancica (1.061 m).
- Els Kurts Liburnik, amb el Sveto Bodo (1.753 m), el Klek (1.182 m) i el Bille Lositza (1.733 m).
Entre els rius, podem destacar els Dunaj,
Drava
,
Sava
, Lonja, Kupa,
Una
, Cetina, Glina, Zrmaja i Bosut, tots ells de la conca danubiana. Els unics llacs destacables del pais son els dels parcs naturals de
Plitvice
i Krka, vora la costa dalmata.
Assistencia sanitaria
[
modifica
]
El Centre Hospitalari Universitari de Zagreb es l'hospital mes gran de Croacia i l'hospital d'ensenyament de la Universitat de Zagreb
Croacia te un sistema de salut universal, les arrels de la qual es poden rastrejar de nou a la Llei del Parlament croat de 1891, proporcionant una forma d'asseguranca obligatoria de tots els treballadors i artesans de la fabrica.
[17]
La poblacio esta coberta per un pla basic d'asseguranca medica prevista per l'estatut i l'asseguranca facultativa. El 2017, les despeses anuals relacionades amb la salut van aconseguir 22.0 mil milions de kuna (3 mil milions d'euros).
La despesa en salut inclou nomes el 0,6% de l'asseguranca de salut privat i la despesa publica.
[19]
El 2017, Croacia va gastar al voltant del 6,6% del seu PIB en salut.
[20]
El 2020, Croacia va ocupar el lloc 41 en el mon en l'esperanca de vida amb 76,0 anys per als homes i 82,0 anys per a les dones, i va tenir una
taxa de mortalitat infantil
baixa de 3,4 per 1.000 nascuts vius.
[21]
Hi ha centenars d'institucions de salut a Croacia, incloent 75 hospitals, i 13 cliniques amb 23.049 llits. Els hospitals i cliniques atenen mes de 700 mil pacients a l'any i empren 6.642 metges, inclosos 4.773 especialistes. Hi ha un total de 69.841 treballadors de la salut. Hi ha 119 unitats d'emergencia en els centres de salut, que responen a mes d'un milio de crides. [citacio necessaria] La principal causa de mort El 2016 va ser la
malaltia cardiovascular
: 39,7% per als homes i 50,1% per a les dones, seguida de tumors, 32,5% per als homes i 23,4% per a les dones.
[22]
El 2016 es va estimar que el 37,0% dels croats son fumadors.
[23]
Segons dades de 2016, el 24,40% de la poblacio adulta croata es obesa.
[24]
Pel que fa a la industria, destaquen les refineries de Sisak i Rijeka, les drassanes a Rijeka, Pula i Split, les cimenteres de Split i Pula, les fusteres de Rijeka i diverses industries de transformacio a Zagreb, Osijek i Zadar. Hi ha una important activitat economica, complementada amb el turisme del parc de
Plitvice
i la vila de Dubrovnik, a la costa dalmata, que proporciona el 70% de les divises del pais.
El centre historic de
Trogir
ha estat inclos a la llista de
Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO
des de 1997
[25]
Per la seva posicio geografica, Croacia representa una barreja de quatre esferes culturals diferents. Ha estat una cruilla d'influencies de la cultura occidental i oriental des del cisma entre l'
Imperi Roma d'Occident
i l'
Imperi Roma d'Orient
, i tambe de l'
Europa Central
i
la cultura mediterrania
.
[26]
El
moviment il·liri
va ser el periode mes significatiu de la historia cultural nacional, ja que el segle
xix
va resultar crucial per a l'emancipacio dels croats i va veure desenvolupaments sense precedents en tots els camps de l'art i la cultura, donant lloc a moltes
figures historiques
.
[27]
El Ministeri de Cultura te l'encarrec de preservar el patrimoni cultural i natural del pais i de vetllar pel seu desenvolupament. A nivell de govern local es duen a terme altres activitats de suport al desenvolupament de la cultura.
[28]
La Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO inclou deu llocs a Croacia. El pais tambe es ric en
Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
i conte 15 de les obres mestres de la cultura intangible de la UNESCO, ocupant el quart lloc del mon.
[29]
Una contribucio cultural global de Croacia es la corbata, derivada de la corbata que portaven originalment els mercenaris croats del segle XVII a Franca.
[30]
[31]
El 2019, Croacia tenia 95 teatres professionals, 30 teatres professionals infantils i 51 teatres amateurs visitats per mes de 2,27. milions d'espectadors a l'any. Els teatres professionals donen feina a 1.195 artistes. Hi ha 42 orquestres, conjunts i cors professionals, que atrauen una assistencia anual de 297 milers. Hi ha 75 cinemes amb 166 pantalles i 5.026 d'assistencia milions.
Croacia te 222 museus, visitats per mes de 2,71 milions de persones el 2016. A mes, hi ha 1.768 biblioteques, que en contenen 26,8 milions de volums i 19 arxius estatals.
El mercat editorial de llibres esta dominat per diverses editorials importants i l'esdeveniment central de la industria: l'exposicio Interliber que se celebra anualment a la Fira de Zagreb.
[34]
Arts, literatura i musica
[
modifica
]
Basilica Eufrasiana
de
Pore?
, exemple de l'
arquitectura romana d'Orient
primitiva, a la Llista del
Patrimoni de la Humanitat
de la UNESCO des de 1997.
L'arquitectura a Croacia reflecteix les influencies de les nacions frontereres. La influencia austriaca i hongaresa es visible als espais publics i als edificis del nord i de les regions centrals, l'arquitectura que es troba al llarg de les costes de Dalmacia i Istria mostra influencia veneciana.
[35]
Les places que porten el nom d'herois culturals, els parcs i les zones nomes per a vianants son caracteristiques de les ciutats i ciutats croates, especialment on es va desenvolupar una planificacio urbana
barroca
a gran escala, per exemple a Osijek (Tvrđa), Vara?din i Karlovac.
[36]
[37]
La influencia posterior de l'
Art Nouveau
es va reflectir en l'arquitectura contemporania.
[38]
L'arquitectura es mediterrania amb una influencia veneciana i renaixentista a les principals zones urbanes costaneres exemplificades en obres de Juraj Dalmatinac i Nicolas de Florencia com la
catedral de Sant Jaume
de ?ibenik. Els exemples mes antics conservats d'arquitectura croata son les esglesies del segle
ix
, amb la mes gran i mes representativa entre elles l'
Esglesia de Sant Donat de Zadar
.
[39]
[40]
La musica croata varia des d'operes classiques fins al rock modern. Vatroslav Lisinski va crear la primera opera,
amor i malicia
del pais, el 1846.
Ivan Zajc
va compondre mes d'un miler de peces musicals, entre misses i oratoris. El pianista
Ivo Pogoreli?
ha actuat arreu del mon.
[41]
A mes de l'arquitectura que inclou les obres d'art mes antigues, hi ha una historia d'artistes a Croacia que arriba fins a l'Edat Mitjana. En aquella epoca el portal de pedra de la
catedral de Trogir
va ser realitzat per
Radovan
, que representa el monument mes important de l'escultura
romanica
de
la Croacia medieval
. El
Renaixement
va tenir el major impacte a la costa del mar Adriatic des que la resta es va veure involucrada en la Guerra Croata-Otomana dels Cent Anys. Amb la decadencia de l'Imperi Otoma, l'art va florir durant el
barroc
i el
rococo
. Els segles
xix
i
xx
van provocar l'afirmacio de nombrosos artesans croats, ajudats per diversos mecenes de les arts com el bisbe
Josip Juraj Strossmayer
.
[42]
Els artistes croats de l'epoca que van assolir renom van ser
Vlaho Bukovac
,
Ivan Me?trovi?
i
Ivan Generali?
.
[43]
[44]
La musica croata varia des d'operes classiques fins al rock modern.
Vatroslav Lisinski
va crear la primera opera,
amor i malicia
del pais, el 1846.
Ivan Zajc
va compondre mes d'un miler de peces musicals, entre misses i oratoris. El pianista
Ivo Pogoreli?
ha actuat arreu del mon.
[45]
El nucli historic de
Split
amb el
palau de Dioclecia del
segle
iv
va ser inscrit a la llista de
Patrimoni
de
la Humanitat de la UNESCO
el 1979
La tauleta de Ba?ka, una pedra inscrita amb l'
alfabet glagolitic
que es troba a l'illa de Krk i datada cap a l'any 1100, es considera la prosa mes antiga que es conserva en croat.
[46]
L'inici d'un desenvolupament mes vigoros de la literatura croata esta marcat pel Renaixement i Marko Maruli?. A mes de Maruli?, el dramaturg renaixentista Marin Dr?i?, el poeta barroc
Ivan Gunduli?
, el poeta
nacional croat del renaixement
Ivan Ma?urani?, novel·lista, dramaturg i poeta agost ?enoa, l'escriptora infantil
Ivana Brli?-Ma?urani?
, l'escriptora i periodista Marija Juri? Zagorka i l'escriptora Gustav Ma?to, l'escriptora Antun, El poeta Antun Branko ?imi?, l'escriptor
expressionista
i
realista
Miroslav Krle?a
, el poeta i novel·lista Tin Ujevi? i l'escriptor de contes
Ivo Andri?
son sovint citats com les grans figures de la literatura croata.
[47]
[48]
Subdivisio administrativa
[
modifica
]
Croacia es divideix El 20
comtats
(en
croat
?upanija
, plural
?upanije
) i 1 ciutat
(grad)
:
1
Zagreb
(Zagreba?ka)
2
Krapina-Zagorje
(Krapinsko-zagorska)
3
Sisak-Moslavina
(Sisa?ko-moslava?ka)
4
Karlovac
(Karlova?ka)
5
Vara?din
(Vara?dinska)
6
Koprivnica-Kri?evci
(Koprivni?ko-kri?eva?ka)
7
Bjelovar-Bilogora
(Bjelovarsko-bilogorska)
8
Primorje-Gorski Kotar
(Primorsko-goranska)
9
Lika-Senj
(Li?ko-senjska ?upanija)
10
Virovitica-Podravina
(Viroviti?ko-podravska)
11
Po?ega-Eslavonia
(Po?e?ko-slavonska)
12
Brod-Posavina
(Brodsko-posavska)
13
Zadar
(Zadarska)
14
Osijek-Baranja
(Osje?ko-baranjska)
15
?ibenik-Knin
(?ibensko-kninska)
16
Vukovar-Srijem
(Vukovarsko-srijemska)
17
Split-Dalmacia
(Splitsko-dalmatinska)
18
Istria
(Istarska)
19
Dubrovnik-Neretva
(Dubrova?ko-neretvanska)
20
Međimurje
(Međimurska)
21
Zagreb
(Grad Zagreb)
Cada comtat te una assemblea que esta composta pels representants elegits per vot popular, mitjancant l'
escrutini proporcional plurinominal
, durant un periode de quatre anys. L'assemblea elegeix la direccio executiva del comtat, decideix els
pressupostos
anyals, les propietats del comtat, etc.
El
governador
del comtat es el
?upan
, que te fins a dotze diputats, anomenats
do?upan
. El
?upan
presideix el govern executiu del comtat, i representa al comtat en afers exteriors.
La ciutat mes gran es
Zagreb
, unica que supera el milio d'habitants.
La segueixen
Split
(350.000),
Rijeka
(250.000) i
Osijek
(150.000). Despres les segueixen ciutats mes petites com
Zadar
,
Pula
,
?ibenik
,
Vara?din
,
Sisak
,
Karlovac
i
Dubrovnik
.
- ↑
1,0
1,1
≪
Croacia ingressa a la Unio Europea com a soci numero 28 amb una celebracio multitudinaria
≫.
324.cat
. [Consulta: 1r juliol 2013].
- ↑
≪
EU member Croatia joins the eurozone ? DW ? 01/01/2023
≫ (en angles). [Consulta: 2 gener 2023].
- ↑
Gluhak
, Alemko.
Hrvatski etimolo?ki rje?nik
(en croat). August Cesarec, 1993.
ISBN 953-162-000-8
.
- ↑
(en croat)
Jezik (Croatian Philological Society)
[Zagreb].
- ↑
Fu?i?
, Branko
(en croat)
Slovo
, 21, Setembre 1971, pag. 227?254 [Consulta: 14 octubre 2011].
- ↑
(en croat)
Vijenac
[Zagreb], 291, 28-04-2005 [Consulta: 10 juny 2019].
- ↑
Oreskovich
, John R.
The History of Lika, Croatia: Land of War and Warriors
(en angles). Lulu, 2019, p. 41.
ISBN John R. Oreskovich
.
- ↑
Oreskovich
, John R.
The History of Lika, Croatia: Land of War and Warriors
(en angles). Lulu, 2019, p. 42.
ISBN John R. Oreskovich
.
- ↑
Saura
, Gemma. ≪
Yugoslavia no tiene quien la celebre
≫ (en castella). La Vanguardia, 04-12-2018. [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑
Marti Font
, Jose Maria ≪
La CE reconoce en bloque a Croacia y Eslovenia
≫ (en castella).
El Pais
, 16-01-2022 [Consulta: 10 gener 2022].
- ↑
Egurbide
, Peru;
Tertsch
, Hermann ≪
El Vaticano se adelanta, a la CE en el reconocimiento de Croacia y Eslovenia
≫ (en castella).
El Pais
, 14-01-1992 [Consulta: 10 gener 2022].
- ↑
15,0
15,1
≪
Croacia diu 'si' a la UE, amb nomes un 47% de participacio
≫.
Ara.cat
, 23-01-2012. [Consulta: 23 gener 2012].
- ↑
≪
El socialdemocrata Milanovic toma posesion como nuevo presidente de Croacia
≫ (en castella). El diario, 18-02-2020. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑
Zrin??ak
, Sini?a (en croat)
Revija za socijalnu politiku
, 10, 2, Febrer 2003, pag. 135?159.
DOI
:
10.3935/rsp.v10i2.124
.
ISSN
:
1330-2965
[Consulta: 12 octubre 2011].
- ↑
(en croat)
, 27-09-2011 [Consulta: 12 octubre 2011].
- ↑
≪
Puni d?epovi: europski smo rekorderi potro?nje, imamo najskuplju vlast u cijeloj Europskoj uniji!
≫, 19-03-2017. [Consulta: 30 marc 2018].
- ↑
≪
Croatia Demographics 2020 (Population, Age, Sex, Trends) ? Worldometer
≫ (en angles).
www.worldometers.info
. [Consulta: 24 gener 2021].
- ↑
≪
Statisti?ki ljetopis 2018.
≫.
Oficina d'Estadistica de Croacia
.
- ↑
Ritchie
, Hannah;
Roser
, Max
Our World in Data
, 23-05-2013.
- ↑
Ritchie
, Hannah;
Roser
, Max
Our World in Data
, 11-08-2017.
- ↑
≪
Historic City of Trogir
≫. UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 1r agost 2015].
- ↑
≪
Culture and History
≫. Croatian National Tourist Board. Arxivat de l'
original
el 16 d'octubre de 2011. [Consulta: 7 octubre 2011].
- ↑
Stan?i?
, Nik?a (en croat)
Cris: ?asopis Povijesnog dru?tva Kri?evci
, 10, 1, Febrer 2009, pag. 6?17.
ISSN
:
1332-2567
[Consulta: 7 octubre 2011].
- ↑
≪
Djelokrug
≫ (en croat). Ministeri de Cultura (Croacia). [Consulta: 7 octubre 2011].
- ↑
≪
Browse the Lists of Intangible Cultural Heritage and the Register of good safeguarding practices ? intangible heritage
≫.
ich.unesco.org
. UNESCO ? Culture Sector.
- ↑
, 30-07-1995 [Consulta: 12 d’octubre 2011].
- ↑
Huzjan
, Vladimir (en croat)
Povijesni Prilozi
, 34, 34, Juliol 2008, pag. 103?120.
ISSN
:
0351-9767
[Consulta: 17 octubre 2011].
- ↑
(en croat)
, 10-11-2010 [Consulta: 13 d’octubre 2011].
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-01-24. [Consulta: 5 agost 2022].
- ↑
Clissold
, Stephen.
A short history of Yugoslavia from early times to 1966
.
Cambridge University Press
, 1968, p. 51?52.
ISBN 978-0-521-09531-0
[Consulta: 30 novembre 2011].
- ↑
MacGregor
, Sandra. ≪
Vara?din: Croatia's 'little Vienna'
≫, 17-06-2013. Arxivat de l'
original
el 10 de gener de 2022. [Consulta: 4 setembre 2013].
- ↑
(en croat)
, 14-08-2010 [Consulta: 10 d’octubre 2011].
- ↑
Darja Radovi? Mahe?i?
≪
Copia arxivada
≫ (en croat).
Radovi Instituta Za Povijest Umjetnosti
, 30, 2006, pag. 241?264. Arxivat de l'
original
el 2011-07-21.
ISSN
:
0350-3437
[Consulta: 10 octubre 2011].
- ↑
≪
Croatian Art History ? Overview of Prehistory
≫. Ministry of Foreign Affairs and European Integration (Croatia). Arxivat de l'
original
el 7 d'octubre de 2011. [Consulta: 10 octubre 2011].
- ↑
≪
Church of Saint Donat
≫. Zadar Tourist Board. Arxivat de l'
original
el 24 de marc de 2014. [Consulta: 10 octubre 2011].
- ↑
Hintz
, Martin.
Croatia: Enchantment of the World
(en angles). Scholastic Corporation, 2004, p. 105?107.
ISBN 0-516-24253-9
.
- ↑
Nuji?
, Pavao (en croat)
Essehist
, 2, setembre 2011, pag. 70-73.
ISSN
:
1847-6236
[Consulta: 10 octubre 2011].
- ↑
≪
Croatian Art History ? Overview of Prehistory
≫. Ministry of Foreign Affairs and European Integration (Croatia). Arxivat de l'
original
el 7 octubre 2011. [Consulta: 10 octubre 2011].
- ↑
Hintz
, Martin.
Croatia: Enchantment of the World
(en angles).
Scholastic
, 2004, p. 105?107.
ISBN 0-516-24253-9
.
- ↑
Hintz
, Martin.
Croatia: Enchantment of the World
(en angles).
Scholastic
, 2004, p. 105?107.
ISBN 0-516-24253-9
.
- ↑
≪
The Ba?ka tablet
≫. Island of Krk Tourist Board. Arxivat de l'
original
el 2019-05-02. [Consulta: 13 octubre 2011].
- ↑
≪
Hrvatska knji?evnost u 270.000 redaka
≫ (en croat).
Miroslav Krle?a Institute of Lexicography
, 11-02-2011. Arxivat de l'
original
el 17 de desembre dr 2011. [Consulta: 13 octubre 2011].
- ↑
, 18-04-1993.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Dalmacia
Comtat de Lika-Senj
| | |
|---|
| Comtat d'Istria
| |
|---|
|
|
|---|
| Membres de la Unio Europea
| |
|---|
| Candidats oficials
| |
|---|
| Candidat sense reconeixement oficial
| |
|---|
|
|
|---|
| |
1. Estat parcialment a l'
Asia
.
2. Estat geograficament a l'
Asia
, pero sovint considerat part d'
Europa
per raons historiques i culturals
3.
Estat reconegut parcialment
4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu pero sobirans
de facto
gracies al suport militar no explicit de Russia pel cas transnistria i explicit de Turquia pel cas xipriota
|