Bosnia i Hercegovina
[1]
(en
bosnia
,
croat
i
serbi
llati
,
Bosna i Hercegovina
; i en
serbi
ciril·lic
,
Босна и Херцеговина
) es un
estat
del
sud-est
d'
Europa
, a la peninsula dels
Balcans
. Les seues
fronteres
fiten al sud amb
Montenegro
, a l'
est
amb
Serbia
, al
nord
i a l'
oest
amb
Croacia
, i amb la
Mar Mediterrania
en una xicoteta franja al sud-oest de 26
km
, al municipi de
Neum
. L'interior del pais es muntanyenc (exceptuant el nord-est on hi ha la plana panonica) amb un
clima continental
moderat caracteritzat pels estius calorosos i els hiverns freds i nevats. L'extrem sud del pais te un
clima mediterrani
i una
topografia
plana.
El pais es la llar de tres
grups etnics
, els anomenats ≪pobles constituents≫, un terme unic per a Bosnia i Hercegovina. Aquests son: els
bosniacs
, el grup mes gran en poblacio de tots tres, amb els
serbis
en segon lloc i els
croats
els tercers. Independentment del seu origen etnic, un
ciutada
de Bosnia i Hercegovina s'identifica sovint com a
bosni
, sigui de l'etnia que sigui. El terme "
Bosnia
" i "
Hercegovina
", es mante com una regio en lloc de la distincio etnica, encara que actualment la regio d'Hercegovina no te definides amb precisio les seues fronteres. Al dia d'avui, el pais esta politicament descentralitzat i es compon de dues entitats de govern diferents, la
Federacio de Bosnia i Hercegovina
i la
Republica Srpska
, amb una tercera regio, el
Districte Br?ko
sent administrat per tots dos.
L'
estat
de Bosnia i Hercegovina pot ser descrit com una
republica federal
democratica
i
parlamentaria
que esta transformant la seva economia en un sistema orientat al
mercat
. Es un candidat potencial per ser membre de la
Unio Europea
i ha estat candidat a l'adhesio a l'
OTAN
des d'
abril
de
2010
, quan va rebre un
Pla d'Accio per a l'Adhesio
a la cimera de
Tallin
. A mes, es membre del
Consell d'Europa
des del
24 d'abril
de
2002
i membre fundador de la
Unio per la Mediterrania
des de la seva creacio el
13 de juliol
de 2008.
El
1992
, despres d'un referendum d'independencia,
[2]
Bosnia i Hercegovina
es fa independent de la
Iugoslavia
. Despres de la signatura dels
Acords de Dayton
, es crea un pais federal. Aquest estat queda distribuit en dues regions autonomes, la
Federacio de Bosnia i Hercegovina
, de majoria
bosniaca
i
croata
, i la
Republica Srpska
, de majoria
serbia
. El territori nacional queda sota control militar de la
Forca d'Implementacio
(l'
IFOR
) una milicia
internacional
de l'
OTAN
.
L'IFOR, va ser succeit ben entrat el
1998
per un exercit menor d'uns 14.000 soldats anomenat
SFOR
(
Forces d'Estabilitzacio
), la missio del qual era impedir la represa de les hostilitats pels tres grups etnics (
Bosniacs
,
Serbobosnis
,
Bosniocroats
).
El
2004
les Forces d'Estabilitzacio foren substituides per altres de l'
Estat Major de la Unio Europea
, l'EUFOR Althea (de 7.000 soldats), que a mes de tindre tropes d'estats de la
Unio Europea
en te del
Canada
i dels
Estats Units
. Les principals finalitats del desplegament europeu de tropes son les d'estabilitat del pais, l'anul·lacio de possibles hostilitats, la lluita contra el crim organitzat i a trobar els
criminals de guerra
com
Radovan Karadzic
i
Ratko Mladic
, generals de l'
Exercit de la Republica Serbia
. El primer fou detingut el
21 de juliol
de 2008 a
Belgrad
, i l'ultim el 26 de maig de 2011.
Al llarg del
segle
xxi
s'han trobat
fosses comunes
arreu del territori bosnia, i aquest fet provoca que les ferides de la guerra continuen sagnant. Per aquest motiu, i gracies a la mort de
Franjo Tuđman
(expresident de
Croacia
i mort el 1999) i de
Slobodan Milo?evi?
(expresident de
Serbia
i mort el 2006), els governs d'aquests dos paisos demanaren disculpes pels atacs i crims de guerra comesos als
bosniacs
.
El
Pont Vell de Mostar
reinaugurat el
2004
Panoramica de
Sarajevo
a la
nit
Pel que fa al
camp politic
, Bosnia i Hercegovina celebra les primeres
eleccions
democratiques
despres de la
guerra
el
14 de setembre
de
1996
. La nacio bosniana, escolli a
Alija Izetbegovi?
,
Kre?imir Zubak
i
Mom?ilo Kraji?nik
com a membres del
Consell de Govern de Bosnia i Hercegovina
amb una participacio de 2.311.998 persones. Cada quatre anys tornen a realitzar-se noves eleccions.
En referencia a l'
esfera economica
, l'economia bosniana esta transformant-se cap al
sistema de mercat
, ja que encara hi queden vestigis de l'
economia
socialista
iugoslava
, l'anomenat
socialisme de mercat
. No obstant aixo, el creixement economic que s'estanca per l'aillament exterior en finalitzar la guerra, ha comencat a remuntar gracies al desenvolupament del
turisme
i de la
industria
.
Finalment, pel que fa a l'
ambit cultural
, el
President de la Comissio Europea
Romano Prodi
presenta, el
2004
, el
Pla de Rehabilitacio Integral del Patrimoni Arqueologic de Bosnia i Hercegovina
, que lluita (tambe actualment) per la preservacio i conservacio de mes de 20 grans construccions historiques que foren destruides durant la guerra i tambe per la recopilacio de nous documents per tornar-hi a omplir les buides prestatgeries de les biblioteques i museus, que foren cremats en la seua majoria. Potser l'obra mes significativa ja restaurada es el
Pont Vell de Mostar
que s'acaba de reconstruir el 2006.
Mapa de Bosnia i Hercegovina.
Mapa fisic de Bosnia i Hercegovina.
Bosnia i Hercegovina compren una superficie de 51.129
km²
, dels quals un 39% son
boscos
, un 20% son
pastures
, un 19% son
conreus
, un 10% destinat a
arees urbanitzades
, un 7% es destina a la
mineria
i, per ultim, un 5% pertany a les
conques hidrografiques
.
El pais es als
Balcans
occidentals, al continent
europeu
, i limita al nord i a l'oest amb
Croacia
durant 932 km, a l'est amb
Serbia
durant 302 km i al sud amb
Montenegro
durant 225 km. Tambe hi bordeja durant 20 km amb la
Mar Adriatica
en una petita franja de
costa
al
municipi
de
Neum
, que s'ha convertit en una de les principals destinacions del
turisme
de sol i platja.
Organitzacio territorial
[
modifica
]
Bosnia i Hercegovina es constitueix com un
estat federal
asimetric amb diversos nivells d'estructuracio del territori. Ordenats de major a menor, les entitats, els cantons, i finalment, els municipis. La divisio administrativa del pais fou establerta, com la resta de l'estructura politica, segons els
acords de Dayton
.
Entitats de Bosnia i Hercegovina
Les entitats son la mes alta divisio territorial que hi ha a Bosnia i Hercegovina. Representen els estats en una
federacio
, i en son tres: la
Federacio de Bosnia i Hercegovina
, de majoria
bosniaca
i
croata
, i que ocupa el 48% del territori nacional; la
Republica Srpska
, de majoria
serbia
, amb el 45% de la superficie; i el
Districte de Br?ko
, municipi de poblacio mixta, que representa el 7% restant.
La forma actual de les entitats bosnianes esta basada principalment en els territoris en poder de les tres parts en conflicte durant la
guerra de Bosnia
. Quan es va acabar, s'establiren oficialment pels
Acords de Dayton
, aixo no obstant, amb nombroses variacions causades pels terribles canvis en l'estructura etnica del pais.
Les entitats, des de la seua creacio, han acaparat totes les competencies politiques, culturals i socials. No obstant aixo, des de
1996
el seu poder en relacio amb el govern central ha disminuit considerablement, encara que, continuen tenint nombrosos poders.
Cal destacar la particularitat del
Districte de Br?ko
. Es al nord del pais, i fou creat l'any 2000, amb parts de territori de les dues entitats. Oficialment, pertany a tots dos, pero es regeix sol, i funciona sota un sistema descentralitzat de govern local. El Districte Br?ko ha estat elogiat pel manteniment pacific d'una poblacio multietnica i un nivell de prosperitat i desenvolupament huma molt per sobre de la mitjana nacional.
Cantons de Bosnia i Hercegovina.
El segon nivell de subdivisio politica de Bosnia i Hercegovina es manifesta en els cantons. Aquest tipus de divisio pertany nomes a la
Federacio de Bosnia i Hercegovina
, que s'estructura en deu d'aquests. Tots ells tenen el seu propi govern, que esta sota la llei del conjunt de la Federacio. Alguns cantons son etnicament mixtos i tenen lleis especials aplicades per garantir la igualtat de tots els pobles constituents existents.
Municipis de Bosnia i Hercegovina (amb les entitats contraposades).
El tercer nivell de divisio politica a Bosnia i Hercegovina son els municipis. La
Federacio de Bosnia i Hercegovina
esta dividida en 74 municipis, i la
Republica Srpska
en 63. Els municipis tambe tenen el seu propi govern local, amb alguns poders independents del govern cantonal, estatal o federal. Com a tal, molts municipis tenen una llarga tradicio i historia amb les seues fronteres actuals. Alguns altres, pero, foren creats despres del recent
conflicte
com escissio dels municipis tradicionals amb terres que eren dins d'una entitat o una altra.
A mes d'entitats, cantons, i municipis, Bosnia i Hercegovina tambe te quatre ciutats catalogades com a oficials. Aquestes son:
Sarajevo
,
Sarajevo Oriental
,
Banja Luka
i
Mostar
. L'administracio del territori i el govern de les dues ultimes correspon als seus propis ajuntaments, mentre que Sarajevo i Sarajevo Oriental es componen de diversos municipis.
Encara que s'hi poden definir planures al litoral, la gran majoria del relleu bosnia es marcadament abrupte i presenta una gran diversitat de paisatges tenint en compte que es un pais xicotet.
El nord de Bosnia i Hercegovina es l'unica regio de l'interior que presenta un sol pla. Aquesta caracteristica especial es causada per la plana
Panonica
, una regio geologica especial de l'
Europa Central
que abraca diferents paisos com
Hongria
o
Austria
. Aquesta provincia bosniana esta coberta per densos
boscos
i completament envoltada per les
serralades
occidentals, orientals i centrals, totes pertanyents als
Alps Dinarics
. En efecte, la resta de l'interior bosnia es completament ple de tota mena de muntanyes i turons de qualsevol alcaria. Destaquen els cims d'
Hercegovina
on hi ha les muntanyes mes alts de tot l'
estat
com el
Magli?
, que es el mes alt amb 2.386 m i bordeja amb
Montenegro
, o el
?vrsnica
amb 2.226 m i el
Prenj
amb 2.103 m, al costat de
Mostar
. A les
serralades
centrals, hi destaquen el
Bjela?nica
, el
Jahorina
o l'
Igman
, que foren diferents seus dels
Jocs Olimpics d'Hivern de 1984
de
Sarajevo
. Al sud, el relleu se suavitza una mica presentant una
planura
litoral pero que no arriba a tocar la
mar
, ja que entremig es a la frontera amb
Croacia
. Sols s'arriba a l'
Adriatic
a la ciutat de
Neum
en una franja de costa de 20 km, que consta de
penya-segats
en la seua majoria i petites
platges
.
Tambe cal destacar-hi que Bosnia i Hercegovina pateix nombrosos
terratremols
a causa de la proximitat del
limit divergent
entre les plaques
euroasiatica
i
arabiga
.
Bosnia i Hercegovina es un
pais
amb una gran quantitat de rius comparant-ho amb la seua xicoteta extensio, i es un dels paisos del mon amb major extensio de
conques hidrografiques
respecte a l'extensio total del pais. Els principals rius bosnians son:
Tambe cal destacar de la
geografia bosniana
els
llacs
. A Bosnia i Hercegovina, hi ha grans llacs com el
Bu?ko Blato
al sud-oest, el
Blidinje
al sud o el
?atorsko
a l'oest.
Climatologia
[
modifica
]
Les
cascades Kravice
El
clima
predominant de Bosnia i Hercegovina pertany al
continental
tipic de l'
Europa Central
, caracteritzat pels
estius
calids i els
hiverns
freds amb intenses
nevades
. Amb aquest clima, s'han arribat a temperatures extremes, com per exemple, a la que arribaren a la capital,
Sarajevo
. S'arriba a una minima de -16,4 °C i una maxima de 31,4 °C l'any 1960.
No obstant aixo, tambe hi ha zones del territori bosnia amb
clima mediterrani
, en el qual destaquen els estius i els hiverns temperats i les
primaveres
i les
tardors
plujoses. Aquestes zones son, concretament, tot el litoral
adriatic
, la
vall
que forma el curs del riu
Neretva
i, en general, tota
Hercegovina
.
La
biodiversitat
de Bosnia i Hercegovina es de les mes elevades del mon. Les
vides vegetal
i
animal
son extraordinariament riques i variades, i es beneficien de la baixa
densitat de poblacio
i dels terrenys deshabitats. Les muntanyes, que son densament arbrades, cosa que facilita la inaccessibilitat a la natura. Aixo permet que la preservacio de l'habitat de molts animals i plantes poc usuals a la resta del
continent europeu
. No cal dir que moltes especies animals que viuen a Bosnia i Hercegovina s'han extingit en altres parts d'Europa.
El
Lilium jankae
, molt usual en la geografia bosniana.
La
flora
, igual que la
fauna
, esta especialment protegida a Bosnia i Hercegovina. Aquesta esta distribuida en diferents nivells depenent de l'altura.
A la part mes elevada, a partir dels 1.000 m, predominen les
fagedes
i boscos d'
avets
acompanyats d'arbustos com l'
herba fetgera
, la
farigola
, l'
herba gatera
o el
ginebre
(que es extremadament resistent al fred) i altres predominants als
prats alpins
. Tambe hi destaquen els prats de
flors
com les
violacies
, les
gencianes
, els
narcisos
o la
camamilla
.
En les zones restants, al litoral
adriatic
, les plantes predominants com els
roures
, els
pins
i les
nogueres
creixen gracies al
clima mediterrani
. Es aquest clima cosa que permet el desenvolupament del lliri, del qual hi ha grans cultius a
Hercegovina
.
A mes, el pais compta amb un nombre considerable d'
especies endemiques
, destacant-hi una especie de
lliri
autocton de la part central de Bosnia i Hercegovina (
Lilium bosniacum
), que es familia de la
llirga
pirinenca
. Tambe proliferen altres tipus de lliris com les especies
Lilium chalcedonicum
i
Lilium jankae
.
Un bon exemple d'aquests trets caracteristics de la flora bosniana es el cim del
Bjela?nica
, al Parc Nacional de
Sutjeska Skakavac
, on destaquen els arbres de
fulla caduca
al peu de la muntanya i els
perennes
al cim. Tambe en aquest parc nacional es preserven moltes plantes en perill d'extincio a la resta d'
Europa
.
Un exemplar d'
os bru
La magnifica conservacio de la
natura
bosniana ha permes que molts animals extints en altres parts d'
Europa
puguen desenvolupar-se perfectament sense la intervencio humana. Aixo tambe ha provocat que moltes especies hagen evolucionat de forma independent dels animals de paisos veins.
Possiblement, la
classe
d'
animals
millor conservada siguen les
aus
. Aquestes habiten les muntanyes de tot el pais, com el
Bjela?nica
. Les principals especies son els
picots
, que viuen als
boscs
de
fulla caduca
i de
coniferes
; tambe son importants els
voltors
o les
aus de presa
com el
falco
o l'
aguila reial
. Aquesta ultima es nativa de les zones costaneres, pero ara es estant introduida a l'interior. El fascinant mon de les aus ha estat ben conservat en les muntanyes de Bosnia. El picot es natiu dels boscos de fulla caduca i el picot negre en els boscos de coniferes del pais. Els voltors son la llar de moltes muntanyes, com el Bjela?nica. Les aus de presa mes important al pais inclouen l'aguila real i l'especie de falco. Tambe son ressenyables els
xoriguers
, que son propis de Bosnia.
Uns altres animals vitals per la
biodiversitat
bosniana son les
serps
. Diverses especies de serps que habiten a Bosnia i Hercegovina son verinoses.
A mes de tots aquests animals terrestres, hi ha diversos tipus d'
insectes
al pais.
Pel que fa als animals aquatics, en el curt tram de
costa
, hi ha els tipus habituals dels peixos del
mar Adriatic
. Tambe la fauna de peixos a rius i rierols es molt interessant. Els llacs, gracies a la seua netedat, son uns espais idonis per la recuperacio d'especies en perill d'extincio. Les
anguiles
son una altra especie important habitant en grans grups al Parc Nacional de
Hutovo Blato
, que es compost per diversos llacs i pantans.
L'animal mes gran a Bosnia i Hercegovina i en perill es l'
os bru
, del que hi ha 2.800 exemplars en els
Alps Dinarics
i
Pindos
.
[3]
Piramide de poblacio de Bosnia i Hercegovina.
A Bosnia i Hercegovina habitaven l'any
1991
4.377.033 persones, distribuits en 1.902.956
Bosniacs
(43%), 1.366.104
Serbis
(31%), 760.852
Croats
(17%) i 242.682
Iugoslaus
(6%), es a dir, ciutadans provinents de la resta de l'
Antiga Iugoslavia
.
Des d'aleshores institucions internacionals com l'
ONU
o l'
OTAN
han fet any rere any estimacions de la poblacio amb les dades dels
padrons municipals
calculant-hi, en l'ultima valoracio el 2009, 4.613.414 habitants repartits entre un 48,6% pels
bosniacs
, un 37,1% pels
serbis
i un 14,3% pels
croats
.
Segons els resultats preliminars de l'ultim cens, realitzat entre els dies 1 i 15 d'octubre de 2013, Bosnia i Hercegovina te 3.791.622 habitants.
[4]
Edifici seu de la
Presidencia de Bosnia i Hercegovina
al centre de
Sarajevo
L'actual organitzacio politica de Bosnia i Hercegovina ve determinada en gran part pels escrits aplegats en els
Acords de Dayton
. Aquests fixaren que despres de la
guerra
la comunitat internacional era responsable de garantir la seguretat i el compliment dels convenis esmentats. Les parts contractants establiren la figura de l'
Alt Representant
, personalitat equivalent al
cap d'estat
, que es escollit pel
Consell d'Aplicacio de la Pau
(el qual tambe representa Bosnia i Hercegovina). Es la maxima autoritat politica del pais i te nombrosos poders governamentals i legislatius, incloent-hi l'acomiadament dels
funcionaris
estatals. Aquestes competencies exclusives de l'Alt Representant han sigut criticades com antidemocratiques. No obstant aixo, la supervisio internacional sobre els afers politics mitjancant aquest carrec no es vitalici, i sera suprimit en ser considerat el jove estat bosnia politicament i democraticament estable i autosuficient.
El poder executiu correspon a la
Presidencia
, que es divideix en tres membres (bosnia, croat i serbi). Aquests es reparteixen el periode de quatre anys de mandat en setze mesos per a cadascu. Tots tres son elegits directament pel poble, els membres bosnia i croat a la
Federacio de Bosnia i Hercegovina
i el membre serbi a la
Republica Srpska
. L'altre organ executiu es el
Consell de Ministres
, liderat pel
Primer Ministre
, que es nomenat i aprovat per la
Cambra de Representants
.
La branca legislativa correspon al
Parlament
. Aquesta institucio es bicameral: la
Cambra dels Pobles
(la
cambra alta
) i la
Cambra de Representants
(la
cambra baixa
). La Casa dels Pobles compta amb 15 delegats, dos tercos dels quals provenen de la
Federacio de Bosnia i Hercegovina
(cinc bosnians i cinc croats) i una tercera part de la
Republica Srpska
(cinc serbis). La Cambra de Representants es compon de 42 membres, 14 per cada poble constituent.
Per ultim, el poder judicial correspon al
Tribunal Constitucional
que es l'arbitre suprem, la institucio final dels assumptes legals. Esta compost per nou membres. Quatre son seleccionats per la
Cambra de Representants
de la
Federacio de Bosnia i Hercegovina
, dos per l'
Assemblea de la Republica Srpska
de la
Republica Srpska
, i tres pel
Tribunal Europeu de Drets Humans
, previa consulta amb la
Presidencia
.
No obstant aixo, aquest sistema politic sera modificat quan es considere Bosnia i Hercegovina un pais suficientment estable i segur com per deixar d'estar baix direccio internacional. En el moment que aco passe, la figura de l'Alt Representant sera suprimida, deixant la direccio d'estat en mans del
president
i, en consequencia, la direccio de govern passara al
primer ministre
.
L'administracio central bosniana esta guanyant pes a poc a poc gracies a la transferencia d'administracions per part de les administracions federals (
Cambra de Representants de la Federacio de Bosnia i Hercegovina
i l'
Assemblea de la Republica Srpska
), com el
Ministeri de Defensa
o el
Ministeri d'Obres Publiques
.
Relacions exteriors
[
modifica
]
Bandera de la Unio Europea
La
Guerra de Bosnia
va marcar un abans i un despres en la situacio de Bosnia i Hercegovina en el panorama internacional. El conflicte deixa el jove estat bosnia (independent des de
1992
) en un focus de problemes per l'estabilitat en els
Balcans
, una
zona de nombroses guerres
durant la
decada del 1990
.
El
1995
, en la signatura dels
acords de Dayton
, es va pactar que les institucions internacionals com l'
ONU
, la
Unio Europea
, el
Consell d'Europa
i l'
OTAN
iniciaren les operacions militars al territori bosnia, amb els proposits d'estabilitzar el pais, anul·lar les possibles hostilitats, lluitar contra el crim organitzat i cacar els criminals de guerra. En definitiva, aplicar en la seua totalitat els
Acords de Dayton
. En un primer moment s'instal·la una milicia internacional de l'
OTAN
anomenada Forca d'Implementacio (
IFOR
). Aquestes tropes foren succeides el
1998
per les
Forces d'Estabilitzacio
(
SFOR
). Les tropes de l'OTAN foren substituides per altres de la Unio Europea l'any
2004
, l'EUFOR Althea (que a mes de tindre tropes d'estats de la Unio Europea en te del
Canada
i dels
Estats Units
).
L'autonomia politica exterior de Bosnia i Hercegovina, que fins ara no existia practicament, comenca a gestar-se l'any 2007, amb l'inici del Proces d'Estabilitzacio i Associacio (PEA). Un programa portat a terme per la
Unio Europea
, per aconseguir la integracio en aquesta. Els paisos que participen en el PEA se'ls ha ofert la possibilitat de convertir-se, una vegada que complisquen les condicions necessaries, en estats membres. Bosnia i Hercegovina es, per tant, un pais candidat potencial a l'adhesio a la UE. L'adhesio europea de Bosnia i Hercegovina seria una vertadera oportunitat per la republica
adriatica
de superar tots els fantasmes del seu passat, donant un gran impuls al desenvolupament de la seua economia, infraestructures, educacio, sanitat i, pot ser el mes important, de la pacificacio dels
Balcans
i les seues nacions, en conflicte des de temps immemorials.
A mes a mes, el
23 d'abril
de
2010
, Bosnia i Hercegovina va rebre el ≪Pla d'Accio per a l'Adhesio≫ de l'
Organitzacio del Tractat de l'Atlantic Nord
, el darrer pas abans d'esser membre de ple dret de l'alianca, cosa que s'espera pel
2014
o
2015
depenent del progres de les reformes iniciades.
Bosnia i Hercegovina es membre de l'
Organitzacio de les Nacions Unides
(ONU), l'
Organitzacio per la Seguretat i la Cooperacio en Europa
(OSCE), el
Consell d'Europa
(CdE) i l'
Acord Centreeuropeu de Lliure Canvi (CEFTA)
.
Forces armades
[
modifica
]
Les
Forces Armades de Bosnia i Hercegovina
representen la forca militar bosniana. Despres la
guerra de Bosnia
, els exercits que formaren les tres etnies contendents, foren obligades per la comunitat internacional a desarmar-se per la formacio d'unes forces armades comunes, que el
2005
crearen l'actual exercit oficialment. La primera contesa en que les Forces Armades de Bosnia i Hercegovina formaren part fou el desembre de 2006, quan una
seccio
d'enginyers es va incorporar a la coalicio dirigida pels
Estats Units
en la
Guerra d'Iraq
.
[5]
Bosnia s'enfronta al doble problema de reconstruir un pais devastat per la guerra i la introduccio de reformes dictades per organismes com el FMI o el Banc Mundial que imposen el pas d'una economia parcialment
planificada
amb un sector public fort i un sector cooperatiu important, cap a una
economia capitalista de mercat
amb amplies privatitzacions i retallades de drets i prestacions socials i la compra per part de grups estrangers de gran part de la industria del pais.
Historicament havia estat una economia centrada en l'agricultura i la ramaderia, en un regim de petites propietats.Tambe la amb presencia de mineria (lignit, hulla, ferro, limonita, siderita, coure, manganes, zinc, crom, mercuri, argent, bauxita).
En
l'epoca iugoslava
es caracteritza per una certa diversificacio, un molt fort sector industrial, mineria, agricultura (era el proveidor de bona part de les republiques que formaven la federacio Iugoslava), i una bona formacio educativa i professional de la poblacio. Tambe per una forta interrelacio amb les altres republiques iugoslaves, igualment hi tenia presencia una industria armamentistica. Abans de la guerra empreses com Coca-Cola, Pepsi, Marlboro, Volkswagen i SKF. Les grans empreses com Energoinvest, UNIS, Hidrogradnja, Vranica, RMK Zenica, TAS Sarajevo, FAMOS Sarajevo i BNT Novi Travnik, tenien ingressos anuals en milers de milions de dolars, tambe les empreses del sector de la construccio. L'atur en aquell moment era molt baix. La forca laboral altament qualificada, amb directius, enginyers, experts en ciencies i professionals altament qualificats, que utilitzaven tecnologies actualitzades.
El desenvolupament de les
guerres iugoslaves
durant la
decada de 1990
, va provocar un canvi dramatic en l'economia de Bosnia. El
PIB
va caure un 75% i la destruccio de la infraestructura fisica va devastar l'economia. La
moneda
nacional es el
marc convertible
(BAM), controlada per un regim de convertibilitat. Si be gran part de la capacitat de produccio ha estat restaurada, l'economia encara s'enfronta a dificultats considerables, en bona part les privatitzacions i perdues de drets laborals i prestacions socials han causat un augment de la desigualtat. Entre 1996 i 1998 rebe una gran aportacio d'ajuda internacional, especialment a la Federacio de Bosnia i Hercegovina, registrant un gran creixement, que es redui a partir de 1999, la Republica Sprska per la seva banda reconstrui part de la seva industria amb ajuda de Serbia. Els problemes de la divisio del pais i enfrontaments o disputes amb els seus veins, amb els quals la seva economia esta molt lligada tambe son destacables. Moltes empreses (principalment fabriques) que es van privatitzar van enfrontar-se problemes massius, els propietaris reduiren salaris o no els pagaren, i alguns dels nous propietaris van tancar, desmantellar i enderrocar les fabriques. La reforma bancaria, amb l'entrada de nombrosos bancs suposa tambe problemes financers i escandols Els principals inversors en el periode 1994-2007 foren provinents d'Austria (1294 milions €), Serbia (773 milions €), Croacia (434 milions €), Eslovenia (427 milions €), Suissa (337 milions €) o Alemanya (270 milions €), sobretot en el sector de la fabricacio (37,7%) i banca (21%).
Entre els anys 2008 i 2012, coincidint amb la crisi economica global, l'economia caigue, amb baixades del PIB, creixement de l'atur i de l'emigracio .
- ↑
≪
Nomenclator mundial - Oficina d'Onomastica - Seccio Filologica - Institut d'Estudis Catalans
≫. [Consulta: 6 maig 2024].
- ↑
≪
The Referendum on Independence in Bosnia-Herzegovina: February 29-March 1, 1992
≫.
Commission on Security and Cooperation in Europe (CSCE)
, 12-03-1992. Arxivat de l'
original
el de maig 22, 2011 [Consulta: de juliol 19, 2015].
Arxivat
de maig 7, 2016, a
Wayback Machine
.
- ↑
Swenson
, Jon E.
Action plan for the conservation of the brown bear in Europe
(en angles). Council of Europe, 2000, p.118.
ISBN 9287144265
.
- ↑
≪
PRELIMINARY RESULTS Of the 2013 Census of Population, Households and Dwellings in Bosnia and Herzegovina
≫, 05-11-2013. Arxivat de l'
original
el 2018-11-23. [Consulta: 25 maig 2014]. ≪According to the preliminary results of the Census in Bosnia and Herzegovina the total number of enumerated persons is 3.791.622, out of which: in the Federation B&F 2.371.603 persons; in the Republika Srpska 1.326.991 persons, and in Brcko District B&H 93.028 persons.≫
- ↑
Surging South of Baghdad: The 3rd Infantry Division
(en angles). DIANE Publishing, 2010, p.163.
ISBN 1437981194
.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Federacio de Bosnia i Hercegovina
| | |
|---|
| Republica Serbia
| |
|---|
|
|
|---|
| |
|
|
|
|---|
| Municipalitats de la Federacio de Bosnia i Hercegovina
| |
|---|
| Municipalitats de la
Republica Serbia
| |
|---|
|
|
|---|
| |
1. Estat parcialment a l'
Asia
.
2. Estat geograficament a l'
Asia
, pero sovint considerat part d'
Europa
per raons historiques i culturals
3.
Estat reconegut parcialment
4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu pero sobirans
de facto
gracies al suport militar no explicit de Russia pel cas transnistria i explicit de Turquia pel cas xipriota
|