El
Sudan
(
arab
:
???????
,
as-S?d?n
), oficialment
Republica del Sudan
[1]
[2]
(
arab
:
??????? ???????
,
Jumh?riyyat as-S?d?n
) es un estat sobira de la part nord-oriental de l'
Africa
. Limita amb
Egipte
al nord, amb la
mar Roja
al nord-est, amb
Eritrea
i
Etiopia
a l'est, amb
Sudan del Sud
al sud, amb la
Republica Centreafricana
al sud-oest, amb el
Txad
a l'oest i amb
Libia
al nord-oest. La seva capital es
Khartum
.
[3]
El
riu
mes llarg del mon, el
Nil
, divideix el pais en una part occidental i una d'oriental.
[4]
Quant als gentilicis, els habitants d'aquest pais s'anomenen: sudanes, sudanesa, sudanesos, sudaneses.
[5]
Sudan es la llar d'una de les civilitzacions principals continues mes antigues del mon, amb assentaments historics i urbans que es remunten a l'any 3000 aC.
[6]
[7]
[8]
Els sudanesos tenen una llarga historia que s'esten des de l'antiguitat, que s'entrellaca amb la
historia d'Egipte
, amb el qual estigue unit politicament en diversos periodes. Despres d'independitzar-se del
Regne Unit
el 1956, Sudan sofri una
guerra civil
que es perllonga durant 17 anys i que fou seguida per conflictes
etnics
,
religiosos
i
economics
entre els sudanesos del nord (amb arrels
arabs
i
nubianes
) i els
nilotics
cristians
i
animistes
del
sud del Sudan
.
[9]
[10]
Aixo condui a una
segona guerra civil
el 1983, i a causa dels continus conflictes politics i militars, Sudan fou sotmes per un
cop d'estat
sense morts dut a terme pel coronel
Omar al-Bashir
el 1989, que posteriorment es proclama
President del Sudan
.
[11]
La segona guerra civil va acabar el 2005 amb un Acord General de Pau, que va suposar la redaccio d'una nova constitucio
[12]
i li va donar autonomia a la que en aquell moment era la regio mes al sud del pais. En un referendum dut a terme el gener de 2011,
[13]
el sud del Sudan va autodeterminar-se
[14]
i passar a constituir-se en la
Republica de Sudan del Sud
.
[15]
Fins al 2019 el Sudan es va considerar una
Republica Federal
democratica representativa
presidencialista
, malgrat el conegut internacionalment control del
Partit del Congres Nacional
sobre tots els estaments del pais. Pero l'11 d'abril de 2019, l'exercit sudanes va enderrocar el fins llavors president, suspenent la Constitucio i prometent eleccions en un termini de dos anys.
[16]
El 25 d'octubre de 2021 el president del Consell Sobira de Transicio de Sudan, Abdelfata al Burhan, va anunciar la dissolucio d'aquest organisme, ratificant el cop d'estat perpetrat durant la matinada d'aquest dia, i la detencio del primer ministre Abdala Hamdok.
[17]
Des del 1989, Sudan experimenta un gran
creixement economic
, implementant reformes
macroeconomiques
i acabant finalment la guerra civil amb l'adopcio de l'
Acord de Naivasha
i de la nova constitucio l'any 2005, que dona als grups rebels del sud una autonomia limitada que finalment condui a un
referendum per la independencia
el 2011.
[18]
Sent ric en recursos naturals entre els quals destaca el
petroli
, l'economia del Sudan es actualment una de les economies amb el creixement mes rapid del mon.
[19]
La
Republica Popular de la Xina
i
Russia
son els socis comercials mes grans del Sudan.
[20]
El gran temple construit amb maons de fang, conegut com a
shrek
o Deffufa Occidental, a l'antiga ciutat de
Kerma
Fortalesa del Regne Mitja reconstruida durant l'Imperi Nou (ca. 1200 aC9
Al mil·lenni VIII aC ja hi havia pobles de cultura
neolitica
que s'havien establert al Sudan, amb un estil de vida sedentari i assentaments fortificats construits amb
maons de fang
. Complementaven la caca i la pesca al Nil amb la collita de
cereals
i la ramaderia
bovina
.
[21]
Durant el mil·lenni V aC, immigrants provinents del
Sahara
, que s'estava assecant, portaren l'agricultura a la Vall del Nil. Al llarg dels segles seguents, la poblacio resultant d'aquest
gresol
cultural i genetic desenvolupa una jerarquia social que es converti en el Regne de Cuix, amb capital a
Kerma
, cap al 1700 aC. Estudis antropologics i arqueologics han determinat que
Nubia
i l'
Alt Egipte
del periode de
Naqada
eren gairebe identics des d'un punt de vista etnic i cultural i, per tant, tots dos evolucionaren a un sistema de govern faraonic en paral·lel cap al 3300 aC.
[22]
Piramides de Nubia
a
Meroe
Soldat
aquemenida
de
Ku?iya
(ca. 480 BCE. Relleu de la tomba de
Xerxes I
.
El
Regne de Cuix
fou un antic estat
nubia
centrat a les confluencies del
Nil Blau
amb el
Nil Blanc
i l'
Atbara
amb el
Nil
. Fou establert del
col·lapse
i la desintegracio de l'
Imperi Nou d'Egipte
durant l'
edat de bronze
i inicialment estava centrat a
Napata
.
El rei
Kashta
envai Egipte al segle VIII i els reis de Cuix governaren Egipte com a faraons de la Dinastia XXV durant un segle, fins que finalment foren derrotats i expulsats pels
assiris
. En el seu punt algid, Cuix basti un imperi que s'estenia des d'allo que avui en dia es el
Kordofan del Sud
fins al
Sinai
. El farao
Piankhi
intenta expandir-se cap a l'
Orient Proxim
, pero el rei assiri
Sargon II
li ho impedi.
Segons la
Biblia
, el Regne de Cuix salva els israelites de la furia dels assiris, encara que el principal motiu pel qual no aconseguiren conquerir la ciutat foren les malalties que afectaren les forces assetjadores.
[23]
La guerra entre el farao
Taharqa
i el rei assiri
Sennaquerib
fou un moment clau en la historia d'Occident. Els nubians fracassaren en el seu intent d'obrir-se pas a l'Orient Proxim. El successor de Sennaquerib,
Assarhaddon
, passa a l'ofensiva amb una invasio d'Egipte que acaba amb la deposicio de Taharqa i l'expulsio dels nubians d'Egipte. Taharga fugi a la seva terra natal, on mori dos anys mes tard, i Egipte esdevingue una colonia assiria. Tanmateix, el farao
Tanutamon
, successor de Taharqa, feu un ultim intent determinat de recuperar Egipte. Assarhaddon mori mentre es preparava per sortir de la capital assiria de
Ninive
per expulsar-lo, pero el seu successor
Assurbanipal
(688 ? 627 aC) envia una gran host al sud d'Egipte que infligi una derrota sense pal·liatius a Tanutamon i enterra definitivament la possibilitat d'una restauracio de l'Imperi Nubi.
Meroe fou la capital de
Nubia
durant l'
antiguitat classica
. En la geografia de l'
antiga Grecia
, aquest regne era conegut com a ≪Etiopia≫ (un nom que els assiris tambe havien utilitzat en les seves interaccions anteriors amb els nubians). La civilitzacio de Cuix fou una de les primeres del mon a dominar la tecnologia de
fosa
del ferro. El regne nubia de Meroe es mantingue fins a mitjan segle
iv
.
A l'
edat antiga
s'hi instal·laren diversos regnes, que formaven part de
Nubia
. La vida d'aquestes civilitzacions girava entorn del
Nil
i dels
hafirs
i tenia molta relacio amb els faraons d'
Egipte
.
El
cristianisme
hi va arribar al
segle
iii
pero va ser substituit per l'
islam
ja des del
640
, amb una influencia creixent. El sud del pais roman cristia, pero aquesta religio s'hi barreja amb l'
animisme
.
Egipte va envair el pais el
1820
. Seixanta anys despres, el
Mahdi
, autoproclamat messies, va encapcalar la revolta per la independencia. L'
estat Mahdista
va sobreviure fins a ser derrotat el
1898
per una forca angloegipcia, sota el comandament de lord
Horatio Kitchener
, en la
batalla d'Omdurman
. Despres de l'enfrontament armat, es va fundar -el 1899- una nova administracio politica al territori, en la qual -formalment- el
Regne Unit
va acceptar la demanda egipcia sobre el Sudan, i va declarar-lo un
protectorat angloegipci
, encara que les majors atribucions van quedar en mans britaniques, ja que els britanics tenien l'ultima paraula i tots els governadors en general durant el transcurs del condomini van ser britanics.
El Sudan va aconseguir la independencia el
1956
despres de lluitar amb egipcis i britanics. La inestabilitat politica ha dominat des de llavors, amb continues guerres civils (
primera
i
segona guerra civil sudanesa
). Es volia instaurar una
teocracia
islamica, cosa que va atreure l'atencio d'Osama bin Laden, que va invertir grans sumes per tractar de modernitzar el pais.
L'
Acord de Pau Complet
es un conjunt d'acords culminats el 9 de gener de 2005 en que foren signats, entre el
Moviment d'Alliberament del Poble Sudanes
(SPLM) i el Govern del Sudan (GOS).
[24]
L'acord posava final a la
Segona guerra civil sudanesa
, i es suposava que havia de permetre desenvolupar un govern democratic i compartir els ingressos del petroli. Establia tambe que en un termini de sis anys el
Sudan del Sud
podria fer un referendum sobre la seva possible independencia,
celebrat en 2011
, el qual finalitza amb un 98,83% de suport a la independencia i en consequencia el pais es va independitzar el 9 de juliol del 2011, sis anys despres de l'acord de pau.
[25]
[25]
El
2005
, va rebre la
declaracio de guerra
del seu vei, el
Txad
, que tambe es trobava en guerra civil, fins que el
2010
es va signar la pau.
[26]
Geografia fisica
[
modifica
]
El Sudan esta situat al nord de l'
Africa
, a les costes del
Mar Roig
, entre
Egipte
i
Eritrea
. Esta en part travessat pel
Nil
i els seus
afluents
. Fins al 2011 era el pais mes extens de l'Africa, pero amb la independencia del Sudan del Sud va passar a ser el tercer pais mes gran del continent, despres d'Algeria i la Republica Democratica del Congo. Al centre s'hi troba una gran
plana
, vorejada a l'est i l'oest per
muntanyes
. Al sud, el clima es el propi del Sahel, mentre que al nord es desertic, on l'estacio de pluges va des de l'abril fins a l'octubre. La
desertitzacio
, que es va estenent amb el pas del temps cap al sud, i l'
erosio
del sol suposen greus problemes per al pais.
Si be el Sudan es troba dins dels tropics, el clima varia d'arid al nord a tropical humit i sec a l'extrem sud-oest. Les temperatures no varien molt al llarg de les temporades, i les variables climatiques mes significatives son les precipitacions i la durada de l'estacio seca. Les variacions en la longitud de l'estacio seca depenen de quin dels dos corrents d'aire que predomina, vent sec del nord-est de la
Peninsula Arabiga
o els vents humits del sud-oest a la conca del
riu Congo
.
De gener a marc, el pais esta sota la influencia dels vents secs del nord-est. Practicament no hi ha pluges a tot el pais a excepcio d'una petita area al nord-oest del Sudan, on els vents han passat sobre el
Mediterrani
, portant pluges febles ocasionals. A principis d'abril, els vents humits arriben al sud del Sudan, provocant fortes pluges i tempestes electriques. El juliol, la humitat de l'aire arriba a
Khartum
, i a l'agost esten els seus limits habituals a tot el nord d'
Abu Hamad
, encara que en alguns anys, l'aire humit i fins i tot pot arribar a la frontera amb
Egipte
. El flux es torna mes feble, ja que s'esten cap al nord. Al setembre, els vents secs del nord-est es tornen a enfortir i a impulsar cap al sud i cap al final de desembre que cobreixen tot el pais.
Yambio
, prop de la frontera amb
Zaire
, te una estacio plujosa de nou mesos (abril-desembre) i rep una mitjana de 1.142 mm de pluja cada any, Khartum te una temporada de tres mesos de pluges (juliol-setembre) amb una precipitacio mitjana anual de 161 mm;
Atbara
rep pluges a l'agost, que produeixen una mitjana anual de nomes 74 mm.
Alguns anys, l'arribada dels vendavals i la seva pluja al centre del Sudan es pot retardar, o no pot venir. Si aixo succeeix, la sequera continua i la fam s'incrementa. Les decades dels anys
1970
i
1980
van veure com sovint aquestes pluges no arribaven, amb resultats desastrosos per al poble sudanes i l'economia.
Les temperatures son mes altes al final de la temporada seca, quan els cels clars i l'aire sec, els permeten elevar-se. A l'extrem sud, pero, amb nomes una temporada seca molt curta, te una temperatura uniformement elevada durant tot l'any. A Khartum, els mesos mes calorosos son maig i juny, quan les maximes, de mitjana, ronden els 41 °C i les temperatures poden arribar a 48 °C. El nord del Sudan, amb la breu temporada de pluges, les temperatures diurnes son mes calides durant tot l'any, a excepcio dels mesos d'hivern al nord-oest on hi ha precipitacio provinent del Mediterrani al gener i febrer. Les condicions a les zones mes altes son en general mes fresques, i les altes temperatures diurnes durant l'estacio seca baixen rapidament despres de la posta del sol. Les minimes a Khartum tenen una mitjana de 15 °C al gener i han arribat a 6 °C despres del pas d'un front fred a l'hivern.
El
haboob
, una violenta tempesta de pols, pot presentar-se al centre del Sudan, quan el flux d'humitat cap al sud-oest arriba per primera vegada (de maig a juliol). La humitat forma les tempestes d'aire inestables amb la calor de la tarda. El flux descendent inicial d'aire d'una tempesta que s'aproxima produeix una gran paret groga de la sorra i el fang que pot reduir temporalment la visibilitat a zero.
Les dades de la capital, Khartoum, son:
Temperatures i precipitacions mitjanes de Khartoum
|
| Mes
|
Gen
|
Feb
|
Mar
|
Abr
|
Mai
|
Jun
|
Jul
|
Ago
|
Set
|
Oct
|
Nov
|
Des
|
Any
|
| Record altes °C (°F)
|
40
(104)
|
44
(111)
|
45
(113)
|
47
(117)
|
47
(117)
|
48
(118)
|
47
(117)
|
43
(109)
|
45
(113)
|
45
(113)
|
42
(108)
|
40
(104)
|
48
(118)
|
| Mitjana mes altes °C (°F)
|
32
(90)
|
34
(93)
|
38
(100)
|
41
(106)
|
42
(108)
|
41
(106)
|
38
(100)
|
37
(99)
|
39
(102)
|
40
(104)
|
36
(97)
|
33
(91)
|
38
(100)
|
| Mitjana mes baixes °C (°F)
|
15
(59)
|
16
(61)
|
19
(66)
|
22
(72)
|
25
(77)
|
26
(79)
|
25
(77)
|
24
(75)
|
25
(77)
|
24
(75)
|
20
(68)
|
17
(63)
|
22
(72)
|
| Record baixes °C (°F)
|
5
(41)
|
7
(45)
|
9
(48)
|
12
(54)
|
16
(61)
|
19
(66)
|
18
(64)
|
18
(64)
|
16
(61)
|
17
(63)
|
13
(55)
|
7
(45)
|
5
(41)
|
| Precipitacio
mm (inches)
|
0
(0)
|
0
(0)
|
0
(0)
|
0
(0)
|
2.5
(0.1)
|
7
(0.28)
|
53
(2.09)
|
71
(2.8)
|
18
(0.71)
|
5
(0.2)
|
0
(0)
|
0
(0)
|
156,5
(6,16)
|
| Font: BBC Weather
[27]
2009 agost 21
|
Politica i govern
[
modifica
]
Estructura de govern
[
modifica
]
El Sudan te un govern autoritari, i per tant tot el poder politic recau en mans del President,
Omar Hassan al-Bashir
. Bashir i el seu partit politic controlen el govern des que ell va dirigir el
cop militar
el
30 de juny
de
1989
.
Des de
1983
fins al
1997
, el pais va ser dividit en cinc regions al nord i tres al sud, cadascuna d'elles encapcalada per un governador militar. Despres del cop militar del
6 d'abril
de
1985
, les assemblees regionals es varen suspendre.
La segona guerra civil va acabar el 2005 amb un Acord General de Pau (l'
Acord de Naivasha
), que va suposar la redaccio d'una nova constitucio
[12]
i li va donar autonomia a la que en aquell moment era la regio mes al sud del pais. En un referendum dut a terme el gener de 2011,
[13]
el sud del Sudan va autodeterminar-se
[14]
i passant a denominar-se la
Republica de Sudan del Sud
.
[15]
Fins al 2019 es va considerar una
Republica Federal
democratica representativa
presidencialista
, malgrat el conegut control del
Partit del Congres Nacional
sobre totes els estaments del pais. Pero l'11 d'abril de 2019, l'exercit sudanes va derrocar el fins llavors president, suspenent la Constitucio i prometent eleccions en un termini de dos anys.
[16]
El 25 d'octubre de 2021 el president del Consell Sobira de Transicio de Sudan,
Abdelfata al Burhan
, va anunciar la dissolucio d'aquest organisme, ratificant el
cop d'estat perpetrat durant la matinada
d'aquest dia, i la detencio del primer ministre Abdala Hamdok.
El 15 d'abril de 2023 el grup paramilitar
Forces d’Accio Rapida
(RSF), liderat per
Mohamed Hamdan Dagalo
(alies ≪Hemedti≫), i que normalment treballaven pel propi govern, es van enfrontar amb l'exercit regular enmig de les desavinences en el proces d'integracio en un cos unic. Va prendre inicialment el control del palau presidencial, de l'aeroport internacional de Khartum, del Marawi al nord del pais i el d'
El Obeid
, al sud. Tambe van posar setge a una caserna a la ciutat de
Meroe
, al nord. L'exercit regular va contraatacar sobretot amb aviacio. Els ambaixadors dels EUA i Russia van fer crides a aturar les hostilitats per part d'ambdos bandols.
[28]
Divisio administrativa
[
modifica
]
Mapa politic del Sudan
El Sudan esta dividit actualment, despres de la secessio de
Sudan del Sud
, en 15 estats. Aquest son (amb el nom en arab entre parentesis):
- Sudan del Sud
era una regio autonoma intermedia entre els estats i el govern nacional. Arran dels acords amb les autoritats de
Khartum
el
2005
, es va celebrar un
referendum
sobiranista el gener del
2011
en el qual gairebe el 99% dels sudanesos del sud van votar a favor de la independencia. Sudan del Sud es un estat independent des del 9 de juliol del 2011, el primer pais a assolir la independencia al segle XXI.
- Darfur
es una regio de tres estats occidentals que actualment estan immersos en l'anomenat ≪
Conflicte del Darfur
≫.
El Sudan es un pais amb un alt index de
pobresa
. La seva
economia
es basa en l'
agricultura
, que dona treball a mes del 80% de la poblacio. Te un
deute extern
molt alt, depen de l'ajuda internacional i les continues guerres fan impossible un pla de viabilitat, alhora que fan disparar la
inflacio
. La sequera ha comportat diverses crisis de fam. Exporta
or
i
petroli
mitjancant empreses estrangeres. Es el principal productor de
goma arabiga
del mon i el tercer productor de
sucre
de l'Africa.
Geografia humana i societat
[
modifica
]
Al cens de 1993 hi havia 25 milions d'habitants si be per causa de la guerra i els moviments de poblacio es desconeix el nombre de pobladors actual. Aquestes persones pertanyen a mes de 500 tribus, cadascuna amb les seves particularitats culturals, pero predominen els grups provinents de la barreja dels arabs i els nubians, per una banda, i els de raca negra, per l'altra. La primera comunitat practica l'Islam (el 70% del total) i usa com a llengua oficial l'
arab
, que conviu amb altres idiomes nubians. La segona s'identifica amb ritus cristians o animistes i parla arab i
angles
com a llengues de cultura, amb una gran varietat de llengues locals per a la comunicacio quotidiana.
Ciutats importants
[
modifica
]
Mapa del Sudan
Segons el cens del 2005 les principals ciutats del Sudan o capitals provincials tenen la seguent poblacio:
- Abu Fatma
?
- Ad-Damazin 201.966
- Ad-Damir
96.540
- Ad-Du'ayn 165.056
- Ad-Duwaym 88.469
- Al-Fashir 255.344
- Al-Fulah 14.004
- Al-Junaynah 163.012
- Al-Manaqil 154.115
- Al-Nuhud 84.115
- Al-Qadarif 354.927
- Al-Ubayyid 396.172
- Atbara
103.734
- Bentiu 8.010
- Bor 28.176
|
- Dongola
(Dunqulah) 17.771
- Halfa al-Jadidah 86.375
- Juba
198.527
- Kaduqli 127.812
- Kassala 386.510
- Khartum
1.740.661
- Khartum Nord (Khartum Bahri) 1.723.081
- Kusti 306.721
- Malakal 110.046
- Nyala 496.695
- Omdurman
(Umm Durman) 2.956.894
- Port Sudan
(Bur Sudan) 504.868
- Rabak 117.208
- Rumbek 23.653
- Sedeinga
?
|
- Sennar
124.027
- Tonj 6.592
- Torit 16.560
- Uwayl 39.428
- Wad Madani 315.105
- Waw 110.039
- Yambio 35.000
|
Tribus del Sudan
[
modifica
]
Els idiomes mes utilitzats son:
- L'
arab
al nord, l'est, l'oest i a les regions centrals, juntament amb les llengues tribals.
- Idiomes tribals en tot el Sudan amb algunes persones cultes parlant l'angles.
Segons la publicacio de l'
Ethnologue
es parlen un total de 142 llengues al Sudan. Probablement menys.
[29]
D'aquestes, 133 son llengues que es parlen actualment i son llengues vives, en canvi, 9 son llengues extintes. La
lingua franca
al sud del Sudan es una variant de l'arab anomenat
"Juba arab"
, l'
idioma angles
es utilitzat per l'elit educada.
Algunes tribus de l'Africa occidental com els
Fallata
, tambe coneguts com a
Fulani
i els
hausa
, han emigrat al Sudan en diverses ocasions, assentant-se en diverses regions, principalment al nord, amb la majoria de parla arab, a mes de a les seves llengues natives.
La constitucio del 2005, nomena com a llengues oficials del Sudan l'
arab
i l'
angles
:
[30]
| ≪
|
Article 8:
- All indigenous languages of Sudan are national languages and shall be respected, developed and promoted.
- Arabic is a widely spoken national language in Sudan.
- Arabic, as a major language at the national level and English shall be the official working languages of the national government and the languages of instruction for higher education.
- In addition to Arabic and English, the legislature of any sub-national level of government may adopt any other national language as an additional official working language at its level.
- There shall be no discrimination against the use of either Arabic or English at any level of government or stage of education.
|
≫
|
A mes a mes de les dues llengues oficials, existeixen parlants de les llengues
Nubian
, parlants
Haussa
en tot els Estats Sudanesos, Ta Bedawie, diversos dialectes de
Nilotic
i
Paranilotic
, com tambe un bon nombre de llengues
Dinka
i
Nuer
.
S'estima que el 70% de la poblacio segueix la religio islamica.
[32]
[33]
La resta de la poblacio es consideren o be
animistes
i seguidors de creences indigenes (25%) o be
cristians
(5%).
[31]
[32]
Les principals faccions cristianes presents al Sudan son els seguents: l'
Esglesia Catolica Romana
, l'
Esglesia Episcopal del Sudan
, l'Esglesia
presbiteriana
del Sudan, i l'
Esglesia Ortodoxa Copta
.
[34]
El sud del Sudan te una de les taxes de creixement de poblacio cristiana mes elevades del mon, i moltes noves esglesies s'estan construint a la regio sud.
Minaret
a
Port Sudan
L'islam predomina al Nord, mentre que les creences tradicionals indigenes (animisme) i el cristianisme son frequents al sud. Alguns liders musulmans estimen la poblacio musulmana en mes de 32 milions, o per sobre del 80 per cent de la poblacio total. Gairebe tots els musulmans son sunnites, encara que existeixen diferencies significatives entre els seguidors de diferents tradicions sunnites. Dues divisions populars, l'Ansar i la Khatmia, estan associades amb l'oposicio Umma i Partits Democratics Unionistes, respectivament. Hi ha una petita comunitat de
musulmans xiites
.
Els tradicionalistes es creu que son el segon grup religios mes gran del pais, encara que hi ha informes que molts es van convertir al cristianisme o seguir una forma sincretica d'aquestes dues creences religioses.
Els cristians son considerats com el tercer grup mes gran. L'
Esglesia Catolica Romana
estima que hi ha uns sis milions de catolics batejats, incloent-ho petites comunitats de
melquites
i
maronites
al nord.
Escola d'un poble a Bahr el Ghazal, Sudan, el 2002
L'
educacio
al Sudan es gratuita i obligatoria per a nens de 6 a 13 anys. L'educacio primaria consta de vuit anys, seguits de tres anys d'educacio secundaria. L'escala educativa de 6 + 3 + 3 any es va canviar el 1990. L'idioma principal en tots els nivells es l'arab. Les escoles es concentren en les zones urbanes, pero moltes del sud o l'oest han estat danyades o destruides pel conflicte. El 2001, el Banc Mundial va estimar que la matriculacio a primaria va ser del 46 per cent dels alumnes escolaritzables i el 21 per cent dels estudiants de secundaria. La inscripcio es molt variable, caient per sota del 20 per cent en algunes provincies. Sudan te 19 universitats, on la instruccio es principalment en arab. L'educacio en els nivells secundari i universitari s'ha vist greument obstaculitzada per l'exigencia que la majoria dels homes han de realitzar el servei militar abans de completar la seva educacio.
[35]
Segons estimacions del Banc Mundial per al 2002, la taxa d'
alfabetitzacio
en adults majors de 15 anys va ser de 60 per cent. El 2000, la xifra comparable va ser de gairebe el 58 per cent (69 per cent per als homes, el 46 per cent per a les dones), l'analfabetisme dels joves (15-24 anys) es va estimar en un 23 per cent.
[35]
Les principals institucions d'educacio superior al Sudan son:
- ↑
≪
Sudan
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Online Etymology Dictionary
- ↑
≪
Sudan
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Collins, Robert O.
A History of Modern Sudan
.
Cambridge University Press
, 2008. 3.
- ↑
≪
Sudan
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
HistoryWorld - The History of Sudan
- ↑
≪
Ancient Sudan - Nubia: Prehistory of the Sudan
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-04-30. [Consulta: 5 desembre 2009].
- ↑
≪
Ancient Sudan - Nubia: Pre-Kerma
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-06-18. [Consulta: 5 desembre 2009].
- ↑
Seteney Shami, Linda Herrera,
Between field and text
, "Ethical Dilemmas of Research Among Sudanese in Egypt: Producing Knowledge about the Public and the Private" d'Anita Hausermann Fabos, (American Univ in Cairo Press: 1999), p.100
- ↑
United Nations Environment Programme,
Sudan
, (UNEP/Earthprint: 2007), p.35
- ↑
≪
FACTBOX - Sudan's President Omar Hassan al-Bashir
≫.
Reuters
, 14-07-2008 [Consulta: 16 juliol 2008].
- ↑
12,0
12,1
≪
THE INTERIM NATIONAL CONSTITUTION OF THE REPUBLIC OF THE SUDAN, 2005
≫ (en angles), 19-07-2011. Arxivat de l'
original
el 2011-07-19. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑
13,0
13,1
RIESTRA
, LAURA. ≪
El sur de Sudan se prepara para cambiar petroleo | RTVE
≫ (en castella), 08-01-2011. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑
14,0
14,1
Mundo
, Sputnik. ≪
Sudan del Sur elige la independencia segun los resultados del referendum
≫ (en castella), 20110207T1906+0000. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑
15,0
15,1
Yuba
, EFE /. ≪
Nace oficialmente la Republica de Sudan del Sur
≫ (en castella), 09-07-2011. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑
16,0
16,1
Clarin.com
. ≪
Golpe de estado en Sudan: el Ejercito arresto al Presidente
≫ (en castella), 11-04-2019. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑
Press
, Europa. ≪
El lider del Consejo Soberano disuelve el Gobierno de transicion y decreta el estado de emergencia en Sudan
≫, 25-10-2021. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑
≪
Sudanese flesh out final deal
≫.
BBC News
, 07-10-2004 [Consulta: 15 juliol 2008].
- ↑
≪
War in Sudan? Not Where the Oil Wealth Flows
≫.
The New York Times
, 24-10-2006.
- ↑
War in Sudan? Not Where the Oil Wealth Flows - NYTimes.com
- ↑
≪
Sudan A Country Study
≫ (en angles). Countrystudies.us.
- ↑
Keita, S.O.Y. ≪Studies and Comments on Ancient Egyptian Biological Relationships≫ (en angles).
History in Africa
, 20, 7, 1993, pag. 129?54.
DOI
:
10.2307/3171969
.
JSTOR
:
317196
.
- ↑
Roux, Georges.
Ancient Iraq
(en angles). Penguin Books Limited, 1992.
ISBN 978-0-14-193825-7
.
- ↑
Grawert
, Elke.
(en angles). Elke Grawert, 2010, p. 1.
ISBN 1847010229
.
- ↑
25,0
25,1
≪
El Sudan del Sud vota 'si' a la independencia en un 99%
≫.
diari Ara
, 30-01-2011.
- ↑
≪
World Report 2011: Chad
≫. Human Rights Watch. Arxivat de l'
original
el 28 d’agost 2012. [Consulta: 6 juny 2011].
- ↑
≪
Average Conditions Khartoum, Sudan
≫. BBC Weather. Arxivat de l'
original
el 6 de setembre 2010. [Consulta: 21 agost 2009].
- ↑
≪
Els paramilitars del Sudan diuen que han pres el control del palau presidencial
≫. Vilaweb, 15-04-2023. [Consulta: 15 abril 2023].
- ↑
Gordon, Raymond G., Jr. (ed.),
Languages of Sudan
, Ethnologue: Languages of the World, 15th ed., Dallas: SIL International, 2005
- ↑
text of the 2005 constitution in English
PDF
(492
KiB
)
- ↑
31,0
31,1
≪
Religion in Sudan according to the CIA World Factbook
≫. Arxivat de l'
original
el 2016-03-03. [Consulta: 3 novembre 2009].
- ↑
32,0
32,1
Identity Politics: Filling the Gap Between Federalism and Independence, By Martin J. Dent, pg. 154
- ↑
≪
CIA - The World Factbook -- Sudan
≫. Arxivat de l'
original
el 2019-02-05. [Consulta: 3 novembre 2009].
- ↑
International Religious Freedom Report 2008 - Sudan
- ↑
35,0
35,1
Sudan country profile
.
Library of Congress
Federal Research Division
(December 2004).
This article incorporates text from this source, which is in the public domain.
Bibliografia
[
modifica
]
- Sudan: Race, Religion and Violence
by Jok Madut Jok Oneworld Publications
ISBN 1-85168-366-6
- Sudan: The City Trail Guide
de Blake Evans-Pritchard i Violetta Polese
ISBN 0-9559274-0-4
- Paul Clammer,
Sudan: The Bradt Travel Guide
ISBN 1-84162-114-5
- Short History Of Sudan
, iUniverse (30 abril 2004),
ISBN 978-0-595-31425-6
.
- The Problem of Dar Fur
, iUniverse, Inc. (21 juliol 2005),
ISBN 978-0-595-36502-9
- UN Intervention in Dar Fur
, iUniverse, Inc. (9 febrer 2007),
ISBN 978-0-595-42979-0
- Quo Vadis bilad as-Sudan? The Contemporary Framework for a National Interim Constitution
, in: Law in Africa Vol. 8, (Cologne 2005), pp. 63?82. ISSN 1435-0963
- The River War
, Winston Churchill. An account of the Anglo-Egyptian reconquest of the Sudan in which he participated.
- Karari:The Sudanese Account of the Battle of Omdurman, 'Ismat Hasan Zulfo
, translated by Peter Clark, Frederick Warne, London 1980
- The Medieval Kingdoms of Nubia
, D. A. Welsby, The British Muuseum Press, 2002
- Kingdoms of the Sudan
, R. S. O'Fahey and J. L. Spauling, Methuen, London 1974. Covers Sinnar and Dar.
- Darfur; The Ambiguous Genocide
, Gerard Prunier, Cornell University Press, New York 2007.
- Slavery in Mauritania and Sudan: The State Against Blacks
, in
The Modern African State: Quest for Transformation
, Godfrey Mwakikagile, Nova Science Publishers, Inc., Huntington, Nova York, 2001.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Estats sobirans
| |
|---|
Estats no reconeguts
completament
| |
|---|
Territoris dependents,
autonomies i
altres territoris
| |
|---|
|