Valencia

Bandera Escut d'armes
Seguint les agulles del rellotge, des de la part superior: Ciutat de les Arts i les Ciencies , la Llotja , Placa de la Reina amb la catedral al fons, Port , Platja del Cabanyal , l'edifici Iberdrola , i, a les 11, la Placa de l'Ajuntament , amb els edificis blancs i la font. Vista de Valencia des de la Torre del Micalet.
Localitzacio
39° 28′ 12″ N, 0° 22′ 35″ O  /  39.47°N , 0.3764°O  / 39.47; -0.3764
Estat	Espanya
Comunitat autonoma	Pais Valencia
Provincia	provincia de Valencia
Comarca	Comarca de Valencia
Capital de	Pais Valencia provincia de Valencia Comarca de Valencia
Capital	Ciutat de Valencia
Conte la subdivisio	Ciutat de Valencia
Poblacio humana
Poblacio	807.693 (2023) (5.998,46 hab./km² )
Gentilici	valenciana, valencia, valenti, valentina
Idioma oficial	catala ( predomini linguistic ) castella
Geografia
Part de	provincia de Valencia
Superficie	134,65 km²
Banyat per	mar Mediterrania i Turia
Altitud	15 m
Limita amb	Albal Paiporta Paterna Picanya Museros Mislata Montcada Meliana Quart de Poblet Sedavi Tavernes Blanques Rocafort Sueca Silla Sollana Vinalesa Massanassa Massalfassar Alfafar Alfara del Patriarca Almassera Albuixec Albalat dels Sorells Alboraia Massamagrell Benetusser Bonrepos i Mirambell Godella Betera Foios Burjassot Catarroja Xirivella
Dades historiques
Anterior	Balansiya
Creacio	138 aC
Patrocini	Vicenc d'Osca
Organitzacio politica
• Batllessa	Maria Jose Catala Verdet (2023?)
Identificador descriptiu
Codi postal	46000
Fus horari	UTC+01:00 UTC+02:00
Prefix telefonic	96
Codi INE	46250
Codi ARGOS de municipis	46250
Altres
Agermanament amb	Xi'an Maguncia (1978?) Bolonya (1980?) Valencia (1982?) Odessa (1982?) Veracruz (1984?) Dallas (2007?) Kolomia (2008?) Canton (2012?) Chengdu (2017?)
Lloc web	valencia.es

Valencia (pronunciat en valencia central , [ba??ensia] ^[1] ) es una ciutat a la costa mediterrania de la peninsula iberica .Tambe coneguda com a Cap i Casal, la Ciutat de les Mil Torres i la capital del Turia , pel fet d'estar situada a la vora d'este riu, es la capital del Pais Valencia i de la provincia homonima . Es el tercer municipi per poblacio d' Espanya , amb 807.693 habitants, ^[2] mentre que l' area metropolitana te, segons la mateixa font, 1.541.047 habitants, fet que la convertix tambe en la tercera area metropolitana d'Espanya.

Anteriorment va ser tambe capital de l'extinta comarca de l' Horta de Valencia , pero esta comarca es va disgregar el 1989 per a formar les comarques de l'Horta Nord , l'Horta Sud i Ciutat de Valencia , la qual va quedar aixi constituida com l'unica ciutat-comarca del Pais Valencia.

Valencia es va fundar com a colonia romana l'any 138 aC, amb el consol Decim Juni Brut Galaic , i es va denominar Valentia Edetanorum . Diversos segles despres, l'any 711 els musulmans van ocupar la ciutat i aportaren la seua llengua , la seua religio i els seus costums, amb la implantacio de sistemes de reg i la introduccio de nous cultius . L'any 1238 el rei cristia Jaume I d'Arago va conquerir la ciutat, i va repartir les terres entre els nobles que el van ajudar, tal com queda testimoniat en el Llibre del Repartiment , i tambe va crear una nova llei per a la ciutat, els Furs , els quals es van fer extensius a la resta del Regne de Valencia . Al segle  xviii , Felip V va derogar els furs com un castic al Regne de Valencia per haver-se alineat amb els austriacistes en la Guerra de Successio espanyola . No va ser fins a l'any 1982 quan l'antic Regne de Valencia va recuperar el seu autogovern , i es va instituir Valencia com la capital de l'actual Comunitat Valenciana , tal com arreplega l'Estatut d'Autonomia .

La ciutat esta situada a la vora del riu Turia , a la costa est de la peninsula Iberica , just al centre del golf de Valencia , encara que en el moment que els romans la van fundar, es trobava en una illa fluvial del Turia , a uns quatre quilometres de distancia de la mar . A uns 10 quilometres al sud de la ciutat es troba l'Albufera de Valencia , la qual es propietat de l' Ajuntament de Valencia des de l'any 1911 quan la va comprar a la Corona d'Espanya per 1.072.980,41 pessetes . L'Albufera es un dels llacs mes grans de l'estat espanyol, ja que te prop de 2 100 hectarees de superficie, a les quals cal afegir una extensio de 14.100 hectarees de marjal dedicades al cultiu de l' arros . Pel seu valor cultural, historic i ecologic, este paratge natural va ser el primer parc natural que va declarar la Generalitat Valenciana , l'any 1986.

En l'actualitat l'economia de la ciutat se centra en els servicis, ja que prop del 84% de la poblacio activa ocupada pertany al sector serveis . No obstant aixo, la ciutat mante una base industrial important, amb un percentatge de poblacio ocupada del 5,5%. D'altra banda, les activitats agricoles , a pesar de tindre una importancia relativament menor amb nomes l'1,9% de la poblacio activa ocupada, perviuen en el terme municipal amb un total de 3.973 hectarees, les quals estan ocupades majoritariament per cultius d'horta i citrics.

El centre historic es un dels mes extensos d'Espanya, amb aproximadament 169 hectarees, i gracies al seu patrimoni historic i monumental i els seus diversos espais escenics i culturals es una de les ciutats amb mes afluencia de turisme nacional i internacional del conjunt del pais. Entre els seus monuments mes representatius es troben el Micalet , la Seu , les Torres de Serrans i de Quart , la Llotja de la Seda , declarada com Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1996, i la Ciutat de les Arts i les Ciencies . Tambe cal destacar que el Museu de Belles Arts de Valencia es el museu pictoric mes important del territori valencia, i per la seua rellevancia es un dels primers d'Espanya; igual que l' Institut Valencia d'Art Modern (IVAM), el qual te per objectiu investigar i difondre l'art del segle  xx .

Per la seua llarga historia, esta es una ciutat amb innombrables festes i tradicions, entre les quals destaquen les Falles , que van ser declarades festes d'interes turistic internacional el 25 de gener de 1965, i el Tribunal de les Aigues , declarat l'any 2009 com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat . A mes d'aco, Valencia ha sigut escenari de diversos esdeveniments mundials, que han contribuit a configurar la ciutat i donar-li projeccio internacional, com han estat l' Exposicio Regional de 1909 , la 32a i la 33a Copa America de vela , el Gran Premi d'Europa de Formula 1 , l' Open 500 de tennis, el Global Champions Tour d'Hipica, aixi com la Marato de Valencia i la Mitja Marato , esta darrera ostenta els records del mon de la prova en dones des de l'any 2017 i en homes l'any 2018. ^{[3] [4]}

En l'ambit politic, des de l'any 2015 l'ajuntament esta governat pels partits Compromis , PSPV i Valencia en Comu , i n'es alcalde Joan Ribo i Canut (Compromis), que va arribar a l'ajuntament l'any 2015 gracies a un pacte de govern amb el PSPV i Valencia en Comu .

Toponimia [ modifica ]

El toponim de ≪Valencia≫ deriva del nom llati Valentia Edetanorum , que li donaren els romans en fundar-la. ^[5] Esta denominacio es pot traduir com a ‘Valor (o forca) a la terra dels edetans ’,o simplement com a ‘Valor dels Edetans’, i s'emmarca en el costum, ja practicat a Italia al segle  ii , de fundar colonies amb toponims que al·legaren virtuts militars. ^[6] Els arabs la denominaren Madinat at-Turab ( ????? ?????? , Mad?nat at-Tur?b , ‘Ciutat de l'Arena’), per situar-se a la vora del riu Turia , mentre que reservaren el terme Balansiya ( ?????? , Balansiya ) per a la totalitat de la taifa de Valencia . ^[7] En l'epoca d' Abd-al-Aziz , la ciutat passa a tindre l'us exclusiu de Balansiya , que passaria a ser Valencia en castella , en epoca d el Cid ^[8] i, posteriorment, Valencia en catala amb Jaume I .

Des de 2016 , i arran d'un decret municipal no oficialitzat de l'any 1996 , l'unica denominacio oficial de la ciutat es el toponim en valencia, Valencia , ^{[9] [10] [11]} L' Academia Valenciana de la Llengua considera que la grafia adequada des del punt de vista historic i linguistic de Valencia es amb ≪e≫ oberta, encara que la pronunciacio recomanada per als valencians es Valencia amb ≪e≫ tancada. ^[12]

A mes, al llarg de la historia la ciutat ha rebut sobrenoms, com el de la Ciutat de les mil Torres , ^[13] durant els segles  xvii i XVIII , la Capital del Turia o el Cap i Casal . Tambe durant diversos segles i fins l'epoca del franquisme fou coneguda amb el nom de Valencia del Cid . ^[14]

Geografia [ modifica ]

Localitzacio [ modifica ]

La ciutat de Valencia es troba a la costa mediterrania de la peninsula Iberica , sobre la gran plana al·luvial que formen els rius Xuquer i Turia , a la vora del qual es troba la ciutat, allunyada de les muntanyes. El tossalet del Puig es troba a uns 12 km al nord de la ciutat i uns quilometres mes enlla cap al nord-oest es troba la Serra Calderona , principal estrep muntanyenc prop de la ciutat, que tambe es el seu pulmo verd.

Valencia ha sigut tradicionalment la capital de la comarca historica i natural de l'Horta de Valencia . No obstant aixo, despres de la divisio comarcal autonomica de 1987 el municipi de Valencia ha format per si mateix una nova comarca, la coneguda com la ≪Ciutat de Valencia≫. D'esta manera, la comarca de Valencia s'esten tan sols a la ciutat, les seues pedanies, i el llac de l'Albufera .

La ciutat antiga es a la vora del riu, a uns quatre quilometres de la mar, on antigament nomes n'hi havia el Grau de Valencia , que ara es unit a la ciutat i forma part del districte conegut com a Poblats Maritims . La rao per la qual la ciutat es funda lluny de la costa es que en temps dels romans encara era un aiguamoll, amb una costa baixa i arenosa, com en quasi tot el Golf de Valencia. Al sud de la ciutat hi ha l' Albufera de Valencia , un llac d'aigua dolca a la vora de la mar i separada d'esta per una restinga. L'Albufera, que es nodrix de nombrosos aquifers i de les aportacions del barranc de Xiva, es hui dia un parc natural.

Limits [ modifica ]

La ciutat de Valencia limita amb les comarques de l' Horta Nord i el Camp de Turia pel nord; amb l' Horta Sud i la Ribera Baixa pel sud; i amb la Mar Mediterrania a l'est.

Pel que fa als municipis, si comencem pel nord junt a la Mediterrania i ens desplacem en el sentit contrari de les agulles del rellotge, i com que s'ha de tindre en compte que Valencia te tres enclavaments al Nord, Valencia limita amb les seguents poblacions: L'enclavament de Rafalell i Vistabella limita amb Massamagrell i Massalfassar . L'enclavament de Mauella i Tauladella limita amb Albuixec , Museros i Albalat dels Sorells . L'enclavament de les Cases de Barcena limita amb Almassera , Meliana , Foios , Vinalesa i Bonrepos i Mirambell . La resta del terme municipal limita, comencant des de la Mediterrania, amb els termes municipals d' Alboraia , Tavernes Blanques , una altra volta Bonrepos i Mirambell, Alfara del Patriarca , una altra volta Vinalesa, Montcada , Betera , Rocafort , Godella , Burjassot i Paterna , aixo al nord. Si continuem, ja a l'oest, ens trobem amb Quart de Poblet a l'altura del riu Turia, i despres amb Mislata i Xirivella . Al sud continuem amb Picanya , Paiporta , Benetusser , Alfafar i Sedavi ; i mes al sud i per l' Albufera , una altra volta amb Alfafar i despres Massanassa , Catarroja , Albal , Silla , Sollana i Sueca . ^[15]

Clima [ modifica ]

La Ciutat de Valencia posseix un clima tipicament mediterrani . Es caracteritza per un clima suau, amb una temperatura mitjana anual superior als 17 °C. Els estius son calids i els hiverns molt moderats. Durant els mesos hivernals la temperatura no sol estar per davall dels 10 °C. Les precipitacions son discretes, de 454 mm a l'any, i presenten el classic minim estival mediterrani, amb dos maxims, un a la tardor ( gota freda ) i un altre a l'acabament de l'hivern i comencament de la primavera .

Parametres [16]	I	II	III	IV	V	VI	VII	VIII	IX	X	XI	XII	Anual
Temperatures mitjanes, ºС	10,9	11,6	13,4	15,1	18,3	21,5	24,4	24,8	22,7	18,7	14,4	11,7	17,4
Pluja, mm	32,3	30,2	33,8	35,2	34,8	22,4	8,6	14,8	63,8	96,3	53,5	41,5	468,7

Historia [ modifica ]

La Valentia romana [ modifica ]

La ciutat de Valencia fou fundada l'any 138 aC amb el nom de Valentia pel consol roma Decim Juni Brut . ^[a] La ciutat s'emplaca sobre el meandre del riu Turia en la seua pantanosa desembocadura, en una gran plana al·luvial en els extrems de la qual hi havia els principals assentaments preromans (iberics): Arse o Saguntum ( Sagunt ) al nord-est, Edeta ( Lliria ) al nord-oest i Saetabis ( Xativa ) al sud. Tots tres s'emplacaven sobre un tossal defensiu, mentre que Valentia es funda al bell mig del pla.

Les possibilitats d'aprofitament d'esta plana degueren condicionar l'eleccio d'este emplacament. En esta epoca de la Roma republicana la ciutat de Valencia no era la principal ciutat de l'actual Pais Valencia ( Saguntum i Illici eren, sens dubte, mes importants), pero si que era un nucli agrari notable, que arriba a canalitzar les aigues per a reg, i a encunyar moneda propia, on l'emblema de la ciutat ja era la cornucopia o corn de l'abundancia.

L'any 75 aC fou destruida a la guerra entre Pompeu i Sertori , i fou abandonada durant uns 50 anys. Al segle  i , la ciutat de Valencia ja havia recuperat la poblacio, i es comencaren a construir grans obres d'infraestructura. Al segle  iii inicia una altra epoca de decadencia, com a la resta de l' Imperi Roma . Amb la seua caiguda, la ciutat fou ocupada pels visigots i forma part de diversos regnes peninsulars.

L'Islam [ modifica ]

L'etapa immediatament posterior a la conquesta musulmana de l'any 711 constituix un periode fosc, del qual no es tenen gaires referencies. La ciutat devia estar molt despoblada; de fet, a banda de Balansiya, la ciutat rebe durant uns segles el nom de Medina al-Turab, que vol dir ciutat del fang o de la pols, per l'estat d'abandonament en que es trobava. Durant l'emirat de Cordova Abd allah al-Balansi exerci una mena de govern autonom sobre l'area valenciana, pero mes enlla dels fets politics, la questio veritablement transcendent es l'entrada dins l'orbita de l' islam de la ciutat, que en poc de temps canvia de llengua, religio i costums.

L'auge mes gran de la ciutat comenca amb els regnes de taifes (s. xi ), un dels quals el de Balansiya. La ciutat cresque, i en temps d'Abd al-Aziz s'hi edifica una nova muralla (s. xi ), de la qual encara es conserven restes per tot Ciutat Vella . Ferran I de Lleo va atacar la vall de l' Ebre el 1065 , assetjant la ciutat de Balansiya i alcat el setge, vencent a l' emirat de Balansiya a la batalla de Paterna durant la retirada. ^[17] A la darreria del segle  xi el Cid , un mercenari castella de fortuna que ha suscitat molta llegenda, entra a Valencia, la qual estigue en mans de les tropes cristianes comandades per Rodrigo entre els anys 1094 i 1099 , i per Ximena, la seua viuda, entre 1099 i 1102 . A la seua marxa, els almoravits ocuparen la ciutat i hi restauraren el culte musulma i un governador al capdavant. Poc despres de la seua mort, els almoravits recuperaren la ciutat. Durant les decades centrals del segle  xii el rei fou Ibn Mardanix, el rei Llop . El 1171 Valencia passa a ser de dominacio almohade.

Conquesta i Segle d'Or [ modifica ]

L'entrada a la ciutat de Valencia del rei catalanoaragones Jaume I , el 9 d'octubre de 1238 , posa fi a cinc segles de cultura musulmana, pero esta deixa una solida empremta a la ciutat i al territori valencians.

Despres de la victoria cristiana, la poblacio musulmana fou expulsada i la ciutat repartida entre aquells que havien participat en la conquesta, principalment de Lleida. Jaume I atorga a la ciutat unes noves lleis, els Furs , que anys despres foren extensives a tot el Regne de Valencia . Comencava aixi una nova etapa, de la ma d'una nova societat i d'una nova llengua, que establi les bases del poble valencia tal com el coneixem hui.

Durant el segle  xiv la ciutat pati fortes riuades el 1321 , ^{[18] [19]} 1340 i 1358 la pesta negra ( 1348 ), la Guerra de la Unio (revolta ciutadana contra els excessos de la monarquia) i la Guerra dels Dos Peres , que obliga a alcar molt de pressa una nova muralla per a contindre, per tres vegades ( 1359 , ^[20] 1363 i 1364 ) l'atac castella . En el darrer terc del segle  xiv es va construir una nova drassana que encara es conserva. ^[21] La convivencia entre les tres comunitats, cristiana, jueva i musulmana, que ocupaven la ciutat, fou conflictiva al llarg de tota l'edat mitjana. La jueria fou assaltada el 1391 i la moreria el 1456.

A l'acabament del segle  xiv , la mort sense descendents de Marti l'Huma desemboca en el Compromis de Casp i l'entronitzacio dels Trastamares en la Corona d'Arago . En la sentencia jugaren un destacat paper els germans Ferrer ( Bonifaci i Vicent ), ambdos valencians.

Al segle  xv Valencia visque una etapa de gran desenvolupament economic i de gran influencia politica. Es crea la Taula de Canvis i Deposits , una banca municipal en suport de les operacions comercials, la industria local ?que tenia els teixits al capdavant? aconsegui un gran desenvolupament, i la ciutat esdevingue un empori comercial al qual acudien mercaders de totes les parts d' Europa . A l'acabament del segle es construi la Llotja de la Seda , centre de transaccions i un verdader temple del comerc .

Este auge economic comporta, com es natural, un auge artistic i cultural. S'alcaren alguns dels edificis mes emblematics de la ciutat, com ara les Torres de Serrans ( 1392 ), la Llotja ( 1482 ), el Micalet o la capella dels Reis del convent de Sant Domenec . En pintura i escultura es deixen sentir les tendencies flamenques i italianes en artistes com Lluis Dalmau , Goncal Peris o Damia Forment . En literatura , sota la proteccio d' Alfons el Magnanim floriren autors com ara Ausias March , Roic de Corella , Isabel de Villena o Joanot Martorell , que escrigue la prestigiosa novel·la Tirant lo Blanc . Este fou en definitiva el segle d'or de la literatura catalana.

Pel que fa a la influencia politica, arriba fins al punt que les dos uniques vegades que un bisbe hispanic ha arribat a papa ha estat amb dos bisbes de Valencia: Calixt III i el seu nebot Alexandre VI .

L'Imperi Espanyol [ modifica ]

Arran del descobriment d' America , l'economia europea comenca a bascular cap a l' Atlantic , en detriment de la Mediterrania . Malgrat la unio dinastica amb Castella , la conquesta i explotacio d'America era una tasca exclusiva de Castella, i els valencians ?com els catalans, aragonesos i mallorquins? en tenien vedada la participacio. Davant d'esta situacio, Valencia entra en una aguda crisi economica, que es manifesta rapid amb la revolta de les Germanies ( 1519 - 1522 ), un moviment de menestrals i poble menut contra l'oligarquia urbana, i de camperols de classe baixa contra els terratinents i els seus subdits moriscs . Esta revolta acaba amb una cruel repressio per als cabdills agermanats per part de la virreina Germana de Foix i suposa l'acceleracio del proces centralitzador autoritari monarquic de Carles I .

La crisi s'accentua durant el segle  xvii amb l' expulsio dels moriscs el 1609 , els quals suposaven quasi un terc de tota la poblacio del regne . La decadencia de la ciutat i regne toca fons amb la Guerra de Successio Espanyola del 1702 al 1709 que significa la fi de la independencia politica i juridica del Regne de Valencia, en derogar Felip V els Furs de Valencia . El 2007 es compliren els 300 anys de la decisiva derrota a la batalla d'Almansa, el 25 d'abril de 1707 . En record d'esta data cada 25 d'abril se celebra oficialment el dia de les llibertats nacionals valencianes.

Els Borbons [ modifica ]

Amb la nova planta , es a dir, l'abolicio dels furs valencians i l'acomodament del Regne i de la seua capital a les lleis i costums de Castella , els carrecs del govern municipal deixaren de ser electius per passar a ser de designacio directa del monarca, ocupats sovint per aristocrates forans.

Valencia s'hague d'acostumar a ser una ciutat ocupada, amb presencia de tropes aquarterades a la Ciutadella, al costat del convent de Sant Domenec, pero tambe en altres edificis, com ara la mateixa Llotja , que fou caserna fins a 1762 .

En l'ambit economic, el segle  xviii fou de recuperacio gracies a la manufactura de teixits de seda i altres activitats industrials, com la taulelleria .

El xviii fou el segle de les idees i la il·lustracio, que troba a Valencia un resso en personatges com Gregori Maians o Perez Bayer , que mantenien correspondencia amb els destacats pensadors francesos o alemanys del moment. En este ambient d'exaltacio de les idees nasque el 1776 la Societat Economica d'Amics del Pais, introductora de nombroses millores en l'agricultura i la industria i promotora de diverses institucions economiques, civiques i culturals.

El 1793 s'hi esdeve una revolta contra els francesos de la ciutat en resposta a l'execucio de Lluis XVI de Franca . ^[22] El segle  xix s'enceta amb la invasio napoleonica, contra la qual el poble valencia s'alca en armes el 23 de maig de 1808, arengat per personatges com ara el Palleter . Els amotinats prengueren la Ciutadella, i l'atac del 28 de juny del general napoleonic Moncey fou refusat. Despres el general Suchet repeti el setge i aconsegui el seu objectiu el 9 de gener de 1812, despres d'intensos bombardeigs. El seu control sobre la ciutat fou breu, perque al juliol de 1813 hague d'abandonar-la davant de la retirada de l'exercit frances.

Durant la invasio napoleonica, els valencians enviaren els seus representants a les Corts de Cadis , on es redacta una constitucio de caracter liberal i anti-senyorial. El maig de 1814 Ferran VII torna a la peninsula a traves de Valencia, i deroga immediatament la Constitucio de Cadis, instaurant de nou un regim absolutista.

Comenca una etapa de conflictes entre els absolutistes i els liberals. Al marc de 1820 , durant el Trienni Liberal ( 1820 -23), el general absolutista Elio fou executat. Durant l'etapa ultraconservadora anomenada Ominosa Decada (1823-1833) hi hague una repressio implacable anti-liberal a carrec de les forces de l'Estat i la Inquisicio, que executa a Valencia la seua ultima victima l'any 1824, Gaieta Ripoll , un mestre acusat de ≪deista≫ i ≪maco≫.

Durant la regencia de Maria Cristina i el govern progressista d'Espartero es liquida definitivament l'Antic Regim i s'assoli el liberal. La ciutat visque un clima revolucionari, amb enfrontaments entre liberals i republicans, i amb l'amenaca de les tropes carlines de Cabrera. Durant este periode convuls es crearen les provincies (1833), es posa en marxa la desamortitzacio de bens de l'Esglesia (1837) i els seus immobles i terrenys foren adquirits en la seua major part per la burgesia local.

El regnat d' Isabel II constitui una etapa de relativa estabilitat i de creixement per a Valencia, on milloraren substancialment les infraestructures i els serveis d'abastiment d'aigua, pavimentat, gas i transports, alhora que s'hi dugueren a terme importants projectes, com ara el del port . La Companyia del Ferrocarril de Xativa al Grau de Valencia , fundada en 1851 , en 1854 arriba a Xativa , motiu de grans celebracions. ^[23]

El 1873 es proclama la Primera Republica , en un ambient radicalitzat, que esdevingue la insurreccio cantonalista el 19 de juliol. El Canto de Valencia no tingue el caracter revolucionari d'altres ciutats com Alcoi , pero el govern de Madrid ofega la rebel·lio mitjancant les armes i sotmete la ciutat a un intens bombardeig pel general Martinez de Campos . ^[24] Despres de la fi de la republica Alfons XII arriba a Valencia, anant cap a Madrid, l' 11 de gener de 1875 , i poc despres fou proclamat rei.

La restauracio borbonica i l'equilibri entre conservadors i liberals romangue a Valencia fins a la concessio del sufragi universal masculi el 1890, a partir del qual el republicanisme , que tenia Vicente Blasco Ibanez al capdavant, ascendi considerablement fins a convertir-se en la forca mes votada a la ciutat.

Durant la segona meitat del segle  xix la burgesia -especialment l'agraria, enriquida per la introduccio del cultiu de la taronja, pero tambe de l'expansio de la vinya i altres cultius- impulsa el desenvolupament de la ciutat. Este auge economic es correspongue amb una lleu renaixenca de les tradicions i de la llengua propia dels valencians, que havia estat ferotgement bandejada des de temps de Felip V . Cap al 1870 comenca a reeixir la Renaixenca , un moviment compromes amb la llengua i les tradicions valencianes. A les posicions inicials, proximes al romanticisme de Teodor Llorente , s'enfrontaren els plantejaments mes reivindicatius de Constanti Llombart , creador de Lo Rat Penat .

Des de l'ultim quart de segle Valencia comenca a creixer de forma decidida. S'enderrocaren les murades el 1868, obriren les grans vies i urbanitza l' Eixample . Catorze municipis periferics s'annexionaren a la ciutat: Patraix , Beniferri , Russafa , Benimaclet , Orriols , Benimamet , Borboto , Mauella , Campanar , Poble Nou de la Mar , Vilanova del Grau , Carpesa , Massarrojos i Benifaraig .

El 1885, els efectes de l'epidemia de colera es varen fer sentir a Valencia, amb 4.919 morts. ^[25]

El creixement de l'actividad industrial a Valencia es basava en xicotetes empreses familiars, que ocasionalment aconseguien un creixement notable. Com en el cas de Francisco Climent Sebastian i Miguel Alcala, que en 1880 fundaren La Maquinista Valenciana; o de Miguel Devis Perez i Jose Noguera Chulia, fundadors dels tallers Devis y Noguera el 1897. Una altra industria en expansio hi era la del moble, a partir de la introduccio del moble corbat per part de Luis Suay el 1860. Amb tecnologia portada de Franca, a finals del XIX quatre empreses en concentraven la produccio a Valencia: Jose Trobat, Salvador Albacar, Ventura Feliu i Joaquin Lleo. A mes, el sector de la fusta es beneficiava de la demanda d'envasos agricoles. ^[25]

Segle xx [ modifica ]

Al comencament del segle  xx Valencia era una ciutat industrialitzada. La seda havia desaparegut, pero hi havia produccio de pells i cuirs, fusta, metal·lurgia i alimentacio, este darrer amb un vessant exportadora, en particular de vins i citrics. Hi predominava la xicoteta empresa, pero cada dia s'introduia mes la mecanitzacio i les grans empreses. La millor expressio d'esta dinamica eren les exposicions regionals, en particular la de 1909, emplacada al costat de l'Albereda, on es mostraven els avancos de l'agricultura i de la industria. Entre els edificis mes reeixits de l'epoca cal destacar els d'estil modernista, com ara l' Estacio del Nord i els mercats Central i de Colom .

Els obrers, en nombre creixent per la industrialitzacio, comencaren a organitzar-se en demanda de millors condicions de vida. El partit republica de Blasco Ibanez arreplega els fruits d'estes reivindicacions i obtingue un enorme suport popular, governant a l'ajuntament entre 1901 i 1923.

La Primera Guerra Mundial (1914-1918) afecta molt l'economia valenciana, en col·lapsar les exportacions de citrics. La instauracio de la dictadura de Primo de Rivera l'any 1923 frena durant alguns anys la conflictivitat social, pero no apaga la creixent radicalitzacio politica. El moviment obrer ana consolidant la seua organitzacio sindical, mentre els sectors conservadors s'aglutinaven entorn la Dreta Regional Valenciana .

La Republica (1931-1939) obri les vies democratiques de participacio i incrementa la polititzacio dels ciutadans, especialment amb l'ascens del front conservador al poder el 1933. Este clima marca les eleccions de 1936, guanyades pel Front Popular , la qual cosa promogue el fervor de les classes populars. L'alcament militar del 18 de juliol no triomfa a Valencia. Durant uns mesos hi hague un ambient revolucionari, gradualment neutralitzat des del govern. La marxa de la contesa bel·lica aconsella traslladar la capital de la Republica a Valencia; aixo succei des del 6 novembre de 1936 fins al 31 d'octubre de 1937, moment en que el govern marxa a Barcelona . A Valencia el govern s'instal·la al palau de Benicarlo i els ministeris ocuparen diversos palaus. La ciutat fou intensament bombardejada per aire i per mar, la qual cosa porta a la construccio de mes de dos-cents refugis per protegir la poblacio. El 30 de marc de 1939 Valencia es rendi i les tropes sublevades van fer la seua entrada.

.

Amb la dictadura es prohibiren els partits politics i s'inicia una severa repressio ideologica i cultural, encapcalada per l'Esglesia catolica. L'autarquia economica provoca una profunda crisi i el desabastiment dels mercats: els racionaments i l'estraperlo s'imposaren durant mes d'una decada. Els franquistes silenciaren les catastrofiques consequencies de la riuada de 1949, amb desenes de morts, pero no es pogue fer el mateix amb l'encara mes tragica riuada de 1957, quan el riu Turia es desborda, causant la mort de molts valencians (81 oficialment, la xifra real no se'n sap). Per tal d'evitar noves catastrofes, anys despres el riu es desvia per un nou llit (Pla Sud). El riu vell del Turia s'abandona durant anys. Els alcaldes franquistes proposaren fer-hi una autopista, opcio que finalment es descarta (gracies a l'adveniment de la democracia i a les protestes veinals), obrint pas al seu us com a parc municipal (vegeu Jardi del Turia ).

Al comencament dels seixanta s'enceta la recuperacio economica i Valencia visque un espectacular creixement demografic a causa de la immigracio i l'execucio d'importants obres urbanistiques i d'infraestructures.

Amb l'arribada de la democracia, Valencia es constitui com la capital del Pais Valencia amb el Consell Preautonomic el 1977 i assoli cert grau d'autogovern. Aixo no obstant, la nit del 23 de febrer de 1981 hi hague una temptativa colpista que, des de Valencia, encapcala Milans del Bosch . La democracia propicia la recuperacio de la llengua i la cultura valenciana, encara que no es pogue evitar certa crispacio social entorn dels simbols, coneguda com la Batalla de Valencia .

L' Estatut es posa en marxa el 1982 i a Valencia s'hi instal·la la Generalitat Valenciana i tots els organs de govern del pais. Durant els primers 25 anys de democracia, Valencia ha canviat significativament. Destaquen com a obres emblematiques el Jardi del Turia (enjardinament del vell llit del Turia), el Palau de la Musica o el de Congressos , el Metro , i la nova Ciutat de les Arts i les Ciencies , de Santiago Calatrava , a banda d'altres museus com el MUVIM o l' IVAM . Gracies a aquestes fites i a la progressiva rehabilitacio de la Ciutat Vella , la ciutat ha anat atraient progressivament el turisme .

Politica i govern [ modifica ]

Corporacio municipal [ modifica ]

El Ple de l' ajuntament esta format per 33 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 13 regidors del Partit Popular (PP), 9 de Compromis per Valencia (Compromis), 7 del Partit Socialista del Pais Valencia (PSPV-PSOE) i 4 de Vox . Va restar sense representacio la candidatura de Ciutadans - Partit de la Ciutadania amb un 2,32% dels vots, present en el consistori en l'anterior legislatura. Tampoc aconsegui cap esco la coalicio Unides: Podem - Esquerra Unida amb un 2.34%.

Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Valencia
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		Maria Jose Catala Verdet	151.482	36,97%	13 ( +5 )
	Compromis per Valencia		Joan Ribo i Canut	99.122	24,19%	9 ( -1 )
	Partit Socialista del Pais Valencia-PSOE		Sandra Gomez Lopez	78.499	19,16%	7 ( )
	Vox		Juan Manuel Badenas Carpio	52.695	12,86%	4 ( +2 )
	Unides: Podem - Esquerra Unida		Pilar Lima Gozalvez	9.677	2,36%	0 ( )
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Fernando Giner Grima	9.588	2,34%	0 ( -6 )
	Altres candidatures [b]			8.627	2,1%	0 ( )
	Vots en blanc			3.902	0,9%
Total vots valids i regidors				413.592	100 %	33
	Vots nuls
Participacio (vots valids mes nuls)				416.753	72,00%**
Abstencio				161.915*	28,00%**
Total cens electoral				578.668 *	100 % **
Alcalde: Maria Jose Catala Verdet ( Partit Popular ) (17/06/2023)
Fonts: ARGOS GVA, [26] (* No son vots sino electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes [ modifica ]

Des de 2023 l' alcaldessa de Valencia es Maria Jose Catala Verdet del Partit Popular .

Llista d'alcaldes des de les eleccions democratiques de 1979

Periode	Alcalde o alcaldessa	Partit politic	Data de possessio	Observacions
1979?1983	Ferran Martinez Castellano Ricard Perez Casado		19/04/1979 05/10/1979	Dimissio/renuncia --
1983?1987	Ricard Perez Casado		28/05/1983	--
1987?1991	Ricard Perez Casado Clementina Rodenas i Villena		30/06/1987 13/01/1989	Dimissio/renuncia --
1991?1995	Rita Barbera Nolla		07/07/1991	--
1995?1999	Rita Barbera Nolla		17/06/1995	--
1999?2003	Rita Barbera Nolla		03/07/1999	--
2003?2007	Rita Barbera Nolla		14/06/2003	--
2007?2011	Rita Barbera Nolla		16/06/2007	--
2011?2015	Rita Barbera Nolla		11/06/2011	--
2015?2019	Joan Ribo i Canut		13/06/2015	--
2019-2023	Joan Ribo i Canut		15/06/2019	--
Des de 2023	Maria Jose Catala Verdet		17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana [27]

Poblacio [ modifica ]

Volum [ modifica ]

La ciutat de Valencia comptava el 2014 amb un total de 786.424 habitants, segons dades de l' INE , 746.217 al nucli urba i es el centre d'una extensa area metropolitana que supera amb escreix el milio i mig d'habitants. Representa cap al 18% de la poblacio valenciana.

Evolucio [ modifica ]

Al llarg del segle  xx la ciutat ha multiplicat per tres i mig la seua poblacio inicial, sent els periodes de maxim creixement demografic els anys 1930 - 1940 i la decada dels seixanta. Els anys noranta han sigut anys d'estabilitat demografica per efecte de la caiguda dels moviments migratoris, que foren el factor fonamental de creixement dels anys anteriors, i per la reduccio de la natalitat. En la primera decada del segle  xxi els forts corrents migratoris exteriors van provocar de nou una dinamica demografica positiva.

L'evolucio dels efectius demografics de la ciutat durant quasi tota l' epoca estadistica queden resumits mitjancant el seguent diagrama de barres:

Evolucio demografica (des de 1877) Censos de poblacio [c]
	Font : Institut Nacional d'Estadistica

Evolucio demografica en els darrers anys Padro d'habitants [28]
Any	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013	2014
Poblacio	739.014	746.612	761.871	780.653	785.732	796.549	805.304	797.654	807.200	814.208	809.267	798.033	797.028	792.303	786.424

Estructura [ modifica ]

El progressiu augment de l'esperanca de vida i la reduccio de la fecunditat s'han reflectit en una piramide d'edats que s'estreny en la seua base i s'eixampla en la part superior, amb un pes creixent de les generacions de mes edat. No obstant aixo, la poblacio de la ciutat continua sent relativament jove, amb un 25% dels seus efectius en les generacions de 15 a 29 anys i un 29% en les de 30 a 49 anys.

Distribucio de la poblacio per districtes i barris [ modifica ]

Dades de 2016 de l'Ajuntament de Valencia ^[29]

• Ciutat Vella : 26.769 habitants.
  • la Seu : 2.922.
  • la Xerea : 3.879.
  • el Carme : 6.404.
  • el Pilar : 4.628.
  • el Mercat : 3.555.
  • Sant Francesc : 5.381.

• l'Eixample : 42.406 habitants.
  • Russafa : 23.921.
  • el Pla del Remei : 6.861.
  • Gran Via : 11.624.

• Extramurs : 48.287 habitants.
  • el Botanic : 6.566.
  • la Roqueta : 4.451.
  • la Petxina : 15.042.
  • Arrancapins : 22.228.

• Campanar : 37.562 habitants.
  • Campanar (barri) : 11.662.
  • Tendetes : 5.193.
  • el Calvari : 4.804.
  • Sant Pau : 15.903.

• La Saidia : 46.818 habitants.
  • Marxalenes : 10.520.
  • Morvedre : 10.388.
  • Trinitat : 7.842.
  • Tormos : 8.354.
  • Sant Antoni : 9.714.

• El Pla del Real : 30.116 habitants.
  • Exposicio : 6.676.
  • Mestalla : 14.456.
  • Jaume Roig : 6.402
  • Ciutat Universitaria : 2.582.

• L'Olivereta : 48.221 habitants.
  • Nou Moles : 25.991.
  • Soternes : 4.985.
  • Tres Forques : 8.687.
  • la Fontsanta : 3.512.
  • la Llum : 5.046.

• Patraix : 57.573 habitants.
  • Patraix : 24.581.
  • Sant Isidre : 9.906.
  • Vara de Quart : 10.390.
  • Safranar : 9.106.
  • Favara : 3.590.

• Jesus : 52.261 habitants.
  • la Raiosa : 15.370.
  • l'Hort de Senabre : 17.121.
  • la Creu Coberta : 6.104.
  • Sant Marcel·li : 9.971.
  • Cami Real : 3.695.

• Quatre Carreres : 73.664 habitants.
  • Montolivet : 19.568.
  • En Corts : 12.119.
  • Malilla : 21.965.
  • la Font de Sant Lluis : 2.807.
  • Na Rovella : 7.957.
  • la Punta : 2.622.
  • Ciutat de les Arts i les Ciencies : 6.626.

• Poblats Maritims : 57.590 habitants.
  • el Grau : 9.502.
  • el Cabanyal i el Canyamelar : 20.493.
  • la Malva-rosa : 13.430.
  • Betero : 8.131.
  • Natzaret : 6.034.

• Camins al Grau : 65.119 habitants.
  • Aiora 25.079.
  • Albors 8.671.
  • la Creu del Grau 14.907.
  • Cami Fondo 4.478.
  • Penya-roja 11.984.

• Algiros : 37.191 habitants.
  • l'Illa Perduda : 8.759.
  • Ciutat Jardi : 11.949.
  • l'Amistat : 7.252.
  • la Bega Baixa : 5.709.
  • la Carrasca : 3.522.

• Benimaclet : 29.096 habitants.
  • Benimaclet (barri) : 23.696.
  • Cami de Vera : 5.400.

• Rascanya : 52.749 habitants.
  • els Orriols : 16.099.
  • Torrefiel : 25.961.
  • Sant Llorenc : 10.689.

• Benicalap : 45.460 habitants.
  • Benicalap (barri) : 39.635.
  • Ciutat de l'Artista Faller : 5.825.

• Pobles del Nord : 6.529 habitants.
  • Benifaraig : 1.004.
  • Poble Nou : 860.
  • Carpesa : 1.230.
  • Cases de Barcena : 344.
  • Mauella : 47
  • Massarrojos : 2.324.
  • Borboto : 720.

• Pobles de l'Oest : 13.993 habitants.
  • Benimamet : 12.891.
  • Beniferri : 1.102.

• Pobles del Sud : 20.228 habitants.
  • el Forn d'Alcedo : 1.215.
  • el Castellar-l'Oliveral : 6.881.
  • Pinedo : 2.607.
  • el Saler : 1.704.
  • el Palmar : 769.
  • el Perellonet : 1.430.
  • la Torre : 4.643.
  • Faitanar : 979.

Total Valencia ciutat: 791.632 habitants (750.882 al nucli urba).

Activitats economiques [ modifica ]

Els romans la fundaren en un panta durant el segle  ii  aC i dessecaren part de les seues terres i les posaren en reg, faena que continuaren els arabs a partir del segle  viii , i els cristians despres de la conquesta jaumina , en el segle  xiii . Fins al segle  xiv fou un centre basicament agrari i d'intercanvi de productes agricoles, i la seua horta era famosa per la seua alta productivitat.

A partir del segle  xiv i sobretot xv comenca a destacar poderosament la industria sedera de Valencia , que fou la mes important a la ciutat fins al segle  xix , i que dona nom a un dels seus barris: el de Velluters .

En l'actualitat la ciutat de Valencia es, fonamentalment, una area de servicis, la influencia de la qual esta molt mes enlla dels limits del seu terme municipal. Actualment la poblacio ocupada en el sector servicis es el 73,2% del total, amb un gran pes de les activitats de demanda final, del comerc detallista i majorista, dels servicis especialitzats a empreses i d'activitats professionals.

No obstant la ciutat mante una base industrial important, amb un percentatge de poblacio ocupada del 14,2%, formada per menudes i mitjanes empreses entre els quals destaquen els sectors de paper i arts grafiques, de fusta i moble, de productes metal·lics i de calcat i confeccio.

L'economia de la ciutat ha tingut durant els ultims anys una dinamica positiva que es veu reflectida en les xifres de desocupacio registrada, de matriculacio de vehicles, o de llicencies de construccio. El seu dinamisme com a centre economic i com a lloc de referencia per a multiples activitats economiques es reflectix tambe en la puixanca d'institucions claus per al desenvolupament economic com la Fira de Valencia , la Borsa, el Palau de Congressos , les seues Universitats, tant la de Valencia , com la politecnica i, sobretot el port .

Cal destacar el paper del port per a l'economia de la ciutat. A principis del 2006 era el primer port espanyol en transit de contenidors i es troba entre els 10 primers d'Europa quant a transit de mercaderies. ^[30] El Port de Valencia alberga tambe la Valencia Superyacht Marina, la Marina Reial Joan Carles I i el Port America's Cup.

A mes, el port mante un transit regular de passatgers entre Valencia, les Illes Balears i Italia i un emergent mercar de creuers que en 2005 enregistra 110 escales i 106.502 passatgers. Per donar suport a este nivell d'activitat, el port de Valencia disposa d'instal·lacions amb equipament competitiu en una superficie d'unes 600 hectarees amb mes de 12.000 metres lineals de moll dels quals 4.000 tenen calats iguals o superiors als 14 metres. Es per tot aixo que el port de Valencia te un paper rellevant en l'economia local: s'estima que genera directament o indirecta mes de 15.000 llocs de treball i activitat per mes de 1.100 milions d'euros.

Valencia compta tambe amb importants institucions culturals que tenen una importancia creixent en el seu desenvolupament: l' IVAM , el Palau de la Musica o la Ciutat de les Arts i les Ciencies aporten un innegable valor afegit a la ciutat i al seu entorn metropolita com a centre cultural i d'oci.

D'altra banda les activitats agraries, fins i tot tenint una importancia relativament menor, perviuen en el terme municipal, amb un total de 3.973 ha., ocupades en la seua major part per cultius d' horta .

El 2017 es va impulsar l' apicultura creant l'ajuntament un abellar municipal. ^[31]

Cultura [ modifica ]

Museus i monuments [ modifica ]

Entre els principals museus, monuments i atractius turistics de la ciutat de Valencia cal esmentar:

Centre Arqueologic de l'Almoina	Banys de l'Almirall
Santa Caterina	Sant Joan de l'Hospital
Interior de La Seu	Porta de l'Almoina
Seu, Porta dels Apostols	Cimbori
El Micalet , torre de La Seu	Palau de Benicarlo
Claustre del Convent del Carme	Portal de Valldigna
Porta de Serrans	Porta de Quart
Convent de Sant Domenec	Llotja de Valencia
Palau de la Generalitat	Pati de l'Ambaixador Vich
Basilica de la Mare de Deu dels Desemparats	Sant Joan del Mercat
Esglesia del Patriarca	Museu de Belles Arts
Palau de Justicia	Museu de Ceramica
Universitat de Valencia	Centre Cultural la Beneficencia Museu de Prehistoria de Valencia Museu Valencia d'Etnologia
Mercat de Colom	Estacio del Nord
Mercat Central	Placa del Mercat
Teatre Principal de Valencia	MUVIM
IVAM	Palau de les Arts , ( Opera de Valencia), Ciutat de les Arts i les Ciencies
Estadi de Mestalla	Museu d'Informatica
Palau de la Musica	Estadi Ciutat de Valencia
Trinquet de Pelai	Casa-Museu de Blasco Ibanez
Placa de l'Ajuntament	Carrer dels Cavallers
Esglesia de Sant Nicolau	Almodi
Palau del Marques de Campo	Cripta Arqueologica de Sant Vicent Martir
Placa Redona	Edifici de Correus

Urbanisme [ modifica ]

Parcs i jardins [ modifica ]

La ciutat compta amb nombrosos parcs i jardins, per exemple el Jardi Botanic, el Parc de l'Oest, els Jardins del Real o de Vivers i el Jardi del Turia (anomenat el Riu, amb mes de 6,5  km de vegetacio). Malgrat aixo, disposa de 5,3 m² de superficie verda per habitant, una de les tases mes baixes de les grans ciutats de l'Estat Espanyol. ^[32] El 90% de les vies de circulacio disposa de zones enjardinades i arbres en menor o major mesura.

• El Jardi del Turia .

El jardi ocupa l'antiga llera del riu del mateix nom. Quan el riu es va desviar, es reutilitza el seu espai com a zona ludica, amb mes de 6,5 km de llarg. Es dividix en diverses parts:

• El Parc de Capcalera , es troba en la capcalera de l'antic llit del Turia, llindant amb el municipi vei de Mislata . ^[33] Al seu interior trobem un lac artificial navegable, grans extensions de jardi, jocs infantils i el Bioparc , el nou zoo de Valencia, basat en el concepte de zoo-immersio. Les antigues instal·lacions del zoo es trobaven al jardi de Vivers i tancaren les seues portes el 31 de juliol de 2007, despres de 42 anys funcionant en una ubicacio provisional. ^[34]

• Vetges-tu , este tram pren el seu nom de l'estudi d'arquitectura que el dissenya a principis dels 80 (l'estudi Vetges-tu i Mediterrania). Te un estil avantguardista, i junt als jardins i passarel·les inclou una font simbolica amb forma de tetera , tambe hi ha un edifici ocupat per un reten de la policia local.

• El Parc Gulliver , es un parc infantil que emula la figura gegantesca de Gulliver , la seua roba i cabells fan de tobogans. La idea es que els xiquets simulen els habitants de Lilliput que van capturar a l'home en la novel·la de Jonathan Swift .

• La Ciutat de les Arts i les Ciencies , situada quasi al final de la llera del riu Turia, prop de la desembocadura per Natzaret , trobem el complex d'edificis destinats a la ciencia i la cultura, d'una arquitectura cridanera. Els edificis que l'integren son, per ordre d'inauguracio, l' Hemisferic , el Museu de les Ciencies Princep Felip , l'Umbracle , l'Oceanografic , el Palau de les Arts Reina Sofia , el Pont de l'Assut de l'Or i l' Agora . El parc del Turia continua per l'esquerra dels edificis.

• 

  A mes, al llarg del llit del riu trobem un gran nombre de ponts que uneixen les dues parts de la ciutat que el Turia divideix. Alguns d'aquests han estat reconstruits arran la Riuada del 1957 ("la Riua"), la qual va fer mal be gran part de l'entorn mes proper al riu. D'aquesta manera els actuals ponts del Turia son, d'oest a est, els seguents:

Nom	Data	Barri
Pont del Bioparc	2008	Sant Pau
Pont del Nou d'Octubre	1986-1989	Nou Moles - Sant Pau
Pont de Campanar	1932-1937	Nou Moles i La Petxina - Sant Pau i Campanar
Pont d'Ademus o de les Glories Valencianes	1957	La Petxina i Botanic - Campanar i Tendetes
Pont de les Arts	1998	Botanic i el Carme - Tendetes
Pont de Sant Josep	1604	El Carme - Marxalenes
Pont dels Serrans	1518	El Carme - Morvedre
Pont de Fusta	2010-2012	El Carme i La Seu - Morvedre i Trinitat
Pont de la Trinitat	1402	La Seu i la Xerea - Trinitat
Pont del Real	1595	La Xerea - L'Exposicio
Pont de l'Exposicio	1991-1995	La Xerea i Pla del Remei - L'Exposicio i Mestalla
Pont de les Flors	2002	Pla del Remei - Mestalla
Pont de la Mar	1591	Pla del Remei - Mestalla
Pont d'Arago	1933	Pla del Remei i Gran Via - Mestalla
Pont de l'Angel Custodi	1941-1948	Gran Via i Montolivet - Mestalla i Penya-roja
Pont del Regne de Valencia	1999	Montolivet - Penya-roja
Pont de Montolivet	2007	Montolivet i Ciutat de les Arts i les Ciencies - Penya-roja
Pont de l'Assut de l'Or	2008	Ciutat de les Arts i les Ciencies - Penya-roja
Pont de les Drassanes	1930	Natzaret - El Grau de Valencia

Vegeu tambe: Llista de ponts de la Ciutat de Valencia

• El Jardi Botanic

Amb mes de dos-cents anys d'historia, el jardi depen administrativament de la Universitat de Valencia , i es membre del BGCI (Botanic Gardens Conservation International), de la Asociacion Ibero-Macaronesica de Jardines Botanicos i presenta treballs per a l'Agenda Internacional per a la Conservacio en els Jardins Botanics. El seu codi d'identificacio internacional com a institucio es "VAL".

El seu origen remot serien els horts de plantes medicinals del segle  xvi , relacionats amb l'ensenyanca de medicina de la universitat. Despres d'una remodelacio, en l'actualitat, a mes de la preservacio del jardi historic, es treballa en la seua continuitat com a centre d'estudi, busca i desenvolupament de la cultura botanica, investigant sobre flora, biosistemes i vegetacio. Participa en projectes internacionals relacionats amb la biodiversitat vegetal l'estudi de plantes autoctones. Disposa de biblioteca, herbari i germoplasma. Aixi mateix, promou congressos d'especialistes i jornades, trobades i exposicions divulgatives.

• Els Jardins del Real o els Vivers .

Estos jardins se situen en el districte del Pla del Real , ocupant part del solar on estava el palau del Real o palau Reial de Valencia i els seus jardins. El palau s'enderroca durant la Guerra del Frances per suposades raons estrategiques abans de l'arribada de les tropes de l'exercit frances de Napoleo , dirigides pel mariscal Suchet .

Encara que els jardins tenen l'origen remot en els propis jardins del palau, la seua configuracio actual naix en 1814 , quan amb els enderrocs del palau es formaren dues muntanyetes on es plantaren flors i arbres. Sent aquest l'origen, els jardins s'ampliarien gradualment en etapes posteriors.

• L' Albereda .

L'Albereda de Valencia es un passeig i avinguda d'origen historic, que s'esten des dels Jardins de Vivers fins a la placa de Saragossa. Successives ampliacions de l'avinguda fan que aquesta aplegue fins al port, per la riba nord del riu.

• El Parterre , o Placa d'Alfons el Magnanim

Es construi sobre uns solars existents en l'antiga placa de la Duana al voltant de l'any 1850 . Pero l'organitzacio definitiva del Parterre te lloc bastant despres, quan s'inaugura el monument a Jaume I , obra d' Agapit Vallmitjana . L'ereccio d'esta estatua equestre va sorgir en les tertulies que s'organitzaven cap a l'any 1875 al voltant de Teodor Llorente per solemnitzar el sext centenari de la mort del rei conqueridor. Este grup presenta un escrit a l'Ajuntament demanant-hi la construccio del monument, i este accepta la proposta. Finalment, mes tard del previst per problemes economics, el 12 de gener de 1891 es col·loca l'estatua sobre el pedestal, inaugurant-se oficialment el 20 de juliol del mateix any.

Des de la seua creacio el jardi no ha sofrit grans modificacions, exceptuant la feta per la riuada de 1957 , que va perjudicar bastant el jardi i va fer que es canviara un poc la seua forma.

• El Jardi d'Aiora

Es un jardi de tracat lliure, amb caracteristiques romantiques i al que acompanya un palauet modernista construit el 1900 . L' Ajuntament de Valencia compra els terrenys que ocupa actualment el jardi i el 1976 comenca les obres d'acondicionament, restauracio i neteja del jardi, que va estar abandonat molts anys.

El jardi te una superficie de 48.300 metres quadrats, situat entre els carrers de Jeronimo de Monsoriu, Conserva, Placa Organista Cabo i l' Avinguda dels Sants Just i Pastor . Recentment fou ampliat en un dels seus laterals. El conjunt esta separat en quatre zones diferenciades: l'entorn presidit pel palauet (construit el 1900 pel comerciant Jose Ayora, amb projecte de Peregrin Mustieles), l'antic jardi annex al palauet, una zona nova, oberta i funcional feta recentment i la zona nova de l' estacio d'Aiora de MetroValencia .

• Parc de la Rambleta :

Es un parc inaugurat el 2002 que se centra en la flora local i que tambe preten ser el refugi de la fauna silvestre. El 70% del parc esta destinat perque els visitants puguen trepitjar-hi. Conte un llac que contacta directament amb la terra. Esta format per tres unitats de paisatge, que "son, de major a menor distancia respecte a la llera d'aigua, el bosc i matoll mediterrani ?representant l'ecosistema de la Devesa del Saler?, l'omeda i el bosc de ribera tipic de la zona litoral mediterrania". ^[33]

• Parc Central de Valencia

Conte una nau de 708 metres quadrats construits. ^[35]

El 2017 comenca a construir-se. ^[36]

Festes i tradicions [ modifica ]

Festes d'interes turistic [ modifica ]

Valencia es famosa per les Falles , les festes locals del 15 al 19 de marc , en honor del seu patro, sant Josep , encara que son unes festes de tradicio pagana. Dins de les festes religioses, tambe se celebren amb devocio les festes de Sant Vicent Martir , tambe patro de la vila, en Gener , i les de Sant Vicent Ferrer , patro del Pais Valencia . En esta darrera festivitat es representen en molts llocs de la ciutat els suposats miracles de Sant Vicent, generalment representats per infants.

Una altra festivitat gran en la ciutat es el 9 d'octubre , data que rememora l'entrada de Jaume I a la ciutat. Eixe dia se celebra a la ciutat Sant Donis o, mes popularment, la " Mocaora ", quan els homens regalen a les seues parelles (i a vegades tambe a les mares) un mocador que embolica uns dolcos de massapa de diferents formes i colors que representen les fruites, i tambe dos figures mes grans: la piuleta i el tronador, que representen una antiga prohibicio de llancar coets el dia 9 d'octubre per tal de celebrar l'entrada de Jaume I. Per a molts valencians, el 9 d'octubre es considerat el dia dels enamorats. Tambe el nou d'octubre te lloc la popular processo civica , en la qual una comitiva, conformada per les altes esferes politiques i socials valencianes, acompanya la Senyera Coronada pel centre antic de la ciutat, visitant llocs com la catedral de Valencia i el palau de la Generalitat. Cada any es designa a una personalitat que sera encarregada de portar la senyera durant tot el recorregut. Una de les peculiaritats d'este acte es que la senyera s'ha de baixar (i tornar a pujar, en acabar la processo) del balco de l'ajuntament en posicio completament vertical, mantenint la tradicio del Centenar de la Ploma, segons la qual la Reial Senyera Coronada no es pot inclinar davant ningu.

Altres festes populars son la Setmana Santa del Cabanyal , la nit de Sant Joan a la platja de la Malva-rosa , els carnestoltes , sent, per exemple, els de Benimaclet molt famosos, i moltes altres activitats relacionades amb les festes falleres.

El Tribunal de les Aigues de Valencia [ modifica ]

El Tribunal de les Aigues de Valencia , conegut tambe com a Tribunal de la Vega de Valencia , es l' organ col·legiat encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les sequies que en formen part ( Quart, Benager i Faitanar , Tormos , Mislata , Mestalla , Favara , Rascanya i Rovella ). El conjunt d'estes sequies formen l'anomenada Vega de Valencia , sobre la qual te jurisdiccio el Tribunal, que junt amb la Sequia Reial de Montcada , amb jurisdiccio a part, formen l' horta de Valencia . Forma part, des de l' 1 d'octubre de 2009 , ^[38] de la llista de la UNESCO de patrimoni immaterial. ^[39]

Gastronomia [ modifica ]

Dins de la gastronomia, la ciutat ha fet propis els plats mes coneguts de la comarca de l' Horta : la paella valenciana, originaria de la zona de l' Albufera de Valencia , els bunyols amb xocolate , l' all i pebre , i l' orxata , originaria de l' Horta Nord .

Pilota valenciana [ modifica ]

La pilota valenciana es l' esport de pilota autocton del Pais Valencia . Dos jugadors o equips front a front competixen a llancar-se una pilota amb la ma sota determinades regles, depenent de la modalitat, tals com que la pilota passe per sobre d'una corda o avance unes ratlles en terra.

Tot i que normalment se la coneix simplement com a Pilota , s'anomena Pilota valenciana per distingir-la d'altres jocs de pilota , com la pilota basca , que es juga normalment contra un mur. Sota este nom generic hi ha tot un seguit de modalitats que es diferencien segons la pilota amb que es juga, el recinte de joc o les comarques en que es practiquen. Excepte en el cas del fronto , totes les modalitats de la pilota valenciana es caracteritzen pel fet que els jugadors estan acarats, separats per una corda o unes ratlles en terra, i han de colpejar la pilota amb la ma (que dura unes proteccions segons el tipus de pilota). En general, s'hi pot jugar al carrer ( Galotxa , Llargues , i Raspall ), o en un trinquet ( Escala i corda i Raspall ).

Al costat de l'Estacio del Nord hi ha el Trinquet de Pelayo , tambe anomenat la Catedral de l' Escala i corda , una de les modalitats de la pilota valenciana .

Valencians destacats [ modifica ]

• Francesc Eiximenis (teoleg, enciclopedista i ideoleg politic)
• Pere Maria Orts i Bosch (historiador, investigador, heraldista i col·leccionista)
• Isabel de Villena (escriptora medieval)
• Jaume Roig (metge i escriptor medieval)
• Vicent Blasco Ibanez (escriptor, periodista i politic)
• Gonzalo Badenes Maso (critic musical)
• Rafael Benedito Vives (music i director d'orquestra)
• Fernando Bonilla (metge)
• Ricard Maria Carles i Gordo (eclesiastic)
• Nacho Duato (ballari)
• Maria Teresa Fernandez de la Vega (politica)
• Santiago Grisolia Garcia (bioquimic)
• Bernardino Landete Arago (1879 ? 1968, pioner de l'estomatologia espanyola)
• Joan Lerma (politic)
• Carlos Llorens Robles (1821-1862) (compositor i director d'orquestra)
• Francesc Cuesta Gomez (1889-1921) (pianista, music i compositor)
• Juan Jose Millas (escriptor)
• Fernando Miranda Casellas (1842-?) (escultor) ^[40]
• Francis Montesinos (dissenyador de moda)
• Ortifus (humorista grafic)
• Isabel Rey (soprano)
• Jordi Sevilla i Segura (politic)
• Joaquim Sorolla i Bastida (pintor)
• Manuel Sanchis i Guarner (filoleg, historiador i escriptor)
• Joaquin Gil (sacerdot i music)
• Maria Benlliure i Gil (escultor)
• Ignasi Pinazo i Camarlench (pintor)
• Francesc Gil Gandia (canonge i articulista)

Proposta de carrers dedicats a dones [ modifica ]

A partir del 2016, el Consell per la Dona i per la Igualtat de l' Ajuntament de Valencia decidi dedicar carrers i places a dones que no han tingut l'oportunitat d'obtindre el reconeixement al llarg de la historia. ^[41] El 2023 se n'havien dedicat 49, algunes d'estes son: ^{[42] [43]}

• Ada Lovelace , la primera programadora.
• Concepcion Aleixandre , ginecologa.
• Cristina Piris , fundadora de Ca Revolta.
• Dorotea i Margarita Joanes , ( segle  xvi - 1609 ) foren dos germanes pintores, filles de Joan de Joanes .
• Elena Just , pensadora republicana.
• Empar Navarro , mestra i politica valenciana.
• Enriqueta Agut , mestra i feminista.
• Jeronima Gales , impressora valenciana del segle  xvi .
• Josefina Landete Arago , odontologa.
• Manuela Solis , primera llicenciada per la Universitat de Valencia.
• Margarida Borras , el primer cas documentat de tortura i mort per identitat de genere.
• Mari Pepa Colomer , la primera aviadora de l'exercit espanyol.
• Maria Cambrills , pionera del socialisme feminista.
• Maria Mercedes Maestre , metgessa.
• Marie Curie , premi Nobel de fisica.
• Matilde Salvador , compositora i filla adoptiva de Valencia en 2008.
• Olimpia Arocena , primera professora de la Universitat de Valencia .
• Paz Azzati .
• Pilar Bosch , tinent d'alcalde del primer Ajuntament democratic de Valencia.
• Pilar Soler , politica i defensora dels drets de les dones.
• Presen Saez , docent de la preso de dones.
• Rita Mas "La Rulla", activista republicana.
• Rosa Estruch , alcaldessa de Vilallonga durant la Guerra Civil.
• Florence Nightingale , infermera i activista social.
• Antonia Gomez de Orga , ama d'una de les impremtes mes famoses de la ciutat de Valencia al segle  xviii .
• Rosalind Franklin , cientifica.
• Amalia Fenollosa Peris , novel·lista i poetessa castellonenca del Romanticisme.
• Lucia Sanchez Saornil , poeta, militant anarquista i feminista espanyola que va viure els seus ultims anys a Valencia.

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• Web de l'ajuntament de Valencia d'on s'ha extret part de la informacio anterior, amb permis.
• Web de Turisme de Valencia Arxivat 2011-09-02 a Wayback Machine .
• Reglament municipal sobre l'us i normalitzacio del valencia al municipi de Valencia