Les
Bahames
[1]
(en
angles
,
The Bahamas
, oficialment
The Commonwealth of The Bahamas
) son un estat insular de l'
America Central
, situat a l'
ocea Atlantic
, al sud-est de la peninsula de
Florida
, al nord-est de
Cuba
, al nord d'
Haiti
i a l'oest de les
illes Turks i Caicos
. Esta format per l'arxipelag homonim, on destaquen les illes d'
Andros
, Gran Bahama,
Great Abaco
,
Eleuthera
,
Cat
,
Long Island
, Crooked,
Acklins
, Mayaguana, Great Inagua i
New Providence
.
[2]
La capital es
Nassau
, a l'illa de
New Providence
.
Els primers habitants de les Bahames van ser els
tainos
, que es van traslladar a les illes del sud deshabitades d'
Hispaniola
i Cuba al voltant dels anys 800-1000 dC, despres d'haver emigrat des d'America del Sud.
[3]
La primera terra en la qual va desembarcar
Cristofor Colom
al Nou Mon el
1492
es creu que va ser a l'illa de Sant Salvador o Guanahani
[3]
[2]
[nota 1]
una de les mes orientals de les Bahames, anomenada originalment pels
arawaks
Guanahani
,
[4]
i posteriorment
Watling
pels britanics,
[5]
localitzada al sud de l'arxipelag de les Bahames. Alli, Colom va trobar als amistosos arawaks (tambe coneguts com a
lucayos
) i va intercanviar regals amb ells.
[6]
La posterior desaparicio dels
arawaks
i d'altres pobles es va deure en gran manera a aquesta i a posteriors expedicions europees a la regio.
[7]
La colonitzacio anglesa de les Bahames va comencar el 1648 amb un petit grup de puritans exiliats de les
Bermudes
durant la
Guerra Civil anglesa
liderats per
David Marley
que va establir una colonia a l'illa d'
Eleuthera
.
[8]
[9]
Des de finals del segle
xv
fins al segle
xvii
, les Bahames van estar sota la sobirania espanyola, encara que les illes, per la seva situacio estrategica en la ruta maritima entre
Europa
i
America
, i per formar l'arxipelag un autentic laberint insular, gradualment van ser transformant-se en amagatalls i nius de
pirates
i
bucaners
, especialment
anglesos
. Aixi en el segle
xviii
, els colons britanics que havien deixat
Nova Anglaterra
, a causa dels sentiments anti-britanics existents en aquella colonia, es van traslladar a les illes. A causa del gran nombre de colons britanics a les illes, la sobirania de l'arxipelag es va traspassar d'
Espanya
al
Regne Unit
, i les Bahames van ser declarades
colonia britanica
el
1783
.
[10]
L'
Acta del Comerc d'Esclaus (1807)
va abolir el comerc d'esclaus a les possessions britaniques, incloses les Bahames.
[11]
El Regne Unit va pressionar altres paisos traficants d'esclaus perque tambe abolissin el comerc d'esclaus, i va donar a la
Royal Navy
el dret d'interceptar vaixells que transportessin esclaus a alta mar.
[12]
[13]
Milers d'africans alliberats dels vaixells d'esclaus per la Royal Navy van ser reassentats a les Bahames. A la decada de 1820 durant el periode de les
Guerres Seminola
a Florida, centenars d'esclaus nord-americans i seminoles africans van escapar de Cap Florida a les Bahames. Es van establir principalment al nord-oest de l'illa d'Andros, on van desenvolupar el poble de Red Bays. L'esclavitud va ser abolida a l'Imperi Britanic la
Llei d'abolicio de l'esclavitud de 1833
, l'1 d'agost de 1834.
[3]
En plena
Segona Guerra Mundial
, el Duc de Windsor (anteriorment el rei del Regne Unit
Eduard VIII
) es nomenat
Governador General
de les Bahames i va viatjar a aquestes illes en companyia de la seva esposa, la duquessa de Windsor,
Wallis Simpson
, el 1940 per exercir aquest carrec de Governador General fins al
1945
.
Lynden Pindling, del Partit Liberal Progressista (PLP), de majoria negra, es converteix en Primer Ministre el
1967
, despres de les primeres eleccions legislatives del pais. El 1973, els habitants de les Bahames van votar a favor de la independencia i es van declarar independents del Regne Unit, encara que van romandre dins de la
Commonwealth
. Des de la seva independencia, les Bahames han prosperat notablement gracies al
turisme
, a la banca internacional i a la gestio d'inversions.
A les eleccions del
1992
el Moviment Nacional Lliure (FNM) va obtenir la majoria. Pindling, denunciat per corrupcio, va ser substituit per Hubert Alexander Ingraham en la prefectura del govern. La victoria de l'FNM en les eleccions del
1997
se li atribueix als resultats economics positius i l'embolcall del PLP en escandols financers. El pas de l'
huraca Floyd
pel pais, el 1999, va provocar seriosos danys i va perjudicar el turisme. El setembre de 2019, l'
huraca Dorian
va colpejar les illes
Abaco
i Gran Bahama a una intensitat de
Categoria 5
, devastant el nord-oest de les Bahames. La tempesta va causar danys per almenys 7.000 milions de
dolars
i va matar mes de 50 persones,
[14]
[15]
amb 1.300 persones encara desaparegudes.
[16]
En general es creu que les Bahames es van formar fa aproximadament 200 milions d'anys, quan Pangea va comencar a fraccionar-se. En els temps actuals, perdura com un arxipelag que conte mes de 700 illes i
cais
, vorejats al voltant de diferents
esculls de corall
. La
pedra calcaria
que compren els bancs s'ha anat acumulant almenys des del periode
Cretaci
, i potser tan aviat com el
Jurassic
; avui el gruix total sota el Great Bahama Bank supera els 4,5 quilometres.
[17]
Com que la pedra calcaria es va dipositar en aigues poc profundes, l'unica manera d'explicar aquesta columna massiva es estimar que tota la plataforma s'ha
enfonsat
sota el seu propi pes a un ritme d'aproximadament 3,6 centimetres per mil·lenni.
[17]
Les Bahames formen part de l'
Arxipelag de les Lucayas
, que continua cap a les
Illes Turks i Caicos
, el
Mouchoir Bank
, el
Silver Bank
i el
Navidad Bank
.
[18]
La Plataforma de les Bahames, que inclou les Bahames, el sud de Florida, el nord de Cuba, les Illes Turks i Caicos i el
Blake Plateau
, es va formar fa uns 150 milions d'anys, poc despres de la formacio de l'Atlantic Nord. Els 6,4 km de pedra calcaria gruixuda, que predomina a les Bahames, es remunta al
Cretaci
. Aquesta pedra calcaria s'hauria dipositat en mars poc profunds, suposadament una porcio estesa i aprimada de l'
escorca continental nord-americana
. Els sediments s'estaven formant aproximadament a la mateixa velocitat que l'escorca de sota s'estava enfonsant a causa del pes afegit. Aixi, tota la zona constava d'una gran plana marina amb algunes illes. Aleshores, al voltant de 80 milions d'anys enrere, la zona es va inundar pel
Corrent del Golf
. Aixo va provocar l'ofegament de l'altipla de Blake, la separacio de les Bahames de Cuba i Florida, la separacio del sud-est de les Bahames en bancs separats, la creacio del
Cay Sal Bank
, mes els
Grans i Petits Bancs de les Bahames
. La sedimentacio de la "fabrica de carbonats" de cada banc, o
atol
, continua avui a un ritme d'uns 20 mm per mil·lenni. Els esculls de corall formen els "murs de contencio" d'aquests atols, dins dels quals es formen
oolits
i
pel·lets
.
[19]
El creixement del corall va ser mes gran durant el periode
Terciari
, fins a l'inici de les
epoques glacials
, i per tant aquests diposits son mes abundants per sota d'una profunditat de 36 m. De fet, un antic escull extingit existeix a mig quilometre cap al mar de l'actual, a 30 m. sota el nivell del mar. Els oolits es formen quan l'aigua oceanica penetra als bancs poc profunds, augmentant la temperatura al voltant de 3 °C i la salinitat en un 0,5 per cent. El
ooides
cimentats
s'anomenen pedra de raim. A mes, es troben
estromatolits
gegants als Cais
Exuma
.
[19]
:22,29?30
L'
estratigrafia
de les illes consisteix en la
Formacio
Owl's Hole del
Plistoce Mitja
, coberta per la Formacio Grotto Beach del
Plistoce superior
, i despres la Formacio de la Badia Rice de l'
Holoce
. Tanmateix, aquestes unitats no s'apilen necessariament una sobre l'altra, sino que es poden situar lateralment. La formacio mes antiga, Owl's Hole, esta coberta per un
paleosol
de
terra rossa
, igual que Grotto Beach, tret que esta
erosionada
. La Formacio Grotto Beach es la mes estesa.
[18]
Bahames, esta governada per una
monarquia constitucional
. Es una nacio membre del
Commonwealth
, o Comunitat Britanica de Nacions. El poder executiu es exercit pel monarca britanic com a
cap d'Estat
, i aquest es representat pel governador general, designat pel cap d'estat. El primer ministre apareix en 1955 amb les eleccions parlamentaries en l'arxipelag. Est es assistit per un vice primer ministre, nomenat pel governador general.
El poder legislatiu recau en un sistema de
parlament bicameral
. Esta compost per 16 membres del senat (nomenats pel governador general) i 40 membres de la cambra de representants, electes directament per la poblacio.
[20]
El
Comite Judicial del Consell Privat
de la monarquia britanica es la mes alta cort en les Bahames; per sota te la Cort d'Apel·lacions, la Cort Suprema (amb 12 jutges) i les Corts de Magistrats.
Bahames
es un pais en desenvolupament estable, dependent de l'economia basada en el
turisme
i activitats
bancaries
. Nomes el turisme ja suposa mes del 60% del
PIB
i empra directament o indirectament la meitat de la ma d'obra de l'
arxipelag
. L'expansio constant del turisme i l'auge en la construccio d'hotels, de recursos, i de noves residencies havien conduit al creixement solid del
PIB
durant anys abans del
2006
, pero des d'aquell any va haver-hi una caiguda en el nombre de turistes.
[21]
Els serveis financers constitueixen el segon sector en importancia de l'economia de Bahames, prop del 15% del PIB. No obstant aixo, des de desembre de
2000
, quan el govern va decretar noves regulacions sobre el sector financer, molts negocis internacionals han sortit de les Bahames. La
industria
i l'
agricultura
contribueixen aproximadament a una desena part del PIB i mostren poc creixement, malgrat els incentius que el govern destina a aquests sectors.
- ↑
≪
Nomenclator mundial - Oficina d'Onomastica - Seccio Filologica - Institut d'Estudis Catalans
≫. [Consulta: 6 maig 2024].
- ↑
2,0
2,1
≪
Bahames
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
3,0
3,1
3,2
≪
Encyclopædia Britannica ? The Bahamas
≫. Arxivat de l'
original
el 26 abril 2021. [Consulta: 22 juliol 2019].
- ↑
Honychurch
, L.
Caribbean People
. Thomas Nelson & Sons, 1995, p. 13.
ISBN 978-0-17-566407-8
[Consulta: 8 agost 2023].
- ↑
The Nautical Magazine
. Brown, Son and Ferguson, 1876, p. 578 [Consulta: 8 agost 2023].
- ↑
Schmidt-Nowara
, C.
The Conquest of History: Spanish Colonialism and National Histories in the Nineteenth Century
. University of Pittsburgh Press, 2008, p. 122.
ISBN 978-0-8229-7109-2
[Consulta: 8 agost 2023].
- ↑
Page
, M.E.;
Sonnenburg
, P.M..
Colonialism: An International Social, Cultural, and Political Encyclopedia [3 Volumes
]. Bloomsbury Academic, 2003, p. 25.
ISBN 978-1-57607-335-3
[Consulta: 8 agost 2023].
- ↑
Marley
, D.
Historic Cities of the Americas [2 Volumes
: An Illustrated Encyclopedia
]. Bloomsbury Academic, 2005, p. 6.
ISBN 978-1-57607-027-7
[Consulta: 9 agost 2023].
- ↑
Marley
, David.
Wars of the Americas A Chronology of Armed Conflict in the New World, 1492 to the Present
(en angles).
ABC-CLIO
, 1998, p. 144.
ISBN 9780874368376
.
- ↑
Publications
, E.
A Political Chronology of the Americas
. Taylor & Francis, 2003, p. 14.
ISBN 978-1-135-35652-1
[Consulta: 9 agost 2023].
- ↑
R
, M.
Timelines of Nearly Everything
. Manjunath.R, 2021, p. 134 [Consulta: 9 agost 2023].
- ↑
Falola
, Toyin;
Warnock
, Amanda.
Encyclopedia of the Middle Passage
. Greenwood Press, 2007, p. xxi, xxxiii-xxxiv.
ISBN 9780313334801
[Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑
Lovejoy
, Paul E.
Transformations in Slavery: A History of Slavery in Africa
. 2nd. Nova York: Cambridge University Press, 2000, p.
290
.
ISBN 0521780128
.
- ↑
Fitz-Gibbon
, Jorge ≪
Hurricane Dorian causes $7B in property damage to Bahamas
≫.
New York Post
, 05-09-2019 [Consulta: 5 setembre 2019].
- ↑
≪
Hurricane Dorian grows deadlier as more fatalities confirmed in Bahamas
≫.
NBC News
, 09-09-2019 [Consulta: 10 setembre 2019].
- ↑
;
Thornton
, Chandler≪
1,300 people are listed as missing nearly 2 weeks after Hurricane Dorian hit the Bahamas
≫, 12-09-2019. Arxivat de l'
original
el 12 setembre 2019. [Consulta: 13 setembre 2019].
- ↑
17,0
17,1
≪
Geomorphology from Space, Chapter 6: Coastal Landforms. Plate C-16, 'Great Bahama Bank'
≫. Arxivat de l'
original
el 25 marc 2005. [Consulta: 9 marc 2006].
- ↑
18,0
18,1
Carew
, James;
Mylroie
, John.
Geology of Bahamas, in Geology and Hydrology of Carbonate Islands, Developments in Sedimentology 54
. Amsterdam: Elsevier Science B.V., 1997, p.
91
?139.
ISBN 9780444516442
.
- ↑
19,0
19,1
Sealey
, Neil.
Bahamian Landscapes; An Introduction to the Geology and Physical Geography of The Bahamas
. Oxford: Macmillan Education, 2006, p. 1?24.
ISBN 9781405064064
.
- ↑
Nriagu
, J.O..
Encyclopedia of Environmental Health
. Elsevier Science, 2019, p. 235.
ISBN 978-0-444-63952-3
[Consulta: 9 agost 2023].
- ↑
≪
The World Factbook
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-04-02. [Consulta: 28 agost 2015].
|
---|
Estats independents
| |
---|
Dependencies
| |
---|