Malta
, oficialment
Republica de Malta
(
maltes
:
Repubblika ta' Malta
), es un
estat insular
del
Mediterrani
. L'arxipelag maltes ?format per les illes principals de
Malta
i
Għawdex
(o
Gozo
) i altres de menors? es al sud de
Sicilia
, de la qual el separa l'
estret de Malta
. La capital es
La Valletta
.
L'origen de la paraula
Malta
es incert. L'etimologia mes acceptada es la que diu que prove de la paraula grega μ?λι (meli, 'mel'). Els grecs anomenaven l'illa Μελ?τη (Melite), que significa 'dolc com la mel', a causa segurament de la qualitat de la mel produida per les abelles de l'arxipelag. De fet, a Malta hi ha especies endemiques d'aquests insectes, rao per la qual se l'anomena "terra de la mel".
[1]
Els romans continuaren anomenant-la
Melita
, llatinitzacio de Μελ?τη.
Una altra etimologia te com a referencia la paraula fenicia
Maleth
, que significa 'refugi', a causa de la gran quantitat de badies i de cales que hi ha al litoral de l'illa.
Malta fou una
colonia
fenicia que amb el temps va quedar a l'orbita de
Cartago
.
A la
Primera Guerra Punica
estava en mans dels cartaginesos i fou assolada per la flota romana dirigida per
Atili Regul
, el
257 aC
, pero no fou ocupada.
A la
Segona Guerra Punica
la guarnicio cartaginesa estava manada per Amilcar fill de Gisgo que va capitular davant la flota de Tiberi Semproni el
218 aC
i des de llavors va pertanyer a Roma i incorporada a la provincia de Sicilia.
Al segle seguent va comencar a ser usada com a base de pirates
cilicis
que la feien servir de quarter d'hivern, pero al
segle
i
aC
estava recuperada i prosperava destacant la fabricacio de lli, coto i altres productes molt apreciats a Roma on eren coneguts com a "
vestis melitensis
".
Se suposa que fou a aquesta illa on va desembarcar
Sant Pau
en el seu viatge a Roma l'any
60
tot i que alguns autors pensaven que es tracta de l'illa Melita (Melda) a la
mar Adriatica
.
No s'esmenta l'illa durant l'Imperi excepte pels geografs on ja comenca a apareixer sota el nom modern de Malta.
A la caiguda de l'Imperi va estar en mans dels
vandals
pero recuperada per
Belisari
, el general roma d'Orient, el
533
i va romandre a les seves mans fins que fou ocupada pels arabs el
870
. Emigrants arabs es van barrejar amb la poblacio local i van formar l'actual poblacio.
El
1091
fou ocupada pels normands. El
Regne de Sicilia
, per les successions dinastiques, va arribar als
Anjou
francesos despres de la derrota del
Hohenstaufen
de la casa de
Suabia
.
La poblacio de l'illa de
Sicilia
es va aixecar contra la tutela del rei frances
Carles I d'Anjou
, el
1282
. De resultes d'aquest aixecament, conegut com a les
Vespres Sicilianes
, el rei de la
Corona d'Arago
,
Pere el Gran
entra a l'illa de Sicilia i les de Malta i
Gozo
. Fou possessio de la Corona d'Arago
[2]
fins que despres de la perdua de
Rodes
pels cavallers de l'
Orde de Sant Joan de Jerusalem
els hi fou cedida i van esdevenir els Cavallers de Malta, que van dominar l'illa fins que
Napoleo Bonaparte
va entrar al port de
La Valetta
per reabastir les seves naus en cami a
Egipte
el
1798
durant les
Guerres de la Revolucio Francesa
.
Un cop fora de perill a l'interior del port va tornar les seves armes contra els seus amfitrions, i el Gran Mestre
Ferdinand von Hompesch zu Bolheim
va capitular i Napoleo es va allotjar a Malta durant uns dies, va establir una nova administracio i va partir cap a Egipte, deixant una guarnicio important. Les forces franceses d'ocupacio van ser molt impopulars entre els maltesos
[3]
a causa de l'hostilitat de les forces franceses cap al
catolicisme
. Les politiques financeres franceses van enfurir als religiosos de Malta que es van revoltar, i van obligar els francesos a retirar-se dins de les fortificacions de la ciutat. El
Regne de la Gran Bretanya
, juntament amb el
Regne de Napols
i el
Regne de Sicilia
van enviar municions i ajuda als maltesos i Gran Bretanya tambe va enviar la
Royal Navy
, que va bloquejar les illes. El general
Claude-Henri Belgrand de Vaubois
va rendir les seves forces en 1800, i els liders de Malta van demanar a Sir Alexander Ball que l'illa es convertis en un domini britanic. Des de llavors fou colonia anglesa, que a la segona meitat del segle
xx
va obtenir autonomia.
L'any
1964
Malta va acordar amb el
Regne Unit
la seva independencia.
L'arxipelag maltes es al limit de la
Placa Africana
, molt a prop de l'
Euroasiatica
. Esta format per les
illes
habitades de
Malta
(la mes gran en grandaria i importancia),
Għawdex
(o Gozo) i
Comino
(
Malta
,
Għawdex
i
Kemmuna
, respectivament en maltes). En les seves costes hi ha una gran quantitat de badies que proveeixen bons ports. Tambe compta amb altres illes de menys grandaria entre les quals destaquen els illots de Filfla i de Cominotto, o l'illa Selmunett o de Sant Pau.
Imatge per satel·lit de Malta.
El terreny es caracteritza pels seus baixos pujols amb camps de terrasses. El punt mes alt es la muntanya Ta'Dmejrek a l'illa de Malta.
Encara que durant l'epoca de grans pluges es formen alguns rierols, a Malta no hi ha rius o llacs permanents. No obstant aixo, a l'illa hi ha alguns cursos d'aigua que compten amb
aigua dolca
durant tot l'any, com per exemple
Baħregeixi, l-Intaħleb
i
Sant Martin
. A Gozo es pot trobar aigua corrent a la vall de Lunzjata.
Malta tambe compta amb les seguents roques: la Roca Barbaganni, la Roca Fessej, la Roca Fungus, la Roca Għallis, les Roques de la Llacuna Blava (la Gran i la Petita), la Roca Sala i la Roca Xrobb l-Għa?in.
El
clima
local es temperat mediterrani amb hiverns plujosos pero poc marcats (14 °C) i estius secs i calids (25 °C). De fet, nomes hi ha dues estacions, la qual cosa atreu molts turistes, especialment durant els mesos estivals.
Malta va adoptar l'
Acord de Schengen
el
21 de desembre
de 2007.
[4]
Divisio politico-administrativa
[
modifica
]
Des del
1993
Malta se subdivideix en 68 localitats o consells locals (
kunsilli lokali
en
maltes
), que son l'entitat unica d'administracio subnacional, car no hi ha cap entitat intermediaria entre aquesta i el govern nacional.
Llista de Consells Locals
[
modifica
]
Municipis de Malta.
Malta
solament produeix el 20% dels aliments que consumeix, te subministrament limitat d'aigua dolca i no te fonts d'energia propies.
[5]
La posicio geografica del pais, entre la
Unio Europea
i
l'Africa
, fa que sigui un port d'entrada d'
immigracio
il·legal.
[5]
El sector financer ha crescut en els ultims anys, i va aconseguir escapar de la crisi economica del 2008-2009. Localment s'atribueix aixo a l'estabilitat del sector bancari del pais i a les seves prudents practiques de maneig de riscos de prestecs.
[5]
La
recessio
economica mundial i l'alca de preus d'
aigua
i electricitat van afectar l'economia del pais, que es molt dependent del comerc exterior, de la
industria
?especialment d'electronica i farmacs? i del
turisme
, pero el creixement va tornar quan l'economia mundial es va recuperar. Despres d'una retraccio d'un 1,2% el 2009, el pais va creixer un 2% el
2010
.
[5]
Per a l'entrada a la
Unio Europea
, es van privatitzar algunes empreses que es trobaven sota el control de l'estat i es van liberalitzar els mercats. L'1 de gener de 2008 es va incorporar, al costat de
Xipre
, a la
zona euro
.
Evolucio demografica de Malta.
El
2010
Malta tenia oficialment una poblacio censada de 420.000 habitants.
[6]
Malta te una de les densitats de poblacio mes altes, uns 1.300 hab/km².
Facana de la
Cocatedral de Sant Joan
.
Els maltesos son majoritariament
catolics
, i la influencia de l'Esglesia es present a gairebe tots els ambients. Sant
Jordi Preca
, prevere maltes, promotor del laicat, fundador de la
Societat de la Doctrina Cristiana
per a l'apostolat de la
catequesi
, fou beatificat a Malta el 9 de maig de
2001
pel papa
Joan Pau II
i posteriorment canonitzat per
Benet XVI
el 3 de juny de 2007 al
Vatica
.
La religio de la poblacio maltesa estaria repartida de la manera seguent:
- Un 93,80% de catolics
- Un 4% d'altres cristians
- Un 1,46% de musulmans
- Un 0,24% de jueus
- Un 0,13% de testimonis de Jehova
Les llengues oficials son el
maltes
i l'
angles
, pero dos tercos de la poblacio tambe son capacos de parlar i entendre l'
italia
, que fou l'idioma oficial de l'estat fins al
1934
. Durant molts anys l'us d'aquesta llengua, que havia tingut una extensio relativament gran al passat, disminui a causa de la influencia britanica i de la politica oficial adversa a la llengua italiana. Tanmateix, des dels anys seixanta a Malta es rep la televisio italiana, la qual cosa ha portat una reaparicio de l'italia, sobretot entre els joves. Gairebe dos tercos de la poblacio jove sap parlar italia.
L'angles, empero, te una presencia important a l'illa. Es la llengua que s'empra en les relacions comercials i a la universitat. Actualment tots els maltesos parlen angles de manera fluida i adhuc es la llengua principal de la majoria de les escoles. La influencia britanica com a antiga colonia anglesa propicia l'aparicio d'escoles d'angles de caracter britanic. El clima i uns preus mes competitius fan d'aquesta illa un lloc d'interes per aprendre la llengua anglesa.
Historicament, el
catala
va tenir presencia a Malta i aixo ha fet que el lexic maltes tingui unes quantes paraules d'origen catala.
Es calcula que la literatura maltesa te prop de dos segles d'antiguitat. No obstant aixo, fa poc va ser descoberta una canco d'amor que dona testimoni d'una certa activitat literaria en llengua vernacle durant l'edat mitjana. Durant un llarg periode, la literatura maltesa es referi a la tradicio literaria, i arriba al seu zenit amb els treballs del sacerdot
Dun Karm Psaila
, un artista amb un gran domini del seu art que ulteriorment fou declarat poeta nacional.
Escriptors com
Ru?ar Briffa
i
Karmenu Vassallo
tractaren durant el
segle
xx
de cercar noves alternatives a la rigidesa tematica i formal de la versificacio, pero nomes fins als anys seixanta la literatura maltesa pati la seva transformacio mes radical en tots els generes.
L'ansietat, la crisi identitaria, la protesta, la rebel·lio i el compromis social caracteritzaren l'activitat literaria i dramatica d'aquest periode. Alguns poetes que sobresortien del segle
xx
foren
Mario Azzopardi
,
Victor Fenech
,
Oliver Friggieri
,
Joe Friggieri
,
Charles Flores
,
Maria Ganado
,
Lillian Sciberras
i
Akille Mizzi
.
[7]
En prosa destacaren
Frans Sammut
i
Joe Camilleri
; i entre els autors dramatics cal assenyalar
Francis Ebejer
,
Alfred Sant
i
Oreste Calleja
.
Els escriptors de la seguent generacio consolidaren les recerques dels seus predecessors.
Guze' Stagno
,
Karl Schembri
i
Clare Azzopardi
imposaren rapidament llurs noms en el camp literari. Entre els poetes contemporanis destaquen
Adrian Grima
,
Immanuel Mifsud
,
Norbet Bugeja
i
Simone Inguanez
.
La cuina maltesa neix de la llarga relacio entre els maltesos i els espanyols que governaren les illes. La fusio de sabors ha donat a la cuina un sabor distintiu dins de la
cuina mediterrania
. Tot i que compta amb molts plats originaris, moltes receptes presenten una forta influencia culinaria italiana ?sobretot siciliana? i turca. Alguns plats tipicament maltesos son ftria bi?-?ejt, ?bejniet, pastizzi i Ross il-Forn. El fro?-del es, tambe, un dels plats mes coneguts d'aquesta cuina.
La decapitacio de Sant Joan Baptista
, de
Caravaggio
, es troba a la
Cocatedral de Sant Joan
.
La cultura de Malta reflecteix les variades influencies dels paisos que la governaren fins al
1964
, particularment d'
Italia
i del
Regne Unit
. Els costums, les llegendes i el folklore maltesos son estudiats i categoritzats lentament, com qualsevulla altra tradicio europea.
A la
cocatedral de Sant Joan
, construida el
1577
, es pot apreciar el llenc de
La decapitacio de Sant Joan Baptista
, de
Caravaggio
, qui visque uns mesos a l'illa pero en fou expulsat amb carrecs d'homicidi. A la seu del Govern, a l'antic Palau del Gran Mestre l'Armeria, es poden veure mes de 5.000 armadures de l'
Orde de Malta
. A La Valletta es troba el museu de Belles Arts, el museu d'arqueologia, el
Fort de Sant Elm
i el Museu de la Inquisicio. Els museus Maritim i del Gran Setge de 1565 revelen el passat turbulent de les petites illes. El Museu Nacional de la Guerra i el Refugi de la Segona Guerra Mundial presenten informacio sobre els conflictes mes recents.
A
Gozo
es poden apreciar la majoria dels
temples megalitics de Malta
, considerats
Patrimoni de la Humanitat
per la
UNESCO
.
Patrimoni de la Humanitat
[
modifica
]
Malta compta actualment amb tres llocs declarats com a
Patrimoni de la Humanitat
per la
UNESCO
:
[8]
Fills il·lustres
[
modifica
]
- ↑
≪
Controversy over unique Maltese bee population
≫, 16-11-2008. Arxivat de l'
original
el 2012-03-19. [Consulta: 6 octubre 2015].
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-03-19. [Consulta: 6 octubre 2015].
- ↑
Soldevila
, Ferran
. ≪Un Imperi Mediterrani≫. A:
Resum d'Historia dels Paisos Catalans
. Barcelona:
Editorial Barcino
, 1974, p. 87.
ISBN 84-7226-043-7
.
- ↑
Testa
, Carmel. ≪
The French in Malta, 1798?1800
≫ (en angles). [Consulta: 25 agost 2011].
- ↑
Europe and you in 2007, Passport-free travel extended
.
Autor: Comissio Europea (en angles)
- ↑
5,0
5,1
5,2
5,3
Central Intelligence Agency
. ≪
The World Factbook
≫ (en angles). Arxivat de l'
original
el 16 d’octubre 2015. [Consulta: 9 febrer 2014].
- ↑
≪
angles&pcode=tps00001&tableSelection=1&footnotes=yes&labeling=labels&plugin=1 Eurostat: population
≫ (en angles).
Pagina estadistica de la
Union Europea
. [Consulta: 20 novembre 2011].
- ↑
Pagina web de Achille Mizzi
- ↑
Unesco. ≪
World Heritage List: Europe and North America
≫ (en angles).
|
|---|
| Membres de la Unio Europea
| |
|---|
| Candidats oficials
| |
|---|
| Candidat sense reconeixement oficial
| |
|---|
|
|
|---|
| |
1. Estat parcialment a l'
Asia
.
2. Estat geograficament a l'
Asia
, pero sovint considerat part d'
Europa
per raons historiques i culturals
3.
Estat reconegut parcialment
4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu pero sobirans
de facto
gracies al suport militar no explicit de Russia pel cas transnistria i explicit de Turquia pel cas xipriota
|