Macedonia del Nord

Per a altres significats, vegeu ≪ Republica Socialista de Macedonia ≫.
Plantilla:Infotaula geografia políticaMacedonia del Nord
Република Северна Македони?а (mk) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Himne Denes nad Makedonija Modifica el valor a Wikidata

Eponim nord i Macedonia Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
  41° 39′ 00″ N, 21° 43′ 00″ E  /  41.65°N , 21.71667°E  / 41.65; 21.71667
Capital Skopje Modifica el valor a Wikidata
Conte la subdivisio
Poblacio humana
Poblacio 1.836.713 (2021) Modifica el valor a Wikidata (71,43 hab./km² )
Gentilici macedoni, macedonia, macedonis, macedonies Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficial macedonic
albanes Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superficie 25.713 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt mes alt Mont Korab (2.764 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt mes baix Vardar (50 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades historiques
Anterior
Creacio 1991 Modifica el valor a Wikidata
Organitzacio politica
Forma de govern republica parlamentaria Modifica el valor a Wikidata
• Presidenta Modifica el valor a WikidataGordana Siljanovska-Davkova (2024?) Modifica el valor a Wikidata
Organ executiu Govern de Macedonia del Nord Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministre Modifica el valor a WikidataTalat Xhaferi (en) Tradueix (2024?) Modifica el valor a Wikidata
Organ legislatiu Assemblea de Macedonia del Nord , (Esco: 123) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal 13.825.049.832 $ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Moneda denar Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell .mk Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefonic +389 Modifica el valor a Wikidata
Telefon d'emergencies 112 , 192 , 193 i 194 Modifica el valor a Wikidata
Codi pais MK Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTS MK Modifica el valor a Wikidata

Lloc web vlada.mk Modifica el valor a Wikidata

La Republica de Macedonia del Nord , o Republica del Nord de Macedonia , es un estat europeu de la peninsula Balcanica envoltat per Grecia , Bulgaria , Serbia , Kosovo i Albania . Afronta al nord amb Serbia (incloent-hi Kosovo ), a l'est amb Bulgaria , al sud amb Grecia i a l'oest amb Albania . La seva capital es Skopje , que te mes de 500.000 habitants. Un acord entre Grecia i la Republica de Macedonia el juny de 2018 va proposar el nom de Macedonia del Nord . L'acord va ser ratificat pels parlaments grec i macedoni.

El nom prove de la regio historica homonima i que inclou la regio del nord-oest de la provincia grega del mateix nom, la Macedonia historica , bressol d' Aristotil , Filip II i Alexandre el Gran . El 1991 l'antiga Republica Socialista de Macedonia , que era part de la Republica Federal Socialista de Iugoslavia , va proclamar la seva independencia sota el nom oficial de Republica de Macedonia. L'us del terme ≪Macedonia≫ va ser rebutjat per Grecia i entre els dos estats va sorgir una disputa sobre la denominacio d'aquest pais que perdura fins a l'any 2019. Fins a aquella data, el pais fou anomenat de vegades de forma simple com Macedonia , mentre que despres d'un compromis entre Grecia i la Republica de Macedonia el 1993 i tambe fins al 2019 es va fer servir la referencia provisional FYROM, [1] segons l'acronim angles per a Antiga Republica Iugoslava de Macedonia (Поранешна ?угословенска Република Македони?а, Porane?na Jugoslovenska Republika Makedonija en macedoni) en diverses organitzacions internacionals, com en les Nacions Unides . [2]

Etimologia [ modifica ]

El nom Macedonia es molt antic. Hi ha multiples teories sobre l'origen del nom. D'acord amb la mitologia grega , Macedon era el nom del cap de la tribu que s'assentaria a la regio i que fundaria el Regne de Macedonia . D'acord amb Herodot , els makednoi eren una tribu doria . [3]

Macedonia podria tambe derivar de l'adjectiu μακεδν?? ( makednos ), que significa 'alt', el qual es usat per Homer per designar un arbre en l' Odissea [4] i que segons el gramatic Hesiqui d'Alexandria seria una paraula del grec doric que significaria 'gran' o 'pesat', amb una arrel comuna amb la paraula grega μακρ?? (makros). Comunament, es creu que tant els macedonis com els seus antecessors makednoi eren considerats com a persones de gran alcada. [5]

Una tercera hipotesi suggereix que el nom makedones significaria 'habitants de les terres altes', d'acord amb un antic terme de l'antic idioma macedoni, μακι-κεδ?νε? ( maki-kedones , 'de l'alt planeta'). [6] [7]

Historia [ modifica ]

Les ruines d' Heraclea Lincestis , una ciutat fundada per Filip II de Macedonia al segle  iv  aC

L'actual Republica de Macedonia del Nord, de cultura eslava, conserva molt poc de l'antiga Macedonia dels temps d' Alexandre el Gran , ja que en aquell periode el territori que avui ocupa la Republica de Macedonia formava part de la Peonia . L'actual Republica de Macedonia no es correspon amb l' antiga Macedonia d' Alexandre el Gran , ja que el territori actual del pais no formava part d'aquell regne. Tant Alexandre el Gran com el seu pare Filip II de Macedonia i el gran filosof Aristotil , van neixer i van viure en territori grec, la Macedonia historica , un dels tants regnes que formaven Grecia .

Durant l' edat mitjana va ser una provincia de l' Imperi Roma d'Orient , encara que durant el segle  vi es va produir la immigracio massiva d' eslaus que van superar demograficament les poblacions locals d'origens il·liris , tracis i grecs . Despres el territori va passar a ser controlat per Bulgaria , motiu pel qual l'actual llengua i gran part de la cultura eslava macedonia presenta fortes afinitats amb la de Bulgaria .

Des del segle  xiv es va produir la invasio i ocupacio turca , que va incloure aquest pais a la provincia otomana de Rumelia . La dominacio turca es va mantenir fins a la fi del segle  xix , entre 1880 i 1912 (i despres novament en les dues Guerres Mundials). La Macedonia eslava va ser disputada per Bulgaria i Serbia . Va quedar sota sobirania del Regne de Serbia el 1912; tal situacio es va ratificar en concloure la Primera Guerra Mundial i formar-se Iugoslavia (Eslavia del Sud). Despres de la Segona Guerra Mundial la Macedonia eslava que havia quedat en poder de Serbia va passar a ser la Republica Socialista de Macedonia , la mes meridional de les republiques federades de Iugoslavia.

Nikola Karev, president de l'efimera Republica Krushevo-Macedonia durant l'Aixecament d'Ilinden

El 17 de setembre de 1991 la Republica de Macedonia del Nord va declarar la seva independencia de Iugoslavia . Bulgaria va ser el primer pais a reconeixer-la sota el seu nom constitucional. [8] No obstant aixo, el reconeixement internacional del nou pais va ser retardat per l'objeccio de Grecia a l'us del que considerava un nom hel·lenic i del simbol de la bandera, aixi com a una cita controvertida de la constitucio de la republica. L' Organitzacio de les Nacions Unides (ONU) va reconeixer l'estat amb el nom de ≪Former Yougoslavian Republic of Macedonia≫ ( FYROM ) el 1993 .

Grecia hi va imposar un bloqueig comercial el febrer de 1994 . Les sancions van ser aixecades el setembre de 1995 , despres que la Republica canvies la bandera i la constitucio. Les dues nacions van acordar normalitzar les seves relacions, pero el nom de l'estat seguia sent font de controversia. Despres que l'estat fos admes a l'ONU amb el nom de FYROM, altres organitzacions internacionals van adoptar la mateixa convencio. La majoria dels diplomatics son acreditats en la republica usaven la designacio FYROM. Aixi i tot, almenys quaranta estats han reconegut el pais pel seu nom constitucional, Republica de Macedonia.

Durant la Guerra de Kosovo de 1999, la republica va cooperar amb l' OTAN . Uns 360.000 refugiats albanesos de Kosovo s'hi van refugiar durant la guerra, la qual cosa amenacava de trencar l'equilibri entre els grups etnics macedonis i albanesos al pais. Molts van tornar a Kosovo, pero les tensions etniques hi van creixer. El 2015, el percentatge de poblacio albanesa al pais era d'un 25% [9] i el pais patia una taxa d'atur del 28%. [10]

Politica [ modifica ]

Relacions amb la Unio Europea [ modifica ]

L' Agencia Europea de Reconstruccio (AER) va ser creada el 1999 amb la finalitat d'establir un marc juridic unificat per a l'ajuda a la jove republica de Macedonia del Nord (aleshores encara anomenant FYROM), i els altres estats dels Balcans. L'AER es un organisme independent de la Unio Europea (UE) que rendeix comptes de la seva gestio al Consell Europeu i al Parlament Europeu i es responsable de la gestio dels principals programes d'assistencia de la UE a Macedonia del Nord.

Aquest programa ha de contribuir a un bon govern, la construccio de les institucions i l'estat de dret; fomentar la transicio vers una economia de mercat eficac; desenvolupar la infraestructura i millorar el medi ambient. Dona suport al desenvolupament social i a l'enfortiment de la societat civil. La UE col·labora en materia pressupostaria, de duana i de planificacio fiscal, el suport a programes d'intercanvi educatiu, aixi com en projectes de col·laboracio bilaterals amb altres estats de la Unio.

Polemica amb Grecia [ modifica ]

La Republica de Macedonia del Nord va neixer per la particio de l'antiga Iugoslavia . Arran de la independencia, el 1992 van triar una bandera amb l'estel de Vergina, simbol associat a l'antiga monarquia macedonica. Geograficament, la republica te devers un 38% de la superficie i un 44% de la poblacio de la zona coneguda amb el nom historic de Macedonia , i la resta esta dividida entre els seus veins grecs (aproximadament la meitat del total) i bulgars (una desena part). Aquesta situacio produi violentes protestes per part de Grecia , que considera que la Macedonia antiga s'inclou en la seva propia historia nacional, i a mes si es te en compte que la llengua d'Alexandre el Gran era el grec koine . Per aixo, s'oposa que la nova republica exercis el dret d'utilitzar les seves referencies a l'antiguitat i va aconseguir que modifiques la seva bandera el 1995 . De 1993 a 2018 va portar el nom provisional de FYROM (de Former Yugoslav Republic of Macedonia ). [11] Grecia veta l'entrada de Macedonia a la UE i l'OTAN si no canviava de nom. Al llarg dels anys, s'hi han proposat diferents noms, entre altres:

  • Alta Republica de Macedonia
  • Republica de Skopje
  • Nova Macedonia
  • Nova Macedonija
  • Alta Macedonia
  • Macedonia del Nord
  • Eslava-Macedonia
  • Macedonia (Skopje)
  • Republica de Macedonia (Skopje)
  • Republica de Macedonia-Skopje
  • Republica del Vardar
  • Republica Constitucional de Macedonia
  • Republica Democratica de Macedonia
  • Republica Independent de Macedonia
  • Nova Republica de Macedonia
  • Republica de Nova Macedonia
  • Republica de l'Alta Macedonia
  • Republica de Macedonia del Vardar
  • Republica de Macedonia (Vardar)
  • Gorna Macedonija

El juny de 2018 el govern de la Republica de l'Antiga Republica Iugoslava de Macedonia i el govern de la Republica Hel·lenica van signar l' Acord de Prespa , pel qual el nom oficial esdeve Republica del Nord de Macedonia en el sentit (prou dissimulat, ja que no es explicit en el document) que "Macedonia" es un terme orientatiu i no denominatiu del territori. Aixo ha dut a incorreccions arreu del mon amb la traduccio confonent el nom en angles , i oficial de l'acord, de North Macedonia amb Northern Macedonia (que es el que hauria d'haver-hi per a ser "Macedonia del Nord"). El primer ministre macedoni va aclarir que l'acord entrara en vigor si els dos parlaments el ratifiquen i si els ciutadans del pais ho aproven en referendum. [12]

Geografia [ modifica ]

Muntanya Korab
Llac d'Okhrid

El terreny es majoritariament muntanyos, situat entre les muntanyes ?ar i les planures Osogovske al voltant de la vall del riu Vardar . Tres grans llacs (el llac d'Ohrid , Prespa i Doiran ) es troben a la frontera meridional de la Republica, dividits per la frontera amb Albania i Grecia .

La regio es sismicament activa i ha estat lloc de terratremols destructius en el passat, el mes recent del 1963, quan Skopje va ser severament danyada.

La ciutat mes gran del pais es, per molt, Skopje , la capital, amb una poblacio d'uns 600.000 habitants. Despres de Skopje, les ciutats mes grans son Bitola , Kumanovo , Prilep i Tetovo , amb poblacions que van des dels 50.000 fins als 120.000 habitants.

Demografia [ modifica ]

Els principals grups etnics segons el cens del 2000 eren:

Grup etnic Nombre %
TOTAL 2.022.547 100
Macedonis 1.297.981 64,18
Albanesos 509.083 25,17
Turcs 77.959 3,85
Gitanos 53.879 2,66
Serbis 35.939 1,78
Valacs 9.695 0,48
Altres 38.011 1,88

Referencies [ modifica ]

  1. Macedonia del Nord ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  2. FYROM wird Nordmazedonien heißen ≫ (en alemany). Wiener Zeitung , 12-06-2018.
  3. Herodot . Histories . 1.56, 8.43 (Els nou llibres de la Historia).  
  4. Homer , ' Odissea Cant VII, 106.
  5. Hammond , NGL (en angles) The Classical Review , New Series Vol 12, desembre 1962, pag. 270-271.
  6. Borza , Eugene N. ≪ Athenians, Macedonians, and the Origins of the Macedonian Royal House [Atenencs, macedonis i l'origen de la Casa Reial Macedonia ]≫. Hesperia suplements , Vol 19: Studies in Attic Epigraphy, History and Topography. Presented to Eugene Vanderpool , 1982, pag. 7-13. DOI : 10.2307/1353964 .
  7. Boucher James , Edward. ≪ Macedo´nia or Macedon ≫. A: Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en angles). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.  
  8. Ivanov , L.; et al . Bulgarian Policies on the Republic of Macedonia (en angles). (edicio bulgar: Българската политика спрямо Република Македония , edicio macedonia: Бугарската политика спрема Република Македониjа ). Sofia: Manfred Worner Foundation, 2008, p. 80. ISBN 978-954-92032-2-6 .  
  9. 22 morts en diferents atacs d'un grup armat a la frontera entre Macedonia i Kosovo ≫. 324.cat , 11-05-2015. [Consulta: 11 maig 2015].
  10. Colomina , Carme ≪Macedonia, la periferia de la periferia≫ (paper). Diari Ara , 25-05-2015, p. 64 [Consulta: 27 maig 2015].
  11. Resolution A/RES/47/225 ≫ (en frances, angles). Nacions Unides, 27-04-1993.
  12. Macedonia ja te nom: es dira Republica de Macedonia del Nord ≫. Ara , 12-06-2018.

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]