La
Republica de Macedonia del Nord
, o
Republica del Nord de Macedonia
, es un estat
europeu
de la
peninsula Balcanica
envoltat per
Grecia
,
Bulgaria
,
Serbia
,
Kosovo
i
Albania
. Afronta al nord amb
Serbia
(incloent-hi
Kosovo
), a l'est amb
Bulgaria
, al sud amb
Grecia
i a l'oest amb
Albania
. La seva capital es
Skopje
, que te mes de 500.000 habitants. Un
acord entre Grecia i la Republica de Macedonia
el juny de 2018 va proposar el nom de
Macedonia del Nord
. L'acord va ser ratificat pels parlaments grec i macedoni.
El nom prove de la regio historica homonima i que inclou la regio del nord-oest de la provincia grega del mateix nom, la
Macedonia historica
, bressol d'
Aristotil
,
Filip II
i
Alexandre el Gran
. El 1991 l'antiga
Republica Socialista de Macedonia
, que era part de la
Republica Federal Socialista de Iugoslavia
, va proclamar la seva independencia sota el nom oficial de Republica de Macedonia. L'us del terme ≪Macedonia≫ va ser rebutjat per Grecia i entre els dos estats va sorgir una disputa sobre la denominacio d'aquest pais que perdura fins a l'any 2019. Fins a aquella data, el pais fou anomenat de vegades de forma simple com
Macedonia
, mentre que despres d'un compromis entre Grecia i la Republica de Macedonia el 1993 i tambe fins al 2019 es va fer servir la referencia provisional FYROM,
[1]
segons l'acronim angles per a
Antiga Republica Iugoslava de Macedonia
(Поранешна ?угословенска Република Македони?а,
Porane?na Jugoslovenska Republika Makedonija
en macedoni) en diverses organitzacions internacionals, com en les
Nacions Unides
.
[2]
El nom
Macedonia
es molt antic. Hi ha multiples teories sobre l'origen del nom. D'acord amb la
mitologia grega
,
Macedon
era el nom del cap de la tribu que s'assentaria a la regio i que fundaria el
Regne de Macedonia
. D'acord amb
Herodot
, els
makednoi
eren una tribu
doria
.
[3]
Macedonia
podria tambe derivar de l'adjectiu
μακεδν??
(
makednos
), que significa 'alt', el qual es usat per
Homer
per designar un arbre en l'
Odissea
[4]
i que segons el gramatic
Hesiqui d'Alexandria
seria una paraula del
grec doric
que significaria 'gran' o 'pesat', amb una arrel comuna amb la paraula grega
μακρ??
(makros). Comunament, es creu que tant els macedonis com els seus antecessors
makednoi
eren considerats com a persones de gran alcada.
[5]
Una tercera hipotesi suggereix que el nom
makedones
significaria 'habitants de les terres altes', d'acord amb un antic terme de l'antic idioma macedoni,
μακι-κεδ?νε?
(
maki-kedones
, 'de l'alt planeta').
[6]
[7]
L'actual Republica de Macedonia del Nord, de cultura eslava, conserva molt poc de l'antiga Macedonia dels temps d'
Alexandre el Gran
, ja que en aquell periode el territori que avui ocupa la Republica de Macedonia formava part de la
Peonia
. L'actual Republica de Macedonia no es correspon amb l'
antiga Macedonia
d'
Alexandre el Gran
, ja que el territori actual del pais no formava part d'aquell regne. Tant
Alexandre el Gran
com el seu pare
Filip II de Macedonia
i el gran filosof
Aristotil
, van neixer i van viure en territori grec, la
Macedonia historica
, un dels tants regnes que formaven
Grecia
.
Durant l'
edat mitjana
va ser una provincia de l'
Imperi Roma d'Orient
, encara que durant el segle
vi
es va produir la immigracio massiva d'
eslaus
que van superar demograficament les poblacions locals d'origens
il·liris
,
tracis
i
grecs
. Despres el territori va passar a ser controlat per
Bulgaria
, motiu pel qual l'actual llengua i gran part de la cultura eslava macedonia presenta fortes afinitats amb la de
Bulgaria
.
Des del segle
xiv
es va produir la invasio i ocupacio
turca
, que va incloure aquest pais a la provincia otomana de
Rumelia
. La dominacio turca es va mantenir fins a la fi del segle
xix
, entre 1880 i 1912 (i despres novament en les dues Guerres Mundials). La Macedonia eslava va ser disputada per
Bulgaria
i
Serbia
. Va quedar sota sobirania del Regne de Serbia el 1912; tal situacio es va ratificar en concloure la
Primera Guerra Mundial
i formar-se
Iugoslavia
(Eslavia del Sud). Despres de la
Segona Guerra Mundial
la Macedonia eslava que havia quedat en poder de Serbia va passar a ser la
Republica Socialista de Macedonia
, la mes meridional de les republiques federades de Iugoslavia.
El
17 de setembre
de
1991
la Republica de Macedonia del Nord va declarar la seva independencia de
Iugoslavia
.
Bulgaria
va ser el primer pais a reconeixer-la sota el seu nom constitucional.
[8]
No obstant aixo, el reconeixement internacional del nou pais va ser retardat per l'objeccio de
Grecia
a l'us del que considerava un nom hel·lenic i del simbol de la bandera, aixi com a una cita controvertida de la constitucio de la republica. L'
Organitzacio de les Nacions Unides
(ONU) va reconeixer l'estat amb el nom de
≪Former Yougoslavian Republic of Macedonia≫
(
FYROM
) el
1993
.
Grecia
hi va imposar un bloqueig comercial el febrer de
1994
. Les sancions van ser aixecades el setembre de
1995
, despres que la Republica canvies la bandera i la constitucio. Les dues nacions van acordar normalitzar les seves relacions, pero el nom de l'estat seguia sent font de controversia. Despres que l'estat fos admes a l'ONU amb el nom de FYROM, altres organitzacions internacionals van adoptar la mateixa convencio. La majoria dels diplomatics son acreditats en la republica usaven la designacio FYROM. Aixi i tot, almenys quaranta estats han reconegut el pais pel seu nom constitucional, Republica de Macedonia.
Durant la
Guerra de Kosovo
de 1999, la republica va cooperar amb l'
OTAN
. Uns 360.000 refugiats albanesos de
Kosovo
s'hi van refugiar durant la guerra, la qual cosa amenacava de trencar l'equilibri entre els grups etnics macedonis i albanesos al pais. Molts van tornar a Kosovo, pero les tensions etniques hi van creixer. El 2015, el percentatge de poblacio albanesa al pais era d'un 25%
[9]
i el pais patia una taxa d'atur del 28%.
[10]
Relacions amb la Unio Europea
[
modifica
]
L'
Agencia Europea de Reconstruccio
(AER) va ser creada el 1999 amb la finalitat d'establir un marc juridic unificat per a l'ajuda a la jove republica de Macedonia del Nord (aleshores encara anomenant FYROM), i els altres estats dels Balcans. L'AER es un organisme independent de la
Unio Europea
(UE) que rendeix comptes de la seva gestio al
Consell Europeu
i al
Parlament Europeu
i es responsable de la gestio dels principals programes d'assistencia de la UE a Macedonia del Nord.
Aquest programa ha de contribuir a un bon govern, la construccio de les institucions i l'estat de dret; fomentar la transicio vers una economia de mercat eficac; desenvolupar la infraestructura i millorar el medi ambient. Dona suport al desenvolupament social i a l'enfortiment de la societat civil. La UE col·labora en materia pressupostaria, de duana i de planificacio fiscal, el suport a programes d'intercanvi educatiu, aixi com en projectes de col·laboracio bilaterals amb altres estats de la Unio.
Polemica amb Grecia
[
modifica
]
La Republica de Macedonia del Nord va neixer per la particio de l'antiga
Iugoslavia
. Arran de la independencia, el
1992
van triar una bandera amb l'estel de Vergina, simbol associat a l'antiga monarquia macedonica. Geograficament, la republica te devers un 38% de la superficie i un 44% de la poblacio de la zona coneguda amb el nom historic de
Macedonia
, i la resta esta dividida entre els seus veins
grecs
(aproximadament la meitat del total) i
bulgars
(una desena part). Aquesta situacio produi violentes protestes per part de
Grecia
, que considera que la Macedonia antiga s'inclou en la seva propia historia nacional, i a mes si es te en compte que la llengua d'Alexandre el Gran era el
grec koine
. Per aixo, s'oposa que la nova republica exercis el dret d'utilitzar les seves referencies a l'antiguitat i va aconseguir que modifiques la seva bandera el
1995
. De 1993 a 2018 va portar el nom provisional de
FYROM
(de
Former Yugoslav Republic of Macedonia
).
[11]
Grecia veta l'entrada de Macedonia a la UE i l'OTAN si no canviava de nom. Al llarg dels anys, s'hi han proposat diferents noms, entre altres:
- Alta Republica de Macedonia
- Republica de Skopje
- Nova Macedonia
- Nova Macedonija
- Alta Macedonia
- Macedonia del Nord
- Eslava-Macedonia
- Macedonia (Skopje)
- Republica de Macedonia (Skopje)
- Republica de Macedonia-Skopje
- Republica del Vardar
- Republica Constitucional de Macedonia
- Republica Democratica de Macedonia
- Republica Independent de Macedonia
- Nova Republica de Macedonia
- Republica de Nova Macedonia
- Republica de l'Alta Macedonia
- Republica de Macedonia del Vardar
- Republica de Macedonia (Vardar)
- Gorna Macedonija
El juny de 2018 el govern de la Republica de l'Antiga Republica Iugoslava de Macedonia i el govern de la
Republica Hel·lenica
van signar l'
Acord de Prespa
, pel qual el nom oficial esdeve
Republica del Nord de Macedonia
en el sentit (prou dissimulat, ja que no es explicit en el document) que "Macedonia" es un terme orientatiu i no denominatiu del territori. Aixo ha dut a incorreccions arreu del mon amb la traduccio confonent el nom en
angles
, i oficial de l'acord, de
North Macedonia
amb
Northern Macedonia
(que es el que hauria d'haver-hi per a ser "Macedonia del Nord"). El primer ministre macedoni va aclarir que l'acord entrara en vigor si els dos parlaments el ratifiquen i si els ciutadans del pais ho aproven en referendum.
[12]
El terreny es majoritariament muntanyos, situat entre les muntanyes
?ar
i les planures
Osogovske
al voltant de la vall del riu
Vardar
. Tres grans llacs (el llac
d'Ohrid
,
Prespa
i
Doiran
) es troben a la frontera meridional de la Republica, dividits per la frontera amb
Albania
i
Grecia
.
La regio es sismicament activa i ha estat lloc de terratremols destructius en el passat, el mes recent del 1963, quan
Skopje
va ser severament danyada.
La ciutat mes gran del pais es, per molt,
Skopje
, la capital, amb una poblacio d'uns 600.000 habitants. Despres de Skopje, les ciutats mes grans son
Bitola
,
Kumanovo
,
Prilep
i
Tetovo
, amb poblacions que van des dels 50.000 fins als 120.000 habitants.
Els principals grups etnics segons el cens del 2000 eren:
- ↑
≪
Macedonia del Nord
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
FYROM wird Nordmazedonien heißen
≫ (en alemany).
Wiener Zeitung
, 12-06-2018.
- ↑
Herodot
.
Histories
. 1.56, 8.43 (Els nou llibres de la Historia).
- ↑
Homer
,
'
Odissea
Cant VII, 106.
- ↑
Hammond
, NGL (en angles)
The Classical Review
, New Series Vol 12, desembre 1962, pag. 270-271.
- ↑
Borza
, Eugene N. ≪
Athenians, Macedonians, and the Origins of the Macedonian Royal House [Atenencs, macedonis i l'origen de la Casa Reial Macedonia
]≫.
Hesperia suplements
, Vol 19:
Studies in Attic Epigraphy, History and Topography. Presented to Eugene Vanderpool
, 1982, pag. 7-13.
DOI
:
10.2307/1353964
.
- ↑
Boucher James
, Edward. ≪
Macedo´nia or Macedon
≫. A:
Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood
(en angles). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
- ↑
Ivanov
, L.;
et al
.
Bulgarian Policies on the Republic of Macedonia
(en angles). (edicio bulgar:
Българската политика спрямо Република Македония
, edicio macedonia:
Бугарската политика спрема Република Македониjа
). Sofia: Manfred Worner Foundation, 2008, p. 80.
ISBN 978-954-92032-2-6
.
- ↑
≪
22 morts en diferents atacs d'un grup armat a la frontera entre Macedonia i Kosovo
≫.
324.cat
, 11-05-2015. [Consulta: 11 maig 2015].
- ↑
Colomina
, Carme
≪Macedonia, la periferia de la periferia≫ (paper).
Diari Ara
, 25-05-2015, p. 64 [Consulta: 27 maig 2015].
- ↑
≪
Resolution A/RES/47/225
≫ (en frances, angles). Nacions Unides, 27-04-1993.
- ↑
≪
Macedonia ja te nom: es dira Republica de Macedonia del Nord
≫.
Ara
, 12-06-2018.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
---|
Membres de la Unio Europea
| |
---|
Candidats oficials
| |
---|
Candidat sense reconeixement oficial
| |
---|
|
|
---|
| |
1. Estat parcialment a l'
Asia
.
2. Estat geograficament a l'
Asia
, pero sovint considerat part d'
Europa
per raons historiques i culturals
3.
Estat reconegut parcialment
4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu pero sobirans
de facto
gracies al suport militar no explicit de Russia pel cas transnistria i explicit de Turquia pel cas xipriota
|