Thomas Alva Edison
(
Milan
,
Ohio
,
11 de febrer
del
1847
?
West Orange
,
New Jersey
,
18 de utuer
del
1931
)
[1]
l'e stat en
inventur
e 'n imprendidur
america
che g'ha svelopat diversi dispuzitif importancc che g'ha it 'na gran importansa industriala.
L'e stat el prim a aplica i prensepe de la prudusiu de masa al proces de l'envensiu. Edison l'ia cunsiderat giu dei pio prulifich enventur del so tep, e 'l g'ha stabilit el record co 1.093 brevecc. El g'ha fat registra le so 'nvensiu en tot el mont.
'Ntra i so contributi pio universai per l'evulusu tecnologica e scentifica gh'e la lampadina a 'ncandescensa, el
gramofono
, el
cinescopio
, el
dictafono
e 'l
microfono
a granei de
carbu
per el
telefono
. Edison l'e giu dei precursur de la revulusiu tecnologica del
secol XX
. El g'ha it 'na part determinant endel'industria del cinema.
El Thomas Alva Edison l'e nasit endena famia de la clas media, ai
11 de febrer
del 1847, a Milan, endel stat america del
Ohio
. So pader, Samuel Edison, canades de urigin olandeza, che per sbarca 'l lonare 'l fa 'n po de tot: el vendidur de barbai, el
maringu
,
carpenter
, agent imubiliar, ecc. So mader, Nancy Eliot Edison, ex-profesoresa canades, la g'ha 'n carech set fioi, dei quai tre i mor amo picini. Thomas l'e 'l pio zuen de tocc, e, per chesto, so mader la ghe dedica 'na atensiu special.
Endel
1853
, la famia la fa San Marti e la va a sta a Port Huron. Par che zamo de picini 'l gh'ies dei problemi a sintiga e a scola, l'unica de la citadina, el Thomas Edison el faa fadiga. El so profesur, el reverendo Engle, el dizia que "'l gh'ia ados el diaol e che dismitia mai de fa domande stupide e che 'l faa fadiga a 'mpara". En pio, el se refudaa de sta a le lisiu. Dopo de tre mes de scola el Thomas Edison el lasa le de na e 'l turnara mai pio a na a 'na scola 'n tota la so vita. La sara so mader a ciapas la briga de educal e lu, de la so banda, l'empara chel che la 'nteresaa de pio. El fenesara per divora tocc i liber de so mader che parlaa de scensa. El riara a meter en pe 'n laboratore de chimica sol soler che 'na olta ogna tat el faa trema tota la baita.
El cata sa, 'ntat, en post come vendidur de giornai, panadi, turte e frota sonden treno che 'l naa de
Port Huron
a
Detroit
. La guardia de la stasiu local la ghe lasaa tegner i so giornai e tot el rest enden vagu ot. Ghe restaa amo del tep per lezer e per fa i so esperimencc endel so laboratore che, de niscus, l'Edison el gh'ia mitit en pe enden giu dei vagu e che 'n bel de 'l nara a foch per 'n esperimet mia nat per el so ret. En chel periodo che, pegiura 'l problema de udito che 'l gh'ia semper vit e 'l ve quaze surt.
Entat pero l'empara el
codice Morse
e 'l fa so dei telegrafi artigianai. Pio tarde 'l ghe dara a so fiola 'l scotom de "Dot" (pont) e a so fiol el scotom de "Dash" (linea). El frequenta 'n cors e 'l ria a deenta telegrafista del paes endoche l'e nasit, pero, sicome che 'l gh'ia amo 'l vese de fa esperimencc, el va a fini de fa soceder 'n oter incident e quaze 'l fa salta pelaria l'uficio.
Edison el fa breveta la so prima 'nvensiu - 'na machina per registra i voti, che gh'e 'nteresat a nisu - quan che 'l gh'ia 21 agn. El va a sta a
Noa York
endel
1869
per afermas come enventur como indipendent. El ria sensa gne 'na palanca e 'l faa la fam. Du agn pio tarde, l'enventa 'n indicadur automatich de quotasiu de la borsa. El riara a vindil per 40 mila dolari e 'n pio 'l firmka 'n contrat co la Western Union, puzisiu che g'ha pirmitit de na a sta de per so cont a
Newark
, en quarter periferich de Noa York.
El de de Nedal del 1871, el se spuza condena s?ceta de 16 agn, Mary Stilwell, giona de le so 'mpiegade. Dusez'agn pio tarde, dopo de iga dat tre fioi, Mary la morara de tifo. Edison el se spuzara amo 'na olta, co Mina Miller, e po a de le 'l g'hara tre fioi.
Endel 1876, quan che l'ia zamo famus, la varieta de la so ativita e le so dispunibilita economiche le ghe peretara de meter en pe 'n vero centro de ricerca a Menlo Park. L'ia quaze 'na cita 'ndustrial, co ufici, laboratore, asistencc e tecnich preparacc. En chesta epoca, l'Edison el riara a prupunis l'obietif de tira fo 'na noa 'nvensiu ogna des de. El riara mai a tat ma per en periodo de quatr'agn, el riara a breveta 300 invensiu noe, che 'l corespont praticament a 'na creasiu ogna sich de.
Endel 1877 el g'ha 'nventat el fonografo. L'aparat el cunsistia enden cilinder ricuprit conden foi de aluminio. 'Na puta gosa la vignia schisada cutra 'l cilinder. Colegacc a la puta gh'ia 'n um diaframa ('n disch fi fi che faa de sensur endoche le vibrasiu le vignia convertide de segnai eletronich en segnai acustich e viceversa) e 'na sort de turtarol grant. El cilinder el vignia fat gira a ma entat che l'operadur el ghe parlaa det endel turtarol. La us la faa vibra 'l diaframa. Entat, la puta gosa la segnaa 'na riga endel foi de aluminio.
Quan che l'inciziu la l'ia finida, la puta la vignia cambiada condena ucia; la machineta a fa ise la ripruducia le parole quan che se turnaa a fa gira 'l cilinder. El Thomas Edison el g'ha laurat dre a chesto proget endel so laboratore entat che 'l cantaa la cansu de pipi "Maria la gh'ia 'n piri" (Mary had a little lamb), e po 'l la faa suna col sa fonografo.
Endel 1878, quan che 'l gh'ia 31 agn, el s'e mitit endel co de ria a tira fo la
luce
a parter de l'energia eletrica. Za dei oter ricercadur i gh'ia zamo proat a fa so de le lampade eletriche. Nernst e Swan, per ezempe, i era riacc otegner en quach rezultat, ma i so dispuzitif i duraa trop poch e po i se spacaa.
Edison el g'ha proat en prensepe a dopra dei filamencc de metal. Gh'e ulit 'na mocia de 'nvestimencc e mier de proe per ria a troa 'l filament giost: en fil de cutu parsialment carbunizat. A mitil enden vazet de vedre endel qual s'ia creat el vot, el fil el se scaldaa a faga pasa det la corent eletrica 'nfina che 'l deentaa incandescent, sensa pero deleguas, evapura o bruza. Endel 1879, 'na lampadina fada so a chel sistema le la g'ha luzit per 48 ure dre a fila e, per le feste de l'oltem de l'an, 'na strada 'ntrega, arent al laboratore, l'e stada iluminada come demostrasiu publica.
Thomas Alva Edison l'e mort ai
18 de utuer
del
1931
.
- ↑
1,0
1,1
The Life of Thomas A. Edison
(
EN
)