Isabel II d'Espanya

Retrat fotografic de la reina Isabel II (ca. 1860) fet per Jean Laurent
Nom original	(es) Isabel II
Biografia
Naixement	(es) Maria Isabel Luisa de Borbon 10 octubre 1830 Madrid
Mort	9 abril 1904 (73 anys) Paris
Sepultura	Cripta Reial del Monestir d'El Escorial
Monarca d'Espanya
29 setembre 1833 ? 30 setembre 1868  ( Revolucio de 1868 ) ←  Ferran VII d'Espanya ? Amadeu I d'Espanya  →
Cap d'Estat d'Espanya
29 setembre 1833 ? 30 setembre 1868
Gran Mestre de l'Orde de Sant Jaume
Dades personals
Religio	Esglesia Catolica
Activitat
Ocupacio	governant
Influencies	Maria Rafaela Quiroga
Altres
Titol	Reina d'Espanya Reina de Navarra Princesa d'Asturies Rei de Galicia Reina de Granada Reina de Lleo Reina d'Arago Reina de Castella Infanta d'Espanya Reina de Jerusalem
Familia	Casa de Borbo a Espanya
Conjuge	Francesc d'Assis de Borbo (1846–1902)
Fills	Infante Luis, Princep d'Asturies , Ferran de Borbo i Borbo , Maria Isabel de Borbo , Maria Cristina de Borbo i de Borbo , Infanta Margarita d'Espanya , Infante Francisco de Asis, Princep d'Asturies , Alfons XII d'Espanya , Maria de la Concepcio de Borbo , Maria del Pilar de Borbo , Maria de la Pau d'Espanya , Eulalia de Borbo , Francesc d'Assis Leopold de Borbo
Pares	Ferran VII d'Espanya   i  Maria Cristina de Borbo-Dues Sicilies
Germans	Agustin Munoz y Borbon , Maria Lluisa Ferranda de Borbo , Maria Amparo Munoz y Borbon , Maria Isabel Lluisa de Borbo i Braganca i Juan Munoz y Borbon
Parents	Carles Maria Isidre de Borbo ( oncle patern )
Cronologia
25 juny 1870	abdicacio d'Isabel II d'Espanya
20 juny 1833	Jura de la princesa Isabel
Premis   Cavaller de l'Orde del Toiso d'Or   Cavaller Gran Creu de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llatzer   Rosa d'Or del Papa   Gran Creu de l'Orde de la Immaculada Concepcio de Vila Vicosa
Signatura

Maria Isabel Lluisa de Borbo i Borbo-Dues Sicilies ( Madrid , 10 d'octubre de 1830 ? Paris , 9 d'abril de 1904 ) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Filla de Ferran VII i coneguda com ≪la dels tristos destins≫, fou princesa d'Asturies entre 1830 i 1833. La successio a favor seu en virtut a la Pragmatica Sancio de 1830 va conduir a la insurgencia legitimista del seu oncle Carles Maria Isidre , recolzat pels anomenats carlins .

Durant la minoria d'edat d'Isabel, la seva mare Maria Cristina i el general Baldomero Espartero van exercir de regents. Va ser destronada en la Revolucio de 1868 .

Biografia [ modifica ]

Primers anys [ modifica ]

Va neixer el 10 d'octubre de 1830 a la ciutat de Madrid . Va ser la filla del rei Ferran VII d'Espanya i de la seva quarta esposa, Maria Cristina de Borbo-Dues Sicilies .

Va ser jurada princesa d'Asturies a San Jeronimo el Real el 20 de juny de 1833. ^[1]

Vida com reina [ modifica ]

Va ser proclamada reina d'Espanya el 29 de setembre de 1833 , 25 dies despres de la mort del seu pare Ferran VII, quan ella encara no tenia ni tres anys. ^[1]

El seu naixement i ascens al tron va provocar un llarg conflicte, de fet una guerra civil, entre els partidaris d'Isabel II i els del seu oncle, Carles Maria Isidre de Borbo , hereu de la corona fins que Ferran VII va revocar la Llei Salica mitjancant una Pragmatica Sancio , ^[2] no accepta el testament del seu germa ni que Isabel II fos jurada princesa d'Asturies i, despres, proclamada reina d'Espanya.

Durant aquest convuls periode i fins a l'any 1840 es feu carrec de la regencia la mare d'Isabel, la reina Maria Cristina de Borbo . ^[3]

Aquesta regencia va estar marcada per l'esclat de la Primera Guerra carlina ( 1833 - 1840 ). Maria Cristina va veure's obligada a buscar aliances amb els liberals per defensar la seva filla i la seva mateixa posicio com a regent enfront dels carlins, malgrat que no era partidaria de les idees liberals. No obstant aixo, la guerra civil fou inevitable i, tanmateix, no suposa un greu perill per l'estabilitat del pais.

Els carlins tenien el seu gruix de reclutaments a les zones rurals, molts reclutes eren pagesos, pero no tenien mitjans, ni tenien una gran organitzacio ni comandaments militars, de fet, gran part de l'exercit va posar-se del costat del govern. Despres de produir-se alcaments a tot el pais, les revoltes es van focalitzar a les provincies del nord, on l'exercit va poder dominar la situacio amb mes facilitat. ^[4]

La guerra acaba el 1839 , pero el 1840 Maria Cristina va ser substituida. L'us de l'antiga reina com a regent havia servit com a simbol en contra dels revoltats partidaris de Carles de Borbo. En aquell moment, Isabel II encara tenia deu anys, fet que feia necessari continuar la regencia. El nou regent fou el general Baldomero Espartero , que havia lluitat en la guerra i n'havia sortit victorios.

Era de tendencia progressista, tanmateix, ben aviat va tenir problemes amb els mateixos progressistes a causa de la seva voluntat de dur el govern per ell mateix, quan aquesta comesa era responsabilitat del primer ministre. Va procurar nomenar ministres febles, sense personalitat, i tambe incorpora al govern persones d'extraccio militar. Tingue problemes tambe en el camp economic. Com a progressista era partidari del lliurecanvisme i abaixa els aranzels que protegien els productes espanyols, la qual cosa provoca l'enfonsament de la industria drapera catalana i les noves fabriques que havien aparegut a Malaga , amb el conseguent tancament de fabriques i acomiadament de personal.

Les protestes foren sonades, especialment a Barcelona , on esclata una revolta amb un clar caracter social el 1842 , en la qual els obrers van secundar els interessos dels seus patrons, tot i que cadascu en defensava els propis. Espartero feu bombardejar la ciutat des del castell de Montjuic , i ben aviat acaba rendint-se. Despres, pero, es revoltaren unes altres ciutats com ara Reus , Valencia o Sevilla .

Enmig d'un enorme caos, el 1843 Espartero va emigrar a Anglaterra . La coalicio moderada i progressista que havia liderat les noves revoltes va decidir no allargar la regencia i proclamar major d'edat la reina Isabel II, que llavors tenia tretze anys. ^[5]

Politica interior [ modifica ]

Isabel II va regnar durant un periode de transicio a Espanya en el qual la monarquia va cedir mes poder politic al parlament. La reina interferia amb frequencia en la politica de la nacio, cosa que la va fer impopular entre els politics. Moltes vegades, diversos membres del govern, cercant mes poder, la manipulaven. El seu regnat pot ser titllat d'infame, ja que es va enfrontar amb diversos presidents dels Estats Units per ximpleries.

A la seva epoca es va canviar la base del sistema monetari, passant del ral a l' escut , ^[6] i va modernitzar notablement Espanya amb l'estesa de moltes linies de ferrocarril , la reobertura de les universitats , tancades pel seu pare, i la industrialitzacio , la major part sota el comandament de Leopoldo O'Donnell , amb que es va construir el primer ferrocarril.

Politica exterior [ modifica ]

La politica exterior va ser especialment fructifera durant el govern de la Unio Liberal ( 1858 - 1863 ). El periode va ser pacific, va gaudir d'estabilitat politica i de creixement economic en l'ambit intern. Aprofitant el pretext d'un conflicte de fronteres, O'Donnell va fomentar una guerra amb el Marroc , aconseguiria de retruc la unio nacional i patriotica dels espanyols per davant de les divisions tradicionals. L'anomenada Guerra d'Africa tenia com a pretensions l'extensio de la frontera de la zona de Ceuta fins a la serra Bullones , a la qual s'oposa el Regne Unit , que adverti que no toleraria una millora de les posicions espanyoles a l' estret de Gibraltar . L' octubre del 1859 es van trencar les negociacions i sorti la forca expedicionaria, formada per uns 40.000 soldats, a l'Africa, on s'enfronta a les tropes marroquines, mal organitzades, comandades per Muley-el-Abbas , germa del solda del Marroc.

Despres de l'ocupacio de Tetuan , Larache i de la Batalla de Wad-Ras , se signa la convencio de Tetuan , que suposa l'acord de pagament de reparacions i indemnitzacions de guerra a Espanya i, mentre no s'efectues el pagament, es mantindria ocupada la poblacio de Tetuan, si be s'abandona abans del pagament de la totalitat de les indemnitzacions per pressio dels britanics. ^[7]

Es va produir tambe l'annexio de territoris com ara Sidi Ifni i el Sahara, el reconeixement de la possessio de Guinea Equatorial , l'expedicio i conquesta de Saigon (encara que no reconeguda posteriorment pels francesos, que tambe hi van participar) i el manteniment de Cuba , Filipines , les Carolines i les Mariannes, a mes de fer expedicions a Mexic , Peru o Xile .

Revolucio i exili [ modifica ]

Amb la mort del general Ramon Maria de Narvaez , la situacio va tornar-se inestable. Isabel II va donar el govern a Luis Gonzalez Bravo , un home d'extraccio civil. Amb el general Joan Prim al capdavant, va tenir en contra tot l'estament militar en bloc, especialment a causa dels repartiments en els ascensos militars. A mes, la mateixa tensio del pais amb la presencia de la critica de la premsa i de la poblacio feren augmentar els anims revolucionaris. Els militars van formalitzar el preludi de la revolucio en l'anomenat pacte d'Oostende .

La Revolucio del 1868 , coneguda com ≪La Gloriosa≫, va tenir el seu inici amb el pronunciament militar que feu l'esquadra naval a Cadis . El 18 de setembre s'aclama la sobirania nacional i, finalment, el 19 de setembre els generals que havien sigut desterrats a les illes Canaries ocuparen la ciutat i pronunciaren el manifest ≪Espana con honra≫. La cort reial estava de vacances a Lekeitio , Biscaia ; davant del pronunciament, Gonzalez Bravo va dimitir i entra a formar govern Jose Gutierrez de la Concha , que va creure que la situacio es podia controlar i decidi enviar en tren la reina Isabel a Madrid per passar revista a les tropes. No obstant aixo va trobar-se la via tallada. L'episodi militar de la revolucio es manifesta en la Batalla del Pont d'Alcolea , sobre el riu Guadalquivir , les tropes isabelines amb el general Pavia al capdavant van ser rebutjades pels revolucionaris comandats pel general Serrano . Quan la noticia arriba al govern, s'ordena deixar lliure el pas a l'exercit revoltat. El nou govern provisional va proclamar el 30 de setembre la caiguda de la monarquia. ^[8]

Isabel es va exiliar a Franca i alla va abdicar a favor del seu fill Alfons XII el 25 de juny de 1870 . Amb el suport de diversos grups en el govern, Amadeu de Savoia, membre de la familia reial italiana, va ser triat el seu successor com el rei Amadeu I d'Espanya . Amadeu era fill de Victor Manuel II d'Italia , rei de Savoia-Piemont, de la casa de Savoia , i de l'arxiduquessa Adelaida d'Austria (besneta de Carles III d'Espanya ).

Isabel va viure la resta de la seva vida a Franca, on va ser testimoni de la Primera Republica , del regnat i mort del seu fill Alfons XII el 1885 , i de l'inici del regnat del seu net Alfons XIII d'Espanya despres de la regencia de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena . Va morir el 9 d'abril de 1904 a la ciutat de Paris i fou enterrada al monestir de l'Escorial davant del seu espos, mort el 1902 .

Familia [ modifica ]

Quan la reina tenia 16 anys, el govern va arreglar el seu matrimoni amb el seu cosi l'infant Francesc d'Assis d'Espanya , duc de Cadis, que es va celebrar el 10 d'octubre del 1846 . ^[9]

Segons va relatar a Perez Galdos el 1902 durant el seu exili parisenc, Isabel II odiava el seu cosi i marit Francesc, que segons diversos autors era bisexual o homosexual. La mateixa reina va comentar sobre Francesc d'Assis a la nit de noces, "Que li dire d'un home que duia mes puntes que jo?".

Segons diverses fonts, ^[10] es molt possible que Isabel II no tingues cap fill amb el seu marit sino amb els seus amants, entre ells el capita d'enginyers Enric Puigmolto i Mayans , que molts suposen progenitor del seu unic fill mascle, el futur monarca Alfons XII .

La reina va tenir deu fills, dels quals van arribar quatre a la maduresa, i nomes tres filles van sobreviure els seus pares: ^[1]

• Lluis, mort en neixer.
• Ferran (1850), mort a les poques hores.
• Maria Isabel d'Espanya ( Madrid , 1851 - Paris , 1931 ). Es casa amb el princep Gaieta de Borbo-Dues Sicilies creat comte de Girgenti l'any 1868 .
• Maria Cristina (1864), morta al cap de tres dies de neixer.
• Maria de la Concepcio, morta amb cinc anys.
• Alfons XII d'Espanya (Madrid, 1857 - 1885 ). Es casa en primeres nupcies amb la princesa-infanta Maria de la Merce d'Orleans i en segones nupcies amb l'arxiduquessa Maria Cristina d'Habsburg-Lorena .
• Maria del Pilar (1861-1879)
• Maria de la Pau d'Espanya (Madrid, 1862 - Munic , 1946 ). Es casa amb el princep Lluis Ferran de Baviera .
• Eulalia d'Espanya (Madrid, 1864 - 1958 ). Es casa amb el princep Antoni de Franca .
• Francesc d'Assis, mort amb un mes.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Expedicio francoespanyola a Cotxinxina .

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Comellas , Jose Luis. Historia de Espana moderna y contemporanea (en castella). Madrid: Ediciones Rialp, 1999. ISBN 84-321-3239-X .  
• Fisas , Carlos. Las anecdotas de los Borbones. La gracia real (en castella). Barcelona: Editorial Planeta , 2001. ISBN 84-08-03990-3 .  
• Pericot i Garcia , Lluis (dir.) ; Ulloa Cisneros, Luis; Camps Cazorla, Emilio. Historia de Espana. Gran historia general de los pueblos hispanos. La Casa de Borbon (Siglos XVIII a XX) (en castella). Barcelona: Oceano & Instituto Gallach, 1983. ISBN 84-7505-725-X .  

Precedida per: Ferran VII	Princesa d'Asturies 1830 - 1833	Succeida per: Maria Isabel
	Reina d'Espanya 1833 - 1868	Succeida per: Regent d'Espanya Francisco Serrano Dominguez