|
Per a altres significats, vegeu ≪
Cordoba
≫.
|
Cordova
[1]
[2]
(oficialment, en
castella
,
Cordoba
) es una ciutat d'
Andalusia
, capital de la
provincia de Cordova
, al curs mitja del riu
Guadalquivir
, a 110 metres d'altura. Te una poblacio de 325.916 habitants, amb la qual cosa es la 12a ciutat d'
Espanya
i la 3a d'Andalusia (dades del
2017
).
El seu
clima
es atlantic continental calid, amb hiverns suaus i estius molt calorosos. Cordova es la ciutat espanyola amb la mitjana de temperatures maximes mes alta al juliol i l'agost, amb mes de 36º, i els seus records son de 46,6º el
23 de juliol
de
1994
i de 46,2º l'
1 d'agost
de
2003
. Les minimes mes suaus fan que la mitjana es quede per davall de
Sevilla
, la capital andalusa.
El seu monument mes important es la
Mesquita
, que data de l'
edat mitjana
. Tambe hi destaquen el pont
roma
sobre el
Guadalquivir
, la torre de la Calahorra, l'Alcasser, la placa de la Corredera, la Sinagoga, el
Cristo de los Faroles
i la
Calleja de las Flores
. El seu centre historic fou nomenat
Patrimoni de la Humanitat
per part de la
UNESCO
l'any
1984
, i fou ampliat posteriorment l'any
1994
.
Prehistoria i antiguitat
[
modifica
]
Els primers vestigis trobats son d'un
neandertal
i datarien de vers el 32000 aC. L'assentament definitiu a la zona s'hauria fet vers el 5000 aC. Al segle
viii
aC ja existia un nucli protourba de
cultura tartessia
que ocupava unes 50 hectarees i exercia influencia sobre l'entorn. El periode oriental amb l'arribada d'emigrants o comerciants de l'Orient va produir una certa expansio economica basada en la metal·lurgia de la plata i el coure amb les mines de la
Sierra Morena
, que s'ajuntaven a les terres fertils i al riu Betis com a via de navegacio. L'expansio de l'agricultura va portar a la colonitzacio de les zones adjacents al mateix temps que pel
riu Betis
arribaven noves influencies: els cartaginesos, que esmenten la ciutat com
Karbuda
(possible contraccio de
Kart Juba
= 'Ciutat de Juba', pero hi ha qui pensa que es un nom d'origen tartessi), nom que li hauria donat
Amilcar Barca
en honor del general Juba, que va morir en una batalla a la regio vers el 230 aC. Annibal va reclutar molts soldats a
Kartuba
. Estrabo diu que era important per la navegacio pel Betis i com a capital dels
turduls
.
Claudi Ptolemeu
diu que turdul vol dir 'pobles portats de terres llunyanes'. El territori s'anomena
Turdetania
; s'hi han trobat nombroses monedes, mes que en altres llocs d'Hispania.
Els romans sota Luci Marci (enviat per
Escipio el Jove
) la van conquerir el
206 aC
, despres de la
batalla d'Ilipa
i la van anomenar
Corduba
.
Viriat
va obligar el general Maxim Emilia a tancar-se a la ciutat (143-141 aC). El
152 aC
el pretor
Marc Claudi Marcel
va fundar al costat de la ciutat una colonia llatina despres habitada per patricis i senadors procedents de la mateixa Roma. Marcel es va retirar a hivernar a
Corduba
, despres de conquerir
Netobriga
(
Lusitania
) aquest any 152 aC. Fou capital del districte de
Beturia
, que abracava les terres entre el riu Anas (
Guadiana
) i el Betis (
Guadalquivir
). Fou un nus comercial entre el sud de la peninsula i l'est i nord-est, ja que el riu era navegable i permetia els rapids intercanvis. La ciutat dels turduls estava a la part nord i oest de la moderna ciutat: gaudia d'un
pont sobre el Betis
a l'orient. La ciutat romana fou construida a l'est, amb uns murs considerables i totes les caracteristiques de les ciutats romanes, el forum, els banys, places, casernes, temples, amfiteatre, circ, etc. Fou posteriorment la capital de la provincia
Ulterior
, amb el seu pretori i basilica.
Cesar va estar a la ciutat, on fou ben rebut (
49 aC
). Varro, amb 25.000 pompeians, va intentar sorprendre la ciutat, aleshores un
conventus
, pero no ho va aconseguir i Varro es va rendir a Cesar alli mateix. Quan Juli Cesar va retornar a Roma, va deixar com a governador
Casi Longi
, que va fer front a algunes revoltes populars; quan es dirigia a la basilica va ser objecte d'un atemptat (
48 aC
) i encara que la conspiracio fou dominada, quan Longi va sortir de la ciutat algunes tropes, hostils a Longi, es van revoltar. El questor
Marc Marcel
va tenir-hi una actitud ambigua; Longi, en revenja, va destruir les
nobilissimae carisssimaeque posesiones (agros et aedificia)
dels cordovesos situades al sud del riu. Finalment, Longi fou eliminat del govern en favor del questor Marcel; Casi Longi va voler atacar Cordova, pero les forces rebels li ho van impedir i es va haver de retirar a
Carmona
.
Mes tard (
46 aC
) Cordova es va declarar pels fills de
Pompeu Magne
.
Pompeu el Jove
va concedir l'estatut colonial a la ciutat com la
Colonia Patricia Corduba
, i va gaudir del privilegi d'encunyar moneda. Cesar la va assetjar amb el famos episodi del suicidi del cavaller
Escapula
, que no va voler caure viu en mans de Cesar.
[3]
Al final Cesar va entrar a la ciutat (45 aC), que fou saquejada i on van morir 22.000 defensors (pero la ciutat tenia molts mes habitants i aixo nomes representava com un 45%). La batalla decisiva entre Cesar i Pompeu el Jove, coneguda com a
Batalla de Munda
, es va lliurar prop de Cordova entre Espejo i Montilla (45 aC). La ciutat es va recuperar i va continuar sent una important ciutat del sud. A 12 km els romans explotaven les mines Cerro Muriano. El
43 aC
fou declarada capital de la Ulterior pel triumvirat, i poc despres August la va declarar capital de la provincia
Betica
(27 aC) i la va confirmar com a
Colonia Patricia
el 25 aC. Sota l'Imperi roma, al segle
ii
i III, va arribar a 250.000 habitants, per comencar a baixar posteriorment. Actualment, no en queda cap resta excepte un edifici anomenat ≪casa de Seneca≫.
Edat mitjana
[
modifica
]
El
411
fou ocupada i saquejada pels
vandals
. Cordova va romandre sota institucions romanes i, si be es possible que s'hagues sotmes als vandals primer i als visigots despres, la submissio degue ser nominal. De fet, se sap que va resistir als reis visigots, pero al segle
vi
, i en el segle
v
i la primera meitat del VI la situacio es incerta. Abadal diu
[4]
que bona part de la Betica va restar fora del control visigot. El
rei Aquila
va pujar al tron a la fi del 549, i el 550 estava combatent contra Cordova, que estaria sota control dels hispanoromans o almenys aquests s'hi haurien revoltat.
[5]
En el primer combat el rei va perdre la batalla, un fill, el gruix de l'exercit i el tresor reial (que els reis portaven a les guerres), i es va haver de retirar a
Merida
, capital de la provincia de
Lusitania
.
Leovigild
es va revoltar a Sevilla i es va aliar als cordovesos i s'hi va refugiar despres de la seva derrota. Cordova va poder restar independent sense gaires problemes i vers el 566, si no abans, van estendre la seva influencia (si no el control directe) a Sevilla. El
Cronicon Cesaraugustano
explica que
Atanagild
va fer repetits atacs contra Cordova entre el 566 i el 567 i que tambe va atacar
Sevilla
, que fou ocupada probablement el 566. Quan el Regne visigot va fixar per tractat la frontera amb els romans d'Orient de l'anomenada provincia d'
Espania
, Cordova, aliada segurament als romans d'Orient, va quedar aillada. Probablement els seus agents van instigar revoltes. Quan va esclatar la guerra entre l'
Imperi Roma d'Orient
i el Regne visigot el 570 Cordova va recuperar un aliat estrategic, pero finalment fou conquerida pel rei Leovigild, que hi va entrar per sorpresa de nit el
572
; el domini de la ciutat no garantia el de la comarca; els camperols manats pels terratinents i el clergat catolic van restar rebels. Va ser necessaria una penosa campanya per sotmetre els camperols.
Conquesta musulmana
[
modifica
]
Hermenegild es va revoltar a Sevilla,
[6]
que el seu pare va ocupar. Hermenegild es va refugiar a Cordova, que Leovigild va haver d'ocupar altre cop el 584; el rebel fou capturat i mes tard executat. Amb el domini catolic, al Regne visigot va comencar la decadencia de la ciutat i la destruccio dels monuments romans.
El
711
va caure en mans dels musulmans i des del
715
, amb el nom de
Qurtuba
fou capital del
Valiat d'Hispania
, despres
emirat
i
califat
(
912
-
1024
). La fesomia de Qurtuba va canviar notablement des del govern d'
Abd-ar-Rahman I
, amb l'arribada d'arabs vinguts d'Orient,
Ifriqiya
i dels
amazics
vinguts del
Magrib
experimenta transformacions en el tracat urba i ampliacions en els principals edificis. Des que
Hixam I
va restituir el pont roma sobre el
Guadalquivir
,
[7]
la ciutat es va estendre a l'altra riba, on es va formar un
raval
molt poblat, que anava des de la ribera del riu fins a prop del llogaret de Shaqunda, molt a prop de la
mesquita
major i el palau dels Emirs, i que fou destruit per
Al-Hakam I
arran de la
revolta del Raval
el
818
. La
fitna
fou una
guerra civil
pel tron del
Califat de Cordova
que es desencadena a principis del
segle
xi
entre els
arabs
, partidaris del califa
Hixam II
, els
amazics
que donaven suport a
Sulayman al-Mustain
, i els successors d'
Almansor
, que donaven suport al fill d'aquest,
Muhammad II al-Mahdi
, que va originar la desintegracio del califat i els anomenats
regnes de taifes
.
Despres del califat i de la republica, va estar dominada primer pels
abbadides
de
Sevilla
, despres pels
almoravits
i despres pels
almohades
, periodes que van accelerar la seva decadencia.
Conquesta castellana
[
modifica
]
A la fi de desembre de
1235
els castellans, en part disfressats de musulmans i dirigits per Fernando III de Castella i de Lleo, es van adonar que les muralles no estaven ben protegides i es van apoderar de les torres i muralles a la nit i a l'alba van obrir les portes a la cavalleria que ja s'esperava; s'apoderaren de l'Ajarquia, pero la ciutat va restar en mans dels musulmans.
[8]
El rei va arribar el
7 de febrer
de
1236
i finalment els cordovesos es van rendir i el rei va entrar a la ciutat el
29 de juny
de
1236
. Va rebre
furs
el
1241
.
El
1369
es va enfrontar a la rodalia de la ciutat
Pere I el Cruel
i el seu germa
Enric II de Castella
el de les Merces, a favor del qual s'havia declarat Cordova. Pere tenia el suport de les forces del rei de
Granada
, pero no va poder ocupar la ciutat, que es va defensar de manera heroica.
El
1408
una pesta va matar 70.000 habitants de la ciutat i rodalia. En temps d'
Enric IV de Castella
(1454 - 1474) es van formar bandols en suport del rei i del seu germa
Alfons de Castella
(declarat hereu, mort el 1468). El
14 de marc
de
1478
es va produir per segona vegada un gran
progrom
de jueus. El rei
Boabdil
de Granada va estar presoner a Cordova per un temps. El
1486
hi va viure Cristofor Colom, que es va emparellar amb Beatriz Enriquez de Arana, amb la qual no es va casar, pero que fou mare del segon fill, Ferran Colom.
Edat moderna i contemporania
[
modifica
]
El 1565 va participar en la guerra contra els
moriscs
a Granada.
Felip II
la va visitar el 1570.
El 1652 va esclatar una revolta per la carestia de la vida, al crit de "Visca el rei i mori el mal govern", contra el corregidor Pedro Flores de Montenegro. Els amotinats es van dirigir al bisbe, al qual van exigir que comproves com s'obrien els magatzems on els acaparadors guardaven el gra, i efectivament en alguns magatzems se'n van trobar gran quantitats, a vegades en mal estat. El bisbe els va prometre que el govern passaria a
Diego Fernandez de Cordova
.
El
2 de maig
de
1808
es va unir al moviment insurreccional, i el 7 es va sotmetre a la junta de Sevilla. Les forces nacionalistes cordoveses eren manades per Pedro Agustin de Echevarria, pero el
7 de juny
foren aplanades pels francesos, que van entrar a la ciutat on un tret del vei Pedro Moreno va ferir el
mariscal Dupont
i li va matar el cavall, i els francesos en revenja van
saquejar la ciutat
durant tres dies.
[9]
El rei
Josep I Bonaparte
va entrar a la ciutat el
23 de gener
de
1810
. El governador, general Goudinot, va fer executar molts dirigents locals. El
4 de setembre
de
1812
els francesos evacuaven la ciutat.
El
1820
va esclatar un tumult a la ciutat dels absolutistes contra els lliberals, amb violencies i saquejos. El
7 de marc
de
1820
hi arribava el general
Rafael del Riego
, ben rebut a la ciutat; el
13 de marc
Cordova proclamava la
constitucio de 1812
. El
10 de juny
de
1823
els absolutistes recuperaven el control de la ciutat.
Ferran VII
entrava a la ciutat l'octubre de 1823.
El 1836 la ciutat fou ocupada pel cap carli Gomez; un altre cap carli, Villalobos, va morir en la lluita; el general liberal Alaix va derrotar Gomez i posar la ciutat sota control liberal. A la Revolucio gloriosa del setembre de
1868
el general Serrano, duc de la Torre, va establir a Cordova el seu quarter general i, molt prop, a
Alcolea del Pinar
, es va lliurar la decisiva batalla que va fer triomfar la revolucio.
A les eleccions municipals del
1979
, les primeres democratiques, en va ser elegit alcalde el
comunista
Julio Anguita
, l'unic alcalde comunista d'una capital de provincia. Anguita fou substituit per Herminio Trigo d'
Esquerra Unida
(1987-1993) i despres per Manuel Perez Perez (1993-1995). El 1995 va pujar a l'alcaldia com a llista mes votada Rafael Merino del Partit Popular, pero Rosa Aguilar, d'Esquerra Unida, va reconquerir el poder el 1999; posteriorment aquesta es va acostar al PSOE i va dimitir a favor del seu company Andres Ocana.
Personatges il·lustres
[
modifica
]
Galeria d'imatges
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]