Alfons el Magnanim

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaAlfons el Magnanim

Retrat d'Alfons el Magnanim fet per Jaume Mateu (1427) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 24 febrer 1396 Modifica el valor a Wikidata
Medina del Campo (Corona de Castella) Modifica el valor a Wikidata
Mort 27 juny 1458 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Castell de l'Ou (Corona d'Arago) Modifica el valor a Wikidata
Sepultura sepulcre d'Alfons el Magnanim
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet Modifica el valor a Wikidata
Rei de Sardenya Regne de Sardenya (1324-1713)
2 abril 1416 ? 27 juny 1458
Sobira de la Corona d'Arago Corona d'Arago
2 abril 1416 ? 27 juny 1458
←  Ferran d'Antequera ? Joan el Sense Fe  →
Rei de Mallorca
Rei de Napols
Princep de Girona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religio Cristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio sobira , estadista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Conflicte Castilian-Aragonese War of 1429-1430 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Titol Rei d'Arago
Rei de Napols
Comte de Barcelona
Rei de Jerusalem
Rei de Sardenya
Rei de Mallorca
Rei de Sicilia
Rei de Valencia
Princep de Girona Modifica el valor a Wikidata
Familia Dinastia Trastamara i Casa reial d'Arago Modifica el valor a Wikidata
Conjuge Maria de Castella (1415 (Gregoria) –) Modifica el valor a Wikidata
Parella Margarita d'Hijar
Giraldona Carlino
Lucrezia d'Alagno Modifica el valor a Wikidata
Fills Ferran I de Napols
  ( Giraldona Carlino )
Ferran d'Arago
  ( Margarita d'Hijar )
Maria d'Arago
  ( Giraldona Carlino )
Eleonora
  ( Giraldona Carlino ) Modifica el valor a Wikidata
Pares Ferran d'Antequera Modifica el valor a Wikidata  i  Elionor d'Alburquerque Modifica el valor a Wikidata
Germans Sanc d'Arago i d'Alburquerque , Elionor d'Arago i d'Alburquerque , Maria d'Arago i d'Alburquerque , Enric I d'Empuries , Joan el Sense Fe i Pere d'Arago i d'Alburquerque Modifica el valor a Wikidata
Parents Beatriu de Frangepan ( besneta ) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Modifica el valor a Wikidata
Goodreads character: 959230 Find a Grave: 73449551 Modifica el valor a Wikidata
Carli d'Alfons el Magnanim
Ral d'Alfons el Magnanim
Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, tambe anomenat alfonsi

Alfons el Magnanim , anomenat tambe Alfons V d'Arago , III de Valencia , I de Napols, Sicilia i Mallorca , II de Sardenya i IV de Barcelona [a] ( Medina del Campo , Castella , 1396 - Napols , 27 de juny de 1458 ), [1] fou rei d'Arago , de Valencia , de Mallorca , de Sicilia, de Sardenya ( 1416 - 1458 ) i de Napols ( 1442 - 1458 ), i comte de Barcelona .

Origens familiars [ modifica ]

Fou el fill primogenit de Ferran d'Antequera i la seva muller, Elionor d'Alburquerque . [1] A la mort de Marti l'Huma , la successio de la Corona d'Arago recaigue, gracies al Compromis de Casp de 1412 , en el seu pare, Ferran I. Entra a la Corona d'Arago, que en un futur heretaria, a 16 anys. [1]

Politica interna [ modifica ]

Comenca a implicar-se en el govern dels regnes ja el 1415 a causa de la malaltia del seu pare. [1] A la mort d'aquest l'any seguent fou entronitzat.

Posteriorment, la noblesa catalana va crear, el 1418 , la Junta de Molins de Rei , una lliga de ciutats, viles i barons encapcalada pel conseller de Barcelona Ramon Despla i el comte Roger Bernat I de Pallars Sobira , per fer front als moviments castellanitzants de la cort iniciats pel seu pare, el rei Ferran I , i denunciats a les Corts de Montblanc (1414) . [2]

Entre 1419 i 1420 es reuniren les Corts de Catalunya a Sant Cugat i posteriorment a Tortosa. Neguitosos per la influencia d'individus castellans al voltant de la nova monarquia, els estaments van exigir intervenir en el nomenament dels membres del Consell Reial i que se n'acomiadessin els castellans, [1] i tambe demanaren participar en la regulacio del proces de recuperacio del patrimoni reial alienat durant els ultims regnats, ja que les elits catalanes estaven molt preocupades i volien evitar les reunions de pagesos, l'eleccio de sindics i la imposicio de talls . [1] Tant aquelles corts com les del Regne de Valencia reunides paral·lelament el mateix any van mostrar-se contraries a la partida del rei amb l'expedicio contra les resistencies de Sardenya, Sicilia i Corsega, ja que el veien mes necessari a la peninsula. Pero el maig del 1420 el rei Alfons marxa de totes maneres cap a les illes mediterranies [1] i les Corts quedaren suspeses. Despres de pacificar l'Alguer (Sardenya) amb un estol de 24 galeres propies i 5 de venecianes , [3] i caiguda Calvi , [4] al nord de Corsega el setembre de 1420 es va dirigir a Bonifacio, al sud de l'illa, [5] que no va poder prendre , i aprofitant que els francesos estaven paralitzats per la Guerra dels cent anys , [6] va derrotar la flota genovesa en la batalla de la Foc Pisana i prengue el Regne de Napols , que va abandonar en ser assetjat al Castel Capuano el 1423 , i de retorn va saquejar Marsella . [7]

El 1423 torna a centrar-se en els regnes de la Corona catalanoaragonesa, pero en marxa el 1435 per conquerir el Regne de Napols. Ho aconseguiria el 1442 , i a partir de llavors mai mes tornaria a la peninsula i es desentendria de la politica interior dels regnes. Aquesta, la va deixar en mans de la seva esposa Maria de Castella com a regenta, i posteriorment en mans del seu germa Joan (que de fet el va acabar succeint). Aixo provocava un retard enorme en la resolucio dels conflictes que anaven sorgint per haver d'enviar missatgers a Napols tot sovint per consultar el rei absent que ordenava fer. [1]

A partir de llavors els problemes interns s'accentuaren arreu. Aixi, cal destacar la revolta de camperols forans a Mallorca el 1450 , que es revoltaren contra els ciutadans de Palma , conflicte que fou simplement esclafat entre 1453-1454 per les tropes que Alfons envia des de la peninsula Italica. Mentrestant a Catalunya els pagesos remences exigien l'abolicio dels mals usos cada cop mes agressivament fins al punt que Alfons els va suspendre amb la Sentencia Interlocutoria de 1455 a canvi de 100.000 florins. [8] L'any seguent, pero, la va anul·lar; pero despres encara la va confirmar un altre cop el 1457. [1] La manca de fermesa en la questio la va deixar mal resolta i per aquest motiu el conflicte esclataria mes cops durant els regnats posteriors. [1] Un tercer problema fou el de les diverses revoltes populars d'algunes ciutats peninsulars contra el ric patriciat urba que monopolitzava el govern de les ciutats, i a qui acusaven d'incompetent i corrupte. [1] En aquest cas Alfons va permetre la modificacio del govern d'algunes ciutats. A Barcelona, per exemple, la ciutat estava dividida entre la Biga i la Busca , la primera representava el grup tradicional de poder format pels grans comerciants i ciutadans honrats de la ciutat, mentre que la segona estava formada per menestrals, artesans i mercaders progressistes que reclamaven canvis. El 1453 el nou lloctinent del rei a Catalunya Galceran de Requesens va concedir el govern de la capital a la Busca, amb el consentiment d'Alfons. [1]

Politica externa [ modifica ]

Alfons el Magnanim , dibuixat per l'artista del Renaixement Pisanello , el qual des del 1448 visque els ultims anys de la seva vida a la cort d'Alfons a Napols

Tot just pujar al tron, Alfons volia recomencar la tradicional guerra entre catalans i genovesos aprofitant que llavors expirava la treva de tres anys pactada el 1413, pero el Parlament catala reunit aquell any 1416 va denegar el subsidi a instancies de l'estament militar, i per tant el 1417 hague de renovar la treva. [1]

El maig del 1420, Alfons s'embarca en una expedicio per consolidar el domini catalanoaragones a les illes de Sardenya, Sicilia i Corsega. Durant aquest periode de viatge constant va interessar-se per la successio del Regne de Napols , on governava la reina Joana II sense descendencia, i aquesta el va adoptar com a futur hereu l'agost de 1420. [9] Alfons va derrotar, l'octubre del 1421 amb un estol comandat per Romeu de Corbera , els genovesos en la batalla de la Foc Pisana . [10]

Despres de combatre contra les tropes de Muzio Sforza a Castel Capuano, on la reina estava sent assetjada, Alfons el Magnanim es va haver de retirar al Castell Nou , pero el suport de les 22 galeres comandades per Joan Ramon Folc II de Cardona va millorar la seva posicio. [11] La reina, pressionada pels angevins , feu marxa enrere i el 1423 adopta Lluis III d'Anjou (que onze anys abans havia estat competidor del seu pare en el Compromis de Casp ) i Alfons va posar rumb de tornada als seus regnes, no sense abans destruir el port de Marsella amb la seva flota, el mes important dels dominis angevins, [12] i deixant Arnau Sanc de castla del Castell Nou de Napols . [13]

Entre el 1429 i el 1430 va entrar en guerra amb el Regne de Castella per la defensa dels drets dels seus germans, els infants d'Arago , Joan II d'Arago i Enric I d'Empuries , [1] als quals foren confiscats els seus bens de Castella pel tractat de Majano [14] i que acaba amb la batalla d'Olmedo amb la mort d'Enric I d'Empuries i el triomf dels seus enemics a Castella. [15]

Pero l'ambicio permanent del rei Alfons sempre va ser el Regne de Napols , i l'oportunitat li va arribar el 1434 i el 1435 amb la mort successiva de Lluis III i de la reina Joana II. Alfons es trobava a Sicilia guerrejant contra l' illa de Gerba ( 1432 ) i Tripoli ( 1434 ), i es va decidir a conquerir el seu preuat regne comencant per atacar Gaeta . [1] Pero la flota catalana fou derrotada en la batalla de Ponca del 1435 per una flota conjunta formada per Genova , el ducat de Mila , el Papat i els reis angevins de Napols . [1] En aquesta derrota molts nobles i el mateix rei i els seus germans foren fets presoners, i no foren alliberats fins al pagament d'un altissim rescat aportat per les Corts de Montso . Poc despres el duc de Mila va canviar de bandol i s'alia amb Alfons pel tractat de Mila , [16] fet que li permete a aquest de tornar a intentar la conquesta del regne altre el cop el 1436 , fins a la victoria catalanoaragonesa el 2 de juny de 1442 , en que guanya a tots els seus enemics: Florencia, Venecia, el Papat, i els partidaris angevins a Napols. [1] Des d'aquell moment Alfons es preocupa mes dels afers italians i de les guerres contra els turcs que no pas de la politica interna. Un fet destacable fou que ja no torna mai mes a la peninsula, mantenint-se sempre a la ciutat de Napols envoltat d'una enorme cort renaixentista . [1]

Escut d'armes d'Alfons V d'Arago acompanyat de la inscripcio Alphonso regi optimo maximo . Satyrarum hecatostichon de Francesco Filelfo

Eugeni IV i Alfons el Magnanim van negociar un arranjament de les seves diferencies en la primavera de 1443, donant lloc a un acord formal a Terracina el 14 de juny 1443. Sota els termes d'aquest tractat Eugeni va reconeixer Alfons com a rei de Napols i el seu fill Ferran com a successor, a canvi del reconeixement d'Eugeni com a papa, i retira el suport a Felix V i al Concili de Basilea . [17]

El Magnanim seguia mantenint les aspiracions sobre Corsega, i va continuar la guerra catalano-genovesa i la lluita contra els otomans; el capitost albanes Skanderbeg es feu vassall d'Alfons [18] i el 1451 el catala Bernat Vaquer ocupa el castell de Croia i Ramon d'Ortafa hi fou enviat com a virrei d'Albania [19] i posteriorment fou nomenat virrei d'Albania, de Grecia i d'Eslavonia, mentre Joan Claver esdevenia virrei de l' Epir i de Morea el 1456 . [20] La corona del Regne d'Hongria li fou oferta per Janos Hunyadi i altres magnats hongaresos. [21] L'almirall Bernat I de Vilamari ocupa i fortifica Castellroig , [22] opera a la desembocadura del Nil i hi incendia els vaixells enemics, es llanca damunt el litoral de Siria i hi repeti la gesta. Joan de Nava, mariner castella al servei d'Alfons, s'esforca per tal d'establir-se a Xipre. [23]

La caiguda de Constantinoble el 1453 va despertar el temor d'una amenaca otomana sobre Italia i els territoris venecians de l' Egeu , [24] la qual cosa va propiciar el tractat de Lodi entre Mila i Venecia el 1454 , [25] al qual despres es van adherir Florencia i Napols. L'objectiu dels signants, que comencaven a temer l'hegemonia francesa, era mantenir l'equilibri interior de la peninsula italiana.

El seu regnat s'acaba amb la Guerra venecianogenovesa , que s'inicia el 1454 i deriva en la Guerra catalanogenovesa , en la qual Bernat I de Vilamari va destruir gairebe totalment un comboi de naus mercants genoveses a la mar Tirrena , a prop de l' illa de Ponca . [26] El 1457 prengue el comandament d'una flota de 60 vaixells, amb la qual ataca la costa enemiga i conqueri Noli i va assetjar la capital , Genova . [27] La mort d'Alfons el Magnanim ( 27 de juny del 1458 ) l'obliga a suspendre les operacions navals i retirar-se'n, [28] tot i que la Guerra venecianogenovesa encara continuava. [29]

Successio [ modifica ]

A la Corona catalanoaragonesa fou succeit pel seu germa Joan II d'Arago , mentre que el Regne de Napols va quedar per al seu fill natural, l'infant Ferran (fill de la seva amant Giraldina Carlino). [1]

Noces [ modifica ]

El 12 de juny de 1415 es casa a la catedral de Valencia amb la infanta Maria de Castella , filla d' Enric III de Castella , i cosina seva. D'aquesta unio no tingue fills. [1]

De la seva amistancada Giraldina Carlino tingue tres fills naturals:

Una altra amant famosa que tingue a Napols fou Lucrezia d'Alagno . [1]


Precedit per:
Ferran I 		Escut del comtes de Barcelona
Comte de Barcelona
Rei d'Arago , Rei de Valencia ,
Rei de Mallorca i Rei de Sicilia
1416 - 1458 		Succeit per:
Joan II


Precedit per:
Renat I 		Rei de Napols
1442 - 1458 		Succeit per:
Ferran I

Notes [ modifica ]

  1. ↑ Vegeu Ordinals dels reis d'Arago

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 Diccionari d'Historia de Catalunya . ed. 62, 1998, p. 25. ISBN 84-297-3521-6 .  
  2. ↑ Sobreques i Vidal , Santiago . El compromis de Casp i la noblesa catalana . 2a edicio. Curial, 1973, p. 96.  
  3. ↑ F. Xavier Hernandez, Historia militar de Catalunya , ISBN 84-232-0638-6
  4. ↑ Meloni , Maria Giuseppina. ≪Ufficiale della Corona d'Aragona in Corsica≫. A: La corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la baixa edat mitjana (en italia). CSIC, 2004, p.176. ISBN 840008330X .  
  5. ↑ Rovira i Virgili , Antoni . Historia Nacional de Catalunya, volum VI . Edicions Patria, 1920, p.260-261.  
  6. ↑ Acta historica et archaeologica mediaevalia, Edicio 9 (en castella). Edicions Universitat Barcelona, 1988, p.274. ISBN 8460024385 .  
  7. ↑ Hernandez Cardona , Francesc Xavier . Historia militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra . 1a edicio. Rafael Dalmau Editor, 2003, p.18. ISBN 84-232-0664-5 .  
  8. ↑ Rotger , Agnes ≪Pagesos contra nobles≫. Sapiens [Barcelona], num.103, maig 2011, p.26-33. ISSN : 1695-2014 .
  9. ↑ Figueres , Josep M. Historia contemporania de Catalunya . Editorial UOC, 2003, p.37. ISBN 8483187736 .  
  10. ↑ (castella) Josep Ametller i Vinyas, Alfonso V de Aragon en Italia y la crisis religiosa del siglo XV , p. 118-120.
  11. ↑ ≪ Alfons el Magnanim ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  12. ↑ (castella) Luis Suarez Fernandez, Historia de Espana antigua y media Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine . , p.492
  13. ↑ Cassetta , Giuseppe. Storia del regno di Napoli (en italia). vol.3. Gaetano Romeo Strada Tribunali n. 168, p. 198.  
  14. ↑ ≪ano 1430, capitol V≫. A: Cronica de Juan II (en castella), p. 479.  
  15. ↑ Balado Pachon , A. ≪Fases constructivas del castillo de Portillo≫. A: Actas del IV Curso de Cultura Medieval seminario, La fortificacion medieval en la Peninsula Iberica (en castella). Santa Maria la Real, 2001, p. 266. ISBN 8489483159 .  
  16. ↑ Saiz Serrano , Jorge. Caballeros del rey: Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnanimo (en castella). Universitat de Valencia, 2011, p. 38. ISBN 8437084334 .  
  17. ↑ Stieber , Joachim W. Pope Eugenius IV, the Council of Basel and the Secular and Ecclesiastical Authorities in the Empire (en angles). Brill, 1978, p. 197-198. ISBN 9004052402 .  
  18. ↑ Mikaberidze , Alexander. Conflict and Conquest in the Islamic World: A Historical Encyclopedia (en angles). vol.1. ABC-CLIO, 2011, p. 69. ISBN 1598843370 .  
  19. ↑ Soldevila i Zubiburu, 1962 , p. 673.
  20. ↑ Soldevila i Zubiburu, 1962 , p. 679.
  21. ↑ ≪ Alfons el Magnanim ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  22. ↑ Duran i Duelt , Daniel. Kastellorizo, una isla griega bajo dominio de Alfonso el Magnanimo (1450-1458) (en castella). Editorial CSIC, 2003, p. 102. ISBN 8400081528 .  
  23. ↑ Soldevila i Zubiburu, 1963 , p. 678.
  24. ↑ Stinger , Charles L. The Renaissance in Rome (en angles). Indiana University Press, 1998, p. 112. ISBN 0253334918 .  
  25. ↑ de Cadenas y Vicent , Vicente. La Republica de Siena y su anexion a la corona de Espana (en castella). Ediciones Hidalguia, 1985, p. 15. ISBN 8400059131 .  
  26. ↑ ≪ Alfons el Magnanim ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  27. ↑ de Capmany de Montpalau i de Suris , Antoni . Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castella). Impremta de N'Antonio de Sancha, 1779, p. 152.  
  28. ↑ ≪Organitzacio d'una armada contra Genova≫. A: XIV Congresso di storia della Corona d'Aragona: 2 [i.e. Sez. B . Presenza ed espansione della Corona d'Aragona in Italia (secc. XIII-XV) ]. vol.3. C. Delfino, 1996, p. 12.  
  29. ↑ Soldevila i Zubiburu, 1962 , p. 680.
  30. ↑ Nicolau d'Olwer , Lluis. El pont de la mar blava . Martorell: Adesiara, 2017. ISBN 98-84-16948-05-5 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquitexts
Viquitexts
Viquitexts


Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfons_el_Magnanim&oldid=33100074 ≫