De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Imatge d'un bosc a la tardor.
La
tardor
,
[1]
primavera d'hivern
,
[2]
[3]
autumne
,
[4]
rerevera
[5]
o
autunjo
(en
algueres
)
[6]
es una de les quatre
estacions
de l'any, de les zones temperades. Astronomicament, comenca amb l'
equinocci
de tardor (entre el
22
i el
23 de setembre
en l'
hemisferi nord
i el
20
i el
21 de marc
en l'
hemisferi sud
), i acaba amb el
solstici
d'hivern (al voltant del
21 de desembre
en l'hemisferi nord i el
21 de juny
en l'hemisferi sud).
[7]
No obstant aixo, a vegades es considerat com els
mesos
sencers de
setembre
,
octubre
i
novembre
en l'hemisferi nord i
marc
,
abril
i
maig
en l'hemisferi sud.
Es una epoca de precipitacions, en algunes parts del mon, i de descens progressiu de la temperatura. Els dies s'escurcen progressivament i les nits s'allarguen. Les plantes
caducifolies
perden la
clorofil·la
i les fulles esdevenen groguenques o vermelloses com a pas previ a la seva caiguda. Molts
fruits
estan en el seu punt optim.
Pels colors de la natura, es un periode molt evocador en l'art. Esta associat a l'edat madura. Es el comencament de la rutina en la majoria de paisos, fins al punt que en psicologia es parla de "sindrome post-vacacional". Per aixo antigament s'anomenava l'estacio de la malenconia i en la teoria dels
quatre humors
, li correspon la
bilis negra
.
El mot tardor prove del
llati
tardatio
(accio de tardar) que va donar tardao i va esdevenir tardor per influx del sufix -or.
[8]
Quan es va publicar el
Diccionari catala-valencia-balear
(1930-1962) els seus autors,
Antoni Maria Alcover
i
Francesc de Borja Moll
, van constatar que la utilitzacio del mot es restringia a unes poques localitats a banda i banda dels
Pirineus
mentre que la utilitzacio literaria era generalitzada en el
domini linguistic
. La utilitzacio del mot tardor s'ha generalitzat a la parla comuna forca recentment, abans la denominacio habitual era
primavera d'hivern
o
primavera de s’hivern
.
[3]
El mot autumne prove del llati
autumnus
, tardor,
[9]
i rerevera es un mot empordanes de formacio paral·lela a primavera.
[10]
Viccionari
