Els
Furs de Valencia
i, per extensio,
Furs de la Ciutat i Regne de Valencia
o, simplement, els
Furs valencians
, foren una de les fonts de dret propies del
Regne de Valencia
. Tot i la importancia dels furs de Valencia, aquests no eren els unics furs aplicats al Regne de Valencia, especialment en les
baronies
i altres dominis dels senyors aragonesos que havien participat en la
conquesta de Valencia
i els seus descendents, on s'aplicaven els
furs d'Arago
. Aquesta disparitat de furs desaparegue a les
Corts de Montso (1626)
en la llei XXVII segons una peticio dels tres bracos, que totes les poblacions del regne es regissin pel fur general, sense poder al·legar mai haver estat aforades al d'Arago.
[1]
Els furs de Valencia foren aplicats durant mes de quatre segles, des del
1261
, quan
Jaume I
els va jurar i promulgar, durant la reunio de les
Corts Valencianes
el mateix any, fins al
1707
, despres de la
derrota d'Almansa
(
25 d'abril
) i el conseguent
Decret de Nova Planta
del Regne de Valencia, l'estiu del mateix any. La importancia de l'obra ha propiciat l'edicio de diverses edicions facsimils.
[2]
Inicialment els furs solament eren normes de Valencia pero passaren a estendre's al Regne de Valencia.
Els furs s'originen en el
costum
, serie de normes de la vida comuna i ordenacio de la ciutat de
Valencia
, que es van creant adaptant (pero separadament) de les normes aragoneses (
furs d'Arago
) i les normes del
Principat de Catalunya
(els
Costums de Lleida
i els
Usatges de Barcelona
). Tambe s'incorpora als costums (o almenys no es deroga) un tribunal instaurat pels regnes moros, el
Tribunal de les Aigues de Valencia
. El primer
costum
va ser promulgat per
Jaume el Conqueridor
poc despres de la
conquesta de la ciutat de Valencia
[4]
i el comencament de 1240 i va conferir jutges civils i criminals, aixi com la cambra dels jurats de Valencia, a la Valencia acabada de conquerir. Aquesta creacio de lleis propies per a Valencia va ser en contra de la voluntat de la noblesa aragonesa, que volia estendre els Furs d'Arago a Valencia.
[5]
Es el
1251
quan, inspirat pel nom dels furs d'Arago, es comenca a parlar dels costums com a
furs
, despres de l'ordre reial de recollir totes les normes que s'havien promulgat en els primers anys de la Valencia cristiana. Aquest any, Jaume I ordena que els jutges s'atinguen als furs.
El
7 d'abril
de
1261
, a Valencia, i reunides per primera vegada les Corts Valencianes, Jaume I jura els furs de Valencia.
A mes, l'
11 d'abril
promulga un privilegi al nou Regne, pel qual tots els successors del monarca tambe hauran de signar-los a Valencia, en un mes del comencament del seu regnat.
Acceptacio i extensio dels furs
[
modifica
]
Codex dels Furs de Valencia de 1329.
Edicio dels Furs valencians de 1547
El jurament dels furs per Jaume I i per altres reis de la
Corona aragonesa
posteriorment, generalment, tenia contraprestacions economiques per a la corona. El primer jurament de
1261
el va fer el rei a canvi d'una assignacio de 48.000 sous, replegats i donats per la ciutat de Valencia, els llocs i viles de l'
Horta de Valencia
que pertanyien a clergues i nobles, i les viles de
Castello de la Plana
,
Vilafames
,
Onda
,
Lliria
,
Corbera
,
Cullera
i
Gandia
.
Es important aclarir que aquests furs no van ser, inicialment, els furs de tot el
Regne de Valencia
. Es molt destacable l'absencia a les corts de
1261
de les viles reials mes importants del regne en aquella epoca, com ho eren
Morella
,
Borriana
,
Morvedre
,
Alzira
i
Xativa
.
Mes concretament, el
1263
els furs aragonesos regien a
Cirat
(des de
1232
), a
Morella
(des de
1233
), a
Vallibona
(des de
1233
), a Vinaros, Boixar i Fredes (des del
1236
), a
Vilanova
, la
Mola Escabirosa
,
Coratxa
,
Penya de l'Aranyonal
al terme de
Castell de Cabres
(des del
1237
),
Castellfort
(des del
1233
),
Borriana
(des del
1235
),
Benicarlo
(des del
1236
),
Almassora
(des del
1237
),
La Salzadella
i
Lludient
(des del
1238
), i
Benassal
,
Albocasser
,
Cati
,
Castell de Cabres
i
Riu de Truites
(des del
1239
).
Tambe el
1263
, els
Costums de Lleida
regien a
Calig
(des del
1234
),
Cervera
(des del
1235
),
Rossell
i
Sant Mateu
(des del
1237
),
Vilafames
i
Vinaros
(des del
1240
), i
Cabanes
(des del
1241
).
Eixe mateix
1263
, els
Usatges de Barcelona
regien a
Castell de Xivert
(des del
1225
),
Montcada
(des del
1245
) i
Benialcadim d'Almenara
(des del
1238
).
Com a mostra de l'interes de Jaume I en els furs, el
1270
, Jaume I torna a ordenar que els jutges no s'atinguen als decrets sino als furs. El
1271
, torna a confirmar els furs, intentant deixar clara la seua voluntat de consolidacio del nou regne. Tambe als que s'hi adheriren, el rei condonaria alguns deutes pendents.
Un fet molt important per a la consolidacio dels furs va ser el fet que
Pere el Gran
(Pere I de Valencia), rei de
Valencia
, fill de Jaume I, jurara tambe els furs el 1277, a la seua coronacio. Pero tingue un impacte important el fet que Pere fora excomunicat pel
Papa
, fet que aparella la potestat dels regnes de trencar el tribut de
vassallatge
. Aixo va ser aprofitat per Catalunya i Arago, pero, especialment, per Valencia, per a reforcar els seus furs i privilegis. De fet, el
1283
, en el
Privilegium Magnum
, el rei no podra imposar nous imposts sense aprovacio de les Corts. A mes, a Valencia li es atorgada la potestat de nomenar Consols, potestat que, fins ara, nomes tenia Barcelona. Aixo seria el naixement del
Consolat de Mar de Valencia
.
Amb el temps, malgrat l'oposicio de part de la noblesa als Furs de Valencia, i amb el risc que a la resta del territori es pogueren aplicar els
furs d'Arago
, la corona i les
corts valencianes
, van anar poc a poc consolidant els
furs de Valencia
com a normes per tot el territori del
Regne de Valencia
. De fet, en les Corts Valencianes de
1329
va ser quan
Borriana
i
Vila-real
acceptaren els Furs de Valencia i s'incorporaren a les Corts Valencianes. Fins aquells moments havien estat sotmeses als furs aragonesos.
El jurament dels Furs
[
modifica
]
Aureum Opus Regalium Privilegiourum Civitatis et Regni Valentiae, cum historia christianissimi regis Iacobi ipsius primi conquistatori. Privilegia LX
L'obligacio de jurar els Furs de Valencia a l'inici de cada nou regnat fou establida per Jaume I en les primeres Corts que va celebrar als valencians, les de l'any 1261. Donada la precarietat documental del periode no hi ha cap document que testimonie el jurament dels Furs per
Jaume I
el 7 d'abril, pero a un diploma de l'11 d'abril del mateix any, 1261, el monarca afirma que havia efectuat l'esmentat jurament i prometia que els seus successors ho farien tambe en accedir al tron. Aquesta confirmacio documental s'hi troba al llibre
≪Aureum Opus Regalium Privilegiourum Civitatis et Regni Valentiae, cum historia christianissimi regis Iacobi ipsius primi conquistatori≫ de
Lluis Alanya
de 1515:
[6]
[7]
| ≪
|
Noverint universi. Quod nos Jacobus, Dei gratia Aragonum, Valentie, etc. Recognoscimus et confitemur nos jurasse in civitate Valentie, septimo idus aprilis, anno Domini millessimo CC LX primo, foros et consuetudines Valentie tenere de cetero et perpetuo observare et nunquam in aliquo contravenire. Et ideo per nos et nostros volumus et concedimus vobis, universis et singulis hominibus habitatoribus civitatis et regni Valentie, presentibus et futuris, imperpetuum, quod prout nos juramus et confirmamus dictos foros et consuetudines, semper de cetero successores nostri teneantur jurare et confirmare ipsos foros et consuetudines, actenere perpetuo et observare, et nunquam in aliquo contravenire, sic quod, quando dicti successores nostri debebunt regnare, apud Valentiam veniant et infra unum mensem, ex quo fuerint ibi in civitate Valentie, celebrent curiam generalem, et tunc jurent et confirment ibi dictos foros et consuetudines coram omnibus, prout superius est dictum, et sic semper successores nostri, unus post alium, dictam juram et corfimationem facere teneantur sub forma superius prenotata. Mandantes universis habitatoribus civitatis et totius regni Valentie, presentibus et futuris, quod de dictis foris et consuetudinibus utantur et uti teneantur de cetero in omnibus causis, et non de aliquo vel de aliquibus aliis foris vel consuetudinibus nunquam aliquo tempore vel aliqua ratione vel causa. Datum Valentie, III idus aprilis anno Domini M CC LXI.
|
≫
|
El conflicte de 1333
[
modifica
]
El
1333
, el rei
Alfons III el Benigne
, influit per la seua segona muller, Leonor, va donar els senyorius de
Xativa
,
Alzira
,
Morvedre
,
Alacant
,
Morella
,
Castello de la Plana
i
Borriana
a l'infant Fernando (fill de Leonor), cosa que infringia una promesa feta davant de les Corts els anys 1329 i 1330. Alguns nobles valencians, en particular els que defenien d'antuvi l'aplicacio dels furs aragonesos, van donar suport a la mesura. En canvi, d'altres nobles, com ara
Ot de Montcada
i el poble pla van reaccionar en contra de la decisio i en defensa dels furs valencians.
Francesc de Vinatea
, el jurat en cap de Valencia, va defendre amb vehemencia els furs, davant del rei i de Leonor. Del parlament ferm de Francesc de Vinatea, el rei va reconsiderar la decisio, anul·lant la donacio, irritant a la seua muller, pero calmant el poble que havia pres el carrer.
Els
Decrets de Nova Planta
van ser promulgats el
1707
per
Felip V
, despres que la major part del
Regne de Valencia
haguera donat suport a l'
Arxiduc Carles
en la
Guerra de Successio
. Els decrets van significar la fi de tot el sistema legislatiu i politic valencia: comencant pels mateixos furs valencians i les
corts valencianes
, substituit per les lleis i regim politic del
Regne de Castella
. Els funcionaris es nomenaven des de
Madrid
, el
valencia
va estar prohibit com a llengua de l'administracio, de l'ensenyament i de la predicacio. Aco finalitzava amb quasi 500 anys d'autogovern dels valencians.
[8]
Institucions i carrecs forals
[
modifica
]
- ↑
Marichalar (marques de Montesa)
, Amalio;
Manrique
, Cayetano. Imprenta nacional.
Historia de la legislacion y recitaciones del derecho civil de Espana, Volum 8
(en castella), 1865, p. 3-29.
- ↑
Ceremonial Ediciones i Vicent Garcia Editores, S.A. disposen d'una versio facsimil d'aquesta obra a la seva col·leccio de facsimils d'incunables.
- ↑
Cortes
, Josepa.
Liber privilegiorum civitatis et regni Valencie. I. Jaume I
. Universitat de Valencia, 2001, p. 8.
ISBN 843703468X
.
- ↑
Mata
, Jordi ≪Jaume I. Rei i Mite≫.
Sapiens
[Barcelona], num. 121, octubre 2012, p.8.14.
ISSN
:
1695-2014
.
- ↑
Lopez Elum, Pedro
.
Els origens dels Furs de Valencia i de les Corts al segle XIII
(en
castella
).
Biblioteca Valenciana
, 2001.
ISBN 84-482-2549-X
.
- ↑
Alanya, Lluis. ≪Privilegia LX≫. A: Mey, Felipe.
Aureum Opus Regalium Privilegiourum Civitatis et Regni Valentiae, cum historia christianissimi regis Iacobi ipsius primi conquistatori.
(en
llati
i
catala
), 1515.
- ↑
Casas
, Sonia ≪Entrevista a Carme Perez Aparicio≫.
Especial 1714. Monografic de la Revista
Sapiens
[Barcelona], num. 108, setembre 2011, p.14-15.
ISSN
:
1695-2014
.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Valencia abans del Regne
| |
|---|
| Valencia durant el Regne
| |
|---|
| Valencia despres del Regne
| |
|---|
| Epoca contemporania
| |
|---|
|