Aquest article o seccio necessita millorar una traduccio deficient . Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pagina de discussio si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussio per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avis si creieu que esta solucionat sense objeccions en la discussio.

Segona guerra de Txetxenia
Вторая чеченская война (rus)
Vtoraia txetxenskaia voina

Conflicte rus-txetxe
Cerimonia de la retirada de Txetxenia del Regiment aerotransportat 331 de la Divisio 98 de les Tropes Aerotransportades de Russia
Tipus	guerra
Data	Fase de batalla: 26 d'agost del 1999 ? maig del 2000 Fase d'insurgencia: juny del 2000 ? 15 d'abril del 2009
Lloc	Txetxenia
Estat	Russia
Resultat	Victoria militar russa
Consequencia	Establiment d'un govern txetxe pro-rus Preservacio de la integritat territorial de Russia Insurgencia de baix nivell al Caucas Nord
Bandols
Russia Republica Txetxena d'Itxkeria (1999?2007) Emirat del Caucas (2007?2009) Front del Caucas Mujahidins arabs Al-Qaeda [19] [20]
Comandants
Boris Ieltsin Vladimir Putin Igor Sergueiev Viktor Kazantsev Guennadi Troixev Vladimir Boldirev Aleksander Baranov Anatoli Serdiukov Serguei Ivanov Nikolai Patruixev Valentin Korabelnikov Anatoli Kvaxnin Iuri Baluievski Akhmad Kadirov † Alu Alkanov Sulim Iamadaiev † Ramzan Kadirov Serguei Abramov Mukhu Aliiev Aslan Maskhadov † Abdul-Khalim Sadulaiev † Doka Umarov † Ilias Akhmadov Turpal-Ali Atgueriiev † Akhmed Avdorkhanov † Ibn al-Khattab † Abu al-Walid † Abu Hafs al-Urduni † Muhannad † Abdul·la Kurd † Ali Taziev (presoner) Supian Abdul·laiev † Xamil Bassaiev † Ruslan Guelaiev † Salman Raduiev † Rappani Khalilov † Iassir al-Sudani †
Forces
80.000 el 1999 22.000 el 1999 [1]
Baixes
3,675 soldats, [2] [3] [4] [5] 2,364?2,572 membres de les forces del Ministeri de l'Interior, [6] [7] [8] [9] [10] [11] 1,072 funcionaris de policia txetxens [12] [13] i 106 membres de l' FSB i el GRU morts [14] Total de morts: 7,217?7,425 * 14,113 militants morts (1999?2002) [15] 2,186 militants morts (2003?2009) [16] Total de morts: 16,299 Civilian casualties : Estimate up to 25,000 killed and up to 5,000 "disappeared" in Chechnya ( AI estimate), [17] Estimate 50,000 killed in Chechnya ( GfbV estimate), [18] More in neighbouring regions, More than 600 killed during attacks in Russia proper. Total de morts militars / civils: 54,402?74,402
The Committee of soldiers' mothers group disputed the official government count of the number of war dead and claimed that 11,000 Russian servicemen were killed during the war. [21]

La Segona Guerra de Txetxenia ( rus : Вторая чеченская война , transcrit Vtoraia txetxenskaia voina , anomenada oficialment Operacio antiterrorista al Caucas Nord , en rus : контртеррористической операцией на Северном Кавказе , transcrit kontrterroristitxeskoi operatsiei na Severnom Kavkaze ) ^[22] va comencar el 1999 despres que guerrillers txetxens ataquessin el vei Daguestan i despres que una serie d' atemptats a Russia causessin centenars de morts i els txetxens fossin acusats d'aquests actes.

Segons els txetxens i alguns dissidents russos, la ma de l'antic KGB estava darrere d'aquests atemptats, que van portar a l'inici de la guerra i van suposar, enmig d'una atmosfera nacionalista, l'ascens de la candidatura del nou primer ministre, Vladimir Putin (nomenat per Ieltsin un mes abans), que supera en les enquestes a l'anterior primer ministre Ievgueni Primakov . Ieltsin va dimitir el 31 de desembre de 1999 i el va succeir el llavors poc conegut Putin, qui va guanyar facilment les eleccions uns mesos despres.

Antecedents i causes bel·liques [ modifica ]

El 1996 els rebels txetxens van expulsar els russos de Grozni . Poc temps abans de les eleccions presidencials russes, Boris Ieltsin buscava la reeleccio i acabar la guerra com fos. Va enviar el general Aleksandr Lebed a negociar un armistici amb els rebels, que va portar a la independencia de facto de Txetxenia.

En aquests tres anys d'independencia, el poder central txetxe ( Aslan Maskhadov va ser elegit president el 1997 ) va ser incapac de controlar les bandes armades. Aixo, unit a la desastrosa situacio economica, la falta d'ocupacio i la deriva islamista (estava previst l'establiment de la xaria o llei islamica), va convertir al pais en una font d'inestabilitat.

Maskhadov va sobreviure a nombrosos atemptats de l'espionatge rus, i el representant rus davant el govern txetxe va ser segrestat a l'aeroport de Grozni i assassinat. Va haver-hi frequents batalles frontereres entre els russos i les bandes txetxenes, que van desembocar en el fracassat atac txetxe al Daguestan (juliol de 1999, dirigit per Xamil Bassaiev , l'objectiu del qual era crear una republica islamica caucasica).

El 5 d'agost de 1999 la Brigada Internacional Islamica (BII), una forca armada formada i comandada per Xamil Bassaiev i Ibn Al-Khattab a la qual se'ls van unir membres de la Xura daguestani Txandrika Kaul (2002). ^[23] Entre 1996 i 1997 s'estimava en mes de 1.200 els guerrillers del Daguestan i mercenaris iugoslaus, turcs i afganesos, una poderosa forca de 5.000 a 7.000 combatents, ^[24] d'aquests una forca de 1.500 ^[25] homes van partir amb l'objectiu d'envair el Daguestan, les forces txetxenes van trobar una forta resposta de les tropes russes comandades per Viktor Kazantsev. Obligades a retrocedir, les forces rebels van abandonar definitivament el Daguestan el 28 de setembre . L'ofensiva va costar la vida de milers de combatents i civils, i va desplacar mes de 30.000 persones; aquest esdeveniment va ser usat pel govern rus com el casus belli per llancar la campanya contra el govern independentista txetxe. Una altra consequencia va ser que Ievgueni Primakov va dimitir i Ieltsin va nomenar, com a primer ministre, Vladimir Putin . Poc despres van tenir lloc una serie d'atacs terroristes a Moscou .

Inici de la guerra [ modifica ]

La guerra va comencar el 26 d'agost de 1999 , quan el primer ministre rus Vladimir Putin va ordenar a l'exercit ocupar les zones frontereres per impedir noves incursions txetxenes contra el Daguestan , mentre comencava un demolidor atac aeri contra la republica rebel.

En els mesos inicials de la guerra, Russia es va recolzar en un massiu atac aeri i terrestre utilitzant missils contra les principals ciutats. Gran part de la poblacio civil va ser evacuada de les localitats on es combatia. Els russos van avancar cap a Grozni , el setge de la qual van completar poc abans de Nadal, ^[26] la capital txetxena va ser presa pels russos a principis de febrer de l'any 2000 , despres de destruir el poc que quedava d'ella. ^[27]

Els rebels es van retirar a les muntanyes del sud, des d'on comencarien una llarga guerra de guerrilles contra les tropes russes i els txetxens prorussos.

Al maig els russos van denunciar que uns "1.500 txetxens i 3.000 mercenaris talibans " operaven des del nord de Georgia llancant atacs de guerrilles a la frontera sud de Txetxenia . ^[28] L'agost de l'any 2002 el govern georgia va enviar 1.000 soldats a lluitar contra els guerrillers, tot i que aixo no va millorar les relacions entre Moscou i Tbilissi .

Restabliment d'una administracio prorussa [ modifica ]

Al maig de l'any 2000 Putin va restablir el govern directe del Kremlin. De cara a la normalitzacio politica de la republica, es va oferir reiteradament amnistia per als rebels que abandonessin les armes. Al juny d'aquest any, Akhmat Kadirov , independentista durant l'anterior guerra i ara prorus, va ser nomenat per Putin president d'una administracio prorussa formada per antics independentistes. El 9 de maig de 2004 va ser assassinat pels independentistes, i fou substituit pel seu fill Ramzan Kadirov , primer com a primer ministre i despres com a president, en substitucio del fins llavors president Alu Alkhanov (marc de 2007 ).

Malgrat proclamar-se la fi de la guerra el 2002 , els combats van continuar i els Kadirovtsi van ser acusats d'establir un regim de terror.

Crims de guerra [ modifica ]

Els russos han estat acusats de practicar la tortura sistematicament contra els homes joves (rebels o no), aixi com violacions, saquejos, contraban i malversacio. Els mitjans russos, llevat d'algunes excepcions, van silenciar el que ocorria. Ramzan Kadirov i les seves forces paramilitars van ser acusats de greus crims per la periodista russa Anna Politkovskaia , que seria assassinada a Moscou el 7 d'octubre de 2006 .

Els senyors de la guerra txetxens, per la seva banda, tambe haurien comes greus crims contra els presoners i civils russos, ostatges (tres ostatges estrangers van ser decapitats al comencament de la guerra) i contra els seus propis civils. A les republiques veines, com Inguixetia o Daguestan , hi ha nombrosos refugiats txetxens.

Amnistia Internacional i el Consell d'Europa han condemnat reiteradament aquests fets.

El bandol independentista [ modifica ]

La ideologia dels combatents txetxens ( bandits segons el punt de vista rus) havia evolucionat des de la guerra anterior des d'un independentisme laic fins a arribar a l'islamisme wahhabista . Mentre Xamil Bassaiev representava aquesta tendencia, el president electe de la Txetxenia independentista (autoproclamada Republica d'Itxkeria ), Aslan Maskhadov va ser la veu moderada dels separatistes (encara que la seva autoritat va ser sempre feble), i pel que sembla buscava una sortida dialogada al conflicte pero va morir al marc de 2005 quan tropes del Servei Federal de Seguretat rus intentaven capturar-lo.

Senyors de la guerra [ modifica ]

Durant la primera guerra, diversos cabdills locals van comencar a adquirir cada vegada mes poder a les zones que controlaven, i arribaren a posseir grans quantitats d'homes i influencies, amb les quals van poder disputar el poder a la sempre feble administracio central encapcalant les seves propies forces paramilitars. Entre aquests senyors de la guerra (en els quals se solen incloure tambe els presidents txetxens Akhmat i Ramzan Kadirov ) destaquen:

• Movladi Baissarov : va ser un antic membre de l' FSB nascut el 1966 . Comandant de la guardia personal d'Akhmat Kadirov i despres en cap del seu servei d'intel·ligencia anomenat Gorets , estant a carrec d'execucions sumaries, tortures i segrestos, quan Akhmat va morir el 2004 el seu fill Ramzan va ordenar a l'any seguent dissoldre els Gorets , ordre a la qual Baissarov es va negar a complir, i passa a operar com una forca rebel al nord-oest de Grozni fins a la seva captura, quan fou portat a Moscou , on va ser assassinat per un esquadro de kadirovites el 18 de novembre de 2006 .
• Arbi Baraiev : nascut el 1973 , va ser policia sovietic i guardaespatlles del seu oncle, el general i despres vicepresident txetxe Vakha Arsanov ( 1950 - 2005 ), ^[29] des de finals dels 1990 va anar guanyant poder expulsant a periodistes estrangers i organitzacions humanitaries, afeblint el govern central txetxe i assassinant diversos ministres. Durant la segona guerra va ser el responsable de diverses massacres fins que va ser assassinat en un operatiu de les forces especials russes el 23 de juny de 2001 . Era l'oncle de Movsar Baraiev (cap del comando txetxe que va participar en la presa d'ostatges del teatre Dubrovka el 2002, on va morir.) ^[30] Va comandar el Regiment Islamic de Proposit Especial fundat el 1996, que tenia 400 membres el 2001 ^[31] i nomes un centenar pels volts del 2005 ^[32] i 2006. ^[33]
• Xamil Bassaiev : nascut el 1965 , va ser un dels principals i mes importants liders rebels txetxens. Conegut pel seu fonamentalisme religios, va realitzar accions armades des de 1991 . Tambe va ser candidat a la presidencia txetxena aquell any i destaca en la primera guerra. Va ser un dels comandants de la BII i dirigi l'ofensiva contra el Daguestan en un intent d'expandir la seva influencia fora de Txetxenia. Les seves guerrilles van ser molt actives en la segona guerra fins a la seva mort a les mans de les forces especials russes quan dirigia un comboi per llancar un atemptat el 9 de juliol de 2006 . Va comandar el Batallo de Reconeixement i Sabotatge dels Martirs de Txetxenia Riiadus-Salikhin amb 50 combatents. ^[34] i la BII amb nomes 100 guerrillers el 2005. ^[35]
• Ruslan Guelaiev : nascut el 1964 , va tenir un important rol politic i religios entre 1994 i 2004 en el separatisme txetxe, amb la realitzacio d'atacs de guerrilla, atemptats, assassinats i segrestos. Va ser un dels comandants de la defensa de Grozni en el segon conflicte, pero davant la impossibilitat de detenir l'ofensiva russa va escapar als boscos muntanyencs del sud txetxe. Perseguit constantment per les forces russes es refugia a la zona fronterera amb Georgia fins que va ser mort en un punt de revisio medica per guardies fronterers.
• Sultan Gueliskhanov : va neixer el 1955 . Fou policia sovietic i va destacar durant la primera guerra pero es va rebel·lar el 1997 contra el govern central txetxe, va comandar una poderosa milicia amb la qual va resistir a les forces de Moscou. Acorralat per les tropes russes es va lliurar el 2006 .
• Said-Magomed Kakiiev : nascut el 1970 , inicialment va operar pel bandol independentista en els noranta, pero en iniciar-se la segona guerra es va passar al bandol pro-rus agrupant a diversos altres comandants de milicies que van preferir aquella opcio, va participar amb els seus homes en la guerra a Ossetia del Sud (2008) contra Georgia.
• Ruslan Labazanov : lider guerriller i presumpte cap de la mafia txetxena, va ser molt influent i poderos al govern local. Va participar en la guerra d'independencia txetxena pero el 1996 va ser assassinat als vint-i-nou anys possiblement per ordres de Xamil Bassaiev.
• Salman Raduiev : nascut el 1967 va ser un dels principals comandants txetxens entre 1994 i 1999, especialment poderos com a cap milicia despres de la primera guerra. Arrestat el 2000, ^[36] va morir en misterioses circumstancies en una colonia penal russa dos anys despres.
• Germans Iamadaiev : van ser tres germans que van destacar en la guerra d'independencia i van adquirir poder despres de la fi d'aquesta, pero que en oposar-se a grups islamics que van atacar Daguestan van preferir aliar-se al govern rus, merces al qual reberen importants carrecs al govern titella. El major, Ruslan Iamadaiev, va neixer el 1961 i va ser el que va comptar amb major influencia fins al seu assassinat el 2008; el segon, Djabrail Iamadaiev, nascut el 1970 va ser assassinat el 2003; el menor, Sulim Iamadaiev, va neixer el 1973 i va morir a Dubai per les ferides rebudes en un atemptat el 2009 .
• Ibn Al-Khattab : fou un dels comandants rebels. Va neixer el 1969 a l' Arabia Saudita i fou el principal comandant dels mujahidins estrangers que van participar en la guerra. Va lluitar a l' Afganistan i va arribar a Txetxenia el 1994, on s'alia amb Bassaiev i participa en l'ofensiva contra el Daguestan. Despres de la invasio russa va comandar guerrilles i va financar atacs terroristes fins a la seva mort, el 2002, a mans de l' FSB .

Terrorisme [ modifica ]

Al costat de tactiques tradicionals de guerrilla, els insurgents han utilitzat el terrorisme com una altra de les seves armes, sobretot contra les noves autoritats establertes en Grozni .

L' assalt al teatre de Moscou el 23 d'octubre de 2002 per un grup terrorista va exigir, sense exit, la retirada de les tropes russes. Tres dies mes tard l'edifici va ser assaltat per forces de l' Spetsnaz . Gracies a un gas que va ser enviat per les reixetes de ventilacio i va adormir als terroristes, el grup de rescat va aconseguir entrar i prendre el control de la situacio. Cap dels terroristes va sobreviure. Els rebels amenacaven de detonar bombes suicides que causarien la mort dels aproximadament 850 ostatges. Tanmateix, uns 130 d'aquests van morir a causa de la inhalacio de gas.

Aquest desenllac va ser considerat satisfactori per a les forces russes, ja que van impedir la mort de la resta d'ostatges. No obstant aixo va suscitar polemica pel nombre de civils morts (9 dels quals eren estrangers) en una situacio en que va ser dificil traslladar els ostatges intoxicats. A mes, el govern no va donar donar a coneixer els components del gas, una negativa que medics russos van criticar al·legant el fet que es podien haver salvat mes vides aplicant rapidament antidots apropiats. Informes posteriors assenyalen que es van usar farmacs per reanimar els intoxicats. El govern rus es va negar a donar la formula del gas que va provocar que els terroristes s'adormissin per ser una arma especificament russa d'estrategia. Considera els components com a secret d'estat al·legant que d'una altra manera els enemics podrien utilitzar-los amb finalitats nocives per al poble rus.

En resposta al frustrat atemptat, al desembre dos camions bomba van destruir la seu central del govern prorus a Grozni.

Al marc de 2002 , el dirigent wahhabi Amir Khattab va morir, i Amir Abu al-Walid el va succeir.

El 9 de maig de 2004 va ser assassinat Akhmat Kadirov , el llavors president de la Republica Txetxena (administracio prorussa) i fou substituit pel seu fill Ramzan Kadirov , primer com a primer ministre i despres (marc de 2007 ) com a president.

Malgrat la insistencia de les autoritats russes en que la guerra ha acabat, la republica segueix sofrint una situacio inestable. La guerrilla va continuar les seves operacions, liderada per Xamil Bassaiev , fins que aquest va morir en 2006 per un atac rus, segons els russos, o un accident segons els txetxens. L'estrategia actual dels rebels es la de cometre atacs terroristes fora de Txetxenia.

El problema georgia [ modifica ]

La guerra de Txetxenia va produir tambe reiterats xocs diplomatics entre Russia i Georgia , pais que (segons els russos) hauria permes als rebels txetxens d'establir un santuari a la seva zona fronterera. Aquestes acusacions van augmentar despres de la caiguda del president Eduard Xevardnadze , substituit pel nacionalista i prooccidental Mikheil Sakaixvili . Els georgians van replicar que Russia dona suport a territoris georgians independitzats de facto , com Abkhazia i Ossetia del Sud . Aquestes tensions van portar al govern rus a decretar un embargament economic contra el pais caucasic i van fomentar un clima antigeorgia.

Baixes [ modifica ]

Militars [ modifica ]

Les baixes militars de tots dos bandols son impossible de verificar i es creu que van ser molt elevades. La llista oficial de baixes militars publicades pel Ministeri de Defensa rus el 10 d'agost de 2005 es de 3.450 soldats russos des de 1999. ^[37] Aquestes dades son molt parcials. Les organitzacions independents russes i occidentals eleven molt el nombre. Per exemple, la Unio dels Comites de Mares de Soldats de Russia va estimar en unes 11.000 les baixes russes entre 1999 i 2003. ^[38]

Civils [ modifica ]

Segons l'administracio prorussa, igual que els separatistes, entre 200.000 i 500.000 civils van perdre la vida en les dues guerres. ^[39] Les fonts independents rebaixen molt aquesta quantitat. Segons el grup pro-Drets Humans Memorial entre 15.000 i 25.000 civils van morir o van desapareixer entre 1999-2006. La Societat d'Amistat Rus-Txetxena estima un nombre de morts a les dues guerres que oscil·laria entre 150.000 a 200.000 civils (sumats als 20.000 a 40.000 soldats russos i possiblement la mateixa quantitat de rebels txetxens). Xifres oficials de l'actual govern txetxe estimen les morts en uns 100.000 russos etnics i 30.000 a 40.000 txetxens , xifres en les quals s'inclouen uns 10.000 soldats russos. ^[40] Segons Amnistia Internacional la segona guerra va matar almenys 25.000 persones des de 1999, i 5.000 persones mes estarien desaparegudes.

"Txetxenitzacio" de Russia [ modifica ]

Una altra consequencia de la guerra va ser el fet que els soldats i policies que van intervenir en la guerra es van acostumar al clima d'impunitat en el qual actuaven i, a la tornada, van importar a les seves regions d'origen la brutalitat policial. A part, els veterans de la guerra pateixen sovint sequeles psicologiques i fisiques, un fenomen anomenat la sindrome txetxena .

Vegeu tambe [ modifica ]

• Primera guerra de Txetxenia
• Historia de Txetxenia
• Historia de Russia
• Conflictes al Caucas

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Segona guerra de Txetxenia

• El conflicte de Txetxenia Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine . per Beatriz Martinez, Master Globalitzacio, Desenvolupament i Cooperacio (Mon-3).
• Txetxenia i el Caucas Nord: anatomia d'un conflicte Arxivat 2013-06-22 a Wayback Machine .
• Vilaweb: diari de l'escola. Txetxenia
• Chechenia, la verguenza de la guerra (castella)
• El conflicto de Chechenia. Jornadas internacionales (castella)
• Foreign Military Studies Office Publications - The Second Chechen War The Information Component Arxivat 2017-06-09 a Wayback Machine . (castella)
• Mapa de la Guerra de Txetxenia (1994-2003)