Gustave Flaubert

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaGustave Flaubert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 12 desembre 1821 Modifica el valor a Wikidata
Rouen (Franca) Modifica el valor a Wikidata
Mort 8 maig 1880 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Croisset (Franca) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Causes naturals Modifica el valor a Wikidata ( Hemorragia cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Sepultura cementiri monumental de Rouen Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religio Esglesia Catolica Modifica el valor a Wikidata
Formacio Lycee International Francois-Ier
Facultat de Dret de Paris
Lycee Corneille Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Prosa Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio novel·lista , escriptor Modifica el valor a Wikidata
Moviment Literatura realista Modifica el valor a Wikidata
Professors Adolphe Cheruel Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Conflicte Guerra franco-prussiana Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localitzacio dels arxius
Familia
Conjuge cap valor Modifica el valor a Wikidata
Parella Louise Colet Modifica el valor a Wikidata
Pare Achille Cleophas Flaubert Modifica el valor a Wikidata
Germans Achille Flaubert Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
29 gener 1857-7 febrer 1857 Proces Bovary Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0281306 Allocine: 36919 Allmovie: p309470 Metacritic: person/gustave-flaubert IBDB: 5980 AFI: 63984 TMDB.org: 25852
iTunes: 1450325461 Musicbrainz: 8d1cb829-5591-4286-bea6-61c085db0fbe Discogs: 769158 Allmusic: mn0001651397 Goodreads author: 1461 Find a Grave: 4325 Project Gutenberg: 574 Modifica el valor a Wikidata

Gustave Flaubert ( Rouen , 12 de desembre de 1821 - Croisset, Canteleu (Sena Maritim) , 8 de maig de 1880 ) fou un escriptor frances de reconeguda influencia. [1]

Biografia [ modifica ]

Era el quart fill d'Achille Cleophas Flaubert (1784-1846), cirurgia molt ocupat de l'hospital de Rouen , Franca , i d'Anne Justine (1793-1872). Dels cinc fills que va tenir la parella nomes ell i la seva germana petita Carolina van arribar a l'edat adulta. [2] Va estudiar sense entusiasme al College Royal i despres a l'institut de la seva ciutat natal, a partir de l'any 1832. El primer esdeveniment que cal tenir en compte en la seva biografia es la trobada a Trouville-sur-Mer, durant l'estiu de 1836 amb Elisa Schlesinger, per qui senti tota la vida una profunda passio (sembla que aquesta trobada seria la base de l'escena entre Frederic Moreau i Madame Arnoux a L'educacio sentimental ). Amb bona fortuna al sorteig, escapa del servei militar i emprengue, el 1841 la carrera de dret sense gaire conviccio. El gener de 1844, deixa els estudis per culpa de les seves primeres crisis nervioses [3] i, el mes de juny del mateix any, s'instal·la a Croisset ( Alta Normandia ), a la riba del riu Sena. En aquest periode comenca a escriure (narracions breus i una primera versio de L'educacio sentimental ). El 1846 moriren primer el seu pare i despres la seva germana (dos mesos despres de donar a llum: Flaubert prengue la neboda Caroline al seu carrec). El seu pare el va deixar una fortuna valorada en 500.000 francs ; des d'aquest moment va poder viure dels seus ingressos i dedicar-se completament a escriure. [4] :15

A Paris assisti a la Revolucio de 1848 , [4] :17 amb la qual fou molt critic. Entre maig de 1848 i setembre de 1849 redacta una primera versio de La temptacio de Sant Antoni . Entre els anys 1849 i 1852 feu un llarg viatge a l' Orient amb Maxime du Camp , en el transcurs del qual visita, entre altres indrets, Egipte , Jerusalem , Istanbul i Italia . A mes dels viatges, era un home esportista: practicava la natacio, l'esgrima, l'equitacio i la cacera.

A l'estiu de 1851, Flaubert emprengue la redaccio de Madame Bovary , la qual s'allarga durant 56 mesos. No obstant aixo, durant el Segon Imperi, frequenta els salons parisencs mes influents, com el de Madame de Loynes (de qui es va enamorar) on conegue, per exemple, George Sand . Des de l'octubre de 1856 publica Madame Bovary com fulleto a la Revue de Paris [5] i l'abril de 1857 surt com a llibre, cosa que genera un proces amb l'acusacio d'atemptar contra la moral. [6] Flaubert va ser exculpat, a diferencia de Baudelaire , que fou perseguit pel mateix tribunal [7] i per les mateixes raons amb motiu del recull de poesia Les Fleurs du Mal , tambe publicat el 1857. En publicar-se Madame Bovary , s'inicia la correspondencia entre Flaubert i Marie-Sophie Leroyer de Chantepie, una dona de lletres resident a Angers i dedicada als pobres.

L'1 de setembre de 1857, Flaubert es posa a escriure Salammbo i, per a fer-ho, viatja a Cartago entre abril i juny de 1858 per documentar-se. La novel·la es publica el 1862. El 1864, comenca la redaccio de L'educacio sentimental , que es publica el novembre de 1869. El 6 d'abril de 1872, mori la mare de l'escriptor. En aquesta epoca, pati problemes financers i de salut, per causa de malalties nervioses. Tanmateix, publica, el 1874, La temptacio de Sant Antoni . La produccio literaria continua amb Tres contes l'abril de 1877 ("Un cor simple", "La llegenda de Sant Julia l'Hospitaler" i "Herodias").

De 1877 a 1880, escrigue Bouvard i Pecuchet , que havia encetat el 1872-1874. Per desgracia, la mort se l'endugue el 8 de maig de 1880 , a Canteleu , al petit poblet anomenat Croisset. Bouvard i Pecuchet es publica, de tota manera, postumament el 1881.

Vida personal [ modifica ]

De 1846 a 1854, Flaubert va mantenir una relacio amb la poeta Louise Colet  ; les seves cartes a ella han sobreviscut. [8] Despres de deixar Paris, va tornar a Croisset, prop del Sena , prop de Rouen, i hi va viure la resta de la seva vida. No obstant aixo, va fer visites ocasionals a Paris i Anglaterra, on sembla que tenia una amant.

Politicament, Flaubert es va descriure com un ≪vell vell romantic i liberal≫ ('vieille ganache romantique et liberale'), [9] un ≪ liberal enfurismat≫ ('liberal enrage'), un odiador de tot despotisme i algu que celebrava totes les protestes de l'individu contra el poder i els monopolis. [10] [11]

Amb el seu amic de tota la vida Maxime Du Camp, va viatjar a la Bretanya el 1846. [12] El 1849?50 va fer un llarg viatge a l'Orient Mitja, visitant Grecia i Egipte. A Beirut va contreure sifilis . Va passar cinc setmanes a Istanbul el 1850. Va visitar Cartago el 1858 per dur a terme investigacions per a la seva novel·la Salambo .

Flaubert mai es va casar i mai va tenir fills. La seva rao per no tenir fills es revela en una carta que va enviar a Colet, datada l'11 de desembre de 1852. En ella va revelar que s'oposava al part , dient que ≪no transmetria a ningu els agreujaments i la desgracia de l'existencia≫.

Flaubert va ser molt obert sobre les seves activitats sexuals amb prostitutes en els seus escrits sobre els seus viatges. Va sospitar que un xancre al seu penis era d'una noia maronita o turca . [13] Tambe va tenir relacions sexuals amb prostitutes a Beirut i Egipte; en una de les seves cartes, descriu un "jove canalla marcat amb un turbant blanc". [14] [15]

Segons el seu biograf Emile Faguet, la seva aventura amb Louise Colet va ser la seva unica relacio romantica seriosa. [16]

Flaubert era un treballador diligent i sovint es queixava en les seves cartes als amics de la naturalesa extenuant del seu treball. Estava proper a la seva neboda, Caroline Commanville, i tenia una estreta amistat i correspondencia amb George Sand . De tant en tant va visitar coneguts parisencs, com Emile Zola , Alphonse Daudet , Ivan Turgenev i Edmond i Jules de Goncourt.

La decada de 1870 va ser una epoca dificil per a Flaubert. Els soldats prussians van ocupar la seva casa durant la guerra de 1870 , i la seva mare va morir el 1872. Despres de la seva mort, va caure en dificultats financeres a causa dels fracassos comercials del marit de la seva neboda. Flaubert va viure amb malalties veneries la major part de la seva vida. La seva salut va decaure i va morir a Croisset d'una hemorragia cerebral el 1880 als 58 anys. Va ser enterrat a la volta de la familia al cementiri de Rouen. Un monument a ell d'Henri Chapu va ser inaugurat al museu de Rouen. [17]

Com a spinozista devot, Flaubert va ser influenciat significativament pel pensament de Spinoza . [18] [19] [20] [21] [22] Tambe era panteista . [23]

Llegat [ modifica ]

En la valoracio del critic James Wood: [24]

≪ Els novel·listes haurien d'agrair Flaubert com els poetes agraeixen la primavera; tot torna a comencar amb ell. Realment hi ha un temps abans de Flaubert i un temps despres d'ell. Flaubert va establir de manera decisiva el que la majoria de lectors i escriptors pensen com a narracio realista moderna, i la seva influencia es gairebe massa familiar per ser visible. Dificilment comentem de la bona prosa que afavoreixi el detall narratiu i brillant; que privilegia un alt grau de notacio visual; que mante una compostura poc sentimental i sap retirar-se, com un bon valet, del comentari superflu; que jutja el bo i el dolent neutralment; que busca la veritat, fins i tot a costa de repel·lir-nos; i que les empremtes dactilars de l'autor sobre tot aixo son paradoxalment, tracables pero no visibles. Pots trobar-ne algunes a Defoe o Austen o Balzac ≫

Com a escriptor, a part d'un estilista pur, Flaubert era gairebe a parts iguals romantic i realista . [25] Per aixo, membres de diverses escoles, especialment realistes i formalistes, han tracat els seus origens en la seva obra. L'exactitud amb que adapta les seves expressions al seu proposit es veu en totes les parts de la seva obra, especialment en els retrats que dibuixa de les figures dels seus principals romancos. El grau en que s'ha estes la fama de Flaubert des de la seva mort presenta un capitol interessant de la historia literaria en si mateixa . Tambe se li atribueix la difusio de la popularitat del color Tuscany Cypress, un color esmentat sovint a la seva obra mestra Madame Bovary .

L'estil d'escriptura prim i precis de Flaubert ha tingut una gran influencia en escriptors del segle XX com Franz Kafka i JM Coetzee . Tal com va comentar Vladimir Nabokov en la seva famosa serie de conferencies: [26]

≪ La influencia literaria mes gran sobre Kafka va ser la de Flaubert. Flaubert, que detestava la prosa forca bonica, hauria aplaudit l'actitud de Kafka cap a la seva eina. A Kafka li agradava extreure els seus termes del llenguatge del dret i de la ciencia, donant-los una mena de precisio ironica, sense intromissio dels sentiments privats de l'autor; aquest va ser exactament el metode de Flaubert mitjancant el qual va aconseguir un efecte poetic singular. El llegat dels seus habits de treball es pot descriure millor, doncs, com un cami cap a una manera d'escriure mes lenta i introspectiva. ≫

La publicacio de Madame Bovary el 1856 va ser seguida per mes d'escandol que d'admiracio; no es va entendre d'entrada que aquesta novel·la era l'inici d'una cosa nova: el retrat escrupolosament verac de la vida. A poc a poc, aquest aspecte del seu geni va ser acceptat i va comencar a expulsar tots els altres. En el moment de la seva mort, era ampliament considerat com el realista frances mes influent. Sota aquest aspecte Flaubert va exercir una influencia extraordinaria sobre Guy de Maupassant , Edmond de Goncourt , Alphonse Daudet i Emile Zola . Fins i tot despres de la decadencia de l'escola realista, Flaubert no va perdre prestigi a la comunitat literaria; continua apel·lant a altres escriptors pel seu profund compromis amb els principis estetics, la seva devocio per l'estil i la seva recerca infatigable de l'expressio perfecta.

Les seves Œuvres Completes (8 vols., 1885) es van imprimir a partir dels manuscrits originals, i incloien, a mes de les obres ja esmentades, les dues obres de teatre Le Candidat i Le Chateau des cœurs . Una altra edicio (10 vols.) va apareixer el 1873?85. La correspondencia de Flaubert amb George Sand es va publicar el 1884 amb una introduccio de Guy de Maupassant.

Ha estat admirat o escrit per gairebe totes les grans personalitats literaries del segle XX, inclosos filosofs i sociolegs com Michel Foucault , Roland Barthes , Pierre Bourdieu i Jean-Paul Sartre ; aquest ultim te un retrat parcialment psicoanalitic de Flaubert a The Family Idiot que es va publicar el 1971. Georges Perec va citar L'educacio sentimental com una de les seves novel·les preferides. El novel·lista perua Mario Vargas Llosa es un altre gran admirador de Flaubert. A part de Perpetual Orgy , que es dedica exclusivament a l'art de Flaubert, es poden trobar discussions lucides a les Cartes a un jove novel·lista de Vargas Llosa (publicada el 2003). En una conferencia publica el maig de 1966 a la Kaufmann Art Gallery de Nova York, Marshall McLuhan va afirmar: ≪Tot el meu coneixement dels mitjans de comunicacio vaig derivar de gent com Flaubert i Rimbaud i Baudelaire ≫. [27]

Obra [ modifica ]

Retrat per Eugene Giraud

Flaubert es contemporani de Baudelaire i, com el poeta de Les flors del mal , ocupa una posicio cabdal en la literatura del segle  xix . En la seva epoca va ser criticat per raons morals i admirat per la forca literaria, avui se'ns mostra com un dels novel·listes mes importants del seu temps, sobretot gracies a Madame Bovary i L'educacio sentimental . Troba el seu lloc entre la generacio romantica ( Stendhal ? Balzac ) i la generacio realista i naturalista ( Zola ? Maupassant , que considerava Flaubert el seu mestre). La seva amplia correspondencia amb Louise Colet , George Sand i altres resulta d'un gran interes huma i literari. Curos amb el realisme, es preocupava tambe de l'estetica, cosa que motivava una llarga feina d'elaboracio de cada obra. Provava oralment cadascun dels seus texts.

En catala, ha estat traduit, entre d'altres, per Miquel Marti i Pol , Pere Gimferrer , Ramon Xuriguera , Joan Sales , Lluis Maria Todo i Jordi Llovet .

Obres destacades [ modifica ]


Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Gustave Flaubert ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  2. ↑ Tifenn Clabaut. Institut d'histoire de la medecine, de la chirurgie et de la sante. Achille-Cleophas Flaubert (1784-1846), Chirurgien en chef de l’Hotel-Dieu de Rouen (en frances), 2019, p. 11 [Consulta: 5 agost 2023].   [ Enllac no actiu ]
  3. ↑ Jean Cambier ≪Gustave Flaubert et son double ou la dialectique des hemispheres dans la creation artistique≫. Histoire des sciences medicales , XXX, 1, 1996, pag. 104.
  4. ↑ 4,0 4,1 Alikavazovic , Jakuta. [ Gustave Flaubert a Google Books Flaubert. Biographie, analyse litteraire, etude detaillee des principales œuvres ] (en frances). Levallois-Perret: Jeunes Ed. - Studyrama, 2003. ISBN 978-2-84472-330-7 .  
  5. ↑ Flaubert , Gustave. Lettres inedites de Flaubert a son editeur Michel Levy (en frances). Calmann-Levy, 1965. ISBN 2-7021-1074-6 .  
  6. ↑ Vebret , Joseph. Madame Bovary. L'œuvre de Flaubert condamnee . Paris: Librio , 2014. ISBN 978-2-2900-9905-6 .  
  7. ↑ Vebret , Jopeph. Les Fleurs du Mal : L'oeuvre de Baudelaire condamnee . Paris: Librio , maig 2009. ISBN 978-2-2900-1495-0 .  
  8. ↑  Aquest article incorpora text d'una publicacio que es troba en domini public : Chisholm , Hugh. Encyclopædia Britannica (edicio de 1911) (en angles). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.  
  9. ↑ The George Sand-Gustave Flaubert Letters . Boni and Liveright, 1921, p.  284 .  
  10. ↑ Weisberg , Richard H. The Failure of the Word: The Protagonist as Lawyer in Modern Fiction . Yale University Press, 1984, p. 89.  
  11. ↑ Seginger , Gisele Bulletin de l'Association Guillaume Bude , 1, 2, 2005, pag. 135?151. DOI : 10.3406/bude.2005.3651 .
  12. ↑  Aquest article incorpora text d'una publicacio que es troba en domini public : Chisholm , Hugh. Encyclopædia Britannica (edicio de 1911) (en angles). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.  
  13. ↑ Laurence M. Porter, Eugene F. Gray . Gustave Flaubert's Madame Bovary: a reference guide . Greenwood Publishing Group, 2002, p. xxiii. ISBN 0-313-31916-2 .  
  14. ↑ Gustave Flaubert, Francis Steegmuller . Flaubert in Egypt: a sensibility on tour : a narrative drawn from Gustave Flaubert's travel notes & letters . Penguin Classics, 1996, p.  203 . ISBN 0-14-043582-4 .  
  15. ↑ Gustave Flaubert, Francis Steegmuller . The Letters of Gustave Flaubert: 1830?1857 . Harvard University Press, 1980, p.  121 . ISBN 0-674-52636-8 .  
  16. ↑ Flaubert , Gustave. The desert and the dancing girls . Penguin books , 2005, p. 10?12. ISBN 0-14-102223-X .  
  17. ↑  Aquest article incorpora text d'una publicacio que es troba en domini public : Chisholm , Hugh. Encyclopædia Britannica (edicio de 1911) (en angles). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.  
  18. ↑ Derrida, Jacques (1984), 'Une idee de Flaubert: La lettre de Platon,'. In: Psyche: Inventions de l'autre (Paris: Galilee, 1987), pp. 305?325
  19. ↑ Gyergai, Albert (1971), 'Flaubert et Spinoza,'. Les Amis de Flaubert 39: 11?22
  20. ↑ Brown, Andrew (1996). '"Un Assez Vague Spinozisme": Flaubert and Spinoza,'. The Modern Language Review 91(4): 848?865
  21. ↑ Brombert, Victor H.: The Novels of Flaubert: A Study of Themes and Techniques . (Princeton, NJ: Princeton University Press, 1966), pp. 201?202
  22. ↑ Macherey, Pierre : The Object of Literature . Translated from the French by David Macey. (Nova York: Cambridge University Press, 1995)
  23. ↑ Unwin, Timothy (1981), 'Flaubert and Pantheism,'. French Studies 35(4): 394?406. doi : 10.1093/fs/XXXV.4.394
  24. ↑ Wood , James . How Fiction Works . Farrar, Straus and Giroux , 2008, p.  29 . ISBN 978-0-374-17340-1 .  
  25. ↑ Edmund Gosse (1911) Flaubert, Gustave entry in Encyclopædia Britannica Eleventh Edition , Volum 10, Slice 4
  26. ↑ Nabokov (1980) Lectures on literature , Volum 1 , p.256
  27. ↑ Mcluhan , Herbert Marshall. Understanding Me: Lectures and Interviews . McClelland & Stewart, 25 juny 2010. ISBN 9781551994161 .  

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
Viquidites
Viquitexts
Viquitexts
Viquitexts
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gustave_Flaubert&oldid=33362792 ≫