Valencia
|
| Seguint les agulles del rellotge, des de la part superior:
Ciutat de les Arts i les Ciencies
, la
Llotja
,
Placa de la Reina
amb la
catedral
al fons,
Port
,
Platja del Cabanyal
, l'edifici
Iberdrola
, i, a les 11, la
Placa de l'Ajuntament
, amb els edificis blancs i la font.
|
| Vista de Valencia des de la Torre del Micalet.
|
|
|
|
|
|
|
|
Estat
| Espanya
|
|
Comunitat autonoma
| Pais Valencia
|
|
Provincia
| provincia de Valencia
|
|
Comarca
| Comarca de Valencia
|
|
|
Capital de
| |
---|
Capital
| Ciutat de Valencia
|
---|
Conte la subdivisio
| |
---|
|
Poblacio
| 807.693
(2023)
(5.998,46
hab./km²
)
|
---|
Gentilici
| valenciana, valencia, valenti, valentina
|
---|
Idioma oficial
| catala
(
predomini linguistic
)
castella
|
---|
|
Part de
| |
---|
Superficie
| 134,65 km²
|
---|
Banyat per
| mar Mediterrania
i
Turia
|
---|
Altitud
| 15 m
|
---|
Limita amb
| |
---|
|
Anterior
| |
---|
Creacio
| 138 aC
|
---|
Patrocini
| Vicenc d'Osca
|
---|
|
• Batllessa
| Maria Jose Catala Verdet
(2023?)
|
---|
|
Codi postal
| 46000
|
---|
Fus horari
| |
---|
Prefix telefonic
| 96
|
---|
|
Codi INE
| 46250
|
---|
Codi ARGOS de municipis
| 46250
|
---|
|
|
Agermanament amb
| |
---|
|
Lloc web
| valencia.es
|
---|
Valencia
(pronunciat en
valencia central
,
[ba??ensia]
[1]
) es una ciutat a la costa mediterrania de la
peninsula iberica
.Tambe coneguda com a Cap i Casal, la Ciutat de les Mil Torres i la capital del
Turia
, pel fet d'estar situada a la vora d'este riu, es la capital del
Pais Valencia
i de la
provincia homonima
. Es el
tercer municipi per poblacio
d'
Espanya
, amb 807.693 habitants,
[2]
mentre que l'
area metropolitana
te, segons la mateixa font, 1.541.047 habitants, fet que la convertix tambe en la tercera area metropolitana d'Espanya.
Anteriorment va ser tambe capital de l'extinta comarca de l'
Horta de Valencia
, pero esta comarca es va disgregar el 1989 per a formar les comarques de
l'Horta Nord
,
l'Horta Sud
i
Ciutat de Valencia
, la qual va quedar aixi constituida com l'unica ciutat-comarca del Pais Valencia.
Valencia es va fundar com a
colonia romana
l'any 138 aC, amb el consol
Decim Juni Brut Galaic
, i es va denominar
Valentia Edetanorum
. Diversos segles despres, l'any 711 els
musulmans
van ocupar la ciutat i aportaren la seua
llengua
, la seua
religio
i els seus costums, amb la implantacio de sistemes de reg i la introduccio de nous
cultius
. L'any 1238 el rei cristia
Jaume I d'Arago
va conquerir la ciutat, i va repartir les terres entre els nobles que el van ajudar, tal com queda testimoniat en el
Llibre del Repartiment
, i tambe va crear una nova llei per a la ciutat, els
Furs
, els quals es van fer extensius a la resta del
Regne de Valencia
. Al segle
xviii
,
Felip V
va derogar els furs com un castic al Regne de Valencia per haver-se alineat amb els
austriacistes
en la
Guerra de Successio espanyola
. No va ser fins a l'any 1982 quan l'antic Regne de Valencia va recuperar el seu
autogovern
, i es va instituir Valencia com la capital de l'actual
Comunitat Valenciana
, tal com arreplega
l'Estatut d'Autonomia
.
La ciutat esta situada a la vora del
riu Turia
, a la
costa est
de la
peninsula Iberica
, just al centre del
golf de Valencia
, encara que en el moment que els romans la van fundar, es trobava en una illa fluvial del
Turia
, a uns quatre quilometres de distancia de la
mar
. A uns 10 quilometres al sud de la ciutat es troba
l'Albufera de Valencia
, la qual es propietat de l'
Ajuntament de Valencia
des de l'any 1911 quan la va comprar a la
Corona d'Espanya
per 1.072.980,41
pessetes
. L'Albufera es un dels llacs mes grans de l'estat espanyol, ja que te prop de 2 100 hectarees de superficie, a les quals cal afegir una extensio de 14.100 hectarees de
marjal
dedicades al cultiu de l'
arros
. Pel seu valor cultural, historic i ecologic, este paratge natural va ser el primer parc natural que va declarar la
Generalitat Valenciana
, l'any 1986.
En l'actualitat l'economia de la ciutat se centra en els servicis, ja que prop del 84% de la poblacio activa ocupada pertany al
sector serveis
. No obstant aixo, la ciutat mante una base
industrial
important, amb un percentatge de poblacio ocupada del 5,5%. D'altra banda, les activitats
agricoles
, a pesar de tindre una importancia relativament menor amb nomes l'1,9% de la poblacio activa ocupada, perviuen en el terme municipal amb un total de 3.973 hectarees, les quals estan ocupades majoritariament per cultius d'horta i citrics.
El
centre historic
es un dels mes extensos d'Espanya, amb aproximadament 169 hectarees, i gracies al seu patrimoni historic i monumental i els seus diversos espais escenics i culturals es una de les ciutats amb mes afluencia de turisme nacional i internacional del conjunt del pais. Entre els seus monuments mes representatius es troben el
Micalet
, la
Seu
, les
Torres de Serrans
i
de Quart
, la
Llotja de la Seda
, declarada com
Patrimoni de la Humanitat
per la Unesco el 1996, i la
Ciutat de les Arts i les Ciencies
. Tambe cal destacar que el
Museu de Belles Arts de Valencia
es el museu pictoric mes important del territori valencia, i per la seua rellevancia es un dels primers d'Espanya; igual que l'
Institut Valencia d'Art Modern
(IVAM), el qual te per objectiu investigar i difondre l'art del segle
xx
.
Per la seua llarga historia, esta es una ciutat amb innombrables festes i tradicions, entre les quals destaquen les
Falles
, que van ser declarades
festes d'interes turistic internacional
el 25 de gener de 1965, i el
Tribunal de les Aigues
, declarat l'any 2009 com
Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
. A mes d'aco, Valencia ha sigut escenari de diversos esdeveniments mundials, que han contribuit a configurar la ciutat i donar-li projeccio internacional, com han estat l'
Exposicio Regional de 1909
, la
32a i la 33a Copa America de vela
, el
Gran Premi d'Europa
de
Formula 1
, l'
Open 500
de tennis, el Global Champions Tour d'Hipica, aixi com la
Marato de Valencia
i la
Mitja Marato
, esta darrera ostenta els
records del mon
de la prova en dones des de l'any 2017 i en homes l'any 2018.
[3]
[4]
En l'ambit politic, des de l'any
2015
l'ajuntament esta governat pels partits
Compromis
,
PSPV
i
Valencia en Comu
, i n'es
alcalde
Joan Ribo i Canut
(Compromis), que va arribar a l'ajuntament l'any 2015 gracies a un pacte de govern amb el
PSPV
i
Valencia en Comu
.
El toponim de ≪Valencia≫ deriva del nom
llati
Valentia Edetanorum
, que li donaren els
romans
en fundar-la.
[5]
Esta denominacio es pot traduir com a ‘Valor (o forca) a la terra dels
edetans
’,o simplement com a ‘Valor dels Edetans’, i s'emmarca en el costum, ja practicat a
Italia
al
segle
ii
, de fundar
colonies
amb toponims que al·legaren virtuts militars.
[6]
Els
arabs
la denominaren Madinat at-Turab (
????? ??????
,
Mad?nat at-Tur?b
, ‘Ciutat de l'Arena’), per situar-se a la vora del
riu Turia
, mentre que reservaren el terme Balansiya (
??????
,
Balansiya
) per a la totalitat de la
taifa de Valencia
.
[7]
En l'epoca d'
Abd-al-Aziz
, la ciutat passa a tindre l'us exclusiu de
Balansiya
, que passaria a ser
Valencia
en
castella
, en epoca d
el Cid
[8]
i, posteriorment,
Valencia
en catala amb
Jaume I
.
Des de
2016
, i arran d'un decret municipal no oficialitzat de l'any
1996
, l'unica denominacio oficial de la ciutat es el toponim en valencia,
Valencia
,
[9]
[10]
[11]
L'
Academia Valenciana de la Llengua
considera que la grafia adequada des del punt de vista historic i linguistic de Valencia es amb ≪e≫ oberta, encara que la pronunciacio recomanada per als valencians es
Valencia
amb ≪e≫ tancada.
[12]
A mes, al llarg de la historia la ciutat ha rebut sobrenoms, com el de
la Ciutat de les mil Torres
,
[13]
durant els segles
xvii
i
XVIII
, la
Capital del Turia
o el
Cap i Casal
. Tambe durant diversos segles i fins l'epoca del
franquisme
fou coneguda amb el nom de
Valencia del Cid
.
[14]
Localitzacio
[
modifica
]
La ciutat de Valencia es troba a la costa mediterrania de la
peninsula Iberica
, sobre la gran plana al·luvial que formen els rius
Xuquer
i
Turia
, a la vora del qual es troba la ciutat, allunyada de les muntanyes. El tossalet del
Puig
es troba a uns 12 km al nord de la ciutat i uns quilometres mes enlla cap al nord-oest es troba la
Serra Calderona
, principal estrep muntanyenc prop de la ciutat, que tambe es el seu pulmo verd.
Valencia ha sigut tradicionalment la capital de la comarca historica i natural de
l'Horta de Valencia
. No obstant aixo, despres de la divisio comarcal autonomica de 1987 el municipi de Valencia ha format per si mateix una nova comarca, la coneguda com la ≪Ciutat de Valencia≫. D'esta manera, la comarca de Valencia s'esten tan sols a la ciutat, les seues pedanies, i el llac de
l'Albufera
.
La ciutat antiga es a la vora del riu, a uns quatre quilometres de la mar, on antigament nomes n'hi havia el
Grau de Valencia
, que ara es unit a la ciutat i forma part del districte conegut com a
Poblats Maritims
. La rao per la qual la ciutat es funda lluny de la costa es que en temps dels romans encara era un aiguamoll, amb una costa baixa i arenosa, com en quasi tot el Golf de Valencia. Al sud de la ciutat hi ha l'
Albufera de Valencia
, un llac d'aigua dolca a la vora de la mar i separada d'esta per una restinga. L'Albufera, que es nodrix de nombrosos aquifers i de les aportacions del barranc de Xiva, es hui dia un parc natural.
La ciutat de Valencia limita amb les comarques de l'
Horta Nord
i el
Camp de Turia
pel nord; amb l'
Horta Sud
i la
Ribera Baixa
pel sud; i amb la
Mar Mediterrania
a l'est.
Pel que fa als municipis, si comencem pel nord junt a la Mediterrania i ens desplacem en el sentit contrari de les agulles del rellotge, i com que s'ha de tindre en compte que Valencia te tres
enclavaments
al Nord, Valencia limita amb les seguents poblacions: L'enclavament de Rafalell i Vistabella limita amb
Massamagrell
i
Massalfassar
. L'enclavament de Mauella i Tauladella limita amb
Albuixec
,
Museros
i
Albalat dels Sorells
. L'enclavament de les Cases de Barcena limita amb
Almassera
,
Meliana
,
Foios
,
Vinalesa
i
Bonrepos i Mirambell
. La resta del terme municipal limita, comencant des de la Mediterrania, amb els termes municipals d'
Alboraia
,
Tavernes Blanques
, una altra volta Bonrepos i Mirambell,
Alfara del Patriarca
, una altra volta Vinalesa,
Montcada
,
Betera
,
Rocafort
,
Godella
,
Burjassot
i
Paterna
, aixo al nord. Si continuem, ja a l'oest, ens trobem amb
Quart de Poblet
a l'altura del riu Turia, i despres amb
Mislata
i
Xirivella
. Al sud continuem amb
Picanya
,
Paiporta
,
Benetusser
,
Alfafar
i
Sedavi
; i mes al sud i per l'
Albufera
, una altra volta amb Alfafar i despres
Massanassa
,
Catarroja
,
Albal
,
Silla
,
Sollana
i
Sueca
.
[15]
La Ciutat de Valencia posseix un
clima
tipicament
mediterrani
. Es caracteritza per un clima suau, amb una temperatura mitjana anual superior als 17 °C. Els
estius
son calids i els
hiverns
molt moderats. Durant els mesos hivernals la temperatura no sol estar per davall dels 10 °C. Les precipitacions son discretes, de 454 mm a l'any, i presenten el classic minim estival mediterrani, amb dos maxims, un a la
tardor
(
gota freda
) i un altre a l'acabament de l'hivern i comencament de la
primavera
.
Parametres
[16]
|
I
|
II
|
III
|
IV
|
V
|
VI
|
VII
|
VIII
|
IX
|
X
|
XI
|
XII
|
Anual
|
Temperatures mitjanes, ºС
|
10,9
|
11,6
|
13,4
|
15,1
|
18,3
|
21,5
|
24,4
|
24,8
|
22,7
|
18,7
|
14,4
|
11,7
|
17,4
|
Pluja, mm
|
32,3
|
30,2
|
33,8
|
35,2
|
34,8
|
22,4
|
8,6
|
14,8
|
63,8
|
96,3
|
53,5
|
41,5
|
468,7
|
La Valentia romana
[
modifica
]
La ciutat de Valencia fou fundada l'any
138 aC
amb el nom de
Valentia
pel consol roma
Decim Juni Brut
.
[a]
La ciutat s'emplaca sobre el meandre del
riu Turia
en la seua pantanosa desembocadura, en una gran plana al·luvial en els extrems de la qual hi havia els principals assentaments preromans (iberics): Arse o Saguntum (
Sagunt
) al nord-est, Edeta (
Lliria
) al nord-oest i Saetabis (
Xativa
) al sud. Tots tres s'emplacaven sobre un tossal defensiu, mentre que Valentia es funda al bell mig del pla.
Les possibilitats d'aprofitament d'esta plana degueren condicionar l'eleccio d'este emplacament. En esta epoca de la Roma republicana la ciutat de Valencia no era la principal ciutat de l'actual Pais Valencia (
Saguntum
i
Illici
eren, sens dubte, mes importants), pero si que era un nucli agrari notable, que arriba a canalitzar les aigues per a reg, i a encunyar moneda propia, on l'emblema de la ciutat ja era la
cornucopia
o corn de l'abundancia.
L'any
75 aC
fou destruida a la guerra entre
Pompeu
i
Sertori
, i fou abandonada durant uns 50 anys. Al segle
i
, la ciutat de Valencia ja havia recuperat la poblacio, i es comencaren a construir grans obres d'infraestructura. Al
segle
iii
inicia una altra epoca de decadencia, com a la resta de l'
Imperi Roma
. Amb la seua caiguda, la ciutat fou ocupada pels
visigots
i forma part de diversos regnes peninsulars.
L'etapa immediatament posterior a la conquesta musulmana de l'any
711
constituix un periode fosc, del qual no es tenen gaires referencies. La ciutat devia estar molt despoblada; de fet, a banda de Balansiya, la ciutat rebe durant uns segles el nom de Medina al-Turab, que vol dir ciutat del fang o de la pols, per l'estat d'abandonament en que es trobava. Durant l'emirat de
Cordova
Abd allah al-Balansi exerci una mena de govern autonom sobre l'area valenciana, pero mes enlla dels fets politics, la questio veritablement transcendent es l'entrada dins l'orbita de l'
islam
de la ciutat, que en poc de temps canvia de llengua, religio i costums.
L'auge mes gran de la ciutat comenca amb els regnes de
taifes
(s.
xi
), un dels quals el de Balansiya. La ciutat cresque, i en temps d'Abd al-Aziz s'hi edifica una nova
muralla
(s.
xi
), de la qual encara es conserven restes per tot
Ciutat Vella
.
Ferran I de Lleo
va atacar la vall de l'
Ebre
el
1065
,
assetjant la ciutat
de
Balansiya
i alcat el setge, vencent a l'
emirat de Balansiya
a la
batalla de Paterna
durant la retirada.
[17]
A la darreria del
segle
xi
el
Cid
, un mercenari castella de fortuna que ha suscitat molta llegenda, entra a Valencia, la qual estigue en mans de les tropes cristianes comandades per Rodrigo entre els anys
1094
i
1099
, i per Ximena, la seua viuda, entre 1099 i
1102
. A la seua marxa, els
almoravits
ocuparen la ciutat i hi restauraren el culte musulma i un governador al capdavant. Poc despres de la seua mort, els almoravits recuperaren la ciutat. Durant les decades centrals del segle
xii
el rei fou
Ibn Mardanix, el rei Llop
. El 1171 Valencia passa a ser de dominacio almohade.
Conquesta i Segle d'Or
[
modifica
]
L'entrada a la ciutat de Valencia del rei catalanoaragones
Jaume I
, el
9 d'octubre
de
1238
, posa fi a cinc segles de cultura musulmana, pero esta deixa una solida empremta a la ciutat i al territori valencians.
Despres de la victoria cristiana, la poblacio musulmana fou expulsada i la ciutat repartida entre aquells que havien participat en la conquesta, principalment de Lleida. Jaume I atorga a la ciutat unes noves lleis, els
Furs
, que anys despres foren extensives a tot el
Regne de Valencia
. Comencava aixi una nova etapa, de la ma d'una nova societat i d'una nova llengua, que establi les bases del poble valencia tal com el coneixem hui.
Durant el segle
xiv
la ciutat pati fortes riuades el
1321
,
[18]
[19]
1340 i 1358 la
pesta negra
(
1348
), la
Guerra de la Unio
(revolta ciutadana contra els excessos de la monarquia) i la
Guerra dels Dos Peres
, que obliga a alcar molt de pressa una nova
muralla
per a contindre, per tres vegades (
1359
,
[20]
1363
i
1364
) l'atac
castella
. En el darrer terc del
segle
xiv
es va construir una
nova drassana
que encara es conserva.
[21]
La convivencia entre les tres comunitats, cristiana, jueva i musulmana, que ocupaven la ciutat, fou conflictiva al llarg de tota l'edat mitjana. La jueria fou assaltada el 1391 i la moreria el 1456.
A l'acabament del
segle
xiv
, la mort sense descendents de
Marti l'Huma
desemboca en el
Compromis de Casp
i l'entronitzacio dels
Trastamares
en la
Corona d'Arago
. En la sentencia jugaren un destacat paper els germans Ferrer (
Bonifaci
i
Vicent
), ambdos valencians.
Al
segle
xv
Valencia visque una etapa de gran desenvolupament economic i de gran influencia politica. Es crea la
Taula de Canvis i Deposits
, una banca municipal en suport de les operacions comercials, la industria local ?que tenia els teixits al capdavant? aconsegui un gran desenvolupament, i la ciutat esdevingue un empori comercial al qual acudien mercaders de totes les parts d'
Europa
. A l'acabament del segle es construi la
Llotja de la Seda
, centre de transaccions i un verdader temple del
comerc
.
Este auge economic comporta, com es natural, un auge artistic i cultural. S'alcaren alguns dels edificis mes emblematics de la ciutat, com ara les
Torres de Serrans
(
1392
), la
Llotja
(
1482
), el
Micalet
o la capella dels Reis del
convent de Sant Domenec
. En
pintura
i
escultura
es deixen sentir les tendencies flamenques i italianes en artistes com
Lluis Dalmau
,
Goncal Peris
o
Damia Forment
. En
literatura
, sota la proteccio d'
Alfons el Magnanim
floriren autors com ara
Ausias March
,
Roic de Corella
,
Isabel de Villena
o
Joanot Martorell
, que escrigue la prestigiosa novel·la
Tirant lo Blanc
. Este fou en definitiva el
segle d'or
de la literatura catalana.
Pel que fa a la influencia politica, arriba fins al punt que les dos uniques vegades que un bisbe hispanic ha arribat a
papa
ha estat amb dos bisbes de Valencia:
Calixt III
i el seu nebot
Alexandre VI
.
L'Imperi Espanyol
[
modifica
]
Arran del descobriment d'
America
, l'economia europea comenca a bascular cap a l'
Atlantic
, en detriment de la
Mediterrania
. Malgrat la unio dinastica amb
Castella
, la conquesta i explotacio d'America era una tasca exclusiva de Castella, i els valencians ?com els catalans, aragonesos i mallorquins? en tenien vedada la participacio. Davant d'esta situacio, Valencia entra en una aguda crisi economica, que es manifesta rapid amb la
revolta de les Germanies
(
1519
-
1522
), un moviment de menestrals i poble menut contra l'oligarquia urbana, i de camperols de classe baixa contra els terratinents i els seus subdits
moriscs
. Esta revolta acaba amb una cruel repressio per als cabdills agermanats per part de la virreina
Germana de Foix
i suposa l'acceleracio del proces centralitzador autoritari monarquic de
Carles I
.
La crisi s'accentua durant el
segle
xvii
amb l'
expulsio dels moriscs
el
1609
, els quals suposaven quasi un terc de tota la poblacio del
regne
. La decadencia de la ciutat i regne toca fons amb la
Guerra de Successio Espanyola
del
1702
al
1709
que significa la fi de la independencia politica i juridica del Regne de Valencia, en derogar
Felip V
els
Furs de Valencia
. El 2007 es compliren els 300 anys de la decisiva derrota a la batalla d'Almansa, el
25 d'abril
de
1707
. En record d'esta data cada 25 d'abril se celebra oficialment el dia de les llibertats nacionals valencianes.
Amb la
nova planta
, es a dir, l'abolicio dels
furs valencians
i l'acomodament del Regne i de la seua capital a les lleis i costums de
Castella
, els carrecs del govern municipal deixaren de ser electius per passar a ser de designacio directa del monarca, ocupats sovint per aristocrates forans.
Valencia s'hague d'acostumar a ser una ciutat ocupada, amb presencia de tropes aquarterades a la Ciutadella, al costat del convent de Sant Domenec, pero tambe en altres edificis, com ara la mateixa
Llotja
, que fou caserna fins a
1762
.
En l'ambit economic, el segle
xviii
fou de recuperacio gracies a la manufactura de teixits de
seda
i altres activitats industrials, com la
taulelleria
.
El
xviii
fou el segle de les idees i la il·lustracio, que troba a Valencia un resso en personatges com
Gregori Maians
o
Perez Bayer
, que mantenien correspondencia amb els destacats pensadors francesos o alemanys del moment. En este ambient d'exaltacio de les idees nasque el 1776 la Societat Economica d'Amics del Pais, introductora de nombroses millores en l'agricultura i la industria i promotora de diverses institucions economiques, civiques i culturals.
El
1793
s'hi esdeve una revolta contra els
francesos
de la ciutat en resposta a l'execucio de
Lluis XVI de Franca
.
[22]
El segle
xix
s'enceta amb la invasio napoleonica, contra la qual el poble valencia s'alca en armes el 23 de maig de 1808, arengat per personatges com ara el
Palleter
. Els amotinats prengueren la Ciutadella, i l'atac del 28 de juny del general napoleonic Moncey fou refusat. Despres el general Suchet
repeti el setge
i aconsegui el seu objectiu el 9 de gener de 1812, despres d'intensos bombardeigs. El seu control sobre la ciutat fou breu, perque al juliol de 1813 hague d'abandonar-la davant de la retirada de l'exercit frances.
Durant la invasio napoleonica, els valencians enviaren els seus representants a les
Corts de Cadis
, on es redacta una constitucio de caracter liberal i anti-senyorial. El maig de 1814
Ferran VII
torna a la peninsula a traves de Valencia, i deroga immediatament la Constitucio de Cadis, instaurant de nou un regim absolutista.
Comenca una etapa de conflictes entre els absolutistes i els liberals. Al marc de
1820
, durant el
Trienni Liberal
(
1820
-23), el general absolutista Elio fou executat. Durant l'etapa ultraconservadora anomenada Ominosa Decada (1823-1833) hi hague una repressio implacable anti-liberal a carrec de les forces de l'Estat i la Inquisicio, que executa a Valencia la seua ultima victima l'any 1824,
Gaieta Ripoll
, un mestre acusat de ≪deista≫ i ≪maco≫.
Durant la regencia de Maria Cristina i el govern progressista d'Espartero es liquida definitivament l'Antic Regim i s'assoli el liberal. La ciutat visque un clima revolucionari, amb enfrontaments entre liberals i republicans, i amb l'amenaca de les tropes
carlines
de Cabrera. Durant este periode convuls es crearen les provincies (1833), es posa en marxa la
desamortitzacio
de bens de l'Esglesia (1837) i els seus immobles i terrenys foren adquirits en la seua major part per la burgesia local.
El regnat d'
Isabel II
constitui una etapa de relativa estabilitat i de creixement per a Valencia, on milloraren substancialment les infraestructures i els serveis d'abastiment d'aigua, pavimentat, gas i transports, alhora que s'hi dugueren a terme importants projectes, com ara el del
port
. La
Companyia del Ferrocarril de Xativa al Grau de Valencia
, fundada en
1851
, en
1854
arriba a
Xativa
, motiu de grans celebracions.
[23]
El 1873 es proclama la
Primera Republica
, en un ambient radicalitzat, que esdevingue la insurreccio cantonalista el 19 de juliol. El Canto de Valencia no tingue el caracter revolucionari d'altres ciutats com
Alcoi
, pero el govern de Madrid ofega la rebel·lio mitjancant les armes i sotmete la ciutat a un intens bombardeig pel general
Martinez de Campos
.
[24]
Despres de la fi de la republica
Alfons XII
arriba a Valencia, anant cap a Madrid, l'
11 de gener
de
1875
, i poc despres fou proclamat rei.
La restauracio borbonica i l'equilibri entre conservadors i liberals romangue a Valencia fins a la concessio del sufragi universal masculi el 1890, a partir del qual el
republicanisme
, que tenia
Vicente Blasco Ibanez
al capdavant, ascendi considerablement fins a convertir-se en la forca mes votada a la ciutat.
Durant la segona meitat del
segle
xix
la burgesia -especialment l'agraria, enriquida per la introduccio del cultiu de la taronja, pero tambe de l'expansio de la vinya i altres cultius- impulsa el desenvolupament de la ciutat. Este auge economic es correspongue amb una lleu
renaixenca
de les tradicions i de la llengua propia dels valencians, que havia estat ferotgement bandejada des de temps de
Felip V
. Cap al 1870 comenca a reeixir la
Renaixenca
, un moviment compromes amb la llengua i les tradicions valencianes. A les posicions inicials, proximes al romanticisme de
Teodor Llorente
, s'enfrontaren els plantejaments mes reivindicatius de
Constanti Llombart
, creador de
Lo Rat Penat
.
Des de l'ultim quart de segle Valencia comenca a creixer de forma decidida. S'enderrocaren les murades el 1868, obriren les grans vies i urbanitza l'
Eixample
. Catorze municipis periferics s'annexionaren a la ciutat:
Patraix
,
Beniferri
,
Russafa
,
Benimaclet
,
Orriols
,
Benimamet
,
Borboto
,
Mauella
,
Campanar
,
Poble Nou de la Mar
,
Vilanova del Grau
,
Carpesa
,
Massarrojos
i
Benifaraig
.
El 1885, els efectes de l'epidemia de colera es varen fer sentir a Valencia, amb 4.919 morts.
[25]
El creixement de l'actividad industrial a Valencia es basava en xicotetes empreses familiars, que ocasionalment aconseguien un creixement notable. Com en el cas de Francisco Climent Sebastian i Miguel Alcala, que en 1880 fundaren La Maquinista Valenciana; o de Miguel Devis Perez i Jose Noguera Chulia, fundadors dels tallers Devis y Noguera el 1897. Una altra industria en expansio hi era la del moble, a partir de la introduccio del moble corbat per part de Luis Suay el 1860. Amb tecnologia portada de Franca, a finals del XIX quatre empreses en concentraven la produccio a Valencia: Jose Trobat, Salvador Albacar, Ventura Feliu i Joaquin Lleo. A mes, el sector de la fusta es beneficiava de la demanda d'envasos agricoles.
[25]
Al comencament del segle
xx
Valencia era una ciutat industrialitzada. La seda havia desaparegut, pero hi havia produccio de pells i cuirs, fusta, metal·lurgia i alimentacio, este darrer amb un vessant exportadora, en particular de vins i citrics. Hi predominava la xicoteta empresa, pero cada dia s'introduia mes la mecanitzacio i les grans empreses. La millor expressio d'esta dinamica eren les exposicions regionals, en particular la de 1909, emplacada al costat de l'Albereda, on es mostraven els avancos de l'agricultura i de la industria. Entre els edificis mes reeixits de l'epoca cal destacar els d'estil modernista, com ara l'
Estacio del Nord
i els mercats
Central
i de
Colom
.
Els obrers, en nombre creixent per la industrialitzacio, comencaren a organitzar-se en demanda de millors condicions de vida. El partit republica de
Blasco Ibanez
arreplega els fruits d'estes reivindicacions i obtingue un enorme suport popular, governant a l'ajuntament entre 1901 i 1923.
La Primera Guerra Mundial (1914-1918) afecta molt l'economia valenciana, en col·lapsar les exportacions de citrics. La instauracio de la
dictadura de Primo de Rivera
l'any 1923 frena durant alguns anys la conflictivitat social, pero no apaga la creixent radicalitzacio politica. El moviment obrer ana consolidant la seua organitzacio sindical, mentre els sectors conservadors s'aglutinaven entorn la
Dreta Regional Valenciana
.
La
Republica
(1931-1939) obri les vies democratiques de participacio i incrementa la polititzacio dels ciutadans, especialment amb l'ascens del front conservador al poder el 1933. Este clima marca les eleccions de 1936, guanyades pel
Front Popular
, la qual cosa promogue el fervor de les classes populars. L'alcament militar del 18 de juliol no triomfa a Valencia. Durant uns mesos hi hague un ambient revolucionari, gradualment neutralitzat des del govern. La marxa de la contesa bel·lica aconsella traslladar la capital de la Republica a Valencia; aixo succei des del 6 novembre de 1936 fins al 31 d'octubre de 1937, moment en que el govern marxa a
Barcelona
. A Valencia el govern s'instal·la al
palau de Benicarlo
i els ministeris ocuparen diversos palaus. La ciutat fou intensament bombardejada per aire i per mar, la qual cosa porta a la construccio de mes de dos-cents refugis per protegir la poblacio. El
30 de marc
de 1939 Valencia es rendi i les tropes sublevades van fer la seua entrada.
.
Amb la dictadura es prohibiren els partits politics i s'inicia una severa repressio ideologica i cultural, encapcalada per l'Esglesia catolica. L'autarquia economica provoca una profunda crisi i el desabastiment dels mercats: els racionaments i l'estraperlo s'imposaren durant mes d'una decada. Els franquistes silenciaren les catastrofiques consequencies de la riuada de 1949, amb desenes de morts, pero no es pogue fer el mateix amb l'encara mes tragica
riuada
de 1957, quan el riu
Turia
es desborda, causant la mort de molts valencians (81 oficialment, la xifra real no se'n sap). Per tal d'evitar noves catastrofes, anys despres el riu es desvia per un nou llit (Pla Sud). El riu vell del
Turia
s'abandona durant anys. Els alcaldes
franquistes
proposaren fer-hi una autopista, opcio que finalment es descarta (gracies a l'adveniment de la democracia i a les protestes veinals), obrint pas al seu us com a parc municipal (vegeu
Jardi del Turia
).
Al comencament dels seixanta s'enceta la recuperacio economica i Valencia visque un espectacular creixement demografic a causa de la immigracio i l'execucio d'importants obres urbanistiques i d'infraestructures.
Amb l'arribada de la democracia, Valencia es constitui com la capital del
Pais Valencia
amb el
Consell Preautonomic
el
1977
i assoli cert grau d'autogovern. Aixo no obstant, la nit del 23 de febrer de 1981 hi hague una temptativa colpista que, des de Valencia, encapcala
Milans del Bosch
. La democracia propicia la recuperacio de la llengua i la cultura valenciana, encara que no es pogue evitar certa crispacio social entorn dels simbols, coneguda com la
Batalla de Valencia
.
L'
Estatut
es posa en marxa el 1982 i a Valencia s'hi instal·la la
Generalitat Valenciana
i tots els organs de govern del pais. Durant els primers 25 anys de democracia, Valencia ha canviat significativament. Destaquen com a obres emblematiques el
Jardi del Turia
(enjardinament del vell llit del Turia), el
Palau de la Musica
o el de
Congressos
, el
Metro
, i la nova
Ciutat de les Arts i les Ciencies
, de
Santiago Calatrava
, a banda d'altres museus com el
MUVIM
o l'
IVAM
. Gracies a aquestes fites i a la progressiva rehabilitacio de la
Ciutat Vella
, la ciutat ha anat atraient progressivament el
turisme
.
Politica i govern
[
modifica
]
Corporacio municipal
[
modifica
]
El Ple de l'
ajuntament
esta format per 33 regidors. En les
eleccions municipals de 28 de maig de 2023
foren elegits 13 regidors del
Partit Popular
(PP), 9 de
Compromis per Valencia
(Compromis), 7 del
Partit Socialista del Pais Valencia
(PSPV-PSOE) i 4 de
Vox
. Va restar sense representacio la candidatura de
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
amb un 2,32% dels vots, present en el consistori en l'anterior legislatura. Tampoc aconsegui cap esco la coalicio
Unides: Podem - Esquerra Unida
amb un 2.34%.
Eleccions municipals de 28 de maig de 2023
- Valencia
|
Candidatura
|
Cap de llista
|
Vots
|
Regidors
|
|
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
|
|
Maria Jose Catala Verdet
|
151.482
|
36,97%
|
13 (
+5
)
|
|
Compromis per Valencia
|
|
Joan Ribo i Canut
|
99.122
|
24,19%
|
9 (
-1
)
|
|
Partit Socialista del Pais Valencia-PSOE
|
|
Sandra Gomez Lopez
|
78.499
|
19,16%
|
7 (
)
|
|
Vox
|
|
Juan Manuel Badenas Carpio
|
52.695
|
12,86%
|
4 (
+2
)
|
|
Unides: Podem - Esquerra Unida
|
|
Pilar Lima Gozalvez
|
9.677
|
2,36%
|
0 (
)
|
|
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
|
|
Fernando Giner Grima
|
9.588
|
2,34%
|
0 (
-6
)
|
|
Altres candidatures
[b]
|
|
|
8.627
|
2,1%
|
0 (
)
|
|
Vots en blanc
|
|
|
3.902
|
0,9%
|
|
Total vots valids i regidors
|
413.592
|
100 %
|
33
|
|
Vots nuls
|
|
|
|
Participacio (vots valids mes nuls)
|
416.753
|
72,00%**
|
|
Abstencio
|
161.915*
|
28,00%**
|
|
Total cens electoral
|
578.668
*
|
100 %
**
|
|
Alcalde:
Maria Jose Catala Verdet
(
Partit Popular
) (17/06/2023)
|
Fonts: ARGOS GVA,
[26]
(* No son vots sino electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
|
Des de 2023 l'
alcaldessa
de Valencia es
Maria Jose Catala Verdet
del
Partit Popular
.
La ciutat de Valencia comptava el
2014
amb un total de 786.424 habitants, segons dades de l'
INE
, 746.217 al nucli urba i es el centre d'una extensa area metropolitana que supera amb escreix el milio i mig d'habitants. Representa cap al 18% de la poblacio valenciana.
Al llarg del segle
xx
la ciutat ha multiplicat per tres i mig la seua poblacio inicial, sent els periodes de maxim creixement demografic els anys
1930
-
1940
i la decada dels seixanta. Els anys noranta han sigut anys d'estabilitat demografica per efecte de la caiguda dels moviments migratoris, que foren el factor fonamental de creixement dels anys anteriors, i per la reduccio de la natalitat. En la primera decada del segle
xxi
els forts corrents migratoris exteriors van provocar de nou una dinamica demografica positiva.
L'evolucio dels efectius demografics de la ciutat durant quasi tota l'
epoca estadistica
queden resumits mitjancant el seguent diagrama de barres:
El progressiu augment de l'esperanca de vida i la reduccio de la fecunditat s'han reflectit en una piramide d'edats que s'estreny en la seua base i s'eixampla en la part superior, amb un pes creixent de les generacions de mes edat. No obstant aixo, la poblacio de la ciutat continua sent relativament jove, amb un 25% dels seus efectius en les generacions de 15 a 29 anys i un 29% en les de 30 a 49 anys.
Distribucio de la poblacio per districtes i barris
[
modifica
]
Dades de 2016 de l'Ajuntament de Valencia
[29]
- Jesus
: 52.261 habitants.
Total Valencia ciutat: 791.632 habitants (750.882 al nucli urba).
Activitats economiques
[
modifica
]
Els romans la fundaren en un panta durant el segle
ii
aC i dessecaren part de les seues terres i les posaren en reg, faena que continuaren els arabs a partir del segle
viii
, i els cristians despres de la conquesta
jaumina
, en el segle
xiii
. Fins al segle
xiv
fou un centre basicament agrari i d'intercanvi de productes agricoles, i la seua
horta
era famosa per la seua alta productivitat.
A partir del segle
xiv
i sobretot
xv
comenca a destacar poderosament la
industria sedera de Valencia
, que fou la mes important a la ciutat fins al segle
xix
, i que dona nom a un dels seus barris: el de
Velluters
.
En l'actualitat la ciutat de Valencia es, fonamentalment, una area de servicis, la influencia de la qual esta molt mes enlla dels limits del seu terme municipal. Actualment la poblacio ocupada en el sector servicis es el 73,2% del total, amb un gran pes de les activitats de demanda final, del
comerc
detallista i majorista, dels servicis especialitzats a empreses i d'activitats professionals.
No obstant la ciutat mante una base industrial important, amb un percentatge de poblacio ocupada del 14,2%, formada per menudes i mitjanes empreses entre els quals destaquen els sectors de paper i arts grafiques, de fusta i moble, de productes metal·lics i de calcat i confeccio.
L'economia de la ciutat ha tingut durant els ultims anys una dinamica positiva que es veu reflectida en les xifres de desocupacio registrada, de matriculacio de vehicles, o de llicencies de construccio. El seu dinamisme com a centre economic i com a lloc de referencia per a multiples activitats economiques es reflectix tambe en la puixanca d'institucions claus per al desenvolupament economic com la
Fira de Valencia
, la Borsa, el
Palau de Congressos
, les seues Universitats, tant la de
Valencia
, com la
politecnica
i, sobretot el
port
.
Cal destacar el paper del port per a l'economia de la ciutat. A principis del 2006 era el primer port espanyol en transit de contenidors i es troba entre els 10 primers d'Europa quant a transit de mercaderies.
[30]
El Port de Valencia alberga tambe la Valencia Superyacht Marina, la Marina Reial Joan Carles I i el Port America's Cup.
A mes, el port mante un transit regular de passatgers entre Valencia, les Illes Balears i Italia i un emergent mercar de creuers que en 2005 enregistra 110 escales i 106.502 passatgers. Per donar suport a este nivell d'activitat, el port de Valencia disposa d'instal·lacions amb equipament competitiu en una superficie d'unes 600 hectarees amb mes de 12.000 metres lineals de moll dels quals 4.000 tenen calats iguals o superiors als 14 metres. Es per tot aixo que el port de Valencia te un paper rellevant en l'economia local: s'estima que genera directament o indirecta mes de 15.000 llocs de treball i activitat per mes de 1.100 milions d'euros.
Valencia compta tambe amb importants institucions culturals que tenen una importancia creixent en el seu desenvolupament: l'
IVAM
, el
Palau de la Musica
o la
Ciutat de les Arts i les Ciencies
aporten un innegable valor afegit a la ciutat i al seu entorn metropolita com a centre cultural i d'oci.
D'altra banda les activitats agraries, fins i tot tenint una importancia relativament menor, perviuen en el terme municipal, amb un total de 3.973 ha., ocupades en la seua major part per cultius d'
horta
.
El 2017 es va impulsar l'
apicultura
creant l'ajuntament un abellar municipal.
[31]
Museus i monuments
[
modifica
]
Entre els principals museus, monuments i atractius turistics de la ciutat de Valencia cal esmentar:
Parcs i jardins
[
modifica
]
La ciutat compta amb nombrosos parcs i jardins, per exemple el Jardi Botanic, el Parc de l'Oest, els Jardins del Real o de Vivers i el Jardi del Turia (anomenat el Riu, amb mes de 6,5
km
de vegetacio). Malgrat aixo, disposa de 5,3 m² de superficie verda per habitant, una de les tases mes baixes de les grans ciutats de l'Estat Espanyol.
[32]
El 90% de les vies de circulacio disposa de zones enjardinades i arbres en menor o major mesura.
- El jardi ocupa l'antiga llera del
riu
del mateix nom. Quan el riu es va desviar, es reutilitza el seu espai com a zona ludica, amb mes de 6,5 km de llarg. Es dividix en diverses parts:
- El
Parc de Capcalera
, es troba en la capcalera de l'antic llit del Turia, llindant amb el municipi vei de
Mislata
.
[33]
Al seu interior trobem un lac artificial navegable, grans extensions de jardi, jocs infantils i el
Bioparc
, el nou zoo de Valencia, basat en el concepte de zoo-immersio. Les antigues instal·lacions del zoo es trobaven al jardi de Vivers i tancaren les seues portes el
31 de juliol
de 2007, despres de 42 anys funcionant en una ubicacio provisional.
[34]
- Vetges-tu
, este tram pren el seu nom de l'estudi d'arquitectura que el dissenya a principis dels 80 (l'estudi Vetges-tu i Mediterrania). Te un estil avantguardista, i junt als jardins i passarel·les inclou una font simbolica amb forma de
tetera
, tambe hi ha un edifici ocupat per un reten de la policia local.
- El
Parc Gulliver
, es un parc infantil que emula la figura gegantesca de
Gulliver
, la seua roba i cabells fan de tobogans. La idea es que els xiquets simulen els habitants de
Lilliput
que van capturar a l'home en la novel·la de
Jonathan Swift
.
- La
Ciutat de les Arts i les Ciencies
, situada quasi al final de la llera del riu Turia, prop de la desembocadura per
Natzaret
, trobem el complex d'edificis destinats a la ciencia i la cultura, d'una arquitectura cridanera. Els edificis que l'integren son, per ordre d'inauguracio,
l' Hemisferic
, el
Museu de les Ciencies Princep Felip
,
l'Umbracle
,
l'Oceanografic
, el
Palau de les Arts Reina Sofia
, el
Pont de l'Assut de l'Or
i l'
Agora
. El parc del Turia continua per l'esquerra dels edificis.
- A mes, al llarg del llit del riu trobem un gran nombre de
ponts
que uneixen les dues parts de la ciutat que el Turia divideix. Alguns d'aquests han estat reconstruits arran la
Riuada del 1957
("la Riua"), la qual va fer mal be gran part de l'entorn mes proper al riu. D'aquesta manera els actuals ponts del Turia son, d'oest a est, els seguents:
Vegeu tambe:
Llista de ponts de la Ciutat de Valencia
- Amb mes de dos-cents anys d'historia, el jardi depen administrativament de la
Universitat de Valencia
, i es membre del
BGCI
(Botanic Gardens Conservation International), de la
Asociacion Ibero-Macaronesica de Jardines Botanicos
i presenta treballs per a l'Agenda Internacional per a la Conservacio en els Jardins Botanics. El seu codi d'identificacio internacional com a institucio es "VAL".
- El seu origen remot serien els horts de plantes medicinals del
segle
xvi
, relacionats amb l'ensenyanca de medicina de la universitat. Despres d'una remodelacio, en l'actualitat, a mes de la preservacio del jardi historic, es treballa en la seua continuitat com a centre d'estudi, busca i desenvolupament de la cultura botanica, investigant sobre flora, biosistemes i vegetacio. Participa en projectes internacionals relacionats amb la biodiversitat vegetal l'estudi de plantes autoctones. Disposa de biblioteca, herbari i germoplasma. Aixi mateix, promou congressos d'especialistes i jornades, trobades i exposicions divulgatives.
- Estos jardins se situen en el districte del
Pla del Real
, ocupant part del solar on estava el
palau del Real
o palau Reial de Valencia i els seus jardins. El palau s'enderroca durant la
Guerra del Frances
per suposades raons estrategiques abans de l'arribada de les tropes de l'exercit frances de
Napoleo
, dirigides pel
mariscal Suchet
.
- Encara que els jardins tenen l'origen remot en els propis jardins del palau, la seua configuracio actual naix en
1814
, quan amb els enderrocs del palau es formaren dues muntanyetes on es plantaren flors i arbres. Sent aquest l'origen, els jardins s'ampliarien gradualment en etapes posteriors.
- L'Albereda de Valencia es un passeig i avinguda d'origen historic, que s'esten des dels Jardins de Vivers fins a la placa de Saragossa. Successives ampliacions de l'avinguda fan que aquesta aplegue fins al port, per la riba nord del riu.
- Es construi sobre uns solars existents en l'antiga placa de la Duana al voltant de l'any
1850
. Pero l'organitzacio definitiva del Parterre te lloc bastant despres, quan s'inaugura el monument a
Jaume I
, obra d'
Agapit Vallmitjana
. L'ereccio d'esta estatua equestre va sorgir en les tertulies que s'organitzaven cap a l'any
1875
al voltant de
Teodor Llorente
per solemnitzar el sext centenari de la mort del rei conqueridor. Este grup presenta un escrit a l'Ajuntament demanant-hi la construccio del monument, i este accepta la proposta. Finalment, mes tard del previst per problemes economics, el
12 de gener
de
1891
es col·loca l'estatua sobre el pedestal, inaugurant-se oficialment el
20 de juliol
del mateix any.
- Des de la seua creacio el jardi no ha sofrit grans modificacions, exceptuant la feta per la
riuada de 1957
, que va perjudicar bastant el jardi i va fer que es canviara un poc la seua forma.
- Es un jardi de tracat lliure, amb caracteristiques romantiques i al que acompanya un
palauet modernista
construit el
1900
. L'
Ajuntament de Valencia
compra els terrenys que ocupa actualment el jardi i el
1976
comenca les obres d'acondicionament, restauracio i neteja del jardi, que va estar abandonat molts anys.
- El jardi te una superficie de 48.300 metres quadrats, situat entre els carrers de Jeronimo de Monsoriu, Conserva, Placa Organista Cabo i l'
Avinguda dels Sants Just i Pastor
. Recentment fou ampliat en un dels seus laterals. El conjunt esta separat en quatre zones diferenciades: l'entorn presidit pel palauet (construit el 1900 pel comerciant Jose Ayora, amb projecte de Peregrin Mustieles), l'antic jardi annex al palauet, una zona nova, oberta i funcional feta recentment i la zona nova de l'
estacio d'Aiora
de
MetroValencia
.
- Es un parc inaugurat el 2002 que se centra en la flora local i que tambe preten ser el refugi de la fauna silvestre. El 70% del parc esta destinat perque els visitants puguen trepitjar-hi. Conte un llac que contacta directament amb la terra. Esta format per tres unitats de paisatge, que "son, de major a menor distancia respecte a la llera d'aigua, el bosc i matoll mediterrani ?representant l'ecosistema de la Devesa del Saler?, l'omeda i el bosc de ribera tipic de la zona litoral mediterrania".
[33]
- Conte una nau de 708 metres quadrats construits.
[35]
- El 2017 comenca a construir-se.
[36]
Festes i tradicions
[
modifica
]
Festes d'interes turistic
[
modifica
]
Valencia es famosa per les
Falles
, les festes locals del
15
al
19 de marc
, en honor del seu patro,
sant Josep
, encara que son unes festes de tradicio pagana. Dins de les festes religioses, tambe se celebren amb devocio les festes de
Sant Vicent Martir
, tambe patro de la vila, en
Gener
, i les de
Sant Vicent Ferrer
, patro del
Pais Valencia
. En esta darrera festivitat es representen en molts llocs de la ciutat els suposats miracles de Sant Vicent, generalment representats per infants.
Una altra festivitat gran en la ciutat es el
9 d'octubre
, data que rememora l'entrada de
Jaume I
a la ciutat. Eixe dia se celebra a la ciutat
Sant Donis
o, mes popularment, la "
Mocaora
", quan els homens regalen a les seues parelles (i a vegades tambe a les mares) un mocador que embolica uns dolcos de massapa de diferents formes i colors que representen les fruites, i tambe dos figures mes grans: la piuleta i el tronador, que representen una antiga prohibicio de llancar coets el dia 9 d'octubre per tal de celebrar l'entrada de Jaume I. Per a molts valencians, el 9 d'octubre es considerat el dia dels enamorats.
Tambe el nou d'octubre te lloc la popular
processo civica
, en la qual una comitiva, conformada per les altes esferes politiques i socials valencianes, acompanya la
Senyera Coronada
pel centre antic de la ciutat, visitant llocs com la catedral de Valencia i el palau de la Generalitat. Cada any es designa a una personalitat que sera encarregada de portar la senyera durant tot el recorregut. Una de les peculiaritats d'este acte es que la senyera s'ha de baixar (i tornar a pujar, en acabar la processo) del balco de l'ajuntament en posicio completament vertical, mantenint la tradicio del Centenar de la Ploma, segons la qual la
Reial Senyera Coronada
no es pot inclinar davant ningu.
Altres festes populars son la
Setmana Santa
del
Cabanyal
, la
nit de Sant Joan
a la
platja de la Malva-rosa
, els
carnestoltes
, sent, per exemple, els de
Benimaclet
molt famosos, i moltes altres activitats relacionades amb les festes falleres.
-
Falla de Na jordana a la nit
-
Espurnes comencen a apareixer en la falla al voltant del ninot central
-
Monuments humoristic faller
El Tribunal de les Aigues de Valencia
[
modifica
]
El
Tribunal de les Aigues de Valencia
, conegut tambe com a
Tribunal de la Vega de Valencia
, es l'
organ col·legiat
encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les
comunitats de regants
de les sequies que en formen part (
Quart, Benager i Faitanar
,
Tormos
,
Mislata
,
Mestalla
,
Favara
,
Rascanya
i
Rovella
). El conjunt d'estes sequies formen l'anomenada
Vega de Valencia
, sobre la qual te jurisdiccio el Tribunal, que junt amb la
Sequia Reial de Montcada
, amb jurisdiccio a part, formen l'
horta de Valencia
. Forma part, des de l'
1 d'octubre
de
2009
,
[38]
de la llista de la
UNESCO
de patrimoni immaterial.
[39]
Dins de la gastronomia, la ciutat ha fet propis els plats mes coneguts de la comarca de l'
Horta
: la
paella
valenciana, originaria de la zona de l'
Albufera de Valencia
, els
bunyols
amb
xocolate
, l'
all i pebre
, i l'
orxata
, originaria de l'
Horta Nord
.
Pilota valenciana
[
modifica
]
La
pilota valenciana
es l'
esport
de
pilota
autocton del
Pais Valencia
. Dos jugadors o equips front a front competixen a llancar-se una pilota amb la ma sota determinades regles, depenent de la modalitat, tals com que la pilota passe per sobre d'una corda o avance unes
ratlles
en terra.
Tot i que normalment se la coneix simplement com a
Pilota
, s'anomena
Pilota valenciana
per distingir-la d'altres
jocs de pilota
, com la
pilota basca
, que es juga normalment contra un mur. Sota este nom generic hi ha tot un seguit de modalitats que es diferencien segons la pilota amb que es juga, el recinte de joc o les comarques en que es practiquen. Excepte en el cas del
fronto
, totes les modalitats de la
pilota valenciana
es caracteritzen pel fet que els jugadors estan acarats, separats per una corda o unes
ratlles
en terra, i han de colpejar la pilota amb la ma (que dura unes proteccions segons el tipus de pilota). En general, s'hi pot jugar al carrer (
Galotxa
,
Llargues
, i
Raspall
), o en un
trinquet
(
Escala i corda
i
Raspall
).
Al costat de l'Estacio del Nord hi ha el
Trinquet de Pelayo
, tambe anomenat la
Catedral de l'
Escala i corda
, una de les modalitats de la
pilota valenciana
.
Valencians destacats
[
modifica
]
Proposta de carrers dedicats a dones
[
modifica
]
A partir del 2016, el Consell per la Dona i per la Igualtat de l'
Ajuntament de Valencia
decidi dedicar carrers i places a dones que no han tingut l'oportunitat d'obtindre el reconeixement al llarg de la historia.
[41]
El 2023 se n'havien dedicat 49, algunes d'estes son:
[42]
[43]
- Ada Lovelace
, la primera programadora.
- Concepcion Aleixandre
, ginecologa.
- Cristina Piris
, fundadora de Ca Revolta.
- Dorotea i Margarita Joanes
, (
segle
xvi
-
1609
) foren dos germanes pintores, filles de
Joan de Joanes
.
- Elena Just
, pensadora republicana.
- Empar Navarro
, mestra i politica valenciana.
- Enriqueta Agut
, mestra i feminista.
- Jeronima Gales
, impressora valenciana del segle
xvi
.
- Josefina Landete Arago
, odontologa.
- Manuela Solis
, primera llicenciada per la Universitat de Valencia.
- Margarida Borras
, el primer cas documentat de tortura i mort per identitat de genere.
- Mari Pepa Colomer
, la primera aviadora de l'exercit espanyol.
- Maria Cambrills
, pionera del socialisme feminista.
- Maria Mercedes Maestre
, metgessa.
- Marie Curie
, premi Nobel de fisica.
- Matilde Salvador
, compositora i filla adoptiva de Valencia en 2008.
- Olimpia Arocena
, primera professora de la
Universitat de Valencia
.
- Paz Azzati
.
- Pilar Bosch
, tinent d'alcalde del primer Ajuntament democratic de Valencia.
- Pilar Soler
, politica i defensora dels drets de les dones.
- Presen Saez
, docent de la preso de dones.
- Rita Mas
"La Rulla", activista republicana.
- Rosa Estruch
, alcaldessa de
Vilallonga
durant la Guerra Civil.
- Florence Nightingale
, infermera i activista social.
- Antonia Gomez de Orga
, ama d'una de les impremtes mes famoses de la ciutat de Valencia al segle
xviii
.
- Rosalind Franklin
, cientifica.
- Amalia Fenollosa Peris
, novel·lista i poetessa castellonenca del Romanticisme.
- Lucia Sanchez Saornil
, poeta, militant anarquista i feminista espanyola que va viure els seus ultims anys a Valencia.
- ↑
Respecte al toponim, vegeu tambe l'article
Toponimia del Pais Valencia
.
- ↑
Tambe participaren a les eleccions de 2023:
Partit Animalista Contra el Maltractament Animal
(PACMA) (3.664 vots, 0,89%),
Valencia Unida
(VLC) (1.755 vots 0,43%),
Escanos en Blanco para Dejar Escanos Vacios
(EB) (863 vots, 0,21%),
Per Un Mon Mes Just
(PUM+J) (540 vots, 0,13%),
Decidix
(Decidix) (497 vots, 0,12%),
Partit Comunista dels Pobles d'Espanya
(PCPE) (446 vots, 0,11%),
Esquerra Republicana del Pais Valencia
- Acord Municipal (ERPV-AM) (363 vots, 0,09%), Actuando Contigo Partido Para la Sociedad (ACPS) (330 vots, 0,08%) i Falange Espanola de las J.O.N.S (FE de las JONS) (169 vots, 0,04%).
- ↑
Aquestes dades ofereixen la poblacio de dret (1877-1991) i la poblacio resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
- ↑
≪
L’AVL ha aprovat la grafia Valencia, pero recomana la pronunciacio amb e tancada
≫. Academia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑
≪
Valencia/Valencia: Poblacion por municipios y sexo.(2903)
≫ (en castella). [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑
≪
Resultados Medio Maraton 2017 · Valencia Ciudad del Running
≫.
Valencia Ciudad del Running
. Arxivat de l'
original
el 2018-11-06 [Consulta: 5 novembre 2018].
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2018-11-06. [Consulta: 5 novembre 2018].
- ↑
≪
Classificacions de la Mitja Marato Valencia Trinidad Alfonso EDP
≫.
Valencia Ciudad del Running
.
- ↑
≪Toponimia≫. A:
Gran Enciclopedia Tematica de la Comunitat Valenciana
. Ciencies. editArial PrensaIZA Valenciana, 2009.
- ↑
≪Valentia≫. A:
Gran Enciclopedia Tematica de la Comunitat Valenciana
. Geografia. Editorial Prensa Valenciana, 2009.
≪
|
[...] el mateix nom de la ciutat, que significa forca i valor, es com el d'altres colonies fundades en Italia al
segle
ii
amb toponims al·legorics de virtuts militars.
|
≫
|
- ↑
≪
La “edad de oro” de Balansiya
≫ (en castella).
Las Provincias
, 10-04-2007. [Consulta: 13 octubre 2021].
- ↑
≪
Cantar de mio Cid
≫.
- ↑
≪
El ple de l'Ajuntament aprova por unanimitat “Valencia” com a toponim de la ciutat.
≫, 05-04-2016. [Consulta: 9 abril 2016].
- ↑
≪
Registre d'entitats locals
≫.
Generalitat valenciana
. Arxivat de l'
original
el 2015-01-04. [Consulta: 15 juliol 2017].
- ↑
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2015-01-04. [Consulta: 4 gener 2015].
- ↑
≪
L'AVL defen escriure "Valencia" pero demana pronunciar-lo "Valencia"
≫.
El Mundo
. 16 de desembre de 2016.
- ↑
Hortensia Garcia. ≪
Els ultims convents
≫.
Levante-EMV
, 20-06-2010.
- ↑
Maria Francisca Olmedo de Cerda.
Callejeando por Valencia
, 2003, p. 10.
ISBN 84-87398-72-3
.
- ↑
≪
Limits de la ciutat de Valencia en l'OpenStreetMap
≫.
- ↑
Worldclimate.com (Estacio meteorologica a 13 m d'altitud)
- ↑
Coscolla Sanchez
, Vicente.
La Valencia musulmana
(en castella). Carena Editors, 2003, p.33.
ISBN 8487398758
.
- ↑
Joaquim Escrig,
Cronologies historiques valencianes de Jaume I als nostres dies
, p.21
- ↑
Furio
, Antoni;
Garcia-Oliver
, Ferran.
Llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de Valencia. I.: (1296-1345)
. Universitat de Valencia, 2007, p.132.
ISBN 8437066662
.
- ↑
Manuel Becerra,
Las relaciones diplomaticas entre la Corona de Aragon y Granada durante la Guerra de los Dos Pedros. I: Desde 1356 hasta 1359
, p-256-257
(castella)
- ↑
Pladevall
, Antoni.
L'Art gotic a Catalunya
. vol.3: Dels palaus a les masies. Enciclopedia Catalana, 2003, p. 219.
ISBN 8441208875
.
- ↑
Escrig
, Joaquim.
Cronologies historiques valencianes de Jaume I als nostres dies
. Carena Editors, 2001, p. 63.
ISBN 8487398456
.
- ↑
Garzo
, Agusti. ≪
La antigua estacion de tren de Xativa esta por fin a salvo
≫ (en castella). Levante-EMV, 25-10-2020. [Consulta: 28 novembre 2021].
- ↑
Faus y Faus
, Jaime.
Paginas de la historia de Segorbe, 1850-1900
(en castell). Excmo. Ayuntamiento de Segorbe, 1983, p. 181.
- ↑
25,0
25,1
Armero Martinez
, Antonio.
El proceso de electrificacion inicial en la provincia de Valencia (1882-1907)
(tesi) (en castella). Valencia: Universitat Politecnica de Valencia, desembre 2015.
- ↑
[1]
- ↑
Direccio d'Analisi i Politiques Publiques de la Presidencia. Generalitat Valenciana. ≪
Banc de Dades Municipal. Valencia. Historic de Govern Local
≫.
Portal d'informacio ARGOS
. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑
Institut Nacional d'Estadistica
. Nomenclator: Poblacion del Padron Continuo por Unidad Poblacional.
- ↑
Dades de l'Ajuntament de Valencia. Inclou les pedanies com a Pobles del Nord, de l'Oest i del Sud
- ↑
≪
Dades port de Valencia-Ministeri de Foment
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-08-04. [Consulta: 30 gener 2008].
- ↑
≪
L'apicultura urbana s'obri cami a Valencia
≫.
Diari la Veu
, 27-08-2017 [Consulta: 21 maig 2018].
- ↑
≪
Consumer.es Eroski (2007).
Zonas verdes. Analizados 102 parques de 18 ciudades del pais
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-12-14. [Consulta: 6 gener 2011].
- ↑
33,0
33,1
Zacares i Perea
, Juli ≪
Biodiversitat a la ciutat, un repte necessari?
≫.
Metode
, 06-07-2015.
- ↑
Web oficial del Bioparc Valencia
- ↑
Moreno
, Paco ≪
La primera nave del Parque Central, cuatro anos cerrada tras una inversion de un millon de euros
≫.
Las Provincias
, 19-06-2014 [Consulta: 2 desembre 2017].
- ↑
≪
El parc Central de Valencia avanca a tota maquina
≫.
eldiario.es
, 01-12-2017 [Consulta: 2 desembre 2017].
- ↑
Noticia de diari amb cuadres del Palau de la Generalitat Valenciana
[
Enllac no actiu
]
(diari
Levante
)
- ↑
≪
Patrimoni immaterial
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-01-14. [Consulta: 4 febrer 2012].
- ↑
≪
Plana web de Turisme de la Comunitat Valenciana
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-11-10. [Consulta: 4 febrer 2012].
- ↑
MCNBiografias.com
. ≪
Miranda Caselles, Fernando (1842-?). ≫ MCNBiografias.com
≫ (en castella). [Consulta: 11 agost 2017].
- ↑
≪
Las valencianas ilustres recuperan terreno en el callejero de la ciudad
≫ (en castella). Levante-emv.com, 16-01-2016. [Consulta: Gener 2016].
- ↑
≪
Mujeres pioneras y republicanas sustituiran a los franquistas en el callejero
≫ (en castella). Levante-emv.com, 17-01-2016. [Consulta: Marc 2016].
- ↑
≪
Valencia pondra 5 nuevos nombres de mujeres a calles con lo que se alcanzaran los 49 en dos legislaturas
≫ (en castella). elDiario.es, 09-02-2023.
Enllacos externs
[
modifica
]
Transports publics a la ciutat de
Valencia
|
---|
| | |
|
---|
|
|
Referencies i notes
|
---|
Dades extretes de la revisio del padro realitzada a Espanya per l'
Institut Nacional d'Estadistica
[2]
, a 1 de gener de 2019; a Franca, per l'Institut Nacional de l'Estadistica i els Estudis Economics (Insee)
[3]
, segons la poblacio legal de 2017; i a Italia, per l'Institut Nacional d'Estadistica (Istat)
[4]
, a 1 de gener de 2019. Les poblacions en cursiva indiquen que son poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de Valencia actualment no son de domini linguistic catala.
|
|
|