|
Aquest article o seccio necessita millorar una
traduccio
deficient
.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la
pagina de discussio
si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu
iniciar un fil de discussio
per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avis si creieu que esta solucionat sense objeccions en la discussio.
|
Segona guerra de Txetxenia
Вторая чеченская война
(rus)
Vtoraia txetxenskaia voina
Conflicte rus-txetxe
|
---|
Cerimonia de la retirada de Txetxenia del Regiment aerotransportat 331 de la Divisio 98 de les
Tropes Aerotransportades de Russia
|
Tipus
| guerra
|
---|
Data
| Fase de batalla: 26 d'agost del 1999 ? maig del 2000
Fase d'insurgencia: juny del 2000 ? 15 d'abril del 2009
|
---|
Lloc
| Txetxenia
|
---|
Estat
| Russia
|
---|
Resultat
| Victoria militar russa
|
---|
Consequencia
|
|
---|
|
|
|
|
|
80.000 el 1999
|
22.000 el 1999
[1]
|
|
|
3,675 soldats,
[2]
[3]
[4]
[5]
2,364?2,572 membres de les forces del Ministeri de l'Interior,
[6]
[7]
[8]
[9]
[10]
[11]
1,072 funcionaris de policia txetxens
[12]
[13]
i 106 membres de l'
FSB
i el
GRU
morts
[14]
Total de morts: 7,217?7,425
*
|
14,113 militants morts (1999?2002)
[15]
2,186 militants morts (2003?2009)
[16]
Total de morts: 16,299
| Civilian casualties
:
Estimate up to
25,000
killed and up to
5,000
"disappeared" in Chechnya (
AI
estimate),
[17]
Estimate
50,000
killed in Chechnya (
GfbV
estimate),
[18]
More in neighbouring regions,
More than
600
killed during attacks in Russia proper.
Total de morts militars / civils: 54,402?74,402
|
|
- The
Committee of soldiers' mothers
group disputed the official government count of the number of war dead and claimed that 11,000 Russian servicemen were killed during the war.
[21]
|
La
Segona Guerra de Txetxenia
(
rus
:
Вторая чеченская война
,
transcrit
Vtoraia txetxenskaia voina
, anomenada oficialment
Operacio antiterrorista al
Caucas Nord
, en
rus
:
контртеррористической операцией на Северном Кавказе
,
transcrit
kontrterroristitxeskoi operatsiei na Severnom Kavkaze
)
[22]
va comencar el
1999
despres que guerrillers
txetxens
ataquessin el vei
Daguestan
i despres que una serie d'
atemptats a Russia
causessin centenars de morts i els txetxens fossin acusats d'aquests actes.
Segons els txetxens i alguns dissidents russos, la ma de l'antic
KGB
estava darrere d'aquests atemptats, que van portar a l'inici de la guerra i van suposar, enmig d'una atmosfera nacionalista, l'ascens de la candidatura del nou primer ministre,
Vladimir Putin
(nomenat per
Ieltsin
un mes abans), que supera en les enquestes a l'anterior primer ministre
Ievgueni Primakov
. Ieltsin va dimitir el
31 de desembre
de
1999
i el va succeir el llavors poc conegut Putin, qui va guanyar facilment les eleccions uns mesos despres.
Antecedents i causes bel·liques
[
modifica
]
El
1996
els rebels txetxens van expulsar els russos de
Grozni
. Poc temps abans de les eleccions presidencials russes,
Boris Ieltsin
buscava la reeleccio i acabar la guerra com fos. Va enviar el general
Aleksandr Lebed
a negociar un armistici amb els rebels, que va portar a la independencia
de facto
de Txetxenia.
En aquests tres anys d'independencia, el poder central txetxe (
Aslan Maskhadov
va ser elegit president el
1997
) va ser incapac de controlar les bandes armades. Aixo, unit a la desastrosa situacio economica, la falta d'ocupacio i la deriva islamista (estava previst l'establiment de la
xaria
o llei islamica), va convertir al pais en una font d'inestabilitat.
Maskhadov va sobreviure a nombrosos atemptats de l'espionatge rus, i el representant rus davant el govern txetxe va ser segrestat a l'aeroport de Grozni i assassinat. Va haver-hi frequents batalles frontereres entre els russos i les bandes txetxenes, que van desembocar en el fracassat atac txetxe al
Daguestan
(juliol de 1999, dirigit per
Xamil Bassaiev
, l'objectiu del qual era crear una republica islamica caucasica).
El
5 d'agost
de
1999
la
Brigada Internacional Islamica
(BII), una forca armada formada i comandada per
Xamil Bassaiev
i
Ibn Al-Khattab
a la qual se'ls van unir membres de la
Xura
daguestani Txandrika Kaul (2002).
[23]
Entre 1996 i 1997 s'estimava en mes de 1.200 els guerrillers del Daguestan i mercenaris iugoslaus, turcs i afganesos, una poderosa forca de 5.000 a 7.000 combatents,
[24]
d'aquests una forca de 1.500
[25]
homes van partir amb l'objectiu d'envair el Daguestan, les forces txetxenes van trobar una forta resposta de les tropes russes comandades per Viktor Kazantsev. Obligades a retrocedir, les forces rebels van abandonar definitivament el Daguestan el
28 de setembre
. L'ofensiva va costar la vida de milers de combatents i civils, i va desplacar mes de 30.000 persones; aquest esdeveniment va ser usat pel govern rus com el
casus belli
per llancar la campanya contra el govern independentista txetxe. Una altra consequencia va ser que
Ievgueni Primakov
va dimitir i
Ieltsin
va nomenar, com a primer ministre,
Vladimir Putin
. Poc despres van tenir lloc una serie d'atacs terroristes a
Moscou
.
Inici de la guerra
[
modifica
]
La guerra va comencar el
26 d'agost
de
1999
, quan el primer ministre rus
Vladimir Putin
va ordenar a l'exercit ocupar les zones frontereres per impedir noves incursions txetxenes contra el
Daguestan
, mentre comencava un demolidor atac aeri contra la republica rebel.
En els mesos inicials de la guerra,
Russia
es va recolzar en un massiu atac aeri i terrestre utilitzant missils contra les principals ciutats. Gran part de la poblacio civil va ser evacuada de les localitats on es combatia. Els russos van avancar cap a
Grozni
, el setge de la qual van completar poc abans de Nadal,
[26]
la capital txetxena va ser presa pels russos a principis de febrer de l'any
2000
, despres de destruir el poc que quedava d'ella.
[27]
Els rebels es van retirar a les muntanyes del sud, des d'on comencarien una llarga guerra de guerrilles contra les tropes russes i els txetxens prorussos.
Al maig els russos van denunciar que uns "1.500 txetxens i 3.000 mercenaris
talibans
" operaven des del nord de
Georgia
llancant atacs de guerrilles a la frontera sud de
Txetxenia
.
[28]
L'agost de l'any 2002 el govern georgia va enviar 1.000 soldats a lluitar contra els guerrillers, tot i que aixo no va millorar les relacions entre Moscou i
Tbilissi
.
Restabliment d'una administracio prorussa
[
modifica
]
Al maig de l'any
2000
Putin va restablir el govern directe del Kremlin. De cara a la normalitzacio politica de la republica, es va oferir reiteradament amnistia per als rebels que abandonessin les armes. Al juny d'aquest any,
Akhmat Kadirov
, independentista durant l'anterior guerra i ara prorus, va ser nomenat per Putin president d'una administracio prorussa formada per antics independentistes.
El
9 de maig
de
2004
va ser assassinat pels independentistes, i fou substituit pel seu fill
Ramzan Kadirov
, primer com a primer ministre i despres com a president, en substitucio del fins llavors president
Alu Alkhanov
(marc de
2007
).
Malgrat proclamar-se la fi de la guerra el
2002
, els combats van continuar i els
Kadirovtsi
van ser acusats d'establir un regim de terror.
Crims de guerra
[
modifica
]
Els russos han estat acusats de practicar la
tortura
sistematicament contra els homes joves (rebels o no), aixi com violacions, saquejos, contraban i malversacio. Els mitjans russos, llevat d'algunes excepcions, van silenciar el que ocorria. Ramzan Kadirov i les seves forces paramilitars van ser acusats de greus crims per la periodista russa
Anna Politkovskaia
, que seria assassinada a
Moscou
el 7 d'octubre de
2006
.
Els senyors de la guerra txetxens, per la seva banda, tambe haurien comes greus crims contra els presoners i civils russos, ostatges (tres ostatges estrangers van ser decapitats al comencament de la guerra) i contra els seus propis civils.
A les republiques veines, com
Inguixetia
o
Daguestan
, hi ha nombrosos refugiats txetxens.
Amnistia Internacional
i el
Consell d'Europa
han condemnat reiteradament aquests fets.
El bandol independentista
[
modifica
]
La ideologia dels combatents txetxens (
bandits
segons el punt de vista rus) havia evolucionat des de la guerra anterior des d'un independentisme laic fins a arribar a l'islamisme
wahhabista
. Mentre
Xamil Bassaiev
representava aquesta tendencia, el president electe de la
Txetxenia
independentista (autoproclamada
Republica d'Itxkeria
),
Aslan Maskhadov
va ser la veu moderada dels separatistes (encara que la seva autoritat va ser sempre feble), i pel que sembla buscava una sortida dialogada al conflicte pero va morir al marc de 2005 quan tropes del
Servei Federal de Seguretat rus
intentaven capturar-lo.
Senyors de la guerra
[
modifica
]
Durant la primera guerra, diversos cabdills locals van comencar a adquirir cada vegada mes poder a les zones que controlaven, i arribaren a posseir grans quantitats d'homes i influencies, amb les quals van poder disputar el poder a la sempre feble administracio central encapcalant les seves propies forces paramilitars. Entre aquests
senyors de la guerra
(en els quals se solen incloure tambe els presidents txetxens
Akhmat
i
Ramzan Kadirov
) destaquen:
- Movladi Baissarov
: va ser un antic membre de l'
FSB
nascut el
1966
. Comandant de la guardia personal d'Akhmat Kadirov i despres en cap del seu servei d'intel·ligencia anomenat
Gorets
, estant a carrec d'execucions sumaries, tortures i segrestos, quan Akhmat va morir el
2004
el seu fill Ramzan va ordenar a l'any seguent dissoldre els
Gorets
, ordre a la qual Baissarov es va negar a complir, i passa a operar com una forca rebel al nord-oest de Grozni fins a la seva captura, quan fou portat a
Moscou
, on va ser assassinat per un esquadro de
kadirovites
el
18 de novembre
de
2006
.
- Arbi Baraiev
: nascut el
1973
, va ser policia sovietic i guardaespatlles del seu oncle, el general i despres vicepresident txetxe
Vakha Arsanov
(
1950
-
2005
),
[29]
des de finals dels
1990
va anar guanyant poder expulsant a periodistes estrangers i organitzacions humanitaries, afeblint el govern central txetxe i assassinant diversos ministres. Durant la segona guerra va ser el responsable de diverses massacres fins que va ser assassinat en un operatiu de les forces especials russes el
23 de juny
de
2001
. Era l'oncle de
Movsar Baraiev
(cap del comando txetxe que va participar en la
presa d'ostatges del teatre Dubrovka
el 2002, on va morir.)
[30]
Va comandar el Regiment Islamic de Proposit Especial fundat el 1996, que tenia 400 membres el 2001
[31]
i nomes un centenar pels volts del 2005
[32]
i 2006.
[33]
- Xamil Bassaiev
: nascut el
1965
, va ser un dels principals i mes importants liders rebels txetxens. Conegut pel seu fonamentalisme religios, va realitzar accions armades des de
1991
. Tambe va ser candidat a la presidencia txetxena aquell any i destaca en la primera guerra. Va ser un dels comandants de la BII i dirigi l'ofensiva contra el Daguestan en un intent d'expandir la seva influencia fora de Txetxenia. Les seves guerrilles van ser molt actives en la segona guerra fins a la seva mort a les mans de les forces especials russes quan dirigia un comboi per llancar un atemptat el
9 de juliol
de
2006
. Va comandar el Batallo de Reconeixement i Sabotatge dels Martirs de Txetxenia Riiadus-Salikhin amb 50 combatents.
[34]
i la BII amb nomes 100 guerrillers el 2005.
[35]
- Ruslan Guelaiev
: nascut el
1964
, va tenir un important rol politic i religios entre
1994
i
2004
en el separatisme txetxe, amb la realitzacio d'atacs de guerrilla, atemptats, assassinats i segrestos. Va ser un dels comandants de la defensa de Grozni en el segon conflicte, pero davant la impossibilitat de detenir l'ofensiva russa va escapar als boscos muntanyencs del sud txetxe. Perseguit constantment per les forces russes es refugia a la zona fronterera amb
Georgia
fins que va ser mort en un punt de revisio medica per guardies fronterers.
- Sultan Gueliskhanov
: va neixer el
1955
. Fou policia sovietic i va destacar durant la primera guerra pero es va rebel·lar el
1997
contra el govern central txetxe, va comandar una poderosa milicia amb la qual va resistir a les forces de Moscou. Acorralat per les tropes russes es va lliurar el
2006
.
- Said-Magomed Kakiiev
: nascut el
1970
, inicialment va operar pel bandol independentista en els noranta, pero en iniciar-se la segona guerra es va passar al bandol pro-rus agrupant a diversos altres comandants de milicies que van preferir aquella opcio, va participar amb els seus homes en la
guerra a Ossetia del Sud (2008)
contra Georgia.
- Ruslan Labazanov
: lider guerriller i presumpte cap de la mafia txetxena, va ser molt influent i poderos al govern local. Va participar en la guerra d'independencia txetxena pero el
1996
va ser assassinat als vint-i-nou anys possiblement per ordres de Xamil Bassaiev.
- Salman Raduiev
: nascut el
1967
va ser un dels principals comandants txetxens entre 1994 i 1999, especialment poderos com a cap milicia despres de la primera guerra. Arrestat el 2000,
[36]
va morir en misterioses circumstancies en una colonia penal russa dos anys despres.
- Germans Iamadaiev
: van ser tres germans que van destacar en la guerra d'independencia i van adquirir poder despres de la fi d'aquesta, pero que en oposar-se a grups islamics que van atacar Daguestan van preferir aliar-se al govern rus, merces al qual reberen importants carrecs al govern titella. El major, Ruslan Iamadaiev, va neixer el
1961
i va ser el que va comptar amb major influencia fins al seu assassinat el 2008; el segon, Djabrail Iamadaiev, nascut el 1970 va ser assassinat el 2003; el menor, Sulim Iamadaiev, va neixer el 1973 i va morir a
Dubai
per les ferides rebudes en un atemptat el
2009
.
- Ibn Al-Khattab
: fou un dels comandants rebels. Va neixer el
1969
a l'
Arabia Saudita
i fou el principal comandant dels
mujahidins
estrangers que van participar en la guerra. Va lluitar a l'
Afganistan
i va arribar a Txetxenia el 1994, on s'alia amb Bassaiev i participa en l'ofensiva contra el Daguestan. Despres de la invasio russa va comandar guerrilles i va financar atacs terroristes fins a la seva mort, el 2002, a mans de l'
FSB
.
Al costat de tactiques tradicionals de guerrilla, els insurgents han utilitzat el terrorisme com una altra de les seves armes, sobretot contra les noves autoritats establertes en
Grozni
.
L'
assalt al teatre de Moscou
el
23 d'octubre
de
2002
per un grup terrorista va exigir, sense exit, la retirada de les tropes russes. Tres dies mes tard l'edifici va ser assaltat per forces de l'
Spetsnaz
. Gracies a un gas que va ser enviat per les reixetes de ventilacio i va adormir als terroristes, el grup de rescat va aconseguir entrar i prendre el control de la situacio. Cap dels terroristes va sobreviure. Els rebels amenacaven de detonar bombes suicides que causarien la mort dels aproximadament 850 ostatges. Tanmateix, uns 130 d'aquests van morir a causa de la inhalacio de gas.
Aquest desenllac va ser considerat satisfactori per a les forces russes, ja que van impedir la mort de la resta d'ostatges. No obstant aixo va suscitar polemica pel nombre de civils morts (9 dels quals eren estrangers) en una situacio en que va ser dificil traslladar els ostatges intoxicats. A mes, el govern no va donar donar a coneixer els components del gas, una negativa que medics russos van criticar al·legant el fet que es podien haver salvat mes vides aplicant rapidament antidots apropiats. Informes posteriors assenyalen que es van usar farmacs per reanimar els intoxicats. El govern rus es va negar a donar la formula del gas que va provocar que els terroristes s'adormissin per ser una arma especificament russa d'estrategia. Considera els components com a secret d'estat al·legant que d'una altra manera els enemics podrien utilitzar-los amb finalitats nocives per al poble rus.
En resposta al frustrat atemptat, al desembre dos camions bomba van destruir la seu central del govern prorus a Grozni.
Al marc de
2002
, el dirigent
wahhabi
Amir Khattab
va morir, i
Amir Abu al-Walid
el va succeir.
El
9 de maig
de
2004
va ser assassinat
Akhmat Kadirov
, el llavors president de la
Republica Txetxena
(administracio prorussa) i fou substituit pel seu fill
Ramzan Kadirov
, primer com a primer ministre i despres (marc de
2007
) com a president.
Malgrat la insistencia de les autoritats russes en que la guerra ha acabat, la republica segueix sofrint una situacio inestable. La guerrilla va continuar les seves operacions, liderada per
Xamil Bassaiev
, fins que aquest va morir en 2006 per un atac rus, segons els russos, o un accident segons els txetxens. L'estrategia actual dels rebels es la de cometre atacs terroristes fora de Txetxenia.
El problema georgia
[
modifica
]
La guerra de Txetxenia va produir tambe reiterats xocs diplomatics entre
Russia
i
Georgia
, pais que (segons els russos) hauria permes als rebels txetxens d'establir un
santuari
a la seva zona fronterera. Aquestes acusacions van augmentar despres de la caiguda del president
Eduard Xevardnadze
, substituit pel nacionalista i prooccidental
Mikheil Sakaixvili
. Els georgians van replicar que
Russia
dona suport a territoris georgians independitzats
de facto
, com
Abkhazia
i
Ossetia del Sud
. Aquestes tensions van portar al govern rus a decretar un embargament economic contra el pais caucasic i van fomentar un clima antigeorgia.
Les baixes militars de tots dos bandols son impossible de verificar i es creu que van ser molt elevades. La llista oficial de baixes militars publicades pel Ministeri de Defensa rus el 10 d'agost de 2005 es de 3.450 soldats russos des de 1999.
[37]
Aquestes dades son molt parcials.
Les organitzacions independents russes i occidentals eleven molt el nombre. Per exemple, la Unio dels Comites de Mares de Soldats de Russia va estimar en unes 11.000 les baixes russes entre 1999 i 2003.
[38]
Segons l'administracio prorussa, igual que els separatistes, entre 200.000 i 500.000 civils van perdre la vida en les dues guerres.
[39]
Les fonts independents rebaixen molt aquesta quantitat. Segons el grup pro-Drets Humans Memorial entre 15.000 i 25.000 civils van morir o van desapareixer entre 1999-2006. La Societat d'Amistat Rus-Txetxena estima un nombre de morts a les dues guerres que oscil·laria entre 150.000 a 200.000 civils (sumats als 20.000 a 40.000 soldats russos i possiblement la mateixa quantitat de rebels txetxens). Xifres oficials de l'actual govern txetxe estimen les morts en uns 100.000
russos etnics
i 30.000 a 40.000
txetxens
, xifres en les quals s'inclouen uns 10.000 soldats russos.
[40]
Segons
Amnistia Internacional
la segona guerra va matar almenys 25.000 persones des de 1999, i 5.000 persones mes estarien desaparegudes.
"Txetxenitzacio" de Russia
[
modifica
]
Una altra consequencia de la guerra va ser el fet que els soldats i policies que van intervenir en la guerra es van acostumar al clima d'impunitat en el qual actuaven i, a la tornada, van importar a les seves regions d'origen la brutalitat policial. A part, els veterans de la guerra pateixen sovint sequeles psicologiques i fisiques, un fenomen anomenat la
sindrome txetxena
.
- ↑
Федеральным силам в Чечне противостоят 22 тыс. боевиков
Arxivat
2012-03-18 a
Wayback Machine
. Ministeri de Defensa de Russia
- ↑
Thousands of Russians killed in Chechnya
- ↑
On losses in Russian army
- ↑
North Caucasus Weekly, The Jamestown Foundation ? 24 octubre 2008 ? Volume IX, Issue 40
- ↑
≪
10 Russian Soldiers Killed in Dagestan Bomb Explosion ? Islamweb.net ? English
≫. Islamweb.net. [Consulta: 17 octubre 2011].
- ↑
≪
Second Chechen campaign takes its toll
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-10-05. [Consulta: 21 juny 2014].
- ↑
A Russian Chronology: octubre ? desembre 2005 ? Defence Academy of the United Kingdom
[
Enllac no actiu
]
- ↑
John Pike. ≪
About 200 police, troops killed in Dagestan in four years
≫. Globalsecurity.org, 20-08-2006. [Consulta: 17 octubre 2011].
- ↑
≪
S. Russia police foiled 30 terrorist acts since Jan. -prosecutor | Russia | RIA Novosti
≫. En.rian.ru, 21-06-2007. [Consulta: 17 octubre 2011].
- ↑
North Caucasus Weekly, The Jamestown Foundation ? 9 gener 2008 ? Volume X, Issue 1
- ↑
Sean. ≪
Interior Ministry Releases Casualties in Chechnya
≫. Seansrussiablog.org. [Consulta: 17 octubre 2011].
- ↑
≪
More than 1,000 Chechen police died in anti-terrorist operations ? Chechen Interior Ministry
≫. Groups.yahoo.com. [Consulta: 17 octubre 2011].
- ↑
WPS observer. ≪
On losses in Russian army
≫. Wps.ru. [Consulta: 17 octubre 2011].
- ↑
The Second Chechen War (1999 ? present)
- ↑
≪
Russia: desembre 25, 2002
≫. Strategypage.com. [Consulta: 17 octubre 2011].
- ↑
≪
Russia put 750 militants out of action in 2009 ? Interior Ministry | Russia | RIA Novosti
≫. En.rian.ru, 01-10-2009. [Consulta: 17 octubre 2011].
- ↑
≪
What justice for Chechnya's disappeared?
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-10-05. [Consulta: 21 juny 2014].
- ↑
Gesellschaft fuer bedrohte Voelker ? Society for Threatened Peoples. ≪
Effective human rights work is the best weapon against terrorism
≫. Gfbv.de, 27-09-2001. Arxivat de l'
original
el 28 de setembre 2011. [Consulta: 17 octubre 2011].
- ↑
≪
Новые доказательства поддержки Аль-Каидой чеченских боевиков
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-12-07. [Consulta: 21 juny 2014].
- ↑
Главный эмиссар "Аль-Каиды" уничтожен в Чечне
- ↑
≪
Russia acknowledges 3,400 soldiers killed in Chechnya since 1999
≫. Spacewar.com, 30-03-2005. [Consulta: 17 octubre 2011].
- ↑
≪
Исполняющий обязанности Президента, Председатель Правительства Владимир Путин дал интервью телеканалу ОРТ.
≫ (en rus). Govern rus, 15-01-2000. Arxivat de l'
original
el 13 de novembre 2013. [Consulta: 21 juny 2014].
- ↑
Statistical Handbook on the World's Children
. Westport: Greenwood Publishing Group, pag. 490.
ISBN 978-1-57356-390-1
- ↑
Global security - Second Chechnya War - Dagestan Incursions - Agost- setembre del 1999
- ↑
≪
Chechnya, Whhabism and the invasion of Dagestan
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-04-20. [Consulta: 18 juny 2014].
- ↑
Rodrigo Fernandez.
El Ejercito ruso dice haber completado el cerco en torno a Grozni
,
El Pais
, 20.12.1999; 18.04.2012
- ↑
Luis Matias Lopez.
Putin da por terminada la conquista de Grozni tras la retirada de los guerrilleros
,
El Pais
, 20.12.1999; 18.04.2012
- ↑
≪
Chronology for Adzhars in Georgia
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-06-22. [Consulta: 18 juny 2014].
- ↑
≪
Russia/Txetxenia.- Abatut l'expresident de la Republica Txetxena d'Ichkeria per les forces russes
≫.
Vilaweb
, 15-05-2005. [Consulta: 8 desembre 2014].
- ↑
≪
Almenys 140 morts en l'assalt per part de les forces russes al teatre de Moscou
≫.
324.cat
, 09-11-2006. [Consulta: 8 desembre 2014].
- ↑
Terrorist Groups - The Special Purpose Islamic Regiment
- ↑
Globalsecurity.org - Special Purpose Islamic Regiment
- ↑
Special Purpose Islamic Regiment (SPIR) | The Investigative Project on Terrorism
- ↑
≪
Globalsecurity.org - Riyadus-Salikhin Reconnaissance and Sabotage Battalion of Chechen Martyrs
≫. Arxivat de l'
original
el 2017-12-09. [Consulta: 18 juny 2014].
- ↑
≪
Globalsecurity.org - Islamic International Peacekeeping Brigade
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-03-13. [Consulta: 18 juny 2014].
- ↑
≪
Russia.- Comenca a Daguestan el judici a l'excapitost txetxe Salman Raduiev per la massiva presa d'ostatges de Kizli
≫.
Vilaweb
, 15-12-2001. [Consulta: 8 desembre 2014].
- ↑
≪
maig 2001: Summary of main news related to the conflict in Chechnya
≫. Watchdog.cz. [Consulta: 17 octubre 2011].
- ↑
Chechnya war
Arxivat
2010-06-20 a
Wayback Machine
., Reuters AlertNet, 11 d'abril del 2007
- ↑
≪
Human Rights Violations in Chechnya (angles)
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-08-21. [Consulta: 21 agost 2007].
- ↑
Chechen official puts death toll for 2 wars at up to 160,000 - The New York Times
16 d'agost de 2005
Enllacos externs
[
modifica
]