Naguib Mahfuz
|
Nom original
| (ar)
???? ?????
|
---|
|
Naixement
| (ar)
???? ????? ??? ?????? ??????? ???? ??????
11 desembre 1911
El Caire (Egipte)
|
---|
Mort
| 30 agost 2006
(94 anys)
governacio de Gizeh (Egipte)
|
---|
Causa de mort
| Causes naturals
(
Insuficiencia renal cronica
i
pneumonia bacteriana
)
|
---|
Sepultura
| El Caire
|
---|
|
|
|
|
Religio
| Islam
|
---|
Formacio
| Universitat del Caire
-
filosofia
|
---|
|
Camp de treball
| Escriptura
,
guionatge
,
traduccio
,
periodisme
i
dramaturgia
|
---|
Ocupacio
| novel·lista
,
intel·lectual
,
periodista
,
escriptor de contes
,
escriptor
,
traductor
,
dramaturg
,
guionista
,
autobiograf
|
---|
Activitat
| 1932
? 2004
|
---|
Membre de
| |
---|
Genere
| Novel·la
i
conte
|
---|
Influencies
| |
---|
|
Obres destacables
|
|
Conjuge
| Atiyatullah Ibrahim
(en)
(1954–2006)
|
---|
Premis
|
|
|
Naguib Mahfuz
(
arab
:
???? ?????
,
Naj?b Ma?f??
, de vegades transcrit
Naguib Mahfouz
, segons l'us
frances
) (
el Caire
,
Egipte
,
11 de desembre
del
1911
-
30 d'agost
del
2006
) fou un
escriptor
egipci
guardonat el
1988
amb el
Premi Nobel de Literatura
;
[1]
fins ara, ha estat l'unic escriptor
arab
que l'ha guanyat. Tambe rebe l'any 1995 l'Orde de les Arts i les Lletres atorgat pel govern frances.
[1]
Considerat el mes gran novel·lista egipci modern i un dels grans innovadors de la
novel·la
escrita en
llengua arab
, juntament amb
Tawfiq al-Hakim
, la seva produccio gira al voltant de la impossibilitat de l'esser huma de defugir el desti i les convencions socials, i explora temes d'
existencialisme
.
[2]
Fruit del seu compromis politic en la defensa de les cultures
cristiana
i
musulmana
, va estar en el punt de mira de grups extremistes.
Mahfuz va neixer l'
11 de desembre
del
1911
al barri vell de Gamaleyya, a la ciutat del
Caire
, en el si d'una familia de classe mitjana, de la qual fou l'ultim dels set fills i rebe el nom en homenatge al
ginecoleg
copte
Naguib Pasha Mahfouz (1882-1974), que atengue el seu naixement.
[3]
Fill petit d'una familia amb germans i germanes mes grans, desenvolupa un interes marcat per les relacions familiars i sobretot una forta atencio en les relacions imbricades del teixit social. Paral·lelament, es molt aviat atret pels llibres; la seva curiositat natural l'empeny a llegir tot el que li cau, obres literaries, filosofiques, cientifiques, i rep la influencia d'autors com Hafiz Najib,
Taha Hussein
o
Salama Moussa
.
[4]
A mes, la seva mare el va portar sovint als museus d'historia d'Egipte, que mes tard ?junt amb els barris on visque aquesta etapa de la seva vida, el-Gamaleyya i el-Abbaseyya? es convertirien en un tema important en molts dels seus llibres.
[5]
La familia Mahfuz observava l'
islam
, i l'escriptor va rebre una educacio estricta en el marc d'aquesta religio. En una entrevista, va explicar el clima altament religios que es vivia a casa seva durant la infantesa, i va manifestar que "mai hauria pensat que d'aquella familia en sortiria un artista."
[5]
El 1919, assisteix a l'aixecament popular de la multitud contra els anglesos i a la seva severa repressio, escena que marcara de manera durable el seu esperit i en que s'estrena el seu interes per la politica.
El 1924, ell i la seva familia deixen Gamaleyya per instal·lar-se a Abbasseyya, un barri mes residencial. Continuara estant, no obstant aixo, lligat al barri del seu naixement, el de la mesquita al-Husayn, dels cafes populars i dels carrerons, i dels seus personatges, en qui pouara la majoria dels seus herois.
Aixi, doncs, interessat des de jove per les lletres, Mahfuz entra a la Universitat
Fuad I
(actual Universitat del Caire), on finalitza la carrera de filosofia l'any 1934 i comenca a escriure articles en revistes com
er-Risala
,
el-Hilal
o
Al-Ahram
; decideix dedicar-se professionalment a l'escriptura l'any 1936. Aixi mateix, s'interessa per les llengues estrangeres, sobretot l'
angles
, per la qual cosa es va proposar la tasca de traduir obres literaries en arab, de la qual la mes coneguda en fou una de James Baikie sobre l'antic Egipte (
1932
). En aquesta epoca,
Salama Moussa
, un intel·lectual de la
societat fabiana
, fou una de les majors influencies en el pensament cientific i social de Mahfuz.
Temps despres, Mahfuz abandona el mon academic per esdevenir funcionari public, tasca que exerci fins a l'any 1972. Va treballar en el Ministeri egipci d'herencies i donacions; tambe fou director de
censura
i director de la fundacio d'ajuda al cinema del departament d'art i, finalment, va servir com a consultor al Ministeri de cultura.
[6]
Durant els seus estudis universitaris, publica les primeres novel·les en els diaris i s'apassiona per a l'escriptura de novel·les historiques, comencament d'una obra prolifica que seguira amb la seva carrera de funcionari, amb un estil de vida i una disciplina rigorosos. La seva obra es marcada per una gran diversitat que reflecteix la varietat dels seus centres d'interes i la riquesa dels essers humans que constitueixen la seva principal font d'inspiracio. Son, amb el seu fort lligam a la ciutat del Caire, el caracter dominant de la seva obra, amb la classificacio habitual en periodes (faraonic, realista, filosofic, estetic), dictats per l'evolucio de les seves preocupacions i dels seus estats d'anim.
Avancant amb obstinacio pels diferents solcs que ha decidit tracar, te periodes d'indecisio -per exemple, entre les seves passions rivals, filosofia i literatura- o de dubte -el silenci de set anys abans de la publicacio de
Trilogia
- o pel buit despres del xoc de la derrota del 1967.
Alhora, participa activament en la vida literaria egipcia animant salons literaris i prodigant el seu encoratjament a tota una generacio de joves escriptors. Sempre ha continuat sent fidel al cercle dels seus amics (anomenats els
Harafich
), que continuava delectant pel seu esperit incisiu i el seu sentit de l'humor. Col·labora igualment en l'observacio de la vida social i politica publicant regularment croniques en el gran diari
al-Ahram
, en que ha conservat sempre un despatx.
El 1988, obte el premi Nobel de literatura, que consagra una obra rica i variada. Es la primera vegada que aquest premi tria un autor arab.
La salut de l'escriptor comenca a deteriorar-se despres de ser atacat l'any
1994
per uns extremistes islamics, que li van infligir una greu ferida al coll amb una arma blanca en considerar la seva obra com una blasfemia contra la
religio musulmana
. Al marc del
1995
, Mohamed Nafi Mustafa i Mohamed al-Mahlaui, presumptes autors materials de l'atemptat, van ser penjats en una preso del Caire. El
1996
, fou catalogat per grups radicals islamics com a ≪heretge≫ i sentenciat a mort. Des de llavors, es va mantenir practicament reclos a casa seva, amb sortides esporadiques i sota proteccio policial. No obstant aixo, va mantenir, dins de les seves possibilitats, una vida literaria activa, durant la qual participava en reunions en centres literaris del Caire i publicava cada dijous una columna en forma d'entrevista en el setmanari
Al-Ahram Weekly
, en que solia abordar assumptes d'actualitat politica i social.
El
19 de juliol
del
2006
fou hospitalitzat d'urgencies en caure al carrer mentre passejava pel Caire. Despres d'operar-lo, mori el
29 d'agost
del mateix any a consequencia d'una
ulcera
sagnant.
Obra literaria
[
modifica
]
Als inicis de la seva carrera literaria, es dedica a compondre obres de ficcio i va publicar una mica mes de 80 relats quan hague acabat els seus estudis mitjans. La
decada del 1940
es considerada una de les mes completes pel que fa a les obres de Mahfuz, en la qual surten a la llum obres com
La malediccio de Ra
(
1939
),
Radubis
(
1943
) i
La batalla de Tebes
(
1944
). Posteriorment, l'escriptor s'interessa per la novel·la social i fa les seves primeres incursions com a guionista cinematografic.
Entre
1956
i
1957
, la seva ≪trilogia del Caire≫ (formada per
Bayn al-qasrayn
??? ???????,
Entre dos palaus
,
1956
;
Qasr al-shawq
??? ?????,
El palau del desig
,
1957
, i
Al-sukariya
???????,
El carrer del sucre
, 1957) obte un exit remarcable en l'epoca de grans canvis socials i politics que se succeiren a
Egipte
despres de la caiguda de la monarquia, l'any
1952
. Una de les seves obres mes reconegudes per la critica, i alhora mes polemiques, es
Awlad haratina
(????? ??????,
Els nois del
carrero
,
1959
), que fou prohibida a Egipte perque es considerava que menystenia
Mahoma
. Aquesta novel·la va ser el desencadenant perque el lider islamista
Omar Abdel-Rahman
, un dels implicats en els atemptats contra el
World Trade Center
de
Nova York
del
1993
, el condemnes a mort.
El
1988
, fou guardonat amb el
Premi Nobel de Literatura
l'autor ≪que, amb treballs rics en matisos ?d'una visio clara i realista alhora que evocadorament ambigua?, ha format un art narratiu arab que s'aplica a tota la humanitat≫.
L'agressio de
1994
li deixa greus sequeles que li van delmar la salut, ja que van provocar-li danys a la vista i a les orelles, aixi com una paralisi del brac dret, cosa que li impedi seguir escrivint amb normalitat. A pesar d'aixo, despres de sotmetre's a un llarg proces de fisioterapia, Mahfuz va aconseguir escriure una serie de relats molt breus, a l'estil dels
haikus
japonesos, alguns dels quals han estat publicats en la revista egipcia
Nisf al-Duniya
('La meitat del mon') sota el titol d'
Al-halam fatra al-lunqaha
(????? ???? ???????,
Somnis de convalescencia
, 2004).
Evolucio artistica
[
modifica
]
Es poden considerar diverses fases o etapes en l'evolucio artistica de Mahfuz:
- La primera etapa abasta des del comencament de la carrera literaria de Mahfuz fins al
1944
, en la qual l'autor publica fonamentalment novel·les historiques ambientades en l'
Egipte faraonic
, aixi com articles
filosofics
i
literaris
.
- La fase seguent s'inicia a partir del
1945
, amb la publicacio de la novel·la
Jan al-Jalili
(??? ???????), fins al
1957
. Abandona el tema
historic
, i se centra en la realitat contemporania. Son novel·les amb noms de carrers i barris del Caire i presenten els habitants de la ciutat, des de les classes mes populars fins a la petita
burgesia
. L'obra mes destacada d'aquesta epoca es
El carrero dels miracles
(??? ?????), publicada el 1947. Son aquestes novel·les les que consagraren el seu autor com el millor novel·lista arab.
- Una nova etapa compren la produccio de la
Trilogia del Caire
integrada pels titols
Entre dos palaus
(??? ???????),
Palau del desig
(??? ?????) i
La sucrera
(???????), publicats entre 1956 i 1957.
Fills del nostre barri
(????? ?????), tot i que es publica el 1959, anuncia ja la seguent fase en la produccio de Mahfuz. La novel·la tambe esta ambientada al Caire, encara que fora de la pentalogia realista, ja que es molt mes
espiritual
i
religiosa
.
- La fase seguent abasta des del
1961
fins al
1967
, que s'obre amb
El lladre i els gossos
(???? ???????), en la qual la
revolucio
va perdent progressivament les seves metes i els herois esdevenen antiherois solitaris i incompresos.
- Posteriorment, entra en el corrent de l'
absurd
i abasta des del
1968
fins al
1972
. En aquesta etapa, nomes escriura contes surrealistes i onirics. La narracio desapareixera per donar pas al dialeg com a mitja de comunicacio. En aquesta etapa, els personatges expressen l'ambient de
pessimisme
general que es viu despres de la gran derrota arab del
1967
davant
Israel
. Una obra d'aquesta etapa es
La taverna del gat negre
(????? ???? ??????).
- Des del
1972
fins al
1998
, Naguib Mahfuz creara amb un estil en que les seves obres seran fruit de la utilitzacio de tots els corrents literaris que havia exposat fins al moment.
Naguib Mahfuz i el desenvolupament del cinema egipci
[
modifica
]
Una de les facetes fonamentals de l'obra de Mahfuz es la variada relacio amb el cinema egipci al llarg d'un quart de segle. De fet, Mahfuz es, tot i no tractar-se d'un cineasta en sentit estricte, un dels grans artifexs indirectes del renaixement de la cinematografia egipcia en els
anys cinquanta
i
seixanta
, amb l'estil poc conreat fins aleshores del realisme social. El precedent n'es la famosa
La voluntat
(1939),
[7]
de Kamal Selim, autentic gir en la trajectoria del cinema egipci per la descripcio realista de la vida als barris populars del Caire. Tanmateix, l'herencia d'aquest film no arribaria sino a mitjan termini, ja que des dels Estudis Misr o Gizah alguns realitzadors com Fatin Abdel Wahab, Ahmed Badrakhan o Henry Barakat van continuar inundant el mercat interior (i, de fet, el de tot el mon arab) amb pel·licules de ficcio, desenvolupant un cinema inspirat en el qual es feia a Hollywood. La irrupcio de
Salah Abu Seif
,
Yussef Chahine
i Tewfiq Saleh
[8]
en el panorama dels anys cinquanta va modificar significativament l'esmentat panorama, i dota el seu pais d'un cinema madur i rigoros, sobretot compromes socialment, i proxim a una realitat tradicionalment negada en la pantalla.
[9]
Adaptacio de les seves novel·les
[
modifica
]
Naguib Mahfuz va estar directament vinculat a aquesta important inflexio, sobretot per l'adaptacio d'algunes de les seves novel·les al cinema. Es dificil precisar el nombre exacte d'obres de Mahfuz adaptades al cinema (o a la televisio), pero probablement ronda la dotzena i mitja, i es tracta invariablement de produccions egipcies. De tota manera, les seves principals obres,
El carrero dels miracles
(1947) i la trilogia cairota -
Entre dos palaus
(1956),
El palau de les passions
(1957) i
La sucrera
(1957)- van ser portades al cinema amb mes pena que gloria per Hassan al-Iman. Igual sort van tenir
La guatlla i la tardor
(1962),
El cami
(1965) i
El captaire
(1965), d'Hussam al-Din Mustafa, o d'
El miratge
(1948), portada al cinema per Anwar en-Shinawi.
La creacio d'ambients s'aconsegui mes en les adaptacions cinematografiques de
Khan al-Khalili
(1946) o
Cafe Karnak
(1974), obra d'Atif Selim i del jove Ali Badrakhan, respectivament, pero tampoc no pot parlar-se de pel·licules memorables. Per la seva part,
Amor sota la pluja
(1973) la porta a la pantalla Hussein Kemal,
[10]
amb la col·laboracio del mateix Mahfuz en el guio del film. Amb l'excepcio d'Abu Seif, nomes Kemal al-Skeikh sembla haver aconseguit reflectir adequadament en la pantalla el mon del novel·lista, per la seva adaptacio d'
El lladre i els gossos
(1961) i sobretot per
Miramar
(1967), a costa de privar-la de la riquesa de perspectives de l'original literari, en introduir una narracio lineal i suavitzar l'amargor del text de Mahfuz. Es pot, dir, doncs, que per al desenvolupament de la cinematografia egipcia les adaptacions de les novel·les de Mahfuz -amb independencia del seu exit popular- han exercit un paper mes aviat anecdotic i estan lluny d'haver marcat noves orientacions o tendencies.
Mahfuz com a guionista
[
modifica
]
La col·laboracio de Mahfuz amb diferents directors egipcis es desigual, i destaca la seva influencia en Atef Salem, que havia comptat ja amb Mahfuz com a guionista en els seus films
Han fet de mi un criminal
(1954),
L'ingrat
(1956), i
Nosaltres, els estudiants
(1959), un treball en el guio en que col·labora amb el seu col·lega Mohamed Abu Iussef, a partir d'un argument original de Tewfiq Saleh, per oferir una recreacio de les mobilitzacions universitaries de finals de la decada dels cinquanta. L'aposta pel realisme social, caracteristic del cinema egipci d'aquells anys, amb l'aguda observacio de la vida cairota, es plasma en l'
opera prima
de Tewfiq Saleh,
El carrero dels necis
(1955), una pel·licula molt diferent de les que ulteriorment realitzaria.
Amb Iussef Chahine
[
modifica
]
L'autentica importancia de Mahfuz per al cinema egipci rau, no obstant aixo, en la seva col·laboracio amb els dos mestres indiscutibles,
Iussef Chahine
i
Salah Abu Seif
. Per al primer, escrigue el guio de tres pel·licules, molt diferents entre si, que no son el millor de l'autor, pero enormement significatives des del punt de vista del desenvolupament del modern cinema egipci, i constitueixen testimonis excepcionals de l'actitud dels seus artistes i intel·lectuals davant la historia recent del pais. La primera de les esmentades col·laboracions fou
Jamila
(1958),
[11]
una exaltacio del proces d'independencia
algeria
mitjancant la figura de la resistent
Djamila Bouhired
. Film combatiu, dotat d'un vigoros ale epic,
Jamila
no aconsegueix elevar-se per sobre de les seves propostes, presa potser de les exigencies que la urgencia del tema imposava, pero representa un cert esperit progressista que seria caracteristic del cinema arab dels anys seixanta (en bona part, per efecte de la mateixa revolucio algeriana).
[12]
La segona col·laboracio amb Chahine es una pel·licula historica,
Saladi, el victorios
(1963),
[13]
una recreacio de les gestes del gran cabdill arab, aixi com una temptativa de reescriure la historia de les
croades
des del punt de vista oriental. Pero, significativament, Mahfuz i Chahine (cristia) subratllen molt mes el component arabonacionalista que el propiament religios, i d'aquesta manera el film esdeve amb prou feines una velada exaltacio del nou gran lider del mon arab,
Gamal Abdel Nasser
. De fet, poques dificultats podia trobar el molt sensibilitzat public egipci (l'exhibicio de
Samso i Dalila
, de
DeMille
, havia estat prohibida pel fet de mostrar un jueu vencedor de qualsevol enemic) per desxifrar el missatge, i aixi
Saladi
, que passa per ser el millor film historic realitzat en el mon arab, pot ser llegit com una mirada sobre l'Egipte -i el mon arab- de comencaments dels anys seixanta i com una decidida aposta pronasserista.
La perspectiva canvia completament en
L'eleccio
(1970),
[14]
una pel·licula realitzada despres de la derrota del 1967, en la qual Mahfuz i Chahine ofereixen -sota l'aparenca d'un
thriller
- una parabola prou criptica sobre l'ambigu paper dels intel·lectuals en la societat egipcia. D'aquesta manera, i malgrat les seves imperfeccions,
L'eleccio
inaugura una mes profunda reflexio sobre el tema en el cinema de Chahine, mentre que el desencant i l'amargor que irradia tampoc no estan absents de l'obra de Mahfuz en aquell moment (
Miramar
o
Amor sota la pluja
o, fins i tot, molts dels contes del periode 1968-1973).
Amb Salah Abu Seif
[
modifica
]
Pero, en el mon del cinema, l'
alter ego
de Mahfuz no podia ser cap altre que
Salah Abu Seif
, amb qui col·labora en una desena de films. La llegenda diu que Seif ensenya al Premi Nobel a escriure guions a finals dels anys quaranta; si es certa, el deixeble va aprendre be les seves llicons i enriqui el mestre amb les seves profundes i lucides croniques de la moderna societat egipcia i les seves desencantades mirades sobre la condicio humana.
Nascuts ambdos als barris populars del Caire (Mahfuz a Gamalia; Abu Seif a Bulaq), practicament de la mateixa edat (el novel·lista es tres anys mes gran que el cineasta), simpatitzants l'un i l'altre de l'esquerra egipcia (Mahfuz, aleshores socialista; Abu Seif, del Partit Comunista), van comencar el 1948 amb
Les aventures d'Antar i Abla
[15]
(un film impersonal sobre els amors llegendaris d'un esclau i la filla d'un senyor a l'Arabia preislamica, que va tenir, no obstant aixo, un exit espectacular). Mahfuz acabava d'abandonar el seu cicle de novel·les faraoniques per iniciar-se en la literatura realista, en tant que Abu Seif (un muntador experimentat que havia rebut una formacio addicional a Italia en plena febre
neorealista
) comptava nomes amb dues pel·licules en el seu historial, una d'aquestes una nova versio d'
El pont de Waterloo
, de
Mervyn LeRoy
. Ambdos es trobaven en un periode de maduracio i, sens dubte, l'estreta col·laboracio que van entaular resulta fecunda per a l'un i l'altre.
Despres d'aquesta primera experiencia cinematografica de Mahfuz, els seguents lliuraments del tandem van ser
Arribara el teu dia
(1952), una adaptacio cairota de
Therese Raquin
, de
Zola
(al qual Abu Seif tornaria a recorrer, ja sense Mahfuz, el 1960 amb
L'esplendor de l'amor
, titol darrere del qual s'amaga
La Bete humaine
, tambe de Zola) i
Raya i Sakina
[16]
(1953), inspirat en el cas real de dues assassines de dames riques a l'Alexandria dels anys vint. Despres d'aquest aprenentatge, la col·laboracio passara a donar els seus millors fruits, i foren els maxims exponents del realisme dels anys cinquanta, clara influencia de Mahfuz, amb titols com
El monstre
[17]
(1954), una sordida historia ambientada en els baixos fons d'un llogaret del Nil durant l'ocupacio britanica,
Joventut de dona
(1956), un intens i tenebros drama passional ambientat en el mon rural,
El pinxo
(1957), una historia passional en el terbol mon dels majoristes de fruites del Caire,
Lladre de vacances
(1958),
Via sense sortida
(1958),
Soc lliure
(1958),
Entre el cel i la terra
(1959) -malgrat ser un dels films preferits del realitzador- un insolit
a porta tancada
amb catorze variats personatges atrapats en un ascensor, que s'allunya del to habitual de la produccio d'Abu Seif en aquells anys. Es tracta de films formalment molt elaborats, a mig cami entre l'herencia del neorealisme italia i del realisme poetic frances, amb dialegs molt ben construits i, no menys important, excel·lentment interpretats per alguns dels millors actors i actrius egipcis (com ara, les interpretacions de la famosa ballarina
Tahia Carioca
en
Joventut de dona
i
El pinxo
).
Pero l'obra mestra d'Abu Seif (i probablement de tot el cinema egipci, juntament amb
Estacio Central
, de Chahine), es
Principi i fi
(1960), inspirada en la novel·la homonima de Mahfuz (publicada el 1949). Adaptada pel mateix novel·lista,
Principi i fi
disseca implacablement el mon de la petita burgesia cairota amb la historia d'un ambicios
arribista
que aconsegueix fer carrera en l'exercit gracies als ≪sacrificis≫ dels seus germans: l'un, subsistint humilment com a mestre de provincies; altre, submergint-se en el mon de l'hampa, i finalment la seva germana, prostituint-se en secret per poder pagar-li els estudis. El tragic desenllac posa la cirereta a un melodrama desmesurat en el paper, pero prodigiosament equilibrat en la seva plasmacio cinematografica (amb notables interpretacions d'
Omar Sharif
, Sanaa Gamil i Farid Chawki). Aquesta pel·licula, amb l'estructura tradicional del melodrama, retrata tota una societat (el barri en el qual viu la familia fa de microcosmos privilegiat davant l'escalpel de Mahfuz i Abu Seif) i una epoca (els ultims anys de l'ocupacio britanica), aixi com el seu ajustat reflex de les passions i miseries de l'esser huma.
Medalla Naguib Mahfuz de Literatura
[
modifica
]
Des del 1996 i anualment, s'atorga cada 11 de desembre, efemeride de la naixenca del literat, la Medalla Naguib Mahfuz de Literatura.
[18]
Es un certamen literari de
literatura arab
a la millor novel·la contemporania escrita en arab, que no disposa de traduccio a l'angles.
[18]
El llibre guanyador es traduit a l'angles i publicat per l'
American University in Cairo Press
.
[18]
L'any 2011 fou excepcional per al certamen a causa de la revolucio egipcia. El campus de la Universitat Americana del Caire es va veure afectat operativament i en comptes de la presentacio de l'adjudicacio, l'AUCP va donar el premi a "la creativitat revolucionaria del poble egipci durant l'aixecament popular que s'inicia el 25 de gener del 2011."
[19]
Titols traduits al catala
[
modifica
]
- 1939
:
??? ???????
,
?Aba? al-aqd?r
(
La malediccio de Ra
,
Edicions Bromera
, 2002)
- 1943
:
???????
,
R?d?b?s
(
Radubis, una cortesana en l'Egipte dels faraons
, Edicions Bromera, 2006)
- 1944
:
???? ????
,
Kif?? ??ba
(
La batalla de Tebes
, Edicions Bromera, 2008)
- 1947
:
???? ?????
,
Zuq?q al-Midaqq
(
El carrero dels miracles
, Edicions Bromera, 2007)
- 1950
:
????? ??????
,
Bid?ya wa-nih?ya
(
Principi i fi
,
Edicions 62
, 1989)
- 1956
:
?? ???????
,
Bayn al-qa?rayn
(
Entre dos palaus
, Edicions 62, 1996)
- 1961
:
??? ???????
,
Al-li? wa-l-kil?b
(
El lladre i els gossos
, Edicions Bromera, 1991)
- 1967
:
???????
,
M?r?m?r
(
Miramar
, Laia, 1989;
Edicions La Magrana
, 1998; Edicions Bromera, 2009)
- 1985
:
?????? ?? ???????
,
Al-???ix f?-l-?aq?qa
(
Akhenaton, el rei heretge
, Edicions Bromera, 2004)
Obra completa
[
modifica
]
Titol original
|
Traduccio al catala
|
Primera edicio
|
Tipus
|
Misr el-Qadima
|
El vell Egipte
|
1932
|
|
Abath al-Aqdar
|
La malediccio de Ra
|
1939
|
novel·la historica
|
Radubis
|
Radubis, una cortesana en l'Egipte dels Faraons
|
1943
|
novel·la historica
|
Kifah Tiba
|
La batalla de Tebas
|
1944
|
novel·la historica
|
Al-Qahira al-Jadida
|
El nou Caire
|
1945
|
novel·la
|
Khan al-Khalili
|
Khan al-Khalili
|
1946
|
novel·la
|
Zuqaq al-Midaqq
|
El carrero dels miracles
|
1947
|
novel·la
|
Hams al-Junun
|
El murmuri de la bogeria
|
1947
|
novel·la
|
Al-Sarab
|
El miratge
|
1948
|
novel·la
|
Bidaya wa nihaya
|
Principi i fi
|
1949
|
novel·la
|
Bayn al-Qasrayn
|
La Trilogia Volum I : Entre dos palaus
|
1956
|
novel·la
|
Qasr al-Chawq
|
Volum II : Palau de les passions
|
1957
|
novel·la
|
Al-Sukkariyya
|
Volum III : La sucrera
|
1957
|
novel·la
|
Al-Liss wal-Kilab
|
El lladre i els gossos
|
1961
|
novel·la
|
Al-Simman wal-Kharif
|
La guatlla i la tardor
|
1962
|
novel·la
|
Dunia Allah
|
El mon de Deu
|
1962
|
novel·la
|
Al-Tariq
|
El cami
|
1964
|
novel·la
|
Bayt sayyi' al-sumaa
|
Una casa amb mala fama
|
1965
|
novel·la
|
Al-Chahhadh
|
El captaire
|
1965
|
novel·la
|
Tharthara fawq al-Nil
|
Xerrameca al Nil
|
1966
|
novel·la
|
Awlad Haratina
|
Els nens del nostre barri
|
1967
|
|
Miramar
|
Miramar
|
1968
|
novel·la
|
Khammarat al-Qitt al-Aswad
|
El cabaret del Gat negre
|
1969
|
novel·la
|
Tahta al-Midhalla
|
Sota l'abric
|
1969
|
novel·la
|
Hikaya bila bidaya wala nihaya
|
Una historia sense principi ni final
|
1971
|
novel·la
|
Chahr al-'Assal
|
La lluna de mel
|
1971
|
novel·la
|
Al-Maraya
|
Miralls
|
1972
|
novel·la
|
Al-Hubb taht al-matar
|
Amor sota la pluja
|
1973
|
novel·la
|
Al-Jarima
|
El crim
|
1973
|
novel·la
|
Al-Karnak
|
Cafe Karnak
|
1974
|
novel·la
|
Hikayat haratina
|
Histories del nostre barri
|
1975
|
novel·la
|
Qalb al-Layl
|
Al cor de la nit
|
1975
|
novel·la
|
Hadrat al-Muhtaram
|
Sa Excel·lencia
|
1975
|
novel·la
|
Malhamat al-Harafich
|
L'epopeia dels Harafich
|
1977
|
novel·la
|
Al-Hubb fawq hadabat al-Haram
|
L'amor al cim de les piramides
|
1979
|
novel·la
|
Al-Chaytan ya'edh
|
El consell del diable
|
1979
|
novel·la
|
'Asr al-Hubb
|
El temps de l'amor
|
1980
|
novel·la
|
Afrah al-Qubba
|
Els casaments d'el-Qubba
|
1981
|
novel·la
|
Layali Alf Layla
|
Les nits de les mil i una nits
|
1982
|
novel·la
|
Ra'aytu fima yara al-Na'im
|
T'he vist en el meu somni
|
1982
|
novel·la
|
Al-Baqi min al-Zaman Sa'a
|
Nomes una hora
|
1982
|
novel·la
|
Amam al-'Arich
|
Davant El-Arich
|
1983
|
novel·la
|
Rihlat Ibn Fattouma
|
El viatge d'Ibn Fattouma
|
1983
|
novel·la
|
Al-Tandhim al-sirri
|
L'organitzacio clandestina
|
1984
|
novel·la
|
Al-'A'ich fil-Haqiqa
|
Akhenaton, el rei heretge'
|
1985
|
novel·la
|
Yawma maqtal al-Za'im
|
El dia de l'assassinat del lider
|
1985
|
novel·la
|
Hadith al-Sabah wal-Massa'
|
Paraules del mati i de la tarda
|
1987
|
novel·la
|
Sabah al-Ward
|
Mati de roses
|
1987
|
Relats
|
Quchtumar
|
Quchtumar
|
|
novel·la
|
Al-Fajr al-kadhib
|
L'ala traidora
|
1989
|
novel·la
|
Asdaa al-sira al-dhatiyya
|
Ecos d'una autobiografia
|
1996
|
novel·la
|
- ↑
1,0
1,1
≪
Naguib Mahfuz
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Haim Gordon. ≪
Naguib Mahfouz's Egypt: Existential Themes in His Writings
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-09-27. [Consulta: 26 abril 2007].
- ↑
Pipes
, Daniel. ≪
Ressenya de
Najib Mahfuz: The Novelist-Philosopher of Cairo
≫. [Consulta: 24 maig 2013].
- ↑
Charlotte El Shabrawy ≪
Naguib Mahfouz, The Art of Fiction No. 129
≫.
The Paris Review
, Summer 1992 [Consulta: 25 setembre 2012].
- ↑
5,0
5,1
Rasheed El-Enany..
Naguib Mahfouz: The Pursuit of Meaning
(en angles). Routledge, 1992, p. 7.
ISBN 0-415-07395-2
.
- ↑
Tore Frangsmyr; Sture Allen
Nobel Lectures: Literature, 1981-1990
. World Scientific, 1993, p. 121.
ISBN 978-981-02-1177-6
[Consulta: 26 setembre 2012].
- ↑
http://www.elcinema.com/work/wk1006604/
.
- ↑
http://www.imdb.com/name/nm0757976/?ref_=tt_ov_dr
.
- ↑
THORAVAL, Y.; Regards sur le cinema egyptien (1895-1975), Editions L'Harmattan, Paris, 1988.
- ↑
Thartharah fawq al-Nil,
http://www.imdb.com/title/tt0356117/
.
- ↑
Djamilah,
http://www.imdb.com/title/tt0051539/
.
- ↑
SHOCHAT, E.: ≪Egypt: Cinema and Revolution≫, en Critical Arts, vol. 2, num. 2, 1983, pags. 22-32.
- ↑
El Naser Salad el Din,
http://www.imdb.com/title/tt0057357/
.
- ↑
Al ikhtiyar,
http://www.imdb.com/title/tt0065879/
.
- ↑
Coneguda tambe com
Mughamarat Antar wa Abla
,
http://www.imdb.com/title/tt0040617/
.
- ↑
http://www.imdb.com/title/tt0316472/
.
- ↑
El wahsh
,
http://www.imdb.com/title/tt0318821/
.
- ↑
18,0
18,1
18,2
Naguib Mahfouz Medal for Literature
, official website.
- ↑
"This year’s Naguib Mahfouz Medal award goes to … you"
, M. Lynx Qualey,
Almasry Alyoum
, 12 desembre 2011.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
---|
1901?1925
| |
---|
1926?1950
| |
---|
1951?1975
| |
---|
1976?2000
| |
---|
2001?present
| |
---|