Guionista

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula ocupacióGuionista
Tipus d'ocupacio
escriptor Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
guionatge Modifica el valor a Wikidata

El guionista es l' autor d'un guio literari , sia per una produccio audiovisual o radiofonica , o be per una historieta de comic . El guio pot ser una creacio original o una adaptacio d'una altra obra preexistent. [1]

Evolucio historica [ modifica ]

El paper del guionista s'ha anat modificant historicament i prenent importancia amb la complexitat de la produccio. [2] En els primers anys del cinema amb el cinema mut l'equip generalment es restringia a l' operador de camera , muntador i director i algun llibretista per proposar i crear situacions que recreaven els tecnics. El guio tal com se’l coneix actualment va neixer amb el cine sonor. [3]

Els escriptors que van arribar a Hollywood durant la decada dels anys 1930 basicament venint del mon literari de Broadway i del periodisme . Inicialment els guionistes treballaven precariament i a contrarellotge. El treball als estudis era un treball en cadena . L'important era la quantitat. [2] Uns, especialitats en determinades tematiques o en alguna de les fases del guio. [4] Poc despres de la Segona Guerra Mundial es calcula que hi havia uns 560 escriptors contractats per Hollywood, uns 175 dels quals treballaven a la Metro-Goldwyn-Mayer . L'estudi partia d'una idea recomanada per l'oficina d'argument, podia ser original pel cinema o be d'un llibre, obra de teatre, se li donava a l'escriptor perque en presentes una sinopsi al productor i si li agradava es feia una reunio entre el mateix guionista, un representant de l'estudi i el director si ja estava seleccionat pel projecte. [5] A partir d'aqui comencaven diverses fases on es desenvolupaven argument, dialegs, accio, a mes dels llocs de rodatge, sempre amb la supervisio de produccio i l'oficina d'arguments dels estudis. No va ser fins a finals de la decada del 1940 que alguns escriptors van abandonar els estudis i es van convertir en independents.

Hi va haver escriptors que van aconseguir un cert control creatiu sobre el seu treball, John Huston , per exemple es va iniciar a Hollywood com a guionista a la Warner , tenia una clausula en el seu contracte que li va permetre l'oportunitat de passar a dirigir, ho va fer comencant amb El Falco maltes (1941). El 1950 el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que els estudis que tenien les seves propies cadenes de cinema limitaven la competencia i va suposar el fet de posar fi a tota una epoca. Per la seva banda la televisio tambe comencava a ser una competidora per la industria cinematografica. Els guionistes passarien a treballar per projectes en comptes de contractes anuals. [6] La transformacio del sistema d'estudis classic passant a convertir-los mes en agencies de financament i distribucio va alterar el poder dels executius per comprar una obra i posteriorment contractar l'escriptor per redactar el guio sobre la idea i, en canvi, va fer mes probable que fossin els guionistes qui aportessin les idees i guions originals als seus agents i aquests busquessin un productor per fer la pel·licula.

Tot i que el guionista s'ha anat equiparant en reconeixement i economicament amb directors, productors i amb la majoria d'actors, [7] encara treballa en moltes ocasions en una posicio subordinada i ha d'assumir les critiques i refer els guions atenent les exigencies de productors, directors i fins i tot els actors. [4] A mesura que augmenta el cost d'una pel·licula s'incrementa el respecte per la persona que escriu els guions i molts actors no es comprometen amb el projecte sense haver llegit el guio. [8]

Com apunta l'autor i director Sergi Belbel , l’apogeu de les series, va molt lligat a les ingents possibilitats del mitja televisiu, que permet experimentar en sentits diversos, tant de genere com de format. En el cinema, la majoria d'ocasions, el factor productiu s'imposa a la linia creativa, en canvi, a la televisio la figura del creador ha guanyat protagonisme, aconseguint una certa prevalenca sobre la del productor. [9]


La tasca del guionista [ modifica ]

Els guionistes son els autors de la historia que explica el film, tot i que moltes vegades la seva feina no es prou reconeguda. A Europa sobretot el guionista esdeve director per protegir la seva obra com els francesos de la Nouvelle vague , Bergman o el danes Von Trier . Als estudis de Hollywood historicament es destaca mes la figura del director, quedant en segon pla la figura del guionista. [10]

Desenvolupament del guio [ modifica ]

El desenvolupament es una tasca continua: estudis, productors , directors i actors estan constantment a la recerca de bon material a partir del qual crear una pel·licula. Trobar una historia forta, personatges distintius i el potencial tant per a la capacitat com per a la rendibilitat. Generalment, un productor o un possible productor impulsa el proces de desenvolupament; no obstant aixo, un projecte pot ser iniciat per un director, actor, agent o advocat, que troba el material i col·labora amb un productor per portar-lo a la pantalla. [11]

Si no es tracta d'una historia original, el proces de desenvolupament es desencadena per l'adquisicio d'una propietat (un guio o drets d'historia basats en una propietat literaria o una altra font), el productor haura d'avaluar el projecte pel seu potencial com a pel·licula rendible, tambe en funcio dels recursos necessaris que es preveuen disposar per portar el projecte fins a l'inici de la produccio. Per avaluar el nou projecte es pot comparar amb films similars en genere, tematica o pressupost. [11] Els departaments de desenvolupament fan servir el que s'anomenen lectors per avaluar guions que provenen d'escriptors, productors, agents, resumint els punts forts i els punts febles per si poden ser bons pel projecte. Els estudis solen rebre molts guions no sol·licitats que tendeixen a rebre poca atencio, es basen gairebe exclusivament en guions de guionistes consolidats, representats per un agent consolidat. Aixo a la practica suposa una barrera perque nous guionistes puguin entrar al sistema, tot i que de vegades com excepcio, es possible vendre una idea sense guio, com en el cas d'un llibre d'exit o d'una presentacio d'un guionista, director o actor. Un guio solid facilita al productor vincular un director de renom que al seu torn porta al projecte actors experimentats i coneguts. [11]

Hi ha dues maneres en que un productor pot adquirir un guio. Pot comprar o optar per un guio acabat o contractar un guionista per escriure un guio basat en una idea o concepte o una altra obra literaria o dramatica. El cost i la possibilitat de poder comprar un guio acabat depen de l'estat del guionista. Un guio d'un escriptor consolidat amb molts credits, exits i premis, cridara l'atencio de molts estudis i tindra un preu elevat. En aquest cas el guio el presenta als estudis el representant de l'agencia de talent. Un guionista menys conegut sera mes accessible per a un productor independent

Quan comenca el rodatge, el guionista pot veure com li reescriuen reinterpreten o fins i tot ignores el seu guio, segons qui sigui el director del film, amb la possibilitat d'incorporar-se tambe aquest com a coautor. [12]

Els drets de l'obra [ modifica ]

Les negociacions per a un guio o els drets d'una propietat literaria tenen lloc entre un productor i l'escriptor o propietari de la propietat, o el seu agent, donant lloc a un contracte sovint anomenat acord de propietat literaria, que especifica els termes de la cessio de drets d'una part a l'altra. [11] Des del punt de vista legal, quan un escriptor escriu un guio original, esta protegit per les lleis de drets d'autor com a obra creada per l'autor. Els drets d'autor son propietat de l'escriptor. Les particularitats economiques de l'autoria audiovisual les contempla la Llei de Propietat Intel·lectual , reconeixent tambe l' autoria moral del guionista sobre l'obra en la versio definitiva. [13] D'altra banda, quan un escriptor es contractat per crear un guio de pagament basat en una idea o propietat del productor, s'anomena obra de lloguer ( write for hire ) i el productor es propietari dels drets d'autor. Es comu en aquestes ofertes que l'escriptor redacti un tractament o un esquema. Si el productor esta satisfet amb el tractament, l'escriptor passara a completar el guio. [11] En el cas d'adquisicio d'un guio completat o be dels drets d'una altra obra, el productor procura obtenir els maxims drets d'explotacio de la propietat, com poden ser els drets de sequela, prequela i remake, drets de produccio escenica teatral (dramatica i musical), pel·licules de televisio i drets de serie. i els drets dels videojocs. Tambe son importants els drets de format, l'estudi o el productor buscara tenir els drets de distribucio mes amplis possibles, inclos el dret d'explotacio de la pel·licula en tants territoris com sigui possible d'arreu del mon, i en tots els mitjans, incloent-hi totes les formes de televisio, lliurament a domicili, sistemes de reproduccio en linia a Internet i IPTV , i qualsevol metode o format desenvolupat en el futur. [11]

Associacions [ modifica ]

Els guionistes dels Estats Units es van rebel·lar en vagues , reclamant el seu segell d'autoria i denunciant el fet d'estar difuminats en l'engranatge de les produccions. Van aconseguir el reconeixement de l'autoria, deixant de ser nomes escriptors de guio. Amb la creativitat d'autor el guionista deixa de ser una peca mes de la produccio per ser reconeguda la seva obra. [9]

El Sindicat de Guionistes dels Estats Unitso Writers Guild of America (WGA) agrupa dues organitzacions que funcionen de forma independent, els guionistes de l' Est , agrupats en el Writers Guild of America, East (WGAE), amb seu a Nova York , fundat el 1951 i els de la costa Oest , Writers Guild of America West, amb seu a Los Angeles i fundat el 1954. Vetllen pels interessos dels guionistes de cinema, televisio, radio i nous mitjans. El gremi estableix regles de treball i credit, estableixen escales de pagament, fan de lobbies en nom dels seus membres i arbitren sobre possibles disputes. Tot i la seva activitat independent, duen a terme activitats conjuntes com els Premis del Sindicat de Guionistes dels Estats Units , sistema de credits de guio, registres de guions i negociacio de condicions i accions de vaga en defensa dels drets dels guionistes.

A Catalunya, l'agrupacio Guionistes Associats de Catalunya (GAC) es una associacio sense anim de lucre, fundada el 1997, [14] despres de sis anys de formar part de la seccio de guionistes de l’ Associacio d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), [15] que te com a objectiu defensar els interessos i garantir els interessos del col·lectiu de guionistes de mitjans audiovisuals de Catalunya. [16] Adherida a la Federacio de Guionistes Europeus (FSE) i a la Federacio d’Associacions de Guionistes Europeus (FAGMA).

Guionistes de pel·licules [ modifica ]

Un guionista de pel·licules es l'encarregat d'escriure un text del tot detallat que determini el context, la configuracio i les accions de l'obra, a mes dels dialegs.

Per aixo primer ha de recollir informacio (sovint amb l'ajuda d'un o diversos documentalistes) sobre el tema descrit per la sinopsi o per l'obra literaria que ha d'adaptar. Tambe poden col·laborar amb el guionista altres escriptors (co-guionistes) o comptar amb dialoguistes que estan especialitzats a escriure dialegs. Una de les particularitats del treball del guionista es que ha de dividir el guio no en capitols sino en sequencies numerades; igualment, a vegades ha d'escriure diverses versions del guio, ja que aquest pot canviar en funcio d'una serie de criteris (canvi d'actors, etc.). [17]

Molts escriptors s'han convertit en guionistes de les seves propies obres i molts directors de cinema , son tambe els seus propis guionistes. S'han convertit en directors o en mixtos (guionista-director, guionista-productor), com posem per cas: Mel Brooks , Michael Crichton , John Milius , Woody Allen , Richard Brooks , Blake Edwards , Francis Ford Coppola , George Lucas , Paul Mazursky o Neil Simon . [18]

Guionistes destacats [ modifica ]

Guionistes de comics [ modifica ]

Guionistes destacats [ modifica ]

Guionistes de series de televisio [ modifica ]

Pel que fa a les series de televisio, en general els guions son escrits per un equip de guionistes mes o menys nombros. Aixo permet millorar l'eficacia de la tasca creativa a causa del poc temps disponible. Hi ha, per exemple:

  • el responsable de la idea original
  • els responsables de l'escriptura de cada episodi
  • els encarregats d'aprofundir la personalitat de cada personatges.

Guionistes destacats [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Seger , Linda. El arte de la adaptacion: Como convertir hechos y ficciones en peliculas (en castella). 2>. Ediciones Rialp, 2000. ISBN 978-84-321-2976-3 .  
  2. ↑ 2,0 2,1 Brady, 2002 , p. 13.
  3. ↑ Tubau , Daniel. Las paradojas del guionista: Reglas y excepciones en la practica del guion (en castella). ALBA Editorial, 2013-07-24. ISBN 978-84-8428-900-5 .  
  4. ↑ 4,0 4,1 Konigsberg , Ira. Diccionario tecnico Akal de cine (en castella). Traduccio: Enrique Herrando i Francisco Lopez, 2004. ISBN 978-84-460-1902-2 .  
  5. ↑ Brady, 2002 , p. 17.
  6. ↑ Brady, 2002 , p. 19-20.
  7. ↑ Brady, 2002 , p. 23.
  8. ↑ Brady, 2002 , p. 27.
  9. ↑ 9,0 9,1 Castellvi Llavina , Cesca. ≪ Sergi Belbel: “El guionista ha deixat de ser una peca mes de la produccio” ≫. Nuvol.com, 23-08-2018. [Consulta: 28 maig 2023].
  10. ↑ Luque, 2004 , p. 15.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Landry , Paula; Greenwald , Stephen R. The Business of Film: A Practical Introduction (en angles). Routledge, 2018. ISBN 9781138571402 .  
  12. ↑ Luque, 2004 , p. 17.
  13. ↑ Cousido Gonzalez , Maria Pilar ≪ La propiedad intelectual del guionista ≫ (en castella). Derecom , 8, 2012, pag. 6. ISSN : 1988-2629 .
  14. ↑ ≪ Guionistes Associats de Catalunya - GAC ≫. Barcelona Film Commission. [Consulta: 28 maig 2023].
  15. ↑ ≪ Guionistes Associats de Catalunya ≫. enciclopedia.cat. [Consulta: 28 maig 2023].
  16. ↑ ≪ Guionistes Associats de Catalunya ≫. Academia del Cinema catala. [Consulta: 28 maig 2023].
  17. ↑ Borras Vidal , Jesus; Colomer , Antoni. EL LENGUAJE BASICO DEL FILM (en castella). Editorial Nido, 1977. ISBN 978-84-400-3863-0 .  
  18. ↑ Brady, 2002 , p. 25.

Bibliografia [ modifica ]

  • Brady , John. El oficio del guionista (en castella). Editorial Gedisa, S.A., 2002 (Multimedia). ISBN 978-84-7432-540-9 .  
  • Gutierrez San Miguel (Coord) , Begona; Luque , Ramon. ≪El Oficio de guionista. (R.Luque≫. A: Oficios de Cine (en castella)). Ocho y Medio, Libros de Cine, S.L, 2004 (Fahrenheit 451 (Ocho y medio)). ISBN 9788495839732 .  


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Guionista

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guionista&oldid=32494069 ≫