Existencialisme

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
En el sentit de les agulles del rellotge desde dalt a l'esquerra: Søren Kierkegaard , Simone de Beauvoir , Jean-Paul Sartre , Friedrich Nietzsche

L' existencialisme es un moviment filosofic que situa l' existencia humana en el centre de la reflexio. No pas l'existencia entesa en sentit abstracte, ni tampoc l'existencia de les coses o realitats no humanes, sino l'existencia humana concreta. Entre les tesis fonamentals del pensament existencialista, troba la supremacia de l'existencia sobre l'essencia humana, la consideracio de l'esser en el drama immediat de l'existencia dins un mateix i amb els altres, l'analisi dels sentiments que revelen la immersio limitada i individual de la persona en el mon , o la consideracio de la persona com a responsable del seu esser, per damunt de creences deterministes . [1] L'existencialisme es planteja la consciencia de la mateixa existencia humana i, en certa manera, el sentit d'aquesta, el sentit de la vida , atenent principalment a la finitud del mon huma: la mort , la fragilitat , la responsabilitat , la llibertat …

L'existencialisme s'associa amb diversos filosofs europeus dels segles xix i xx que compartien un emfasi en el subjecte huma, malgrat les diferencies sovint profundes de pensament. [2] [3] [4] Entre les primeres figures associades a l'existencialisme es troben els filosofs Søren Kierkegaard , Friedrich Nietzsche i el novel·lista Fiodor Dostoievski , tots els quals van criticar el racionalisme i es van preocupar pel problema del significat. Al segle  xx , destacats pensadors existencialistes van incloure Jean-Paul Sartre , Albert Camus , Martin Heidegger , Simone de Beauvoir , Karl Jaspers , Gabriel Marcel i Paul Tillich .

Molts existencialistes consideraven que les filosofies sistematiques o academiques tradicionals, en estil i contingut, eren massa abstractes i allunyades de l'experiencia humana concreta. [5] [6] Una virtut primaria en el pensament existencialista es l' autenticitat . [7] L'existencialisme va influir en moltes disciplines fora de la filosofia, com ara la teologia , el teatre, l'art, la literatura i la psicologia. [8]

Etimologia [ modifica ]

El terme existencialisme , procedent del frances, va ser encunyat pel filosof catolic frances Gabriel Marcel a mitjans dels anys quaranta del segle  xx . [9] [10] [11] Quan Marcel va aplicar per primera vegada el terme a Jean-Paul Sartre , en un col·loqui el 1945, Sartre el va rebutjar. [12] Posteriorment, Sartre va canviar d'opinio i, el 29 d'octubre de 1945, va adoptar publicament l'etiqueta existencialista en una conferencia al Club Maintenant de Paris , publicada com a L'existentialisme est un humanisme (L'existencialisme es un humanisme), un llibre breu que va ajudar a popularitzar el pensament existencialista. [13] Marcel va arribar a rebutjar ell mateix l'etiqueta a favor de Neosocratic , en honor a l'assaig de Kierkegaard Om Begrebet Ironi med stadigt Hensyn til Socrates (Sobre el concepte d'ironia amb referencia continua a Socrates).

Alguns estudiosos argumenten que el terme s'hauria d'utilitzar per referir-se nomes al moviment cultural a Europa dels anys 40 i 50 associat amb les obres dels filosofs Sartre, Simone de Beauvoir , Maurice Merleau-Ponty i Albert Camus . [2] Altres estenen el terme a Kierkegaard, i altres l'estenen fins a Socrates . [14] Tanmateix, sovint s'identifica amb les visions filosofiques de Sartre. [2]

Historia [ modifica ]

Precursors [ modifica ]

Alguns han argumentat que l'existencialisme ha estat durant molt de temps un element del pensament religios europeu, fins i tot abans que el terme entres en us. William Barrett va identificar Blaise Pascal i Søren Kierkegaard com a dos exemples concrets. [15] Jean Wahl tambe va identificar El princep Hamlet de William Shakespeare (" Ser o no ser "), Jules Lequier , Thomas Carlyle i William James com a existencialistes. Segons Wahl, "els origens de la majoria de les grans filosofies, com les de Plato , Descartes i Kant , es troben en reflexions existencials." [16] Tambe es pot identificar entre les precursores de l'existencialisme les obres del filosof islamic irania Mulla Sadra (c. 1571 - 1635) que postularia que ≪l'existencia precedeix l'essencia≫, convertint-se en l'expositor principal de l' Escola d'Isfahan que es descriu com a ≪viva i activa≫.

Segle XIX [ modifica ]

Origen del pensament: Kierkegaard i Nietzsche [ modifica ]

Al filosof danes Søren Kierkegaard ( 1813 - 1855 ), se'l pot considerar el primer filosof existencialista. [2] [17] [18] Va proposar que cada individu, no la rao, la societat o l'ortodoxia religiosa, te l'encarrec de donar sentit de la vida i viure-la amb sinceritat, o ≪autenticament≫. [19] [20] Kierkegaard reflexiona sobre la subjectivitat de la veritat i la realitat, ja que per al seu pensament, l'esser huma nomes pot entendre's des de l'interior, en termes de la seua experiencia i realitat viscuda, i no des de l'exterior, en termes biologics, psicologics o en altres teories de la naturalesa humana. L'existencialisme emfasitza l'accio, la llibertat i la decisio com a fonamentals per a l'existencia humana, oposant-se fonamentalment a la tradicio racionalista i al positivisme , es a dir, argumenta en contra de la definicio de l'esser com a primariament racional, que es relaciona amb la realitat com amb un objecte de coneixement o l'accio del qual pot o ha d'esser regulada per principis racionals, definits en termes de la seua conducta. Mes en general, refusa tota la concepcio occidental de l'esser com l'objecte central de totes les coses existents. Kierkegaard tendeix a veure l'esser huma com un subjecte dins un univers indiferent, objectiu, de vegades ambigu i absurd, el significat del qual no li es donat per ordre natural, pero tampoc pot crear-se per mitja d'accions o interpretacions humanes.

Kierkegaard i Nietzsche van ser dos dels primers filosofs considerats fonamentals per al moviment existencialista, encara que cap dels dos va utilitzar el terme "existencialisme" i no esta clar si haurien donat suport a l'existencialisme del segle  xx . Es van centrar en l'experiencia humana subjectiva mes que en les veritats objectives de les matematiques i la ciencia, que creien que eren massa separades o observacionals per entendre realment l'experiencia humana. Com Pascal, estaven interessats en la lluita tranquil·la de la gent amb l'aparent falta de sentit de la vida i l'us de la diversio per escapar de l' avorriment . A diferencia de Pascal, Kierkegaard i Nietzsche tambe van considerar el paper de prendre decisions lliures, especialment pel que fa als valors i creences fonamentals, i com aquestes eleccions canvien la naturalesa i la identitat de qui tria. [21]

A Gotzen-Dammerung oder wie man mit dem Hammer philosophiert (El crepuscle dels idols. Com filosofar a cops de martell), els sentiments de Nietzsche ressonen a la idea de ≪l'existencia precedeix l'essencia≫. Escriu: ≪ningu dona a l'home les seves qualitats, ni Deu, ni la societat, ni els seus pares i avantpassats, ni ell mateix... Ningu no es responsable que l'home sigui alla, que sigui aixi, o pel seu comportament en aquestes circumstancies o en aquest entorn... L'home no es l'efecte d'algun proposit especial d'una voluntat, i fi...≫ [22] Dins d'aquesta visio, Nietzsche lliga en el seu rebuig a l'existencia de Deu, que veu com un mitja per ≪redimir el mon≫. En rebutjar l'existencia de Deu, Nietzsche tambe rebutja les creences que afirmen que els humans tenen un proposit predestinat segons el que Deu ha instruit.

Dostoyevsky [ modifica ]

El primer autor literari important tambe important per a l'existencialisme va ser el rus Dostoievski. [23] Els Apunts del subsol de Dostoievski retraten un home incapac d'encaixar en la societat i descontent amb les identitats que ell crea per ell mateix. Sartre, al seu llibre sobre l'existencialisme L'existencialisme es un humanisme , va citar Els germans Karamazov de Dostoievski com a exemple de crisi existencial . Altres novel·les de Dostoievski van tractar temes plantejats en la filosofia existencialista mentre presentaven histories divergents de l'existencialisme secular: per exemple, a Crim i castig , el protagonista Raskolnikov experimenta una crisi existencial i despres es mou cap a una visio del mon ortodoxa cristiana similar al que defensava el mateix Dostoievski. [24]

Segle XX [ modifica ]

L'existencialisme cristia: Marcel i Jaspers [ modifica ]

Kierkegaard creia en l'existencia de Deu i les seues teories van influir decisivament en la teologia del segle  xx i en pensadors catolics de l'epoca, com Jaspers o Marcel , que encunya el terme existencialisme , que dona nom global al pensament. La reflexio de Marcel posa especial emfasi a subratllar els aspectes subjectius de l'esser huma considerat com a criatura de Deu. Jaspers, per la seua banda, tot i no parlar explicitament de Deu, fa al·lusio a l'encaminament cap a la transcendencia mitjancant la forma d'una existencia oculta .

L'existencialisme agnostic: Heidegger [ modifica ]

Heidegger no troba cap rellevancia en la possibilitat d'existencia de Deu pel que fa a l'esser huma. Les seues teories aportaren major profunditat al pensament de Kierkegaard, considerant l'esser huma com a exposat a, o en paraules del mateix filosof, llancat a l'existencia. El seu existencialisme considera l'existencia per damunt de l'essencia humana, afirmant que l'esser huma no pot aspirar a entendre la seua existencia, sino que ha de dedicar-se a assolir els seus objectius amb conviccio, sent conscient de la certesa de la mort i de la total manca de sentit concret de la vida.

L'existencialisme ateu: Sartre [ modifica ]

Sartre , igual que Nietzsche , refusa frontalment l'existencia d'un deu i el seu paper en l'existencia de l'esser huma. En el pensament sartria, fonamentalment pessimista, l'esser huma no naix amb essencia ni naturalesa, comenca per no ser res, i son els seus fets els que li concedeixen existencia, que es fonamentalment absurda i, per tant, provoca sensacio de nausea . Tot i aixo, Sartre remarca el paper humanista de l'existencialisme, subratllant el paper de les decisions i la llibertat, i la responsabilitat de l'esser huma en les consequencies de les seues eleccions. El seu pensament ha quedat reflectit, a mes d'en diversos assaigs i treballs purament filosofics com ≪ L'esser i el no-res ≫ o ≪ L'existencialisme es un humanisme ≫, tambe en obres literaries (novel·les i drames teatrals) com ≪ La nausea ≫. [25]

Influencia fora de la filosofia [ modifica ]

Art [ modifica ]

Literatura [ modifica ]

A mes de a les obres de Sartre , l'existencialisme te el seu reflex en la literatura de l'epoca, en les novel·les de l'escriptor jueu Franz Kafka , com ara El proces ( 1925 ) o El castell ( 1926 ), en que els individus aillats s'enfronten a potents burocracies. Tambe en l'obra de Dostoievski com Els germans Karamazov , en diverses obres de l'espanyol Unamuno , que observa el problema de la immortalitat; en practicament tota l'obra d' Albert Camus , que estudia l'absurd de l'existencia i la indiferencia de l'univers, en el teatre de Samuel Beckett o les novel·les dels americans Arthur Miller o Norman Mailer , o en la poesia de Manuel Cuna Novas (1924-1990).

Cinema i televisio [ modifica ]

La pel·licula contra la guerra de Stanley Kubrick de 1957 Camins de gloria ≪il·lustra, i fins i tot il·lumina... l'existencialisme≫ examinant l'≪absurditat necessaria de la condicio humana ≫ i l'≪horror de la guerra≫. [26] La pel·licula explica la historia d'un regiment fictici de l'exercit frances de la Primera Guerra Mundial al qual se li va ordenar atacar una fortalesa alemanya inexpugnable; quan l'atac fracassa, tres soldats son escollits a l'atzar, jutjats per un ≪ tribunal cangur ≫, i executats per un esquadro d'execucio. La pel·licula examina l'etica existencialista, com ara la questio de si l'objectivitat es possible i el ≪problema de l' autenticitat ≫. [26] La pel·licula d' Orson Welles The Trial de 1962, basada en el llibre Der Prozeß de Franz Kafka, es caracteristic tant d'existencialisme com de temes absurds en la seva representacio d'un home (Joseph K.) detingut per un delicte del qual els carrecs no li son revelats ni a ell ni al lector.

Neon Genesis Evangelion es una serie d'animacio de ciencia-ficcio japonesa creada per l'estudi d' anime Gainax i va ser dirigida i escrita per Hideaki Anno . Els temes existencials de la individualitat, la consciencia, la llibertat, l'eleccio i la responsabilitat es confien molt en tota la serie, especialment a traves de les filosofies de Jean-Paul Sartre i Søren Kierkegaard . El titol de l'episodi 16, "Malaltia per morir i..." ("Shi ni itaru yamai, soshite" (死に至る病、そして)) es una referencia al llibre de Kierkegaard, Sygdommen til Døden .

Algunes pel·licules contemporanies que tracten temes existencialistes inclouen Melancolia , Fight Club , Estranyes coincidencies , Waking Life , Matrix , Gent corrent , Life in a Day , Barbie i Tot a la vegada a tot arreu . [27]

Directors notables coneguts per les seves pel·licules existencialistes inclouen Ingmar Bergman , Bela Tarr , Robert Bresson , Jean-Pierre Melville , Francois Truffaut , Jean-Luc Godard , Michelangelo Antonioni , Akira Kurosawa , Terrence Malick , Stanley Kubrick , Andrei Tarkovsky , Hideaki Anno , Wes Anderson , Gaspar Noe , Woody Allen i Christopher Nolan . [28]

Activisme [ modifica ]

El black existentialism (existencialisme negre) explora l'existencia i les experiencies dels negres al mon. [29] Els pensadors classics i contemporanis inclouen C.L.R James , Frederick Douglass , W.E.B DuBois , Frantz Fanon , Angela Davis , Cornel West , Naomi Zack , bell hooks , Stuart Hall , Lewis Gordon i Audre Lorde . [30]

Psicoanalisi i psicoterapia [ modifica ]

Una branca important de l'existencialisme com a filosofia es la psicologia i la psicoanalisi existencialista, que van cristal·litzar per primera vegada en l'obra d' Otto Rank , el mes proper associat de Freud durant 20 anys. Sense coneixer els escrits de Rank, Ludwig Binswanger va ser influenciat per Freud , Edmund Husserl , Heidegger i Sartre . Una figura posterior va ser Viktor Frankl , que va coneixer breument a Freud quan era jove. [31] La seva logoterapia es pot considerar com una forma de terapia existencialista. Els existencialistes tambe influirien en la psicologia social , la micro- sociologia antipositivista, l' interaccionisme simbolic i el postestructuralisme , amb el treball de pensadors com Georg Simmel [32] i Michel Foucault . Foucault va ser un gran lector de Kierkegaard tot i que gairebe mai no es refereix a aquest autor, que tanmateix tenia per a ell una importancia tan secreta com decisiva. [33]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Cohen , Martin. Arnold Hodder. The Essentials of Philosophy and Ethics . 1a ed. Routledge, 2006, p. 94. ISBN 0340900288 .  
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Crowell , Steven. ≪Existentialism≫. A: Stanford Encyclopedia of Philosophy , octubre 2010.  
  3. ↑ Macquarrie , John. Existentialism . Nova York: Penguin , 1972, p. 14?15.  
  4. ↑ Oxford Companion to Philosophy . Nova York: Oxford University Press , 1995, p.  259 . ISBN 978-0-19-866132-0 .  
  5. ↑ Breisach , Ernst. Introduction to Modern Existentialism . Nova York: Grove Press, 1962, p. 5.  
  6. ↑ Kaufmann , Walter. Existentialism: From Dostoyevesky to Sartre . Nova York: Meridian, 1956, p. 12.  
  7. ↑ Flynn, 2006 , p. xi.
  8. ↑ Guignon , Charles B.; Pereboom , Derk. Existentialism: Basic Writings . Hackett Publishing, 2001, p. xiii. ISBN 9780872205956 .  
  9. ↑ Cooper , D. E.. Existentialism: A Reconstruction . Basil Blackwell, 1990, p. 1.  
  10. ↑ Flynn, 2006 , p. 89.
  11. ↑ Daigle , Christine. Existentialist Thinkers and Ethics . McGill-Queen's University Press, 2006, p. 5.  
  12. ↑ Ann Fulton, Apostles of Sartre: Existentialism in America, 1945?1963 , Evanston, IL: Northwestern University Press, 1999, p. 12-13 & 18?19.
  13. ↑ L'Existentialisme est un Humanisme (Editions Nagel, 1946).
  14. ↑ Crowell , Steven. The Cambridge Companion to Existentialism , 2011, p. 316.  
  15. ↑ Barrett, 1958 .
  16. ↑ Wahl , Jean Andre . A Short History of Existentialism . Nova York: Philosophical Library, 1949, p. 32?33.  
  17. ↑ Marino , Gordon. Basic Writings of Existentialism . Modern Library, 2004, p. ix, 3.  
  18. ↑ McDonald , William. ≪Søren Kierkegaard≫. A: Edward N. Zalta. Stanford Encyclopedia of Philosophy (edicio d'estiu de 2009) , 2009.  
  19. ↑ Watts , Michael. Kierkegaard . Oneworld, 2003, p.  4 ?6. ISBN 9781851683178 .  
  20. ↑ Lowrie , Walter. Kierkegaard's attack upon "Christendom" . Princeton, 1969, p. 37?40.  
  21. ↑ Luper, Steven. "Existint". Mayfield Publishing, 2000, pags. 4?5, 11.
  22. ↑ Nietzsche , Friedrich; Kaufmann , Walter. The portable Nietzsche . Repr. of the 1954 ed. publ. by The Viking Press, New York. Nova York: Penguin, 1994. ISBN 978-0-14-015062-9 .  
  23. ↑ Hubben, William. Dostoyevsky, Kierkegaard, Nietzsche and Kafka, Jabber-wacky , Scribner, 1997.
  24. ↑ Rukhsana , Akhter. Existentialism and Its Relevance to the Contemporary System of Education in India: Existentialism and Present Educational Scenario , juny 2014. ISBN 978-3954892778 . OCLC   911266433 .  
  25. ↑ Wittman , Laura. The Tomb of the Unknown Soldier, Modern Mourning, and The Reinvention of the Mystical Body (en angles). University of Toronto Press, 2011, p. 329. ISBN 1442643390 .  
  26. ↑ 26,0 26,1 Holt, Jason. "Existential Ethics: Where do the Paths of Glory Lead?". In The Philosophy of Stanley Kubrick . By Jerold J. Abrams. Published 2007. University Press of Kentucky. SBN 0-8131-2445-X
  27. ↑ ≪ Existential & Psychological Movie Recommendations ≫. Existential-therapy.com. Arxivat de l' original el 2010-01-07. [Consulta: 8 marc 2010].
  28. ↑ ≪ Existentialist Adaptations ? Harvard Film Archive ≫. Hcl.harvard.edu. Arxivat de l' original el 2011-01-27. [Consulta: 8 marc 2010].
  29. ↑ Bassey , Magnus O. ≪ What is Africana Critical Theory or Black Existential Philosophy? ≫. Journal of Black Studies , 37, 6, 2007, pag. 914?935. DOI : 10.1177/0021934705285563 . ISSN : 0021-9347 . JSTOR : 40034961 .
  30. ↑ Gordon , Lewis R. Existentia Africana: Understanding Africana Existential Thought . Nova York: Routledge, 2000-04-11. DOI   10.4324/9780203900758 . ISBN 978-0-203-90075-8 .  
  31. ↑ Frankl , Viktor. Recollections: An Autobiography . Massachusetts: Perseus Publishing, 2000, p. 51.  
  32. ↑ Stewart, Jon. Kierkegaard and Existentialism . p. 38
  33. ↑ Flynn , Thomas R. Sartre, Foucault, and Historical Reason , p. 323.  

Bibliografia [ modifica ]

  • Barrett , William. Irrational Man: A Study in Existential Philosophy . 1st. Doubleday, 1958.  

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Existencialisme&oldid=33288272 ≫