L'article o seccio necessita millores de format . Cal integrar la gran entrada a la biografia general

Moammar al-Gaddafi

(1970)
Nom original	(ar) ???? ????????
Biografia
Naixement	(ar) Muammar Muhammad Abu Minyar Gadafi 7 juny 1939 ↔ 7 juny 1943 Qasr Abu Hadi (Libia italiana)
Mort	20 octubre 2011 (68/69 anys) Sirte (Libia)
Causa de mort	Homicidi  ( Ferida per arma de foc )
Sepultura	desert de Libia
President de la Unio Africana
2 febrer 2009 ? 31 gener 2010 ←  Jakaya Kikwete ? Bingu wa Mutharika  →
Primer Ministre de Libia
16 gener 1970 ? 16 juliol 1972 ←  Mahmud Sulayman al-Maghribi ? Abdessalam Jalloud  →
Lider i Guia de la Revolucio
1r setembre 1969 ? 23 agost 2011 ← cap valor ? Supressio del carrec →
Dades personals
Religio	Alcoranisme i sunnisme
Formacio	Universitat Militar de Bengasi Col·legi de Personal Britanic i Comandament de Serveis Conjunts Universitat de Libia Fu Hsing Kang College, National Defense University (en)
Alcada	185 cm
Activitat
Ocupacio	politic , escriptor , oficial
Activitat	1961  ?  20 octubre 2011
Partit	Unio Socialista Arab Unio Arab Socialista
Moviment	Panarabisme , anticolonialisme , nacionalisme arab i tercera teoria universal
Carrera militar
Lleialtat	Republica Arab Libia i Gran Jamahiriyya Arab Libia Popular Socialista
Branca militar	Exercit de Libia i Forces Armades de la Jamahiriyya Arab Libia
Rang militar	coronel
Comandant de (OBSOLET)	Forces Armades de la Jamahiriyya Arab Libia
Conflicte	Guerra Civil Libia , Guerra libio-egipcia , Guerra Uganda-Tanzania , Conflicte entre el Txad i Libia , Primera Guerra Civil Liberiana , Guerra dels Toyota , segona guerra del Congo , batalla de Tripoli , Guerra Civil d'Etiopia i cop d'estat de Libia de 1969
Participa en
1r setembre 1969	cop d'estat de Libia de 1969
Obra
Obres destacables tercera teoria universal (1975) Llibre Verd
Familia
Conjuge	Fathia Nuri Khalid (en) (1969–1970) Safia Farkash (1970–2011)
Fills	Al-Saadi al-Gaddafi   ( Safia Farkash ) SAif al-Arab Gaddafi   ( Safia Farkash ) Khamis Gaddafi   ( Safia Farkash ) Muhammad Gaddafi   ( Fathia Nuri Khalid (en) ) Mutassim Gaddafi   ( Safia Farkash ) Saif al-Islam al-Gaddafi   ( Safia Farkash ) Hannibal Gaddafi   ( Safia Farkash ) Ayesha Gaddafi   ( Safia Farkash )
Pares	Abu Meniar   i  Aisha Ben Niran
Premis (setembre 2009)   Orde del Libertador ../... 46+
Signatura

Muammar Muhammad Abd-as-Salam Abu-Minyar al-Qaddhafi ^{[1] [2]} ( arab : ???? ??????? , Mu?ammar al-Qa???f? , escolteu-ho ( ?· pag. ) ), usualment transcrit en catala com a Moammar al-Gaddafi ^{[3] [4]} i sovint anomenat coronel Gaddafi (desert de Sirte , 7 de juliol de 1942 ^[5] - 20 d'octubre de 2011 ), ^[6] fou un militar i politic libi , dirigent d'aquest pais des del 1969 fins al 2011 , any de la Revolucio libia . ^[4]

Amb una aferrissada retorica en contra de l'imperialisme occidental, va convertir-se durant els anys 1970 en un autoproclamat lider mundial d'aquesta lluita, i fou l'artifex de la Unio Africana . Durant aquest periode, va ser acusat de recolzar diferents moviments revolucionaris d'arreu del mon, com l' IRA irlandes, al qual va proveir efectivament amb gran quantitat d'armament, ^[7] els guerrillers palestins o els Black Panthers dels Estats Units. ^{[4] [8]} A causa d'aixo, va rebre diferents intents de derrocament de part de governs dels Estats Units , com per exemple un bombardeig el 1986 , ^[4] del qual va sortir il·les, pero en el qual va morir la seva filla adoptiva Jana.

A final de la decada de 1980 les tensions entre el regim libi i el mon occidental van atenyer el punt algid, sobretot arran de la seva aparent implicacio en l'anomenat afer Lockerbie , l'atemptat contra el Vol 103 de Pan Am que causa la mort dels 243 passatgers i els 16 membres de la tripulacio, a mes d'11 persones que es trobaven a terra. El pais va acabar sent sotmes a un dur embargament per part de l' ONU . ^[4]

Pero Qaddafi canvia d'aliances, aprofitant la nova conjuntura geopolitica eixida dels atemptats de l'11 de setembre del 2001 , Gaddafi va dur a terme un gir radical de la seva politica exterior; va erigir-se en garant del control del terrorisme islamista, cosa que li va permetre restablir les relacions amb Franca i la Gran Bretanya l'any 2004, i amb els EUA el 2006. ^[4] Aquest canvi d'orientacio li va permetre sobretot donar un nou impuls a les exportacions petrolieres i tancar mes contractes d'explotacio amb multinacionals del sector. ^[4] Igualment el seu regim establi llacos amb nombrosos politics europeus, establint diferents xarxes de financament que acabarien esquitxant politics com Nicolas Sarkozy, a qui hauria financat la campanya electoral de 2007. Durant aquest periode, caps d'estat occidentals reberen amb honors el coronel, des de Berluscon i o Sarkozy a Blair , passant pels presidents espanyols Aznar i Zapatero.

El febrer del 2011 , amb l'exit de les revoltes populars arabs de Tunisia i Egipte , van encetar-se manifestacions de protesta contra el seu regim que rapidament es van convertir en una rebel·lio general. Segons la cadena Al-Jazeera , les manifestacions van ser reprimides amb bombardeigs des d'avions contra la poblacio i amb franctiradors, i causaren centenars morts. Davant la situacio de repressio o preveient la rapida caiguda del regim, van dimitir alguns ministres del govern libi i representants diplomatics libis a l'estranger. El dia 22 de febrer, Gaddafi va fer unes declaracions acusant els manifestants de terroristes i anunciant que no abandonaria el seu pais fins a convertir-se en un martir. ^[9] Amb la intervencio internacional desencadenada per l' ONU , Gaddafi va declarar la Mediterrania "zona de guerra" i va amenacar d'atacar " objectius civils i militars dels paisos costaners enemics " i que " Occident acabara a la paperera de la historia ". ^[10] Va morir aquell mateix any en un tiroteig quan la caravana en la que viatjava va ser bombardejada per avions de l'OTAN.

Biografia [ modifica ]

Origen i formacio [ modifica ]

Va neixer al desert de Sirte a Libia , sense que es conegui amb certesa la data (presumptament va ser el 1942). La seva familia era beduina , i durant la seva infancia va rebre una formacio tradicional islamica . ^[2] El seu avi havia mort lluitant contra la invasio italiana de 1911 i el seu pare havia estat empresonat diverses vegades. ^[2] Fou un bon estudiant a l'institut, i en l'adolescencia va quedar impressionat per la ideologia de Gamal Abdel Nasser , que amb Muhammad Naguib havia aconseguit enderrocar la monarquia egipcia ; es va interessar aixi en la lluita per la justicia social , el panarabisme i la defensa de l' islam , comencant a participar en activitats antireialistes. Als 21 anys es gradua en dret , pero no va exercir cap professio relacionada preferint ingressar a l'escola militar de Bengasi . Alla, a imatge del que Nasser havia fet a Egipte, va organitzar secretament una "unio de militars lliures" amb l'objectiu d'enderrocar el regim. ^[2] El 1965 viatja a Gran Bretanya per assistir a cursos de perfeccionament militar i, quan es va reintegrar en l'exercit libi, va obtenir el rang de capita. ^[2]

Cop d'estat [ modifica ]

L' 1 de setembre de 1969 va participar en el cop d'estat que derroca el rei Idris I de Libia i amb menys de 30 anys es va posar al capdavant de la junta militar i del Consell de la revolucio, proclamant els seus principis programatics:

1. Neutralitat exterior
2. Unitat nacional (primer pas per a la unio arab)
3. Prohibicio dels partits politics
4. Evacuacio de les bases militars britaniques i nord-americanes
5. Explotacio de la riquesa petroliera en benefici del poble

Durant els dies que seguiren al cop d'estat va desapareixer de l'escena publica. Oficialment va ser operat d'apendicitis i a l'hospital va coneixer una infermera, que va esdevenir la seva segona muller.

De l'antiimperialisme a guardia fronterer i soci d'Occident [ modifica ]

Qaddafi emprengue els primers anys del seu mandat una politica de caracter nacionalista arab, amb una forta retorica antiimperialista.

El 1970 , va exigir i obtenir la retirada de les bases estrangeres i la nacionalitzacio d'algunes empreses petrolieres; tambe es van iniciar els plans agricoles a la costa del pais, es va prohibir el consum d'alcohol i es va impulsar la igualtat de la dona en la societat. El nivell de vida de la poblacio va augmentar rapidament amb els beneficis del petroli i el gas, que converti Libia en la nacio africana amb major PIB . Libia esdevingue el primer productor africa de cru, i el control de les seves enormes reserves (46.000 milions de barrils estimats el 2010 el 3,5% de les reserves mundials), i la gestio i repartiment dels beneficis, controlats pel seu entorn, en bona part de la poblacio fou la clau de la supervivencia del seu regim. Els seus principals clients foren Italia, Franca, Xina, Alemanya i l'Estat espanyol, i establi contractes amb importants empreses d'aquests paisos, inclosa Gas Natural, de Pere Duran Farell , malgrat l'enfrontament politic amb alguns governs occidentals.

El 1973 , va sintetitzar les seves idees politiques en l'anomenat Llibre verd , en que exposava una "tercera via" mes enlla del socialisme i del capitalisme (la tercera teoria universa l ), una combinacio de democracia directa , islamisme i panarabisme , i la proposava com a projecte d'expansio per a l'Africa i l'Asia. Aixi, Gaddafi va impulsar projectes frustrats d'unificacio politica entre el seu pais i l' Egipte (1970, 1972), Tunisia (1974), el Txad (1981) i el Marroc , i va proposar la creacio d'una Unio del Magrib Arab (1989). Durant aquest periode, va tambe fer creixer el seu prestigi com a suposat lider antiimperialista en donar suport a la causa palestina contra Israel , el 1976 va negociar una negociacio entre el govern de les Filipines i el MNLF , que va conduir a la signatura de l'Acord de Tripoli, ^[11] i intervenint en la Guerra del Txad contra la presencia francesa (1977-88); el seu renom entre els caps radicals del Tercer Mon el va dur a presidir l'organitzacio per la Unio Africana durant els anys 1982-83. ^[12]

A partir de comencaments del segle  xxi , despres dels fets de l' 11 de setembre de 2001 , i de la caiguda del regim de Saddam Hussein a l'Iraq, Qaddafi feu un viratge en la seva politica exterior, oferint la seva alianca als Estats Units i l'OTAN, oficialment per combatre grups fonamentalistes com Al Qaida, i tambe controlar el flux de migrants d'Africa cap a Europa. Establi relacions de col·laboracio amb els EUA durant l'administracio Bush i fou tret de la llista nord-americana dels governs que suposadament desenvolupaven armes de destruccio massiva. El setembre de 2003 li foren aixecades les sancions economiques. Qaddafi obtingue aleshores contractes d'armes dels seus antics enemics, els EUA i la Gran Bretanya, a mes de Franca i Alemanya ^[13] Fou rebut per mandataris dels paisos occidentals com George Bush, Tony Blair, Silvio Berlusconi, Nicolas Sarkozy, Jose Maria Aznar (el primer president europeu a visitar-lo a Tripoli despres de la fi de les sancions), el rei Joan Carles o Jose Luis Rodriguez Zapatero. Establi nombroses relacions economiques amb diferents politics i empresaris europeus, que acabarien amb escandols de corrupcio com el financament de la campanya de Sarkozy el 2007. ^[14]

Mentre la retorica de l'antiimperialisme era substituida per l'alianca en la lluita contra el fonamentalisme, les empreses internacionals petrolieres aprofitaren el nou marc de relacions amb Qaddafi per establir nombrosos contractes per l'explotacio de petroli libi amb l'empresa estatal NOC, i el regim comenca diverses mesures de privatitzacio de sectors de l'economia anteriorment nacionalitzats, oferint noves oportunitats a inversors internacionals. ^[15] Tanmateix, les condicions posades pel regim a les companyies internacionals comencaren a molestar als nous socis, especialment els EUA, que buscaven una major participacio en detriment dels tradicionals socis europeus i sobretot de l'emergent Xina, ^[16] amb una presencia cada cop mes gran a l'Africa.

Rebel·lio de Libia del 2011 [ modifica ]

A principis de l'any 2011, i de manera posterior al derrocament dels regims a Tunisia i Egipte (dos paisos fronterers amb Libia), va comencar una serie d'avalots a la capital, Tripoli, que es va estendre per la resta de ciutats del pais. Dins del territori dels manifestants, destacava l'exigencia que Muammar al-Gaddafi deixes el poder i s'inicies una serie de reformes pel que fa als drets humans i al dret a la lliure expressio dins del pais. Gaddafi va prometre no deixar el poder i que si calgues, moriria com un martir del seu poble. L'exministre d'Interior Abdul Fatah Younis va confirmar als mitjans de premsa que un dels assistents de Gaddafi el va intentar assassinar. Bona part dels membres destacats del seu regim, inclosos els seus mes estrets col·laboradors, van abandonar-lo en els ultims temps, veient mes possibilitat de prosperar amb un canvi de regim.

El 22 d'agost , les tropes rebels entren a Tripoli amb el suport de les forces aeries de l' OTAN i acorralen el lider libi, que fuig a Sirte , i cau el 20 d'octubre . L'OTAN va bombardejar la caravana en que al-Qaddafi intentava fugir, pero aquest va sobreviure a l'atac, i fou linxat pels rebels i mort per un tret al cap. ^[17]

El seu cos va ser enterrat en un lloc secret al desert de Libia. ^[18]

Importancia [ modifica ]

Lider polemic, va obtenir el poder per un cop d'estat contra el rei Idris I , ^[19] poder que va abandonar teoricament mes endavant tot i conservar-lo de facto sota el titol de cap i guia de la Gran Revolucio de l'u de setembre de la jamahiriyya arab libia popular i socialista . ^[2] Des dels seus inicis, el seu ideari, plasmat en el Llibre verd , es una barreja de pseudosocialisme , islamisme , panarabisme i culte a la personalitat . ^[4]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons
	Viquidites
	Viquinoticies

• Revolucio libia de 2011 .