Anthony Charles Lynton Blair
KG
, conegut popularment com a
Tony Blair
, (
Edimburg
,
Escocia
1953
) es un
advocat
i
politic
britanic, antic
[1]
Primer Ministre del Regne Unit
(
1997
-
2007
) i lider del
Partit Laborista
entre 1994 i 2007.
[2]
Va neixer el
6 de maig
de
1953
a la ciutat escocesa d'
Edimburg
, fill d'un
advocat
i professor universitari. Va passar la major part de la seva infantesa a Durham,
[3]
pero als 14 anys va tornar a Edimburg per acabar la seva educacio al
Fettes College
i despres a la
Universitat d'Oxford
, on va estudiar
dret
i es va graduar el
1976
en l'especialitat de
dret sindical
. Posteriorment l'any
1983
es va afiliar al "Sindicat Obrer", a Edimburg.
L'any
1980
es va casar amb la prestigiosa advocada
Cherie Booth
pel ritu
catolic
, tot i que la confessio d'ell era l'
anglicana
. Cherie fou la impulsora que Blair entres en politica. El 2007, immediatament despres de la seva dimissio de primer ministre, Blair va anunciar la seva conversio al catolicisme.
Inicis politics
[
modifica
]
L'any
1975
, durant la seva estada a la Universitat d'Oxford, va ingressar al
Partit Laborista Britanic
, situant-se a l'ala mes esquerrana i
socialista
d'aquest partit. El 1983 ingressa al
Parlament de Westminster
elegit amb el Partit Laborista. En aquesta campanya electoral que hi precedi, Blair mostra la seva oposicio a la
Comunitat Economica Europea
i dona suport a la Campanya pel desarmament nuclear. L'any seguent fou nomenat portaveu de l'oposicio sobre assumptes del tresor i
economia
.
Esdevingue lider del Partit Laborista el
1994
despres de la mort de
John Smith
, convertint-se en el lider mes jove que havia tingut mai el
laborisme
. En el congres de
1996
el seu partit va adoptar la politica proposada per Blair, que buscava una reforma constitucional, especial atencio a l'
educacio
i la
sanitat
i un major acostament a la
Unio Europea
(
UE
).
Primer Ministre
[
modifica
]
Tony Blair i
Bill Clinton
l'any
1999
Tony Blair l'any
2004
en una reunio de l'
OTAN
Primera Legislatura
[
modifica
]
En les eleccions de
1997
va derrotar el llavors
cap de govern
, el conservador i lider del
Partit Conservador
John Major
, per una majoria de vots aclaparadora. Va presentar "el model per al
segle
xxi
", segons el principi d'assolir
"treball per als qui puguin treballar"
i
"seguretat per a aquells que no poden"
. Com un dels fonaments del seu govern, es basa en les idees del teoric social
Anthony Giddens
, director de la
London School of Economics
i propulsor de la
tercera via
.
Va contribuir a posar fi a trenta anys de conflicte a
Irlanda del Nord
, valent-se per a aixo de la col·laboracio de
Mo Mowlam
, nomenada ministra per a aquesta regio. El
1998
, despres de gairebe dos anys de negociacions, van ser signats els
Acords de Divendres Sant
).
[4]
al castell de Stormont, en els quals
Bill Clinton
va actuar com mediador.
El
gener
de
1999
va proposar convertir la
Cambra dels Lords
en un
Senat
escollit per
sufragi universal
. Aquesta idea, juntament amb la de la reforma del sistema electoral britanic "first past post", majoritari simple en circumscripcions uninominals, fou posteriorment abandonada. D'altra banda, va establir una autonomia limitada per al
Pais de Gal·les
i
Escocia
basada en dues assemblees territorials i va limitar a noranta el nombre d'escons hereditaris en la Cambra dels Lords.
La primavera de
2001
Blair va decidir no esgotar els cinc anys de legislatura i convocar les eleccions per al
7 de juny
, recolzat per una favorable opinio publica. El seu partit va conquistar la seva segona majoria absoluta consecutiva, una cosa que mai havia conegut el seu partit.
Entre els seus critics, alguns autors consideren que el seu govern va continuar les politiques economiques liberals de
Margaret Thatcher
,
[5]
que va fer una politica de centre-dreta,
[6]
o que va abandonar el laborisme per a convertir-se al social-liberalisme
[7]
Intervencions militars
[
modifica
]
Cimera de les Acores
(
16 de marc
de
2003
):
Jose Manuel Durao Barroso
, Tony Blair,
George W. Bush
i
Jose Maria Aznar
Blair va aprovar l'enviament de tropes britaniques a l'
Afganistan
i l'
Iraq
per a enderrocar el govern
taliba
i el de
Saddam Hussein
respectivament, a mes, d'erradicar la xarxa internacional de terrorisme
Al Qaeda
. La reunio entre els presidents de
Portugal
,
Espanya
,
Regne Unit
i
Estats Units d'America
, que es conegue amb el nom de
Cimera de les Acores
, permeti establir una alianca entre aquests quatre paisos i el futur establiment de nous governs a l'Afganistan i l'Iraq que simpatitzen amb els interessos del govern nord-america.
Invasio de l'Iraq
[
modifica
]
Va donar el suport britanic a
George W. Bush
per la
Invasio de l'Iraq de 2003
, pais que havia situat dins del que va anomenar
eix del mal
, acusant al govern iraquia de mantenir una gran quantitat d'
armes de destruccio massiva
, tenir vincles amb
Al Qaeda
, i ser un perill imminent per a la humanitat, acusacions que van ser fortament contestades per alguns politics, ciutadans i experts que s'oposaven als plans d'invasio de l'
Iraq
. Aixi mateix fou criticat pel descobriment de les falsedats utilitzades per a justificar el seu suport: escandols de les escoltes il·legals a les
Nacions Unides
, la pressio sobre la cadena de comunicacio
BBC
i el suicidi del doctor Kelly. Distanciat d'anteriors col·laboradors laboristes, com
Robin Cook
o
Ken Livingstone
, la victoria en les eleccions parlamentaries de
2005
amb una nova majoria absoluta, encara que mes reduida, va possibilitar per a Blair un insolit tercer mandat consecutiu com a
premier
britanic laborista.
El
6 de juliol
de
2005
Londres
fou escollida pel
Comite Olimpic Internacional
(
COI
) com a seu dels
Jocs Olimpics
d'Estiu de l'any
2012
. De manera simultania, Blair, l'activitat de la qual en el triomf de la candidatura londinenca es va considerar decisiva, va actuar com a amfitrio de la cimera del
G8
, una cimera que els
paisos industrialitzats
van tractar la
fam
a l'
Africa
i l'
escalfament global
, uns dels principals problemes del moment. El
7 de juliol
del mateix any, pero, Londres va viure uns
tragics esdeveniments
vinculats al
terrorisme internacional
; aquest dia, quatre bombes van explotar en tres estacions de
metro
i en un autobus al centre de la ciutat. Pocs dies despres el balanc de l'atemptat, reivindicat per un grup de l'organitzacio terrorista islamista
Al-Qaeda
, era de mes de 55 morts i mes de 700 ferits.
Aquell mes de juliol de
2005
, pero, va finalitzar amb una noticia mes positiva: el dia 28, l'
IRA
va realitzar un comunicat anunciant la seva decisio d'abandonar la
lluita armada
i considerar la
via pacifica
com a unic mitja per a la consecucio dels seus objectius. Blair i
Bertie Ahern
,
primer ministre
de la
Republica d'Irlanda
, van manifestar que, en cas de verificar-se, aquest anunci arribaria a la dimensio d'un esdeveniment historic. El
26 de setembre
seguent la Comissio Internacional Independent encarregada de supervisar el desarmament a la
Irlanda del Nord
va garantir que l'IRA havia completat la inutilitzacio de tots els seus arsenals.
Fi del seu mandat
[
modifica
]
El
novembre
de
2005
va viure la derrota a la
Cambra dels Comuns
(al no rebre el suport de tots els membres del seu partit) al seu projecte de llei antiterrorista per a augmentar a 90 dies el periode de detencio preventiva de sospitosos de
terrorisme
. Diversos escandols relacionats amb alguns dels seus ministres, aixi com el que va destapar presumptes irregularitats en el financament del
Partit Laborista
, van posar al seu govern en una dificil situacio l'abril de
2006
. Hores despres que el laborisme sofris una severa derrota en les eleccions locals celebrades a
Anglaterra
el
4 de maig
d'aquell any, Blair va efectuar una reestructuracio del seu gabinet, que, entre altres canvis, va suposar l'acces de
Margaret Beckett
a Afers Exteriors (substituint el polemic
Jack Straw
) i de
John Reid
a Interior.
El
9 de maig
de
2007
anuncia la seva retirada i postula el nom de
Gordon Brown
com a substitut seu al davant del seu partit aixi com del carrec de Primer Ministre.
Politica europea
[
modifica
]
Com a president de torn del
Consell de la Unio Europea
Blair va assistir a la cimera de maig de
1998
que va aprovar l'entrada en circulacio de l'
euro
, encara que el
Regne Unit
havia decidit no formar part de l'
eurozona
.
Despres de la seva signatura a
Roma
Blair va prometre ratificar per part del Regne Unit, i mitjancant un referendum, el
tractat pel qual s'establix una Constitucio per a Europa
, pero va posposat
sine die
la seva data de celebracio. Aixi mateix, va buscar durant el seu govern que el seu pais s'adheris a l'
euro
, prometent malgrat tot un referendum especific abans d'executar l'adhesio.
Durant anys diversos estats membres de la
UE
van fer pressio per a aconseguir l'eliminacio del descompte conegut com a
Xec britanic
, pero el govern va resistir totes les crides a la seva cancel·lacio. Al desembre de
2005
el Consell arriba a un acord quan Blair va proposar reduir en 10.500 milions d'euros el xec durant el periode compres entre
2007
i
2013
.
L'any
1999
fou guardonat amb el
Premi Internacional Carlemany
per la seva contribucio a la unitat europea.
Enllacos externs
[
modifica
]