 |
Aquest article o aquest apartat conte informacio obsoleta o li falta informacio recent.
Podeu
col·laborar
actualitzant-lo o afegint-hi la informacio que manca. ≪es queda en 2017≫
|
Unio Africana
|
|
|
|
|
 |
|
| Lema
| A United and Strong Africa
|
|---|
| Himne
| Let Us All Unite and Celebrate Together
(en)
 |
|---|
|
| Nom curt
| UA
,
AU
,
UA
,
UA
,
UA
,
AU
,
非盟
,
UA
,
UA
,
АС
,
ΑΕ
,
AU
,
АС
,
АС
,
AU
,
AU
,
UA
,
AU
,
АБ
,
XA
,
AU
,
АБ
,
АУ
,
AU
,
UA
,
非盟
,
非盟
,
UA
,
АЦ
,
AA
,
UA
,
AA
,
UA
,
AU
,
UA
i UA
|
|---|
| Tipus
| organitzacio regional
continental union
(en)
organitzacio internacional
|
|---|
| Idioma oficial
| angles
,
arab
,
frances
,
portugues
,
Llengues d'Africa
,
castella
i
suahili
|
|---|
|
| Creacio
| 9 setembre 1999
|
|---|
|
| 25 de maig
de 1963
| Carta de la Unio Africana
|
|---|
| 3 de juny
de 1991
| Unio Monetaria Africana
|
|---|
| 9 de setembre
de 1999
| Declaracio de Sirte
|
|---|
| 9 de juliol
de 2002
| Fundacio de la Unio Africana
|
|---|
|
|
|
|
|
| Seu
|
|
|
|
|
| Seu
|
|
|
|
| Filial
| |
|---|
| Propietari de
| |
|---|
| Format per
| |
|---|
|
| Lloc web
| au.int
|
|---|
|
|
Paisos que formen la Unio Africana.
La
Unio Africana
(
UA
) (
frances
:
Union africaine
) es una organitzacio composta per cinquanta-cinc
estats
africans
. Va ser establerta el
2001
com a successora amalgamada de la
Comunitat Economica Africana
(CEA) i l'
Organitzacio per a la Unitat Africana
(OUA).
[1]
Eventualment la UA anima a tenir una sola moneda i unes uniques forces armades integrades, aixi com d'altres institucions d'estat incloent-hi un gabinet per al cap de la UA. El proposit de la unio es ajudar a assegurar la
democracia
, els
drets humans
i una
economia sostenible
a l'Africa, especialment portant la fi dels conflictes africans interns i creant un
mercat comu
efectiu.
Caracteristiques generals
[
modifica
]
La Unio Africana es governada per l'
Assemblea de la Unio Africana
i el
Parlament Panafrica
[2]
que estan assistits per la
Comissio de la Unio Africana
que constitueix una de les secretaries del Parlament Panafrica. El president actual del Parlament es
Roger Nkodo Dang
.
Alpha Conde
,
president de Guinea
es el president de l'Assemblea.
Moussa Faki
es l'actual president de la Comissio.
La Unio Africana cobreix tot el continent. La primera intervencio militar de la UA en un estat membre va ser el maig del
2003
desplegant una
forca de pau
composta de soldats de
Sud-africa
,
Etiopia
i
Mocambic
a
Burundi
per supervisar la posada en practica de diversos acords. Les tropes de la UA tambe es troben desplegades al
Sudan
per mantenir la pau pel
Conflicte del Darfur
. El 1994 l'OAU no va estar atenta a la situacio del pais i nomes va donar ajuda humanitaria al conflicte.
Historia de la Unio Africana
[
modifica
]
Els antecedents de la Unio Africana se situen en els anomenats
Grup de Casablanca
i
Grup de Monrovia
, format per dos conjunts de paisos amb idees divergents sobre el grau d'integracio politica que representava el
panafricanisme
. Mentre que els primers advocaven per una gran transferencia de poders dels estats cap a una entitat supranacional, els segons volien veure aquesta transferencia limitada.
Aquests grups varen convergir finalment en la
Unio d'Estats Africans
, amb una clara influencia del Grup de Monrovia. Aquesta primerenca
confederacio
va ser liderada per
Kwame Nkrumah
el 1963, aixi com els seguents intents d'unir a l'Africa, incloent-hi l'
Organitzacio per a la Unitat Africana
(OUA), que es va establir el
25 de maig
del
1963
, i la
Comunitat Economica Africana
el
1981
. Els critics argumentaren que la OUA en particupar va fer molt poc per protegir els drets i les llibertats dels ciutdans africans dels seus propis liders politics, arribant a anomenar-la un "Club de Dictadors".
[3]
La idea de crear la UA va reviure a mitjans de la
decada del 1990
com a resultat dels esforcos del
Front per a la Unificacio Africana
, i amb l'impuls de
Moammar al-Gaddafi
.
[4]
Els caps d'estat i de govern de l'OAU varen signar la
Declaracio de Sirte
el
9 de setembre
del
1999
, cridant a l'establiment de la Unio Africana.
[5]
La declaracio va ser seguida per la cimera de
Lome
el
2000
, quan es va adoptar la
Declaracio Constitutiva de la Unio Africana
a
Lusaka
el 2001, quan es va adoptar el pla per a la implementacio de la Unio Africana.
La UA es va posar en marxa a
Durban
el
9 de juliol
del
2002
, pel seu primer president
sud-africa
Thabo Mbeki
, en la primera sessio de l'Assemblea de la Unio Africana.
[6]
La segona sessio de l'Assemblea va ser a
Maputo
el
2003
, i la tercera sessio a
Addis Ababa
el
6 de juliol
del
2004
.
La seva Declaracio de Constitucio convida i encoratja la plena participacio de la
diaspora africana
, com una part important part en la construccio de la Unio Africana". El Govern de la Unio Africana ha definit la diaspora aficana com la "gent d'origen africa vivint a fora del continent, independentment de la seva nacionalitat i que estan desitjant contribuir en el desenvolupament del continent i la construccio de la Unio Africana".
[7]
La Unio Africana te cinquanta-cinc membres i abasta la totalitat de l'
Africa
.
- Membres actuals
* Reunio extraordinaria.
Organitzacio
[
modifica
]
L'actual cap d'estat de la
Unio Africana
es en
Gertrude Mongella
el qual tambe es president del
parlament pan-africa
. El
President de la Unio Africana
es en
Denis Sassou-Nguesso
, i el
President de la Comissio Africana
es l'
Alpha Oumar Konare
.
La Unio Africana te un nombre d'organitzacions oficials:
- Parlament Panafrica
(PAP)
- Ha d'esdevenir l'organisme legislatiu mes elevat de la Unio Africana. La seu es a
Midrand
,
Sud-africa
. El parlament esta compost per 265 representants electes d'un total de 53 estats de la UA, i proven de proveir de la participacio popular de la societat civil en els processos de govern democratic.
- Assemblea de la Unio Africana
- Composta pels caps d'estat i de govern dels estats de la Unio, l'Assemblea es actualment el cos superior de govern de la Unio Africana. Gradualment esta traslladant alguns dels seus poders de decisio al parlament panafrica. Es troben un cop a l'any i realitzen les seves decisions mes concens o per majoria de dos tercos. L'actual (a data de 2006) cap de l'assemblea es en
Denis Sassou-Nguesso
, president del
Congo-Brazzaville
.
- Comissio Africana
- La secretaria de la Unio Africana, composta de deu comissionats i plantilla de suport establerta a
Addis Ababa
,
Etiopia
. Esta dissenyada a imitacio de la
Comissio Europea
i es per tant responsable de l'administracio i coordinacio de les activitats i cimeres de la Unio.
- Cort de Justicia Africana
- Per tractar els abusos de
drets humans
a l'
Africa
. La cort consistira en onze jutges elegits en assemblea.
Kenya
i
Uganda
han expressat el seu interes a hostatjar la cort.
- Consell Executiu
- Compost de ministres designats pels governs dels estats membres. Decideix en assumptes com el comerc exterior, la seguretat social, menjar, agricultura i comunicacions, es responsable davant l'Assemblea, i prepara material per a l'assemblea per discutir i aprovar.
- Comite dels Representants Permanents
- Compost de representants permanents elegits pels estats membres, el comite prepara la feina del Consell Executiu. (Equivalent de la Unio Europea: el
Comite dels Representants Permanents
.
- Consell de la Pau i Seguretat
- Proposat a la
Cimera de Lusaka
del
2001
. Te 15 membres responsables de monitorar i intervenir en conflictes, amb una forca africana a la seva disposicio. Un intent d'imitar el
Consell de Seguretat
de les
Nacions Unides
.
- Consell Economic, Social i Cultural
- Un organ consultiu compost per representants civils i professionals, semblant a l'europeu
Consell Economic i Social
.
- Comites Tecnics Especialitzats
- Tracten sobre economia rural i materies agricoles; afers monetaris i de financament; comerc, costums, i materies d'immigracio; industria, ciencia i tecnologia, energia, recursos naturals, i medi ambient; transport, comunicacions, i turisme; salut, feina i afers socials; educacio, cultura, i recursos humans.
- Institucions financeres
- Banc Central Africa
,
Banc d'Inversio Africa
,
Fons Monetari Africa
.
L'Acta Constitutiva de la Unio Africana declara que "convidara i encoratjara la plena participacio de la
diaspora
africana com a part important del nostre continent, en la construccio de la Unio Africana". La Comissio de la Unio Africana ha definit la diaspora africana com aquella "composta per persones d'origen africa que viuen fora del continent, independentment de la seua
nacionalitat
i
ciutadania
i que estan disposades a contribuir al desenvolupament del continent i a la construccio de la Unio Africana".
[8]
Assumptes actuals
[
modifica
]
Policies
ugandesos
embarcant a bord d'un
C-130
a l'aeroport de
Kigali
(
Ruanda
) despres d'un any de desplegament a la regio de
Darfur
en una missio de pau per part de la Unio Africana.
La Unio Africana ha de fer front a molts desafiaments, incloent-hi assumptes medics com combatre la
malaria
i l'epidemia de
sida
/
VIH
; assumptes politics com confrontar-se a regims antidemocratics i mitjancar en diverses
guerres civils
; assumptes economics com la millora de l'
estandard de vida
de milions de
pobres
, la manca d'educacio; aspectes ecologics com batallar contra les recurrents
fams
, la
desertificacio
i la manca de
sostenibilitat
; aixi com aspectes de la
llei internacional
i l'encara no acabada
descolonitzacio
del
Sahara Occidental
.
En resposta al
Conflicte del Darfur
al
Sudan
, la UA ha enviat
7.000 pacificadors
, molts de
Ruanda
, al
Darfur
. Una conferencia de donants a
Addis Ababa
el
2005
va ajudar a obtenir fons per mantenir els pacificadors tot aqueix any i fins al juliol del 2006.
[1]
Critics dels pacificadors de la UA, incloent-hi el Dr.
Eric Reeves
, han dit que aquestes forces son molt inefectives degut a la manca de fons, personal, i traca. Controlar una area de la mida de
Franca
feia molt dificil sostenir una missio efectiva. El juny del
2006
, el
congres dels Estats Units
varen aprovar 173 milions de dolars per a les forces de la UA. N'hi ha com els de
Genocide Intervention Network
, que han fet una crida a ua intervencio de les
Nacions Unides
o l'
OTAN
per augmentar o substituir els pacificadors. La UA esta meditant d'enviar-hi una forca mes potent.
En resposta a la mort de
Gnassingbe Eyadema
, president del
Togo
, el
5 de febrer
del
2005
, els liders de la UA varen descriure el nomenament del seu fill
Faure Gnassingbe
coma successor, com un
cop militar
.
[9]
La constitucio del Togo mana al portaveu del parlament de succeir el president en cas de mort d'aquest. Per llei el portaveu del president ha de convocar unes noves eleccions per triar un nou president en els seguents seixanta dies. La protesta de la UA va forcar a Gnassingbe a convocar eleccions. Sota molt fortes critiques de
frau electoral
va ser oficialment elegit president el
4 de maig
del
2005
.
Tambe, el
3 d'agost
del
2005
hi va haver un
cop d'estat
a
Mauritania
que va conduir a la
Unio Africana
a bandejar el pais de la Unio Africana. El Consell Militar que va prendre el control de Mauritania va prometre de convocar eleccions en dos anys.
Entre els conflictes actuals hi ha el
Conflicte de Casamance
al
Senegal
; el
Conflicte d'Ituri
, una extensio de la
Segona Guerra del Congo
; la
Guerra Civil de la Costa d'Ivori
; i la
Guerra Civil de Somalia
, associada amb la proclamacio d'independencia de
Somalilandia
. Encara cuegen politicament el
Conflicte Txad-Sudan
, la
Segona Guerra Civil Sudanesa
, i el conflicte d'
Uganda
amb els
Senyors de la Resistencia Armada
.
Zimbabue
tambe esta sotmes a una crisi politica.
Tanmateix, l'aspecte mes serios al que s'ha d'enfrontar
Africa
no son les disputes entre nacions sino la rapida disersio de la pandemia de la
sida
. L'
Africa Subsahariana
es de lluny l'area mes afectada en el mon, i la infeccio esta matant milions de persones anualment. L'epidemia ha afectat mes del 25% de la poblacio del sud d'Africa i paisos com
Sud-africa
,
Botswana
,
Kenya
,
Namibia
i
Zimbabue
estan veient reduida l'esperanca de vida en diversos anys. Els efectes a Sud-africa que compon el 30% de l'economia amenacen d'impedir perceptiblement el creixement del
PIB
, i afectar negativament el comerc intern i extern del continent.
La controversia va apareixer a la cimera del
2006
quan el
Sudan
va anunciar un candidat com a president de la UA. Cinc estats membres varen amenacar de retirar el suport al candidat sudanes degut a les tensions amb el
Darfur
. Finalment el Sudan va retirar la seva candidatura i en
Denis Sassou-Nguesso
de la
Republica del Congo
va ser elegit per un mandat d'un any.
La suma total de les economies dels estats de la Unio Africana suposaria la dissetena economia mundial amb un
PIB
de 500
miliards
de
dolars estatunidencs
i es col·locaria per darrere de la dels
Paisos Baixos
. Entre els objectius futurs de la Unio Africana hi ha la creacio d'una zona de
lliure comerc
, una
unio duanera
, un
mercat unic
, un
banc central
i una moneda comuna amb els quals establir una autentica unio economica i monetaria. El pla actual consisteix a crear una Comunitat Economica Africana amb una moneda unica pels volts de
2023
.
[10]
La Unio Africana va fomentar l'
Acord de Lliure Comerc del Continent Africa
(
AFCFTA
) es un
acord comercial
vigent entre els 27 estats membres de la
Unio Africana
.
[11]
[12]
[13]
[14]
Va ser signat a
Kigali, Rwanda
, el 21 de marc de 2018
La Unio Africana promou l'us de les
llengues africanes
quan sigui possible en la seva feina. Les seves altres llengues oficials son l'
arab
, l'
angles
, el
frances
, el
portugues
, l'
espanyol
i el
swahili
.
[15]
Fundada el
2001
, l'
Academia Africana de les Llengues
promou l'us de la perpetuacio de les llengues africanes entre els africans.
Els estats membres de la Unio Africana abasten gairebe la totalitat de l'
Africa
continental i diverses illes davant la costa. En consequencia, la geografia de la Unio Africana es tremendament diversa, incloent-hi el
desert
calent mes gran del planeta (el
Sahara
), grans selves
tropicals
i
pluvials
, i
sabanes
i el riu mes llarg del mon (el
riu Nil
).
La Unio Africana compta en l'actualitat amb una superficie de 29.922.059 km² i 24.165 km de
costa
. La gran majoria d'aquesta zona es troba a l'Africa continental i l'unic territori fora del continent (
Madagascar
, la quarta illa mes gran del mon) nomes representa una mica menys del 2% total.
[16]
Relacions estrangeres
[
modifica
]
El maig de
2004
la Comissio de la Unio Africana va emetre un Pla Estrategic en que per primera vegada va reclamar la fi de l'ocupacio del territori africa encara ocupat per
estats
no africans. Aquests territoris son els seguents:
[17]
La Unio Africana s'ha proveit dels seus propis simbols comparables als d'un
estat
: la
bandera
, l'
emblema
i l'
himne
(
Let Us All Unite and Celebrate Together
).
La
bandera
te una amplia franja horitzontal verda, una estreta banda d'or, l'emblema de la Unio Africana al centre d'una amplia franja de color blanc, una altra banda estreta daurada i una amplia franja verda. El verd i l'or simbolitzen les esperances i les aspiracions d'
Africa
, i tambe la seua
riquesa
i el seu futur brillant, mentre que el blanc representa la puresa de la voluntat d'
Africa
d'establir vincles d'amistat arreu del planeta. Aquesta bandera ha portat a identificar els colors daurat i verd (de vegades, tambe el blanc) com els "colors nacionals" del continent africa i, aixi, aquests colors son visibles d'una manera o d'una altra en les banderes de molts estats africans. A mes, els colors verd, daurat i vermell constitueixen els colors del
panafricanisme
.
[18]
Llista de presidents
[
modifica
]
- ↑
Thabo Mbeki. ≪
Launch of the African Union, 9 July 2002: Address by the chairperson of the AU, President Thabo Mbeki
≫. ABSA Stadium, Durban, South Africa: africa-union.org, 09-07-2002. Arxivat de l'
original
el 3 maig 2009. [Consulta: 8 febrer 2009].
- ↑
Allison
, Simon. ≪
What is the point of the Pan-African Parliament?
≫ (en angles). Mail & Guardian, 09-06-2021. [Consulta: 25 juny 2023].
- ↑
≪
African Union replaces dictators' club
≫ (en angles).
BBC
, 08-07-2002.
- ↑
≪
Gaddafi. The man who would be king of Africa | Adekeye Adebajo
≫ (en angles), 26-08-2011. [Consulta: 31 marc 2021].
- ↑
≪
The African Union After Gaddafi | The Journal of Diplomacy and International Relations
≫ (en angles america), 05-12-2011. [Consulta: 31 marc 2021].
- ↑
≪
The African Union is launched
≫ (en angles), 18-11-2016. [Consulta: 31 marc 2021].
- ↑
[
enllac sense format
]
http://www.siue.edu/~mafolay/JournalInfo/Vol-2/Issue%201%20revised.pdf#search=%22%22people%20of%20African%20origin%20living%20outside%20the%20continent%22%22
- ↑
Pan-Africanism and the African Union
(angles)
- ↑
≪
AU denounces Togo 'military coup'
≫.
BBC News
, 06-02-2005 [Consulta: 10 juliol 2006].
- ↑
Profile: African Union
(angles)
- ↑
≪
Summary of the key decisions and declarations of the 31st African Union Summit
≫, 06-06-2018.
- ↑
≪
African states agree massive trade bloc
≫ (en angles).
BBC News
, 21-03-2018 [Consulta: 21 marc 2018].
- ↑
≪
Africa Set to Agree $3 Trillion Trade Bloc, Without Key Economy
≫ (en angles).
Bloomberg.com
, 21-03-2018 [Consulta: 21 marc 2018].
- ↑
AfricaNews
≪
Forty-four countries sign historic African Union free trade agreement | Africanews
≫ (en angles).
Africanews
[Consulta: 21 marc 2018].
- ↑
"Art. 11 AU" Protocol on amendments to the constitutive act of the African Union
Arxivat
2014-06-30 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
African Cultural Center
(angles)
- ↑
El Pla Estrategic de la Comissio de la Unio Africana
Arxivat
2012-02-22 a
Wayback Machine
.
(frances)
- ↑
Flags of the World
(angles)
- ↑
≪
Gaddafi fails in bid to remain African Union chair
≫ (en angles).
Reuters
, 31-01-2010.
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
Malawi president takes over as AU president
≫ (en angles).
AFP
, 31-01-2010.
- ↑
≪
Biografia
≫ (en frances).
Unio africana
[Consulta: 7 febrer 2012].
Arxivat
2011-10-06 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2011-10-06. [Consulta: 7 febrer 2012].
Bibliografia
[
modifica
]
- Akokpari, J.: The OAU, the AU, NEPAD and the promotion of good governance in Africa, EISA Occasional Paper, 14, novembre de
2003
, EISA.
- Amaizo, Yves Ekoue
2001
. ≪ De l'OUA a l'Union africaine: les chemins de l'interdependance ≫. Afrique contemporaine, num. 197: 97-107.
- Amate, C.O.C.: Inside the OAU Pan-Africanism in Practise.
Londres
& Basingstoke: Mac Millan Publishers. Any
1986
.
- Aning, E.: African commitments to conflict prevention and peacemaking: a review of eight NEPAD countries, African Human Security Initiative, AHSI. Any
2004
.
- Booker, S.: "No action on Africa" a Global Dialogue, 7(3), novembre de
2002
.
- Browne, Dallas: "Libya and the African Union" a Megan O'Meara. Ed. History Behind the Headlines. Vol. II.
- Centre for Conflict resolution: Building an African Union for the 21st Century,
Ciutat del Cap
,
Sud-africa
,
2005
: CCR.
- Chazan, N., Mortimer, R., Ravenhill, J. i Rothchild, D.: "Africa and the World Economy" a Policy and Society in Contemporary Africa, segona edicio, Boulder,
1992
: Lynne Reiner.
- Diamond, L.: "Re-thinking Civil Society: Toward Democratic Consolidation" a Journal of Democracy, 5(3), juliol de
1994
.
- Geiss, Imanuel: The Pan-African Movement. Penguin Books,
Londres
,
Gran Bretanya
,
1974
.
- Gyimah-Boadi, E.: "Civil Society in Africa" a Journal of Democracy, 7(2), abril de
1996
, The Johns Hopkins University Press.
- Harbeson, J.; Rothschild, d. i Chazan, N.: Civil Society and the State in Africa, Lynne Reiner Publishers. Any
1996
.
- Hearn, J.: "Aiding Democracy? Donors and Civil Society in South Africa" a Third World Quarterly, 21(5). Any
2000
.
- Hope, K.: "Toward good governance and sustainable development: the African Peer Review Mechanism", Governance, 18(2), abril de
2005
.
- Kajee, A.: "The African Peer Review Mechanism (APRM): A Progress Report: Practical Limitations and Challenges" a The South African Yearbook of International Affairs 2003/4, SAIIA,
Johannesburg
,
Sud-africa
,
2004
.
[2]
Arxivat
2008-10-14 a
Wayback Machine
. (en angles)
- Kanbur, R.: The African Peer Review Mechanism: An Assessment of Process and Design, Cornell University, 2004.
- Kebonang, Z.: "The New Partnership for Africa's Development: Promoting Foreign Direct Investment through Moral Political Leadership" a Africa Insight, 35(1), abril de
2005
, Africa Institute of South Africa.
- Keet, D.: The New Partnership for Africa's Development and the African Union: Unity and Integration within Africa or Integration of Africa into the global economy, Alternative Information and Development Centre. Editat l'any
2002
i reeditat el
2004
.
- Landsberg, C.: "Democratic governance crucial for Africa's future" a Global Dialogue, 7(3), novembre de
2002
, An International Affairs Review publicat per The Institute for Global Dialogue.
- Legum, Colin:
Pan-Africanism. A Short Political Guide
.
Nova York
,
1965
: Praeger.
- Loots, E.: "Roadmap for Africa's recovery: challenges and recommendations for structural reform" a Africa Insight, 36(3-4), setembre-desembre de
2006
.
- Matlosa, K.: "Political Integration and Democracy in Africa: The Role of the African Union", Presented at Biennual conference South African Association of Political Science, University of Western Cape,
Ciutat del Cap
,
Sud-africa
,
2006
.
- Melber, Henning: The New African Initiative and the African Union: A Preliminary Assessment and Documentation. Editorial: Nordiska Afrikainstitutet,
Suecia
, octubre de
2002
.
ISBN 91-7106-486-9
.
- Nkrumah, Kwame: Africa Must Unit. Panaf Books,
Londres
,
Gran Bretanya
,
1963
.
- Nzongola-Ntalaja, G.: "Citizenship, Political Violence and Democratization in Africa" a Global Governance 10,
2004
.
[3]
Arxivat
2010-12-24 a
Wayback Machine
. (en angles)
- Olukoshi, A.: "Changing Patterns of Politics in Africa" a
Politics and Social Movements an Hegemonic World: Lessons from Africa, Asia and Latin America
,
Boron, Atilio
i Lechini, Gladys (coeditors); Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales (CLACSO),
Buenos Aires
,
Argentina
, juny de
2005
.
[4]
(angles)
- Thompson, Vincent Bakpetu: Africa and Unity: The Evolution of Pan-Africanism. Beacon Books,
Nova York
,
Estats Units
,
1969
.
- Tieku, Thomas Kwasi: ≪ Explaining the Clash and Accommodation of Interests of Major Actors in the Creation of the African Union ≫. African Affairs, Vol. 103, num. 411, abril de
2004
: 249-267.
Enllacos externs
[
modifica
]