Bob Dylan

(1963)
Biografia
Naixement	(en) Robert Allen Zimmerman 24 maig 1941 (83 anys) Duluth (Minnesota)
Floruit	1992
Dades personals
Religio	Judaisme
Formacio	sistema de la Universitat de Minnesota Hibbing High School Sidwell Friends School
Activitat
Camp de treball	Cant , pop , escriptura creativa i professional , folk , blues , rock , gospel , country i jazz
Lloc de treball	Nova York
Ocupacio	compositor de cancons , discjoquei , guionista , compositor , actor , locutor de radio , cantant , dissenyador , escriptor , lletrista , productor discografic , poeta , actor de cinema , director de cinema , guitarrista , pintor , autobiograf , music
Activitat	1962  ?
Membre de	Academia de les Arts de Berlin Academia Americana de les Arts i les Lletres Academia Americana de les Arts i les Ciencies Traveling Wilburys
Genere	Rock , blues , country , musica folklorica estatunidenca , pop-folk , country rock , folk rock , rock cristia , gospel , americana i jazz
Influencies	Woody Guthrie , Allen Ginsberg , Bertolt Brecht , Suze Rotolo i Robert Johnson
Nom de ploma	Bob Dylan
Veu	Bariton
Instrument	Guitarra , harmonica , piano , veu , Richter-tuned harmonica (en) i nyckelharpa (en)
Segell discografic	Columbia Records Asylum Records
Participa en
13 juliol 1985	Live Aid
1973	Mariposa Folk Festival 1973
Obra
Obres destacables (1962) Blowin' in the wind (1965) Like a Rolling Stone (1965) Subterranean Homesick Blues (1965) Bringing It All Back Home (1965) Highway 61 Revisited (1966) Blonde on Blonde (1975) Blood on the Tracks
Localitzacio dels arxius	Universitat de Tulsa
Familia
Conjuge	Sara Dylan (1965–1977) Carolyn Dennis (1986–1992)
Parella	Suze Rotolo Joan Baez
Fills	Jakob Dylan   ( Sara Dylan ) Jesse Dylan   ( Sara Dylan )
Pares	Abram Zimmerman   i  Beatrice Stone
Premis (2016)   Premi Nobel de Literatura ../... 25+
Signatura
Lloc web	bobdylan.com

Robert Allen Zimmerman ( Duluth , Minnesota 1941 ), conegut amb el nom artistic de Bob Dylan , es un compositor i cantant estatunidenc, considerat un dels musics mes influents i prolifics del segle  xx i guardonat el 2016 amb el Premi Nobel de Literatura " per haver creat una nova expressio poetica en la gran tradicio nord-americana de la canco ". ^[1]

Bob Dylan ha aportat a la musica rock una dimensio poetica mes rica i adulta, emprant metafores i figures al·legoriques per a descriure el desordre individual i social, a mes d'una inventiva melodica provinent d'estructures tradicionals com el blues , la balada o les cancons de treball. Al llarg de la seva carrera ha experimentat amb tota mena de ritmes i formes harmoniques, cosa que ha enriquit la seva expressio musical i ha influit en molts altres interprets i compositors.

Biografia [ modifica ]

Infancia i joventut [ modifica ]

Va neixer el 24 de maig del 1941 a la ciutat de Duluth, poblacio situada a l' estat nord-america de Minnesota . Fill d'una familia d'origen jueu , als sis anys aquesta es trasllada a la ciutat de Hibbing , on el seu pare tenia un negoci de material electric. La vida de comerciant no era la preferida per en Bob, i l'ambient de la poblacio, l' economia de la qual depenia fortament de la mineria , no prou atractiva per a un adolescent. El descobriment de la musica comporta un canvi en la seva mentalitat, i ja als vuit anys aprengue per ell mateix a tocar el piano i per deu dolars adquiri una guitarra per correu. El descobriment, aixi mateix, de la musica de Hank Williams i dels grups corals afroamericans el permetra somiar en convertir-se en un heroi del rock and roll , un estil musical creixent gracies a l'exit d' Elvis Presley , Carl Perkins o Jerry Lee Lewis .

L'any 1959 finalitza els estudis secundaris i ingressa a la Universitat de Minnesota , situada a la ciutat de Minneapolis , la capital estatal. Dues de les seves assignatures preferides eren l'aprenentatge del castella i la historia nord-americana . Fou en aquell moment quan comenca a escoltar temes de country gracies a les composicions de Robert Johnson i folk , deixant de banda la seva passio pel rock and roll de Little Richard . Interessat en la poesia , la decada del 1960 suposara una inflexio en la seva vida artistica i personal: canviant-se el nom pel pseudonim Bob Dylan , probablement inspirat en el poeta Dylan Thomas , i interessant-se pels moviments dels drets dels treballadors i del discurs sobre la pau .

Inicis professionals [ modifica ]

Comenca la seva carrera com a solista tocant en locals nocturns, amb l'unic acompanyament de la seva guitarra i la seva harmonica , aixi com la seva expressiva veu, que arribara a convertir-se en la seva marca personal. Aquests inicis, pero, no sempre son amb fortuna; aixi fou acomiadat del Ten O'Clock Scholar perque la seva veu en foragitava els clients. A mitjans de la decada dels 60 obte el seu primer contracte com a professional en un local de striptease de Central City, poblacio situada a l'estat de Colorado . Es en aquest moment quan descobreix la biografia Bound for Glory del cantant Woody Guthrie , que es converteix en el seu mestre i de qui en divulgara l'obra arreu del pais.

Quan Dylan sabe que Guthrie es trobava ingressat en un hospital de Nova York , decidi anar fins a la ciutat per coneixer-lo. L'arribada a aquesta ciutat li permete a relacionar-se amb els ambients folk que omplien Greenwich Village , i aconseguir actuar davant de John Lee Hooker . A la fi de l'estiu de 1961 arriba a ser bastant conegut en l'ambient musical de Nova York, per la qual cosa sol·liciten la seva col·laboracio per a tocar l'harmonica en algunes cancons d'un disc de Harry Belafonte . Podria ser la seva gran ocasio, pero abandona els estudis d'enregistrament despres de nomes una hora de treball, perque no suporta la insistencia de Belafonte a repetir les proves constantment.

Fou John Hammond , un dels grans descobridors de talents de la Columbia Broadcasting System ( CBS ), qui li oferi immediatament un contracte. Publica el primer disc el febrer de 1962 amb el simple titol de Bob Dylan . L'album presenta material poc homogeni pero posa en evidencia les potencialitats del cantautor . Nomes dues cancons estan escrites pel mateix Dylan, Song to Woody i Talkin' New York , pero van bastar per a donar-li confianca com a autor i obrir-li la porta d'una de les seves mes prolifiques etapes creatives. En aquell primer periode l'acompanya Suzie Rotolo, que havia conegut en arribar a la ciutat i que, com a activista politica, lluita contra la segregacio racial i l'us de la bomba atomica .

Dylan comenca a treballar en noves cancons l' abril de 1962 i en el transcurs d'alguns mesos compon temes com Blowin' in the Wind ( Escolta-ho en el vent ), Masters of War ( Senyors de la guerra ), Talkin' World War III Blues i Oxford Town , que esdevenen himnes del moviment pacifista . El maig de 1963 es publica The Freewheelin' Bob Dylan , el seu segon i molt esperat album. Dos mesos despres de la publicacio, Dylan apareix al Festival Folk de Newport, on es saludat com el profeta de la revolucio juvenil, i canta Blowin' in the Wind davant de 46.000 persones, acompanyat a l'escenari per Joan Baez i Pete Seeger .

Alhora que l'exit, arriben els problemes. En primer lloc, amb Suzie Rotolo: la seva relacio segueix endavant entre dramatiques ruptures i breus reconciliacions, en un clima molt tibant en el qual Dylan no amaga la seva gelosia. Les noves cancons neixen en un clima d'inseguretat, de vegades cavalcant en l'ona de la batalla politica ( Only a Pawn in Their Game ), altres vegades recollint-se en l'intimisme ( Girl from the North Country , La noia del pais del nord ). Pero l'album The Times They Are A-Changin' (1964) arribara a ser famos sobretot per la canco que li dona titol ( Els temps estan canviant ). L'exit de Dylan ja es gran en els Estats Units i la seva popularitat s'esten tambe per Europa .

Entre 1962 i 1964, Joan Baez va ser el rostre popular de la musica folk , es va convertir en l'estrella de festivals i gires i va cantar en actes politics, entre els quals s'inclouen la Marxa sobre Washington de 1963 pels drets civils . Durant aquest periode, va comencar a estudiar el treball del llavors desconegut Bob Dylan i, a poc a poc, el seu repertori es va desplacar del material tradicional al de tipus socialment compromes, d'acord amb l'emergent generacio d'artistes dels anys seixanta. El 23 de novembre de 1962, Baez va apareixer a la portada de Time Magazine , un honor estrany llavors per a musics. Va viure amb Bob Dylan entre 1963 i 1965, i junts es van guanyar el titol del ≪rei i la reina de la canco protesta≫. ^{[ cal citacio ]}

Durant la primavera de 1965 es trasllada a Anglaterra per a realitzar alguns concerts, moment en el qual coneix els Beatles i Eric Burdon , membre de The Animals , interpret d'una versio molt personal de House of the Risin' Sun ( La casa del sol naixent ). John Lennon manifestara la influencia de Dylan en cancons com Norwegian Wood , You've Got to Hide Your Love Away o Help , amb lletres mes sinceres i pensades, mentre que Bob Dylan no dubta a experimentar sons nous i mes ludics. El viatge per l' Anglaterra d'aquells anys i la trobada amb els seus musics estimulen encara mes a en Dylan, qui es deixa suggestionar per la sonoritat de les guitarres electriques , i abandona el folk.

Highway 61 Revisited (1965), produit per Bob Johnston , amb la col·laboracio d' Al Kooper i Mike Bloomfield , es considerat avui dia un dels millors de Dylan: la corprenedora Like a Rolling Stone (que figura en la primera posicio de la llista de les millors cancons de tots els temps confeccionada per la revista musical Rolling Stone ), la trista Desolation Row , la nerviosa Highway 61 Revisited i la insinuant Ballad of a Thin Man es convertiran en nous himnes de l'autor. Aquest es el repertori que Dylan duu al Festival Folk de Newport l'any 1965 , acompanyat per la Paul Butterfield Band . El grup The Hawks el secundara en la gira posterior, grup que posteriorment s'anomenara The Band i que acompanyara durant molts anys Dylan.

El seu nou album Blonde on Blonde (1966), que es publica en format doble per a poder contenir tot el material elaborat a Nashville , es un disc mes tranquil que l'anterior i amb un major valor poetic en les lletres. Aquest inclou l'alegre I Want You , la nua i tendra Just Like a Woman , la devastadora Stuck Inside of Mobile with the Memphis Blues Again , l'enigmatica Visions of Johanna i la gran obra mestra del disc, Sad Eyed Lady of the Lowlands , que esta dedicada a la model Sarah Lowndes, amb la qual s'havia casat al novembre de 1965 . Aquest disc es considerat pels grans experts musicals com un dels millors discos de musica pop -rock de tota la historia.

Accident de moto [ modifica ]

Un parell de mesos despres d'haver-se publicat el disc Blonde on Blonde , amb tot just 25 anys pero convertit en un idol multitudinari als Estats Units i el Regne Unit , sofri un misterios accident automobilistic amb la seva motocicleta Triumph 500 a les proximitats de Woodstock , accident que l'aparta de la vida publica. El periode de reclusio s'eternitza: Dylan es torna un home casola al costat de la seva dona i els seus 4 fills, i gravant cancons amb els seus companys de The Band. Uns enregistraments que no veieren la llum fins a l'any 1975, en el qual decidi publicar-los oficialment amb el titol de The Basement Tapes .

L'any 1967 aparegue al mercat un nou disc de Dylan John Wesley Harding ; un any abans, el 1966, escriu el text del llibre Tarantula . ^[2] El gener de 1968 es presenta, acompanyat de The Band, davant el public al Carnegie Hall de Nova York , en un homenatge a Woody Guthrie , mort a l'octubre de l'any anterior. Aquell homenatge feu neixer en Dylan la idea de gravar un album de caracter obertament country , el resultat definitiu del qual es Nashville Skyline , publicat a l'abril de 1969 i que conte cancons com Lay Lady Lay , Country Pie i una versio de Girl from the North Country cantada a duo amb Johnny Cash .

Posteriorment participa en el Festival de l'Illa de Wight completament vestit de blanc, comportant-se com una estrella pomposa i empolainada, fins al punt que els hippies li erigeixen una polemica creu de pedra per enterrar el mite decadent. El mite s'aviva el 1971 quan Dylan participa en el concert benefic per a Bangladesh realitzat al Madison Square Garden de Nova York, organitzat per George Harrison , i canta Mr. Tambourine Man , Blowin' in the Wind i A Hard Rain's A-Gonna Fall ( Una gran pluja molt aviat caura ).

A continuacio, inicia un periode de reflexio en el qual demana al director de cinema Sam Peckinpah un paper en la pel·licula Pat Garret i Billy el Nen . La seva participacio com a actor es limita a un paper insignificant en el rol d'un misterios personatge de nom Alias, pero es la banda sonora de la pel·licula , composta pel mateix Dylan, la que arriba a ser memorable i on inclou Knocking on Heaven's Door , una canco que es convertira en una de les mes reconegudes del seu repertori. La publicacio l'any 1974 de l'album d'estudi Planet Waves el permet col·locar-se en el numero 1 de les llistes d'exits, gracies especialment a la canco Forever Young . Immediatament despres inicia la seva primera gran gira despres de vuit anys d'absencia dels escenaris, en aquest cas acompanyat per The Band, una gira que es converteix en un exit i que omple les sales i els estadis on realitza els concerts. Com a testimoni d'aquell historic esdeveniment s'edita el mateix 1974 el doble album en directe Before The Flood , en el qual apareix un Dylan energic recolzat pel seu potent grup.

Aquest periode es conclou amb el meditatiu Blood on the Tracks , que conte moltes cancons inspirades en la crisi del seu matrimoni, especialment Tangled Up in Blue , Simple Twist of Fate , Idiot Wind i Shelter from the Storm . Aclamat per la critica musical, l'any 1975 publica Desire , en la qual apareix Hurricane , una canco en defensa del boxador Huraca Carter , acusat d'homicidi. Aquestes noves cancons van constituir la base de la gran gira americana denominada Rolling Thunder Revue , per a la qual reuneix vells amics com Roger McGuinn , Joan Baez , Mick Ronson , Scarlet Rivera i Joni Mitchell . El proposit de Dylan no se centra nomes en l'espectacle sobre l'escenari sino tambe en el que succeeix entre bastidors: aixi, amb cameres de televisio i microfons ho grava tot, entrellacant vida real i ficcio, per a realitzar la pel·licula Renaldo i Clara , un documental de quatre hores de durada. De la Rolling Thunder Revue ha quedat document discografic oficial en els albums Hard Rain i The Bootleg Series, Vol. 5. Live 1975. The Rolling Thunder Revue .

L'any 1978 fou el convidat d'honor a The Last Waltz ( L'ultim vals ), la pel·licula-concert dirigida per Martin Scorsese , organitzada per a celebrar el retir de l'escena dels seus amics de The Band . El concert es porta a terme en el mitic Winterland de San Francisco i Dylan canta cancons del seu propi repertori al costat de The Band, Neil Young , Dr. John , Neil Diamond , Eric Clapton , Ringo Starr , Ron Wood , Paul Butterfield , Ronnie Hawkins , Joni Mitchell i Van Morrison .

Crisi religiosa [ modifica ]

L'any 1978 pateix una crisi religiosa , el jueu de naixenca troba nous motius de fe en el cristianisme . Aquest canvi va acompanyat d'una serie de discos intensos, de dificil comprensio immediata.

Quan finalitza completament la temporada de grans concerts publica un nou album doble gravat al Japo , Live at Budokan (1978). Els empresaris japonesos ofereixen a Dylan un xec en blanc per realitzar una gira pel seu pais, una cosa insolita fins en aquells moments en la historia de la musica . Tres anys de treball intens en estudis produeixen 3 discs que formen l'esquelet de l'obra de Dylan durant la decada del 1980 : Slow Train Coming (1979), Saved (1980) i Shot of love (1981), discos amb cadencies de musica gospel . En el primer aconsegueix la col·laboracio de Mark Knopfler , lider dels Dire Straits . Saved esta entre els treballs mes dramatics i tensos de Dylan i descobreix una cara completament desconeguda del cantant, i Shot of Love retorna el cantautor a terrenys mes coneguts i compta, a mes, amb la participacio especial de Ron Wood i Ringo Starr en el tema Heart of Mine .

Posteriorment Dylan torna a una visio mes laica de la canco i inicia un cami de gran activitat amb l'album Infidels , que conte la bellissima Jokerman . El 1984 publica el seu disc Real Live , amb nous arranjaments de vells exits, com Highway 61 revisited .

El compromis social del mon de la musica anglosaxona troba la seva maxima expressio l'any 1985 amb la canco We are the World , canco escrita per Michael Jackson i Lionel Richie , en l'enregistrament de la qual participa Dylan. Alguns mesos despres pren part en el comite promotor de Farm Aid , la manifestacio musical organitzada per a recaptar fons per a les comunitats rurals dels Estats Units . El 13 de juliol de 1985 participa en el Festival pro- Etiopia Live Aid . Acompanyat a les guitarres per Keith Richards i Ron Wood, ambdos membres dels Rolling Stones , Dylan canta al J.F. Kennedy Stadium de Filadelfia Blowin' in the Wind . Tambe l'any 1985 torna als estudis per gravar l'album Empire Burlesque i realitza, a mes, un videoclip al Japo per a la canco Tight Connection to My Heart , sota la direccio de Paul Shrader .

Per a celebrar els seus 25 anys d'activitat discografica, la CBS publica l'album quintuple Biograph , que inclou cancons que donen una visio general del cantautor, ja que, al costat d'alguns grans exits, es presenten versions inedites, preses alternatives o es recuperen cancons que frequentment han passat desapercebudes. La seva seguent produccio ve recollida sota el titol de Knocked Out Loaded l'any 1986 i conte temes escrits en col·laboracio amb l'actor i escriptor Sam Shepard i amb Tom Petty , amb el qual Dylan realitza una gira per Australia i els Estats Units . Amb el mateix Petty i la seva banda, The Heartbreakers , Dylan canta Band of the Hand per a la pel·licula d'identic titol, dirigida per Paul Michael Glaser .

A la primavera de 1988 publica un nou album, Down in the Groove , en el qual intervenen les veteranes estrelles del punk Steve Jones , dels Sex Pistols , i Paul Simonon , de The Clash , i musics tan il·lustres com Jerry Garcia i Bob Weir , de Grateful Dead , Eric Clapton , Mark Knopfler, Ron Wood, Steve Jordan i les estrelles del reggae Robbie Shakespeare i Sly Dunbar , entre d'altres.

El seu seguent projecte consisteix en la creacio d'un grup que, sota el nom de Traveling Wilburys , reuneix als germans Lucke, Nelson, Otis, Lefty i Charlie T. Junior, que no son altres que el mateix Bob Dylan, George Harrison , Roy Orbison , Tom Petty i Jeff Lynne , antic lider de la Electric Light Orchestra ( ELO ). Amb ells publicara dos albums, curiosament titulats Volume 1 i Volume 3 . La gran majoria de les cancons d'aquests dos albums estan compostes per Dylan.

Actualitat [ modifica ]

Durant la decada del 1980 i del 1990 , Dylan ha publicat una serie d'albums considerats entre els pitjors de la seva discografia. Molts van creure que comencava a declinar com a compositor i lletrista pero la publicacio de Times Out of Mind l'any 1997 i Love and Theft el 2001 l'han tornat a impulsar al capdamunt de la llista d'exits.

Des de 1989 ha anat fent una gran quantitat de concerts cada any, en el que alguns anomenen Never Ending Tour (Gira sense fi), acompanyat per una banda que no ha tingut gaires variacions amb un repertori que solia variar molt entre concerts, tot i que des de 2014 mante un repertori amb poques variacions. Despres d'haver-hi actuat el 1984, en aquest periode ha actuat nou vegades a Barcelona (1989, 1993, 1995, 1999, 2004, 2010, 2015 i dues el 2018), una vegada a Escalarre (1998), dues als Jardins de Cap Roig (2006 i 2012), tres a Valencia (1995, 1999 i 2006), una a Perpinya (2006) i una a Encamp (2008).

L'any 2000 aconsegui el Premi Oscar a la millor canco original per la seva canco Things Have Changed inclosa a la pel·licula de Curtis Hanson Wonder Boys ( Joves prodigiosos ). Continuant en el mon del cinema l'any 2003 fou el guionista i compositor del llargmetratge Masked and Anonymous , en el qual s'inclouen versions d'alguns dels seus temes classics i cancons noves, a mes de versions tradicionals gravades per ell per a l'ocasio.

L'agost de 2006 va publicar l'album Modern Times , que va aconseguir esdevenir numero 1 a les llistes dels Estats Units, fet que es va repetir el 2009 amb Together Through Life , que, a mes va aconseguir numero 1 al Regne Unit, tot i no rebre tan bones critiques. Amb aquests dos discos Dylan es convertia en el cantant solista mes vetera que aconseguia ser numero 1 als Estats Units despres de 49 anys de carrera musical.

El juny de 2007 va ser guardonat amb el Premi Princep d'Asturies de les Arts , guardo que es va lliurar a Oviedo el mes d'octubre.

El 2012 publicava Tempest , un disc que si be nomes aconseguia arribar al numero 3 a les llistes del Regne Unit i els Estats Units, va ser novament aclamat per la critica.

El 16 de novembre del 2013 va rebre la insignia de Cavaller de la Legio d'Honor francesa. ^[3]

En els darrers anys ha publicat tres albums on versiona cancons antigues, la majoria d'elles en el repertori de Frank Sinatra : Shadows in the Night (amb el qual va aconseguir de nou un numero 1 al Regne Unit), Fallen Angels i Triplicate .

El 2016 se li va concedir el Premi Nobel de Literatura per la seva contribucio "creant noves expressions poetiques dins la gran tradicio de la canco americana".

Discografia oficial [ modifica ]

Albums en solitari [ modifica ]

1. Bob Dylan . 19 de marc de 1962.
2. The Freewheelin' Bob Dylan . 27 de maig de 1963.
3. The Times They Are A-Changin' . 10 de febrer de 1964.
4. Another Side of Bob Dylan . 1 de maig de 1964.
5. Bringing It All Back Home . 22 de marc de 1965.
6. Highway 61 Revisited . 30 d'agost de 1965.
7. Blonde on Blonde . 16 de maig de 1966.
8. John Wesley Harding . 27 de desembre de 1967.
9. Nashville Skyline . 9 d'abril de 1969.
10. Self Portrait . 8 de juny de 1970.
11. New Morning . 21 d'octubre de 1970.
12. Pat Garrett i Billy el Nen . 13 de juliol de 1973 - banda sonora de la pel·licula de Sam Peckinpah .
13. Dylan . 16 de novembre de 1973.
14. Planet Waves . 17 de gener de 1974.
15. Before The Flood . 20 de juny de 1974 amb The Band (directe).
16. Blood on the Tracks . 20 de gener de 1975.
17. The Basement Tapes . 1 de juliol de 1975 amb The Band.
18. Desire . 5 de gener de 1976.
19. Hard Rain . 1 de setembre de 1976 (directe).
20. Street Legal . 15 de juny de 1978.
21. Masterpieces . 1978.
22. At Budokan . 23 d'abril de 1979 (directe).
23. Slow Train Coming . 20 d'agost de 1979.
24. Saved . 19 de juny de 1980.
25. Shot of Love . 12 d'agost de 1981.
26. Infidels . 27 d'octubre de 1983.
27. Real Live . 29 de novembre de 1984 (directe).
28. Empire Burlesque . 30 de maig de 1985.
29. Knocked Out Loaded . 14 de juliol de 1986.
30. Dylan and The Dead . 18 de gener de 1988 amb els Grateful Dead (directe).
31. Down in the Groove . 19 de maig de 1988.
32. Oh Mercy . 12 de setembre de 1989.
33. Under The Red Sky . 11 de setembre de 1990.
34. The Bootleg Series, Vol. 1-3 . 29 de marc de 1991 (recopilacio de rareses).
35. Good as I Been to You . 3 de novembre de 1992.
36. World Gone Wrong . 26 d'octubre de 1993.
37. MTV Unplugged . 2 de maig de 1995 (directe).
38. Times Out of Mind . 30 de setembre de 1997.
39. The Bootleg Series, Vol. 4: Live 1966. The ''Royal Albert Hall'' Concert . 13 d'octubre de 1998 (directe).
40. Love and Theft . 11 de setembre de 2001.
41. The Bootleg Series, Vol. 5. Live 1975. The Rolling Thunder Revue . 2002 (directe).
42. The Bootleg Series, Vol. 6. Live 1964. Concert at Philharmonic Hall . 2004 (directe).
43. The Bootleg Series, Vol. 7. No Direction Home. The Soundtrack . 2005. Banda sonora de la pel·licula de Martin Scorsese .
44. Live at Carnegie Hall 1963 . 2005 (directe).
45. Live at Gaslight 1962 . 2005 (directe).
46. Modern Times . Agost 2006.
47. The Bootleg Series, Vol. 8. Tell Tale Signs . 2008
48. Together Through Life . 2009.
49. Christmas in the Heart . 2009.
50. The Bootleg Series, Vol. 9. The Witmark Demos: 1962-1964 . 2010.
51. Tempest . 2012.
52. The Bootleg Series, Vol. 10. Another Self Portrait (1969-1971) . 2013.
53. The Bootleg Series, Vol. 11. The Basement Tapes Complete . 2014.
54. Shadows in the Night . 2015.
55. The Bootleg Series, Vol. 12. The Cutting Edge 1965-1966 . 2015.
56. Fallen Angels . 2016.
57. The 1966 Live Recordings . 2016 (directe).
58. Triplicate . 2017.
59. Rough and Rowdy Ways . 2020 ^[4]

Recopilacions [ modifica ]

1. Bob Dylan's Greatest Hits . 27 de marc de 1967 - inclou un tema que fins al moment no havia aparegut en cap elape: Positively 4th Street.
2. Bob Dylan's Greatest Hits. Vol. 2 . 12 de novembre de 1971 - inclou temes que no havien aparegut en cap elape: Watching the River Flow , Tomorrow Is a Long Time , The Mighty Quinn (Quinn, the Eskimo) , I Shall Be Released , Down in the Flood i You Ain't Goin' Nowhere.
3. Biograph . 7 de novembre de 1985 - inclou un gran nombre de temes inedits fins al moment.
4. Bob Dylan's Greatest Hits. Vol. 3 . 15 de novembre de 1994 - inclou un tema inedit: Dignity.
5. The Best of Bob Dylan . 1997 - inclou una versio inedita del tema Shelter from the Storm.
6. The Best of Bob Dylan Vol. 2 . 2000 - inclou dues versions inedites ( Highlands i Blowin' in the Wind ) i el tema Things Have Changed de la banda sonora de la pel·licula Wonder Boys.
7. The Essential Bob Dylan . 31 d'octubre de 2000.
8. Blues . 8 d'agost de 2006.

Amb Traveling Wilburys [ modifica ]

1. Vol. 1 , 1988
2. Vol. 3 , 1990

Llibres publicats [ modifica ]

Publicats per Bob Dylan [ modifica ]

• Dylan , Bob. Tarantula . Macmillan , 1971. ISBN 0261633376 .   Tarantula, Malpaso Ediciones, 2017 , Traduccio al catala de Toni Cardona, ISBN 978-84-16665-90-7
• Dylan , Bob. Writings and Drawings by Bob Dylan . Jonathan Cape , 1973. ISBN 0-224-00867-6 .  
• Dylan , Bob. Lyrics: 1962?1985 . Knopf , 1985. ISBN 978-0394542782 .  
• Dylan , Bob. Chronicles: Volume One . Simon & Schuster , 2004. ISBN 0-7432-2815-4 .   Croniques I. Memories, Malpaso Ediciones, 2017, Traduccio de Toni Cardona, ISBN 978-84-16665-70-9
• Dylan , Bob. Lyrics: 1962?2001 . Simon & Schuster, 2004. ISBN 0-7432-3944X .  
• Dylan , Bob. Lyrics: Since 1962 . Simon & Schuster, 2014. ISBN 978-1476797700 .   Edited by Christopher Ricks , Lisa Nemrow, Julie Nemrow. ^[5]

Llibres d'artista [ modifica ]

• Dylan , Bob. Drawn Blank . Random House , 1994. ISBN 978-0679417880 .  
• Dylan , Bob. The Drawn Blank Series . Prestel , 2008. ISBN 978-3791339436 .  
• Dylan , Bob. The Brazil Series . Prestel, 2010. ISBN 978-3791350981 .  
• Dylan , Bob. The Asia Series . Gagosian Gallery , 2011. ISBN 978-1935263470 .  
• Dylan , Bob. Revisionist Art: Thirty Works by Bob Dylan . Abrams , 2013. ISBN 978-1419709791 .  
• Dylan , Bob. Bob Dylan: Face Value . National Portrait Gallery , 2014. ISBN 978-1855144804 .  

Llibres d'entrevistes [ modifica ]

• Younger Than That Now: The Collected Interviews with Bob Dylan . Thunder's Mouth Press , 2004. ISBN 1-56025-590-0 .  
• Cott , Jonathan (ed.). Dylan on Dylan: The Essential Interviews . Hodder & Stoughton , 2006. ISBN 0-340-92312-1 .  

Premis musicals [ modifica ]

Premis Grammy [ modifica ]

Durant el transcurs de la seva carrera ha rebut 11 Premis Grammy .

• 1972 - Album de l'any per The Concert For Bangladesh (juntament amb Billy Preston , Eric Clapton , George Harrison , Klaus Voormann , Leon Russell , Ravi Shankar i Ringo Starr ).
• 1979 - Millor interpretacio masculina de rock per Gotta Serve Somebody.
• 1989 - Millor interpretacio rock per a un duo o grup vocal per Traveling Wilburys Volume One (juntament amb George Harrison, Jeff Lynne , Roy Orbison i Tom Petty ).
• 1994 - Millor Album Tradicional de Folk per World Gone Wrong.
• 1997 - Album de l'any per Time Out Of Mind.
• 1997 - Millor Album Contemporani de Folk per Time Out Of Mind.
• 1997 - Millor interpretacio masculina de rock per Cold Irons Bound.
• 2001 - Millor Album Contemporani de Folk per Love And Theft.
• 2006 - Millor Album Contemporani/America de Folk per Modern Times.
• 2006 - Millor interpretacio de rock per Someday Baby.
• 2006 - Millor videoclip de llarg format per No Direction Home (juntament amb Martin Scorsese ).

Nominacions

• 2010: Grammy al millor album d'americana

Oscars [ modifica ]

Any	Categoria	Pel·licula	Resultat
2000	Millor canco original	Joves prodigiosos per la canco Things Have Changed	Guardonat

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Roscoe Holcomb , music de musica popular de les Apalatxes.

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• Web Oficial (angles) .
• Bob Dylan a Allmusic.com (angles) .
• Pagina en catala sobre Bob Dylan Arxivat 2010-03-18 a Wayback Machine . (catala) .