San Francisco
|
|
|
| Lema
| ≪
Oro en paz. Fierro en guerra.
≫
 |
|---|
| Sobrenom
| Frisco
|
|---|
| Eponim
| Francesc d'Assis
|
|---|
|
|
|
|
| Estat
| Estats Units d'America
|
| Estat federat
| California
|
| Comtat
| comtat de San Francisco
|
|
|
|
|
| Capital de
| |
|---|
| Area metropolitana
| 4.335.391
|
|---|
|
| Poblacio
| 873.965
(2020)
(1.455,17
hab./km²
)
|
|---|
| Llars
| 362.141 (2020)
|
|---|
|
| Entitat estadistica
| Area de la Badia de San Francisco
(Poblacio:7.765.640)
|
|---|
| Part de
| |
|---|
| Superficie
| 600,592202 km²
|
|---|
| Aigua
| 79,7866 % (1r abril 2010)
|
|---|
| Banyat per
| Badia de San Francisco
,
ocea Pacific
i
Golden Gate
|
|---|
| Altitud
| 15,8 m
|
|---|
| Limita amb
| |
|---|
|
| Anterior
| |
|---|
| Fundador
| Jose Joaquin Moraga
i
Francesc Palou
|
|---|
| Creacio
| 29 juny 1776
|
|---|
Esdeveniment clau
|
|
| • Alcaldessa
| London Breed
(2018?)
|
|---|
| Organ legislatiu
| Junta de Supervisors de San Francisco
,
|
|---|
|
| Codi postal
| 94110, 94103, 94133, 94107, 94109, 94108 i 94105
|
|---|
| Fus horari
| |
|---|
| Prefix telefonic
| 415 i 628
|
|---|
|
|
| Agermanament amb
| |
|---|
|
| Lloc web
| sf.gov
|
|---|
  |
San Francisco
(oficialment
The City and
County
of San Francisco
) es una ciutat del nord de
California
, a la
costa oest
dels
Estats Units
. Es un centre cultural, universitari, comercial i financer de primer ordre. San Francisco es la 17a ciutat propiament dita mes poblada dels Estats Units i la quarta mes poblada de California, amb 873.965 residents (2020). Cobreix una area d'uns 121 quilometres quadrats, principalment a l'extrem nord de la peninsula de San Francisco a l'area de la badia de San Francisco, la qual cosa la converteix en la segona ciutat mes densament poblada dels Estats Units i el cinque
comtat
mes densament poblat, nomes darrere de quatre dels cinc districtes de la ciutat de
Nova York
.
San Francisco es la 12a area estadistica metropolitana mes gran dels Estats Units amb 4,7 milions de residents i la quarta mes gran per produccio economica, amb un PIB de 592.000 milions de dolars (2019). Hi te molta importancia l’activitat de
Silicon Valley
, pionera en la revolucio
informatica
.
Amb
San Jose
, forma l'Area Estadistica Combinada San Jose?San Francisco?Oakland, CA, la cinquena area estadistica combinada mes poblada dels Estats Units, amb 9,6 milions de residents (2019). Els sobrenoms col·loquials de San Francisco inclouen SF, San Fran, The City i Frisco.
Esta situada a una peninsula formada per molts turons que separa la
Badia de San Francisco
de l'
ocea Pacific
. Situada prop de la
falla de San Andres
, la ciutat pateix
terratremols
amb certa regularitat, el mes important dels quals fou
el del 1906
i n'obliga una reconstruccio quasi total.
De 10.000 a 20.000 anys abans de l'arribada dels europeus l'area de la badia ja estava habitada pels nadius americans. Quan van arribar els europeus van trobar la zona situada entre la costa entre
Point Sur
i la
badia de San Francisco
habitada per la tribu dels
Yelamu
.
El temps i la geografia del lloc va dur els primers exploradors europeus, incloent-hi
Juan Rodriguez Cabrillo
i
Francis Drake
(qui prendria terra unes poques milles mes al nord a
Point Reyes
) a passar de llarg el pas de
Golden Gate
i no entrar en la badia de San Francisco.
Missio San Francisco de Asis (Missio Dolores)
Aixo va canviar el
1770
quan una expedicio espanyola dirigida per
Gaspar de Portola
va descobrir la badia, reclamant aquest lloc en el nom d'
Espanya
, i registrant-la en els mapes oficials. Seguint ordres del virrei Bucareli, el tinent coronel
Juan Bautista de Anza
va escollir l'emplacament del Presidi de San Francisco el 28 de marc de 1776.
[1]
[2]
El "presidio" i la missio foren establerts pel tinent Joseph Moraga i els franciscans fra
Francesc Palou
i fra Pedro Benito Cambon els dies 27 i 28 de juny de 1776,
[3]
enviats en un destacament fundacional des del "presidio" de
Monterrey
. (El "presidio" i la missio foren acabats el 17 de setembre de 1776. L'any 1782 el pare Palou va decidir canviar la missio a un lloc mes favorable. La nova missio fou inaugurada l'any 1791 i es la que encara es conserva. Feta de
toves
, la missio San Francisco de Asis es l'edifici mes antic de San Francisco preservat intacte).
El
1792
l'explorador britanic
George Vancouver
va establir un petit assentament prop de la vila de
Yerba Buena
que es va convertir en una petita base per a
anglesos
,
russos
i altres comerciants, exploradors i colons europeus. A causa de la distancia de la seva situacio i els conseguents problemes logistics, l'area estava aillada, subdesenvolupada i dispersament poblada. Es va convertir en part de l'independent
Mexic
el
1821
.
El
1833
la Missio de Francisco de Asis va ser abandonada. Les tribus locals d'
ohlone
i
miwok
virtualment es van extingir durant aquesta mateixa epoca a causa de les malalties i guerres amb els colons europeus.
El desenvolupament per part de la poblacio no hispana va comencar el
1822
, quan
Willian Richardson
, un balener angles, va reconstruir una part de Yerba Buena que actualment es
Portsmouth Square
al
barri xines
. Yerba Buena va romandre com una petita ciutat fins que va esclatar la
guerra Mexic-Estats Units
el
1846
. Una forca naval sota el comandament del comodor
John D. Sloat
va reclamar la zona per als
Estats Units
i va canviar el nom a "San Francisco" el
30 de gener
de
1847
.
Incendi de San Francisco despres del
Gran Terratremol de 1906
.
El 18 d'abril de
1906
es va produir un
terratremol
devastador resultat de la ruptura de mes de 270 milles de la
falla de San Andres
des de
San Juan Bautista
fins a
Eureka
amb epicentre a
Mussel Rock
, a la costa de
Daly City
.
[4]
El
United States Geographical Survey
estima que la tremolor va tenir una magnitud de 7,8 en l'
escala de Richter
. Les canonades d'aigua es van trencar i els incendis que van seguir el terratremol van estar sense control durant dies destruint aproximadament el 80% de la ciutat, incloent-hi la major part del centre de la ciutat. Molts residents van quedar atrapats entre les inundacions i els incendis, l'evacuacio a traves de la badia va salvar milers de vides. Es van establir camps de refugiats a
Golden Gate Park
,
Ocean Beach
i altres zones subdesenvolupades de la ciutat. El nombre oficial de morts en aquella epoca va ser de 478, encara que el
2005
va ser revisat a mes de 3000.
[5]
El baix nombre de victimes inicials va consistir en un engany creat per les autoritats estatals i federals que van pensar que publicar el nombre real de morts podria danyar la moral del pais i els esforcos per a la reconstruccio de la ciutat.
Situacio en la qual va quedar San Francisco despres del
Gran Terratremol de 1906
.
San Francisco va adoptar mes tard unes normes d'edificacio summament exigents pel que fa a la proteccio antisismica. El pont de la badia de San Francisco a Oakland es va obrir el
1936
i el
Golden Gate
el
1937
. Durant la Segona Guerra Mundial San Francisco va ser el principal punt d'embarcament per a la
guerra del Pacific
.
El
1945
va tenir lloc a San Francisco la conferencia que va donar lloc a l'
Organitzacio de les Nacions Unides
. La
Carta de les Nacions Unides
es va signar el
26 de juny
.
Als anys 90 San Francisco es va convertir en un formiguer de noves empreses de tecnologia que s'acumulaven sobretot a la zona de 3rd Street fins a 6th Street. Empreses com
Oracle Corporation
o
United Airlines
son originaries de San Francisco. En ser la ciutat mes propera a
Silicon Valley
serveix d'atractiu per a moltes noves empreses que prefereixen treballar en un nucli urba.
- Barris
- Castro
,
Chinatown
, Cow Hollow, Fillmore, New Fillmore,
Financial District
, Fisherman's Wharf, Haight Ashbury, Marina,
Mission District
, Mission Bay, Nob Hill, Pacific Heights, Potrero, Presidio, Richmond, Sea Cliff, South of Market ("Soma"), Showplace Square, Sunset, Telegraph Hill, Tenderloin, Twin Peaks, Western Addition.
El
Pont Golden Gate
, a San Francisco
Platges i parcs
[
modifica
]
El Conservatory of Flowers en el parc Golden Gate.
Fisherman's Wharf es un dels barris turistics de San Francisco per excel·lencia
San Francisco es distingeix pel fet que alguns dels seus parcs, i practicament totes les seves platges dins dels limits de la ciutat formen part de la Golden Gate National Recreation Area que es una de les parts mes visitades del sistema de Parcs Nacionals als Estats Units, amb mes de 13 milions de visitants cada any. Tambe es un dels parcs urbans mes gran del mon. Les platges i parcs que formen aquesta area inclouen Ocean Beach, que esta situada a la riba de la costa de l'Ocea Pacific i es frequentada per surfistes; Baker Beach, situada en una cala a l'oest del
Golden Gate
i forma part del
Presidio
, l'antiga
base militar
. Dins del Presidio hi ha Crissy Field, un antic
aerodrom
que fou restaurat a la seva forma originaria per tornar a ser un
ecosistema
de
maresma
. L'Area tambe administra el fort Funston, el parc Lands End, el fort Mason i Alcatraz. El Servei del Parc Nacional tambe s'encarrega de manera separada del Parc Historic Nacional Maritim de San Francisco: una flota de vaixells historics i propietats costaneres al voltant del complex Aquatic Park ha sigut restaurada al seu ecosistema natural. Tots aquests indrets, juntament amb altres com
Alcatraz
i
Fort Funston
, formen part de la Golden Gate National Recreation Area, un conjunt estatal de platges, parcs i llocs historics administrats pel Servei de Parcs Nacionals.
Hi ha mes de dos-cents parcs mantinguts pel Departament de Recreacio i Parcs de San Francisco.
[6]
El mes gran i mes conegut es el
Golden Gate Park
,
[7]
que s'esten des del centre de la ciutat fins a l'oest, on es troba amb el Pacific. El parc va ser concebut als anys seixanta del segle
xix
i creat mitjancant la plantacio de milers d'especies no autoctones d'arbres i altres plantes. En aquest parc hi ha atraccions culturals i naturals com el Conservatory of Flowers, el Japanese Tea Garden i el Jardi Botanic de San Francisco. El llac Merced es un llac d'aigua dolca envoltat de zones verdes i a prop del zoologic de San Francisco, un parc que es l'habitat de mes de 250 especies animals, moltes d'aquestes especies es troben catalogades com especies en perill d'extincio.
[8]
L'unic parc portat pel sistema de Parcs Estatals de California que es troba majoritariament a San Francisco es Candlestick Point, que fou la primera area urbana de recreacio de l'estat.
[9]
San Francisco ?oficialment coneguda com la Ciutat i el Comtat de San Francisco? es una ciutat-comtat consolidada, un estatus que ha mantingut des de
1856
.
[10]
Es l'unica amb aquest estatus a
California
.
[11]
L'alcalde es tambe l'executiu del comtat, i la Junta de Supervisors del comtat actua com
ajuntament
. Regulat pels estatuts de la ciutat, el govern de San Francisco esta constituit per dues branques amb el mateix nivell de poder. La branca executiva esta encapcalada per l'alcalde de la ciutat i inclou altres funcionaris escollits i designats, aixi com l'administracio publica. La Junta de Supervisors, formada per 11 membres, representa la branca legislativa, i esta encapcalada per un president i es la responsable d'aprovar les lleis i els pressupostos, encara que San Francisco tambe utilitza la
iniciativa popular
per a aprovar qualsevol legislacio.
Ajuntament de San Francisco
.
Els membres de la Junta de Supervisors son escollits com a representants de districtes especifics de la ciutat.
[12]
En cas de mort o dimissio de l'alcalde, el President de la Junta de Supervisors es qui agafa el carrec, com va fer
Dianne Feinstein
despres de l'assassinat de
George Moscone
el
1978
.
Per culpa del seu singular estatus de ciutat-comtat, el govern local exerceix jurisdiccio sobre els bens que si no es trobarien fora del seu limit corporatiu. L'
Aeroport Internacional de San Francisco
, tot i estar situat en el
comtat de San Mateo
, pertany i es gestionat per la ciutat i comtat de San Francisco. A la ciutat-comtat tambe se li va concedir un arrendament a perpetuitat sobre la
vall de Hetch Hetchy
i la seva
conca hidrografica
en el
Parc Nacional de Yosemite
a traves de la
Llei Raker
el
1913
.
[11]
El
2006
, la Junta de Supervisors va aprovar el programa
Healthy San Francisco
, que dona atencio medica a alguns residents sense asseguranca.
[13]
El govern federal de San Francisco utilitza la ciutat com a centre regional per a moltes branques de la burocracia federal: la Cort d'Apel·lacions dels Estats Units, el
Banc de la Reserva Federal
, la Casa de la Moneda i el
United States Mint
. Fins al desmantellament a principis de 1990, a la ciutat hi havia grans instal·lacions militars com en el
Presidio
,
Treasure Island
, i Hunters Point, una herencia que encara es veu reflectida a la celebracio anual de la Fleet Week. L'estat de California utilitza San Francisco com a seu de la Cort Suprema de l'Estat i altres organismes estatals. Mes de setanta governs estrangers tenen consolats a San Francisco.
[14]
Llocs d'interes
[
modifica
]
Fills il·lustres
[
modifica
]
- ↑
Diari Anza: decisio 28 marc 1776
Arxivat
2011-09-17 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
Diari del pare Font. Confirmacio de la decisio.
Arxivat
2011-07-20 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
Francisco Palou.
Relacion historica de la vida y apostolicas tareas del Venerable Padre Fray Junipero Serra, y de las Misiones que fundo en la Carolina Septentrional, y nuevos establecimientos de Monterey
. en la Imprenta de Don Felipe de Zuniga y Ontiveros, 1787, p. 205? [Consulta: 12 novembre 2010].
Fundacio del "Presidio" i missio de San Francisco. Pags. 205, 209, 210, 214.
- ↑
≪
Officials unmoved by quake notoriety
≫ (en angles). SF Gate, 11-04-2004. [Consulta: 24 gener 2014].
- ↑
≪
Casualties and damage after the 1906 Earthquake
≫ (en angles).
Earthquake Hazards Program
. U.S. Department of the Interior. [Consulta: 25 gener 2015].
- ↑
≪
Facility Listings
≫.
San Francisco Recreation and Parks Department
. City and County of San Francisco. Arxivat de l'
original
el 2009-03-19. [Consulta: 12 novembre 2010].
- ↑
≪
The Most Visited City Parks
≫ (PDF).
Center for City Park Excellence
. The Trust for Public Land, 11-10-2007. Arxivat de l'
original
el 2009-03-18. [Consulta: 17 juny 2008].
- ↑
≪
What to See at the Zoo
≫. San Francisco Zoo. Arxivat de l'
original
el 2011-07-19. [Consulta: 14 juny 2008].
- ↑
≪
Candlestick Point SRA
≫. California State Parks.
- ↑
Coy
, Owen Cochran.
Guide to the County Archives of California
. Sacramento, California: California Historical Survey Commission, 1919, p. 409.
- ↑
11,0
11,1
≪
Board of Supervisors - Does San Francisco have a City Council?
≫.
SFGov SF311
. Arxivat de l'
original
el 2008-08-26. [Consulta: 16 juny 2008].
- ↑
≪
Board of Supervisors District Information
≫. City and County of San Francisco, Board of Supervisors. Arxivat de l'
original
el 2007-07-14. [Consulta: 29 gener 2006].
- ↑
≪
Key Facts: Healthy San Francisco
≫ (PDF). Kaiser Commission on Medicaid and the Uninsured. Arxivat de l'
original
el 2008-04-08. [Consulta: marc 2008].
- ↑
≪
Foreign Consular Offices in the United States, 2007
≫. United States Department of State.
Enllacos externs
[
modifica
]