Michael Haneke
(
Munic
,
23 de marc
de
1942
) es un
director
i
guionista
de
cinema
austriac
conegut pel seu estil ombrivol i pertorbador. Les seves pel·licules sovint tracten problemes de la societat moderna, i solen causar controversia.
Haneke ha treballat a la
televisio
?
teatre
i cinema. El
2005
va obtenir el premi a la millor direccio per la seva pel·licula
Cache
al
Festival de Cinema de Canes
, aixi com el
premi de la FIPRESCI
i el
premi del Jurat Ecumenic
del mateix festival. Aquest film va ser el gran triomfador als
Premis del Cinema Europeu
amb cinc guardons, entre ells els de millor pel·licula i millor director. El
24 de maig
de
2009
va obtenir la
Palma d'Or
a la 62a edicio del Festival de Canes pel seu film
Das weiße Band
(
La cinta blanca
). L'any 2013 va ser distingit amb el
Premi Princep d'Asturies de les Arts
.
[1]
Michael Haneke es fill del director i actor alemany nascut en
Dusseldorf
,
Fritz Haneke
, i de l'actriu austriaca
Beatrix von Degenschild
. Haneke va creixer i es va criar a la petita ciutat de
Wiener Neustadt
amb la familia de la seva mare al camp, ja que els seus pares es van divorciar quan era petit. Va anar a la
Universitat de Viena
per a estudiar
filosofia
,
psicologia
i
drama
despres de fracassar en els seus primers intents en l'actuacio i la
musica
. Despres de graduar-se, es va convertir en critic de cinema i entre
1967
i
1970
va treballar com a editor i dramaturg al canal televisiu del sud d'Alemanya
Sudwestfunk
. Com a dramaturg va dirigir diverses produccions esceniques a Alemanya, entre elles obres de
Strindberg
,
Goethe
i
Heinrich von Kleist
a
Berlin
, Munic i
Viena
. Va fer el seu debut com a director televisiu al 1973.
Des de
2002
exerceix com a professor de direccio a l'
Academia de Cinema de Viena
, Austria, on resideix habitualment. A les seves classes -dues vegades per setmana- intenta transmetre els seus coneixements cinematografics als seus estudiants, fent especial emfasi en la direccio d'actors, ja que per ell es la base de la credibilitat real i emocional total d'una escena.
Michael Haneke esta casat des de
1983
amb la propietaria d'un negoci d'antiguitats de Viena. Ell mateix descriu a la seva dona com el seu critic mes agut i important del seu treball.
La pel·licula comercial amb la que Haneke va debutar va ser
El sete continent
el
1989
, que va servir per tracar l'estil violent i gruixut que floriria en els anys seguents. Tres anys despres, la controvertida
El Video de Benny
va col·locar el nom de Haneke al mapa Europeu. El gran exit de Haneke arribaria al
2001
amb la seva pel·licula mes aclamada per la critica
La Pianiste
. La pel·licula va guanyar el prestigios Gran Premi en el Festival de Cinema de Canes de 2001, i tambe van ser guardonats els seus protagonistes,
Benoit Magimel
i
Isabelle Huppert
, amb els premis de millor actor i actriu. Ha treballat amb
Juliette Binoche
en dues ocasions, despres que ella expresses interes a treballar amb ell. Una d'aquestes pel·licules va ser
Cache
, pel·licula on el director va guanyar el premi a Millor director a Canes i a millor pel·licula a la cerimonia de Premis del Cinema Europeu.
El 2007, va debutar al mercat estatunidenc amb
Funny Games
, remake d
el seu propi film de 1997
, que va ser produida per l'actriu
Naomi Watts
, la qual tambe va actuar en aquesta pel·licula. El 2009 va assolir la
Palma d'Or
al
Festival de Canes
. Michael Haneke i la seua pel·licula
Amor
van ser els grans guanyadors de la 25a edicio dels premis de cinema europeu.
Amor
ha aconseguit els premis a la millor pel·licula, millor director, millor actor i millor actriu.
Haneke desconstrueix les estructures narratives tradicionals per tal d'assolir un distanciament
brechtia
. La seva provocativa forma de narrar, te l'objectiu principal de fer pensar l'espectador i treure-li les comodes convencions cinematografiques, situant-lo en cruilles on tot es possible. En aquest sentit, el precedent de
Michelangelo Antonioni
ha estat fonamental per a ell.
Rebutja el que considera convencions estandard de temps, construccio del suspens i continuitat logica, Haneke no tem arribar a ser avorrit, irritant o frustrant. Les seves pel·licules son considerades molt immediates i realistes sense ser simplistes. Es molt possible que tractin sobre una societat que no sap com estimar ?o com odiar? i les seves pel·licules son en certa manera, un intent d'afinar els sentiments del public i les seves respostes al mon. El ritme dels seus films es el mes particular de tot: no necessita allargar mes de l'ordinari la durada de les narracions (generalment sense veritables intrigues) o els seus planols, incloent en la major part de les seves obres periodes sense accio, de buit, de frustracio i d'irritacio. Es, sobretot, en la representacio de la violencia quan el cineasta innova, sense estilitzar-la ni tornar-la espectacular. Sense exuberancia, la barbarie apareix al llarg de la progressio dramatica mateixa de cadascun dels seus films de manera estructural. Es, per altra banda, sovint mes suggerida que veritablement mostrada, manifestada sense subratllar i generalment mai esta justificada o motivada, cosa que fa la seva posada en escena encara mes eixuta i brutal. De manera implacable, el director cerca sense parar de posar l'espectador en una situacio incomoda, alterant les maneres tradicionals i la seva manera de percebre o de rebre una obra cinematografica. Desitja provocar reaccions vives i emotives, Haneke intenta interrogar sobre la responsabilitat del testimoni davant les escenes exposades, plantejant questions d'ordre social, politic, historic, cultural o moral sense mai aportar-hi respostes clarament establertes. Un rerefons cultural i filosofic dens es percep darrere cadascuna de les seves obres.
Entre els seus temes recurrents apareixen:
- La introduccio d'una forca malevola enmig de la confortable vida burgesa, com es veu en
Funny Games
i a
Cache
;
- Una actitud critica contra els mitjans massius, especialment la televisio, com succeeix a
Funny Games
, en que alguns dels personatges son conscients de pertanyer a una pel·licula, i
Benny's Video
, en la qual el personatge principal es conduit a matar una innocent despres de veure un porc massacrat a la TV.
- La incomunicacio o la incapacitat de poder-se comunicar directament amb l'altre.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Llargmetratge
| | |
|---|
| Televisio
| |
|---|
| Curtmetratges
| |
|---|
| Relacionat
| |
|---|
Premis de Michael Haneke
|
|---|
|
|---|
1947?1955
(Honorary)
| |
|---|
| 1956?1975
| |
|---|
| 1976?2000
| |
|---|
| 2001?present
| |
|---|
|
|---|
| 1946?1975
| |
|---|
| 1976?2000
| |
|---|
| 2001?present
| |
|---|
|