 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Dues maneres d'enregistrar la banda sonora d'una pel·licula: densitat variable (esquerra) i amplada variable (dreta).
Banda Sonora Original
(
BSO
), en angles
original soundtrack
(OST), de vegades simplement
soundtrack
, com tambe se la coneix molt sovint en l'argot cinematografic, o simplement
banda sonora
?significant en aquest cas alguna versio o part? es el conjunt de veus, sons d'ambient i
musica
que acompanyen una
pel·licula
. Normalment, pero, i amb algunes rares excepcions, el terme al·ludeix nomes a la musica d'un film. Des d'un punt de vista musical, s'enten com a banda sonora original aquella musica tant vocal com instrumental composta expressament per a una pel·licula, complint com a funcio la de potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no son capaces d'expressar.
La banda sonora d'una pel·licula es confegida, essencialment, amb quatre recursos sonors:
- La paraula:
L'us mes frequent n'es el dialeg articulat per la presencia fisica d'uns interprets que parlen. Pero cal no oblidar altres aplicacions com la "veu en off", discrus en tercera persona i sense presencia del narrador en la imatge que, sobretot, s'empra en l'estructura temporal del "flash back". La paraula es tambe present en les lletres dels musicals.
- La musica:
Sovint apareix com a complement de les imatges, excepte en els musicals o en biografies de compositors on la musica n'es la protagonista. La musica de context es quan se sent la musica d'un aparell musical que apareix o s'escolta en una escena.
- Els sorolls:
Acompanyen les imatges.
- El silenci:
La pausa o l'absencia de sons condiciona una determinada situacio, sovint d'angoixa. El silenci es emprat dramaticament.
El so real es el constituit per tots els sons produits per aquells objectes i persones que formen part de l'accio que contemplem en la pantalla. El so real pot ser:
- Sincronic:
A la vegada que veiem una imatge sentim els sons que produeix.
- Asincronic:
el so que escoltem no correspon a la imatge que veiem, pero correspon a objectes o persones de la narracio o descripcio, presents a l'escena pero fora del camp de la camera.
- El so subjectiu:
tal com es escoltat segons un dels personatges de la narracio.
- El so expressiu:
Quan tots els sorolls son produits per elements que no pertanyen propiament a la realitat que es descriu o narra. Pot ser en superposicio amb el so real, o en substitucio d'ell.
La musica sol emprar-se:
- En substitucio d'un so real
- En substitucio d'un so pensat o recordat per un personatge
- Continuacio d'un crit o soroll
- Subratllar estats psicologics
- Com a "
leitmotiv
"
- Com a ambient de fons
En el seu sentit mes fisic, la banda sonora pot ser de tres tipus:
magnetica
,
optica
o digital.
Banda Sonora Magnetica
: Una o diverses bandes d'
enregistrament
magnetica discorren per les vores de la tira de pel·licula. En ser llegides aquestes linies per un aparell en
sincronia
amb la projeccio, es generen els sons d'una manera semblant a com ho faria un lector de cassettes (vegeu
Cinta magnetica
).
Bandes Sonora Optica
: Son zones de foscor i llum en un o dos costats de la cinta del film. Les diferents intensitats de llum, es converteixen despres en
impulsos electrics
creant el conjunt de la banda sonora.
Banda Sonora Digital
: Els sistemes de
so digital
estan basats en punts sobre la pel·licula que es converteixen per diversos metodes, alguns encara experimentals, en
so
.
Els primers intents d'incorporar la banda sonora a les pel·licules es basaven en el funcionament a la vegada, amb els problemes conseguents, d'un
projector cinematografic
i un
fonograf
. En realitat, en moltes de les millors sales de projeccio ja existia l'acompanyament musical, normalment proporcionat per un
piano
. Tambe es presentaven els films o es narraven per algu del mateix local cinematografic o per algun dels actors o realitzadors en les projeccions mes destacades. Si alguna cinta perdia interes per part del public, a vegades se l'animava amb numeros musicals o actuacions de tota mena, abans, durant o despres de la projeccio.
Un altre avanc significatiu es va donar amb la creacio del
cronofon
, amb el qual es va aconseguir una millor sincronia entre les cancons que produia el fonograf i les imatges, encara que tenia errades molt apreciables en el so parlat. El sistema encaria notablement la produccio filmica i la
guerra de 1914
va parar gairebe totalment la seva utilitzacio.
Les primeres produccions sonores
[
modifica
]
Investigacions de les companyies
estatunidenques
General Electric
i
Western Electric
, creen sistemes per a posar so en la mateixa pel·licula, destacant al principi el sistema
Vitaphone
que va fer que la
Warner Bros
sortis del sot en el qual queia amb el
cinema mut
. Aixi es van crear les primeres pel·licules sonores, amb musica pero sense parla. El mateix
El cantant de jazz
(
1927
) no era parlat, sino "cantat". En l'any seguent es va presentar
Lights of New York
(
1928
) que si era totalment sonora. D'aquesta manera, i amb predominants de la musica i el so, les grans companyies del cinema es van llencar a una produccio desenfrenada de pel·licules amb cancons, musicals completament i fins i tot amb ball o nomes de ball.
El cinema sonor
[
modifica
]
Cap a finals dels anys vint, va arribar el
cinema sonor
i els conseguents sistemes de
doblatge
. Per a no perdre al public que no entenia
angles
, al principi, i fins que el doblatge es va perfeccionar i va abaratir, les pel·licules musicals van ser les mes lucratives, com per exemple "
Cantant sota la pluja
". Per altra banda, el fet que el cinema, practicament des dels seus comencaments, estigues acompanyat per musica (pianistes, orquestra o Wurlitzers), va significar amb l'arribada del so en tot un problema i despres en una de les aportacions mes completes a l'estetica del cinema.
Les primeres pel·licules sonores sempre tenien la musica en forma d'obertura, cancons i alguna musica sortint de llocs versemblants (radios, orquestres, etc.). La gran pregunta era: D'on surt la musica, com es creura el public una pel·licula on la musica no surt de cap lloc? Per aixo, si una escena romantica necessitava musica de violi, es realitzava l'escena en un parc, perque al principi aparegues el violinista en una presa. Aquest fet, per a alguns capritxos, va durar fins entrats els
anys 40
, quan
Hitchcock
va decidir no utilitzar musica en una de les seves pel·licules perque: D'on podria provenir aquesta enmig del mar? Al que
David Raksin
, el compositor, li va respondre: D'on venen les cameres?
La musica al cinema comenca realment amb l'obra d'aquells europeus exiliats que arriben als
Estats Units
buscant treball, i ho aconsegueixen en el naixent cinema sonor.
Korngold
,
Steiner
,
Waxman
,
Tiomkin
son noms recordats per tota la
historia del cinema
.
Apogeu i decadencia de les BSO
[
modifica
]
Encara que des dels
anys 60
la musica del cinema va comencar a funcionar com una finalitat comercial per a vendre discos (especialment despres de l'exit dels
Beatles
), la majoria dels films no van deixar de tenir bandes sonores "incidentals", fent de complement a l'accio dramatica. Aixo van fer compositors que havien arribat a fer obres mestres en els anys anteriors, realitzant ara aportacions interessants, pero potser menys valorades. Aquest es el cas de
Bernstein
,
Raksin
i
Bernard Herrmann
.
En els ultims 30 anys alguns compositors de renom li han donat noves valoracions per part del public a les bandes sonores (com
John Williams
,
Jerry Goldsmith
,
Hans Zimmer
,
James Newton Howard
,
Danny Elfman
,
James Horner
o
Ennio Morricone
).
Una banda sonora sol tenir la seguent estructura:
- Tema d'entrada/inici:
es el tema que inicia la pel·licula o la serie. Opening o Main Title, en angles.
- Musica de fons:
son el conjunt de temes que representan el total de la composicio d'una banda sonora. Poden ser instrumentals o cantats. Tambe poden trobar-se temes d'autors diferents a l'autor de la banda sonora (
compositor
); a aquest tipus de cancons se les anomena cancons inserides.
- Tema final:
sol ser el tema o canco que sona al final juntament amb els credits.