|
Pels articles omonims, vejatz
Irlanda
.
|
Irlanda
(en
gaelic irlandes
Eire
; en
angles
Ireland
), oficialament la
Republica d'Irlanda
(en gaelic d'Irlanda
Poblacht na hEireann
es; en angles
Republic of Ireland
), un
estat sobeiran
d'
Europa
Occidentala
que correspond a l'essencial del territori de l'
illa
d'
Irlanda
. Sa capitala es
Dublin
e lo gentilici es
irlandes
,
-esa
.
Cuberta de
glac
durant lei
periodes glaciaris
, l'
illa
foguet pas poblada avans 8 000 av. JC. L'
agricultura
se generalizet quatre millenaris pus tard e favorizet l'emergencia d'una cultura
megalitica
que mestrejava l'
agricultura
, lo
norrigatge
e la produccion de
terralha
e semblava tenben s'interessar a l'
astronomia
. La sedentaritat se generalizet a partir de 4 000 av. JC. Vers lo millenari XXI av. JC, de populacions
indoeuropeas
arriberon dins l'
illa
e i introgueron sa ierarquia sociala, sa
religion
e la
metallurgia
de l'
aur
, dau
coire
e dau
bronze
.
A partir de
700 av. JC
, de populacions
celtas
vengudas de
Granda Bretanha
s'installeron dins l'
illa
. Introgueron l'utilizacion dau
ferre
. Fonderon una societat basada sus de clans que fusioneron pauc a pauc per formar quatre reiaumes (
Ulster
,
Leinster
,
Munster
e
Connacht
). Au comencament dau segle V, un rei suprem (
Ard ri Erenn
), installat a
Tara
capitala dau reiaume de
Meath
, estendiguet son autoritat sus l'
illa
. L'
Emperi Roman
ocupet pas l'illa, dicha Hibernia en
latin
, en causa de son alunchament e de sa manca d'interes economic.
La
cristianizacion
d'Irlanda acomencet dins lo corrent dau segle V. La conversion foguet pacifica mai son debanament precis es mau conegut. Segon la
legenda
, la
religion
foguet introducha per un presonier britoroman, lo futur
Sant Patric
, capturat coma
esclau
en
405
. Capitet de s'escapar en
411
e anet en
Gallia
menar d'estudis
teologics
. A una data desconeguda (entre
432
e
490
segon lei versions), s'entornet dins l'illa per l'evangelizar. Dins lei fachs, una
gleisa
foguet bastida a
Armaght
vers
445
e un
monasteri
en
558
a
Bangor
. Lo
monaquisme
conoguet un desvolopament important dins l'
illa
. Inicialament d'origina
romana
, lo rite prenguet una forma
celta
que demoret en vigor fins a la restauracion de la
liturgia
romana en
664
.
Illas Britanicas a la fin dau segle IX.
A partir de la fin dau segle VIII, l'
illa
, devesida entre 250 clans e 5 reiaumes (Ulster, Connacht, Munster, Leinster e Meath
[2]
) ambe de
monasteris
e de
gleisas
rics e mau defenduts, venguet una buta deis incursions e invasions dei
Vikings
que s'installeron sus una partida dau
litorau
. Lei premiereis incursions se debaneron en
795
ambe lo pilhatge e l'
incendi
de quauquei
gleisas
. Vengueron regulars a partir deis annadas 810 e son intensitat aumentet pauc a pauc.
En
840
, lei
Vikings
passeron l'
ivern
dins l'illa e i bastigueron de placas
fortificadas
que fogueron per la seguida utilizadas coma comptadors comerciaus. Son a l'origina de plusors vilas importantas coma
Dublin
,
Annagassan
,
Wexford
,
Cork
o
Limerick
. Aqueleis endrechs fogueron tanben utilizats coma basa per organizar d'atacas contra lei regions interioras. Pasmens, leis envasseires s'i turteron a una resistencia pus forta. Ansin, lei
Vikings
mau capiteron de formar de territoris importants e sa zona d'influencia se limitet finalament au relarg dei
ports
principaus.
La poissanca
vikinga
declinet pauc a pauc dins lo corrent dau segle X e lei Nordics pogueron pas resistir a l'emergencia de dos reis poderos,
Brian Boru
au
sud
e
Mael Sechnaill
au
nord
, a partir de la fin d'aqueu segle. Lo premier establiguet son autoritat sus
Munster
e prenguet
Limerick
. Lo segond, vengut rei de
Tara
, ganhet una importanta batalha contra lei Vikings dins aquela
vila
e someteguet lei Vikings de
Dublin
(
980
). Puei, lei dos reis rivalizeron per estendre son influencia. En
1002
,
Mael Sechnaill
deguet reconoisser la senhoria de
Brian Boru
que prenguet lo titol de rei suprem fins a sa
mort
en
1014
durant una batalha per reprimir una revouta de
Dublin
.
Mael Sechnaill
li succediguet fins a
1022
. Apres sa disparicion, lei caps irlandes mau capiteron de designar un successor clar entrainant de combats recurrents e un afebliment progressiu de cada clan que favorizet la conquista anglonormanda.
En
1169
, un grop de
chivaliers
anglonormands venguts dau
Pais de Galas
desbarqueron en
Irlanda
e ne'n comenceron la conquista. Lo rei
Enric II
se faguet reconoisser coma senhor ? nominau ? de l'expedicion e obtenguet lo titol de ≪ senhor d'Irlanda ≫ que venguet per la seguida la basa dei revendicacions anglesas sus l'
illa
. Leis envasseires capiteron de conquistar de feus importants au detriment dei caps
celtas
que mau capiteron de formar una alianca comuna per se defendre. Pasmens, mens nombros, lei venceires adopteron pauc a pauc lei costumas gaelicas e s'integreron dins la societat tradicionala. Per arrestar aquela evolucion que menacava son poder dins l'
illa
, lo rei
Edoard III
obtenguet lo vote deis
estatuts de Kilkenny
(
1366
) qu'enebigueron l'adopcion dei mors gaelics per leis abitants d'origina
anglesa
. Pasmens, l'aplicacion d'aquela lei aguet solament luoc dins la region procha Dublin (dicha
Pale
car protegida per una palissada).
Au segle XVI, l'
illa
conoguet de transformacions importantas en causa de la politica
religiosa
d'
Enric VIII
. D'efect, en
1536
, lo rei se proclamet cap de la Gleisa d'Irlanda e en
1541
, prenguet lo titol de rei d'Irlanda. Pasmens, sa politica opausada au
papa
se turtet au
catolicisme
dei senhors, tant
celtas
qu'anglonormands, e dei populacions irlandesas que se revouteron mai d'un cop sensa succes. A partir de
1556
, lo rei fiset lei terras deis insurgents vencuts a de
colons
angles
protestants
. Aquo era l'acomencament de la politica dei
plantations
que venguet sistematica apres cada insureccion desfacha.
Apres la mort d'
Enric VIII
, lei revoutas contunieron, encoratjadas per
Felip II d'Espanha
e per la Papautat. En
1594
, acomencet un movement forca important que foguet a l'origina de la
guerra de Nou Ans
que s'acabet en
1603
per la desfacha definitiva de l'
aristocracia
autoctona d'
Ulster
. La mager part de la
noblesa
locala deguet s'
exilar
permetent l'implantacion d'un nombre important de
colons
.
Esquema generau de la Guerra Civila Anglesa e dei campanhas de Cromwell en Irlanda (1642-1651).
Durant lo reine de
Jaume VI e I
(
1567
-
1625
en
Escocia
,
1603
-
1625
en
Anglaterra
), la politica dei
plantations
demoret forca activa car lo rei favorizet l'installacion d'
Escoces
opausats a sa politica religiosa en
Ulster
. Aquo entrainet l'installacion de paisans paures que son a l'origina de l'importanta comunautat
protestanta
actuala d'
Ulster
. Aquo entrainet rapidament de tensions vivas ambe lei
catolics
locaus ostils a la corona
anglesa
. En
1641
, de chaples antiprotestants se debaneron en
Ulster
e leis Irlandes decideron d'aprofichar la
Guerra Civila Anglesa
(
1642
-
1651
) per se liberar de la dominacion de
Londres
.
Pasmens, en
1649
,
Cromwell
desbarquet dins l'
illa
. I menet una campanha
saunosa
e semenada de chaples mai leis
Angles
capiteron de reprendre lo contrarotle de l'
illa
. Lei proprietaris
catolics
perdigueron sei terras e fogueron obligats de se retirar dins la provincia occidentala de
Connacht
. Dins aquo, lo projecte de
colonizacion
de l'
illa
imaginat per Cromwell aguet pauc de succes car lei soudats que receberon de terras preferigueron lei vendre a de grands proprietaris protestants e rintrar en
Anglaterra
. Ansin, se formet una
agricultura
basada sus de tenements immens tenguts per de proprietaris absents representats per de regidors que concentreron l'odi de la populacion.
En
1688
, lo rei
catolic
Jaume II
desbarquet en Irlanda per reconquistar la corona anglesa. Maugrat de succes iniciaus importants coma la presa de
Dublin
, mau capitet de vencre lei protestants d'
Ulster
. En
1691
, foguet definitivament vencut a la
batalha de la Boyne
per
Guilhem d'Aurenja
. Apres aquela desfacha novela, lei
catolics
conogueron de discriminacions suplementarias coma l'exclusion de la foncion publica, l'exclusion dau drech de vote, l'impausicion de l'
angles
coma
lenga oficiala
unica e diversei mesuras vexatorias. Au comencament dau segle XVIII, lei
catolics
representavan ansin 70% de la populacion mai tenian solament 15% dei terras, proporcion que contuniet de demenir, a 5%, fins a la fin dau segle.
Dins aquo, leis autoritats de
Londres
acomenceron de se maufisar dei populacions
protestantas
qu'eran tanben ostilas a l'esplecha
coloniala
de l'
illa
per leis
Angles
. Durant la guerra d'independencia estatsunidenca, demanderon e obtengueron diversei
drechs
e una autonomia marcada per la restauracion dau
poder legislatiu
dau Parlament de
Dublin
abolit en
1494
. Pasmens, aquo duret gaire e leis
Angles
aproficheron la revouta mancada de
Wolfe Tone
, un
protestant
esperant unificar la totalitat deis Irlandes per restaurar l'
independencia
de l'
illa
, en
1798
per impausar l'union d'Irlanda ambe lo
Reiaume Unit
. Aquo entrainet la supression dau Parlament de Dublin que foguet remplacat per una representacion
protestanta
au Parlament de
Londres
.
La premiera mitat dau segle XIX foguet marcada per l'emergencia d'un
nacionalisme
irlandes que participet a la vida politica
britanica
per assaiar de dessarrar l'estoc de la legislacion anticatolica. L'actor principau d'aqueu movement foguet
Daniel O'Connell
(
1775
-
1847
) que fondet l'Associacion Catolica per menar una campanha electorala. En
1828
, foguet elegit au Parlament de Londres mai refuset de jurar fidelitat au rei, cap de la
Gleisa Anglicana
. La situacion menacant de degenerar tornarmai dins l'
illa
, lo
duc de Wellington
, Premier Ministre, e son ministre
Robert Peel
accepteron d'abrogar lei leis anticatolicas en
1829
. Vengut forca popular dins l'illa, O'Connell fondet dins lo corrent deis annadas 1840 un partit nacionalista, catolic e popular forca ostil ai protestants.
Pasmens, aqueu premier movement nacionalista dispareguet ambe la crisi de la
Granda Famina
de
1845
-
1849
. Causada per lo
mildio
que destruguet lei recoltas de
tartiflas
, entrainet la mort d'aperaqui 1,6 milion d'Irlandes (20% de la populacion) e l'emigracion de 1,3 milion d'abitants, subretot en direccion deis
Estats Units
. Lo
govern
de
Londres
prenguet ges de mesura eficaca per ajudar la populacion e la segonda generacion
nacionalista
irlandesa adoptet de concepcions e de metodes pus radicaus. Lausant d'ara endavant una rompedura totala ambe lo
Reiaume Unit
, organizet d'atemptats contra lo poder britanic, compres en
Anglaterra
.
Durant la segonda mitat dau segle XIX, la question irlandesa venguet un afaire important de la politica
britanica
en causa de la multiplicacion dei trebols. Dos aspects la domineron : l'autonomia politica defenduda per lo grop parlamentari de
Charles Parnell
(
1846
-
1891
), deputat
anglican
que sostenguet o reverset mai d'un govern en foncion de sei concessions en favor d'Irlanda, e la reforma agraria car la resistencia dei paisans ai proprietaris terrencs prenia una amplor preocupanta per lo poder britanic.
En
1886
, lo Premier ministre liberau
William Gladstone
, que son govern despendia de
Charles Parnell
, prepauset un projecte d'autonomia (
Home Rule
) per l'illa. Refusat per lo Parlament, l'idea entrainet una scission dau partit liberau. Set ans pus tard, una segonda temptativa se turtet au refus de la Chambra dei Lords. La question agricola trobet en revenge una responsa en
1903
ambe lo vote d'una
lei
que permetet lo transferiment de plusors terras dei
protestants
ai
catolics
.
Facia a l'impossibilitat d'obtenir una autonomia politica, lo movement
nacionalista
irlandes dei premiereis annadas dau segle XX s'orientet vers la cultura gaelica e se radicalizet. Per exemple, en
1905
,
Arthur Griffith
fondet lo
Sinn Fein
, qu'anava venir la branca politica de la futura IRA, e prepauset d'ignorar lo
Reiaume Unit
. En
1912
, lei
liberaus
capiteron de far adoptar un projecte de
Home Rule
que foguet blocat dos ans per lo veto de la Chambra dei Lords. Aquo agravet la situacion car de
1912
a
1914
, lei
catolics
e lei
protestants
organizeron de milicias respectivament per obtenir l'
independencia
(leis
Irish Volunteers
) o per organizar un partiment de l'illa e demorar sota l'autoritat de
Londres
(l'
Ulster Volunteer Force
). L'afrontament entre lei dos camps foguet probablament evitat per l'acomencament de la
Premiera Guerra Mondiala
que concentret un temps l'atencion sus leis afaires europeus.
Pasmens, una minoritat de nacionalistas irlandes decidet d'aprofichar lei dificultats
britanicas
per entrainar la guerra d'independencia. Per lei Pascas de
1916
, una forca nacionalista ocupet plusors bastiments de
Dublin
e proclamet la
Republica
. La repression britanica transformet lei combatents republicans en martirs.
Eamon de Valera
prenguet alora la direccion dau movement que ganhet de partisans nombros. Leis eleccions de decembre de 1918 doneron una majoritat importanta au
Sinn Fein
dins tota l'illa franc dei quatre comtats d'
Ulster
. Forts d'aqueu succes, leis elegits dau Sinn Fein se reunigueron entre elei per formar una Assemblada d'Irlanda (Dail Eireann) e un
govern
. La guerra acomencet alora entre l'armada britanica e leis
Irish Volunteers
qu'anavan venir l'
Irish Republican Army
(IRA). Apres doas
annadas
de
guerilha
, d'eleccions novelas en
1920
confirmeron lei resultats de
1918
e
Londres
acceptet de negociar.
La Republica d'Irlanda dins l'UE
Lei negociacions entre la delegacion nacionalista d'
Arthur Griffith
e lo
Reiaume Unit
s'acaberon en
1921
amb un tractat que donava una
independencia
quasi totala a 26 comtats sota lo nom d'Estat libre Irlandes. Pasmens, aquel
estat
avia l'estatut de
dominion
e demorava nominalament unit ambe lo
Reiaume Unit
per un jurament de fidelitat dei deputats au rei. En revenge, lei quatre comtats protestants d'Ulster demoravan au sen dau
Reiaume Unit
.
La mager part de l'
IRA
refuset aqueu compromes, especialament lo partiment de l'
illa
. Menada per
de Valera
, contuniet la lucha entrainant la
Guerra Civila Irlandesa
(
1921
-
1923
). Relativament
saunos
, aqueu conflicte s'acabet per la victoria dei partisans dau tractat mai aquela rompedura entre lei doas faccions nacionalistas aguet una influencia importanta sus la vida politica irlandesa.
Eamon de Valera
acceptet pasmens de participar a la vida politica dau pais e venguet cap dau govern en
1932
. Aguet una influencia politica majora fins a
1973
. En
1937
, aprofichet sa posicion per far acceptar una
constitucion
novela fondant un estat republican totalament
independent
de
Londres
. Capitet tanben de mantenir la neutralitat de son pais durant la
Segonda Guerra Mondiala
.
En
1973
, la Republica integret la
Comunautat Economica Europea
e separet sa
moneda
de la liura britanica sieis ans pus tard. Fins au comencament dau segle XXI, adoptet una politica neoliberala que favorizet lo desvolopament economic dau pais, especialament gracias a d'investiments importants dei companhias
estatsunidencas
. Pasmens, l'economia irlandesa es desenant alinhada sus aquela deis Estats Units e es ansin venguda vulnerabla a sei variacions economicas. En particular, lo pais foguet durament tocat per la crisi economica de
2008
ambe l'afondrament de son sector immobilier e deguet acceptar un plan d'austeritat economica impausat per lo FMI e la Comission Europea en
2010
.
Irlanda es una
republica
parlamentaria
. Lo Parlament irlandes que se ditz
Oireachtas
sei dins lo palais de
Leinster House
a
Dublin
. Lo cap d'Estat es lo president, elegit per un mandat de set ans.
Lo
taoiseach
(primier ministre) es nomenat pel Parlament e designat pel president. Lo taoiseach es lo cap del partit politic o coalicion qu'a obtengut la majoritat dels setis a las eleccions nacionalas.
De veire:
Economia d'Irlanda
.
- ↑
Central Intelligence Agency,
The World Factbook
, 2012
- ↑
Lo titol de rei suprem era vengut unicament onorific.