Alabama
es un estat dels
Estats Units d'America
a la regio sud del pais, la capital es la ciutat de
Montgomery
. Limita al nord amb
Tennessee
, a l'est amb
Georgia
, al sud amb el golf de Mexic i
Florida
, a l'oest amb l'estat de
Mississipi
. En relacio als altres estats, Alabama ocupa el trente lloc en superficie terrestre, i el segon lloc en la mida de les vies fluvials internes. Es troba a mes, en el 24e lloc en poblacio, arribant gairebe als 4,9 milions d'habitants l'any 2017. L'estat rep el nom del
riu Alabama
, que el travessa fins a desembocar a prop de
Mobile
. La paraula "Alabama" prove de la tribu
choctaw
que va habitar el territori en temps antics, aquests s'autoanomenaven "alibamu".
Alabama es localitza al sud-est dels Estats Units. El seu acces al mar es restringeix a 84 km de costa, on se situa el seu unic port, a la badia de Mobile. L'alcada mitjana de l'estat es de 150 m el punt mes alt se situa a la muntanya Cheah, de 734 m, a les muntanyes
Apalatxes
, al nord-est de l'estat.
Amb una superficie equivalent a una quarta part de la peninsula Iberica aproximadament, a Alabama es distingeixen diverses regions naturals: els contraforts orientals de les muntanyes Apalatxes, que formen la Gran Vall i que ocupa gran part d'Alabama, la franja de terra argilosa i molt fertil, anomenada Black Belt (
Cinturo Negre
), que s'esten al llarg de la part central i cap a l'oest de l'estat, el pla costaner del Golf de Mexic, format de diposits fluvials, l'altipla de Piedmont, al nord, amb valls fertils de gres i pedra calcaria, i l'altipla Cumberland, que forma part de la regio de la vall del
riu Tennessee
.
Encara que els hiverns a l'estat son en general lleus, la congelacio nocturna es presenta amb frequencia en el nord d'Alabama. Aixo s'observa en aquesta imatge presa en l'
Estat Old Bank
a
Decatur
a principis de gener.
Vista aeria de la presa al riu Black Warrior al Comtat de Tuscaloosa, Alabama, EUA
Alabama compta amb una extensa xarxa hidrografica, en gran part navegable. Els sistemes principals son el Warrior-Tombidge i el format pels rius Coos-Tallapoosa-Alabama-Mobile. Per terres d'Alabama tambe hi discorren el
riu Tennessee
i el
riu Chattahoochee
. Amb excepcio del riu Tennessee i tributaris, tots els corrents fluvials desemboquen al
golf de Mexic
. L'estat no te llacs naturals d'importancia, pero si preses construides durant els anys 30 durant el
New Deal
per la
Tennessee Valley Authority
i per l'
Alabama Power Company
. Entre aquests llacs artificials, destaquen els construits en el riu Tennessee (
Guntersville
,
Wheeler
i
Wilson
) i els que han utilitzat les aigues dels rius
Coos
(llac Weiss) i
Chattahoochee
(Reserva Walter F. George). El 65% de l'estat esta cobert per boscos (3% d'aquest territori esta protegit pel govern), on creixen sobretot roures, pins, magnolies, xiprers i nogueres. Aquesta enorme riquesa forestal ha convertit aquest recurs en un dels pilars de l'economia de l'estat.
Els recursos miners en aquest estat es localitzen fonamentalment a la zona central i nord, especialment en l'area de
Birmingham
, on es troben jaciments de carbo i mineral de ferro. Les majors mines de carbo s'exploten en
Warrior, Cahaba i Coos
. Aixi mateix, hi ha formacions de marbre (en els comtats de
Talladega
i
Coos
), i diposits de petroli, explotats comercialment, al
comtat de Choctaw
, al sud-est. Alabama tambe es ric en
bauxita
,
manganes
,
mica
,
grafit
i
argila
.
L'estat gaudeix d'un clima temperat, amb temperatures mitjanes de 26 °C al juliol (si be a vegades s'arriba als 38 °C), i 7 °C al gener. La temperatura mitjana anual es de 18 °C, encara que en els comtats muntanyosos del nord la temperatura mitjana anual es mes baixa que a la zona costanera. La precipitacio mitjana anual es de 1420 mm, i es localitzen la major part de les pluges a la zona del Golf, i sobretot en els mesos d'estiu (1650 mm). Al nord i centre de l'estat, les precipitacions es produeixen a la primavera i hivern, i nomes ocasionalment en forma de neu a la zona mes septentrional. Durant setembre, octubre i novembre, les pluges escassegen a tot l'estat. Donada la seva situacio geografica, Alabama esta exposada a l'accio d'
huracans
durant els mesos d'estiu.
Divisio d'Alabama en comtats (mapa enllacat)
L'estat d'Alabama consta de seixanta-set comtats (igual que Florida). El mes antic es el
comtat de Washington
, creat el 4 de juny de 1800, mentre que el mes recent es el
comtat de Houston
, creat el 9 de febrer de 1903.
[1]
El de major superficie es el Comtat de Baldwin 4.135 km² i el de mes poblacio el Comtat de Jefferson 662.047 hab.
[2]
D'acord amb les dades de l'
Oficina del Cens dels Estats Units
, la poblacio total de l'estat es de 4.874.747 habitants, amb una taxa de creixement anual de 0,3%. El 22,6% dels residents d'Alabama son menors de 18 anys, i el 16,1% han complert els 65 anys. L'index de mortalitat infantil es d' 1,05%, molt per sobre de l'index dels Estats Units, la qual cosa el converteix en el segon estat amb pitjors xifres en aquest aspecte.
La poblacio urbana d'aquest estat es xifra en el 67,7% (1996), per sota del nivell nacional (79,9%). El proces d'urbanitzacio d'Alabama es va accelerar a partir dels anys 60, quan va comencar a emigrar la poblacio de les zones rurals (sobretot del Black Belt) cap als estats del nord i els centres industrials. La poblacio va tendir a concentrar-se en 10 dels 67 comtats de l'estat, donat el creixement progressiu de les ciutats i suburbis de Birmingham, Mobile,
Gadsden
,
Florence
, Montgomery i Huntsville.
Amb una forca laboral de 2,17 milions de persones, el seu nivell d'atur es baix, ja que Alabama te una taxa d'atur de 4,8% (1999). Els ingressos mitjans anuals per capita se situen en 19.026 $ (1998), i per unitat familiar en 36.266 $, uns 2.500 dolars per sota de la mitjana nacional. L'index de poblacio que viu per sota de l'index de pobresa es d'un 14,5%, el que el converteix en el tretze estat menys afavorit en aquest aspecte, tot i que la situacio millora, ja que el 1990 ocupava el cinque lloc.
Des del punt de vista racial, Alabama es compon d'un 65,8% de blancs; 26,8% negres, el 0,7% indis nord-americans, i 1,4% d'origen asiatic o del Pacific. La poblacio classificada com hispana es del 4,2% de la poblacio. En aquest grup, els hispans d'origen mexica i porto-riquenys son la majoria.
Els terrenys sedimentaris (margues, argiles, calcaries) permeten un gran desenvolupament agricola. Tradicionalment, el
coto
era la primera font de riquesa de l'estat, pero el 1915 una epidemia obliga a diversificar els conreus (cereals,
soia
, horta,
cacauets
, pastures i boscs). Te una gran ramaderia bovina i porcina. Els jaciments de
ferro
i de carbo del nord de l'estat han estat la base de la industrialitzacio, centrada en la siderurgia i la metal·lurgia de
Birmingham
. Posteriorment, l'energia barata obtinguda amb la instal·lacio de plantes hidroelectriques afavori el creixement d'altres branques (maquinaria, plastics, textils, quimica, etc.). Hi ha un complex de centrals nuclears a
Bellefonte
i un centre de recerca i industria espacial a
Huntsville
.
La produccio agricola d'Alabama inclou
aviram
i
ous
,
bestiar
,
peix
,
vivers de planta
,
cacauets
,
coto
, grans com
blat de moro
i
sorgo
,
verdures
,
llet
,
soja
, i pressecs. Tot i que el sobrenom d'Alabama es "L'Estat del Coto", Alabama es troba entre vuite i dese lloc en produccio de coto nacional, segons diversos informes, Texas, Georgia i Mississipi que comprenen la part superior del ranquing.
Xarxa de comunicacions
[
modifica
]
Alabama disposa d'una extensa xarxa de comunicacions terrestres i fluvials, amb mes de 7.000 km d'autopistes. Aixi mateix, disposa de 121 aeroports publics, cinc d'ells oberts a vols comercials. L'unic port maritim d'Alabama es el de Mobile, amb capacitat per albergar 35 vaixells al mateix temps.
Capitoli de l'estat d'Alabama a la ciutat de Montgomery.
El territori que avui ocupa l'estat d'Alabama va estar habitat pels indoamericans de les tribus
cherokee
,
creek
(en castella "crics"),
choctaw
("chacta") i
chickasaw
("chicazas"). Despres dels descobriments de Juan Ponce de Leon i Alvaro Nunez Cabeza de Vaca tot l'actual sud-est dels Estats Units va ser anomenat La Florida (incloent-hi els actuals estats de
Florida
,
Georgia
,
Carolina del Sud
,
Carolina del Nord
,
Mississipi
i Alabama). La primera expedicio que es va endinsar a Alabama va ser l'espanyol d'
Hernando de Soto
, el 1540, que es va enfrontar als nadius dirigits per
Tascalusa
a la batalla de Maubila. En aquestes hostilitats, segons les croniques, van morir 2.500 indigenes aproximadament. Guido de las Bazares explorar la costa el 1558, pero va ser
Tristan de Luna
que va intentar crear el primer assentament permanent a la
badia de Mobile
. Aquest establiment va fracassar, despres de ser destruit per un huraca.
Mes d'un segle despres, el 1701, van ser els francesos els que es van endinsar en el territori per crear Fort Louis de la Mobile. A aquest assentament van seguir altres forts a prop dels corrents fluvials. Franca va consolidar el centre de la colonia de Louisiana a Mobile, fins que la capital d'aquesta colonia es va traslladar el 1722 a Nova Orleans. El port estrategic de Mobile, i les terres de l'interior d'Alabama, va ser cobejat per francesos, espanyols i anglesos. Per aixo, el 1763 els anglesos van aconseguir obtenir pel tractat de Paris (que va donar per finalitzada la
Guerra dels Set Anys
) les terres d'Alabama, com a part de la Florida Occidental, una de les dues provincies en va quedar dividida l'antiga colonia espanyola de Florida.
Revolucio nord-americana
[
modifica
]
Durant la Revolucio nord-americana, Espanya amb un exercit al comandament de Bernat de Galvez va recuperar per a Espanya la Florida Occidental i l'Oriental. El 1798 el territori al nord del paral·lel 32 ° N va formar part de l'anomenat
Territori de Mississipi
, administrat pel Congres dels Estats Units. El 1813 els indigenes creek i els mixogenics seminoles (molt hispanitzats en aquella epoca) es van revoltar, pero van ser derrotats per
Andrew Jackson
a la batalla de Horseshoe Bend; aquest triomf va donar a Jackson prestigi en la seva carrera cap a la presidencia dels Estats Units.
El
3 de marc
de
1817
, el
Territori de Mississipi
fou dividit, i la part est es va convertir en el
Territori d'Alabama
. L'agost de 1819 quan Espanya arran del
Tractat Onis-Adams
va cedir tot el territori als Estats Units, Alabama va adoptar la constitucio per convertir-se en estat i el
14 de desembre
d'aquell any va ser admes com el Vint estat de la Unio.
La capital d'Alabama es va fixar en
Huntsville
, pero el
1820
es va traslladar a
Cahaba
, tot i que el
1826
es va canviar a
Tuscaloosa
per evitar les frequents inundacions. L'economia d'aquesta epoca es basava en l'agricultura (coto) i la ramaderia, pero van ser frequents les disputes politiques entre els petits grangers dels turons (que vivien del cultiu del blat de moro, verdures, sorgo i del bestiar bovi i porci), i els propietaris de les plantacions de coto del sud, que havien aconseguit aprofitar els avantatges de les fertils terres de la vall (zona coneguda com a Cinturo Negre, o Black Belt), i de les comunicacions fluvials. Encara que nomes l'1% dels colons blancs posseien grans plantacions, controlaven la politica de l'estat. Per aixo, l'11 de gener de 1861 Alabama es va declarar part de la Confederacio, i va convidar a altres estats del Sud a enviar delegats a una convencio a Montgomery. El
8 de febrer
de
1861
es van crear els
Estats Confederats d'America
, amb capital a Montgomery, encara que el maig de 1861 es va traslladar a
Richmond
,
Virginia
.
Guerra civil
[
modifica
]
La batalla mes gran que es va lliurar a Alabama durant la Guerra de Secessio va ser el 1864, quan l'almirall
David G. Farragut
va atacar la badia de Mobile. Un any mes tard, les tropes federals van devastar
Tuscaloosa
,
Selma
i
Montgomery
. Despres de la guerra, Alabama es va reintegrar a la Unio el
25 de juny
de
1868
. El periode de Reconstruccio despres de la guerra va durar vuit anys, durant els quals la politica d'Alabama va seguir controlada per exconfederats. No obstant aixo, la fi de la guerra va suposar el declivi de les ciutats del sud (
Mobile
,
Montgomery
,
Huntsville
i
Tuscaloosa
) i l'auge de les noves poblacions del nord, gracies a les riqueses mineres de
Jones Valley
i la construccio del ferrocarril. Ja a finals del segle
xix
,
Birmingham
, que va sorgir despres de la guerra, va esdevenir la ciutat mes important de l'estat i el 1920 en la tercera ciutat mes industrialitzada del sud dels Estats Units.
Memorial dels drets civils a Montgomery
Despres de la
Segona Guerra Mundial
, el
1946
va ser elegit governador
Jim Folsom
, que va tractar de dur a terme una politica populista progressista amb l'alianca dels sectors mes desfavorits, tant blancs com negres. Anys mes tard, el 1960 durant la campanya per governador de George C. Wallace, aquest prometia que la segregacio continuaria, tot i la forta pressio que s'estava realitzant a la resta del pais per dur a terme la reforma dels drets civils. Davant d'aquesta posicio,
Martin Luther King
va encapcalar el
1963
la protesta de boicot al sistema de transport public de Montgomery, que mantenia un sistema de seients segregats per blancs i negres. L'empresonament de Martin Luther King i les imatges que la televisio va transmetre de la brutal repressio a Birmingham duta a terme pel cap de policia "Bull" Connor, van accelerar el
1965
la discussio de la Llei de Drets Civils que hauria d'acabar amb la segregacio legal als Estats Units.
El 1982,
Oscar Adams
va ser elegit com a jutge de la Cort Suprema de l'Estat d'Alabama, de manera que es convertia en el primer negre que aconseguia ocupar un carrec d'aquesta categoria en aquest estat. A partir dels anys 80, nombrosos negres han estat elegits xerifs, representants al Congres i alcaldes a les ciutats mes importants d'Alabama, inclosa Birmingham.
Els ultims governadors de l'estat han estat James E. Folsom Cullman (1993-1995), que va prendre el poder despres de la destitucio de Guy Hunt per violacio del codi etic, Forrest "Fob" James Lee (1995-1999), i Don Siegelman, del Partit Democrata, elegit per al carrec fins a l'any
2003
.
Arees protegides
[
modifica
]
Govern estatal
[
modifica
]
El document fundacional d'Alabama es la
Constitucio d'Alabama
que consta de mes de 310.000 paraules, i actualment es de les constitucions mes llargues del mon. El govern d'Alabama esta dividit en tres branques. El poder legilatiu esta format per la
Legislatura d'Alabama
, que aquesta esta dividida entra la Cambra de Representants (
cambra baixa
) amb 105 membres i el Senat (
cambra alta
) amb 35 membres. Actualment les dues cambres estan controlades pel
Partit Republica
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Atkins, Leah Rawls, Wayne Flynt, William Warren Rogers, and David Ward.
Alabama: The History of a Deep South State
(1994)
- Flynt, Wayne.
Alabama in the Twentieth Century
(2004)
- Owen Thomas M.
History of Alabama and Dictionary of Alabama Biography
4 vols. 1921.
- Jackson, Harvey H.
Inside Alabama: A Personal History of My State
(2004)
- Peirce, Neal R.
The Deep South States of America: People, Politics, and Power in the Seven Deep South States
(1974)
solid reporting on politics and economics 1960-72
- Williams, Benjamin Buford.
A Literary History of Alabama: The Nineteenth Century
1979.
- WPA.
Guide to Alabama
(1939)
Enllacos externs
[
modifica
]