Cornualla

Cornwall (en) Kernow (kw)
Bandera
Localitzacio
50° 18′ N, 4° 54′ O  /  50.3°N , 4.9°O  / 50.3; -4.9
Estat	Regne Unit
Pais	Anglaterra
Regio	Sud-oest d'Anglaterra
Capital	Truro
Conte la subdivisio	Cornualla illes Scilly
Poblacio humana
Poblacio	575.525 (2020) (161,53 hab./km² )
Llengua utilitzada	cornic angles
Geografia
Part de	Anglaterra nacions celtes
Superficie	3.563 km²
Limita amb	Devon
Codi NUTS	UKK30
Altres
Agermanament amb	Coventry (1972?)
Area de Bellesa Natural Excepcional
Lloc web	cornwall.gov.uk

Cornualla (en cornic : Kernow , en angles : Cornwall ) es un comtat d'Anglaterra, situat a l'extrem sud-oest del pais, en la peninsula homonima. La capital es Truro ( Truru ), pero abans ho va ser Bodmin ( Bosvenegh ). Antigament es dividia en 12 boroughs , vuit districtes urbans i 10 districtes rurals. Amb els canvis organitzatius de l'administracio al Regne Unit del 1974, es va dividir en set districtes: Caradon, Carrick, Kerrier, North Cornwall, Penwith, Restormel i Illes Scilly. Actualment el seu govern esta distribuit en dos organismes que son autoritats unitaries : una per al territori de les illes Scilly i l'altre per a la resta de Cornualla. Pertany a la regio economica i administrativa del sud-oest d'Anglaterra . L'economia, que tradicionalment estava basada en la mineria i la pesca, te el primer d'aquests recursos gairebe esgotat i en els darrers anys tendeix a centrar-se en el turisme. Del seu paisatge destaca Bodmin Moor , un erm declarat de destacada bellesa natural (AONB), i les diverses platges de les costes nord i sud.

Hi ha un fort sentiment de pais diferenciat d'Anglaterra, degut als seus origens celtes i a determinats aspectes historics o culturals com la seva llengua i costums.

Geografia [ modifica ]

El litoral [ modifica ]

Les costes nord i sud d'aquesta peninsula tenen caracteristiques diferents. La costa nord, a la mar Celtica , que es part de l'ocea Atlantic, esta mes exposada i te un aspecte mes agrest. El penya-segat que es diu High Cliff , situat entre Boscastle i St Gennys, es el mes alt del comtat, amb 223 msnm. ^[1] Tanmateix, hi ha llargues franges de sorra fina i daurada que son les preuades platges buscades pels turistes, com les de: Bude, Polzeath, Watergate Bay, Perranporth, Porthtowan, Fistral Beach, Newquay, St Agnes, St Ives , i la costa sud de Falmouth on esta la platja de Gyllyngvase i la de Praa Sands al sud-oest. Hi ha dos estuaris en la costa nord: l'estuari del Hayle i l'estuari del Camel, que fan de ports naturals a les poblacions de Padstow i Rock .

La costa sud, que te el sobrenom de Riviera de Cornualla , esta mes protegida i te diversos estuaris amples on es pot ancorar amb seguretat, els exemples mes representatius son Falmouth i Fowey . Les platges del sud consisteixen en sorra gruixuda i pedretes amb seccions de rocalla en forma de linia ondulada, erosionades per l'onatge. ^[2] La peninsula de Lizard, a l'extrem sud-oest, es una exposicio d' ofiolita , es a dir, l'escorca oceanica mostrada en superficie.

L'interior [ modifica ]

El territori a l'interior es forca accidentat i muntanyenc, pero no te grans alcaries, sino nomes turons escarpats vora el mar. D'est a oest hi ha una cadena d'erms amb turons que contenen intrusions de granit , com el Bodmin Moor , on estan els punts mes elevats del comtat: Brown Willy (418 m), Hensbarow Hill (345 m), Carnmenellis i Saint Just . Aquest relleu forma part de la capa de batolit que s'esten pel sud-oest de la Gran Bretanya, que tambe inclou Dartmoor ( Devon ), a l'est, i les illes Scilly , on part del batolit esta submergit. ^[3]

La intrusio de granit entre les roques sedimentaries del voltant va donar lloc a un extens metamorfisme i mineralitzacio, cosa que ha fet de Cornualla una de les zones mineres mes importants d'Europa fins als inicis del segle  xx . Es creu que l' estany es va extreure des de l' edat del bronze , els altres minerals explotats son: el coure , el plom , el zinc i l' argent . Alternat amb el granit tambe se'n troben afloraments de caolinita , sobre tot al nord de St Austell, on es la base per les fabriques de porcellana.

Les parts altes del relleu son mes fertils, aprofitades per al pasturatge. A prop de la costa sud hi ha valls pregones amb arbres, que son el refugi d'un tipus de flora que sobreviu en condicions d'ombra, humitat i temperatures suaus. La base d'aquestes arees son roques sorrenques i pissarra que daten del Devonia . El nord-est de Cornualla esta configurat per roques del Carbonifer , anomenades Culm Measures . En alguns llocs aquestes van estar sotmeses a forts plegaments, com es pot observar en la costa nord, a prop del port de Crackington i en altres llocs.

Pel que fa als rius, els que hi ha son petits i de cabal curt, i entre aquests destaquen: el Tamar (que fa frontera amb el comtat de Devon ), l'Ottery, el Fowey, el Lynher, el Camel i el Fal. Tambe abunden les badies escarpades, i les principals son les de Widemouth, Port Isaac, Watergate, Saint Ives i Falmouth. No hi ha llacs destacables.

Historia [ modifica ]

Prehistoria [ modifica ]

Segons una llegenda celta, aproximadament el 1000 aC va arribar a aquestes terres el guerrer troia Coineu i es va enfrontar al gegant Goemor que atemoria la gent, el va vencer i va ser el primer governant el pais. ^[4] Ell va ser qui introdui la lluita cornica, un esport que encara es practica.

El territori ja havia estat habitat des del III mil·lenni, d'aquella epoca son els dolmens de Lanyon, Mulfra, Chun i Zennor/Sen Senar, i els monolits de la parroquia de Saint Buryan, els cercles de pedres a Hurlers, Boskednan, Boscawen-un i Tregeseal, i a Merry Maidens (vora Lamorna), al Land's End, i Men-an-Tol , i tambe les alineacions de Roughtor i de Brown Willy. Les restes arqueologiques son nombroses. ^[5] Segons John T. Koch i altres, Cornualla a l'acabament de l' edat del bronze formava part d'una ruta comercial maritima que enllacava amb les costes dels actuals Irlanda, Anglaterra, Franca, Espanya i Portugal. ^{[6] [7]} S'ha trobat poca cosa, pero, de l' edat del bronze . Tot i aixi, com gairebe tota Britannia, el pais fou anomenat Cassiterides pels fenicis , a causa de les mines d'estany i de coure, molt nombroses aleshores, ^[8] sobretot a les costes de Saint Ives - Hayle ( Porthia-Heyl ) i a l'estuari del riu Camel, al nord, que foren objecte d'un trafic comercial forca fluid entre Orient i les Illes Britaniques. A Tintagel ( Tre war Venydh ) s'ha trobat terrissa de la mediterrania. ^[9]

Cornualla estava poblada entre el 800 i el 450 aC per tribus celtes britanes , concretament pels domnonii , rao per la qual el pais fou anomenat durant molts anys Dumnonia (que en l'idioma dels britans volia dir ≪Vall profunda≫). En aquella epoca a l'illa de la Gran Bretanya hi havia petits regnes celtes: Cernyw (Cornualla), Dyfnaint ( Devon ), Llogres (sud d'Anglaterra, amb capital a Llyr , avui Londres ) i Cymru ( Gal·les ). ^[10] Pero s'hi produiran nombroses emigracions vers al continent (concretament cap a l'actual Bretanya ) per la pressio demografica propia i per les invasions tardanes tant dels romans com dels saxons.

Celtes i romans [ modifica ]

Com que era la part mes distant de la Civitas Dumnonia , els romans, que envairen Britannia en el segle  i , mai no colonitzaren Cornualla (com tampoc no ho farien els saxons), pero en monopolitzaren la produccio de coure i d'altres metalls preciosos. Tot i aixi, els romans hi construiren la fortalesa de Durocornovio vora l'actual Tintagel , anomenada Dynas an Gernuak (Fortalesa dels cornics). El 1988 s'hi va descobrir una inscripcio amb el nom de l'emperador Honori (393-423). Tambe hi ha proves d'una xarxa de vies romanes que unia Padstow amb Isca ( Exeter ). Tot i aixi, els cornics consideren els marges del riu Tamar com a frontera entre Dumnonia i Anglia. ^[11]

La Dumnonia incloia tambe els actuals de Devon i Somerset , i va tenir com a primers ducs coneguts Cloton i el 450 al seu fill Molmutius. Alhora, cap al 450 els cornovii emigraren des de la vall del Severn fins a Dumnonia. Aquesta emigracio fou potser organitzada pel Gor-myghtern (alt rei) Vortigern ( Gormyghtern ), potser per a expulsar els gaelics que s'havien establert. Cap al segle  v el monjo irlandes sant Patrici envia una missio a sant Piran (entre el 402 i el 460), futur patro nacional cornualles, per tal d'evangelitzar el pais. ^{[12] [13]} D'aci procedeixen les creus celtiques i pedres sepulcrals, iguals a les irlandeses, datades d'enca el segle  vi , aixi com la practica del culte propi de l'Est Mediterrani. Tambe fundaren Penzance , centre de peregrinacio i de comerc amb el llac Foyle ( Ulster ), la Gironda ( Occitania ), Kemper (Bretanya) i Waterford ( Irlanda ). En aquella mateixa epoca comenca l'emigracio dels cornics vers la Bretanya a traves de les illes Scilly.

Edat mitjana [ modifica ]

El cronista Gildas (s.VI) tambe parla de Conomor (despres dit sant Constanti), "tira de Domnonia" pel 585. ^{[14] [15]} Tambe se suposa que des del 520 el pais forma una part important del regne dels silurs gal·lesos de Caerlon, dirigits pel semillegendari Artus (Artugnov, en cornic), casat amb Ginebra (Guinevere o Gwenhwyfar), mort a la batalla de Calman el 537; fins i tot podria tractar-se d'un rei cornic, cosa que explicaria l'origen cornic del cicle breto de Diarmuid i Grainme ( Tristany i Isolda ), sota el regnat de Marc de Cornualla (tambe escrit: Margh Kenvor, Marc Cunomor o Margh Cynfawr), potser a comencaments del segle  vi , popularitzats pels germanics. El 577 el rei Ceawlin vence els saxons a Dyrham. ^[16] Un altre rei conegut es Geraint (o Gerennius), merces a una lletra escrita el 705 pel bisbe Aldhelm de Sherborne per tal de fixar la data de Pasqua; se sap que el 710 seria vencut i mort pel rei de Wessex Ine a la batalla de Llongborth ( Langport ). Tambe, pero, es podria referir a sant Gerrans .

Fins al 765 va ser part del regne de Powys (Gal·les). Aquell any el rei saxo Offa de Mercia conqueri les terres de Somerset i Avon . Per tal de consolidar aquesta conquesta es creu que va fer construir un mur de contencio, dit Offa's dyke , que marcaria els limits actuals de les dues nacions celtiques i n'evitaria futures possibles expansions territorials. ^[17]

El 815 el rei saxo de Wessex Ecgbert intenta subjugar el pais, i cap al 823 tot Dyvnaint (Gal·les Oest, nom que rebia Cornualla aleshores) reconegue la sobirania saxona. El rei Hywel de Cornualla cedi la seva independencia al pais de Wessex, pero el 825 es tornaria a revoltar amb suport dels danesos del Danelaw . ^[18] Tanmateix, el 838 fou vencut definitivament a Hengestesdun (Hingston Down). El 878 el rei cornic Dumgarth fou mort pels saxons. ^[19]

Cap al 926 el pais fou incorporat al regne d'Anglaterra despres de derrotar el rei Hoel (vora el 920). Etelstan els expulsa d'Exeter i posa la frontera definitiva amb els cornics al riu Tamar, ^[20] de manera que quan el 936 mori Cynan, el darrer rei de Cornualla, el rei angles Eduard el Confessor va dominar efectivament tot el pais.

Quan el 1066 Guillem el Conqueridor de Normandia s'apodera del regne d'Anglaterra, cediria Cornualla al seu lloctinent i mig germa Robert de Mortain , que en faria un comtat el 1086 ^[21] i el transmetria al seu fill William Fitzrobert el 1090, que el 1106 seria empresonat de per vida per conspirador. Una dotzena part de la terra restara en mans dels anglesos, i els 248 feus del pais passaren a mans de Robert. Els barons normands restaren al cap de la piramide social, i els pagesos cornics, en l'esglao mes baix, mes encara que els saxons.

El comtat estava subdividit en nou keverangs (o cantref ), equivalents als hundreds dels anglesos, i cadascun restava sota la supervisio d'un bisbe: ^[22]

Per a algunes questions les illes Scilly eren consideerades com a el dese keverang .

El 1889 els hundreds i divisions semblants van ser substituits per altre tipus d'administracio a tot el Regne Unit. En el cas de Cornualla, el comtat va quedar organitzat en: 12 boroughs , vuit districtes urbans i 10 districtes rurals. El 1975 es va reduir a set districtes: Caradon, Carrick, Kerrier, North Cornwall, Penwith, Restormel i Illes Scilly. Aquestes organitzacio va tenir una forta oposicio de la poblacio local que preferia un unic organisme de govern. ^[23] Actualment es tracta d'un comtat cerimonial que te el territori dividit en dues autoritats unitaries : una que administra les illes Scilly i l'altre la resta del territori. ^[24]

Politica [ modifica ]

Cornualla esta representat al parlament britanic amb cinc diputats, els corresponents a les jurisdiccions de: Truro, Falmouth, Isles Scilly, Cornualla Nord i Cornualla Nord-est. La diada nacional es el 5 de marc . Endemes, no hi ha cap estatut per a la llengua cornica , i l'angles es l'unica llengua oficial a tots els efectes.

Despres dels referendums a Escocia i Gal·les del 1997 han revifat els moviments de peticio d'autonomia per a Cornualla, pero encara no han obtingut cap resso significatiu. Hi ha alguns partits de caracter nacionalista:

• Mebyon Kernow
• Party Kenethlegk Kernow
• Cornish Convocation
• Ertach Kernewek
• Unvereth Kernewek

Tots aquests, pero, tenen en comu la reclamacio per a Cornualla de la devolucio de poders ( Devolution ) identica a la reclamada per Escocia o Gal·les, i formar una Federacio Celtica o be Britanica.

Himne i bandera [ modifica ]

La bandera negra amb creu blanca ha esdevingut el simbol nacional del pais, i ha estat popularitzada novament a partir dels anys 60 del segle  xx per la Cornish Wrestling Association , que promou la lluita cornuallesa com a esport. La primera mencio documentada d'aquesta bandera es del 1838. Suposadament fou la que dugueren a la batalla d' Azincourt els voluntaris cornics, pero les referencies anteriors son, si mes no, discutibles.

L'himne cornualles es Trelawny , una canco popular del 1688, en honor del bisbe del mateix nom que fou tancat a la Torre de Londres sense carrecs.

Nacionalisme cornic [ modifica ]

Cornualla esta reconeguda com una de les sis nacions celtes (juntament amb Bretanya, Irlanda, Illa de Man, Escocia i Gal·les) per diverses institucions entre les quals esta: el partit Mebyon Kernow, la Lliga Celta, i el Congres Celta Internacional. ^{[25] [26] [27] [28]} Aquestes sis nacions, mes Asturies i Galicia , formen les vuit nacions celtes reconegudes pel govern de l' Illa de Man i pel govern de Gal·les. ^[29] Cornualla esta representada com a nacio celta en el Festival Interceltique de Lorient , una celebracio relacionada amb els origens celtes de l'illa de la Gran Bretanya . ^[30]

El Consell del Comtat de Cornualla considera que el territori que representa posseeix una herencia cultural unica prou diferenciada com per ser un dels principals bens de la zona. Veuen en la llengua, el paisatge, la identitat celta i la historia politica, fets diferenciadors d'una mateixa tradicio d'assentaments humans maritims no conformistes amb el seu desti i clamen pel seu reconeixement. Tanmateix, es dificil saber quantes de les persones que viuen a Cornualla es consideren com a pertanyents a una nacio cornuallesa, ja que les dades proporcionades per diverses fonts no coincideixen. Segons el cens del 2001, a la pregunta "a quina etnia creu voste que pertany?" nomes el 7 per cent van respondre que eren cornuallesos, una xifra inferior als que es van identificar com a britanics o anglesos. Aixo no obstant els activistes a favor del nacionalisme cornualles, han argumentat que molts haurien respost afirmativament si se'ls hagues preguntat directament si es consideraven cornuallesos. ^[31] Altres estudis posteriors al 2001 han donat un 44% de persones que s'identifiquen amb aquesta nacionalitat. ^[32]

El 24 d'abril del 2014 La Unio Europea va anunciar que el poble cornualles seria tractat com a minoria que cal ser protegida. ^[33]

Fills il·lustres [ modifica ]

• Francis Tregian (1574-1619), escrivent i music.

La llengua cornica [ modifica ]

El cornic es una llengua de la branca britona, de la familia de llengues celtes, propera al gal·les i al breto , pero no tant al gaelic parlat a Irlanda i a Escocia. S'ha fet servir com llengua de comunicacio comuna fins al segle  xviii , moment en que van comencar a disminuir el nombre de parlants. El 2011 es va publicar que el darrer parlant del cornic havia mort el 1914. ^[34]

Aquest idioma va viure una revifalla des que Henry Jenner va publicar Handbook of the Cornish Language el 1904. Segons un estudi fet l'any 2000 podrien haver unes 300 que parlen conic amb fluidesa. ^[35] encara que el cornic no te reconeixement legal hi ha dotze escoles de primaria que l'ensenyen per fer-lo servir en cerimonies religioses i civils. ^[36] El 2002 se'l va reconeixer com a idioma minoritari del Regne Unit ^[37] i el 2005 va constar en els pressupostos del govern. ^[38] El 2008 es va fer la primera gramatica amb regles per escriure el cornic. ^[39]

Demografia [ modifica ]

La poblacio ha evolucionat molt poc. El 1861 tenia 369.390 habitants, i el 1961 en tenia 342.301. Es un territori amb forca poblacio que emigra, i nomes ha augmentat els darrers anys per l'arribada de jubilats anglesos.

Poblacions [ modifica ]

L'unica poblacio del comtat amb categoria de city es Truro, la capital . Antigament la capitalitat estava repartida entre Bodmin i Launceston , en la primera es reunien els tribunals ( quarter sessions ) dues vegades a la tardor i a l'hivern, i en l'altra dues mes a la primavera i a l'estiu; anys despres nomes a Bodmin i finalment tot es va traslladar a Truro. ^[40] Altres arees urbanes importants son: Saint Austell ( Sen Ostell ), Fowell ( Fowydh ), Camborne ( Kammbronn ) i Redruth ( Rysrudh ). Les viles on se segueix un estil de vida mes tradicional son: Penzance ( Pennsans ), Helston ( Hellys ), Launceston ( Lannstefan ), Falmouth ( Aberfal ), Liskeard ( Lyskerrys ), Newquay , Penryn ( Pennrynn ), Saint Ives ( Porthia ), Fowey ( Fowydh ), Saltash i Lostwithiel ( Lostwydhyel ).

La seguent taula mostra les poblacions amb mes habitants:

nom		habitants
angles	cornic	2001	2011
St Austell	S Austel	28.040	34.864
Falmouth	Aberfal	22.441	27.660
Camborne	Kammbronn	24.656	26.212
Newquay	Tewynblustri	18.278	22.189
Truro	Truru	18.454	19.732
Penzance	Pennsans	16.249	16.436
Redruth	Resrudh	13.275	16.102
Saltash	Essa	14.280	15.566
Bodmin	Bosvenegh	12.780	14.614
Helston	Hellys	9.900	11.311
Saint Ives	Porth Ia	9.900	10.002

Economia [ modifica ]

Una part de l'economia del comtat es basa en l'agricultura ( civada , ordi , blat , patates i flors). Hi ha moltes viles de pescadors, com Polperro, Looe, pero generalment nomes s'agafa peix per autoconsum. Tambe s'extreu estany a Camborne-Redruth i caoli a tot el pais, activitats tradicionals des de sempre, i granit per a teulades a Saint Austell . Darrerament, s'ha trobat zinc , coure , mica , volframi i urani . Pero allo que mes ingressos aporta al pais es el turisme (3 milions de visitants l'any), en segon lloc els dos milions de tones de caoli que es produeixen i l'exportacio de rom de la marca Mr Lemon Hart .

La distribucio de la terra es minifundista, com a Galicia i a Bretanya , amb unes estructures economiques arcaiques i hipotecades a interessos externs. Tambe hi ha algunes industries quimiques, textils, i navilieres, aixi com les tradicionals derivades de la llet i la pesca. Endemes, els profits creats pel turisme van a les grans multinacionals angleses del sector, i no deixen capital al comtat. Darrerament, pero, s'ha promogut el dit "turisme alternatiu", que ofereix allotjament als visitants en cases particulars de la gent de tot Cornualla.

Turisme [ modifica ]

Cornualla es una destinacio turistica popular gracies paisatges espectaculars i el clima relativament suau, malgrat la seva distancia dels centres de poblament principals de la Gran Bretanya. S'estima que el turisme fa una contribucio important a l'economia (prop del 24% dels ingressos). Cinc milions de turistes visiten Cornualla cada any, la major part del turisme son visitants del Regne Unit. Els visitants poden arribar pels aeroports de Newquay (a Cornualla) o Exeter (a Devon ), a mes hi ha altres aerodroms menors per a avionetes o helicopters privats (com a Perranporth). Tambe hi ha un tren nocturn diari que surt de Londres Paddington .

Cornualla, voltada de mar per tres costats, te moltissimes milles de costa amb platges, penya-segats , etc. Existeix un cami marcat que permet visitar-les totes a peu, es el Sender de la Costa Sud-oest o South West Coast Path , que ha esdevingut un important reclam pels visitants en els darrers anys. Altres atractius son els erms ( moorland ), els jardins botanics, i els monuments prehistorics (com els fogou o el Men-an Tol ). Algunes platges com Newquay i Porthtowan son populars entre els surfistes . Els hivernacles del centre Eden Project son tambe molt visitats.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Balchin , W G. Cornwall: An Illustrated Essay on the History of the Landscape . Hodder and Stoughton, 1954.  
• Blight , John T. The hand-book to Cornwall , 1860.  
• Counsell , Michael. Every Pilgrim's Guide to England's Holy Places . Hymns Ancient and Modern Ltd, 2003.  
• Charles-Edwards , T. ≪(1970) "The Seven Bishop Houses of Dyfed≫. Bulletin of the Board of Celtic Studies , 24, 1970.
• Chen , Y.; Clark , A.H.; Farrar , E.; Wasteneys , H.A.H.P.; Hodgson , M.J.; Bromley , A.V. ≪Diachronous and independent histories of plutonism and mineralization in the Cornubian Batholith, southwest England≫. Journal of the Geological Society , 150, 1993.
• Cunliffe , Barry; Karl , Raimund; Guerra , Amilcar; McEvoy , Brian; Bradley , Daniel; Oppenheimer , Stephen. Celtic from the West: Alternative Perspectives from Archaeology, Genetics, Language and Literature . Oxbow Books and Celtic Studies Publications, 2010. ISBN 978-1-84217-410-4 .  
• Cunliffe , Barry ≪A Race Apart: Insularity and Connectivity≫. The Prehistoric Society , 75, 2009.
• D A , Diversos Autors. Encyclopaedia Britannica , 1929.  
• Garcia , Xose Lois. Naciones colonizadas de Europa Occidental . A Coruna: Follas Novas, 1978.  
• Jennett , S. Cornwall and the Isles of Scilly . Darton, Longman & Todd, 1965.  
• Cronin , Jnnifer L. Unfolding the landscape of dark age Cornwall Intagel in its hinterland . University of Winchester, 2009.  
• Fisher , D J V. The Anglo-Saxon Age C.400-1042 . Routledge, 2014.  
• Giles , John Allen. The Works of Gildas and Nennius . Bohn, 1841.  
• Harris , Neville. Education, Law and Diversity . Bloomsbury Publishing, 2007.  
• Kendrick , T D. A History of the Vikings . Courier Corporation, 2012.  
• Koch , John T. Celtic culture : a historical encyclopedia. 1. Aberdeen breviary - Celticism, Volume 1 . ABC-CLIO , 2006.  
• Lehmberg , Stanford. A History of the Peoples of the British Isles: From Prehistoric Times to 1688 , 2013.  
• Mestre i Godes . Els catars. Problema religios, pretext politic . Barcelona: Col. A l'Abast, 279, 1994.  
• Tubella i Casadevall , Imma; Vinyamata Camp , Eduard. Les nacions de l'Europa capitalista , 1978.  
• Nunez Seixas , Xose M. Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX . Madrid: Ed. Sintesis, Col. Historia Universal Contemporanea, 26, 1998.  
• de Dalmases , de Dalmases. Cornualla, ahir i avui . Barcelona: Altres Nacions , 1994.  
• Treasure , G; Dawson , I. Who's who in British History: A-H, Volume 1 . Taylor & Francis, 1998.  
• Ventura i Subirats . Les cultures minoritaries europees . Barcelona: Selecta, 1963.  
• Ward , C S. North Devon Including West Somerset and North Cornwall from Exmoor to the Scilly Isles . Dulau, 1897.  
• Williams , A; Martin , G H. Domesday Book: a complete translation . Penguin, 2002.  

Vegeu tambe [ modifica ]

• Consell de Cornwall
• Ducat de Cornualla
• Aeroport de Newquay

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Oficina Turistica de Cornualla