Golf

Tipus	esport de pilota , esports amb raqueta o pal i esport olimpic
Autoritat esportiva	International Golf Federation (en)
Pais d'origen	Escocia

El golf es un esport de pilota que te per finalitat d'introduir en una serie de forats (normalment 18) una bola mitjancant una successio de cops realitzats amb un pal, en el menor nombre de cops possible. Recentment tambe s'ha popularitzant un esport que en deriva, el Pitch and putt , que fa servir distancies mes curtes i menys pals. Tambe hi ha una varietat que hom juga en espais molt reduits anomenada minigolf .

Historia [ modifica ]

Algunes teories parlen de referencies a una mena de golf trobades en jeroglifics de l' Egipte faraonic . El Chui Wan ("chui" significa colpejar i "wan" significa pilota petita en xines), ^[1] un esport que consisteix a conduir una pilota amb un pal fins a un forat del terra, es mencionat en un llibre xines del segle  xi , i el professor xines Ling Hongling de la Universitat de Lanzhou teoritza que fou portat pels mongols a Europa durant els segles  xii i xiii . ^[2] Tambe hi ha un altre antic esport xines semblant anomenat "Ji-jou". ^[3]

A la ciutat holandesa de Loenen aan de Vecht s'esmenta el 26 de febrer de 1297 la practica d'un esport amb un pal i una pilota de pell. Malgrat tot, actualment es considera que el golf tal com el coneixem avui dia s'origina a Escocia cap al segle  xii . ^[4] Un joc escoces anomenat goulf fou prohibit en dues lleis del segle  xv tot i que alguns especialistes sostenen que es tractava d'un esport mes proper al bandy o al hurling . ^[2]

Molt aviat es va convertir en un esport molt popular, fins al punt que es diu que el rei Jaume II d'Escocia el va prohibir perque els seus subdits no abandonessin la practica del tir amb arc . ^[5] Tambe a Escocia es crea el primer camp de golf permanent The Musselburgh Old Links Golf Course , ^[6] i les primeres regles ( 1754 , al que mes tard seria el prestigios Royal and Ancient Golf Club of St Andrews ), entre elles l'establiment dels 18 forats. Tambe comencaren a disputar-se les primeres competicions i torneigs entre diferents ciutats escoceses. L'any 1744 , a Escocia, es va constituir la primera associacio o club de jugadors, la Honourable Company of Edinburgh Golfers . Des d'Escocia s'estengue primer a Anglaterra i despres de la resta del mon.

Als Estats Units es un dels esports mes populars fins al punt de que ha estat el primer esport practicat a la lluna , ja que l'astronauta Alan Shepard hi va fer un cop l'any 1971. A mes en aquest pais hi ha mes de 12.000 camps i mes de 20 milions de persones el practiquen almenys un cop l'any.

Historia als Paisos Catalans [ modifica ]

Com altres esports els golf va ser introduit als Paisos Catalans per anglesos. El primer club d'aquest esport fou el Barcelona Golf Club (1912), que l'any 1914 es trasllada a Sant Cugat del Valles , esdevenint Club de Golf Sant Cugat i on es construi el primer camp de golf. Al Pais Valencia el primer fou el de Manises (1924). Posteriorment sorgiren el Club de Golf Terramar , de Sitges (1927), el Club de Golf de la Cerdanya , a Puigcerda , el de Llavaneres (1945), el del Prat de Llobregat (1956), el del Saler (Valencia) (1958), el del Grau de Castello (1959), el de Son Vida, a Palma (1964), el primer de les Illes Balears , al qual s'afegi el 1967 el de Punta Roja, el de Pals ( Baix Emporda ) (1966), el Club de Golf Costa Brava , a Santa Cristina d'Aro (1968), el de Torrevella (1972) i el de Vallromanes (Valles Oriental), entre d'altres. En els darrers anys, hi ha hagut un fort creixement de federats a Catalunya , i actualment hi ha 45.349 llicencies.

El camp de golf [ modifica ]

El golf es disputa en una area de terreny que s'anomena camp de golf . Es un dels pocs esports que no es disputa en una area de joc estandarditzada. Cada camp de golf te un disseny unic. Cada camp consisteix en una serie de forats, que tipicament solen ser 9 o 18, cadascun dels quals te una zona anomenada tee de sortida, i una zona anomenada green on es troba el forat, al final del recorregut. Entre ambdues, hi ha el recorregut, que pot tenir diverses formes, ja sigui recte o en angle, i que rep el nom de carrer o fairway , en angles. Es una zona de gespa ben retallada on el jugador intenta que la pilota hi quedi despres de cada cop, per poder tenir un seguent llancament mes comode. Aquesta zona esta envoltada d'una zona de gespa mes alta anomenada rough . A mes, en el recorregut s'hi poden trobar diversos obstacles, ja siguin naturals o artificials, com ara llacs , uns obstacles de sorra anomenats bunkers o zones de vegetacio densa amb arbrat.

Material de golf [ modifica ]

Les pilotes de golf tenen un diametre de 42.67 mm i una massa que no pot excedir els 45.93 grams. Les pilotes modernes acostumen a tenir, dues, tres o quatre capes de diversos materials sintetics. La superficie te uns petits forats (entre 300 i 450) anomenats dimples dissenyats per millorar la seva aerodinamica.

Els pals de golf son utilitzats per colpejar la pilota. Consisteixen en un eix amb una part per agafar a la part superior i un cap a la part de sota, amb el qual es colpeja la pilota.

Els pals de golf moderns estan fabricats amb materials i tecniques molt avancats. En total, un jugador pot dur a la bossa fins a 14 pals. Els pals amb els quals es pot copejar mes fortament la pilota i assolir major distancia es denominen fustes, encara que en l'actualitat ja no son d'aquest material, sino d'acer o titani. Es duen normalment tres fustes per als cops llargs. Tambe existeixen uns pals anomenats ferros, mes versatils i utilitzats per una gran quantitat de cops, dels quals solen ser nou o deu. Tambe existeixen uns pals intermedis entre els ferros i les fustes, els hibrids, que tenen la precisio d'un ferro i practicament la potencia d'una fusta. Molts professionals han comencat a utilitzar-los en el circuit. El darrer tipus de pal son els putters , utilitzats per fer rodar la bola al green fins al forat.

Els pals anomenats ferros es diferencien entre si per l'angle de les seves bases, mitjancant el qual varia la seva inclinacio perque la bola surti llancada en trajectories mes horitzontals o mes altes, segons la distancia al clot. Aquests pals es designen per nombres. Com mes alt sigui el nombre, major es l'angle d'inclinacio del cap. Els pals amb major inclinacio son els wedges , que reben noms especifics com pitching wedge (de 45 a 48 °) o sand wedge (56 °), que es fa servir habitualment per a treure la bola del parany de sorra ( bunker ). Altres wedges habituals son el gap wedge (uns 52 °) per a cobrir el buit entre els dos anteriors o el lob wedge (60 °) que ajuda a detenir la bola en el lloc on cau, sense que rodi mes enlla.

Existeix un petit objecte de fusta o plastic anomenat tee que es fa servir per situar la bola en el punt de sortida d'un forat, des d'on es fa el primer cop, amb l'objectiu que aquest cop sigui mes facil de fer.

Quan el golfista esta al green , la bola ha de ser retirada per evitar interferencia amb les boles dels rivals. Per senyalar el punt on es troba la bola s'usen uns marcadors ( ball markers en angles). Aquests marcadors son unes petites peces planes i rodones, de plastic o metall, semblants a una moneda.

Les botes de golf solen ser especials. Aquestes solen dur unes petites punxes dissenyades per incrementar l'agafament a terra en el moment d'efectuar el swing i poder efectuar un millor cop. Els golfistes tambe solen dur un guant a la ma no dominant, per agafar el pal i assegurar-ne la subjeccio sense que rellisqui. Tambe s'usen unes bosses per portar els pals, aixi com la resta de material necessari. Aquests bosses son transportades pel caddie .

Desenvolupament del joc [ modifica ]

Cada ronda d'un partit de golf consisteix en la disputa d'un nombre de forats determinat, tipicament 18, en un ordre determinat. Cada forat consisteix a anar colpejant la pilota, des de la sortida ( tee ) i des de cada posicio on resti situada despres de cada cop, fins a aconseguir introduir-la al forat, situat al final del recorregut. L'objectiu es introduir-la amb el menor nombre de cops possible. Per assolir aquest objectiu es important que la bola quedi el millor situada possible despres de cada cop, evitant els obstacles com els bunkers de sorra o els llacs d'aigua.

El trajecte entre cop i cop pot ser realitzat pels golfistes a peu o en un petit cotxe motoritzat. Aquests van acompanyats per un caddie , un personatge que transporta el material del golfista (tipicament els pals de golf) i que els poden donar consell. ^[7]

Un forat es classificat pel seu par ; el nombre de cops que se suposa que el golfista hauria de fer per completar el forat. ^[8] El mes comu es que un forat sigui par-quatre (quatre cops per assolir el forat, dos per arribar al green i dos mes per entrar la bola al desti). Tambe es troben forats classificats com par-tres o par-cinc , pero rarament pars superiors.

El factor clau per classificar el part d'un camp es la distancia entre el tee i el green . Distancies tipiques per un par-tres son entre 91 i 224 metres, per un par-quatre entre 225 i 434 metres i per un par-cinc entre 435 i 630 metres. El pendent del recorregut (si es pujada o baixada) tambe pot afectar per la classificacio. En el cas de baixada, per exemple, poden ser necessaris menys cops per arribar al final i el par del camp pot ser menor. Altres factors que poden afectar alhora de determinar aquest valor son la presencia d'obstacles o la forma del green , ja que aquests poden requerir un cop extra per completar el recorregut. ^[9]

Un recorregut tipic de divuit forats pot tenir quatre forats par-tres , deu par-quatre i quatre par-cinc , tot i que poden existir d'altres combinacions. En aquest cas el par total del recorregut seria de 72. La majoria de campionats es disputen en camps amb un par que va entre el 70 i el 72.

Puntuacio [ modifica ]

En cada partit l'objectiu en realitzar la ronda de tots els forats en el menor nombre de cops possible. En cada forat, la puntuacio realitzada pot ser descrita, segons el nombre de cops en funcio del par del forat, per la seguent terminologia (cal notar que la terminologia tipica del golf es en angles per raons historiques): ^[8]

Puntuacio	Terme	Definicio
-4	Condor	quatre cops per sota del par
-3	Albatross	tres cops per sota del par
-2	Eagle	dos cops per sota del par
-1	Birdie	un cop per sota del par
0	Par	mateixos cops que el par
+1	Bogey	un cop per sobre del par
+2	Doble Bogey	dos cops per sobre del par
+3	Triple Bogey	tres cops per sobre del par
+4	Quadruple Bogey	quatre cops per sobre del par

El swing [ modifica ]

El swing es un moviment corporal realitzat per un golfista en el moment d'efectuar cops de llarga distancia. En efectuar aquest moviment es mouen gran quantitat de musculs, fet que requereix un preescalfament fisic. El jugador ha de col·locar-se alcat pero relaxat davant la bola, situada en un punt al centre dels peus de manera que les espatlles estiguin paral·leles a la direccio del cop. Els bracos i el pal han de formar una I. El swing s'inicia ( backswing ) girant lentament el cos cap a la dreta (per a un destre) i tirant enrere l'espatlla dreta perque el pal pugi fins a arribar a una posicio horitzontal o paral·lela al sol. La cama esquerra es flexiona lleugerament recaient la major part del pes sobre el peu dret. Aleshores, el cos comenca el gir invers cap avall ( downswing ) estirant els bracos i els canells per davant del tors. El pal baixa augmentant la velocitat del moviment fins a arribar a la maxima en el moment de l'impacte. En aquest moment tot el pes recau sobre la cama esquerra. El cos segueix el moviment, girant cap a l'esquerra (per a un destre) fins al punt en que el cap acaba mirant en la direccio del moviment de la bola. En la part final del moviment el peu dret gira fins a col·locar-se sobre la punta dels dits. Per a un bon swing es fonamental mantenir sempre l'equilibri del cos.

Tipus de cops [ modifica ]

Hi ha diversos tipus de cops, en funcio del moment del joc en que es colpegi la pilota. Aquests son (la terminologia es en angles):

• El drive es un cop de llarga distancia, executat des del tee de sortida, i que te per objectiu moure la pilota a la major distancia possible dins del carrer o fairway .
• L' approach es un cop d'aproximacio i el seu objectiu es situar la pilota dins del green .
• El chip es un cop molt curt utilitzat per una aproximacio curta, normalment per situar una bola dins del carrer o per sortir d'algun obstacle, per exemple de sorra.
• El putt es un cop dissenyat perque la bola rodi sobre la gespa sense aixecar-se. S'utilitza quan la pilota esta al green , normalment per a fer-la entrar al forat. El lag es un tipus de putt per una llarga distancia, normalment d'aproximacio de la bola al forat.

El handicap [ modifica ]

El handicap es una mesura numerica de l'habilitat del golfista amateur de jugar a golf en un camp de 18 forats. El handicap representa, generalment, el nombre de cops per damunt del par que un jugador pot assolir, en mitjana durant un dia. Quan mes bo es un jugador menor handicap te.

En les competicions, aquest handicap se li resta al jugador del nombre total de cops realitzats al final d'una ronda, per calcular el marcador net. D'aquesta manera poden competir en un mateix partit jugadors de diferent nivell. El sistema de handicap no es fa servir en el camp professional. Els golfistes professionals solen marcar diversos cops per sota del par en un recorregut i per tant tenen un handicap calculat de 0 o menys, que deixa el seu nombre de cops sense modificar. Algu amb un handicap de 0 o menys te el qualificatiu de "golfista scratch".

Regles del golf [ modifica ]

Les regles del golf ^{[10] [11]} han estat estandarditzares internacionalment i son governades conjuntament pel Royal and Ancient Golf Club of St Andrews (R&A), fundat el 1754 i la United States Golf Association (USGA). Per acord amb la R&A, la jurisdiccio de la USGA es limita als Estats Units i Mexic . La resta d'associacions nacionals usen les regles de la R&A.

Algunes regles estableixen que:

• Cada jugador es obligat a jugar la bola des de la posicio on aquesta hagi caigut despres d'efectuar un cop, llevat que una regla permeti o demandi una altra opcio (Regla 13-1).
• Un jugador no pot tenir assistencia en la realitzacio d'un cop (Regla 14-2)
• Les condicions del terreny o altres parts del recorregut no poden ser alterades per guanyar avantatge, excepte en determinats casos definits per les regles.
• Una bola nomes pot ser reemplacada per una altra durant la disputa d'un forat quan aquesta s'hagi destrossat (Regla 5-3), perdut (Regla 27-1), o no sigui jugable (Regla 28), on en altres circumstancies definides per les regles. El jugador sempre pot substituir les boles entre el joc de dos forats. ^[11]

Existeixen certes penalitzacions en determinades situacions, que es castiguen amb cops extres afegits als ja realitzats o amb l'afegiment de distancia extra. Per exemple una bola perduda o colpejada fora dels limits es castigat amb un cop i amb distancia. (Regla 27-1) Tambe es castiga amb un cop si el jugador mou la bola o provoca que es mogui. (Regla 18-2) Si un golfista colpeja la bola equivocada (Regla 19-2), o colpeja la bola d'un company en un putt (Regla 19-5), el jugador es castigat amb dos cops. Tambe hi ha infraccions que poden portar a la desqualificacio d'un jugador, com enganyar, signar un marcador mes baix o un joc no apropiat. ^[12]

Tambe hi ha estrictes disposicions pel que fa a l'estatus dels golfistes. ^[13] Essencialment, qualsevol qui hagi rebut pagaments o compensacions economiques per haver ensenyat o jugat a golf no pot ser considerat amateur, i no li es permes de participar en aquells campionats limitats a jugadors amateurs. No obstant aixo, aquests poden rebre premis no monetaris segons els limits establerts per les regles de l'estatus amateur.

Els golfistes tambe han de seguir una normativa de comportament que afecta els diferents ambits del golf. Aquestes normes no formen part en sentit estricte de les regles del joc, ja que no son castigades amb cops de castig, pero per les quals si que poden ser amonestats. Aquestes normatives fan referencia a aspectes del joc com:

• Seguretat al camp: No es poden fer swings de prova en direccio a companys o d'altres persones. No es pot colpejar la pilota mentre els jugadors que precedeixen estiguin en la trajectoria o a l'abast de la bola.
• Consideracio envers els altres: No llencar els pals amb ira o enuig. Estar preparat per quan t'arribi el torn de jugar, perque la resta de jugadors no hagin d'esperar gaire. No interferir directament o indirecta quan un altre jugador estigui executant un cop.
• Ritme del joc: Els golfistes han de jugar sense perdre temps. Una bola perduda no s'ha de cercar durant mes de cinc minuts, per no retardar el joc. Si un partit retarda el ritme de joc d'un forat, esta obligat a deixar passar al seguent partit. Acostuma ha haver una autoritat de camp encarregada de controlar el ritme de joc.
• Prioritat: Els grups de dos jugadors tenen dret a avancar als grups de tres i quatre jugadors.
• Indumentaria: Alguns camps de golf tenen determinades normes pel que fa a la indumentaria. Basicament es recomana l'us de samarretes amb coll, sabates de golf i vestits per sota els genolls (per les dones).

Modalitats del golf [ modifica ]

El golf es un esport que es disputa normalment de forma individual, tot i que tambe es poden disputar competicions per equips. Existeixen diverses modalitats de joc, de les quals les dues mes destacades son:

• Match play o joc per forats: En aquesta modalitat dos jugadors (o dos equips) disputen cada forat de forma independent a la resta de forats. El participant amb el menor nombre de cops guanya el forat i s'anota un punt, independentment dels cops d'avantatge obtinguts respecte a l'altre. Si ambdos fan el forat en el mateix nombre de cops resten empatats. La competicio es guanyada pel jugador o equip que hagi guanyat mes forat (es a dir, que hagi guanyat mes punts). En el cas que un equip o jugador hagi assolit un avantatge que ja no pugui ser superat pel rival a la resta de forats no es disputen, donant-se la partida per finalitzada. Per exemple, si un participant porta sis forats guanyats d'avantatge i nomes queden cinc forats per disputar, la partida finalitza resultant aquest vencedor. Si el partit acaba empatat un cop disputats tots els forats, la competicio pot esser continuada fins que un dels competidors guanyi un forat.
• Stroke play o joc per cops: En aquesta modalitat se sumen tots els cops necessaris per completar tots els forats. Aquell qui hagi necessitat el menor nombre de cops per completar tots els forats resulta vencedor. Es la modalitat mes comuna dins de les competicions professionals. Si en finalitzar tots els forats un o mes jugadors acaben empatats amb el menor nombre de cops es disputa un desempat que pot ser, tant la disputa d'un determinat nombre de forats extres, com per mort sobtada, es a dir, es van disputant forats fins que un dels participants guanyi un forat.

Altres modalitats del joc del golf son:

• Skins : Cada jugador competeix per premis monetaris en cada forat individualment. Es a dir, s'assigna un premi a cadascun dels forats.
• Stableford : El jugador guanya punts en funcio dels cops realitzats: 1 per un bogey, 2 per un par, 3 per un birdie i 4 per un eagle. Els punts s'acumulen i qui mes punts assoleix en tots els forats es proclama campio. ^[8]
• Foursome (definit a la regla 29): Es disputa entre dos equips de dos jugadors cadascun. Els dos jugadors de cada equip juguen una unica bola colpejant-la alternadament. Es a dir, el primer jugador de la parella fa la sortida, el segon colpeja a continuacio, el primer fa el tercer cop, el segon el quart cop, i aixi successivament fins que s'anota el forat. La competicio es pot disputar tant en modalitat match play com stroke play . ^[14]

• Fourball (regles 30 i 31): Es disputa entre dos equips de dos jugadors, pero cada jugador te la seva propia bola. Per cada equip, nomes comptabilitza el millor resultat dels dos jugadors. La competicio es pot disputar tant en modalitat match play com stroke play . ^[15]

• Scramble o millor cop: Es disputa per equips de diversos jugadors. Cada jugador surt amb la seva propia bola. Aleshores els components de l'equip decideixen quin ha estat el millor cop i tots els components fan el seu segon cop des d'aquesta mateixa posicio, tornant-se a repetir el procediment fins que s'introdueix al forat. ^[16]

• Greensome o cop modificat alternat: Els dos jugadors de l'equip disputen la seva primera bola, i escullen quin ha estat el millor cop. A partir d'aquest moment es continua nomes amb aquesta bola alternant els cops els dos jugadors, comencant pel que havia efectuat el pitjor. ^[17]

Competicions [ modifica ]

Pel que fa a la competicio, existeixen els anomenats Circuits Professionals (en angles Tours ). Hi ha com a minim vint circuits, organitzats per diverses associacions, que tenen membres que solen participar en la majoria de les seves competicions de cada circuit, tot i que tambe hi poden participar no membres. Els mes importants son el circuit dels Estats Units (o de la PGA ) on els premis monetaris son molt alts, i el circuit europeu, amb una aportacio menys alta. Tambe son importants el circuit del Japo , el circuit asiatic (exclos el Japo), el circuit d' Australasia , el Sunshine Tour (a Africa del Sud ), o ja de menor importancia, el circuit del Canada i el circuit de les Ameriques (a America Llatina). Tambe hi ha circuits femenins, el mes prestigios dels quals es el LPGA, als Estats Units.

Cada any hi ha quatre proves que configuren el qual es coneix com a Grand Slam i que es consideren els quatre torneigs mes importants de la temporada. La primera es disputa el mes d'abril i es el Masters d'Augusta , que es l'unica de les quatre proves que es juga sempre en el mateix camp, l'exclusiu Augusta National Golf Course; el mes de juny es juga el US Open (golf) , el juliol el British Open , l'unic que es disputa fora dels Estats Units, i finalment, el Campionat de la PGA . ^[18]

Tambe hi ha altres competicions destacades que es disputen per equips, com son la Ryder Cup i la Presidents Cup . Ambdues competicions es disputen cada dos anys i enfronten als millors jugadors dels Estats Units, amb els millors jugadors d'Europa la primera, i de la resta del mon (excepte Europa) la segona.

El golf tambe fou esport olimpic als Jocs Olimpics de 1900 i 1904 i ho tornara a ser als de 2016 . ^[19]

Golfistes destacats [ modifica ]

Llista dels golfistes masculins mes destacats de la historia en funcio del nombre de grans torneigs guanyats (a data d'abril de 2009) :

Pos.	Pais	Golfista	Periode	Masters	U.S. Open	British Open	PGA	Total
1	Estats Units	Jack Nicklaus	1962-1986	6	4	3	5	18
2	Estats Units	Tiger Woods	1997-2008	4	3	3	4	14
3	Estats Units	Walter Hagen	1914-1929	0	2	4	5	11
4	Sud-africa	Gary Player	1959-1978	3	1	3	2	9
	Estats Units	Ben Hogan	1946-1953	2	4	1	2	9
6	Estats Units	Tom Watson	1975-1983	2	1	5	0	8
7	Estats Units	Arnold Palmer	1958-1964	4	1	2	0	7
	Estats Units	Sam Snead	1942-1954	3	0	1	3	7
	Estats Units	Gene Sarazen	1922-1935	1	2	1	3	7
	Estats Units	Bobby Jones	1923-1930	0	4	3	0	7
	Jersey	Harry Vardon	1896-1914	0	1	6	0	7
12	Anglaterra	Nick Faldo	1987-1996	3	0	3	0	6
	Estats Units	Lee Trevino	1968-1984	0	2	2	2	6
14	Estats Units	Byron Nelson	1937-1945	2	1	0	2	5
	Espanya	Severiano Ballesteros	1979-1988	2	0	3	0	5
	Escocia	James Braid	1901-1910	0	0	5	0	5
	Anglaterra	John Henry Taylor	1894-1913	0	0	5	0	5
	Australia	Peter Thomson	1954-1965	0	0	5	0	5
	Estats Units	Dave Eichelberger

Llista de les golfistes femenines mes destacades de la historia en funcio del nombre de grans torneigs guanyats (a data 2011) : ^[20]

Pos.	Golfista	Pais	Periode	Total	Kraft	LPGA	US Open	Brit. Open	Maurier	Titlehold.	Western
1	Estats Units	Patty Berg	1937?1958	15	-	-	1	-	-	7	7
2	Estats Units	Mickey Wright	1958?1966	13	-	4	4	-	-	2	3
3	Estats Units	Louise Suggs	1946?1959	11	-	1	2	-	-	4	4
4	Suecia	Annika Sorenstam	1995?2006	10	3	3	3	1	-	-	-
	Estats Units	Babe Zaharias	1940?1954	10	-	-	3	-	-	3	4
6	Estats Units	Betsy Rawls	1951?1969	8	-	2	4	-	-	-	2
7	Estats Units	Juli Inkster	1984?2002	7	2	2	2	-	1	-	-
	Australia	Karrie Webb	1999?2006	7	2	1	2	1	1	-	-
9	Estats Units	Pat Bradley	1980?1986	6	1	1	1	-	3	-	-
	Estats Units	Betsy King	1987?1997	6	3	1	2	-	-	-	-
	Estats Units	Patty Sheehan	1983?1996	6	1	3	2	-	-	-	-
	Estats Units	Kathy Whitworth	1965?1975	6	-	3	-	-	-	2	1
13	Estats Units	Amy Alcott	1979?1991	5	3	-	1	-	1	-	-
	Corea del Sud	Se Ri Pak	1998?2006	5	-	3	1	1	-	-	-
	Taiwan	Yani Tseng	2008?2011	5	1	2	-	2	-	-	-

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• ≪ Golf ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
• International Golf Federation (IGF)
• European Golf Association
• Professional Golfers Associations
• Camps de golf Arxivat 2010-09-05 a Wayback Machine .

Viccionari