Dinosaures

Dinosauria
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: dos plateosaures ; un estiracosaure i un escolosaure ; un estruc ; un barosaure i dos al·losaures ; diversos hadrosaurids ; i Sinocalliopteryx gigas
Dades
Font de	dinosaur footprint (en)
Periode
Triasic superior  -  recent [1]
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Filum	Chordata
Classe	Reptilia
Superordre	Dinosauria Owen , 1842
Nomenclatura
Significat	Llangardaixos terribles
Ordres i subordres
Ornithischia   † Cerapoda † Thyreophora † Saurischia Sauropodomorpha † Theropoda

Els dinosaures (Dinosauria) son un grup heterogeni de sauropsids . Se sap que aparegueren durant el periode Triasic , fa entre 233 i 243 milions d'anys, tot i que se'n continuen estudiant els origens i l' evolucio . Despres de l' extincio del Triasic-Jurassic , fa aproximadament 201,3 milions d'anys, es convertiren en els vertebrats terrestres dominants, condicio que mantingueren durant el Jurassic i el Cretaci . El registre fossil demostra que els ocells son dinosaures amb plomes , que evolucionaren a partir de teropodes mes primitius durant el Jurassic superior i que son l'unic grup de dinosaures que no desaparegue en l' extincio del Cretaci-Paleogen , fa aproximadament 66 milions d'anys. Aixi doncs, els dinosaures es poden dividir en ≪aviaris≫ (els ocells) i ≪no aviaris≫ (tota la resta).

Exhibeixen una gran variabilitat taxonomica , morfologica i ecologica . Hi ha mes de 10.000 especies vivents d'ocells, cosa que els situa entre els grups de vertebrats mes diversos del mon. Els paleontolegs han descrit mes de 900 generes i 1.000 especies de dinosaures no aviaris a partir de fossils. Hi ha dinosaures vivents (ocells) i fossils als set continents. Fins ben entrat el segle  xx , quan els ocells foren reclassificats com a dinosaures, la major part de la comunitat cientifica veia aquests ultims com a animals lents i de sang freda . Tanmateix, el consens que ha emergit dels estudis duts a terme des de la decada del 1970 es que eren criatures actives, amb un ritme metabolic alt i nombroses adaptacions per a la interaccio social. N'hi havia d' herbivors i de carnivors . Les proves fan pensar que tots els dinosaures ponen ous i que molts d'ells, tant aviaris com no aviaris, fan nius .

El descobriment el 1860 de l' arqueopterix fou el primer a suggerir una relacio estreta entre els dinosaures i els ocells; a part de la presencia d'empremtes fossilitzades de plomes , l'arqueopterix era molt similar al petit dinosaure carnivor contemporani Compsognathus . La recerca duta a terme des de la decada del 1970 indica que els dinosaures teropodes son els avantpassats mes versemblants dels ocells; de fet, la majoria de cientifics veuen els ocells com a unics dinosaures supervivents, i alguns, fins i tot, creuen que els dinosaures i els ocells haurien de ser agrupats en una unica classe biologica . ^[2] Els crocodilians son els altres parents propers dels dinosaures supervivents, i ambdos grups son membres del clade dels arcosaures , un grup de reptils que aparegue per primer cop al Permia molt tarda i que esdevingue dominant a mitjans del Triasic .

Els dinosaures no sempre visqueren en climes calids com s'ha cregut tradicionalment. A partir del segle  xxi es trobaren fossils de dinosaures del principi del Cretaci (entre 125 i 110 milions d'anys enrere) al nord de la Xina que demostren que tambe vivien sota hiverns molt freds; aixo explicaria la presencia d'una mena de plomes (estructures filamentoses de diversos tipus) en certs tipus de dinosaures d'aquella zona i epoca. ^[3]

Des que a principi del segle  xix es reconegueren els primers fossils de dinosaure, els esquelets de dinosaure muntats han esdevingut importants atraccions a museus d'arreu del mon. Els dinosaures han esdevingut part de la cultura global i resten populars entre els nens i els adults. Han aparegut en llibres i pel·licules molt vistes (notablement Parc Jurassic ), i els nous descobriments son habitualment coberts pels mitjans de comunicacio .

El terme ≪dinosaure≫ fou encunyat originalment el 1842 per Richard Owen i prove dels mots grecs δειν?? ( dinos ), ‘terrible’, ‘poderos’, ‘imponent’, i σα?ρο? ( sauros ), ‘llangardaix’. A vegades s'usa el terme de manera informal per descriure altres reptils prehistorics, com ara el pelicosaure Dimetrodon , els pterosaures alats, i els ictiosaures , plesiosaures i mosasaurids aquatics, tot i que cap d'aquests grups no eren dinosaures.

Morfologia [ modifica ]

Els dinosaures (a part dels ocells) poden ser descrits com a reptils arcosaures terrestres amb les potes mantingudes erectes sota el cos, que existiren des del Triasic superior (apareixent per primer cop a l' estatge faunistic Carnia ) fins al Cretaci superior (extingint-se a finals del Maastrichtia ). ^[4] Molts animals prehistorics son popularment considerats dinosaures, com ara els ictiosaures, mosasaures, plesiosaures, pterosaures o Dimetrodon , pero no se'ls classifica cientificament com a tals. Els reptils marins com els ictiosaures, mosasaures i plesiosaures no eren ni terrestres ni arcosaures; els pterosaures eren arcosaures pero no terrestres i el dimetrodont era un animal del Permia mes proper als mamifers . ^[5] Els dinosaures foren els vertebrats terrestres dominants del Mesozoic , especialment el Jurassic i el Cretaci . Els altres grups d'animals quedaren limitats en mida i en ninxols; els mamifers, per exemple, rarament sobrepassaven la mida d'un gat, i eren generalment carnivors de la mida de rosegadors que cacaven preses petites. ^[6] Una excepcio notable es Repenomamus giganticus , un triconodont que pesava entre 12 i 14 kg i que se sap que es menjava petits dinosaures com ara cries de psitacosaure . ^[7]

Els dinosaures eren un grup d'animals extremament variat; segons un estudi del 2006, fins al present s'han identificat amb certesa mes de 500 generes de dinosaures, i el nombre total de generes preservats en el registre fossil ha estat estimat en, aproximadament, 1.850, gairebe tres quarts dels quals encara han de ser descoberts. ^[8] Un estudi anterior estima que existiren aproximadament 3.400 generes de dinosaures, incloent-n'hi molts que no haurien quedat preservats en el registre fossil . ^[9] Alguns eren herbivors i altres eren carnivors. Alguns dinosaures eren bipedes, altres quadrupedes, i altres, com l' ammosaure o Iguanodon , podien caminar indistintament a dues o a quatre potes. Molts tenien una armadura ossia, o modificacions cranials com ara banyes i crestes. Tot i que se'ls coneix per la gran mida, en realitat la majoria de dinosaures eren de mida humana o mes petits. Se n'han trobat restes a tots els continents de la Terra, incloent-hi l' Antartida . ^[10] No es coneixen dinosaures mesozoics que hagin viscut en habitats marins o aeris, tot i que es possible que alguns teropodes amb plomes poguessin volar.

Trets distintius [ modifica ]

Tot i que els descobriments recents han fet que sigui mes dificil presentar una llista dels trets distintius dels dinosaures amb consens universal, gairebe tots els dinosaures descoberts fins ara comparteixen certes modificacions de l'esquelet ancestral dels arcosaures . Tot i que alguns grups posteriors de dinosaures presentaven versions encara mes modificades d'aquests trets, son considerats tipics de tots els dinosaures; els dinosaures mes primitius els tenien i els passaren a tots els seus descendents. Aquestes caracteristiques comunes d'un grup taxonomic reben el nom de sinapomorfies .

Les sinapomorfies dels dinosaures inclouen una cresta allargada a l' humer , per acomodar l'ancoratge dels musculs deltopectorals ; una base a la part posterior de l' ili ; una tibia amb una vora inferior ampla i una brida que apunta cap endarrere i cap enfora i una projeccio ascendent de l' astragal , un dels ossos del turmell , que l'encaixa amb la tibia. ^[11]

Molts dinosaures compartien una varietat d'altres caracteristiques esqueletals. Tanmateix, com que tambe eren comunes en altres grups d'arcosaures, o no estaven presents en tots els dinosaures primerencs, aquestes caracteristiques no son considerades sinapomorfies. Per exemple, sent reptils diapsids , els dinosaures tenien dos parells de finestres temporals (obertures cranials darrere els ulls), i com a membres del grup de diapsids dels arcosaures, tenien obertures addicionals al musell i maxil·lar inferior . ^[12] A mes, actualment se sap que algunes caracteristiques, antigament considerades sinapomorfies, en realitat aparegueren abans dels dinosaures, o eren absents en els dinosaures mes primitius i evolucionaren independentment en diferents grups de dinosaures. Aquests trets inclouen un omoplat allargat; un sacre compost de tres o mes vertebres fusionades (altres arcosaures tambe en tenen tres, pero l' herrerasaure en tenia unicament dues); ^[11] i un acetabul amb un forat al centre de la seva superficie interior (que queda tancat en alguns dinosaures com ara Saturnalia ). ^[13] Una altra dificultat a l'hora de determinar caracteristiques distintives dels dinosaures es que els dinosaures primitius i altres arcosaures del Triasic superior sovint son poc coneguts i s'assemblen en moltes maneres; a vegades s'han identificat erroniament aquests animals en la literatura cientifica. ^[14]

Els dinosaures es movien erectes de manera similar a la majoria de mamifers moderns, pero diferent a la majoria d'altres reptils, que tenen les potes plegades a cada banda. ^[15] La seva postura es devia al desenvolupament d'un reces enfocat vers el lateral a la pelvis (normalment una ranura oberta), i el corresponent cap del femur enfocat vers l'interior. ^[16] La seva postura erecta permetia als dinosaures respirar amb facilitat mentre es movien, permetent nivells de resistencia i d'activitat fisiques que superaven els dels reptils amb ≪potes plegades≫ . ^[17] Les potes erectes probablement tambe contribuiren a l'evolucio de dinosaures de grans dimensions reduint l'estres de flexio a les potes. ^[18] Alguns arcosaures no dinosaures, com ara els rauisucs , tambe tenien membres erectes, pero ho aconseguien per mitja d'una configuracio de ≪pilar erecte≫ de l'articulacio del maluc, en que en lloc de tenir una projeccio del femur que s'inseria en una ranura del maluc, l' os ili estava girat per formar una base superjacent. ^[18]

Taxonomia [ modifica ]

El taxon Dinosauria fou descrit formalment el 1842 pel paleontoleg angles Richard Owen , que l'utilitza per denominar la "distinta tribu o subordre dels reptils saurians", que aleshores estaven sent reconeguts a Anglaterra i arreu del mon. ^[19] El terme prove dels mots grecs δειν?? ( deinos ) "terrible, poderos, imponent" i σα?ρο? ( sauros ) "llangardaix" o "reptil". ^[20] Tot i que el nom taxonomic ha estat sovint interpretat com una referencia a les dents , urpes i altres caracteristiques temibles dels dinosaures, Owen simplement volia evocar la seva mida i majestuositat. ^[21]

En la taxonomia filogenetica , els dinosaures son definits generalment com a tots els descendents de l' avantpassat comu mes recent de Triceratops i els ocells moderns. ^[22] Tambe s'ha suggerit que Dinosauria sigui definit com tots els descendents de l'avantpassat comu mes recent del megalosaure i d' Iguanodon , que foren dos dels tres generes citats per Richard Owen quan descrigue els dinosaures. ^[23] Ambdues definicions resulten en el reconeixement com a dinosaures del mateix conjunt d'animals, incloent-hi els teropodes (majoritariament carnivors bipedes ), sauropodomorfs (majoritariament grans quadrupedes herbivors ), estegosaures (herbivors quadrupedes amb plaques), ceratops (quadrupedes herbivors amb banyes i crestes), i ornitopodes (herbivors bipedes o quadrupedes, incloent-hi els hadrosaures ). Aquestes definicions estan escrites per correspondre's amb els conceptes cientifics de dinosaures anteriors a l'us modern de la filogenia. Aquesta continuitat de significat intenta evitar la confusio quant al que vol dir el terme "dinosaure".

Hi ha un consens gairebe universal entre els paleontolegs que els ocells son descendents de dinosaures teropodes. Utilitzant l'estricta definicio cladistica que exigeix que tots els descendents d'un mateix avantpassat comu siguin inclosos en un grup per tal que aquest sigui natural, els ocells son dinosaures, i, per tant, els dinosaures no estan extints. Els ocells son classificats per la majoria de paleontolegs com a membres del subgrup dels maniraptors , que son celurosaures , que son teropodes, que son saurisquis , que son dinosaures. ^[24]

Des del punt de vista cladistic, els ocells son dinosaures, pero en la parla vulgar, el terme ≪dinosaure≫ no els inclou. A mes, referir-se als ocells que no son dinosaures com a "dinosaures no aviaris" es maldestre. Per questions de claredat, aquest article utilitza "dinosaure" com a sinonim de "dinosaure no aviari". El terme "dinosaure no aviari" sera utilitzat per emfatitzar el que sigui necessari. Tambe es tecnicament correcte referir-se als dinosaures com un grup distint en el sistema de classificacio linneana , mes antic, que accepta taxons parafiletics que excloguin alguns descendents d'un avantpassat comu.

Historia natural [ modifica ]

Origens i primera fase d'evolucio [ modifica ]

Durant molt de temps, molts cientifics pensaren que els dinosaures eren polifiletics , amb multiples grups de "dinosaures" no relacionats que havien evolucionat en resposta a pressions similars, ^{[25] [26] [27]} pero actualment se sap que els dinosaures formen un unic grup. ^{[28] [11]}

Els dinosaures divergiren dels seus avantpassats arcosaures fa aproximadament 230 milions d'anys, vers el Triasic mitja -superior, aproximadament vint milions d'anys despres que l' extincio permiana hagues exterminat al voltant del 95% de totes les formes de vida de la Terra . ^{[29] [30]} La datacio radiometrica de la formacio rocosa que contenia els fossils del dinosaure primerenc Eoraptor , demostra la seva presencia en el registre fossil en aquell temps. Els paleontolegs creuen que Eoraptor es similar a l' avantpassat comu de tots els dinosaures; ^[31] si aixo es cert, les seves caracteristiques suggereixen que els primers dinosaures eren petits depredadors bipedes. ^[32] El descobriment d' ornitodirs primitius semblants a dinosaures com ara Marasuchus o Lagerpeton en estrats del Triasic mitja de l' Argentina dona suport a aquesta visio: analisis de fossils descoberts suggereixen que aquests animals eren en efecte petits depredadors bipedes.

Quan aparegueren els dinosaures, els habitats terrestres estaven ocupats per diversos tipus d'arcosaures basals i terapsids , com ara etosaures , cinodonts , dicinodonts , ornitosuquids , rauisucs i rincosaures . La majoria d'aquests animals s'extingiren durant el Triasic, en un dels dos esdeveniments seguents:

• El primer, aproximadament al limit entre els estatges faunistics Carnia i Noria (fa 215 milions d'anys), s'extingiren els dicinodonts i una varietat d' arcosauromorfs basals, incloent-hi els prolacertiformes i els rincosaures.
• El segon esdeveniment fou l' extincio massiva del Triasic-Jurassic (fa uns 200 milions d'anys), que significa la fi de la majoria d'altres grups d'arcosaures primitius, com ara els etosaures, ornitosuquids, fitosaures i rauisucs.

Aquestes desaparicions deixaren una fauna terrestre composta de crocodilomorfs , dinosaures, mamifers , pterosaures i tortugues . ^[11]

Els primers llinatges de dinosaures primitius es diversificaren durant els estatges faunistics del Triasic Carnia i Noria , probablement ocupant els ninxols de grups que s'extingien. Tradicionalment, es pensava que els dinosaures havien substituit altres animals terrestres del Triasic imposant-se al final d'un llarg periode de competicio. Actualment, aixo sembla inversemblant per una serie de raons. Els dinosaures no presenten un patro d'augment constant en diversitat ni en nombre, com seria d'esperar si haguessin substituit per mitja de la competicio altres grups; tot i aixi, eren molt rars durant el Carnia, representant unicament un 1-2% dels animals presents en la fauna. En el Noria, en canvi, despres de l'extincio de diversos altres grups, esdevingueren una part significativa de la fauna, representant-ne un 50-90% dels individus. A mes, actualment se sap que el que havia estat considerat una adaptacio clau dels dinosaures, la seva postura erecta, tambe estava present en diversos grups de la mateixa epoca que no tingueren exit, com etosaures, ornitosuquids, rauisucs, i alguns grups de crocodilmorfs. Finalment, el Triasic superior fou una epoca de gran inestabilitat en la vida a la Terra, amb canvis en la vida vegetal , la vida marina i el clima . ^[11]

Baixa diversificacio durant el Cretaci [ modifica ]

Analisis estadistiques basades en dades brutes suggereixen que els dinosaures es diversificaren al Cretaci superior ; es a dir, que n'augmenta el nombre d'especies. Tanmateix, al juliol de 2008, Graeme T. Lloyd et al . argumentaren que aquesta diversificacio aparent era una il·lusio causada per un biaix de mostres , car les roques del Cretaci superior han estat estudiades molt intensament. En canvi, segons ells, els dinosaures nomes experimentaren dues diversificacions significatives al Cretaci superior, les radiacions inicials dels euhadrosaures i els ceratops . Al Cretaci mitja , les plantes angiospermes amb flor esdevingueren un element clau dels ecosistemes terrestres, que anteriorment havien estat dominats per gimnospermes , com ara coniferes . Els coprolits o excrements fossilitzats dels dinosaures indiquen que, mentre que alguns d'ells menjaven angiospermes, la majoria de dinosaures herbivors s'alimentaven principalment de gimnospermes. Mentrestant, els insectes i mamifers herbivors es diversificaren rapidament per aprofitar el nou tipus d'aliment vegetal, alhora que els llangardaixos, serps , crocodilians i ocells tambe es diversificaven. Lloyd et al . suggereixen que el fracas dels dinosaures a l'hora de diversificar-se mentre els ecosistemes canviaven els condemna a l' extincio . ^[33]

Classificacio [ modifica ]

Els dinosaures (incloent-hi les aus) son arcosaures , com els crocodilians moderns. Els cranis diapsids dels arcosaures tenen dos forats, denominats finestres temporals , situades on s'ancoren els musculs mandibulars, i una finestra antorbitaria addicional davant dels ulls. La majoria de reptils, incloent-hi les aus, son diapsids, mentre que els mamifers, amb una unica finestra temporal, reben el nom de sinapsids . Anatomicament, els arcosaures presenten moltes altres caracteristiques dels arcosaures, incloent-hi dents que creixen de ranures en lloc de ser extensions directes dels ossos maxil·lars. Dins del grup dels arcosaures, els dinosaures es distingeixen sobretot per la seva marxa. Les potes dels dinosaures s'alcen directament sota el cos, mentre que les dels llangardaixos i cocodrils es pleguen cap als costats.

Col·lectivament, els dinosaures son habitualment considerats un superordre o un clade sense rang. Se'ls subdivideix en dos ordres , els saurisquis i els ornitisquis ], segons l'estructura de la pelvis . Els saurisquis inclouen els taxons que comparteixen un avantpassat comu mes recent amb els ocells que amb els ornitisquis, mentre que els ornitisquis inclouen tots els taxons que comparteixen un avantpassat comu mes recent amb Triceratops que amb els saurisquis. Els saurisquis ('maluc de llangardaix', del grec sauros (σαυρο?) 'llangardaix' i iskhion (ισχιον) 'articulacio del maluc') retingueren l'estructura pelviana dels seus avantpassats, amb un pubis apuntant cranialment (vers el crani) o cap endavant. ^[16] Aquesta forma basica fou modificada en alguns grups (l' herrerasaure , ^[34] els terezinosauroideus , ^[35] els dromeosaurids , ^[36] i els ocells ^[24] ) rotant el pubis cap enrere en certa manera. Els saurisquis inclouen els teropodes (bipedes i en gran part carnivors, tret dels ocells) i els sauropodomorfs ( herbivors quadrupedes de coll llarg).

En canvi, els ornitisquis (‘maluc d'ocell’, del grec ornithios ( ορνιθειο? ) ‘aviari’ i iskhion ( ισχιον ) ‘maluc’) tenien una pelvis que s'assemblava superficialment a la dels ocells: el pubis estava orientat caudalment, es a dir, cap enrere. A diferencia dels ocells, el pubis dels ornitisquis tambe solia tenir un proces addicional orientat cap endavant; els ornitisquis incloien una varietat d'herbivors. Tanmateix, i malgrat el nom dels grups, cal recordar que els ocells evolucionaren de dinosaures saurisquis, es a dir, amb "maluc de llangardaix".

• 
  Estructura pelviana dels saurisquis (costat esquerre)
• 
  Pelvis de tiranosaure (estructura pelviana de saurisqui - costat esquerre)
• 
  Estructura pelviana dels ornitisquis (costat esquerre).
• 
  Pelvis d' edmontosaure (estructura pelviana d'ornitisqui - costat esquerre)

Aquesta es una classificacio simplificada de les families de dinosaures:

• Dinosauria :

• Saurischia (teropodes i sauropodes).

• Herrerasauria (predadors bipedes primitius).
• Theropoda (tots bipedes ; la majoria eren carnivors).

• Coelophysoidea ( Coelophysis i parents propers).
• Ceratosauria ( Ceratosaurus i abelisaurids - aquests ultims foren importants depredadors durant el Cretaci superior als continents meridionals).
• Spinosauroidea (cossos llargs, bracos curts, alguns d'ells amb cranis "crocodilians" i "veles" ossies a l'esquena).
• Carnosauria ( Allosaurus i parents propers, com ara Carcharodontosaurus ).
• Coelurosauria (diversos, amb una varietat de mida i de ninxols).

• Tyrannosauroidea (gran varietat de mida, sovint amb potes davanteres reduides).
• Ornithomimosauria ("imitadors d' estrucos ", sense dents, carnivors i herbivors).
• Therizinosauroidea (herbivors bipedes amb bracos llargs i un cap petit).
• Alvarezsauria ( Alvarezsaurus i parent propers).
• Oviraptorosauria (sense dents; de dieta i estil de vida incerts).
• Dromaeosauridae (com els "raptors" de Parc Jurassic ).
• Troodontidae (similars als dromeosaurids, pero amb una fisonomia mes lleugera, i possiblement omnivors).
• Avialae (els unics dinosaures vivents).

• Sauropodomorpha (herbivors quadrupedes amb cap petit i coll i cua llargs, amb cossos semblants al dels elefants).

• " Prosauropoda " (parents primitius dels sauropodes; de mida petita a mida bastant gran; algun d'ells possiblement omnivors, bipedes i quadrupedes).
• Sauropoda (molt grans, habitualment de mes de 15 metres de llarg).

• Diplodocoidea (crani i cua allargats; dents tipicament estretes i semblants a llapis).
• Macronaria (crani amb forma de caixa; dents amb forma de cullera o de llapis).

• Brachiosauridae (colls molt llargs; potes anteriors mes curtes que les posteriors).
• Titanosauria (diversos; pesants, amb malucs amples; especialment comuns als continents meridionals durant el Cretaci superior).

• Ornithischia (diversos herbivors quadrupedes i bipedes).
  • Heterodontosauridae (herbivors i omnivors de mida aproximada d'un metre amb dents canines prominents).
  • Thyreophora (dinosaures blindats, majoritariament quadrupedes).
    • Ankylosauria (blindats amb escuts; alguns tenien cues semblants a maces).
    • Stegosauria (blindats amb punxes i plaques).
  • Ornithopoda (diversos, des d'un metre de mida fins a 12 metres; animals que podien moure's de manera bipeda o quadrupeda, amb un metode masticatori que aprofitava la flexibilitat del crani i el gran nombre de dents)
    • Hadrosauridae ("dinosaures de bec d'anec").
  • Pachycephalosauria ("caps d'os", bipedes amb una cupula ossia al cap).
  • Ceratopsia (dinosaures amb banyes i crestes, tot i que la majoria de formes primitives nomes tenien inicis d'aquestes caracteristiques).

El 2017, un trio de cientifics britanics plantejaren una nova hipotesi que reparteix els dinosaures en els clades Ornithoscelida (Ornithischia + Theropoda) i Saurischia (redefinit com a Sauropodomorpha + Herrerasauridae ). Aquesta nova classificacio, potencialment revolucionaria, encara ha de ser avaluada per la resta de la comunitat cientifica. ^[37]

Evolucio i paleobiogeografia [ modifica ]

L'evolucio dels dinosaures despres del Triasic segueix els canvis en la vegetacio i en la situacio dels continents. Al Triasic superior i Jurassic inferior , els continents estaven units en una unica massa terrestre anomenada Pangea , i hi havia una fauna global de dinosaures composta principalment de carnivors celofisoideus i herbivors prosauropodes . ^[38] Les plantes gimnospermes (particularment les coniferes ), una font d'aliment potencial, radiaren a finals del Triasic. Els prosauropodes no tenien mecanismes sofisticats per processar l'aliment a la boca, de manera que devien utilitzar altres mitjans de fragmentar el menjar en un punt posterior del sistema digestiu. ^[39] L'homogeneitat general de les faunes de dinosaures continua durant el Jurassic mitja i superior , on la majoria d'indrets tenien depredadors consistents en ceratosaures , espinosauroideus i carnosaures , i herbivors consistents en ornitisquis estegosaurians i grans sauropodes. En son exemples la formacio de Morrison de Nord-america i els estrats de Tendaguru de Tanzania . Els dinosaures xinesos presentaven algunes diferencies, amb teropodes sinraptorids especialitzats i sauropodes de coll llarg inusuals com ara el mamentxisaure . ^[38] Els ancilosaures i els ornitopodes tambe esdevingueren mes comuns, pero els prosauropodes s'extingiren. Els conifers i els pteridofitins eren les plantes mes comunes. Els sauropodes, igual que els prosauropodes, no processaven l'aliment a la boca, pero els ornitisquis comencaren a desenvolupar diversos metodes de processar el menjar a la boca, incloent-hi potencials organs semblants a galtes per mantenir l'aliment al menjar, i mocions de la mandibula per moldre l'aliment. ^[39] Un altre esdeveniment evolutiu de gran importancia del Jurassic fou l'aparicio dels ocells autentics, descendents de celurosaures maniraptors . ^[24]

A principis del Cretaci, amb la fragmentacio de Pangea, els dinosaures comencaren a diferir significativament d'una massa terrestre a l'altra. La primera part d'aquest periode veie l'expansio dels ancilosaures, iguanodonts i braquiosaurids a Europa, Nord-america i el nord d'Africa. Mes endavant, a Africa, aquests dinosaures foren complementats o substituits per grans teropodes espinosaurids i carcarodontosaurids , i per sauropodes rebbachisaurids i titanosaures , que tambe vivien a Sud-america. A Asia, celurosaures maniraptors com ara els dromeosaurids , troodontids i oviraptorosaures esdevingueren els teropodes mes comuns, i els ancilosaurids i ceratops primitius com el psitacosaure esdevingueren herbivors importants. Mentrestant, Australia albergava una fauna d'ancilosaures basals, hipsilofodonts i iguanodonts. ^[38] Sembla que els estegosaures s'extingiren en algun moment a finals del Cretaci inferior o principis del Cretaci superior . Un canvi significatiu del Cretaci inferior, que seria amplificat al Cretaci superior, fou l'evolucio de plantes amb flor . Al mateix temps, diversos grups de dinosaures herbivors desenvoluparen maneres mes sofisticades de processar l'aliment a la boca: els ceratops desenvoluparen un metode de tallar amb les dents apilades les unes sobre les altres en bateries, i els iguanodonts refinaren un metode de moldre el menjar amb bateries de dents, portat a l'extrem en els hadrosaurids ; ^[39] alguns sauropodes tambe desenvoluparen bateries de dents, exemplificades clarament pel rebbachisaurid Nigersaurus . ^[40]

Al Cretaci superior hi havia tres faunes de dinosaures generals. Als continents septentrionals de Nord-america i Eurasia els teropodes mes importants eren els tiranosaurids i diversos tipus de teropodes maniraptors mes petits, amb un conjunt herbivor predominantment ornitisqui amb hadrosaurids, ceratopsis, anquilosurids i paquicefalosaures. Als continents meridionals, que formaven el supercontinent en proces de fragmentacio Gondwana , els abelisaurids eren els teropodes mes comuns, i els sauropodes titanosaurians els herbivors mes habituals. Finalment, a Europa, els dromeosaurids, iguanodonts rabdodontids , ancilosaures nodosaurids , i sauropodes titanosaurians eren prevalents. ^[38] Les plantes amb flor estaven tenint una gran radiacio, ^[39] amb l'aparicio de les primeres poacies a finals del Cretaci. ^[41] Els hadrosaurids amb dents moledores i els ceratops amb dents talladores es diversificaren molt a Nord-america i Eurasia. Els teropodes tambe passaven una radiacio com a herbivors o omnivors, esdevenint comuns els terizinosaures i ornitomimosaures . ^[39]

L' extincio del Cretaci-Paleogen , que tingue lloc, fa aproximadament, 65 milions d'anys a finals del periode Cretaci, causa l'extincio de tots els dinosaures tret dels ocells. Alguns altres grups de diapsids , com ara els crocodilians, llangardaixos, serps, esfenodonts i coristoders , tambe sobrevisqueren a aquesta extincio (tot i que aquests ultims s'extingirien a principis del Mioce ). ^[42]

Paleobiologia [ modifica ]

El coneixement sobre els dinosaures prove d'una varietat de registres fossils i no fossils, incloent-hi ossos fossilitzats, fems fossilitzats , petges, gastrolits , plomes , impressions de pell, organs interns , i teixits tous . ^{[43] [44]} Molts camps de la ciencia contribueixen al coneixement sobre els dinosaures, incloent-hi la fisica (especialment la biomecanica ), la quimica , la biologia , i les ciencies de la Terra (de les quals la paleontologia es una subdisciplina). Dos temes de particular interes i estudi han estat la mida i el comportament dels dinosaures.

Mida [ modifica ]

Tot i que els indicis no son complets, queda clar que els dinosaures, com a grup, eren grans. Fins i tot per ser dinosaures, els sauropodes eren enormes. Durant gran part de l'era dels dinosaures, els sauropodes mes petits eren mes grossos que qualsevol altra cosa amb que compartien l'habitat, i els mes grossos eren un ordre de magnitud mes grossos que qualsevol altre animal que hi hagi hagut a la Terra des d'aleshores. Mamifers prehistorics gegants com ara el paracerateri o el mamut colombi haurien semblat petits al costat dels enormes sauropodes, i nomes uns quants animals aquatics moderns s'acosten a la seva mida o la sobrepassen ? l'exemple mes notable es el rorqual blau , que arriba fins a un pes de 173 tones i una longitud de 30 metres. ^[45] S'han proposat diversos avantatges de la gran mida dels sauropodes, incloent-hi proteccio contra els depredadors, reduccio de l'us d'energia, i longevitat, pero podria ser que l'avantatge mes important fos en la dieta. Els animals grans tenen una digestio mes eficient que la dels petits, car l'aliment roman mes temps en el seu aparell digestiu . Aixo tambe els permet sobreviure amb aliments de valor nutritiu inferior que els animals mes petits. Les restes de sauropodes se solen trobar en formacions rocoses interpretades com a seques o estacionalment seques, i la capacitat de menjar grans quantitats de vegetacio poc nutritiva hauria representat un avantatge en aquests ambients. ^[46]

Tanmateix, la majoria de dinosaures eren molt mes petits que els grans sauropodes. Els indicis actuals suggereixen que la mida mitjana dels dinosaures varia durant els periodes Triasic, Jurassic inferior, Jurassic superior i Cretaci. ^[31] Els dinosaures teropodes, quan se'ls classifica segons el pes estimat en categories basades en l' ordre de magnitud , sovint cauen en la categoria de 100 a 1.000 kg, mentre que els depredadors carnivors recents es troben en la categoria de 10 a 100 kg. ^[47] La moda de les masses corporals dels dinosaures es d'entre una i deu tones metriques. ^[48] Aixo contrasta marcadament amb la mida dels mamifers del Cenozoic , que el Museu Nacional d'Historia Natural estima entre dos i cinc quilograms. ^[49]

Extrems de mida [ modifica ]

Nomes un percentatge minuscul dels animals arriba a fossilitzar-se, i la majoria d'ells romanen enterrats. Pocs dels exemplars que es descobreixen son esquelets complets, i les impressions de pell i altres teixits tous son rares. Reconstruir un esquelet complet comparant-ne la mida i la morfologia dels ossos a les d'especies similars mes ben conegudes es un art inexacte, i la reconstruccio dels musculs i altres organs de l'animal en vida es, en el millor dels casos, un joc de suposicions. Com a resultat d'aixo, els cientifics probablement no estaran mai segurs de quins foren els dinosaures mes grossos i mes petits.

El dinosaure mes alt i mes pesant conegut a partir d'esquelets bons es el braquiosaure (tambe conegut com a Giraffatitan ). Se'n descobriren les restes a Tanzania entre el 1907 i el 1912. Els ossos de multiples exemplars de dimensions similars foren incorporats en l'esquelet actualment muntat i exposat al Museu Humboldt de Berlin ; ^[50] aquest esquelet mesura 12 metres d'alt i 22,5 de llargada, i pertanyia a un animal que pesava entre trenta i seixanta tones. El dinosaure complet mes llarg es un Diplodocus , de 27 metres de llarg que fou descobert a Wyoming ( Estats Units ) i que fou exposat al Carnegie Natural History Museum de Pittsburgh el 1907.

Hi hague dinosaures mes grossos, pero el coneixement sobre ells es basa unicament en un petit nombre de fossils fragmentaris. La majoria dels exemplars d'herbivors mes grossos foren descoberts a la decada del 1970 o mes tard, i inclouen el massiu argentinosaure , que podria haver pesat entre 80 i 100 tones; alguns dels mes llargs, Diplodocus hallorum (antigament Seismosaurus ) de 33,5 metres de llarg, i el supersaure , de 33 metres de llarg; ^[51] i el mes alt, Sauroposeidon , que amb els seus 18 metres d'alcada podria haver arribat a la finestra d'un cinque pis. El mes llarg de tots podria haver estat Maraapunisaurus fragillimus , conegut unicament a partir d'un arc neural vertebral parcial actualment perdut, descrit el 1878. Extrapolant a partir de la il·lustracio d'aquest os, l'animal podria haver mesurat 58 metres de llarg i haver pesat mes de 120 tones, ^[46] sent mes pesant que qualsevol altre dinosaure conegut, exceptuant, potser, el poc conegut Bruhathkayosaurus , que podria haver pesat entre 175 i 220 tones. El dinosaure carnivor mes gran conegut fou l' espinosaure , que assolia mides d'entre 16 i 18 metres i un pes de 8.150 kg. ^[52] Altres carnivors grans inclouen el giganotosaure , el mapusaure , el tiranosaure i el carcarodontosaure .

Deixant de banda els ocells moderns, els dinosaures mes petits coneguts tenien la mida aproximada d'un corb o d'una gallina . Els teropodes Microraptor i Parvicursor mesuraven ambdos menys de 60 cm de llarg.

Comportament [ modifica ]

Les interpretacions del comportament dels dinosaures es basen, generalment, en la postura dels fossils i en l' habitat , en simulacions per ordinador de la seva biomecanica , i en comparacions amb animals actuals que visquin en ninxols ecologics similars. Per tant, el saber actual sobre el comportament dels dinosaures es basa en l'especulacio, i probablement continuara sent controvertit en el futur previsible. Tanmateix, existeix un consens general que alguns comportaments que son habituals entre els cocodrils i els ocells (els parents dels dinosaures mes propers encara vivents) tambe eren habituals entre els dinosaures.

El primer indici potencial d'un comportament gregari fou el descobriment l'any 1878 de trenta-un Iguanodon que es pensa que havien mort junts a Bernissart , Belgica , despres de caure en una dolina profunda i inundada , on s'havien ofegat. ^[53] Altres restes de morts en massa han estat descobertes des d'aleshores. Aquestes troballes, juntament amb moltes pistes de petges, suggereixen que el comportament gregari era habitual en moltes especies de dinosaure. Pistes de petges de centenars o potser milers d'herbivors indiquen que els hadrosaurids es podrien haver mogut en grans ramats, com el biso america o la gasela saltadora . Les pistes de petges dels sauropodes revelen que aquests animals viatjaven en grups composts de diverses especies diferents, com a minim a Oxford , Anglaterra, ^[54] tot i que no hi ha proves d'estructures de ramat especifiques. ^[55] Els dinosaures podrien haver-se agrupat en ramats per defensar-se, per migrar o per protegir les cries. La interpretacio dels dinosaures com a animals gregaris tambe s'ha estes als teropodes carnivors, descrivint-los com a cacadors en grup que treballaven junts per abatre preses grans. ^{[56] [57]} Tanmateix, aquest estil de vida no es habitual entre els parents moderns dels dinosaures ( cocodrils i altres reptils, juntament amb els ocells ? l' aligot de Harris n'es una excepcio ben documentada), i les proves tafonomiques que semblen indicar un comportament de caca en grup entre teropodes, com ara Deinonychus o l' al·losaure , tambe es poden interpretar com al resultat de disputes fatals entre animals que menjaven, com s'observa en molts depredadors diapsids moderns. ^[58]

El descobriment de Jack Horner el 1978 d'una serie de nius de Maiasaura ("bona mare dinosaure") a Montana revela que els ornitopodes continuaven cuidant de les cries durant un periode llarg despres del naixement. ^[59] Tambe hi ha proves que altres dinosaures del Cretaci, com els sauropodes titanosaures de la Patagonia (descoberts el 1997) tambe aniuaven en grans grups. ^[60] L' oviraptorid mongol Citipati fou descobert el 1993 en una posicio similar a la de les gallines quan coven, cosa que podria significar que estava cobert d'una capa aillant de plomes que mantenia la calor dels ous . ^[61] Altres descobriments tambe apunten que els pares cuidaven de les cries. Per exemple, s'han trobat les restes fossils d'un grup de psitacosaures , consistent en un adult i trenta-quatre cries; en aquest cas, el gran nombre de cries es pot deure a un costum de fer nius comuns. ^[62] A mes, es descobri un embrio de dinosaure (pertanyent al prosauropode Massospondylus ) sense dents, indicant que era necessari un cert grau de cura pels pares per alimentar els dinosaures joves. ^[63] Les pistes de petges tambe han confirmat aquest comportament entre ornitopodes de l' illa de Skye , al nord-oest d' Escocia . ^[64] S'han trobat nius i ous de la majoria de grups principals de dinosaures, i sembla probable que els dinosaures es comuniquessin amb les cries, de manera similar als cocodrils i ocells actuals.

Les crestes d'alguns dinosaures, com ara els marginocefals , teropodes i lambeosaurins , podrien haver estat massa febles per ser utilitzades com una forma de defensa activa, de manera que probablement se les utilitzava per al festeig o per espantar els rivals, tot i que no se sap gaire sobre l' aparellament dels dinosaures o el seu territorialisme. Ferides de mossegades al cap suggereixen que, com a minim, els teropodes tenien confrontacions agressives actives. ^[65] La naturalesa de la comunicacio dels dinosaures tambe roman enigmatica, i es un ambit actiu d'investigacio. Per exemple, estudis recents suggereixen que les crestes buides dels lambeosaurins podrien haver funcionat com a cambres de ressonancia , utilitzades per emetre una gran varietat de vocalitzacions. ^{[66] [67]}

Un dels fossils de dinosaure mes valuosos per l'estudi del comportament d'aquests animals fou descobert al desert de Gobi el 1971 . Consistia en un Velociraptor que atacava un Protoceratops , ^[68] oferint proves que, en efecte, els dinosaures s'atacaven els uns als altres. ^[69] Una altra prova que els dinosaures atacaven altres dinosaures vius es la cua parcialment curada d'un edmontosaure , un dinosaure hadrosaurid; la cua esta danyada d'una manera tal que mostra que l'animal fou mossegat per un tiranosaure pero sobrevisque. ^[69] El canibalisme entre algunes especies de dinosaure fou confirmat per marques de dents descobertes a Madagascar el 2003, associades al teropode Majungasaurus . ^[70]

Basant-se en proves fossils actuals de dinosaures com ara Oryctodromeus , sembla que algunes especies herbivores tenien un estil de vida parcialment subterrani, ^[71] i algunes especies semblants als ocells podrien haver estat arbories, particularment dromeosaurids primitius com ara Microraptor ^[72] i els enigmatics escansoriopterigids . ^[73] Tanmateix, sembla que molts dinosaures tenien un mode de locomocio terrestre. Una bona comprensio de com els dinosaures es movien a terra es clau per fer models del seu comportament; la ciencia de la biomecanica , en particular, ha ofert indicis claus en aquest ambit. Per exemple, estudis de la forca exercida pels musculs i per la gravetat sobre l'estructura esqueletal dels dinosaures han servit per investigar a quina velocitat podien correr, ^[74] si els diplodocids podien crear bangs sonics espetegant la cua de manera semblant a un fuet, ^[75] i si els sauropodes podien flotar. ^[76]

Fisiologia [ modifica ]

Des de la decada del 1960 hi ha hagut un intens debat sobre la regulacio de la temperatura en els dinosaures. Originalment, els cientifics no es posaven gens d'acord sobre si els dinosaures eren capacos de regular la seva temperatura. Mes recentment, l' homeotermia ha esdevingut la visio que gaudeix del major consens i el debat s'ha concentrat en els mecanismes termoreguladors.

Despres del descobriment dels dinosaures, al principi els paleontolegs sostingueren que es tractava de criatures ectoterms ; ≪ llangardaixos terribles≫, com diu el seu nom. Aquesta suposada ectotermia implicava que els dinosaures eren organismes relativament lents i inerts, de manera similar als reptils moderns, que necessiten fonts externes de calor per regular la temperatura corporal. L'ectotermia dels dinosaures fou una visio prevalent, fins que Robert T. Bakker , un dels primers proponents de l' endotermia dels dinosaures, publica un document influent sobre aquest tema el 1968 .

Les proves modernes indiquen que els dinosaures prosperaren en climes freds, i que, com a minim, algunes especies de dinosaure regulaven la temperatura corporal per mitja de processos biologics interns (potser amb l'ajut de la seva gran mida). Algunes proves d'endotermia en els dinosaures inclouen el descobriment de dinosaures polars a Australia i l' Antartida (on haurien experimentat un fred i fosc hivern de sis mesos), el descobriment de dinosaures les plomes dels quals haurien pogut funcionar com un aillament termoregulador, i analisis d'estructures dels vasos sanguinis tipiques d'animals endoterms dins els ossos de dinosaure. Les estructures esqueletals suggereixen que els teropodes i altres dinosaures tenien estils de vida actius mes aviat tipics d'un sistema cardiovascular endotermic, mentre que els sauropodes presentaven menys caracteristiques endotermiques. Es, sens dubte, possible que alguns dinosaures fossin endotermics i altres no. Encara continua el debat cientific sobre certs aspectes d'aquest tema. ^[77]

El debat es complica pel fet que l'endotermia pot apareixer basada en mes d'un mecanisme. La majoria d'estudis sobre l'endotermia dels dinosaures tendeixen a comparar-los als ocells o mamifers mitjans, que gasten energies per elevar la temperatura corporal per sobre de l'ambiental. Els ocells i mamifers petits tambe tenen un aillament que redueix la perdua de temperatura, com ara greix , pel o plomes . Tanmateix, els mamifers grans, com ara els elefants, tenen un problema diferent a causa de la seva relacio area de superficie-volum relativament baixa (principi d'Haldane). Aquesta relacio compara el volum d'un animal amb l'area de la seva pell; a mesura que un animal augmenta de mida, la seva area de superficie augmenta mes lentament que el seu volum. Arribat un cert punt, la quantitat de calor irradiada a traves de la pell cau per sota de la quantitat de calor produida dins del cos, obligant els animals a utilitzar metodes alternatius per evitar la hipertermia . En el cas dels elefants, els adults tenen poc pel, tenen grans orelles amb les quals incrementen la seva area de superficie, i tambe tenen adaptacions en el comportament (com ara l'us de la trompa per ruixar-se amb aigua o el costum de banyar-se en el fang). Aquests comportaments augmenten la refrigeracio per evaporacio.

Es creu que els dinosaures grossos haurien hagut d'enfrontar-se a problemes similars; la seva mida corporal indica que perdien temperatura relativament lentament respecte a l'aire que els envoltava, de manera que podrien haver estat homeoterms inercials , animals que romanen mes calids que el seu ambient purament gracies a la seva enorme mida, i no gracies a adaptacions especials com les de les aus o els mamifers. Tanmateix, fins a present aquesta teoria no ha ofert una explicacio valida en relacio a les nombroses especies de dinosaure de la mida d'un gos o d'una cabra, o les cries de les especies mes grosses.

Escanejades per mitja de tomografia computada de la cavitat toracica d'un dinosaure revelaren el que semblava les restes d'un cor de quatre cambres, similar al dels ocells i mamifers actuals. ^[78] Aquesta idea es controvertida dins de la comunitat cientifica, havent estat criticada com a ciencia anatomica defectuosa ^[79] o simplement una il·lusio. ^[80] La questio de com es relaciona aquest descobriment amb el ritme metabolic i l'anatomia interna dels dinosaures pot ser discutible, tanmateix, poc importa la identitat de l'objecte: tant els crocodilians moderns com els ocells , els parents vivents mes propers dels dinosaures, tenen cors amb quatre cambres (tot i que els dels crocodilians estan modificats), de manera que els dinosaures probablement tambe en tenien. ^[81]

Teixits tous i ADN [ modifica ]

Un altre dels millors exemples d'impressions de teixit tou en un dinosaure fossil fou descobert a Petraroia ( Italia ). El descobriment fou anunciat el 1998, i descrivia un exemplar d'un celurosaure petit i molt jove, Scipionyx samniticus . El fossil incloia parts dels intestins , el colon , el fetge , els musculs , i la traquea d'aquest dinosaure immadur. ^[43]

A l'edicio del marc del 2005 de la revista Science , la paleontologa Mary Higby Schweitzer i el seu equip anunciaren el descobriment de material flexible similar als teixits tous dins de l' os de la cama d'un tiranosaure , amb una edat de 68 milions d'anys i provinent de la formacio de Hell Creek de Montana . Despres de descobrir-lo, l'equip rehidrata el teixit. ^[44]

Despres de tractar l'os fossilitzat durant diverses setmanes per eliminar el contingut mineral de la cavitat fossilitzada de la medul·la ossia (un proces anomenat desmineralitzacio ), Schweitzer troba proves d'estructures intactes, com ara vasos sanguinis , matriu ossia, i teixits connectius (fibres ossies). Una examinacio sota el microscopi revela que el suposat teixit tou de dinosaure havia conservat estructures fines (microestructures) fins i tot al nivell cel·lular . La naturalesa i composicio exactes d'aquest material i les implicacions del descobriment de Schweitzer encara no estan clares; encara s'esta estudiant i interpretant aquest material. ^[44]

Una investigacio publicada a PloS One el 2018 ha posat en dubte les afirmacions que el material descobert es teixit tou de tiranosaure. Thomas Kaye, de la Universitat de Washington , i els seus coautors argumenten que el que realment omplia l'os de tiranosaure era simplement un biofilm viscos creat per bacteris , que omplirien els buits anteriorment ocupats pels vasos sanguinis i les cel·lules. ^[82] Els investigadors descobriren que el que havia estat anteriorment identificat com a cel·lules sanguinies, a causa de la presencia de ferro , eren en realitat framboides , esferes minerals microscopiques portadores de ferro. Trobaren esferes similars en una varietat d'altres fossils de diversos periodes, incloent-hi un ammonit . En l'ammonit, trobaren les esferes en un lloc en que el ferro que contenen no podria haver tingut cap relacio amb la presencia de sang. ^[83]

S'ha anunciat en dues ocasions diferents l'extracio amb exit d' ADN antic de fossils de dinosaure, pero despres d'una inspeccio posterior i una avaluacio d'experts, cap d'aquestes extraccions no ha pogut ser confirmada. ^[84] Tanmateix, s'ha inferit un peptid visual funcional d'un dinosaure teoric per mitja de l'us de metodes analitics de reconstruccio filogenetica en sequencies d'especies properes modernes com ara reptils o ocells. ^[85] A mes, s'han detectat diverses suposades proteines en fossils de dinosaure, ^[86] incloent-hi l' hemoglobina . ^[87]

Encara que es pogues reconstruir l'ADN dels dinosaures, seria excessivament dificil clonar i "criar" dinosaures amb la tecnologia actual, car no existeixen especies suficientment properes com per utilitzar-ne els zigots , ni un ambient adient per al desenvolupament embrionari .

Plomes i origen dels ocells [ modifica ]

La possibilitat que els dinosaures fossin els avantpassats dels ocells fou suggerida per primer cop el 1868 per Thomas Henry Huxley . ^[88] Despres del treball de Gerhard Heilmann a principis del segle  xx , la teoria dels ocells com a descendents dels dinosaures fou abandonada en favor d'avantpassats tecodonts , sent-ne la prova clau la suposada manca de clavicula dels dinosaures. ^[89] Tanmateix, com ho demostraren descobriments posteriors, les clavicules (o una unica furcula fusionada, derivada de dues clavicules separades) no estaven realment absents; ^[24] ja se n'havia trobat el 1924 en Oviraptor , pero havien estat identificades erroniament com a episternes . ^[90] En la decada del 1970, John Ostrom recupera la teoria dels dinosaures com a avantpassats de les aus, ^[91] que guanya impuls durant les decades seguents amb l'adveniment de l'analisi cladistica , ^[92] i un gran augment dels descobriments de petits teropodes i ocells primitius. ^[12] Han estat d'especial rellevancia els fossils de la formacio de Yixian , on s'han trobat multiples teropodes i ocells primitius, sovint amb plomes d'algun tipus. ^[24] Els ocells comparteixen mes d'un centenar de trets anatomics distints amb els dinosaures teropodes, actualment considerats, generalment, els seus parents prehistorics mes propers. ^[93]

El grup mes proper a ells es el dels celurosaures maniraptors . ^[24] Una minoria de cientifics, notablement Alan Feduccia i Larry Martin , han suggerit altres camins evolutius, incloent-hi versions revisades de la proposta de Heilmann dels arcosaures basals, ^[94] o que els teropodes maniraptors eren els avantpassats dels ocells, pero que no eren dinosaures, sino convergents amb ells. ^[95]

Plomes [ modifica ]

L' arqueopterix , el primer bon exemple de ≪dinosaure amb plomes≫, fou descobert el 1860 . L'exemplar original fou trobat als llims de Solnhofen al sud d' Alemanya , un jaciment rar i amb fossils en un estat de conservacio gairebe perfecte. L'arqueopterix es un fossil de transicio , amb caracteristiques clarament intermedies entre les dels reptils moderns i els ocells. Descobert nomes dos anys despres de la influent obra de Darwin L'origen de les especies , aquesta troballa intensifica el debat naixent entre els proponents de la biologia evolutiva i el creacionisme . Aquest ocell primitiu s'assembla tant als dinosaures que, sense una impressio clara de plomes a les roques que l'envoltaven, com a minim un exemplar fou confos amb Compsognathus . ^[96]

Des de la decada del 1990, s'ha descobert una serie de dinosaures amb plomes addicionals, oferint una prova encara mes clara de l'estreta relacio existent entre els dinosaures i els ocells actuals. La majoria d'aquests exemplars foren extrets del jaciment de la formacio de Yixian , Liaoning (al nord-est de la Xina ), que era part d'un continent insular durant el Cretaci . Tot i que nomes s'han trobat plomes en alguns indrets, es possible que els dinosaures no aviaris de la resta del mon tambe en tinguessin. La manca de proves fossils extenses de dinosaures no aviaris amb plomes es pot deure al fet que caracteristiques delicades com ara la pell i les plomes, no solen quedar conservades pel proces de fossilitzacio , de manera que estan absents del registre fossil. Fins al present, es coneixen protoplomes (estructures primes semblants a filaments) de dinosaures a la base dels celurosaures; compsognatids com Sinosauropteryx o tiranosauroideus com Dilong , ^[97] pero plomes completes nomes es coneixen en el subgrup de celurosaures dels maniraptors, que inclou els oviraptorosaures, troodontids, dromeosaurids, i ocells. ^{[24] [98]} La descripcio dels dinosaures amb plomes no ha mancat de controversia; els critics mes importants han estat possiblement Alan Feduccia i Theagarten Lingham-Soliar, que han suggerit que les protoplomes son el resultat de la descomposicio de la fibra col·laginosa que es trobava a sota del sistema integumentari dels dinosaures, ^{[99] [100] [101]} i que els maniraptors amb plomes completes no eren realment dinosaures, sino convergents amb ells. ^{[95] [100]} Tanmateix, les seves visions no han estat acceptades en gran part per altres investigadors, fins al punt que s'ha posat en dubte la naturalesa cientifica de les afirmacions de Feduccia. ^[102]

Esquelet [ modifica ]

Com que les plomes son associades sovint amb els ocells, els dinosaures amb plomes son titllats sovint descrits com l'anella perduda entre els ocells i els dinosaures. Tanmateix, les multiples caracteristiques esqueletals que comparteixen els dos grups tambe son un indici important pels paleontolegs . Les arees de l'esquelet amb semblances importants son el coll, el pubis , el canell ( carp semilunar), el brac i la cintura escapular , la furcula i la quilla . La comparacio dels esquelets de dinosaure i dels ocells per mitja de l' analisi cladistica reforca la teoria de la relacio entre ambdos grups.

Un estudi del 2020 de la Universitat McMaster (Canada) descobri que els dinosaures tambe podien patir cancer despres d'analitzar el perone d'un centrosaure. Els cientifics determinaren que havia patit osteosarcoma , un cancer dels ossos. ^[103]

Teixits tous [ modifica ]

Els grans dinosaures carnivors posseien un complex sistema de sacs d'aire semblants als que tenen els ocells moderns, segons una investigacio dirigida per Patrick O'Connor de la Universitat d'Ohio . Es probable que els pulmons dels dinosaures teropodes carnivors bipedes amb potes (similars a les dels ocells) bombegessin aire en sacs buits del seu esquelet , com passa en els ocells. ≪Allo que en el passat es considerava formalment un tret unic dels ocells estava present en certa forma en els avantpassats dels ocells≫, digue O'Connor. ^[104] En un article cientific publicat a la revista en xarxa Public Library of Science ONE , els cientifcs descrigueren Aerosteon riocoloradensis , l'esquelet del qual ha proporcionat les proves mes clares fins ara d'un dinosaure amb un sistema de respiracio similar al dels ocells. Una tomografia computada posa de manifest la presencia de sacs d'aire dins la cavitat corporal de l'esquelet d' Aerosteon . ^{[105] [106]}

Una altra prova que els ocells i els dinosaures tenen una relacio propera es l'us de pedres al pedrer . Els animals s'empassaven pedres per fer mes facil la digestio i per descompondre l'aliment i les fibres dures un cop entraven en l'estomac. Quan se les troba en associacio amb fossils , aquestes pedres reben el nom de gastrolits . ^[107]

Biologia reproductiva [ modifica ]

El descobriment de certs trets en un esquelet de tiranosaure oferi recentment mes proves que els dinosaures i les aus evolucionaren a partir d'un avantpassat comu i, per primer cop, permete als paleontolegs determinar el sexe d'un dinosaure. Quan ponen ous, les aus femelles desenvolupen un tipus especial d'os als membres entre el dur os exterior i la medul·la Aquest os "medul·lar", que es ric en calci , serveix per fer closques d'ou. La presencia de teixits ossis derivats de l'endosti a les cavitats medul·lars interiors de parts de la pota posterior de l'exemplar de tiranosaure suggeri que Tyrannosaurus rex utilitzava estrategies reproductives similars, i revela que l'exemplar era femella. ^[108] Investigacions posteriors han trobat os medul·lar en el teropode Allosaurus i l'ornitopode Tenontosaurus . Com que el llinatge de dinosaures que inclou l'al·losaure i el tiranosaure divergi del llinatge que inclou el tenontosaure molt aviat en l'evolucio dels dinosaures, aixo suggereix que els dinosaures com a grup produien teixit medul·lar. S'ha trobat os medul·lar en exemplars de mida subadulta, cosa que suggereix que els dinosaures assolien la maduresa sexual bastant aviat per animals tan grans. ^[109]

Proves sobre el comportament [ modifica ]

Un fossil de troodontid recentment descobert demostra que alguns dinosaures dormien com alguns ocells moderns, amb el cap amagat sota el brac. ^[110] Aquest comportament, que podria haver contribuit a mantenir calent el cap, tambe es tipic dels ocells moderns.

Extincio [ modifica ]

Els dinosaures no aviaris s' extingiren sobtadament fa aproximadament seixanta-cinc milions d'anys. Tambe s'extingiren molts altres grups d'animals, incloent-hi els ammonits ( mol·luscs semblants als nautils ), mosasaurids , plesiosaures , pterosaures , tortugues herbivores, cocodrils , la majoria d'ocells, i molts grups de mamifers. ^[10] Aquesta extincio massiva rep el nom d' extincio del Cretaci-Paleogen . La naturalesa de l'esdeveniment que la causa ha estat estudiat intensament des de la decada del 1970; actualment, existeixen diverses teories relacionades amb el suport dels paleontolegs. Tot i que el consens general es que un impacte meteoric fou la causa principal de l'extincio dels dinosaures, alguns cientifics citen altres possibles causes, o donen suport a la idea que una combinacio de diversos factors fou responsable de la sobtada desaparicio dels dinosaures del registre fossil.

Al punt algid del Mesozoic, no hi havia casquets polars , i el nivell del mar era entre 100 i 250 metres mes alt que en l'actualitat. La temperatura del planeta tambe era molt mes uniforme, amb una diferencia de nomes 25 °C entre les temperatures polars i les equatorials. De mitjana, les temperatures atmosferiques tambe eren molt mes calides; els pols, per exemple, eren 50 °C mes calids que avui en dia. ^{[111] [112]}

La composicio atmosferica durant el Mesozoic tambe era molt diferent. Els nivells de dioxid de carboni eren fins a dotze vegades superiors als de l'actualitat, i l'oxigen representava entre el 32-25% de l'atmosfera, en comparacio amb el 21% d'avui dia. Tanmateix, a finals del Cretaci, l'ambient estava canviant dramaticament. Es redui l'activitat volcanica, fet que provoca una tendencia de refredament a mesura que els nivells de dioxid de carboni atmosferic queien. Els nivells d'oxigen a l'atmosfera tambe comencaren a fluctuar i acabaren caient considerablement. Alguns cientifics creuen que el canvi climatic, juntament amb els nivells mes baixos d'oxigen, podria haver provocat directament la desaparicio de moltes especies. Si els dinosaures tenien sistemes respiratoris similars als tipics dels ocells moderns, podria haver estat particularment dificil per a ells adaptar-se a un rendiment respiratori inferior, tenint en compte l'enorme quantitat d'oxigen que necessitaven els seus cossos. ^[10]

Impacte meteoric [ modifica ]

La teoria de la col·lisio amb un asteroide , que fou popularitzada el 1980 per Walter Alvarez i els seus col·legues, relaciona l' extincio de finals del periode Cretaci amb un impacte amb un bolid fa aproximadament 65,5 milions d'anys. Alvarez i altres suggeriren que un augment sobtat dels nivells d' iridi , registrat arreu del mon en els estrats rocosos d'aquest periode, era una prova directa de l'impacte. ^[113] La majoria dels indicis suggereixen actualment que un bolid d'entre cinc i quinze quilometres de diametre impacta amb la Terra a prop de la peninsula de Yucatan , creant el crater de Chicxulub , de 170 km de diametre, i desencadenant l' extincio massiva . ^[114] Els cientifics no saben amb certesa si els dinosaures estaven prosperant o en declivi abans de l'impacte. Alguns cientifics suggereixen que el meteorit causa una baixada de la temperatura atmosferica llarga i no natural, mentre que d'altres, en canvi, afirmen que hauria provocat una ona de calor fora de l'habitual.

Tot i que el registre fossil per si sol no permet inferir la rapidesa de l'extincio, alguns models suggereixen que fou extremament rapida. El consens entre els cientifics que donen suport a aquesta teoria es que l'impacte provoca extincions tant directament (per la calor de l'impacte meteoric) com indirectament (per un refredament global a causa del fet que la materia ejectada del crater d'impacte reflectia la radiacio termica del Sol).

Al setembre del 2007, investigadors estatunidencs encapcalats per William Bottke del Southwest Research Institute de Boulder, i cientifics txecs utilitzaren simulacions per ordinador per identificar la font mes probable de l'impacte de Chicxulub. Calcularen que hi havia un 90% de probabilitats que un asteroide gegant anomenat Baptistina , d'un diametre aproximat de 160 km, i que orbita en el cinturo d'asteroides entre Mart i Jupiter , rebes l'impacte d'un asteroide sense nom mes petit, d'uns 55 km de diametre, fa 160 milions d'anys. L'impacte esberla Baptistina, creant un grup que encara existeix, conegut actualment com a familia Baptistina . Els calculs indiquen que alguns dels fragments foren enviats directament en orbites que es creuaven amb la de la Terra, un dels quals fou el meteorit de deu quilometres de diametre que impacta amb la peninsula del Yucatan fa 65 milions d'anys, creant el crater de Chicxulub . ^[115]

Tot i ser similar a la teoria de l'impacte d'Alvarez (que implicava un unic asteroide o cometa), aquesta teoria suggereix que "els passos de l'estrella companya del Sol, Nemesi , a traves del nuvol d'Oort desencadenarien pluges de cometes." ^[116] Un o diversos d'aquests objectes col·lidiren posteriorment amb la Terra aproximadament al mateix temps, causant l'extincio global. Com en el cas d'un unic asteroide, el resultat final d'aquest bombardeig de cometes hauria estat una caiguda sobtada de les temperatures globals, seguida d'un prolongat periode fred. ^[116]

Trapps del Decan [ modifica ]

Abans de 2000, els arguments que els trapps del Decan causaren l' extincio estaven sovint relacionats amb la teoria que l'extincio fou gradual, car es pensava que els trapps comencaren fa uns 68 milions d'anys i en duraren uns 2. Tanmateix, hi ha proves que dos tercos dels trapps del Decan foren creades en un milio d'anys, fa aproximadament 65,5 milions d'anys, de manera que aquestes erupcions haurien provocat una extincio bastant rapida, possiblement en un periode de milers d'anys, pero igualment un periode mes llarg que el que caldria esperar-se d'un unic impacte meteoric. ^{[117] [118]}

Els trapps del Decan podrien haver causat l'extincio a traves de diversos mecanismes, incloent-hi l'alliberament de pols i d'aerosols sulfurics a l'aire, que podrien haver blocat la llum solar, reduint la capacitat fotosintetica de les plantes. A mes, el vulcanisme dels trapps del Decan podria haver provocat emissions de dioxid de carboni, que haurien augmentat l' efecte d'hivernacle una vegada la pols i els aerosols haguessin desaparegut de l'atmosfera. ^[118] Abans de l'extincio massiva dels dinosaures, l'alliberament de gasos volcanics durant la formacio dels trapps del Decan "contribui a un escalfament global aparentment massiu. Algunes dades indiquen un augment mitja de la temperatura d'aproximadament 8 °C en l'ultim mig milio d'anys abans de l' impacte [a Chicxulub] ." ^{[117] [118]}

En els anys en que la teoria dels trapps del Decan estava relacionada amb una extincio mes lenta, Luis Alvarez (que mori el 1988), responia que els paleontolegs estaven sent enganyats per les poques dades de que disposaven . Tot i que la seva afirmacio no fou ben rebuda al principi, estudis de camp intensius posteriors dels estrats fossilifers reforcaren el seu argument. Finalment, la majoria de paleontolegs comencaren a acceptar la idea que les extincions en massa de finals del Cretaci es degueren principalment, o, com a minim en part, a un impacte massiu de la Terra contra un bolid. Tanmateix, fins i tot Walter Alvarez ha admes que hi hague altres grans canvis a la Terra fins i tot abans de l'impacte, com ara un descens del nivell del mar i grans erupcions volcaniques que crearen els trapps del Decan a l' India , i que aquests canvis podrien haver contribuit a les extincions. ^[119]

Manca d'adaptacio a les condicions canviants [ modifica ]

Al Cretaci mitja , les plantes amb flor esdevingueren una part important dels ecosistemes terrestres, que anteriorment havien estat dominats per gimnospermes com ara les coniferes . ^[120] Els coprolits (fems fossilitzats) de dinosaure indiquen que, mentre que alguns menjaven angiospermes, la majoria de dinosaures herbivors s'alimentaven principalment de gimnospermes. Analisis estadistiques de Lloyd et al. arribaren a la conclusio que, a diferencia del que deien estudis anteriors, els dinosaures no es diversificaren gaire al Cretaci superior . Lloyd et al. suggeriren que el fracas dels dinosaures a l'hora d'adaptar-se a ecosistemes canviants els condemna a l'extincio. ^[33]

Possibles supervivents al Paleoce [ modifica ]

A vegades es troben restes de dinosaures no aviaris per sobre el limit K-Pg. El 2002, els paleontolegs Zielinski i Budahn informaren del descobriment d'un unic fossil d'un os de la cama d'un hadrosaure a la conca del San Juan ( Nou Mexic ), i el descrigueren com una prova de dinosaures del Paleoce . La formacio en que es descobri l'os fou datada de principis de l'epoca del Paleoce , fa aproximadament 64,5 milions d'anys. Si l'os no fou redipositat en aquell estrat per l'accio de l' erosio , seria una prova que algunes poblacions de dinosaures podrien haver sobreviscut, com a minim, mig milio d'anys dins l'era Cenozoica . ^[121] Altres proves inclouen el descobriment de restes de dinosaures a la formacio de Hell Creek fins a 1,3 metres per sobre (equivalents a 40.000 anys despres) del limit K-Pg. Han arribat descobriments similars d'altres llocs del mon, incloent-hi la Xina. ^[122] Tanmateix, molts cientifics refusen que hi hagues hagut dinosaures al Paleoce, argumentant que aquests ossos foren ressituats, es a dir, que l'erosio els trague de la seva ubicacio inicial i quedaren enterrats de nou en sediments molt posteriors, ^{[123] [124]} o pensen que, encara que fos certa, la presencia d'uns quants dinosaures al Paleoce inferior no canviaria gaire cosa a efectes practics. ^[123]

Historia del descobriment [ modifica ]

Fa mil·lennis que es coneixen els fossils de dinosaures, tot i que la seva autentica naturalesa no era reconeguda. Els xinesos, que anomenen els dinosaures konglong (恐龍, o "drac terrible"), els consideraven ossos de drac i els documentaren com a tals. Per exemple, Hua Yang Guo Zhi , un llibre escrit per Zhang Qu durant la dinastia Jin Occidental , documentava el descobriment d'ossos de drac a Wucheng, a la provincia de Sichuan . ^[125] Els poblatans del centre de la Xina han excavat ossos de dinosaures des de fa decades, pensant que pertanyien a dracs, per fer-ne medecines tradicionals. ^[126] A Europa , generalment es creia que els fossils de dinosaures eren les restes de gegants i altres criatures que moriren al diluvi universal .

El megalosaure fou el primer dinosaure a ser descrit formalment, el 1677 , quan se'n recupera una part d'un os d'una pedrera de calcaria a Cornualla , a prop de Chipping Norton , Anglaterra . Aquest fragment ossi fou identificat correctament com l'extrem inferior del femur d'un animal mes gran que qualsevol esser vivent en temps moderns. El segon genere de dinosaure en ser identificat, Iguanodon , fou descobert el 1822 per Mary Ann Mantell, l'esposa del geoleg angles Gideon Mantell . Gideon Mantell reconegue les semblances entre els seus fossils i els ossos de les iguanes modernes. Dos anys mes tard, el Reverend William Buckland , catedratic de geologia a la Universitat d'Oxford , desenterra mes ossos fossilitzats de megalosaure i esdevingue la primera persona a descriure dinosaures en una revista cientifica . ^[127]

Aquests "grans llangardaixos fossils" es convertiren rapidament en un tema de gran interes pels cientifics europeus i estatunidencs, i el 1842 el paleontoleg angles Richard Owen encunya el terme "dinosaure". Descobri que les restes que s'havien trobat fins aleshores, Iguanodon , Megalosaurus i Hylaeosaurus , comparteixen una serie de caracteristiques distintives, de manera que decidi agrupar-los en un grup taxonomic propi. Amb el suport del Princep Albert de Saxonia-Coburg Gotha , marit de la Reina Victoria , Owen establi el Natural History Museum a South Kensington , Londres , per exhibir-hi la col·leccio nacional de fossils de dinosaures i altres articles de biologia i geologia.

El 1858 es descobri el primer dinosaure america, en pous de marga al petit poble de Haddonfield ( Nova Jersey ) (tot i que se n'havien trobat fossils abans, no se n'havia reconegut la naturalesa). La criatura fou denominada Hadrosaurus foulkii . Es tractava d'un descobriment extremament important: l'hadrosaure era un dels primers esquelets de dinosaure gairebe complets que es trobaven i era clarament una criatura bipeda ( el primer havia estat descobert el 1834 a Maidstone , Anglaterra ). Era un descobriment revolucionari car, fins aleshores, la majoria de cientifics pensaven que els dinosaures caminaven a quatre potes, com altres reptils. Els descobriments de Foulke desencadenaren una onada de dinosauremania als Estats Units . ^[128]

Aquesta obsessio pels dinosaures quedava il·lustrada per la gran rivalitat entre Edward Drinker Cope i Othniel Charles Marsh , que competien per ser els primers a descobrir nous dinosaures en el que rebe el nom de Guerra dels Ossos . La rivalitat comenca probablement quan Marsh remarca publicament que la reconstruccio de Cope d'un esquelet d' elasmosaure tenia un defecte: Cope havia posat inadvertidament el cap del plesiosaure al lloc on hauria d'haver estat l'extrem caudal de l'animal. Aquest combat entre els dos cientifics dura mes de trenta anys, arribant a la seva fi el 1897 quan Cope mori despres de gastar-se tots els diners que tenia en la caca de dinosaures. Marsh "guanya" la guerra principalment perque estava mes ben financat gracies a una relacio amb el US Geological Survey . Desafortunadament, molts exemplars valuosos de dinosaures foren danyats o destruits a causa dels metodes bastos dels dos paleontolegs; per exemple, els seus excavadors utilitzaven sovint dinamita per desenterrar ossos (un metode que els paleontolegs moderns trobarien atroc). Malgrat els seus metodes bastos, les contribucions de Cope i Marsh a la paleontologia foren enormes; Marsh descobri 86 especies noves de dinosaure i Cope en troba 56, fent un total de 142 especies noves. La col·leccio de Cope es troba actualment al Museu America d'Historia Natural de Nova York , mentre que la de Marsh esta exposada al Museu Peabody d'Historia Natural de la Universitat Yale . ^[129]

Des del 1897, la cerca de fossils de dinosaures s'ha estes a tots els continents, incloent-hi l' Antartida . El primer dinosaure antartic que fou descobert, l' ancilosaurids Antarctopelta oliveroi , fou trobat a l' illa de Ross el 1986, tot i que no fou fins al 1994 que una especie antartica, el teropode Cryolophosaurus ellioti , fou descrit i anomenat formalment en una revista cientifica.

Els llocs d'especial investigacio dels dinosaures en l'actualitat inclouen el sud de Sud-america (particularment l' Argentina ) i la Xina . La Xina, en particular, ha donat molts exemplars excepcionals de dinosaures amb plomes a causa de la geologia unica dels seus estrats fossilifers, aixi com un antic clima arid especialment favorable a la fossilitzacio .

Renaixenca dels dinosaures [ modifica ]

El camp de la investigacio dels dinosaures ha gaudit d'un augment de l'activitat que comenca a la decada del 1970 i encara continua. Aixo fou desencadenat, en part, pel descobriment de John Ostrom de Deinonychus , un predador actiu que podria haver estat de "sang calenta" ( endotermia ), en contrast amb la idea, aleshores prevalent, dels dinosaures com a animals lents de "sang fred" ( poiquilotermia ). La paleontologia dels vertebrats esdevingue un camp de la ciencia global. Els paleontolegs han fet grans descobriments de dinosaure en regions anteriorment ignorades, incloent-hi l' India , Sud-america, Madagascar , l' Antartida , i particularment a la Xina (els dinosaures amb plomes sorprenentment ben conservats de la Xina han consolidat encara mes la relacio entre els dinosaures i els seus suposats descendents vivents, els ocells moderns). L'extensa aplicacio de la cladistica , que analitza rigorosament les relacions entre els organismes biologics, s'ha revelat extremament util a l'hora de classificar els dinosaures. Les analisis cladistiques, juntament amb altres tecniques modernes, ajuden a compensar el fet que el registre fossil es sovint incomplet i fragmentari.

Aspectes culturals [ modifica ]

Des del punt de vista dels humans, els dinosaures eren criatures d'aparenca fantastica i sovint d'una mida enorme. Aixi, doncs, han atret la imaginacio del public i han esdevingut una part duradora de la cultura humana. Nomes tres decades despres de les primeres descripcions cientifiques de restes de dinosaures, s'erigiren unes celebres escultures de dinosaures al Crystal Palace Park de Londres . Aquestes cultures agradaren tant al public que se'n vengueren repliques de mida inferior, un dels primers exemples de marxandatge de productes derivats. Des de la del Crystal Palace, s'han fet exhibicions de dinosaures a parcs i museus d'arreu del mon, responent a l'interes public i reforcant-lo. ^[130] La popularitat dels dinosaures tambe ha tingut un efecte reciproc sobre el coneixement dels dinosaures des de fa temps. La competicio entre els museus per l'atencio del public porta directament a la Guerra dels Ossos lliurada entre Marsh i Cope, cadascun intentant tornar amb restes fossils mes espectaculars que l'altre, i la contribucio resultant al coneixement dels dinosaures fou enorme. ^[131]

Els dinosaures ocupen un lloc important a la cultura moderna. La paraula dinosaure es fa servir coloquialment per referir-se a quelcom de molt vell o molt gran. L'interes del public pels dinosaures porta a la seva entrada inevitable a la cultura popular. Comencant amb una mencio de passada del megalosaure al primer paragraf de Bleak House de Charles Dickens el 1852, ^[132] els dinosaures han aparegut en una gran varietat d'obres de ficcio . El llibre d' Arthur Conan Doyle El mon perdut , la pel·licula iconica del 1933 King Kong , la pel·licula de 1954 Godzilla i les seves multiples sequeles, el best-seller de 1990 Parc Jurassic i la seva versio en pel·licula , que fou durant un curt temps la pel·licula mes taquillera de la historia, son nomes alguns exemples prominents de la llarga tradicio dels dinosaures en la ficcio. Autors de no-ficcio, incloent-hi alguns paleontolegs prominents, tambe han intentat treure profit de la popularitat dels dinosaures, especialment entre els infants, per educar els lectors sobre els dinosaures en particular i la ciencia en general. Els dinosaures son omnipresents en la publicitat, i moltes companyies intenten utilitzar els dinosaures per vendre els seus propis productes o per titllar els seus rivals com a lents o obsolets. ^[133]

Els dinosaures tambe han aparegut en els dibuixos animats, especialment despres de la dinosauromania provocada per la pel·licula de George Lucas i Steven Spielberg A la recerca de la vall encantada . La pel·licula, que segueix les aventures d'un grup de joves dinosaures per arribar a la ≪Gran Vall≫, tingue tant d'exit que al setembre de 2008, vint anys despres de l'original, ja n'havien sortit dotze sequeles. Altres programes infantils sobre dinosaures foren Denver, l'ultim dinosaure , o Barney i amics . Els dinosaures tambe han aparegut a Power Rangers i, evidentment, a Els Picapedra . Finalment, cal remarcar que la reduccio dels costs associats als efectes especials ha permes la creacio de documentals televisius sobre els dinosaures, com ara Caminant entre dinosaures o When Dinosaurs Roamed America , que reprodueixen l'aspecte dels dinosaures amb una fidelitat sense precedents.

Concepcions religioses [ modifica ]

Diversos grups religiosos tenen punts de vista sobre els dinosaures que difereixen dels que tenen la immensa majoria de cientifics, generalment a causa dels conflictes amb les histories de la Creacio dels seus escrits sagrats. Tanmateix, la majoria de la comunitat cientifica refusa aquestes interpretacions dels dinosaures inspirades per la religio. ^{[134] [135]}

Com que es un terme modern derivat del grec, la Biblia no utilitza el mot "dinosaure", pero el mot hebreu tanniyn /tan·?nin/ ha estat interpretat com una referencia als dinosaures per alguns cristians. ^[136] En les traduccions al catala, tanniyn es pot traduir com a "monstre mari" o "serpent", pero se sol traduir com a "drac". Aquestes criatures son mencionades gairebe trenta vegades a l' Antic Testament , i es diu que viuen tant a la terra com a l'aigua. En un altre moment, la Biblia descriu una criatura enorme anomenada behemot (Job 40:15-24), que "serva la cua tesa, com un cedre"; el behemot es descrit com " primera entre les obres de Deu " i impossible de capturar (v. 24). Alguns estudiosos de la Biblia identifiquen el behemot com un elefant , un hipopotam o un toro , pero com que aquests animals tenen cues molt primes, no se les pot comparar a la mida d'un cedre ; els creacionistes identifiquen sovint el behemot amb els dinosaures sauropodes . Altres creacionistes es refereixen al behemot com a braquiosaure , car la Biblia diu a Job que " es l'obra mestra de Deu ", afirmant que es l'animal mes gran que Deu crea. ^[136] Tanmateix, alguns estudiosos creuen que la referencia al cedre es refereix en realitat a les seves fulles amb forma d'agulla, que s'assemblen al pel punxegut present a la cua dels elefants, rinoceronts i hipopotams d'avui en dia. ^[137] Altres critics afirmen que el mot ≪cua≫ es un eufemisme pel penis de l'animal, i que s'ha d'entendre com una descripcio de la seva virilitat. ^{[138] [139]}

El leviatan es una altra criatura mencionada a l'Antic Testament; la seva descripcio li atribueix una varietat de caracteristiques de dinosaure, de drac, i de serp marina . Alguns estudiosos identifiquen el leviatan de Job 41 amb el cocodril del Nil , o assenyalen que te set caps i que es purament mitologic. Com en el cas del behemot, els creacionistes han intentat en algunes ocasions relacionar el leviatan amb els dinosaures. ^[140]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Langer , M. C.; Ezcurra , M. D.; Bittencourt , J. S.; Novas , F. E. ≪The origin and early evolution of dinosaurs≫ (en angles). Biological Reviews , 85, 2010, pag. 55-110. DOI : 10.1111/j.1469-185X.2009.00094.x .

Vegeu tambe [ modifica ]

• Llista de dinosaures
• Paleontologia de dinosaures
• Vida prehistorica
• Dinosaures de Coll de Nargo

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespecies

• Caminant entre dinosaures (angles)